10--Informe-ICdones-decret-pae-270721

Vista previa del material en texto

1 
 
 
Identificació de l’expedient 
 
Informe relatiu a l’expedient ACC_060_2021, sobre la sol·licitud d’informe d’impacte de 
gènere. 
 
Fet 
 
La Secretaria General del Departament d'acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha 
fet arribar a aquest Institut (data d’entrada 17-06-2021) la proposta de Decret sobre la 
producció agroalimentària ecològica. 
 
Fonaments jurídics 
 
1. Normativa base sobre igualtat i transversalitat de la perspectiva de gènere 
 
a) Articles 2 i 3.3 del Tractat UE, on s’estableixen la no discriminació i la 
igualtat entre dones i homes com a valors comuns als Estats membres de 
la UE, i es formalitza el compromís de fomentar la igualtat entre dones i 
homes. 
 
b) Articles 8 i 10 del Tractat de Funcionament de la UE, on s’estableix que en 
totes les seves accions la Unió Europea tindrà per objectiu eliminar les 
desigualtats entre homes i dones, i promoure la seva igualtat. 
 
c) L’Estratègia d’Igualtat de Gènere 2020-2025 de la Unió Europea, actual full 
de ruta per avançar en l’assoliment de l’equitat de gènere. 
 
d) L’ Estatut d'autonomia de Catalunya, als seus articles 4.3, 19, 41 i 153, 
quant al reconeixement i garantia dels drets de les dones i la igualtat 
d’oportunitats entre les dones i els homes, i la transversalitat en la 
incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones. 
 
e) La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, 
desenvolupa els preceptes estatutaris en matèria d’igualtat de gènere i dret 
de les dones i estableix mesures transversals en tots els ordres de la vida, 
amb la finalitat d’eradicar les discriminacions contra les dones. 
 
2. Normativa sobre l’informe d’impacte de gènere 
 
a) L’article 64.3.d. de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de 
procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que 
els projectes de disposicions reglamentàries han d’anar acompanyats, 
entre d’altra documentació preceptiva, d’un informe d’impacte de gènere. 
 
 
2 
 
b) L’article 3 lletra g) de la Llei 11/1989, del 10 de juliol, de creació de l’Institut 
Català de les Dones, en la redacció donada per la Disposició final Primera 
de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, 
estableix que corresponen a aquest Institut elaborar i emetre els informes 
d’impacte de gènere i, en tot cas, els informes a què fa referència, entre 
altres, l’article 64.3.d. de la Llei 26/2010, precitada, tràmit intern que es 
dóna per complert amb aquest document. 
 
3. Anàlisi terminològica del text articulat presentat 
 
a) El principi vuitè de l’article 3 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat 
efectiva de dones i homes, estableix que els poders públics, entre els quals 
s’inclou l’Administració de la Generalitat, han de fer un ús no sexista del 
llenguatge que eviti l’expressió de concepcions sexistes de la realitat i els 
usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i han de promoure un 
llenguatge respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les 
persones en general en l’atenció personal i en tota la documentació escrita, 
gràfica i audiovisual. 
 
b) La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i 
homes, obliga els Poders Públics a implementar un llenguatge no sexista 
en l’àmbit administratiu i el seu foment a la totalitat de les relacions socials, 
culturals i artístiques (article 14.11). 
 
c) El text presentat s’ha de revisar des del punt de vista del llenguatge 
inclusiu utilitzat. Es proposen els canvis detallats en la recomanació sisena 
de les conclusions que es basen en el contingut de la Guia d'usos no 
sexistes de la llengua en els textos de l'Administració de la Generalitat de 
Catalunya, de l’any 2011, de la Direcció General de Política Lingüística, 
que proposa una sèrie de solucions per evitar que aquests textos incloguin 
formes androcèntriques i generin disfuncions amb la normativa citada 
anteriorment. 
 
El punt 3.1, sobre formes dobles senceres disposa que cal promoure uns 
usos lingüístics que permetin fer visibles les dones en les referències 
genèriques a professions, oficis, càrrecs o funcions, particularment en 
singular. Per tant, els càrrecs de les persones titulars de direccions 
generals, etc., s’han de desdoblar: director o directora,... Tanmateix, el punt 
3.2 d’aquesta guia tracta les formes dobles abreujades i disposa que “L’ús 
de formes dobles abreujades només és adequat en textos breus i 
esquemàtics”. Per tant, per exemple, no seria recomanable l’ús de la forma 
director/a... 
 
