20161121-Proposta-de-Codi-etic

Vista previa del material en texto

1 
 
GRUP DE RECERCA 
TERRITORI, CIUTADANIA I SOSTENIBILITAT (2014-SGR-294) 
 
 
 
 
DOCUMENT 1 
 
 
PROPOSTA D’UN CODI ÈTIC DE RESPECTE DELS DRETS 
HUMANS I DE LA IGUALTAT DE GÈNERE PER A LA 
INTERNACIONALITZACIÓ RESPONSABLE DE LES EMPRESES 
CATALANES 
RESUM 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Els autors són responsables de les opinions expressades en aquest 
document, el qual no necessàriament reflecteix els punts de vista de la 
Generalitat de Catalunya. 
 
 
2 
 
 
 
Grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat (2014-SGR-294) 
Departament de Dret Públic 
Universitat Rovira i Virgili 
Av. de Catalunya, 35, 43002 Tarragona 
<http://www.dret-public.urv.cat/grups-de-recerca/grup-de-recerca-de-la-urv-territori-
ciutadania-i-sostenibilitat-2014-sgr-294/> 
 
 
Han participat en aquest projecte els següents membres del grup de recerca: 
Antoni Pigrau Solé (coordinador) 
Santiago José Castellà Surribas 
Endrius Cocciolo 
Daniel Iglesias Márquez 
Jordi Jaria i Manzano 
Màriam Lutfi Royo 
Víctor Merino Sancho 
Neus Oliveras Jané 
Sandra Ramos García 
Laura Román Martín 
Dolors Setó Pamies 
Núria Torres Rosell 
 
Tarragona, octubre de 2016 
 
 
3 
 
ÍNDEX 
 
PROPOSTA D’UN CODI ÈTIC DE RESPECTE DELS DRETS HUMANS I DE LA IGUALTAT DE GÈNERE 
PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ RESPONSABLE DE LES EMPRESES CATALANES ...................... 1 
RESUM ........................................................................................................................................... 1 
INTRODUCCIÓ ........................................................................................................................... 4 
1. PREÀMBUL: ELS FONAMENTS DE LA PROPOSTA D’UN CODI ÈTIC .................................... 6 
2. OBJECTE I ABAST DE LA PROPOSTA DE CODI ÈTIC .......................................................... 11 
3. PRINCIPIS GENERALS ....................................................................................................... 13 
4. PAUTES DE CONDUCTA ................................................................................................... 15 
A. MARC GENERAL DE RESPECTE ALS DRETS HUMANS................................................... 15 
B. PROMOCIÓ DE RELACIONS LABORALS JUSTES ............................................................ 15 
C. PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT ................................................................................. 16 
D. GARANTIA DE COMPROMÍS DELS PROVEÏDORS I DISTRIBUÏDORS ............................. 17 
E. DEFENSA DELS CONSUMIDORS I ELS CLIENTS ............................................................. 17 
F. COMPROMÍS AMB LA COMUNITAT ............................................................................ 17 
G. ÚS D’INFORMACIÓ I TRANSPARÈNCIA CORPORATIVA ................................................ 18 
H. RESPONSABILITAT TRIBUTÀRIA ................................................................................... 18 
I. RESPECTE DE LES NORMES DE LA COMPETÈNCIA ...................................................... 18 
J. RELACIÓ AMB LES AUTORITATS .................................................................................. 19 
5. EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DEL CODI .......................................................... 20 
 
 
 
 
 
4 
 
INTRODUCCIÓ 
 
El 5 de febrer de 2016, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament va 
encarregar al grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat, del Departament de 
Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, l’elaboració d’un “codi ètic de respecte dels 
drets humans i de la igualtat de gènere per a la internacionalització responsable de les 
empreses catalanes i dels seus mecanismes d’implementació”. 
A l’efecte d’aquest encàrrec s’entén per internacionalització responsable una 
estratègia corporativa de creixement per diversificació geogràfica internacional, a 
través d’un procés evolutiu i dinàmic, que afecta gradualment les diferents activitats 
de la cadena de valor, i que té en compte l’impacte social, ambiental i, en especial, el 
respecte als drets humans i a la igualtat de gènere, en l’entorn en què l’empresa 
opera, de manera que mostri un comportament ètic i transparent que contribueixi a 
un desenvolupament sostenible. 
El resultat d’aquest encàrrec, d’acord amb les prescripcions tècniques de la 
licitació i de les indicacions i acords derivats de les diverses reunions de seguiment, és 
un conjunt de sis documents, dels quals aquest primer document és un resum que en 
formula el contingut bàsic. 
Els sis documents són els següents: 
• Document 1: Proposta d’un codi ètic de respecte dels drets humans i de la 
igualtat de gènere per a la internacionalització responsable de les empreses 
catalanes. Resum. 
• Document 2: Document explicatiu complementari de la proposta d’un codi ètic 
de respecte dels drets humans i de la igualtat de gènere per a la 
internacionalització responsable de les empreses catalanes. 
• Document 3: Proposta d’impuls i desplegament d’un codi ètic de respecte dels 
drets humans i de la igualtat de gènere per a la internacionalització responsable 
de les empreses catalanes. 
• Document 4: Elements per a una proposta de pla pilot de desplegament del 
Codi ètic a Colòmbia. 
• Document 5: Informe sobre iniciatives reguladores o fiscalitzadores d’altres 
països per tal de fomentar el respecte als drets humans per part de les 
empreses. 
• Document 6: Informe relatiu a l’enquesta sobre l’esborrany de Codi ètic per la 
internacionalització responsable de les empreses catalanes. 
El conjunt dels documents, i en particular la proposta d’un codi ètic, ha estat 
elaborat des d’una aproximació acadèmica, tenint en compte els nombrosos 
documents de referència i les experiències nacionals i internacionals, però amb una 
orientació clarament pràctica, preparada per facilitar una ràpida adaptació i adopció 
per part de les administracions responsables de la seva promoció i del seu 
desplegament i pensada específicament en el context de Catalunya. 
 
 
5 
 
El conjunt dels documents proporciona una visió completa de les qüestions per 
abordar i de les eines que cal utilitzar per a una possible implantació d’un codi ètic de 
respecte dels drets humans i de la igualtat de gènere per a la internacionalització 
responsable de les empreses catalanes, i permet una aplicació gradual, adaptable a 
diferents etapes i velocitats. Inclou també una proposta específica d’aplicació a un país 
concret a través d’un pla pilot. 
 
 
6 
 
1. PREÀMBUL: ELS FONAMENTS DE LA PROPOSTA D’UN CODI ÈTIC 
 
Des de la dècada des setanta del segle XX, diferents organismes internacionals, i 
especialment les Nacions Unides, es plantegen la necessitat de donar resposta a les 
violacions del Dret internacional dels drets humans per part d’empreses transnacionals 
o multinacionals. 
Els intents d’elaborar un codi de conducta adreçat tant a les empreses 
multinacionals com als governs (1975-1983) o d’elaborar unes “Normes sobre les 
responsabilitats de les empreses transnacionals i altres empreses comercials en 
l’esfera dels drets humans” (2003) no van reeixir. 
Fou en l’àmbit de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament 
Econòmic (OCDE) on va sorgir el primer marc d’autoregulació, el 1976, mitjançant les 
"Línies directrius de l’OCDE per a empreses multinacionals", un document que ha 
tingut diferents revisions i actualitzacions, la darrera el 2011. També en el marc de 
l’Organització Internacional del Treball (OIT) el 1977 es va adoptar la "Declaració 
tripartida de principis sobre les empreses multinacionals i la política social", 
actualitzada per darrer cop l’any 2000, que posa un èmfasi especial en els drets dels 
treballadors. 
Ja en el context de la globalització, es posa en evidència més clarament que 
l’espai desregulat en el qual es mouen les empreses multinacionals suposa unperill 
evident de violacions dels drets humans i especialment per als grups més vulnerables. 
En aquest context, l’ONU impulsa el "Pacte Mundial" o “Global Compact” (2000), basat 
en la promoció de la responsabilitat social corporativa sobre la base de deu principis 
en àrees relacionades amb els drets humans, el treball, el medi ambient i la corrupció. 
Amb un plantejament similar, però d’iniciativa privada no governamental, 
trobem la Global Reporting Initiative (GRI) i les “Sustainability Reporting Guidelines”, la 
quarta revisió de les quals es va fer pública el 2013. GRI és una organització 
independent que va ser fundada a Boston, el 1997. Van participar en la seva creació 
dues organitzacions sense ànim de lucre dels Estats Units: la Coalició d’Economies 
Ambientalment Responsables (CERES) i l’Institut Tellus, encara que el Programa de les 
Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA) també s’hi va involucrar. 
 
