Revista Vitrina: História e Restauração do Vulcão Croscat

Vista previa del material en texto

ON
Çt I
I-
V ITR1NA
ruBLicACK) i)i:l musi:u comarcal dl la garrotxa
I DL I. ' A R X ¡ U II I S T () R I C C OMAR C A L I) ' O L O T
1995 1 PREU: 800 PTES.
VITRINA
a revista Vitrina ha estat tres anys sense
han estat únicament econòmiques. L'any 1
rtir. Le| raonsjd'aquesta absència
publicació ja havia editat
X 1 .t ^ í-k 4* 1 i-ksis números i el seu sistema de finançamert éttcara- no s'ÍKvia consolidat, la
direcció de la revista va considerar indispensable que, abans de la publicació d'un
altre número, estigués garantida de manera definitiva la viabiliw econòmica de la
revista.
Les converses i negociacions per a aconsegvfrr aquest objectiu han estat
llargues i sovint decebedores. Finalment, a mitjal any 1994, da;prés d'haver-se
plantejat la desaparició de Vitrina, una col·laborlció decisiva d(;l Parc Natural de
la Zona Volcànica de la Garrotxa i l'aportació d i l'Ajuntament d'Olot i la
Diputació de Girona han permès reprendre enguiiny la publicació de la revista i,
sobretot, assegurar-ne la periodicitat anual.
A partir d'aquest número. Vitrina esdevé lal publicació del
de la Garrotxa i de l'Arxiu Històric Comarcal d Olot. El canvi
nominal, perquè les dues institucions, que compíiteixen el mateix edifici, ja havien
col·laborat des del primer número en els treballs de coordinació, redacció i edició
de la revista, així com en la realització d'altres iniciatives conjlntes, des
d'exposicions (la més recent ha estat Viatge a C lot: la salvagmirda del patrimoni
català durant la Guerra Civil) a la convocatòria de beques desi
investigació (l'any 1994 s'ha recuperat la beca ce Ciències Soc;
D'altra banda, l'any 1992 el Museu Comarcal cle la Garrotxa i
Comarcal d'Olot, fins aleshores vinculats orgàniíïament i per fujrcionament amb el
Departament de Cultura de la Generalitat de Gat llunya (al Servei de Museus i al
Servei d'Arxius, respectivament), passaren a dependre en l'aspftúe funcional del
Consell Comarcal de la Garrotxa.
En aquesta nova etapa Vitrina reafirma la sbva voluntat de
una tribuna de difusió dels treballs i investigacic ns realitzats en
de les ciències naturals i socials, especialment e^s generats a pujrtir de la relació
amb el Museu Comarcal de la Garrotxa, l'Arxií
i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Ga
Vitrina vol fer constar, finalment, la seva cbnsideració enljers la direcció del
Històric Comarcal d'Olot
)txa.
Parc Natural de la Zona Volcànica de la GarrotJ^a, per la seva
l'hora de trobar una solució que garanteixi la C(
Museu Comarcal
és gairebé només
inades a la
als i Humanes).
l'Arxiu Històric
continuar essent
els diferents camps
)ona disposició a
evista.
VITRINA 1
in
Notes Remarks ElpoblamentdevertebratsdelParcNaturaldelaZonaVolcànicadelaGarrotxa ThepopulatingoftheZoneVolcanicoftheNaturalParkofLaGarrotxa withvertebrates RoserCampeny,CarmeReselliConstantíStefanescu
SO
Caracteritzacióiqualitatdel'aiguadelriuSer ThecharacteristicsandthequalityofthewateroftheriverSer CarlesBaserba
so
Lacàrrega,unquadredeRamon Lacàrrega:ApaintingbyRamon GabrielleSchulze
Casas Casas
in
MiquelBlayiFàbregas(1866-1936).Catàlegraonat MiquelBlayiFàbregas(1866-1936).Areasonedcatalogue PilarFerrésiLahoz LaintervencióarqueològicaaSantAndreudelColl(Olot,laGarrotxa)1991-1994 TheArchaelogicalexcavationsatSantAndreudelColl(Olot,laGarrotxa)1991-1994 BibianaAgustíiFarjasiJosepM.LlorensiRams EntrevistaambAlexandreCuéllar InterviewwithAlexandreCuéllar AntoniMayans
in
BibliografíadelaGarrotxa1991-1993 BibliographyoflaGarrotxa1991-1993 Autorsvaris
 
NOTES
LA HISTORIA RECENT DEL
VOLCÀ CROSCAT
El dia 8 d'abril de l'any 1995 passarà
als annals de la història local com el dia
en què es van inaugurar les obres de
restauració del Croscat, finalitzant així un
llarg procés iniciat als anys setanta amb
l'inici de les explotacions de gredes a la
zona volcànica.
Però per a arribar a aquesta data final
cal recordar quins foren els darrers
esdeveniments que han fet possible la
recuperació d'aquest símbol del Parc Na¬
tural. En síntesi són:
El dia 10 de maig de l'any 1991 van
finalitzar les extraccions de greda al volcà
Croscat, com a conseqüència directa de
l'adquisició, per part de la Generalitat de
Catalunya, de bona part de les accions de
l'empresa titular dels drets d'explotació.
El 3 de juliol de 1992, la Junta de
Protecció, òrgan rector del Parc Natural,
va aprovar el programa de restauració de
la zona afectada per l'activitat minera, el
qual marcava les pautes que hauria de
seguir el projecte de restauració. En
concret, el programa preveia habilitar la
part que queda per sobre de la cota 630
com a aflorament geològic, per tal com es
considerava inviable tant un tractament de
replantació com el rebliment del tall. Així
mateix, plantejava atalussar el terç infe¬
rior de l'explotació per sota de la cota 630
i instal·lar-hi un mantell edàfic i vegetal
per arribar a aconseguir la implantació d'un
bosc caducifoli i d'un alzinar en una part,
i a la resta prats i pastures, a fi d'integrar
la zona a l'entorn.
Pel febrer de 1993, el Departament de
Medi Ambient iniciava el procés
d'expropiació forçosa de la totalitat de la
Reserva Natural del volcà Croscat per tal
de dur-hi a terme el projecte de restauració
i millora.
El 19 de desembre de 1993 es va
presentar i aprovar el projecte bàsic i
d'execució de la restauració del volcà
Croscat. Aquest projecte, ja executat,
contemplava cinc actuacions essencials:
la. El moviment de 132.000 m' de
terres, dels quals 25.000 m' són terres
vegetals provinents dels camps de conreu
de can Passavent, dins l'àmbit de la Re¬
serva Natural.
2a. La instal·lació de 329 m lineals
de planxes de ferro, per tal de contenir i
estabilitzar els talussos de greda.
3a. El segellament de l'antic abocador
de residus sòlids urbans del municipi
d'Olot, ubicat a la falda nord del volcà.
4a. La revegetació amb espècies
arbòries i arbustives pròpies de la zona i
la reinstauració de pastures en una
superfície de 80.000 m'.
Un cop efectuada la restauració de
les zones de les grederes i de l'antic
abocador, es va condicionar can Passavent
com a punt d'informació, per tal de ga¬
rantir l'accés ordenat i l'ús pedagògic i
divulgatiu del volcà.
Avui, un cop recuperat aquest espai,
s'estan realitzant, des de l'any 1993,
estudis científics coordinats per l'Institut
Jaume Almera, del Centre Superior
d'Investigacions Científiques, a fi de de¬
terminar el mecanisme eruptiu que
caracteritza la zona volcànica en general
i el Croscat en particulai'. Estudis que han
de suplir les manques de coneixement
actual d'una de les zones volcàniques més
importants d'Europa.
Jaume Vicens i Perpinyà
INVENTARI DELS ARXIUS
MUNICIPALS DE LA
GARROTXA
La Llei d'Arxius aprovada pel
Parlament de Catalunya l'any 1985
estableix que la Xarxa d'Arxius Històrics
Comarcals té per funció bàsica dotar el
país de la infrastructura cultural necessària
per a garantir la conservació, la instal·lació
adequada i la difusió social del patrimoni
documental català, i assegurar que hi
tinguin accés els estudiosos i els
investigadors.
Per a vetllar per al compliment
d'aquests objectius, el Servei d'Arxius,
del Departament de Cultura, va iniciar
l'any 1988 un programa d'actuació, la
primera etapa del qual consistia en in¬
ventariar els fons municipals de les
comarques de Catalunya. A la Garrotxa,
aquesta intervenció va començar l'any
1989 i s'ha acabat d'enllestir al final de
1994.
El treball de camp va ser realitzat
per diferents llicenciats en Filosofia i
Lletres becats pel Departament de Cultu¬
ra, els quals, sota la direcció de l'Arxiu
Històric Comarcal d'Olot, van dur a terme
in situ l'inventari dels diferents arxius
municipals de la comarca, en cinc fases
successives. Així, en la primera (1989) es
van elaborar els inventaris dels fons
documentals d'Argelaguer, Castellfollit de
la Roca, la Pinya, les Preses, Riudaura,
Sant Jaume de Llierca i Sant Privat d'en
Bas. En la segona fase (1990), els de
Montagut, Oix, Sales de Llierca i Tortellà.
En la tercera fase (1992), els de les Pla¬
nes d'Hostoles, Sant Feliude Pallerols,
Sant Salvador de Bianya i la Vall de
Bianya. En la quarta fase (1992), el de
Batet, avui dipositat a l'Arxiu Històric
Comarcal d'Olot. I en la cinquena i últi¬
ma fase (1994), els de Beuda. Joanetes,
Maià de Montcal, Mieres, Olot, Sant Aniol
6 VITRINA
de Finestres, Sant Esteve d'en Bas, Sant
Ferriol, Sant Joan les Fonts i Santa Pau.
L'Arxiu Municipal de Besalú disposa d'un
arxiver propi que està enllestint l'inventari
dels fons que custodia. Els becaris que
han participat en l'elaboració dels
inventaris han estat, successivament, M.
Carme Grau, Carles Batlle, Ramon
Girona, Xavier Puigvert i David
Santaeulària.
En la realització del treball de camp
han estat de gran utilitat les Normes de
classificació de la documentació munici¬
pal, editades l'any 1989 pel Departament
de Cultura de la Generalitat, que han
permès unificar els criteris de codificació
de les sèries. D'altra banda, la introducció,
al començament de l'any 1994, del pro¬
grama GAC (Gestió Arxius Comarcals),
dissenyat a instàncies del Servei d'Arxius,
ha afavorit el tractament informàtic i la
presentació de les dades.
L'inventari dels fons documentals dels
arxius municipals de la Garrotxa
constitueix una primera operació per a
conèixer i controlar aquesta documentació
i una eina bàsica per a decidir futures
intervencions sobre aquests fons.