D’altra banda, el punt 3.1.1. tracta els articles i preposicions amb les 
formes dobles senceres i disposa que “Quan fem servir denominacions 
dobles, podem utilitzar únicament l’article corresponent al primer element 
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius/guia_usos_no_sexistes
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius/guia_usos_no_sexistes
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius/guia_usos_no_sexistes
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/publicacions_en_linia/classific_temes/temes_opuscles_divulgatius/guia_usos_no_sexistes
 
3 
 
enumerat”. Tanmateix, “Amb els substantius invariables, es pot utilitzar la 
forma doble per a l’article i un únic substantiu, sempre que no se n’abusi.” 
 
Igualment el punt 3.1.2. tracta els adjectius i les formes dobles senceres i 
disposa que “Quan fem servir denominacions dobles, en masculí i en 
femení, i apareixen a la frase altres paraules que hi han de concordar, com 
ara adjectius, no és necessari que també tinguin una forma doble. En 
aquest cas, amb l’objectiu de facilitar la lectura del text, recomanem de fer 
servir una única forma per a l’adjectiu. (...) Quan s’utilitzen formes dobles 
es fa concordar només en masculí els adjectius i els pronoms febles.” Així, 
per exemple utilitzarem la forma “l’operador o operadora inscrit”. 
 
Finalment, cal tenir en compte que el principi general cinquè de la guia 
estableix que “En les referències fetes en plural a col·lectius que poden ser 
constituïts tant per homes com per dones, s’entén que el masculí té valor 
genèric, llevat que s’especifiqui expressament (o es dedueixi 
inequívocament del context) el contrari. Aquestes referències, per tant, en 
pro dels principis d’economia i de simplicitat, habitualment no es dupliquen. 
Si hi ha una voluntat de precisar o emfatitzar la referència a dones i homes 
dins del text, es poden fer servir formes dobles. 
 
4. Anàlisi del contingut del text articulat presentat 
 
Paritat en els òrgans 
 
Considerem que el text presentat a informe ha de donar més rellevància i insistir 
més en el fet de la consecució de la paritat en tots els òrgans que regula. No és 
suficient que en l’article 54 sobre presentació de candidatures a la Junta Rectora 
es determini que aquestes candidatures “han de procurar que la representació 
d’homes i dones sigui equilibrada”. 
 
De fet, la representació equilibrada no només resulta beneficiosa per les dones, 
sinó que també ho és pel propi òrgan i entitat al qual pertany. Així, la incentivació 
d’aquest equilibri resulta necessària per a aconseguir la igualtat d'oportunitats 
entre gèneres, però també per aconseguir una millor selecció de les persones. En 
augmentar la probabilitat que una dona sigui escollida, entren en “la competició” 
per a optar per als llocs un major nombre de dones amb el talent necessari. 
Igualment, amb la representació equilibrada, s’ha de reconsiderar amb molta 
atenció qui accedeix a la condició de membre de l’òrgan: atès que alguns homes 
es queden fora, existeixen grans incentius al fet que els exclosos siguin els que 
presenten menor talent; de la mateixa forma que existeixen grans incentius a 
seleccionar les dones amb majortalent. La qualitat dels membres, per tant, 
millora. 
 
A més, està comprovat que amb la paritat i representació equilibrada de dones i 
homes en els òrgans de les entitats també millora la seva governança, perquè 
 
4 
 
elles posseeixen major qualificació i són més joves. Fins i tot, facilita que el nivell 
d'estudis dels homes també augmenti. 
 
També cal tenir sempre present que el control de la paritat en tots els àmbits és 
una qüestió d’equitat, perquè s’augmenten les oportunitats de les dones d'accedir 
a llocs on habitualment ho tenen més difícil pel simle fet de ser dones. Els 
processos de selecció de persones no són neutrals quant al gènere: hi ha una 
gran evidència empírica que, a causa dels estereotips de gènere i biaixos, els 
homes, pel fet de ser-ho, tenen més possibilitats de ser escollits. 
 
En tot cas, el nostre marc normatiu, avui per avui, ja estableix l’obligació de la 
paritat en els òrgans, ja que l’article 12.1 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, 
d'igualtat efectiva de dones i homes, disposa que “Les administracions públiques 
s'han d'atenir al principi de representació paritària de dones i homes en els 
nomenaments i les designacions per a la composició de tot tipus d'òrgans 
col·legiats, tenint en compte el que regula la disposició transitòria primera i sens 
perjudici del que estableix l'apartat 2.” 
 