 
7 
 
A banda d’aquests textos generals, han proliferat altres codis sectorials 
concebuts com a àmbits de cooperació multiactors, i centrats en un sector d’activitat o 
en un àmbit de problemes més concret. 
En els darrers anys, s’ha donat un nou impuls a aquestes estratègies des de les 
organitzacions internacionals. El Consell de Drets Humans va adoptar, el juny de 2011, 
els “Principis rectors sobre les empreses i els drets humans”, que esdevé l’element 
central de l’actual estratègia de les Nacions Unides. Paral·lelament, el Consell de Drets 
Humans, el 2014, tot cercant el reforçament i la concreció del marc normatiu, ha posat 
en funcionament un grup de treball per a l’elaboració d’un instrument vinculant sobre 
les empreses transnacionals respecte als drets humans. 
La Unió Europea reconeix els Principis rectors sobre les empreses i els drets 
humans de l’ONU com el marc polític de referència pel que fa a la responsabilitat social 
de les empreses; en aquesta línia es mou l’Estratègia renovada de la UE per a 2011-
2014 sobre la responsabilitat social de les empreses, i en el document de treball de la 
Comissió sobre la implementació d’aquests principis. El Comitè de Ministres del 
Consell d’Europa, de 2 de març de 2016, ha incorporat també el suport als Principis 
rectors de les Nacions Unides, per mitjà d’una recomanació als Estats membres. 
El Codi ètic que es proposa s’insereix en aquesta dinàmica internacional però, 
com es detalla al final d’aquest preàmbul, situaria Catalunya en una posició 
capdavantera, per la seva actitud proactiva a impulsar un codi des del Govern, per 
definir amb claredat el que espera de totes les empreses catalanes 
internacionalitzades, per preveure les eines necessàries per aplicar-lo, perquè seria 
aplicable gradualment, per incorporar de manera molt detallada les implicacions del 
respecte dels drets humans des de la perspectiva de gènere i des de la protecció del 
medi ambient i per voler fer de la internacionalització responsable una marca de país. 
Aquesta proposta de Codi ètic, que es dirigeix a les empreses catalanes, tant 
públiques com privades, que realitzen activitats econòmiques a l’exterior, s’inspira en 
aquest conjunt d’antecedents, i, en especial, en els Principis rectors de les Nacions 
Unides. Però també vol prestar una atenció especial als aspectes vinculats a la 
perspectiva de gènere, que s’ha anat construint mitjançant diversos textos, des de la 
Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, de 
 
 
8 
 
1979, fins als “Principis per a l’apoderament de la dona”, de març de 2010, passant 
pels “Principis de Yogyakarta”, de 2006, en relació amb l’orientació sexual i la identitat 
de gènere. I com a concreció d’aquesta orientació, l’“Enfocament de gènere i basat en 
els drets humans” (EGiBDH), formulat en el marc del Pla director 2015-2018 de 
l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. 
Igualment, aquesta proposta de Codi vol integrar la connexió entre medi ambient 
i drets humans, ben present des de la primera Conferència de les Nacions Unides sobre 
el Medi Ambient Humà, de 1972, i abastament desenvolupada en textos posteriors, i, 
especialment, en els treballs del Consell de Drets Humans de l’ONU i dels sistemes 
regionals de protecció dels drets humans. 
En aquest àmbit, cal tenir present que el Govern de Catalunya ja disposa d’una 
trajectòria prèvia que avala el seu compromís al llarg dels anys per impulsar la 
responsabilitat social de les empreses en el teixit econòmic i social de Catalunya. Dos 
exemples en són el Pla de mesures de RSE de la Generalitat (RSGENCAT) —fet públic 
l’any 2009— amb l’objectiu d’aconseguir una economia catalana més competitiva, 
responsable i sostenible, i el projecte RScat, iniciativa conjunta impulsada per la 
Generalitat de Catalunya i les organitzacions empresarials i sindicals més 
representatives que s’emmarca en el Consell de Relacions Laborals, amb la voluntat de 
promoure el comportament socialment responsable de les empreses i de la mateixa 
Administració. 
L’adopció d’un codi ètic que mostri el compromís de l’empresa amb la 
responsabilitat social té importants repercussions positives en l’increment de la seva 
legitimitat social (o llicència per operar), així com en la millora de la seva reputació, 
cosa que facilita l’accés a nous mercats, a nous programes (com aliances públiques i 
privades per al desenvolupament o contractes d’organismes internacionals). Al mateix 
temps, l’adopció d’un comportament responsable també redueix la conflictivitat i els 
riscos, millora l’avantatge competitiu de l’empresa i reforça els seus recursos humans 
(retenció, motivació). Una internacionalització responsable és fonamental per 
gestionar els riscos que puguin sorgir en el futur i poder establir una estratègia millor a 
llarg termini. Les inversions responsables que respecten els drets humans, la igualtat 
de gènere i el medi ambient esdevenen un catalitzador per a la innovació, la generació 
 
 
9 
 
de creixement econòmic, la sostenibilitat ambiental i la reducció de la pobresa en els 
països on operen. Sens dubte, una inversió responsable, respectant uns principis ètics, 
és la millor imatge i carta de presentació que Catalunya pot oferir al món. En aquest 
sentit, és del tot necessari que les empreses catalanes es comportin en els processos 
d’expansió internacionals com a empreses responsables. 
La present proposta de Codi s’emmarca en el Pla de treball entre ACCD i ACCIÓ 
per acompanyar la incorporació dels valors de la cooperació al desenvolupament en la 
política d’empresa, amb un èmfasi en drets humans i gènere, previst en el Pla anual de 
cooperació al desenvolupament 2015. D’aquesta manera es desenvolupa el mandat de 
la coherència de les accions de promoció de la internacionalització econòmica de 
Catalunya amb els Principis rectors de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets 
humans, establert a la Llei 16/2014, de 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions 
amb la Unió Europea. 
 
* * * 
 
Amb l’adopció i l’impuls d’un codi ètic, Catalunya se sumaria al cada cop més intens 
corrent global, impulsat per diverses organitzacions internacionals, de recerca 
d’instruments que promoguin millors pràctiques empresarials que permetin reduir els 
seus impactes negatius socials i ambientals no només al Nord Global, sinó al Sud 
Global. 
La proposta de Codi ètic adapta mesures i iniciatives existents en el pla 
internacional o impulsades per diversos governs en el Pla de mesures de 
responsabilitat social de les empreses a un context més específic, d’acord amb la 
dimensió i les característiques de les empreses catalanes internacionalitzades i 
l’evolució de les exigències de respecte als drets humans del segle XXI. 
Amb un codi ètic Catalunya també assumiria una posició capdavantera en el pla 
internacional: 
1. Perquè adoptaria una posició política d’impuls del respecte dels drets humans 
per part de les empresesque, en la línia que es demana des del Consell 
d’Europa, va més enllà de fer una crida a les empreses a aplicar els estàndards 
internacionals de respecte als drets humans. 
2. Perquè impulsaria des dels poders públics un codi ètic que formula amb 
claredat el que espera de totes les empreses catalanes internacionalitzades: 
 
 
10 
 
que apliquin els estàndards internacionals de respecte als drets humans 
equiparables als exigits a Catalunya, tal com es preveuen, de manera detallada, 
en les Línies directrius de l’OCDE per a empreses multinacionals i que ho facin 
amb l’enfocament definit en els Principis rectors sobre les empreses i els drets 
humans del Consell de Drets Humans de l’ONU. 
3. Perquè acompanyaria aquest Codi amb un conjunt d’eines i mecanismes 
institucionals de gestió, difusió, formació i suport a les empreses en la seva 
aplicació, així com de recepció de queixes que el configurarien com la peça 
central d’una estratègia catalana de drets humans i empresa. 
4. Perquè l’estratègia centrada en el Codi permetria un desplegament per fases 
que es pot adaptar fàcilment al desenvolupament futur d’obligacions 
extraterritorials de caràcter vinculant en matèria de responsabilitat social de les 
empreses, en la línia dels treballs del Consell de Drets Humans de l’ONU. 
5. Perquè incorporaria, de manera més detallada que el que ho fan els codis 
internacionals de referència, les implicacions del respecte dels drets humans 
des de la perspectiva de gènere, en la línia del document de l’“Enfocament de 
gènere i basat en els drets humans” (EGiBDH), de l’ACCD. Això orientaria les 
empreses catalanes a integrar la perspectiva de gènere, quan operin a 
l’exterior, i aplicar-la de manera integral en tots els àmbits i fases de l’actuació 
empresarial. 
6. Perquè abordaria d’una manera més transversal que com ho fan altres 
instruments internacionals de referència la connexió entre els drets humans i la 
protecció del medi ambient. 
7. Perquè un codi ètic no només és una eina integral que permet a les empreses 
complir els compromisos socials i ambientals i satisfer les obligacions legals, 
sinó que potencia el seu paper com a agents fiables de desenvolupament social 
i ambientalment sostenible i incrementa la seva competitivitat. 
8. Perquè Catalunya assumiria que la internacionalització responsable és el senyal 
d’identitat pel qual vol que siguin reconegudes totes les empreses catalanes en 
les seves actuacions a l’exterior i, d’aquesta manera, es vol que esdevingui una 
marca de país. 
 
 
 
11 
 
2. OBJECTE I ABAST DE LA PROPOSTA DE CODI ÈTIC 
 
2.1 Aquesta proposta de codi ètic (en endavant, el Codi) vol contribuir a la 
internacionalització responsable de les empreses catalanes i, en conseqüència, es 
dirigeix a totes les empreses catalanes, independentment de la seva mida, sector, 
context operacional, estructura o propietat —privades o públiques— que realitzen 
activitats econòmiques a l’exterior en qualsevol de les diferents etapes del procés 
d’internacionalització. Per tant, no només s’adreça a les empreses que operen a 
l’estranger mitjançant filials, sinó també a aquelles empreses que són importadores o 
exportadores. 
2.2 El Codi enuncia un conjunt de pautes de conducta que té com a referències 
bàsiques els Principis rectors de les Nacions Unides sobre les empreses i els drets 
humans, les Línies directrius de l’OCDE per a empreses multinacionals, la Comunicació 
de la Comissió Europea relativa a l’estratègia renovada de la UE per a 2011-2014 sobre 
la responsabilitat social de les empreses, i el Pla director de cooperació al 
desenvolupament 2015-2018, que inclou l’“Enfocament de gènere i basat en els drets 
humans”, adoptat per la Generalitat de Catalunya. 
2.3 La responsabilitat de les empreses de respectar els drets humans es refereix al 
conjunt dels drets humans internacionalment reconeguts: els drets enunciats a la Carta 
internacional de drets humans i en altres instruments internacionals i en la Declaració 
de l’Organització Internacional del Treball relativa als principis i drets fonamentals en 
el treball, de 1998. D’acord amb les circumstàncies de les seves activitats, les empreses 
han de respectar els drets humans de totes les persones, amb especial cura de les 
pertanyents a grups o poblacions específics especialment vulnerables (els pobles 
indígenes, les dones, les persones pertanyents a minories nacionals, ètniques, 
religioses, lingüístiques o d’orientació sexual i identitat de gènere, els nens, les 
persones amb discapacitat o els treballadors migrants i les seves famílies). A més, en 
situacions de conflicte armat, les empreses han de respectar les normes del Dret 
internacional humanitari. 
 