Antoni Mayans
JOAQUIM DANÉS
I L'ARXIU NOTARIAL
D'OLOT EN UNA LLETRA
DE 1959
L'atzar féu que un diumenge de maig
de 1992, repassant un feix de separates
que oferia un llibreter de vell del mercat
de Sant Antoni de Barcelona, totes
degudes o dedicades a Fèlix Duran i
Cañameras, en trobés una que no vaig
poder estar-me de comprar. Corresponia
al treball La fe pública judicial y
extrajudicial en Gerona a través de los
tiempos, publicat per F. Duran i
Cañameras al volum XII (1958) dels
Anales del Instituto de Estudios
Gerundenses. Més enllà de l'interès de
l'estudi, l'exemplar contenia tres lletres
rebudes per l'autor arran de l'article en
qüestió. Una del 24 de juliol de 1959, en
castellà i mecanoscrita, tramesa i signada
pel Secretario de VInstituto de Estudios
Gerundenses, L. Batlle, en la qual es diu
que li feien arribar les separates del seu
article. Una altra de datada a Sant Joan
les Fonts el 10 d'agost de 1959, manus¬
crita i en la llengua del país, signada per
Francesc Caula, el qual agraïa a l'autor la
gentilesa d'haver-li enviat un exemplar
de l'esmentada separata, «que passa a
enriquir la meva humil biblioteca de te¬
mes històrics gironins». Finalment, la
tercera lletra, datada a Olot el 13 de
setembre de 1959, havia estat adreçada a
l'autor per Joaquim Danés i Torras, que
agraeix també la tramesa d'un exemplar
de la mateixa separata però anant més
enllà de la senzilla missiva de
compliments. El seu text íntegre és el
següent:
«Dr. J. Danés. Quirurgia General,
Ortopèdia, Ginecologia, Obstetrícia. Con¬
sulta: de 11 a 13.
Olot: Proa, 9-11, pral. (imprès).
Olot. 13 setembre 1959.
Sr. D. Fèlix Duran i Canyameres,
Barcelona (Rnda. S. Pere, 44, 2)
Distingit amic i senyor meu:
Afortunadament vaig rebre el seu
fascicle sobre les notaries de Girona, i no
vaig contestar i agrair immediatament per
mor d'esperar fins a haver-ne fet
l'agradable i entretinguda lectura.
Després, se'm seguiren els treballs
d'organització d'una Exposició de Premsa
Olotina, i a continuació ha vingut la Festa
Major. Tot s'ha confabulat per fer-me
quedar com un home!... Entenguem-nos:
com un home ben desaprensiu, i ben
desagraït. Espero que vostè sabrà perdo-
nar-me. El treball fou aviat llegit, i va
agradar-me molt, sobretot per quan jo
podia establir una comparació amb F Arxiu
Notarial d'Olot, en el qual la relativa
abundor de senyors amb jurisdicció sobre
porcions de la comarca féu que hi
correspongués una altra relativa abundor
de notaris i de notaries, puix que n'hi
havia procedents dels comtes de Besalú,
dels vescomtes de Bas, de l'abat de Ripoll,
dels senyors de Salas, dels de Castellfollit,
dels de Sant Feliu de Pallerols, dels barons
de Santa Pau, etc.. etc.; ço que al cap
d'avall havia de portar necessàriament a
un seguit de supressions i amortitzacions
de places, deixant un contrast fenomenal
amb el nombre evidentment excessiu de
notaries que a Olot hi havia, per exemple,
en la primera meitat i gairebé en tota la
durada del segle XVIIl. El seu treball està
molt bé, i és magnífic, i no sé si cal que
digui que ja el tinc endreçat i acoblat
amb l'anterior. Parlar de l'Arxiu Notarial
d'Olot, me fa recordar la desgraciada
informació, d'un tocom o altre fins a mi
arribada, de si algú de Girona, recentment,
tenia la malaventurada pretensió que el
nostre Arxiu Notarial d'Olot fos traslladat
a Girona: no cal dir que tinc la intenció
de fer tot quan pugui per evitar un
semblant disbarat, puix que l'Arxiu d'Olot
està prou força ben conservat, i ben
guardat, i no menja pas pa, ni sopes, per
justificar una tan sensible pretensió.
Per correu a part, i com a imprès, li
faig tramesa d'un exemplar del catàleg
de l'Exposició de Premsa que hem
organitzat.
El seu segur servidor i amic, que es
complau en adjuntar una abraçada vir¬
tual. J. Danés.»
La carta fou escrita cinc mesos
escassos abans del seu òbit, esdevingut
I'll de febrer de 1960, i, tanmateix, s'hi
manifesta un home molt vital, engrescat
amb la vida d'Olot, l'exposició de premsa
local que acabava d'organitzar i l'arxiu
notarial. Per a la història cultural olotina
i la dels seus arxius, és interessant de
retenir la manifestació ben explícita que
fa de la seva voluntat d'oposar-se al rigor
provincial, al trasllat dels protocols
VITRINA 7
notarials olotins a la capital de la provín¬
cia, a VArchivo Histórico Provincial. Si
rArxiu Històric Comarcal d'Olot —a
diferència del que succeeix a Figueres, la
Bisbal o Santa Coloma de Farners—
compta avui amb la secció històrica de
l'arxiu del districte notarial d'Olot, no
costa d'intuir que s'ha de deure qui-sap-
lo a l'encertada tossuderia de J. Danés.
L'atzar ha fet que, des d'ara, aquella
lletra seva retorni a Olot, a la vora del
fons de protocols, al «seu» arxiu.
R. Planes i Albets
ALS 75 ANYS
D'UNA FOTOGRAFIA.
JOSEP ALBEROLA
I LES VAGUES DE L'ANY
1919
La fotografia del "Ranxo del Turin"
és un dels testimonis gràfics més
importants i colpidors de la història
olotina i en especial de l'obrerisme local,
del qual enguany se celebren 75 anys.
Com ja és sabut, l'any 1919 significà
per a tot Catalunya una de les èpoques de
més turbulència social, que s'encetà amb
la vaga de La Canadenca, a Barcelona,
de febrer a abril, i va suposar la
consolidació del Sindicat Únic de
Treballadors controlat per la Confederació
Nacional del Treball, el sindicat anar¬
quista que s'havia fundat a la mateixa
ciutat el 1911 i que acabaria essent
l'organització obrera majoritària al país.
A Olot, que ja tenia una certa tradi¬
ció obrerista des del segle passat, amb
societats adherides a la Primera Interna¬
cional, el moviment associatiu proletari
s'anà consolidant a redós del Centre Obrer.
La recent Revolució Russa havia creat, si
més no, unes notables perspectives, i la
reivindicació de la jornada de les vuit hores
era una fita cobejada.
En aquest context, les demandes
d'augment de jornal començaren al
principi de maig d'aquell any a Sant Joan
les Fonts i Castellfollit de la Roca. 1 aviat
s'estengueren a la ciutat d'Olot, provocant
els primers moviments vaguístics en la
indústria del tèxtil. Pel juliol, es diu, ja hi
havia més de 600 vaguistes a les
poblacions de la conca del Fluvià. En
aquest mes es produeixen els primers
intents negociadors, arbitrats per l'alcalde
Eveli Barnadas. Però el delegat de l'Art
Fabril Obrer d'Olot, en Josep Alberola,
rebutjà el laude. Aviat, ell mateix i un
paleta, de cognom Trias, foren els leaders
reconeguts d'aquell moviment vaguístic.
Seran uns mesos de gran
efervescència, durant els quals se suc¬
ceeixen els meetings obreristes, s'editen un
gran nombre de fulls solts explicant les
posicions d'una i altra part, i no hi manquen
pas els aldarulls, les trencadisses i les
detencions,que ocasionen un considera¬
ble malestar a la població. Per si no fos
prou, per l'agost es produiran els successos
del Firal, quan els oficials del Batalló
d'Estella ordenen una càrrega contra la gent
que hi havia al passeig, escoltant el concert
de la Banda Municipal, en el moment en
què s'interpretava Els Segadors. El
catalanisme, com a força emergent, es
barrejà en el clima reivindicatiu dirigit
pel sindicalisme de clares arrels
anarquistes. Encara es produiran altres
incidents entre els militars i joves de la
població, la qual cosa farà que el Batalló
d'Estella surti de manera precipitada de
la ciutat d'Olot, pel setembre, de forma
que fins a la Guerra Civil no hi tornaran
a haver tropes estacionades a la població.
Mentrestant, les vagues es prolonga¬
ran fins a l'octubre de 1919, persistint arreu
del país un estat d'agitació obrera, durant
el qual el pistolerisme d'una i altra banda
féu la seva presència a Barcelona i el seu
cinturó industrial.
Així es van mantenir les coses fins
al mes de desembre, en què la patronal
olotina decretà el locaut com a forma de
pressió. La repressió contra la CNT no es
farà pas esperar, i pel gener de 1920 són
clausurats els locals de la Federació Obre¬
ra i de la Federació Patronal, per part del
Govern. El mateix Josep Alberola fou
empresonat a Girona per ordre del
governador civil. I fins al mes de febrer
d'aquell mateix any no s'acabaren d'obrir
les fàbriques, i els obrers no pogueren
reincorporar-se al treball.
En conjunt s'aconseguiren unes certes
reivindicacions, com la mateixa jornada
de vuit hores i un primer embrió d'asse¬
gurança, que preveia el pagament, en cas
de malaltia, de 4 ptes. per als homes i 3
8 VITRINA
ptes. per a les dones, 75 ptes. per als parts
i 60 ptes. en cas de defunció. Amb tot, el
sacrifici que significaren tots aquells mesos
sense treball i sense sou per a un bon
nombre de famílies olotines encara és a la
memòria dels qui ho varen viure.
De tal forma que, per a pal·liar la
gana de molta gent, s'organitzà la
distribució d'un ranxo al recinte de la
plaça de Braus. Els dilluns, els dirigents
del sindicat anaven al Firal a comprar
provisions per a la preparació del menjar
comunal. Els perols eren els mateixos que
feien servir a la cuina del Batalló d'Estella,
i en això hom no pot deixar de veure-hi,
com assenyalà el mateix Alberola uns anys
més tard, una certa presa de posició dels
militars a favor del moviment obrer, com
a reacció davant la burgesia catalanista que
se'ls havia enfrontat. Es distribuïa menjar
dues vegades el dia, i es donaven vals per
al pa, les espardenyes i altres articles de
primera necessitat. El cost de tot això
provenia de les cotitzacions dels afiliats i
d'ajudes rebudes d'altres organitzacions
sindicals de la resta de Catalunya. Es
confeccionà, fins i tot, una bandera, que
duia gravada una sopera i un cullerot. La
fotografia n'és un testimoni fefaent. Al
centre de la imatge, amb bigoti, hi ha
Josep Alberola, voltat d'un bon nombre
de gent, entre la que predomina la
mainada.
Josep Alberola fou un dels dirigents
obreristes més actius i el seu record ha
passat a formar part de la mitologia po¬
pular. Hi ha, fins i tot, cançons que així
ho recorden. D'ideologia anarquista,
anticlerical, orador abrandat i dotat d'un
innegable carisma i capacitat organit-
zativa, fou, sens dubte, la bèstia negra de
la burgesia local i, no cal dir-ho, de la
premsa de l'època: El Deber i La Tradició
Catalana. "La-Berola negra", era l'epítet
més carinyós que se li donava.