Variable del sexe 
 
Per eventuals estadístiques i estudis, d’entre les dades a inscriure dels operadors 
del Registre d’Operadors Ecològics de Catalunya, cal també incloure-hi el sexe. 
Per això s’efectua l’aportació segona de les conclusions d’aquest informe. 
 
De fet, l’article 5 de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i 
homes, sobre les competències de l’Administració de la Generalitat, estableix com 
a una d’aquestes compentencies la de “dissenyar i aplicar un sistema 
d’estadístiques i d’indicadors quantitatius i qualitatius, vinculats a l'Institut 
d'Estadística de Catalunya, en la planificació, l’execució i l’avaluació dels plans de 
polítiques d’igualtat de gènere, i incorporar sistemàticament la variable relativa al 
sexe en estudis, enquestes, registres i estadístiques destinats a la població, i 
també promoure l’elaboració d’estadístiques i indicadors que permetin: 
1r. Fer visible l’experiència femenina i conèixer millor les diferències, els 
rols, les situacions, les condicions, les aspiracions i les necessitats de 
dones i homes. 
2n. Recollir les situacions i les necessitats de les dones del medi rural i dels 
col·lectius de dones en què incideixen factors de discriminació o major 
vulnerabilitat.” 
 
La celebració de reunions 
 
L‘Acord del Govern de 4 de juny de 2019 d’accions i altres recomanacions al voltant 
de la racionalització dels horaris a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, 
disposa “2. Aprovar i implementar progressivament, en el marc d’aquesta 
Legislatura, el document d’accions i recomanacions per a la racionalització dels 
horaris i usos dels temps a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, que figura 
com a annex. Les singularitats de cada departament que comportin excepcions 
 
5 
 
podran ser tractades i acordades a la Comissió Interdepartamental per a la Reforma 
Horària.” 
 
Respecte aquest mandat, el punt 2 del citat annex, com a compromís per a una 
major eficàcia en la gestió del temps de les reunions, disposa: 
“- No convocar reunions més tard de les 16.00 h, amb un acabament no més 
enllà de les 18.00 h. 
- Especificar i respectar l’hora d’inici i d’acabament. 
- Elaborar una guia de bones pràctiques per a una gestió més eficaç en 
l’organització de les reunions. 
- Facilitar la tecnologia i la cultura organitzativa necessària per tal de realitzar 
trobades i reunions virtuals.” 
 
Evidentment, es tracta d’una mesura per compatibilitzar la vida familiar, personal i 
laboral. El fet de no allargar les jornades laborals fins tard, facilita la 
coresponsabilitat dels homes i les dones en les tasques de la llar i familiars i un 
equilibri més sa entre la vida professional i personal. 
 
La Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, inclou les 
següents disposicions en relació a aquesta matèria: 
 
Article 32: “2. Per a promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats de dones i 
homes en l’àmbit laboral, els poders públics han de dur a terme les 
actuacions específiques següents: f) Impulsar mesures que afavoreixin la 
implantació de nous horaris que permetin, en termes d’igualtat d'oportunitats, 
el desenvolupament professional i la compatibilització de la vida laboral i 
personal. Aquests nous horaris han de contribuir a la millora tant de la 
qualitat de vida dels treballadors com de la competitivitat i l'eficiència 
empresarials.” 
 
Article 46 “En aplicació dels principis segon i quart de l’article 3, 
l’Administració competent ha de dur a terme les accions següents: b) 
Impulsar l’equilibri en la valoració i la distribució del temps dedicat al treball 
de mercat i al treball domèstic i de cura de persones tenint en compte el 
temps personal i el cicle de vida, i aplicar polítiques actives de sensibilització, 
coresponsabilitat, conscienciació i capacitació destinades als homes.” 
 
Atenent aquesta voluntat del govern es proposa l’aportació que consta a la quarta 
conclusió d’aquest informe. 
 
Conclusions 
 
D’acord amb el que s’ha dit, l’aportació d’aquest Institut pel que fa a la proposta de 
normativa presentada a informe es concreta en les recomanacions següents: 
 
PRIMERA. En l’article 3, afegir la següent funció de l’autoritat competent: 
 
6 
 
 
 “Vetllar i promocionar la presència de dones entre les candidatures del 
procés d’elecció dels càrrecs electes de l’òrgan de govern i vetllar per la 
paritat en tots els seus òrgans.” 
 
SEGONA. En l’apartat a) del punt 1 de l’article 17 sobre dades a inscriure en el registre, 
afegir-hi el sexe. 
 