 
12 
 
2.4 Les pautes de conducta contingudes en aquest Codi han de ser aplicades per les 
empreses on desenvolupin l’activitat, tenint en compte, en tot moment, les 
circumstàncies particulars i els marcs jurídics establerts a cada país. 
2.5 Les pautes de conducta contingudes en aquest Codi afecten totes les persones que 
treballen per a les empreses, d’acord amb el grau de responsabilitat que els pertoca en 
funció de llur ubicació i funcions en l’estructura empresarial. 
2.6 Els compromisos de compliment assumits per les empreses mitjançant aquest Codi, 
que es detallen en l’apartat 5, inclouen la vigilància envers les empreses filials, així com 
les empreses proveïdores o subcontractades amb les quals mantenen relacions 
comercials i sobre les quals tenen influència. 
2.7 El grau de diligència exigible a les empreses és variable en funció de la mida de 
l’empresa, del sector en què treballa o de la zona del món en què opera, i és més 
elevat, sobretot, si ho fa en contextos d’especial risc com són els conflictes armats, les 
situacions d’ocupació militar, els països que presenten quadres generalitzats de 
vulneracions dels drets humans o els països o zones en què la presència de l’Estat és 
feble o inexistent. 
2.8 Totes les empreses públiques, en tant que empreses participades directament per 
les administracions públiques, i amb independència de la seva forma jurídica, s’haurien 
d’adherir al Codi i haurien de donar la màxima prioritat al compliment efectiu. 
2.9 L’adhesió a aquest Codi no exclou que l’empresa tingui un codi ètic propi o que 
pugui estar adherida a altres codis internacionals de caràcter global o sectorial. 
 
 
 
13 
 
3. PRINCIPIS GENERALS 
 
L’empresa catalana que realitzi activitats econòmiques a l’exterior haurà de: 
3.1 Mantenir un comportament responsable i ètic, que contribueixi al progrés 
econòmic, social i ambiental dels països on operi, en cooperació amb els grups 
d’interès de l’empresa i amb particular atenció a la salut i seguretat de les persones, la 
protecció de l’entorn i la qualitat dels productes. 
3.2 Actuar de forma honesta, íntegra i lleial en totes les seves activitats i en tots els 
països del món en què sigui present. 
3.3 Respectar i complir estrictament la legalitat vigent del lloc on desenvolupi la seva 
activitat, i atenir-se a l’esperit i finalitat de les normes, així com els valors, usos i bones 
pràctiques d’aquells països. L’empresa se sotmetrà a les jurisdiccions nacionals 
d’aquests estats respectant les resolucions que se’n puguin derivar, judicials o 
administratives. 
3.4 Respectar els drets humans internacionalment reconeguts, així com les llibertats 
públiques de les persones afectades per les seves activitats i els valors i principis ètics 
de cada cultura. L’empresa haurà de vetllar per no vulnerar els drets humans i 
prevenir, atenuar, atendre i posar remei als impactes negatius que puguin produir en 
aquests drets. L’empresa farà prevaldre els estàndards internacionals equiparables als 
exigits a Catalunya, quan siguin més exigents respecte dels drets humans que les 
normes del lloc on desenvolupi la seva activitat. 
3.5 Promoure el treball decent, en un entorn lliure de totaconducta abusiva, hostil o 
ofensiva sense tolerar cap tipus de discriminació per raó de raça, ètnia, nacionalitat, 
origen social, edat, sexe, orientació sexual o identitat de gènere, estat civil, opinions 
polítiques o militància sindical, religió o qualsevol altra condició personal, física o 
social. 
3.6 Integrar la perspectiva de gènere en totes les activitats, les polítiques, en els 
mètodes i els instruments que afecten la seva activitat. En especial, atendre 
prioritàriament l’autonomia personal i econòmica de les dones, la conciliació de la vida 
personal i laboral, la representació equilibrada en la presa de decisions, l’eradicació de 
 
 
14 
 
totes les formes de violència de gènere, l’eliminació dels estereotips sexistes i la 
promoció de la igualtat en la seva política externa i de desenvolupament. 
3.7 Adoptar un enfocament basat en la sostenibilitat i la responsabilitat en tots els 
aspectes de la seva activitat amb incidència potencial sobre el medi ambient. 
3.8 Promoure la sinceritat, la veracitat, el compliment de compromisos i l’actuació de 
manera transparent en tots els àmbits d’intervenció. 
3.9 Assumir una responsabilitat addicional quan operi en contextos d’especial risc, i 
aplicar els estàndards internacionals de protecció equiparables als exigits a Catalunya, 
sempre que siguin més exigents que els establerts pel marc jurídic local. 
3.10 Promoure el coneixement d’aquest Codi en tots els grups d’interès vinculats a 
l’empresa —directius, treballadors, proveïdors, comercialitzadors, accionistes, clients i 
comunitats en què operen— mitjançant una difusió adequada i assegurar-ne el 
compliment. 
 
 
 
15 
 
4. PAUTES DE CONDUCTA 
 
Les empreses catalanes que realitzen activitats econòmiques a l’exterior han de 
complir les pautes de conducta que es detallen a continuació. 
 
A. MARC GENERAL DE RESPECTE ALS DRETS HUMANS 
 
1. Evitar les vulneracions dels drets humans en la seva activitat, per acció o omissió, i 
assumir responsabilitats per les que es produeixin. 
2. Prevenir i atenuar els impactes negatius sobre els drets humans relacionats amb 
l’activitat de persones, naturals o jurídiques, amb les quals mantinguin un vincle 
comercial. 
3. Reparar els impactes negatius sobre els drets humans derivats directament o 
indirectament de les activitats de l’empresa. 
 
B. PROMOCIÓ DE RELACIONS LABORALS JUSTES 
 
4. Eliminar de forma absoluta i efectiva el treball infantil en la seva activitat i 
comprometre’s a evitar aquesta pràctica en les empreses amb les quals mantinguin 
una relació comercial. 
5. Eliminar totes les formes de treball forçós o obligatori en la seva activitat i 
comprometre’s a evitar aquesta pràctica en les empreses amb les quals mantinguin 
una relació comercial. 
6. Eliminar tot tipus de discriminació en la seva activitat per motius de raça, 
orientació sexual, gènere, religió, opinió política, militància sindical, nacionalitat o 
origen social, o per qualsevol altra circumstància, amb consideració especial per a 
la integració de les dones. 
7. Eradicar tot tipus de violència a l’entorn laboral, així com evitar qualsevol forma 
d’explotació o de pressió en relació amb les decisions pròpies de l’àmbit personal o 
familiar. 
 
 
16 
 
8. Respectar la llibertat d’associació i, en particular, el dret a sindicar-se lliurement. 
9. Promoure mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral. 
10. Garantir una retribució justa, suficient per cobrir les necessitats essencials dels 
treballadors i les seves famílies, i que atribueixi la mateixa remuneració a treballs 
del mateix valor. 
11. Adoptar les mesures adequades per garantir la salut i la seguretat en el lloc de 
treball, així com promoure accions orientades a satisfer la perspectiva de gènere en 
aquest àmbit. 
12. Tenir consideració especial pels drets laborals del personal en els casos de crisis 
econòmiques o reestructuracions internes de l’empresa que puguin afectar 
significativament els seus mitjans de subsistència. 
 
C. PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT 
 
13. Operar de manera que es previnguin els danys al medi ambient, s’atenuïn quan 
siguin inevitables i es reparin en tot cas, d’acord amb uns estàndards de protecció 
elevats, equiparables als exigits a Catalunya, fins i tot si la legislació local no ho 
preveu. 
14. Realitzar una avaluació de l’impacte ambiental periòdica, relativa als efectes de les 
seves activitats sobre el medi ambient i, si escau, sobre la salut. 
15. Aplicar les millors tecnologies disponibles en cada cas, d’acord amb les exigències 
vigents a Catalunya, per garantir l’impacte menys significatiu possible en el medi 
ambient de l’activitat de l’empresa, i vetllar perquè també es faci en les empreses 
que formin part de la seva cadena de valor. 
16. Garantir, en l’activitat de l’empresa així com en la seva cadena de valor, un consum 
i gestió eficient d’energia, aigua i altres recursos naturals. 
17. Reduir la producció de residus, particularment els de caràcter tòxic, i implantar 
polítiques de reciclatge d’acord amb estàndards elevats, equiparables als exigits a 
Catalunya, fins i tot si la legislació local no ho preveu. 
 
 
17 
 
18. Proporcionar informació adequada als grups d’interès sobre les mesures adoptades 
en relació amb el medi ambient i la salut. 
 
D. GARANTIA DE COMPROMÍS DELS PROVEÏDORS I DISTRIBUÏDORS 
 
19. Promoure el respecte d’aquest Codi en tota la cadena de valor, i afavorir la 
implantació d’una gestió responsable. 
 
E. DEFENSA DELS CONSUMIDORS I ELS CLIENTS 
 
20. Oferir productes i serveis de qualitat, que, en particular, siguin respectuosos amb la 
salut dels consumidors i usuaris, així com amb el medi ambient, d’acord amb uns 
estàndards elevats, equiparables als exigits a Catalunya, fins i tot si la legislació 
local no ho preveu. 
21. Facilitar l’accés dels consumidors a mecanismes extrajudicials eficaços de resolució 
de conflictes i a mesures correctores equitatives i fàcils d’utilitzar, sense costos, 
dilacions, ni càrregues innecessàries. 
22. Promoure l’educació dels consumidors i consumidores en les seves activitats en 
relació amb l’impacte de gènere, ambiental i social de les seves decisions. 
23. Oferir publicitat no enganyosa ni sexista, així com respectuosa amb els col·lectius 
més vulnerables, que proporcioni informació exacta, verificable i clara als 
consumidors. 
 