Nascut a Ontiñana (Osca), arribà a
Olot al començament de 1918, després
que una seva germana hagués vingut aquí
uns pocs anys abans i s'hagués casat amb
Fèlix Canal, que tingué, més tard, un cert
paper polític a la ciutat. Treballà a la
filatura de can Plana i ben aviat destacà
com a dirigent del Sindicat Únic. Al final
de desembre de 1919 ja trobem que
Alberola participà, com a delegat local,
al 11 Congrés de la CNT celebrat a Ma¬
drid. A Olot, conegué i compartí la seva
vida amb Clara Surinyach, que fou la seva
companya i amb la qual tingué dos fills,
Elia, que morí a l'exili, a Mèxic, i Octavi,
que amb els anys serà un dels més
reconeguts activistes anarquistes contra el
franquisme.
Després del seu empresonament, pel
gener de 1920, tornà a Olot, però hagué
de patir un important boicot i tota mena
de represàlies que l'obligaren, finalment,
a deixar la ciutat. La seva estada entre
nosaltres fou realment curta però intensa.
Després d'Olot, sembla que s'establí
Ja fa temps que el company Alberola
ens ensenya d'anar al progrés
i ara els amos el volen fora
encara que els hi co.sti molts diners.
això no ho lograran pas
encara que ho vulguin fer
preferim primer
que Olot marxi del mapa també
(repeteix)
Tant com hi hagi la cuina econòmica
els obrers ens anem atipant
hem corregut per pagès i per dintre
[de la ciutat
no n'hi ha hagut prou d'això
de la província hem marxat.
Al camí d'anar a la Canya
hi ha un home que és sabater
jo no se si és sabater o sabata
home de bé no pot ser.
Cançó de l'època, recollida de la Sra.
Lluïsa Toronell
Mèxic, en circumstàncies (polítiques,
personals?) que no hem pogut aclarir.
Certament, el 1919, ara fa 75 anys,
fou un any important per a la història
olotina, i no he volgut deixar passar per
alt el record d'aquells fets, d'aquesta
fotografia i d'un personatge singular com
fou Josep Alberola.
Jordi Pujiula
Desembre de 1994
a Alaior (Menorca), on ja començà a
exercir com a mestre racionalista, una
activitat fortament lligada al seu ideari
anarcosindicalista i que seguiria exercint
en el futur. El 1925, sabem que fundà
juntament amb Manuel Buenacasa i altres
dirigents confederals el periòdic El Pro¬
ductor. Pel juny de 1931 participà, com a
ponent, en el Congrés extraordinari de la
CNT a Madrid, on s'originà la coneguda
escissió dels "Trenta", amb Joan Peiró i
Àngel Pestaña. Tot i que Alberola seguirà
la línia oficial de la Confederació. Sabem
que també visqué a Elda i que, finalment,
s'establirà a Fraga, on desenvolupà la seva
tasca de mestre i propagandista de l'ideari
anarquista. Tant cert és que en formar-se,
per l'octubre de 1936, en plena Guerra
Civil, el Consell Regional de Defensa
d'Aragó, el "Consell d'Aragó", presidit per
Joaquín Ascaso, la més coneguda de les
experiències col·lectivitzadores anarco-
sindicalistes, Josep Alberola ocuparà la
direcció d'Instrucció Pública fins al
desembre d'aquell mateix any. Durant
aquell període bèl·lic sabem que tingué
unes certes relacions amb membres del
Comitè Antifeixista d'Olot, destinades a
l'intercanvi de productes entre la indústria
tèxtil local i el Consell d'Aragó.
Després de la Guerra Civil, Josep
Alberola passà a França i, posteriorment,
a Mèxic, on fundà una escola i exercí de
mestre. Escriví nombrosos articles a la
premsa anarquista de l'exili, i val la pena
de recordar que en 1953 publicà a la re¬
vista Tierra y Libertad l'article titulat
"Olot, la pequeña Suiza catalana", on ex¬
plica els seus records de les vagues, el
locaut i les cuines comunals de l'any 1919
a la nostra ciutat. Josep Alberola fou
assassinat el dia 1 de maig de 1961, a
BIBLIOGRAFIA
Informació oral facilitada per J. Canal
Alberola i Lluïsa Toronell.
Setmanaris El Deber i La Tradició Catalana,
1919 i 1920.
DOU, Josep M.: Olot en el transcurs del
temps. Olot, 1984.
PEIRATS, José: La CNT en la Revolución
Española. París, Ruedo Ibérico, 1971.
ALBEROLA, José: "Olot, la pequeña Suiza
catalana". Tierra y Libertad, 19-7-1953.
Fotografia: arxiu de fautor.
VITRINA 9
TREBALLS DE PROSPECCIÓ
ARQUEOLÒGICA AL NUCLI
ANTIC D'OLOT
Les successives actuacions previstes
per a rehabilitar urbanísticament el nucli
antic d'Olot constitueixen la primera
oportunitat, en molt temps, de realitzar
estudis arqueològics del subsòl de la
ciutat. És per aquest motiu que, al
començament de l'any 1992, des del
Museu Comarcal de la Garrotxa es va
creure oportii realitzar el seguiment de
les obres d'enderroc i excavació previstes
en un solar situat entre els carrers de la
Proa i de Santa Magdalena. La possible
existènciade restes de construccions i de
material ceràmic es fonamentava en la
ubicació del solar dins de la vila vella
d'Olot, el nucli urbà emmurallat al
principi del segle XIII, i en la proximitat
a l'església de Santa Maria del Tura,
esmentada documentalment des de la
darreria del segle IX. Aquesta zona és la
que va patir més directament els
terratrèmols dels anys 1427 i 1428 i,
després d'un breu període d'abandona¬
ment, va ser ocupada de nou pels habitants
de la vila. Per aquestes raons, el Museu va
demanar el corresponent permís de
prospecció, vigilància i sondeig al Servei
d'Ar-queologia de la Direcció General del
Patrimoni Cultural de la Generalitat de
Catalunya, a la vegada que se sol·licitava
la col·laboració de l'Ajuntament olotí i de
la promotora de les obres, l'empresa mu¬
nicipal Gestora Urbanística Olotina SA
(GUOSA).
El treball de camp es va desenvolupar
de manera paral·lela a l'avanç de les obres
d'excavació del solar (una àrea rectangu¬
lar de 22,8 m x 13,6 m i 2,9 m de
profunditat), iniciades el 7 de gener i
finalitzades el 15 del mateix mes per
l'empresa olotina J. Coll. Contràriament a
les previsions, però, l'actuació de les
màquines no va posar en relleu cap resta
d'edificació arqueo-lògicament significa¬
tiva. La successió estratigràfica a la zona
només evidenciava una capa de
fonamentació d'un màxim de 50 cm de
profunditat dels immobles enderrocats en
l'inici de les obres —els més antics,
possiblement de la fi del segle passat—,
assentada damunt d'argiles no remogudes.
Per sota del potent estrat d'argiles tan sols
va aparèixer una capa de transició forma¬
da per argila compactada o tuna i una base
de basalt i greda.
La part central del solar aparentment
no havia acollit mai cases, perquè només
amagava una cisterna coberta amb volta,
semienterrada, de gran duresa a causa del
material amb què havia estat bastida (basalt
i morter, amb una elevada proporció de
calç) i de factura moderna, segons van
confirmar els veïns. Al seu voltant van
aparèixer diversos pous morts de poca
fondària i plens de matèria en
descomposició. A nivell superficial, aquest
espai no edificat va proporcionar uns
escassos fragments de ceràmica grisa
baixmedieval i de vidriada moderna, sense
forma, mesclats amb ossos d'animals (en
especial, de xai i d'aviram), que indicaven
la utilització del lloc com a abocador. La
capa d'argiles, així mateix, havia estat
perforada sota els fonaments de tres
immobles per construir-hi cellers
soterranis, el més profund dels quals
vorejava els 3 m. Dues clavegueres
modernes, a distint nivell, completaven
el panorama de l'àrea excavada.
La prospecció, doncs, va donar un
resultat negatiu a l'hora de proporcionar
informació arqueològica sobre la gènesi
urbanística de la ciutat. Només podem
felicitar-nos de la col·laboració mostrada
en tot moment per l'empresa encarregada
de l'obra i valorar molt positivament el
caràcter de precedent que ha suposat la
vigilància de l'excavació per a futures
actuacions.
Xavier Puigvert i Gurt
10 VITRINA
EL POBLAMENT DE
VERTEBRATS DEL
PARC NATURAL DE LA
ZONA VOLCÀNICA
DE LA GARROTXA
ROSER CAMPENY,
CARME ROSELE i
CONSTANTÍ STEFANESCU
L'article resumeix la informació sobre la fauna de vertebrats del Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa, tant pel que fa a la seva distribució i situació com pel que fa
a la identificació de les actuacions que amenacen la seva conservació. S'han identificat les
espècies qualificades de vulnerables, així com les zones de major interès faunístic.
Finalment, s'ban subratllat els principals impactes que actuen sobre la fauna
del Parc Natural i es proposen mesures correctores per a la conservació i la millora del
poblament faunístic.
VITRINA/7
1995
ABSTRACT
A study is being carried out on the fauna of the Zona Volcànica of la
Garrotxa's Natural Park. It's aim is to establish the distribution and the status
of the existing species and to identify actions which have detrimenal
implications for their preservation. The article describes the results of this
study on each of the different vertebrate groups. The most vulnerable species
have been identified as well as the most interesting faunistic areas within the
Natural Park. The main impacts on the fauna caused by human activities have
been outlined, as have the proposed corrective measures.
ROSER CAMPENY és
biòloga i tècnica de Tempresa
MINUARTIA. Estudis Am¬
bientals SL. És col·laboradora
del Departament de Biologia
Animal de la Universitat de
Barcelona i està realitzant una
tesi doctoral sobre ecologia
de larves d'amfibi.
CARME ROSELE és
biòloga i directora tècnica de
MINUARTIA. Estudis Am¬
bientals SL. És col·laboradora
del Departament de Biologia
Animal de la Universitat de
Barcelona i està realitzant una
tesi doctoral sobre dinàmica i
gestió del senglar.
CONSTANTÍ STEEA-
NESCU és doctoren Ciències
Biològiques i col·laborador de
l'empresa MINUARTIA,
Estudis Ambientals SL.
Treballa també en diversos
aspectes de l'ecologia i
conservació dels lepidòpters.
1. INTRODUCCIÓ
Preservar la diversitat biològica(biodiversitat) és un dels objectiusessencials dels espais protegits i una
preocupació que es fa present en tots els fòrums
sobre medi ambient com a objectiu prioritari per
a les properes dècades. Tanmateix, és important
considerar que preservar la biodiversitat va més
enllà de mantenir el llistat d'espècies presents en
un determinat àmbit; es tracta de garantir el
manteniment de poblacions viables de totes les
espècies autòctones que s'hi troben actualment
(NOSS, 1990), i per això és fonamental tenir el
coneixement i els elements de control que
permetin identificar les actuacions que amenacen
la conservació de les espècies i implantar sistemes
que puguin alertar a temps si es produeix la seva
regressió.
L'equip gestor del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa —adscrit al Departa¬
ment de Medi Ambient— va encarregar T ela¬
boració d'un estudi que va constituir l'inici d'un
seguit d'actuacions destinades a millorar el
coneixement de la fauna del Parc i a establir
mecanismes per a garantir la seva conservació.
El treball (MINUARTIA, 1992) ha permès
sintetitzar i completar la informació sobre les
espècies de diversos grups de vertebrats i ha
encetat una línia de treball que contempla
mecanismes de seguiment de les poblacions de
les espècies més problemàtiques i altres
intervencions, com plans de recuperació
d'espècies extingides o amb risc de desaparició
dins l'àmbit del Parc Natural.
