10-la-tecnica-de-l-adob-verd

Vista previa del material en texto

Tècnica de l’adob verd 
Es tracta de portar a terme un cultiu que no té una finalitat productiva sinó 
una funció fertilitzant. Per a aquest tipus de cultiu s’utilitzen plantes de 
creixement ràpid (normalment lleguminoses) i, just en el moment que inicien 
la floració, es tallen. Cal destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, 
és un moment d’activitat metabòlica i riquesa màximes de compostos i 
nutrients; per tant, serà el període idoni perquè aquest serveixi de 
fertilitzant. El procés és el següent: 
1. Sembra. Aquesta sembra es realitza a finals de primavera o principis 
d’estiu, per afavorir un creixement més ràpid de les plantes, en una 
parcel�la que volem preparar per cultivar a l’inici de curs. Les espècies 
més fàcils de conrear són faves i pèsols (sembrarem uns 25 g de 
llavor per m2) o trèvol de prat (2 g de llavor per m2). El trèvol de prat 
(Trifolium sp.) és una lleguminosa de mida petita que es ven com a 
llavor de gespa; és fàcil de trobar i se n’obté un bon resultat si es 
rega periòdicament. 
2. Creixement de les plantes. Cal regar-les amb certa freqüència per 
afavorir-ne el creixement ràpid fins a la floració. 
3. Sega i trituració. Quan les plantes han iniciat la floració és el 
moment idoni per tallar-les des de la base de la tija, arran del terra i 
sense treure les arrels (la descomposició de les arrels també 
contribueix a la fertilització). També s’aconsella esmicolar les plantes. 
4. Marciment sobre la terra. Deixeu les plantes triturades sobre la 
terra en forma de capa (com si fos un encoixinat) entre 3 i 5 dies en 
època càlida i entre 10 i 15 dies en èpoques més fredes. 
5. Incorporació a la terra. Barregeu les plantes tallades amb la capa 
més superficial de la terra (5-10 cm) utilitzant un rasclet i sense 
aprofundir-hi gaire. 
 
Els avantatges que presenten les lleguminoses per a aquesta tècnica de 
fertilització són diversos: 
���� Necessiten pocs nutrients i creixen bé en sòls que ja estan bastant 
esgotats o són pobres. 
���� Tenen un creixement ràpid. 
���� Desenvolupen una rel principal o pivotant amb ramificacions laterals 
que s'originen ben aviat després de la germinació i produeixen nombroses 
ramificacions secundàries. Aquestes, un cop tallada la planta, es 
descomponen ràpidament a l’interior de la terra, l’airegen i hi aporten 
elements nutritius. 
���� Les lleguminoses afavoreixen la presència i la proliferació de la flora 
microbiana del sòl encarregada de degradar i mineralitzar la matèria 
orgànica. Per tant, les plantes milloren l’assimilació dels elements 
nutritius del sòl. 
���� Les arrels estableixen una simbiosi amb uns bacteris especials 
anomenats fixadors de nitrogen o nitrificants. S’agrupen i s’enganxen a 
les arrels amb la particularitat que transformen el nitrogen atmosfèric en 
compostos nitrogenats que la planta assimila ràpidament. No hem 
d’oblidar que els compostos de nitrogen, juntament amb els de fòsfor i 
potassi, són els principals nutrients per als vegetals. 
���� La seva ràpida descomposició un cop han estat barrejades amb la 
terra fa que la presència de nutrients disponibles augmenti i permeti el 
desenvolupament de plantes hortícoles amb grans necessitats nutritives.