F. COMPROMÍS AMB LA COMUNITAT 
 
24. Contribuir activament al desenvolupament general i equilibrat de l’entorn social on 
es desenvolupa l’activitat de l’empresa, i tenir una cura especial dels col·lectius 
menys afavorits. 
 
 
18 
 
25. Emprar personal local, sempre que sigui possible, i proporcionar-li capacitació i 
formació, que s’ha d’inspirar en valors compartits i ha de respectar llur identitat 
cultural i llurs costums. 
26. Afavorir l’apoderament de les dones, tot garantint la igualtat d’oportunitats. 
27. Mantenir una comunicació adequada i un diàleg constant amb les comunitats 
directament afectades pels projectes i les activitats de l’empresa. 
28. Implicar les comunitats locals en les diferents activitats de l’empresa i compensar-
les pels possibles danys que puguin patir com a resultat de les activitats. 
29. Respectar els drets individuals i col·lectius reconeguts en el Conveni 169 de la OIT i 
en la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, i 
atendre especialment els grups més vulnerables, particularment les dones. 
 
G. ÚS D’INFORMACIÓ I TRANSPARÈNCIA CORPORATIVA 
 
30. Respectar el dret a la intimitat personal en la gestió de les dades a les quals tingui 
accés en la seva activitat, així com informar les persones afectades dels drets 
d’accés, rectificació i cancel·lació de les seves dades. 
31. Publicar informació exacta sobre els aspectes significatius de l’activitat de 
l’empresa pel que fa a les comunitats locals concernides per la seva activitat.H. RESPONSABILITAT TRIBUTÀRIA 
 
32. Complir la normativa tributària vigent a cada país o territori on es trobi present 
l’empresa, evitar l’ocultació d’informació rellevant i complir estàndards elevats de 
transparència financera, equiparables als exigits a Catalunya. 
 
I. RESPECTE DE LES NORMES DE LA COMPETÈNCIA 
 
 
 
19 
 
33. Dur a terme les activitats empresarials de forma compatible amb les lleis i 
regulacions aplicables en matèria de competència lleial, i evitar pràctiques 
anticompetitives. 
 
J. RELACIÓ AMB LES AUTORITATS 
 
34. Evitar qualsevol suborn o forma d’extorsió i vetllar per evitar-les en les empreses 
amb les quals mantinguin una relació comercial. 
35. Evitar el blanqueig de capitals en la seva activitat i evitar qualsevol activitat 
empresarial encaminada, directament o indirectament, al finançament del 
terrorisme o de qualsevol forma de criminalitat organitzada. 
36. Cooperar amb les autoritats públiques per impedir les pràctiques comercials 
enganyoses, així com evitar les amenaces greus per a la salut i la seguretat 
públiques o per al medi ambient que es derivin del consum, l’ús o l'eliminació dels 
seus béns i serveis. 
 
 
 
20 
 
5. EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DEL CODI 
 
5.1 Per complir la responsabilitat de respectar aquest Codi, les empreses han de 
comptar amb polítiques i procediments apropiats en funció de la seva mida i 
circumstàncies, i en concret han de dur a terme tres passos: 
5.2 El primer pas es formalitzar mitjançant l’adhesió al present Codi un compromís 
polític d’assumir la seva responsabilitat de respectar els drets humans. 
5.3 El segon pas és desenvolupar i mantenir un procés de diligència deguda en matèria 
de drets humans per identificar, prevenir, mitigar i retre comptes de com aborden 
l’impacte sobre els drets humans. 
5.3.1 Per tal de mesurar els riscos en matèria de drets humans, les empreses han 
d’identificar i avaluar les conseqüències negatives reals o potencials sobre els drets 
humans en què es puguin veure implicades, sia a través de les seves pròpies activitats, 
sia com a resultat de les seves relacions comercials. 
5.3.2 Per prevenir i mitigar les conseqüències negatives sobre els drets humans, les 
empreses han d’integrar les conclusions de llurs avaluacions d’impacte en el marc de 
les funcions i processos interns pertinents de la governança de l’empresa, prendre les 
mesures oportunes i identificar-ne els responsables de dur-les a terme. 
5.3.3 A fi de verificar si s’estan prenent mesures per prevenir les conseqüències 
negatives sobre els drets humans, les empreses han de fer un seguiment de l’eficàcia 
de la seva resposta. Aquest seguiment ha de basar-se en indicadors adequats i ha de 
tenir en compte els comentaris de fonts tant internes com externes, incloses les parts 
afectades. 
5.3.4 Les empreses han d’estar preparades per comunicar, de manera periòdica i 
accessible, les mesures que prenen per fer front a les conseqüències de les seves 
activitats sobre els drets humans, per iniciativa pròpia i a petició dels afectats o els 
seus representants. Les empreses comunicaran igualment la informació pertinent a les 
autoritats publiques, en els termes que es pugui establir en el desenvolupament del 
present Codi. 
 
 
21 
 
5.3.5 El grau de vigilància diligència exigible a les empreses és variable en funció de la 
mida de l’empresa, del sector en què treballa o de la zona del món en què opera. 
L’exigència del procés de diligència deguda serà superior quan la naturalesa de les 
operacions (empreses extractives o de seguretat, entre d’altres) o els contextos 
operacionals de l’empresa (conflictes armats, situacions d’ocupació militar, països que 
presenten quadres generalitzats de vulneracions dels drets humans o països o zones 
en què la presència de l’Estat és feble o inexistent) impliquen greus riscos d’impacte 
sobre els drets humans. 
5.4 El tercer pas consisteix a preveure uns procediments que permetin la reparació de 
totes les conseqüències negatives sobre els drets humans que hagin provocat o 
contribuït a provocar. 
Si les empreses determinen que han provocat o contribuït a provocar 
conseqüències negatives, han de reparar-les o contribuir a la seva reparació per 
mitjans legítims. A aquest efecte és recomanable que les empreses disposin dels seus 
mecanismes de queixa o reclamació, sense perjudici dels que es puguin establir 
específicament en el desenvolupament del present Codi. 
 
 
 
22 
 
GRUP DE RECERCA 
TERRITORI, CIUTADANIA I SOSTENIBILITAT (2014-SGR-294) 
 
 
 
 
DOCUMENT 2 
 
 
DOCUMENT EXPLICATIU COMPLEMENTARI DE LA PROPOSTA DE CODI 
ÈTIC DE RESPECTE DELS DRETS HUMANS I DE LA IGUALTAT DE GÈNERE 
PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ RESPONSABLE DE LES EMPRESES 
CATALANES 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Els autors són responsables de les opinions expressades en aquest 
document, el qual no necessàriament reflecteix els punts de vista de la 
Generalitat de Catalunya. 
 
 
23 
 
Grup de recerca Territori, Ciutadania i Sostenibilitat (2014-SGR-294) 
Departament de Dret Públic 
Universitat Rovira i Virgili 
Av. de Catalunya, 35, 43002 Tarragona 
<http://www.dret-public.urv.cat/grups-de-recerca/grup-de-recerca-de-la-urv-territori-
ciutadania-i-sostenibilitat-2014-sgr-294/> 
 
 
 
 
 
 
 
Han participat en aquest projecte els següents membres del grup de recerca: 
Antoni Pigrau Solé (coordinador) 
Santiago José Castellà Surribas 
Endrius Cocciolo 
Daniel Iglesias Márquez 
Jordi Jaria i Manzano 
Màriam Lutfi Royo 
Víctor Merino Sancho 
Neus Oliveras Jané 
Sandra Ramos García 
Laura Román Martín 
Dolors Setó Pamies 
Núria Torres Rosell 
 
Tarragona, octubre de 2016 
 
 
24 
 
ÍNDEX 
 
DOCUMENT EXPLICATIU COMPLEMENTARI DE LA PROPOSTA DE CODI ÈTIC DE RESPECTE 
DELS DRETS HUMANS I DE LA IGUALTAT DE GÈNERE PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ 
RESPONSABLE DE LES EMPRESES CATALANES 22 
PREFACI: EL PERQUÈ D’UN CODI ÈTIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LES EMPRESES 
CATALANES 25 
1. ELS FONAMENTS DE LA PROPOSTA D’UN CODI ÈTIC 33 
2. OBJECTE I ABAST DE LA PROPOSTA DE CODI ÈTIC 42 
3. PRINCIPIS GENERALS 45 
4. PAUTES DE CONDUCTA 47 
A. MARC GENERAL DE RESPECTE ALS DRETS HUMANS 48 
B. PROMOCIÓ DE RELACIONS LABORALS JUSTES 49 
C. PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT 52 
D. GARANTIA DE COMPROMÍS DELS PROVEÏDORS I DISTRIBUÏDORS 53 
E. DEFENSA DELS CONSUMIDORS I ELS CLIENTS 53 
F. COMPROMÍS AMB LA COMUNITAT 54 
G. ÚS D’INFORMACIÓ I TRANSPARÈNCIA CORPORATIVA 55 
H. RESPONSABILITAT TRIBUTÀRIA 56 
I. RESPECTE DE LES NORMES DE LA COMPETÈNCIA 56 
J. RELACIÓ AMB LES AUTORITATS 57 
5. EL COMPLIMENT DELS COMPROMISOS DEL CODI 59 
ANNEX I ....................................................................................................................................... 61 
GLOSSARI 61 
ANNEX II ...................................................................................................................................... 65 
LLISTAT DE REFERÈNCIES INTERNACIONALS ORDENADES CRONOLÒGICAMENT 65 
ANNEX III ..................................................................................................................................... 71 
DADES BÀSIQUES I CARACTERITZACIÓ GENERAL DE LES EMPRESES DESTINATÀRIES DEL CODI 
ÈTIC 71 
ANNEX IV ..................................................................................................................................... 76 
LLISTAT DE CODIS D’EMPRESA CONSULTATS 76 
 