2. MÈTODES D'ESTUDI
El procés d'elaboració de l'estudi de base
sobre el poblament de vertebrats del Parc Natural,
que es va portar a terme durant l'any 1992,
s'esquematitza en la figura 2. Primerament es
varen seleccionar els grups taxonòmics a incloure
Figura 1
Les cingleres que es troben
a la serra de Finestres són
interessants per a la
nidíficació de rapinyaires
i altres espècies vinculades
amb els rocams.
(Foto: Fran Trabalón).
12 VITRINA
en el treball, prioritzant aquells dels quals es
tenia més informació i que necessitaven amb
més urgència l'aplicació de mesures de gestió.
Alguns tàxons que també són prou importants
s'han deixat per a posteriors fases del treball,
perquè requereixen l'aplicació de tècniques
costoses o l'elaboració d'estudis a llarg termini
(és el cas de tots els grups d'invertebrats, dels
peixos, dels micromamífers o dels quiròpters).
L'estudi s'ha referit, per tant, als amfibis, rèptils,
aus i grans mamífers (lagomorfs, carnívors i
artiodàctils).
En la recerca duta a terme s'han emprat
diversos mètodes. D'una banda, s'ha realitzat
una recollida d'informació (tant bibliogràfica
com verbal) que fa referència a la fauna
vertebrada de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Paral·lelament, s'ha desenvolupat una intensa
campanya de treballs de camp, aplicant tècniques
de mostreig que permeten conèixer la distribució
i freqüència d'aparició de cada espècie i establir
una sèrie de recorreguts de prospecció que es
podran repetir periòdicament per tal de detectar
les variacions que es vagin produint en la fauna
del Parc Natural.
Totes lesdades recollides durant els treballs
de camp s'han incorporat a bases de dades
informatitzades, on s'han tractat amb programes
específics que permeten obtenir els llistats
d'espècies detectades (tant en l'àmbit de tot el
Parc Natural, com en un indret concret del
mateix), la freqüència d'aparició de cada espècie
i els quadrats de la retícula UTM 1x1 km on
aquesta ha estat detectada.
També s'ha contrastat la informació
faunística obtinguda amb la que fa referència a
les característiques de l'hàbitat i a les activitats
que s'hi porten a terme, amb l'objectiu de definir
una zonificació de l'interès faunístic de diferents
sectors del Parc i determinar les espècies que
requereixen l'aplicació de mesures de
conservació específiques.
Finalment, s'han concretat els impactes que
afecten negativament la fauna dins l'àmbit del
Parc Natural i s'ha realitzat una proposta de
mesures correctores aplicables al conjunt de
l'àmbit, a les zones de major interès faunístic i
als grups taxonòmics estudiats.
3. CARACTERÍSTIQUES
GENERALS DE LA FAUNA DEL
PARC NATURAL
La fauna del Parc es caracteritza, a grans
trets, per una considerable diversitat d'espècies,
que es fonamenta en l'elevada heterogeneïtat
d'hàbitats i en la confluència d'espècies de
caràcter mediterrani i euro-siberià. En l'estudi
inicial (MINUARTIA, 1992) es varen catalogar
a la Zona Volcànica 216 espècies de vertebrats
terrestres. Del total, 145 es varen detectar durant
els mesos de treball de camp; la resta s'han
inclòs en el catàleg a partir de referències
bibliogràfiques o verbals. A aquest catàleg inicial
es varen incorporar, durant les prospeccions de
l'any 1993, una espècie d'amfibi i sis espècies
d'aus. Actualment està en preparació una revisió
actualitzada del catàleg, que incorporarà nous
grups taxonòmics com ara els peixos.
Al Parc Natural, s'hi troben un bon nombre
d'espècies singulars, com el lludrió de potetes
(Chalcides chalcides), el falcó pelegrí (Falco
peregrinus), el falcó mostatxut (Falco subbuteo),
l'àliga marcenca (Circaetus galileus), la merla
d'aigua (Cínclus cinclus) i el gat fer (Felis
sylvestris), per posar alguns exemples. Tot i
això, algunes espècies més sensibles a les
pertorbacions derivades de la forta humanització
del territori ja han desaparegut de la Zona
Volcànica (aquest és el cas de la llúdriga, Lutra
lutra).
La importància faunística dels diferents
ambients que es troben dins el Parc queda, en
part, reflectida per la riquesa d'espècies
detectades en les prospeccions que s'han realitzat
en cadascun d'ells (veure figura 3). No obstant
això, per valorar l'interès de l'hàbitat amb vista
a la conservació de la fauna és important
considerar també aspectes qualitatius, com ara
la presència d'espècies singulars que estiguin en
regressió o que es trobin vinculades a un ambient
de distribució molt restringida. En aquest sentit,
són fonamentals per a la conservació de la
diversitat faunística els ambients de ribera —i
totes les zones humides en general—, on trobem
nombroses espècies relacionades amb l'element
aquàtic, com la rata d'aigua (Arvícola sapidus),
el turó (Mustela putorius), i una rica comunitat
Figura 2
Procés que s'ha seguit per a
l'elaboració de l'estudi
(adaptat de CAMFENY et
al.; en premsa).
VITRINA 13
30
25
20
15
10
NOMBRE D'ESPECIES
Conreu Prat Alzinar Roureda Faoeda Ribera
UNITATS DE VEGETACIÓ
■i amfibis
□ aus
rèptils
mamífers
Figura 3
Nombre d'espècies
localitzades a les unitats de
vegetació del Parc Natural.
Pàgina següent, a dalt:
Figura 5
El mussol (Athene noctua)
és una espècie escassa a la
Zona Volcànica de la
Garrotxa, malgrat que a
Catalunya és un element
comú als espais
agroforestals.
(Foto: Carme Rosell).
Figura 6
A les rouredes, fagedes i
altres boscos caducifolis
s'hi troben espècies poc
freqüents en altres ambients,
com el pica-soques blau
(Sitta europaea).
(Foto: Fran Trabalón).
omítica, entre la qual es pot destacar la presència
d'espècies com el bernat pescaire {Ardea
cinerea), el martinet de nit {Nycticorax
nycticorax) i el martinet menut {Ixobrychus
mitmtus), entre moltes altres. També són
interessants els boscos de caducifolis, zones
preferents d'activitat d'espècies rares en altres
ambients, com el picot garsergros {Dendrocopos
major) i el pica-soques blau {Sitta europaea).
Fins i tot les zones agrícoles presenten espècies
estrictament depenents d'aquests ambients, com
la perdiu vo\a.{Alectoris rufa) i la guatlla {Cotumíx
coturnix), que són ocells d'escassa nidificació
dins l'àmbit del Parc.
4. ESPECIES QUALIFICADES
DE VULNERABLES
QUE ES TROBEN DINS
EL PARC NATURAL
D'entre el total d'espècies detectades cal
destacar-ne algunes (veure quadre) que han estat
qualificades de vulnerables o molt vulnerables.
Aquests qualificatius distingeixen les espècies
autòctones que han estat detectades amb baixa
freqüència durant els mostreigs realitzats al Parc
Natural i que compleixen alguna de les
condicions següents:
- Estar en regressió a diferents indrets de
Catalunya o bé tenir una àrea de distribució molt
reduïda en aquest àmbit.
- Tenir una distribució associada a ambients
molt localitzats que poden resultar afectats per
les alteracions degudes a activitats humanes
(excloent les espècies que són rares al Parc com
a conseqüència de les seves característiques
dins la biogeografia).
- Ser molt sensibles a les alteracions
derivades de les activitats humanes.
En el cas de les aus, només han estat incloses
les que, a més de complir algunes de les
condicions anteriors, es reprodueixen a la zona
o hi mantenen, si més no, una població sedentària
que en un futur es podria reproduir.
Algunes de les espècies han estat incloses
preventivament en el llistat, ja que no es coneix
amb suficient detall la seva situació. En els casos
amb prou informació, s'han definit actuacions
destinades a prevenir o corregir els impactes que
afecten les diferents espècies d'una manera real
o potencial.
Val a dir, però, que malgrat no existir un
perill imminent de desaparició d'aquests
vertebrats en la Zona Volcànica, s'hauran de fer
esforços de gestió per obtenir més informació
sobre el seu estat o bé per corregir alguns impactes
que estan ocasionant la davallada d'efectius en
alguna d'aquestes espècies.
Figura 4
Et tritó jaspiat (Triturus
marmoratus) és una de les
espècies qualificades de
vulnerables i que apareix en
basses i abeuradors del Parc
Natural
(Foto: Carme Rosell).
14 VITRINA
5. ZONES D'INTERÈS
FAUNÍSTIC
Un altre aspecte fonamental per a la gestió
de la fauna és la definició d'una zonificació en
base a l'interès que tenen diferents sectors del
Parc Natural per a la conservació de la diversitat
faunística. Aquest coneixement pot contribuir a.
centrar els esforços en els indrets més
interessants, preservant-los d'agressions que
poden repercutir en la pèrdua de qualitat dels
hàbitats. En un espai tan humanitzat com la Zona
Volcànica de la Garrotxa, és essencial considerar
aquesta informació per tal de poder desviar els
usos més impactants cap a les zones menys
sensibles.
Per a la identificació de les àrees de major
interès, s'han valorat els aspectes següents
(CAMPBNY et al., 1994):
- Presència d'espècies qualificades de
vulnerables o molt vulnerables.
- Presència d'ecosistemes singulars, que
tenen associada una fauna característica que no
es troba de forma generalitzada en altres ambients
del Parc Natural.
- Presència d'unitats paisatgístiques que
tenen un paper essencial en la interconnexió de
diferents espais d'interès natural.
Les àrees de major interès corresponen a
ambients bastant diferents però que, en tots els
casos, contenen hàbitats fonamentals per a
preservar la diversitat faunística del Parc Natural.
A la figura 7 es delimiten aquests espais i, tot
seguit, es comenten les zones d'interès faunístic
molt alt.
Fluvià
Especialment important, perquè ofereix
l'hàbitat adequat per a espècies palustres o
estretament associades a riberes de rius que
tenen un cabal important. Aquest ambient també
té un paper fonamental en la connexió biològica
entre la Zona Volcànica dela Garrotxa i els
Aiguamolls de l'Empordà i és utilitzat com a
ruta migratòria per moltes aus.
Pla de Massandell
Aquesta plana conreada, amb petits
fragments de bosc intercalats, allotja un
poblament ornític força especial dins el eontext
del Parc Natural, ja que s'hi troben espècies que
no s'han localitzat en cap altre indret del Parc, o
que són rares fora d'aquest espai. És el cas de la
perdiu roja (Alectoris rufa), la guatlla (Coturnix
coturnix), el mussol (Athene noctua) i &\ xoriguer
(Falco tinnunculus).
Sant Julià del Mont
Massís forestal, amb una extensió important
d'esqueis i cingleres, que destaca pel fet que
conté un poblament de rapinyaires diversificat i
perquè és una zona que manté, en molts indrets,
la tranquil·litat necessària per a la cria d'aus i
Figura 7
Interès faunístic de diferents
sectors del Parc Natural. La
numeració correspon al
reticle UTM Ixi, inclòs dins
el quadrat 3IT DG.