TERCERA. Afegir el que seguidament està en negreta en el punt 3 de l’article 29 sobre 
la composició de la Junta Rectora: 
 
 “Les persones membres representants de les persones consumidores són 
designades per l’òrgan competent en matèria de consum, tenint en compte en 
tot cas, la paritat entre dones i homes.” 
 
QUARTA. Afegir el que seguidament s’indica en l’article 32 sobre el funcionament de la 
Junta Rectora: 
 
 “La convocatòria de les reunions haurà d’especificar l’hora d’inici i 
d’acabament, que haurà de ser compatible amb les necessitats de 
conciliació de vida personal, familiar i laboral de les persones. En tot cas, no 
podran ser iniciades més enllà de les 16.00h, ni acabades més enllà de les 
18.00h.” 
 
CINQUENA. En l’article 43, afegir el següent deure dels operadors: 
 
 “Fer un ús inclusiu, i no sexista ni androcèntric del llenguatge en tota la 
documentació, comunicats, etiquetatge i publicitat.” 
 
SISENA. Des del punt de vista formal, es proposen les següents modificacions del text 
presentat a informe: 
 
1. Allà on consta “al/a la president/a”, ha de constar “al president o presidenta”. 
 
2. Allà on consta “als/a les operadors/es”, ha de constar “als operadors”. 
 
3. Allà on consta “d’operadors/es elaboradors/es”, ha de constar “d’operadors 
elaboradors”. 
 
4. Allà on consta “d’operadors/es productors/es”, ha de constar “d’operadors 
productors”. 
 
5. Allà on consta de “candidats/es definitius/ives”, ha de constar “candidats 
definitius” 
 
6. Allà on consta de “tots/es els/les operadors/es inscrits/es”, ha de constar “la 
totalitat dels operadors inscrits”. 
 
7 
 
 
7. Allà on consta “dels/de les electors/es”, ha de constar “dels electors” 
 
8. Allà on consta “dels/de les operadors/es”, ha de constar “dels operadors”. 
 
9. Allà on consta “el/la president/a i els/les vocals tenen un/a suplent cadascun que 
seran elegits/ides i designats/ades de la mateixa manera que les persones 
titulars”, ha de constar “cada president o presidenta i vocal tenen una persona 
suplent elegida i designada de la mateixa manera que les personestitulars” 
 
10. Allà on consta “designats/ades”, ha de constar “designats”. 
 
11. Allà on consta “director general competent en matèria de producció 
agroalimentària ecològica”, ha de constar “director o directora general 
competent en matèria de producció agroalimentària ecològica” 
 
12. Allà on consta “dos/dues suplents de cadascun/a dels membres”, ha de constar 
“dos suplents de cada membre”. 
 
13. Allà on consta “el productor”, ha de constar “el productor o productora”. 
 
14. Allà on consta “el/la funcionari/ària”, ha de constar “el funcionari o funcionària”. 
 
15. Allà on consta “els seus/les seves representants”, ha de constar “els seus 
representants”. 
 
16. Allà on consta “els/les operadors/es l’activitat principal dels quals/de les quals es 
la producció primària”, ha de constar “els operadors que tenen com a activitat 
principal la producció primària”. 
 
17. Allà on consta “els/les representants”, ha de constar “els representants”. 
 
18. Allà on consta “l’operador/a”, ha de constar “l’operador o operadora”. 
 
19. Allà on consta “la persona presidenta”, ha de constar “el president o 
presidenta”. 
 
20. Allà on consta “operador/a inscrit/a”, ha de constar “l’operador o operadora 
inscrit”. 
 
21. Allà on consta “ha de ser presidida pel membre de més edat assistit/ida pel 
membre més jove”, ha de constar “ha de ser presidida per qui és el o la 
membre de més edat amb l’assistència de qui és el o la membre més jove”. 
 
22. Allà on consta “pels/per les operadors/es inscrits/es”, ha de constar “pels 
operadors inscrits”. 
 
 
8 
 
23. Allà on consta “Registre d’operadors/es ecològics/iques de Catalunya”, ha de 
constar ”Registre d’operadors ecològics de Catalunya”. 
 
24. Allà on consta “secretari/ària”, ha de constar “secretari o secretària”. 
 
25. Allà on consta “un/a assessor/a jurídic/a”, ha de constar “un assessor o 
assessora jurídic”. 
 
26. Allà on consta “un/a representant”, ha de constar “un o una representant”. 
 
27. Allà on consta “un/a vocal”, ha de constar “un o una vocal”. 
La presidenta 
		2021-07-27T10:44:13+0200
	Meritxell Benedí Altés - DNI 46767301K (SIG)