 
 
 
 
25 
 
PREFACI: EL PERQUÈ D’UN CODI ÈTIC PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ 
DE LES EMPRESES CATALANES 
 
El Codi ètic s’ha convertit en un important instrument de gestió de la responsabilitat 
social de l’empresa. Representa la manifestació explícita dels compromisos adquirits 
per aquesta empresa i el seu posicionament davant de la responsabilitat social i 
mediambiental.Alhora, el Codi ètic constitueix un instrument per promoure la 
interiorització dels valors de l’empresa i poder comunicar a tots els seus membres el 
comportament ètic que han de seguir en les relacions amb els diferents grups 
d’interès. A més, l’elaboració d’un codi ètic que es fa públic és també un missatge que 
s’envia a l’opinió pública en el sentit que l’empresa es compromet a assumir 
determinades responsabilitats. 
En aquest sentit, la proposta d’un codi ètic per a la internacionalització de les 
empreses catalanes pretén donar a conèixer la responsabilitat que assumeixen quan 
porten a terme processos d’internacionalització. Responsabilitats que bàsicament 
giren entorn de tres grans eixos, àmpliament acceptats per la comunitat internacional: 
els drets humans, els drets socials i laborals com un subgrup dels primers i el respecte 
al medi ambient. Addicionalment, cada vegada són més rellevants altres aspectes com 
la transparència, el respecte a les obligacions fiscals i una posició clara contra la 
corrupció. 
La configuració dels drets humans, dels rols de gènere, de la llibertat religiosa o 
de la corrupció no és la mateixa en el marc d’una democràcia consolidada en un 
context de desenvolupament econòmic que, per exemple, en un país que acaba de 
passar per un conflicte bèl·lic en què els seus òrgans polítics, econòmics o judicials són 
encara fràgils. És en aquests contextos complexos que l’empresa internacional haurà 
de fer un esforç addicional per elevar el nivell de respecte dels drets humans, els drets 
sociolaborals i la protecció del medi ambient.1 
L’elaboració d’un codi ètic per a la internacionalització de les empreses catalanes 
permet definir i formular de manera conscient quina vol ser la contribució especial de 
les empreses del nostre país a la construcció d’una nova societat i d’un 
desenvolupament més sostenible en l’àmbit global. 
En aquest context, cal preguntar-se, però, quins són els arguments que avalen 
l’adopció d’un codi per a la internacionalització de les empreses catalanes. 
Tot seguit, es presenta un argumentari que posa de manifest la necessitat de 
buscar un alineament entre el respecte dels drets humans, socials i laborals i del medi 
ambient amb els interessos de les empreses com a titulars de responsabilitats quan 
operen a escala internacional. En altres paraules, un argumentari que posa de relleu la 
necessitat que les empreses tinguin en compte l’impacte de les seves actuacions en els 
 
1
 Navarro García, F.; García-Marzá, D. (2009). “La RSC, la cooperación y la internacionalización de la 
empresa española”, Desarrollo “En contexto”, abril 2009). nº20, FRIDE, 
http://fride.org/download/DB20_RSC_internacionalizacion_empresa_ESP_abr09.pdf. 
 
 
 
26 
 
països en què operen, evitin impactes negatius i potenciïn, per contra, les actuacions 
que suposen un impacte positiu en el desenvolupament d’aquells territoris (respecte 
als drets humans, creació d’ocupació digna, promoció de la innovació i especialització 
en sectors sostenibles, difusió de bones pràctiques empresarials, generació de recursos 
propis en els països de destí de les inversions, equitat de gènere). 
El procés de globalització viscut en els darrers anys, entès en un sentit ampli, ha 
transformat la rellevància social de les empreses, i n’ha augmentat el poder i, per tant, 
també la responsabilitat. En aquest nou context de globalització, tal com reconeix 
l’Agenda 2030, les empreses poden jugar un paper clau en un desenvolupament 
sostenible,2 raó per la qual esdevé fonamental que defineixin adequadament les seves 
relacions amb la societat i el medi ambient.3 
D’altra banda, els límits de la regulació jurídica extraterritorial, juntament amb la 
rapidesa dels canvis, la incertesa i el risc, han determinat la recuperació per part de la 
societat civil de la seva capacitat per influir i modificar l’entorn econòmic i social. 
Aquestes circumstàncies han provocat que en els darrers anys les empreses hagin vist 
com s’han ampliat, de forma creixent, les expectatives que la societat hi diposita: des 
de la qualitat i seguretat dels seus productes fins a la conservació i millora del medi 
ambient, a més de la participació en el desenvolupament econòmic i social dels països 
en què operen. Tots aquests ítems constitueixen exemples d’allò que els ciutadans i, 
en definitiva, l’opinió pública esperen avui dia d’una empresa. 
En aquest sentit, una política coherent i integral de responsabilitat social de les 
empreses que operen en l’àmbit internacional, sustentada en un codi ètic, pot 
contribuir a pal·liar els problemes estructurals d’alguns països. La societat, cada cop 
més oberta i globalitzada, es mostra sensible davant d’aquestes qüestions i exigeix 
també a les empreses reacció i resposta no només a la societat civil en origen, sinó 
també en destinació.4 
En suma, la societat actual —en un sentit ampli— exerceix noves pressions sobre 
les empreses, per tal que incorporin les qüestions socials i mediambientals en les seves 
actuacions diàries. La societat reclama empreses responsables que en la seva presa de 
decisions atenguin no només els criteris econòmics, sinó també ètics, socials, 
mediambientals i amb perspectiva de gènere, i que actuïn amb consciència de 
l’impacte que tenen allà on operen. 
 
2 Des que l’informe Brundtland va plantejar les bases del que avui anomenem desenvolupament 
sostenible, la capacitat dels governs per buscar col·lectivament solucions i transformar de forma positiva 
el món en què vivim ha anat disminuint gradualment en favor d’altres organitzacions. De vegades s’ha 
infravalorat la capacitat de las empreses per incidir en el medi natural i social, el seu paper com a motor 
de canvi. Precisament en aquesta línia, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible —adoptada per 
la Cimera Mundial sobre el Desenvolupament Sostenible el 25 de setembre de 2015— ofereix una gran 
oportunitat per involucrar el sector privat i donar-li un major protagonisme. 
3
 Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (2003). Responsabilitat social de les empreses. 
Barcelona. 
4
 Navarro García, F.; García-Marzá, D. (2009): “La RSC, la cooperación y la internacionalización de la 
empresa española”, Desarrollo “En Contexto”, 20. FRIDE. 
 
 
27 
 
Així, doncs, una primera raó que ens porta a defensar l’adopció d’un codi ètic és 
la necessitat de donar resposta a aquesta nova realitat, i poder mostrar a l’opinió 
pública els compromisos adquirits per les empreses catalanes i el seu posicionament 
enfront de la responsabilitat social i mediambiental en el seu procés 
d’internacionalització. 
A banda de la reacció davant d’una nova realitat social i l’emergència d’un nou 
model d’empresa, també existeixen altres arguments que justifiquen l’adopció d’un 
codi ètic que ha d’orientar el comportament responsable de les empreses quan operen 
a escala internacional. D’entrada, cal advertir que aquestes raons poden ser molt 
diverses, i, en conseqüència, cal adoptar una perspectiva àmplia que permeti 
contemplar conjuntament diferents arguments. 
Una primera línia argumental respon al convenciment que és necessari disposar 
d’un codi que orienti el comportament de les empreses catalanes en el seu procés 
d’internacionalització per raons morals o ètiques.5 
Una segona línia d’arguments reconeix les implicacions positives que l’adopció 
d’un codi ètic pot tenir pels resultats de la pròpia empresa; en aquest cas, es valora la 
responsabilitat social de l’empresa especialment per la seva relació amb els beneficis 
de l’empresa, és a dir, per raons econòmiques,6 de tal manera que el comportament 
ètic i socialment responsable es presumeix rendible per a l’empresa. 
En aquesta segona línia, alguns experts7 han identificat, al llarg del temps, 
diferents categories de beneficisque poden obtenir les empreses fruit de les seves 
activitats responsables, entre les quals, per exemple: 
- Millora de la reputació i legitimitat. El comportament socialment responsable de 
l’empresa afecta la seva reputació i la confiança dels seus grups d’interès. 
L’activitat empresarial crea un seguit d’expectatives en els grups d’interès, que es 
refereixen al projecte corporatiu de l’empresa, a l’activitat que realitza i com la 
realitza. Si la societat o els diferents grups d’interès perceben que l’empresa 
respon i compleix aquestes expectatives, es genera la confiança necessària. 
Sense aquesta confiança, però, les empreses perden la seva “legitimitat social” 
o “llicència per operar”, un actiu clau no només per a la seva supervivència, sinó 
també pel seu creixement. L’acceptació de l’empresa per part de la societat, la 
confiança i el suport necessaris perquè funcioni depenen del compliment de les 
expectatives.8 
Així, un comportament socialment responsable permet que l’empresa 
construeixi, defensi i mantingui la seva legitimitat social, així com una reputació 
sòlida. Una empresa és percebuda com a legítima quan les seves activitats són 
 
5
 És el que normalment es coneix com a moral case. 
6
 És el que normalment es coneix com a business case. 
7
 Carroll; Shabna (2010). “The business case for corporate social responsibility: a review of concepts, 
research an practice”, International Journal of Management Reviews, 12 (1), 85-105. 
8
 Navarro García, F.; García-Marzá, D. (2009). Op. cit. 
 