VITRINA 15
Figura 8
Malgrat les agressions que
afecten els cursos fluvials
(contaminació de les aigües,
degradació de la vegetació
de ribera, etc.), el Fluvià
conser\'a una notable
diversitat faunística i té un
paper fonamental en la
connexió de la Zona
Volcànica de la Garrotxa
i els Aiguamolls de
l'Empordà.
(Foto: Fran Trabalón).
mamífers. Sobresurt, especialment, el sector
superior del massís, per sobre de la cota 600.
Serra del Corb
Comprèn el vessant nord de la serra que
constitueix, en bona part, el límit meridional del
Parc Natural. És una zona coberta principalment
de boscos caducifolis (rouredes i fagedes) amb
notables cingleres que ressegueixen la carena.
El seu interès rau especialment en què constitueix
un indret molt adient per a la nidificació de
rapinyaires i s'hi ha detectat la cria d'espècies
qualificades de vulnerables.
Serra de Finestres
En aquest cas s'ha distingit la zona més alta
del massís i també els cursos superiors d'alguns
dels torrents que tenen el seu naixement en
aquesta zona forestal, prou feréstega, pel fet
d'allotjar un bon nombre d'espècies
particularment sensibles a les pertorbacions.
Presenta hàbitats molt adequats per a la
nidificació de rapinyaires i, en general, d'espècies
característiques d'ambients forestals, que crien
en arbres vells o cingleres. En el cas dels petits
torrents, s'ha destacat la seva importància per a
la preservació de diverses espècies d'amfibis.
Estanys de Jordà
Aquest estanys es restauraren gràcies a una
intervenció del Parc Natural, que dugué a terme
excavacions en una zona de prats, prop de can
Jordà, durant l'any 1990. Aquesta zona és
utilitzada per a la cria de diverses espècies
d'amfibis i té una notable significació com a
indret de repòs d'aus aquàtiques de pas,
migratòries, i també per a l'hivernada d'anàtids
i d'espècies afins. També s'hi ha detectat la
nidificació d'algunes aus vinculades a ambients
de ribera o aiguamoll.
Paratges de la Moixina
El conjunt de paratges de la Deu i la Moixina
el composen diverses zones humides
periurbanes, amb comunitats vegetals associades
a zones embassades, prats humits i claps de
verneda, arbredes i boscos de roure pènol.
Malgrat que l'interès faunístic d'aquesta zona es
veu limitat per la forta presència de persones que
l'utilitzen com a lloc de passejada i d'esbarjo, és
un indret de repòs per a aus aquàtiques de pas,
migratòries, i també té importància per a la
reproducció de diverses espècies d'amfibis.
Per a cadascun d'aquests ambients, s'ha
elaborat una diagnosi dels principals impactes
sobre la fauna i una proposta d'actuacions
destinades a prevenir-los o corregir-los.
6. PRINCIPALS IMPACTES
SOBRE LA FAUNA DEL PARC
NATURAL I PROPOSTES DE
GESTIÓ PER A LA CONSERVACIÓ
I MILLORA DEL POBLAMENT
FAUNÍSTIC
Els principals impactes que es detecten al
Parc Natural són derivats de la forta pressió
antròpica sobre l'entorn i es poden agrupar de la
16 VITRINA
• -ÍK:,-
P-"' ■ ■
Figura 9
El pardal d'ala blanca
(Montifringilla nivalis) ha
estat vist recentment dins
l'àmbit del Parc Natural.
(Foto: Fran Trabalón).
- Afeccions sobre els ambients de ribera i
les aigües fluvials.
-Efecte barrera de l'eix lineal urbanitzat de
la vall del Fluvià.
- Impactes derivats de pràctiques forestals i
agrícoles.
- Impactes derivats d'activitats cinegètiques.
- Impactes derivats d'activitats turístiques.
- Introducció d'espècies no autòctones.
- Incidència de malalties que afecten les po¬
blacions de fauna salvatge.
Del conjunt de mesures que s'han proposat
per a atenuar aquests impactes, tot seguit se'n
destaquen algunes.
a) Promoure l'aplicació urgent d'un Pla de
Sanejament del Fluvià i els seus afluents, per tal
d'evitar els perjudicis que la baixa qualitat de les
aigües està comportant en un ampli ventall
d'espècies.
b) Restringir al màxim les actuacions que
afectin els boscos de ribera autòctons o que
malmetin la llera dels rius (extraccions d'àrids,
dragatge, construcció d'esculleres, etc.), ja que
una de les conseqüències és una notable pèrdua
d'indrets de cria i, en general, de la qualitat dels
hàbitats.
c) Aplicar projectes de restauració de la
vegetació de ribera en els indrets on les
comunitats autòctones es troben més degradades.
d) Potenciar la redacció de Plans Tècnics
de Gestió i Millora Forestal que incorporin
criteris de conservació faunística, minimitzant
l'impacte de les tasques forestals sobre la fauna.
e) Fn les pràctiques agrícoles, procurar de
restringir al màxim l'ús de pesticides d'alta
toxicitat, mantenint les zones perifèriques dels
conreus sense tractar. Cal evitar la crema de
marges i potenciar la conservació dels arbusts i
els arbres fruiters a les vores dels conreus.
També s'han de promoure lleugers canvis en les
tècniques de recol·lecció mecanitzada dels
cereals, perquè siguin menys perjudicials per a
la fauna d'aquests ambients.
f) Fn el cas dels impactes derivats
d'activitats cinegètiques, s'han de minimitzar
les pèrdues produïdes per pràctiques furtives i
evitar les repoblacions en les quals s'introdueixin
espècies no autòctones, híbrides o sense garanties
d'haver passat el control sanitari. També cal
evitar 1' existència d'Àrees d'Aprofitament Comú
Amfibis
Trituras marntoratiis - Tritó jaspiat
Pelodytes punctatiis - Granoteta de punts
Bufo calamita - Gripau corredor
Rèptils
Mauremys leprosa - Tortuga de rierol
Chalcides chalcides - Bívia o lludrió de
potetes
Aus
Ardea cinerea - Bernat pescaire
Amis platyrhynchos - Ànec collverd
Circaetus galileus - Àliga marcenca
Accipiter gentilis - Astor
Accipiter nissus - Esparver
Buteo bateo - Aligot comú
Falco tinnunculus - Xoriguer
Falco sabbateo - Falcó mostatxut
Falco peregrinas - Falcó pelegrí
Alectoris rufa - Perdiu roja
Coturnix cotumix - Guatlla
Tyto alba - Òliba
Athene noctaa - Mussol
Strix aluco - Gamarús
Alcedo atthis - Blauet
Cinclus cinclus - Merla d'aigua
Mamífers
Mastela patorius - Turó
Felis sylvestris - Gat fer
Oryctolagas cunicalus - Conill
Quadre I
Llistat d'espècies
qualificades de vulnerables
o molt vulnerables dins
l'àmbit del Parc Natural
VITRINA 17
(zones de caça lliure) i promoure l'establiment de
Zones de Repoblació Cinegètica (on no es practica
la caça menor) coincidents amb àrees d'elevat
interès faunístic.
g) Establir amb les entitats pertinents uns
convenis de col·laboració que permetin assegurar
el control de l'estat sanitari de les poblacions
animals del Parc. Aquesta mesura es refereix
especialment al conill, en l'actualitat afectat per
la mixomatosi i també per la malatia vírica
hemorràgica.
h) Analitzar específicament l'impacte so¬
bre la fauna de cadascuna de les activitats de
lleure que afectin zones d'interès faunístic, com
els itineraris turístics i pedagògics i altres
iniciatives de caire recreatiu, ja que és difícil
establir mesures de caire general.
Es important destacar que moltes de les
actuacions que es proposen no poden ser
directament portades a terme per l'òrgan gestor
del Parc Natural. En alguns casos, el paper
d'aquest organisme consistirà a promoure
campanyes de divulgació que arribin als diferents
col·lectius socials implicats i que permetin induircanvis en les activitats que estan afectant
negativament el medi i, per tant, també la fauna
que hi habita.
BIBLIOGRAFIA
CAMPENY, R.. ROSELE, C.
& STEEANESCU, C. (1994).
"Criterios para establecer
zonas de interés faunístico",
Ecosistemas, 8, pàg. 30-35.
CAMPENY, R.. ROSELE, C.
& STEEANESCU, C.: "Ges¬
tión de espacios naturales
protegidos y conservación de
la fauna", Quercus, (en
premsa).
MINUARTIA, ESTUDIS
AMBIENTALS SL. (1992).
Anàlisi de! poblament de
vertebrats del Parc Natural
de la Zona Volcànica de la
Garrotxa. Espècies vulne¬
rables, zones d'Interès
faunístic l propostes de gestió
per a la conservació l millora
de la fauna. Departament de
Medi Ambient. Generalitat de
Catalunya. Informe inèdit,
1992.
NOSS, R.E. (1990). "Indi¬
cators for Monitoring Bio¬
diversity: A Hierarchical
Approach", Conservation
Biology, 4, pàg. 355-364,
1994.
18 VITRINA
CARACTERITZACIÓ
I QUALITAT DE L'AIG
D^^IU SER
JULIOL 1993 .
CARLES BASERBA
L'estudi recull una caracterització exhaustiv^i una avaluació de les característiques B
físicó-químiques i biològiques de l'aigua del curs tíèl riu Ser, amb l'elaboració d'una¿g^;^¿^-^ ^
cartografia de la qualitat de l'aigua per mitjà d'índexs biològics, amb l'objectin de fer f
remarcar'la relació de les característiques físico-químiques i- biològiques del riu amb els B
processos que es desenvolupen en la conca. ^3
El present treball forma part del projecte d'investigació Estudi de la qualitat de l'aigua
defriu Fluvià al Parc Natural dè la Zona Volcànica de la Garrotxa, subvencionat pel
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Les anàlisis físico-químiques
es varen realitzar al Laboratori Polivalent de la Garrotxa, amb un ajut econòmic de la**" *
CIRIT. ' « 'SSJHI
VITRINA/7
1995
ABSTRACT
This study involved an extensive characterisation and evaluation of the
physio-chemical and biological composition of the water which flows in the
River Ser using a cartography which shows the water quality by means ofa
biological index. The aim of this study is to observe the relationship between
the physio-chemical and biological characteristics of the river in relation to
the processes which occur in the river basins.
CARLES BASERBA.
Nascut a Figueres el 1963, és
llicenciat en Biologia, espe¬
cialitzat en Zoologia, per la
Universitat de Barcelona. Amb
diploma d'Estudis Avançats
amb Suficiència Investigado¬
ra, en el programa de doctorat
de Limnología General i Apli¬
cada de la Universitat de
Girona.
1. INTRODUCCIÓ
Al final de la dècada dels setanta comencena introduir-se les primeres teories que con¬
sideren el riu com un reflex dels processos
que es desenvolupen a la conca (Hynes, 1975).
D'una banda, les característiques físico-
químiques de l'aigua reflecteixen la geologia,
l'arbrat, els cicles biogeoquímics, etc. de la conca
i, d'altra banda, la creixent pressió de l'activitat
humana sobre les conques fluvials es reflecteix
en una disminució de la qualitat físico-química i
biològica de les aigües circulants (Vanotte, 1980),
la qual, en última instància, té repercussions
ecològiques i socials.
La utilitat i la fiabilitat dels indicadors i els
índexs biològics com a avaluadors ràpids de la
qualitat de les aigües fluvials i la seva capacitat
d'integració en el temps ha portat, a partir de la
dècada del setanta, a la seva utilització com a
base de treballs científics (Millet & Prat, 1984;
Palau, 1990) i com a eina de gestió per a les
administracions públiques.
En aquest estudi es recull una caracterització
exhaustiva i una avaluació de les característiques
físico-químiques i biològiques de 1' aigua del curs
del riu Ser, amb l'elaboració d'una cartografia de
la qualitat de l'aigua per mitjà d'índexs biològics,
amb l'objectiu de fer remarcar la relació de les
característiques físico-químiques i biològiques
del riu respecte als processos que es desenvolupen
a la conca.
Figura 1
Mapa de situació del curs
del Ser i ubicació de les
estacions de mostreig.
I Llegenda
- La Garrotxa
- Parc Natura]
- Curs fluvial
- Estació
E: 1/200.000
20 VITRINA
2.ÀREA
D'ESTUDI
L'estudi se centra en la conca del riu Ser,
que es comença a considerar com a tal riu en la
confluència dels torrents de Pujolars i de
Rocanegra. El riu discorre pel sud de la comarca
de la Garrotxa al llarg de 22,4 km, fins a confluir
amb el riu Fluvià pel marge dret. Apro¬
ximadament, una tercera part del seu recorregut
es troba dins el Parc Natural de la Zona Volcà¬
nica de la Garrotxa (Fig. 1). Com a tributari
principal rep les aigües de la riera de Mieres, pel
marge dret.
Geològicament, el seu curs alt i mitj à travessa
una zona calcària i, ja en el seu curs baix,
s'endinsa en terreny constituït principalment per
guixos. A la capçalera llinda, en una petita
superfície, amb laves basàltiques i basanites del
sistema volcànic d'Olot.
FI clima es pot considerar xerotèric, netament
mediterrani, si bé la influència de les inversions
tèrmiques redueix l'aridesa de la zona,
especialment en els períodes estivals. La tempe¬
ratura mitjana anual és de 12,4 °C a Olot i la
precipitació mitjana supera els 1.000 mm (dades
de l'estació meteorològica de Castellfollit), amb
valors extrems de 516 mm i 1.727 mm, que es
concentren especialment a la primavera i a la
tardor. Les glaçades es presenten entre octubre i
maig.
FI règim hídric és pluvial. Tot i que recull
aigua de neu de les serralades properes, aquesta
no és important. L'estiatge és menys acusat
que en altres rius de la zona, a causa dels
fenòmens d'inversió tèrmica. Tot i així,
ocasionalment pot arribar a assecar-se aigües
amunt del municipi de Santa Pau. Fls resultats
de dues campanyes d'aforament, efectuades,
al llarg de l'any 1992, per la Unitat de
Geodinámica Externa i d'Hidrogeologia del
Departament de Geologia de la Universitat
Autònoma de Barcelona, presenten un cabal
de 610,7 1/s el juliol i de 242,2 1/s l'octubre
(cal tenir en compte que l'any 1992 va ser
extraordinàriament plujós).
La morfologia de la llera és típica de rius de
muntanya mitjana, amb llera estreta, fons poc
profunds i aigües ràpides. En arribar a la fi del
seu curs és on adquireix la màxima amplada,
amb aigües remortes, fons més profunds i zones
de sedimentació, sense arribar, però, a una mor¬
fologia típica de curs mitjà (Estarellas,1993).
En aquest article, utilitzem els termes de curs alt,
mitjà i baix del riu únicament per a fer refe¬
rència a una situació geogràfica, sense que en
cap moment aquests termes tinguin relació amb
les característiques que aquesta nomenclatura
porta associada. Cal tenir sempre en compte
que les característiques del riu corresponen a un
curs alt.
Es resseguit per una franja de vegetació de
ribera, normalment estreta, de composició espe¬
cífica variable i cobertura propera al 100%, tot i
que existeixen excepcions.
Els assentaments humans es concentren en
dos nuclis de població (Santa Pau i Mieres) i en
un enfilall de masies i veïnats disseminats pel
territori (el Torn, Sant Miquel de Campmajor, el
Sallent, etc.).
QUALITAT AIGUA SER (15/07/93)
Conductivitat i pH.
pH -s- Conductivitat
m
g
/
1
QUALITAT AIGUA SER (15/07/93)
Cations
Estació
Calci Magn Ferro
3. METODOLOGIA
La presa de mostres fou realitzada els dies
15 i 16 de juliol de 1993, a totes les estacions de
mostreig indicades a l'apartat 3.1. El seguiment
de l'estació S3 es va mostrejar en les dates
indicades a la figura 8.
3.1. Ubicació de les estacions de
mostreig
Per a la realització de l'estudi, s'estableixen
quatre punts de presa de mostres en el curs del Ser
(fig. 1), a més de dues estacions de control, que
han de permetre contrastar les dades obtingudes.
Figura 2
Valors de conductivitat i pH
en el curs del Ser (15/07/93).
Figura 3
Concentració de cations
conservatius en el curs del
Ser (15/07/93).
Estació Ubicació Curs Distància
respecte de
l'origen
(km)
SI Els Arcs Ser 1,6
S2 El Sallent Ser 4,5
S3 El Torn Ser 7,3
S4 Ca l'Illa Ser 17,3
T1 Control Turonell
Turonell
M2 Riera Riera
de Mieres de Mieres
L'estació SI es troba ubicada, aproxima¬
dament, 1 km aigüesavall del municipi de Santa
VITRINA 21
Taula I
Resultats de ¡es anàlisis
físico-qminiques practicades
(15/07/93).
ESTACIÓ S1 S2 S3 S4 T1 M2
Hora 9,30 10,00 10,45 14,00 10,00 11,00
Temp.(H20) °C 15,2 15,5 17,0 19,7 16,3 17,0
pH 7,7 6,9 7,4 7,2 7,0 7,2
Conduct. uS/cm 574 401 396 1128 349 454
Carbonats mg/1 C032- 0 0 0 0 0 0
Bicarbonats mg/1 HC03- 464,0 317,0 415,0 293,0 292,8 366,0
Calci mg/1 Ca2+ 1,92 0,40 0,40 4,16 0,64 1,04
Magnesi mg/1 Mg2+ 5,04 3,70 4,24 7,28 2,64 4,00
Ferro mg/1 Fe2+ 0,4 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Clorurs mg/1 Cl- 33,37 9,94 14,91 22,70 9,94 16,33
Sulfats mg/1 S042- 229,92 35,78 41,13 489,96 48,12 88,84
Oxigen dis. mg/1 02 5,0 10,0 9,5 9,6 9,1 8,2
Oxigen dis. % 02 53,3 100,8 99,0 108,6 92,8 83,8
Oxidabilitat mg/1 Mn042- 5,73 2,50 1,94 2,99 2,10 2,50
Amoni mg/1 Nh4+ 0,20 0,00 0,03 0,05 0,03 0,15
Nitrits mg/1 N02- 2,0 0,1 0,1 0,2 0,1 1,0
Nitrats mg/1 N03- 8,28 26,83 3,70 6,04 27,97 11,62
Fòsfor sol. mg/1 P-P043- 12,95 2,43 2,61 1,16 0,36 2,15
BMWP' 5 69 72 123 135 101
BILL 2 7 7 10 10 7
Figura 4
Diagrama de Pipper deis
anions conser\-atius en el
curs del Ser (15/07/93).
Pau, punt on rep l'efecte de Ies aigües residuals
urbanes i industrials d'aquesta població.
L'estació S2 es troba a uns 0,8 km del veïnat
del Sallent.
L'estació S3 se situa a 0,1 km del veïnat del
Torn, aigües avall de l'aiguabarreig amb la riera
de Mieres i més enllà d'unes granges.
L'estació S4 queda situada a ca l'Illa, més
enllà d'unes granges ubicades, aproximadament,
a 8 km aigües amunt de l'estació.
L'estació T1 de control es troba a la capçalera
del Turonell, afluent del Fluvià pel marge dret,
que té el seu origen a la serralada de Sant Julià
del Mont, al vessant oposat al del Ser. El Turonell
no rep cap influènciaantròpica abans de l'estació.
L'estació M2 es troba a 0,1 km abans de
l'aiguabarreig del Ser i la riera de Mieres. Recull
els abocaments del municipi de Mieres,
aproximadament 5 km aigües amunt de l'estació.
Finalment, cal remarcar que el Pla de
Sanejament de la Garrotxa, elaborat per la Junta
.Sí \
V.·'í·
/
\ /
/
0 50 too
a*
de Sanejament de la Generalitat de Catalunya, té
prevista la construcció d'una depuradora que
recollirà les aigües residuals, urbanes i industrials,
del municipi de Santa Pau.
3.2. Paràmetres físico-químics
Per a la caracterització físico-química de
l'aigua, s'han utilitzat les anàlisis de
mineralització, pH, terbolesa, cations i anions
conservatius majoritaris. Per a la determinació
puntual de la qualitat físico-química de l'aigua,
s'han analitzat nutrients (fòsfor i nitrogen),
oxidabilitat al permanganat i oxigen dissolt (taula.
I).
3.3. índexs biològics
La utilitat dels organismes com a indicadors
de la qualitat del medi on viuen es començà a tenir
en compte per part de la comunitat científica en
la dècada dels quaranta i al principi dels
cinquanta, amb l'aparició dels primers índexs
basats en la diversitat (Shanon & Weaver, 1949;
Margalef, 1951). A partir d'aquí, s'han anat
desenvolupant diferents índexs biològics,
pròpiament dits, basats en diversos grups
taxonòmics (microorganismes, diatomees,
macròfits, macroinvertebrats, peixos, etc.), que
s'han anat perfeccionant fins a arribar a ésser
una eina pràctica i fiable, utilitzada per les
administracions públiques per a la determinació
de la qualitat de les aigües fluvials.
En aquest estudi, s'han utilitzat els
macroinvertebrats bentònics com a base per al
càlcul d'índexs biològics, ja que presenten una
sèrie d'avantatges respecte a d'altres taxons,
com ara la facilitat de recol·lecció, la rapidesa de
determinació i el temps de reacció a canvis de
condicions (2-3 mesos), cosa que ens permetrà
obtenir una mostra integradora dels successos
VITRINA
ocorreguts a la llera fluvial en un temps
suficientment llarg, complementant, així, la
puntualitat de les anàlisis físico-químiques.
D'entre els índexs biològics que tenen per
base la determinació de macroinvertebrats, s'han
escollit el BMWP' i el BILL, pel seu
reconeixement internacional, per l'existència de
treballs realitzats al nostre país, que ens perme¬
tran una comparació dels resultats obtinguts, i
per la seva facilitat d'utilització en les determi¬
nacions (nivell de família al BMWP' i nivell de
família o gènere al BILL).
índex BMWP' d'Alba Trecedor, 1988,
modificat i ajustat apartir del BMWP (Biological
Monitoring Working Party) de Helawell, 1978.