 
28 
 
congruents amb els objectius i valors de la societat en la qual opera i quan 
compleix, en definitiva, les seves responsabilitats socials.9 Quan les empreses 
demostren capacitat per adaptar-se a les comunitats i cultures en les quals operen, 
poden construir relacions de benefici mutu amb els diferents grups d’interès.10 
El comportament socialment responsable millora la capacitat d’una empresa 
per ser vista com a legítima davant dels ulls dels consumidors, els inversors i els 
treballadors. Tots tres col·lectius mostren una creixent preferència per les 
empreses que es prenen la responsabilitat de manera seriosa. 
En aquest sentit, les empreses també poden millorar legitimitat i reputació 
donant informació pública sobre els seus compromisos en matèria social i 
mediambiental. 
- Reducció de costos i riscos. Un comportament socialment responsable per part de 
l’empresa permetrà reduir les inversions ineficients i l’exposició a determinats 
riscos. La idea principal que rau darrere d’aquest argument és que les demandes i 
expectatives dels grups d’interès poden suposar també una amenaça potencial per 
la viabilitat i continuïtat de l’empresa en cas d’incompliment d’aquestes 
expectatives, de tal manera que l’empresa només podrà aconseguir els seus 
interessos econòmics a través d’un determinat llindar d’acompliment social o 
ambiental.11 
Partint de la base que invertir en una empresa implica incertesa i risc i que els 
inversors opten per invertir en empreses segures, és important tenir en compte 
que una empresa socialment responsable és sempre una inversió més segura. Per 
contra, una empresa que no actua de forma responsable podria ser objecte de 
boicots que arribessin a posar en perill la seva continuïtat. 
Hi ha prou exemples per il·lustrar la idea que acabem d’exposar i per 
argumentar que els comportaments responsables de les empreses permeten 
reduir costos i riscos. Vegem-ne uns quants: 
Les polítiques d’igualtat d’oportunitats laborals permeten millorar, a llarg 
termini, el valor per als accionistes. En aquest sentit, les declaracions explícites 
d’igualtat d’oportunitats fomenten una política inclusiva que millora la satisfacció 
dels treballadors i en redueix la rotació. La falta de diversitat o d’igualtat 
 
9
 Carroll; Buchholtz (2012). Business and Society: Ethics, Sustainability, and Stakeholder Management, 8a 
edició, Stamford: Cengage Learning. 
10
 Kurucz, E.; Colbert, B.; Wheeler, D. (2008). “The Business Case for Corporate Social Responsibility.” 
Chapter 4, dins: A. Crane, A. McWilliams, D. Matten, J. Moon i D. Siegel. The Oxford handbook of 
corporate social responsibility. Oxford: Oxford University Press, p. 83-112. 
11
 Ídem. 
 
 
29 
 
d’oportunitats en una empresa pot causar més rotació i absentisme dels 
treballadors, que se senten insatisfets.12 
Un altre exemple és l’estalvi d’energia o altres pràctiques de producció 
ecològicament eficients. La reducció de costos i de riscos també es pot aconseguir 
a través de les activitats responsables orientades al medi ambient. Els experts 
assenyalen que “ser proactiu en temes mediambientals pot reduir els costos de 
complir les regulacions ambientals presents i futures [i] millorar l’eficiència de 
l’empresa i reduir costos operatius”.13 
D’altra banda, la gestió de la relació amb la comunitat també pot implicar una 
reducció de costos i riscos.14 En aquest sentit, la construcció de relacions positives 
amb la comunitat pot contribuir a l’obtenció d’avantatges fiscals oferts pels 
governs locals per estimular les inversions o bé a la disminució del nombre de 
regulacions imposades a l’empresa, pel fet que és percebuda com un membre 
autoritzat per la societat. Finalment, una relació fluida amb la comunitat opera 
també com a mecanisme de prevenció de conflictes. 
Els arguments a favor de la reducció de costos i riscos que implica un 
comportament socialment responsable han anat guanyant acceptació 
progressivament entre les empreses. Segons una enquesta realitzada per 
PricewaterhouseCooper15 a directius d’empreses, el 73% dels enquestats indica 
que l’estalvi de costos és una de les tres principals raons per les quals les empreses 
actuen de forma cada cop més responsable. 
- Obtenció d’un avantatge competitiu. En aquest cas, el terme avantatge competitiu 
s’entén en el context d’una estratègia de diferenciació; és a dir, l’atenció se centra 
en la manera com les empreses poden utilitzar les pràctiques de responsabilitat 
social per diferenciar-se dels seus competidors. En aquest context, les expectatives 
o demandes dels grups d’interès són vistes com a oportunitats en lloc de 
limitacions. Les empreses gestionen els recursos de forma estratègica per satisfer 
aquestes expectatives i explotar-ne les oportunitats associades en benefici de 
l’empresa. Aquest enfocament de la responsabilitat social exigeix que les empreses 
integrin les iniciatives de responsabilitat social en les seves estratègies de negoci. 
Per exemple, una declaració explícita de les polítiques d’igualtat 
d’oportunitats pot suposar uns beneficis addicionals a la reducció de costos i riscos 
que s’han comentat anteriorment. Aquestes polítiques farien que l’empresa fos 
més competitiva perquè “les empreses sense polítiques inclusives poden tenir un 
 
12
 Berman; Wicks; Kotha; Jones (1999). “Does stakeholder orientation matter? The relationship between 
stakeholder management models and firm financial performance”, Academy of Management Journal, 
42. 
13
 Ídem. 
14
 Ídem. 
15
, PricewaterhouseCoopers (2003). “Top 10 reasons. 2002 Sustainability Survey Report”, “Corporate 
America’s social conscience,” Fortune, 26 maig 2003, 58. 
 
 
30 
 
clar desavantatge reclutant i retenint els millors treballadors”.16 En aquest sentit, 
moltes persones declaren que volen treballar per a una empresa que té uns valors 
coherents amb els seus. En aquest sentit, una empresa responsable i justa no 
només pot atraure millors treballadors, sinó també retenir-los. 
D’altra banda, les empreses responsables cuiden les relacions amb els clients, 
la qual cosa contribueix a l’enfortiment de l’avantatge competitiu de l’empresa, i 
aconsegueix un increment de la fidelitat a la pròpiamarca. 
Al mateix temps, les iniciatives de responsabilitat social també tenen un 
impacte positiu en l’atracció d’inversions. Molts inversors institucionals “eviten les 
empreses o indústries que no compleixen la seva missió, valors o principis […]. 
[També] busquen empreses que tinguin bones relacions amb els seus treballadors, 
cura del medi ambient i implicació amb la comunitat”.17 
Un altre exemple serien les accions filantròpiques de l’empresa, en particular 
quan s’aconsegueixen alinear amb l’activitat principal del seu negoci, és a dir, amb 
les seves principals capacitats i competències. D’aquesta manera, s’eviten les 
distraccions de l’activitat principal del negoci, millora l’eficiència de la filantropia i 
s’assegura la creació d’un valor únic per als beneficiaris. 
- Generar resultats win-win mitjançant sinergies en la creació de valor. Es tracta de 
poder explotar oportunitats que concilien les expectatives o demandes de 
diferents grups d’interès, de manera que les empreses connecten els interessos de 
diferents grups i creen valor per a tots ells simultàniament.18 
També des d’aquesta perspectiva, les activitats filantròpiques orientades a 
atendre les necessitats de determinats grups d’interès poden contribuir a millorar 
la competitivitat de l’empresa. A llarg termini, el foment de l’educació permetrà 
millorar la qualitat dels recursos humans a disposició de l’empresa i, en termes 
similars, les contribucions a la comunitat contribuiran a crear i preservar una major 
qualitat de vida, que pot també, al seu torn, augmentar la base de clients locals. 
La perspectiva win-win en les pràctiques de responsabilitat social pretén 
satisfer les necessitats dels grups d’interès i permetre que aleshores l’empresa 
assoleixi els objectius econòmics. És a dir, satisfent les expectatives dels grups 
d’interès, l’empresa és capaç de trobar oportunitats que li permeten obtenir 
guanys. 
Així, doncs, i a tall de conclusió, l’adopció d’un codi ètic que mostri el compromís de 
l’empresa amb la responsabilitat social té importants repercussions positives en 
l’increment de la seva legitimitat social (o llicència per operar), així com en la millora 
de la seva reputació, cosa que facilita l’accés a nous mercats, a nous programes (com 
aliances públiques - privades per al desenvolupament o contractes d’organismes 
internacionals). Altrament, l’adopció d’un comportament responsable redueix la 
 
16
 Smith, T. (2005). “Institutional and social investors find common ground”. Journal of Investing, 14. 
17
 Ídem. 
18
 Kurucz, Colbert, i Wheeler (2008). 
 