Aquest és un indicador ràpid i pràctic d'avaluació
de les alteracions dels cursos d'aigua. Seguint les
normes i recomanacions del III Seminari Tècnic
organitzat per la Comunitat Europea sobre
Mètodes Biològics d'Avaluació de la Qualitat de
l'Aigua (Ghetti & Bonnazi, 1980) i com que els
valors del BMWP' estan íntimament
correlacionats amb els de l'índex EBI i el de
Margalef (Alba-Trecedor & Sánchez Ortega,
1989), es fixen cinc categories de qualitat d'aigua,
que es detallen a la taula III. Actualment és
l'índex utilitzat pels organismes públics de la
Gran Bretanya en la gestió del seus rius i sembla
un bon índex per ala seva utilització generalitzada,
ja que s'acomoda a les resolucions de la reunió
del CEN/TC/230/WG2/tgl, de classificació
biològica de rius (Brussel·les, 1991).
L'índex BILL de Prat & Alt, 1984-85 (taula
111), ha estat utilitzat pel Departament d'Ecolo¬
gia de la Universitat de Barcelona per a realit¬
zar estudis als rius Besòs i Llobregat (1985),
cosa que dóna una possible pauta de comparació
amb documentació ja existent al nostre país.
D'altra banda, aquest índex, o d'altres de molt
semblants, és utilitzat pels organismes públics
de Erança, d'Itàlia i de Bèlgica en la gestió dels
seus rius.
Metodològicament, s'han obtingut mostres
de macroinvertebrats aquàtics bentònics
mitjançant el raspatge de roques, l'agitació de
fons sorrencs i llimosos i la neteja de fulles i tiges
de macròfits aquàtics i material vegetal dipositat
a la llera, complementat amb una pinçada de les
superfícies de les roques. Aquest material s'ha
filtrat en una xarxa Surber de 600 um de diàmetre
de porus.
S'han fet un mostreig de tots els ambients
presents a cada estació, a fi d'obtenir una mostra
integradora. Les mostres obtingudes s'han fixat
amb formol al 40% (1; 10) i han estat transportades
al laboratori per a determinar-les.
4.RESULTATS
4.1. Paràmetres físico-químics
En aquest apartat es presenten els resultats
de les anàlisis físico-químiques (taula I) de les
mostres preses a cada estació. A continuació es
comentaran amb detall, fent distinció entre els
paràmetres constitutius de les característiques de
l'aigua i els susceptibles de l'activitat dels éssers
vius.
4.1.1. Components de proporcionalitat
constant
S'inclouen dintre d'aquesta categoria els
que donen a l'aigua les seves propietats, les
proporcions dels quals es veuen poc afectades per
l'activitat dels organismes.
La mineralització és un paràmetre que
expressa la concentració de sals solubles en
l'aigua. Per a mesurar-la, s'utilitza la seva
conductivitat elèctrica, que és proporcional al
seu contingut de sals. Als rius, tendeix a un
augment progressiu dels seus valors a mesura que
el seu curs dissol substàncies del terreny per on
discorre i es veu sotmès a una pressió antròpica
més gran. Al Ser es troba una corba (fig. 2) que no
respon a aquest patró; és en el tram inicial.
Aquesta situació obeeix al fet que l'estació SI
recull les aigües residuals (industrials i urbanes)
del municipi de Santa Pau, que provoquen un
augment de la conductivitat, factor que condicio¬
na els resultats de molts paràmetres. La resta
d'estacions s'ajusten al patró esperat, però es
nota un augment considerable entre les estacions
S3 i S4.
Es detecten valors de pH propers a la
neutralitat, excepte a l'estació SI, per raó de la
pertorbació de les aigües residuals de Santa Pau
(fig. 2).
Quant als cations, es detecten valors més
elevats a la capçalera (estació S1), probablement
a causa de l'efecte del seu pas pel municipi de
Santa Pau, que es recuperen a l'estació S2, per
anar augmentant fins a l'estació S4, producte del
rentatge que el riu exerceix sobre la conca.El
Figura 5
Concentració de nutrients
en el curs del Ser
(15/07/93).
Figura 6
Saturació d'oxigen i
oxidabilitat al permanganat
en el curs del Ser
(15/07/93).
QUALITAT AIGUA SER (15/07/93).
Nutrients.
m
g
/
1
Estació
Amoni
Nitrats
Nitrits
Fòsfor sol.
QUALITAT AIGUA SER (15/07/93).
Oxigen i oxidabilitat.
Estació
% sat. 02 -®- Oxidabilitat
VITRINA 23
TAXO FAMILIA ESTACIÓ
SI S2 S3 S4 T1 M2
Plecòpters F. Leuctridae
F. Neumoridae
F. Perdiae
S. Perlodidae
Subtotal
1
1
1
1
0 1 0 1 2 0
Efenieròpters F. Heptageniidae
F. Caenidae
F. Baetidae
F. EphemeriUidae
F. Leptophlebidae
F. Ephemeridae
Subtotal
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
0 3 4 2 5 3
Odonats F. Lestidae
F. Comphidae
F. Aeshnidae
F. Calopterygidae
F. Platycnemididae
Subtotal
1 1
1
1 1
1
1
1
0 1 1 2 1 3
Coleòpters F. Hydrophiliidae
F. Elmidae
F. Dytiscidae
F. Hygrobiidae
F. Haíiplidae
Subtotal
1 1
1 1
1
1
1
1
0 1 1 1 1 4
Heteròpters F. Nepidae
F. Gerridae
F. Corixidae
Subtotal
1
1
1
1
1
1
1 1
0 2 2 1 2 1
Tricòpters F. Polycentropodidae
F. Hydropsychidae
F. Rhyacophylidae
F. Brachicentridae
F. Leptoceridae
F. Philopotamidae
Subtotal
1 1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
0 1 2 4 5 3
Dípters F. Tipulidae
F. Athericidae
F. Dixidae
F. Simulidae
F. Stratiomidae
F. Chironomidae
F. Culicidae
Subtotal
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1 3 3 5 5 2
Oligoquets F.
Subtotal
1 1 1
0 0 0 1 1 1
Aquets F. Glossiphonidae
Subtotal
1 1 1
1 1 0 0 0 1
Mol·luscs F. Unionidae
F. Ancylidae
F. Physidae
F. Valvatidae
Subtotal
1
1
1
1
0 1 0 2 0 1
Amfípodes F. Gammaridae
Subtotal
1 1 1 1
0 1 1 1 1 0
TOTAL FAMÍLIES 2 15 14 20 23 19
Taula II
Taula de presència-ahsència de la
composició taxonòmica de les
mostres determinades.
La presència d'una família s'indica
amb el valor numèric 1 (15/07/93).
I
Foto I - Efemeròpter (F. Baetidae).
Foto 2 - Tricòpter (F. Polycentropodidae).
Foto 3 - Dípter (F. Chironomidae).
Foto 4 - Amfípode (F. Gammaridae).
24 VITRINA
ferro soluble només apareix a la eapçalera, on les
condicions són més reductores; a la resta del curs,
de condicions oxidants, no se' n detecta.
Pel que fa als anions (fig. 4), podem distingir
dues parts del riu molt diferenciades, influïdes
per la naturalesa de les roques per on discorre el
curs fluvial; a la part superior dominen els
bicarbonats, amb l'excepció de la pertorbació
antròpica que afecta l'estació SI, i a la segona
part dominen els sulfats, producte de la solubi-
lització dels guixos. Els clorurs es mantenen
sempre a nivells baixos, excepte a l'estació SI.
4.1.2. Components de
proporcionalitat variable
Als cursos fluvials sense pertorbacions, el
nitrogen inorgànic es troba habitualment en la
seva forma més oxidada (nitrat), perquè
normalment s'hi detecten saturacions d'oxigen
properes al 100% que permeten que els processos
biològics de nitrificació es puguin desenvolupar
amb efectivitat, transformant les formes reduïdes
(amoni i nitrit) a la forma més oxidada. D'aquesta
manera, valors alts de les formes reduïdes indi¬
quen una aportació al -lòctona de matèria orgànica
descomponible, que només es detecten a l'estació
SI (fig. 5).
S'ha analitzat el fòsfor reactiu soluble (fig.
5), és a dir, la fracció de fòsfor en forma
d'ortofosfat, habitualment procedent, en els rius,
de la degradació de la matèria orgànica o de
detergents, susceptible de ser assimilada pels
vegetals. Valors elevats es troben a l'estació SI.
Les aigües dels cursos fluvials solen ésser
properes a la saturació d'oxigen o ser lleugerament
deficitàries en la concentració d'aquest element.
Aquesta situació és deguda al fet que la turbulèneia
destrueix els gradients i fa difícil tant la
sobresaturació, que només es detecta en salts
d'aigua i en zones d'aigües tranquil·les amb
vegetació associada important, com el dèficit,
que es detecta en zones amb aportació de matèria
orgànica procedent de la conca, que és descom-
posada amb despesa d'oxigen. Així, doncs, el
dèficit d'oxigen a l'aigua es relaciona amb la
matèria orgànica oxidable que reben les seves
aigües. La concentració d'oxigen dissolt, malgrat
les desviacions que introdueix la temperatura de
l'aigua (eliminades en el eàlcul del tant per cent
de saturació d'oxigen) i l'hora de mostreig (es
detecten concentracions més elevades al vespre,
després de tot el període d'activitat fotosintètica
diürna, que al matí, després del període nocturn,
on no hi ha activitat fotosintètica però sí
respiratòria), s'apropa, en general, a la saturació,
excepte a I' estació SI, on s'observa una davallada
important en la tensió d'oxigen (fig. 6).
L'oxidabilitatal permanganat, que expressa
la quantitat de matèria susceptible d'ésser oxida¬
da, presenta valors més elevats a I' estació S1 (fig.
6).
4.2. Paràmetres biològics
L'eix del Ser presenta valors molt baixos
dels índexs biològics (fig. 7) a l'estació SI, que
corresponen a aigües fortament contaminades. La
qualitat es recupera a l'estació S2, per mantenir-
se a l'estació S3, que corresponen a aigües on són
evidents alguns símptomes de contaminació, per
arribar a assolir valors corresponents a aigües
netes a l'estació S4.
La composició taxonòmica de les mostres
(taula II) permet analitzar la presència de les
espècies indicadores més significatives, definides
per la literatura, i possibilita fer una breu anàlisi
dels resultats, que servirà per a confirmar els
corresponents als índexs biològics.
El plecòpters són, en general, un taxó molt
exigent quant a requeriments de temperatura i
oxigen; és per això que constitueixen un bon
indicadord'aigües netes, fredes i ben oxigenades.
Podem observar que aquest ordre només apareix
a les estacions S2 i S4 i al control Tl.
Dintre dels dípters, es troba un indicador
d'aigües pol·luïdes, el G. Chironomus, adaptat a
tensions d'oxigen molt baixes gràcies a l'elevada
concentració d'hemoglobina al seu cos (d'ací el
seu color vermell), el qual, en aquestes condicions,
desenvolupa poblacions molt nombroses.
Exemplars d'aquest gènere es troben només a
l'estació SI.
Cal fer esment, també, del nombre de famílies
presents en cada estació de mostreig, cosa que ens
donarà una idea de la diversitat en cadascuna.