 
31 
 
conflictivitat i els riscos, millora l’avantatge competitiu de l’empresa i en reforça els 
recursos humans (retenció, motivació). La internacionalització responsable implica que 
l’empresa analitza tant de quina manera les seves actuacions afecten els diferents 
grups d’interès com en quina mesura afavoreix el desenvolupament del territori en 
què opera. Sens dubte, una internacionalització responsable és fonamental per 
gestionar els riscos que puguin sorgir en el futur i poder establir una estratègia millor a 
llarg termini. 
Més enllà encara, i des de la perspectiva de país, resulta del tot necessari que les 
empreses catalanes es posicionin en els processos d’expansió internacionals com a 
empreses responsables. Com s’ha posat de manifest en aquest argumentari, una 
inversió positiva que protegeix els drets humans és beneficiosa tant per a l’empresa 
com per a la societat. Cada cop més, la societat vigila atentament el comportament de 
les empreses i els impactes no només econòmics, sinó socials i mediambientals que 
deriven de la seva activitat. El model d’empresa no responsable i abusiva és rebutjat 
de forma creixent pels consumidors i per la societat en conjunt, mentre que una 
inversió responsable fa que l’empresa sigui més ben valorada, tingui més bona 
reputació i que això també contribueixi a l’augment de les vendes. Una inversió 
responsable, coherent amb uns principis ètics, és la millor imatge i carta de 
presentació que Catalunya pot oferir al món. Les inversions responsables que 
respecten els drets humans, la igualtat de gènere i el medi ambient esdevenen un 
catalitzador per a la innovació, la generació de creixement econòmic, la sostenibilitat 
ambiental i la reducció de la pobresa en els països on operen. 
Un esment especial mereixen els aspectes vinculats a la igualtat de gènere com a 
base del Codi ètic que es presenta. La igualtat de gènere no és només un valor i un dret 
humà fonamental, sinó que també és un factor essencial per assolir objectius que van 
des del creixement econòmic fins a la reducció de la pobresa. Els arguments a favor de 
la igualtat de gènere han de presentar-se des d’una doble perspectiva. 
En primer lloc, des de l’òptica dels drets humans, donant resposta a la situació de 
vulnerabilitat, discriminació i desavantatge en què es troben les dones en la vida 
econòmica. Som, doncs, davant d’un tema de justícia i drets fonamentals. 
Però també des d’una perspectiva d’eficàcia on es reconeix, amb criteris 
econòmics, que les dones poden desenvolupar un paper essencial com a agents 
econòmics capaços de transformar la societat i l’economia, així com trencar el cercle 
intergeneracional de la pobresa. En aquest sentit, diversos estudis19 han demostrat 
que la igualtat de gènere permet combatre les diverses dimensions de la pobresa i 
millorar la productivitat i el creixement. Així, per exemple, pel que fa a la reducció de la 
pobresa, s’ha observat com l’augment del poder adquisitiu de les dones té un efecte 
major i més immediat en el benestar de la família. En la mesura que les dones destinen 
una part important dels recursos a la cura dels menors i, en particular, a l’educació dels 
nens i nenes, això contribueix a la construcció i millora del capital humà. Per tant, i 
 
19
 Ameratunga Kring, S.; Kawar, M. (2011). Directrices para incluir la perspectiva de género en las 
políticas de empleo. Organización Internacional del Trabajo, Departamento de Políticas de Empleo. - 
Ginebra: OIT., p. 10-12. 
 
 
32 
 
encara que sigui de forma indirecta, aquests beneficis tenen un impacte molt 
significatiu en el creixement econòmic. 
D’altra banda, la millora de les capacitats de les dones en l’economia té 
importants avantatges en termes de productivitat, ocupació, dotació de capital humà, 
impuls de la base tributària i creixement de les economies. La igualtat de gènere ha de 
permetre maximitzar l’aportació de les persones, a partir del seu talent i les seves 
capacitats. 
Finalment, la igualtat de gènere també permet millorar la governabilitat de les 
empreses. La presència de més dones en els càrrecs de gestió permet no només 
millorar els processos de presa de decisions, sinó també —gràcies a un estil de 
lideratge generalment més participatiu i orientat a les persones— les relacions amb els 
diferents grups d’interès, augmentar el rendiment de comptes i contribuir a un 
comportament més ètic i responsable. En aquest sentit, diversos estudis han 
demostrat que la igualtat de gènere té importants implicacions positives tant pels 
resultats econòmics que obté l’empresa com pels guanys socials i mediambientals.20 
Probablement, la presència de més dones en els òrgans d’alta direcció jugarà un rol 
estratègic per assolir la gestió adequada de la responsabilitat social de les empreses. 
Així, doncs, l’adopció i el compliment d’un codi ètic de respecte als drets humans 
i de la igualtat de gènere per a la internacionalització de les empreses catalanes ofereix 
una oportunitat única per a Catalunya en la mesura que aquest Codi es converteixi en 
la targeta de presentació de la seva política exterior. Això permetrà, a més, reforçar la 
marca Catalunya, millorar la reputació de les empreses catalanesi diferenciar-se de la 
resta de països, tot millorant la seva posició competitiva. En aquest sentit, el Codi, en si 
mateix, pel seu caràcter col·lectiu, suposarà un valor afegit als compromisos singulars 
de les empreses i donarà un efecte multiplicador als beneficis esmentats, ja que 
operarà com a targeta de presentació no només del país, sinó de totes les empreses 
que vulguin actuar a l’exterior. 
 
20
 Setó Pamies, D. (2015). “The relationship between women directors and corporate social 
responsibility. Corporate Social Responsibility and Environmental Management, Volume 22, Issue 6, 
334–345, DOI: 10.1002/csr.1349. 
 
 
 
33 
 
1. ELS FONAMENTS DE LA PROPOSTA D’UN CODI ÈTIC 
 
 
A les acaballes del procés de descolonització dels anys setanta, diferents organismes 
internacionals i especialment les Nacions Unides es plantejaren la necessitat de donar 
resposta a les violacions del Dret internacional dels drets humans per part d’empreses 
transnacionals o multinacionals. Aquest plantejament suposava un canvi conceptual, 
atès que els drets humans havien nascut com a obligacions i compromisos dels estats 
enfront dels individus que estaven sota la seva jurisdicció. 
La III Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç i el Desenvolupament, 
el 1972, va denunciar el creixent poder econòmic i la influència política de les 
corporacions multinacionals, i va motivar la creació pel Consell Econòmic i Social d’un 
grup de personalitats destinat a estudiar els efectes de les empreses multinacionals en 
el desenvolupament i en les relacions internacionals. En les seves recomanacions, el 
grup va proposar la creació d’un codi de conducta adreçat tant a les empreses 
multinacionals com als governs. Així, l’estratègia inicial de les Nacions Unides es va 
orientar a intentar imposar a les empreses un marc normatiu per tal de limitar i 
esmenar les violacions de drets humans atribuïbles a la seva actuació. El model, però, 
no va resultar ni adequat ni reeixit. Els treballs de la Comissió d’Empreses 
Transnacionals de les Nacions Unides, que funcionà entre 1975 i 1983, destinats a 
adoptar un codi de conducta d’empreses multinacionals, no van prosperar per la 
impossibilitat d’arribar a un consens entre les posicions radicalment enfrontades que 
es donaren. Amb dificultats similars va topar la Subcomissió de Promoció i Protecció 
dels Drets Humans, que el 2003 va elaborar les “Normes sobre les responsabilitats de 
les empreses transnacionals i altres empreses comercials en l’esfera dels drets 
humans”, si bé el text no va arribar a ser adoptat per l’òrgan competent superior, la 
Comissió de Drets Humans. 
Va ser en el marc de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament 
Econòmic (OCDE) on es va obrir una estratègia diferent, que buscava el compromís 
voluntari de les empreses i el sorgiment de marcs d’autoregulació. El 1976 es van 
adoptar les “Línies directrius de l’OCDE per a empreses multinacionals”, un document 
 
 
34 
 
que ha tingut la darrera revisió el 2011. En el marc de l’Organització Internacional del 
Treball (OIT) es va adoptar l’any 1977 la “Declaració tripartida de principis sobre les 
empreses multinacionals i la política social”, actualitzada per darrer cop l’any 2000 i 
que posa especial èmfasi en els drets dels treballadors. 
Però és en el context de la globalització, a finals del segle XX, quan s’evidencia 
més clarament que l’espai desregulat en què es mouen les empreses multinacionals 
suposa més perill per als drets humans, especialment per als grups més vulnerables 
com ara els pobles indígenes, els defensors dels drets humans, les dones i els nens. 
També és aquest el moment en què guanyen especial importància en l’agenda política 
mundial qüestions com la corrupció política, la degradació del medi ambient o 
l’activitat de grups paramilitars i organitzacions criminals. 
És precisament en aquest context que Kofi Annan, secretari general de l’ONU, 
conscient de la necessitat que les Nacions Unides prenguessin de nou la iniciativa, 
proposà el 1999 en el marc del Fòrum Econòmic Internacional de Davos l’anomenat 
“Pacte Mundial” o “Global Compact”, destinat a promoure la responsabilitat social 
corporativa sobre la base de deu principis en àrees relacionades amb els drets humans, 
el treball, el medi ambient i la corrupció. El Global Compact va ser concebut com un 
instrument de lliure adhesió per a les empreses, sindicats i organitzacions de la 
societat civil, que es comprometien a implantar progressivament els principis i retre’n 
comptes a la societat mitjançant la presentació d’informes. L’Oficina del Pacte Global 
està conformada per cinc agències de les Nacions Unides: l’Oficina de l’Alt Comissionat 
de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACDH), el Programa de les Nacions 
Unides per al Desenvolupament (PNUD), l’Organització Internacional del Treball (OIT), 
el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i l’Organització de 
les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (ONUDI). 
Amb un plantejament similar, però d’iniciativa privada no governamental, 
trobem la Global Reporting Initiative (GRI) i les Sustainability Reporting Guidelines, la 
quarta revisió de les quals es va fer pública el 2013. La GRI és una organització 
independent que va ser fundada a Boston, el 1997. Van participar en la seva creació 
dues organitzacions sense ànim de lucre dels Estats Units: la Coalició per a l’Economia 
 