Entenem els valors alts com a símptoma d'un
ecosistema madur, ben estructurat i no sotmès a
estrès.
5 . DISCUSSIÓ
Figura 7
Valors dels índexs biològics
B.M.W.P.' i B.I.L.L. en el
curs del Ser (15/07/93).
Les característiques químiques de l'aigua
del riu Ser, determinades a partir de la
conductivitat, el pH i l'anàlisi dels principals
Figura 8
Evolució de l'índex
B.M.W.P.' en el curs del Ser
(15/07/93 - 27/05/94).
QUALITAT AIGUA SER (15/07/93)
índex biològics.
B
I
L
L
Estació
BMWP' BILL
QUALITAT AIGUA SER
Evolució índex BMWP' a l'estació S3.
40
20
15^/93 06/10/93 09/12/93 04/02/94 12/04/94 27/05/94
Data
— B.M.W.P.'
VITRINA
25
índex B.M.W.P.' Qualitat de l'aigua
> 150 Molt neta
101-120 No contaminada
61-100 Alguns efectes de contaminació
36-60 Contaminada
16-35 Molt contaminada
<15 Fortament contaminada
índex B.l.L.L. Qualitat de l'aigua.
10-9-8 No es defineix una qualitat de l'aigua
7-6 per cada valor de l'índex, però, a
5 grans trets, s'assimila a les
4 categories establertes per
3-2 l'índex B.M.W.P.'
Taula III cations i anions de proporcionalitat constant,
Categories de qualitat de revela que en els cursos alt i mitjà l'aigua és poc
/ aigua, establertes als índexs mineralitzada i hi predominael sistema carbònic-biologics B.M.W.P. , r • ■ lu- u
i g ¡¿I carbonat i, com a rorma majoritana, el bicarbonat,
a causa de l'interval de pH en què es mou (proper
a la neutralitat), on tots els carbonats es troben
precipitats; són aigües carbonatades amb domini
del magnesi sobre el calci com a catió majoritari.
Aquesta composició és producte de la dissolució
de les roques calcàries, dominants a la geologia
de la conca.
El curs baix presenta unes característiques
molt diferents dels seus precedents, ja que s'hi
observa un augment important de la conductivitat
i un desplaçament dels bicarbonats pels sulfats
com a aniómajoritari. Aquesta circumstància ve
determinada per la geologia de la conca,
constituïda principalment per guixos (sulfats
càlcics i magnèsies molt solubles).
Aquestes característiques només són
pertorbades per la influència antròpica a l'estació
SI, com es pot comprovar observant les
característiques de 1' estació de control T1, situa¬
da en el curs del Turonell, que presenta les
característiques esperades, per situació i geologia
de la conca, aigües amunt dels abocaments de
Santa Pau.
Quant a la qualitat de l'aigua, l'estació SI
presenta tensions d'oxigen baixes, oxidabilitat
elevada, presència notable de nitrogen inorgànic
reduït i de fòsfor. Aquestes condicions són degu¬
des a l'efecte de la descomposició de la matèria
orgànica procedent de l'abocament directe i
continu dels residus efluents, urbans i industrials,
del municipi de Santa Pau. Aquestes condicions
es veuen completament reflectides en els valors
baixos dels índexs biològics i en la sola presència
de sangoneres (f. Glossiphonidae) i de quironò-
mids del G. Chiroiwmus, cosa que permet consi¬
derar l'aigu com a fortament contaminada (fig. 9).
Es remarcable la diferència de condicions
amb l'estació de control, situada a la capçalera
del Turonell, que presenta condicions oxidants,
tensió d'oxigen propera a la saturació i oxidabilitat
i concentracions de fòsfor i nitrogen reduït baixes,
amb valors dels índexs biològics propis d'aigües
netes.
Continuant el curs del riu, es pot veure que
el procés d'autodepuració natural, entenent com
a tal r oxidació biològica de substàncies reduïdes
i la posterior incorporació d'aquestes als or¬
ganismes vius, i la turbulència han donat a l'aigua
unes condicions més oxidants, amb augment del
percentatge de saturació d'oxigen i descens de
l'oxidabilitat i dels nivells de nitrogen en forma
reduïda, com també l'augment de valor dels
índexs biològics a les estacions S2 i S3. Es pot
considerar que l'aigua presenta símptomes
evidents de contaminació. Els possibles
abocaments no es reflecteixen ni als paràme¬
tres físico-químics ni als índexs biològics, tot i
que, pel que fa a aquests darrers, hom espera¬
ria un augment més significatiu a l'estació S3
respecte a l'estació S2, per la continuació del
procés d'autodepuració entre aquesta estació i
l'anterior.
Si es comparen les dades d'aquesta estació
amb les de l'estació de control M2, es pot obser¬
var que, tot i que les condicions físico-químiques
de saturació d'oxigen i de concentració de nitro¬
gen reduït de la darrera són més desfavorables,
obtenim uns valors dels índexs biològics més
elevats. Això demostra que la presència
d'organismes a l'estació S3 (situada aigües avall
de l'aiguabarreig dels dos cursos fluvials i que
rep, per tant, la influència de la riera de Mieres),
quant a colonització d'espècies procedents de la
riera, podria ser més elevada. L'existència
d'aquesta contradicció va portar a realitzar un
seguiment anual de l'estació S3, on es va obser¬
var la presència de valors més elevats dels índexs
biològics (fig. 8), cosa que, una vegada compro¬
vat, per comparació amb altres estacions, que
no tenien el seu origen en les variacions
estacionals, indica l'existència de possibles
pertorbacions puntuals de poca magnitud (ja
que els valors de l'índex BMWP' no baixen de
60) a la llera fluvial entre les esmentades
estacions.
Finalment, a l'estació S4, amb condicions
oxidants i amb valors molt alts dels índexs
biològics, es pot veure l'efectivitat del procés
d'autodepuració, amb una qualitat de l'aigua que
es pot considerar molt bona, amb aparició de
plecòpters i uniònids (Unio ellongatus),
indicadors d'aigües netes.
L'efecte de les granges situades entre aquesta
estació i 1' estació S3 passa per dues possibilitats:
que no existeixen abocaments a la llera o, si
existeixen, que la distància en l'espai entre els
possibles abocaments i l'estació de mostreig (8
km) ha permès l'autodepuració, o bé que la
distància en el temps entre el mostreig i els
possibles abocaments és prou gran perquè la
comunitat s'hagi regenerat.
Finalment, cal remarcar l'actuació prevista
en aplicació del Pla de Sanejament de la Garrotxa,
elaborat per la Junta de Sanejament de la
Generalitat de Catalunya, consistent en la
construcció d'una depuradora que recollirà els
residus efluents, urbans i industrials, del municipi
de Santa Pau, cosa qüe afavorirà un descens de la
càrrega orgànica abocada a la llera i permetrà
una eficàcia superior del procés natural
d'autodepuració i, així, un augment de la qualitat
de l'aigua al curs alt.
26 VITRINA
I
Llegenda
- La Garrotxa
- Parc Natural
- Curs fluvial
- Qualitat:
1.- Molt neta
2.- No contaminada
3.- Símptomes de cont.
4." Contaminada
5." Molt contaminada
6.- Fortament contaminada
E: 1/200.000
6. CONSIDERACIONS FINALS
D'aquest estudi es dedueix la relació existent
entre les característiques de la conca i els processos
i activitats que s'hi desenvolupen i la composició
i la qualitat de l'aigua circulant pel curs fluvial.
Les aigües fortament contaminades de la
capçalera del Ser no arriben a un nivell òptim de
qualitat fins al Torn (mostreigs de desembre de
1993 i d'abril de 1994), i cal una longitud de curs
fluvial de 5,7 km per a assolir aquestes cotes
mitjançant el procés d'autodepuració natural, el
qual es pot veure accelerat considerablement amb
la depuració de les aigües residuals del municipi
de Santa Pau, sanejant, així, la conca alta del Ser,
emmarcada en una zona especialment protegida
com és el Parc Natural de la Zona Volcànica de la
Garrotxa.
Metodològicament, es fa palès l'avantatge
de la utilització dels índexs biològics com a eines
ràpides i fiables per a la determinació de la
qualitat de l'aigua dels cursos fluvials, tant per la
seva capacitat de donar una idea de l'estat dels
ecosistemes (i no només de l'aigua en si mateixa)
com per la seva capacitat d'integrar en el temps
els processos ocorreguts (detecció d'abocaments
intermitents o puntuals en el temps).
Finalment, l'establiment d'estacions de con¬
trol, de característiques semblants a les que són
objecte d'estudi i que no hagin estat pertorbades,
permet d'obtenir referències vàlides de qualitat
biològica.
Figura 9
Mapa de qualitat biològica
de l'aigua en el curs del Ser,
elaborat segons les
directrius de l'índex
B.M.W.P.' (15/07/93).
BIBLIOGRAFIA
ALBA-TRECEDOR, J. &
SÁNCHEZ-ORTEGA, A.
(1988) "Un método rápido y
simple para evaluar la calidad
biológica de las aguas corrien¬
tes basado en el de Hellawell
(1978)" dins Limnética, 4; pàg.
51-56.
BACH, J. (1992). Aforament
del riu Fluvià i afluents al
Parc Natural de la Zona
'Volcànica de la Garrotxa.
UAB. Inèdit.
Departament de Política Ter¬
ritorial i Obres Públiques. GC
(1993). Pla de Sanejament de
la Garrotxa. Inèdit.
ESTARELLAS, J. (1993). Pri¬
mers resultats de l'anàlisi
ecològica en el Projecte de
Corredor Biològic del riu
Fluvià, 85 pàg. Inèdit.
HYNES, HBN. (1975). "The
stream and this valley". Verb,
internat, verein. limnoL, 19,
pàg. 1-15.
MARGALEF, R. Los orga¬
nismos indicadores en la
limnología. Ministerio de
Agricultura. Dir. Gral. Mon¬
tes, Caza y Pesca, Madrid; 300
pàg.
PALAU, A. & PALOMES, A.
(1986) "Los macroinverte-
brados bentónicos como ele¬
mentos de juicio para la eva¬
luación de la calidad biológica
del no Segre (Lérida, NE Es-
pwa)", Limnética, 2; pàg. 205-
215.
PRAT, N., PUIG, A. &
GONZÁLEZ, G. (1983).
Predicció i control de la
qualitat de les aigües dels rius
Besòs i Llobregat, ¡I, 164 pàg.
Estudis i monografies del
Servei de Medi Ambient.
Diputació, de Barcelona.
SABATER, E. & AR¬
MENGOL, J. (1986).
«Chemical characterization of
the river Ter», dins Limnética,
2. pàg. 75-84.
TACHET, H.; BOUR-NAUD,
M. & RICHOUX, P. Intro¬
duction à l'étude des
macroinvertébrés des eaux
douces, 156 pàg. Lyon (Univ.
Lyon. Ass. Eranc. Limnol.).
VANNOTE, RL & ALT.
(1981). "The river continum
concept". Can. J. Fish. Aqua¬
tic. ScL, 37, pàg. 130-137;
1981.
VITRINA 27
PUBLICAC! DEL MVSEV COMARCAL DE LA GARROTXA
/ DE L' FPXIV HISTÒRIC COMARCAL D'OLOT
LA CARREGA,
UN QUADRE
DE RAMON