 
35 
 
Ambientalment Responsable (CERES) i l’Institut Tellus, encara que el Programa de les 
Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) també s’hi va involucrar. 
A banda d’aquests textos generals, han proliferat altres codis sectorials 
concebuts com a àmbits de cooperació multiactors, i centrats en un sector d’activitat o 
en un àmbit de problemes més concret. És el cas, per exemple, del “Sistema de 
certificació del procés de Kimberley”, relatiu als diamants procedents de zones en 
conflicte (2000), els “Principis voluntaris sobre seguretat i drets humans” en l’àmbit de 
la seguretat de les indústries extractives (2000), els “Principis per a la inversió 
responsable” (2006), o el “Document de Montreux sobre les obligacions jurídiques 
internacionals pertinents i les bones pràctiques dels estats pel que fa a les operacions 
de les empreses militars i de seguretat privada durant els conflictes armats” (2008). En 
el marc de l’OCDE, destaquen la “Guia de diligència deguda per cadenes de 
subministrament responsables de minerals procedents d’àrees afectades per conflictes 
i d’alt risc” (2011), el “Codi de conducta i Manual de Niça per a la indústria tèxtil i de la 
moda” (2012) i la “Guia de diligència deguda per a la participació significativa de les 
parts interessades involucrades en el sector d’extracció”, que es troba en procés 
d’elaboració. 
En els darrers anys, l’estratègia basada exclusivament en la voluntarietat 
autoreguladora dels actors ha permès avançar fins a legitimar les Nacions Unides per 
establir un marc regulador basat tant en les obligacions estatals de respecte dels drets 
humans com en la responsabilitat empresarial de respectar els drets humans, i el dret 
a accedir a recursos efectius per a la reparació de les violacions dels drets humans. 
Així, després d’uns anys de treball, el Consell de Drets Humans va adoptar, el juny de 
2011, els “Principis rectors sobre les empreses i els drets humans”, que esdevenen 
l’element central de l’estratègia actual de les Nacions Unides, que es concreta a donar 
valor als ordenaments i a les obligacions ja existents dels estats i de les empreses 
multinacionals, i impulsar plans nacionals d’acció per implementar-los i fer-ne el 
seguiment i el control. Paral·lelament, el Consell de Drets Humans, tot cercant el 
reforçament i la concreció del marc normatiu, l’any 2014 ha posat en funcionament un 
grup de treballper a l’elaboració d’un instrument vinculant per a les empreses 
transnacionals relatiu als drets humans. La Unió Europea reconeix els Principis rectors 
 
 
36 
 
sobre les empreses i els drets humans de l’ONU com el marc polític de referència pel 
que fa a la responsabilitat social de les empreses; en aquesta línia es mou l’estratègia 
renovada de la UE per a 2011-2014 sobre la responsabilitat social de les empreses, i el 
document de treball de la comissió sobre la implementació d’aquests principis. 
La temàtica de drets humans i empresa afecta una diversitat àmplia de 
competències de la UE, que actuen a més com a límit de la seva actuació. Tanmateix, 
tot i existir documents de soft law i algunes directives i reglaments, l’ordenament de la 
Unió Europea no aborda de forma directa aquesta matèria fixant normes per a les 
empreses. 
En concret, pel que fa als tres pilars que integren els Principis rectors de les 
Nacions Unides, l’actuació de la UE se centra sobretot en el primer (el deure de l’estat 
de protegir) i en el tercer (accés a mecanismes de reparació): en el marc del primer 
pilar, es compta amb recomanacions als estats i estratègies que aborden directament 
la responsabilitat social de les empreses; en relació amb el tercer pilar, es disposa 
d’instruments genèrics, com els mecanismes de cooperació judicial, la protecció de 
drets processals o drets de les víctimes. Tanmateix, la UE admet no tenir competència 
per regular en relació amb el segon pilar (la responsabilitat de les empreses respecte 
dels drets humans). 
En el marc de cooperació intergovernamental del Consell d’Europa, el Comitè de 
Ministres de 2 de març de 2016 ha incorporat també a l’ordre públic europeu articulat 
al voltant del Conveni de Roma de 1950 i els seus successius protocols el suport als 
Principis rectors de les Nacions Unides per mitjà d’una recomanació als estats 
membres. Amb aquesta finalitat s’ha endegat el Grup de Redacció de Drets Humans i 
Empreses (CDDH-CORP) sota l’autoritat del Comitè Director per als Drets Humans, que 
ha d’analitzar les deficiències en l’aplicació dels Principis rectors de l’ONU en l’àmbit 
europeu, també pel que fa a l’accés a la justícia per a les víctimes de violacions dels 
drets humans relacionades amb les empreses. 
Un esment especial mereixen els aspectes vinculats a la igualtat de gènere, que 
parteix de la Convenció sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra 
la Dona de 1979, i que actualment s’articula al voltant d’estratègies de suport a 
l’apoderament de les dones estructurada a ONU-DONES; més específicament, en els 
 
 
37 
 
“Principis per a l’apoderament de la dona”, de març de 2010, del Fons de 
Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM) i del Pacte Mundial 
de l’ONU. Una primera concreció a Catalunya d’aquesta orientació la va avançar 
l’“Enfocament de gènere i basat en els drets humans” (EGiBDH), formulat en el marc 
del Pla director 2015-2018 de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. 
Cal fer esment també de la Resolució 17/19, aprovada pel Consell de Drets 
Humans de les Nacions Unides, que recull l’obligació estatal de protegir els drets de la 
població LGTBI, adaptant la seva normativa per eradicar les pràctiques i normes 
discriminatòries per raó d’identitat de gènere i orientació sexual. En aquest sentit, els 
“Principis de Yogyakarta” de 2007 estableixen que no pot haver-hi cap tipus de 
discriminació per motius d’orientació sexual o d’identitat de gènere, efectiva o 
percebuda, i que s’haurà de garantir el dret al treball digne i productiu en condicions 
equitatives i satisfactòries, sense cap discriminació per raons d’orientació sexual i 
identitat de gènere. A aquest efecte, els estats han de promoure normatives per 
garantir unes mateixes condicions de capacitació professional, contractació, 
acomiadament, condicions de treball i remuneració al si de les empreses. 
Un altre aspecte de cabdal importància deriva de l’estreta connexió entre el 
medi ambient i els drets humans que es fa present des de la primera Conferència de 
les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humà (1972) i que apareix clarament 
concretada en l’informe final de la relatora especial de la Comissió de Drets Humans, 
Fatma Zohra, sobre “Els drets humans i el medi ambient”,21 així com a l’informe del 
secretari general de l’ONU “Els drets humans i el medi ambient com a part del 
desenvolupament sostenible”;22 i en la creació d’un expert independent sobre la 
qüestió de les obligacions de drets humans relacionades amb el gaudi d’un medi 
ambient sense riscos, net, saludable i sostenible, de març de 2012.23 
La rellevància del tema és inqüestionable, sobretot tenint en compte que bona 
part de les empreses europees que actuen en països en desenvolupament ho fan en 
sectors relacionats amb l’explotació de recursos naturals (gas, petroli, energia 
 
21
 Nacions Unides, Doc. E / CN.4 / Sub. 2 / 1994/9, 6 juliol 1994. 
22
 Nacions Unides, Doc. E / CN.4 / 2005/96, 19 gener 2005. 
23
 Nacions Unides, Consell de Drets Humans, Resolució 19/10. “Els drets humans i el medi ambient”, 22 
de març de 2012. 
 
 
38 
 
hidroelèctrica, sanejament i proveïment d’aigua, turisme, construcció i finançament de 
projectes). Aquesta perspectiva s’incorpora ja en la revisió de 1991 de les Línies 
directrius de l’OCDE per a empreses multinacionals, que inclou un capítol sobre medi 
ambient. El reconeixement del dret humà al medi ambient és reconegut 
progressivament en les normes constitucionals de diferents estats i per diverses 
institucions internacionals, com el Protocol addicional a la Convenció Americana de 
Drets Humans (San Salvador, 1988) o la Carta africana de drets humans i dels pobles 
(Banjul, 1981). Són nombroses les resolucions judicials o quasi judicials i els informes 
de diferents instàncies internacionals que deixen clara l’estreta relació causal entre els 
danys al medi ambient i la violació dels drets humans. 
Un altre aspecte que mereix una referencia específica és el de les empreses 
públiques. Les empreses públiques són actors importants en els mercats nacionals, i 
cada cop més en l’economia mundial. Malgrat l’elevat nombre de privatitzacions dels 
anys vuitanta i noranta, molts estats encara gestionen grans empreses públiques. 
Tradicionalment, les empreses públiques han tingut un enfocament únicament 
nacional en sectors considerats importants en el país mateix, però cada cop més 
participen en diferents sectors i operen més a escala internacional. En diferents països, 
les empreses públiques encara representen una part substancial del PIB, de l’ocupació 
i de la capitalització del mercat. 
D’altra banda, com s’assenyala a l’informe del Grup de treball sobre la qüestió 
dels drets humans i les empreses transnacionals i altres empreses (2016) de les 
Nacions Unides, s’ha expressat també la preocupació sobre l’aparent desconeixement 
per part de moltes empreses públiques de la seva responsabilitat de respectar els drets 
humans, així com els mals resultats assolits en aquest àmbit. A més, els estats, com a 
principals responsables del compliment del dret internacional dels drets humans, 
haurien de ser capaços de predicar amb l’exemple mostrant un clar lideratge en aquest 
àmbit. No obstant això, durant molt de temps no hi ha hagut cap tipus de referència 
internacional que ajudés els governs a avaluar i millorar la forma en què exerceixen la 
propietat d’aquestes empreses. En aquest sentit, és prou eloqüent el fet que no és fins 
el 2011 que l’OCDE fa públiques les Directrius sobre el govern corporatiu de les 
empreses públiques per tal de poder avançar en aquesta direcció. 
 
 
39 
 
El Codi ètic que es proposa s’insereix en aquesta dinàmica internacional però, 
com es detalla al final d’aquest preàmbul, situaria Catalunya en una posició 
capdavantera, per