Descarga la aplicación para disfrutar aún más
Vista previa del material en texto
RUTA 1714 ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Monuments, paisatges, gastronomia Ermita de Sant Sebastià Vic - Santa Eulàlia de Riuprimer 363 ERMITA DE SANT SEBASTIÀ Sabíeu que... Ø ... allà es signà un pacte que va decidir el destí de Catalunya? El 17 de maig de 1705 set prohoms de la localitat van signar el Pacte dels Vigatans, segons el qual donaven suport explícit a la causa austriacista en contra de Felip V i es sumaven a la guerra per protegir els drets i els privilegis polítics catalans. Ø ... el nom de “vigatans” era el que es donava als partidaris de l’arxiduc Carles durant la Guerra de Successió? “Vigatans” és el sobrenom que van acabar rebent els partidaris austriacistes, tant de la Plana de Vic com de la resta de Catalunya. El bàndol dels borbons, per la seva banda, també tenien el seu: se’ls hi deien “botiflers”, fent referència a la seva arrogància i galtes inflades. Ø ... passada la Guerra de Successió es va prohibir ballar i dir-‐hi missa? Entre la documentació del segle XVIII sobre l’ermita, hi ha una disposició del 1726 contra els balls que s’hi feien al costat i referències sobre la prohibició de dir-‐hi missa perquè els feligresos no rebessin instrucció del rector de Santa Eulàlia. Ø ... es va construir en motiu de la pesta que assolava la regió al segle XVI? Durant l’Edat mitjana, Sant Sebastià va ser invocat com a protector contra la pesta i ho va seguir sent al llarg dels segles. Potser el motiu fos pel tipus de ferides amb les quals se’l representa a les imatges. Sigui com sigui, això va fer que fos proclamat patró de moltes viles i ciutats que havien fet vot de fer-‐ho durant èpoques de pesta. Ø ... per la seva rellevància històrica està considerada Bé Cultural d’Interès nacional? El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar l’ermita de Sant Sebastià Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2012. 364 VIC David Fontseca Context 1714 La seva ubicació a gairebé vuit-‐cents metres d’alçada el converteix en un mirador amb impressionants vistes sobre la Plana de Vic. A l’ermita que corona el massís va tenir lloc el famós Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705. Aquest acord entre set destacats prohoms de la comarca d’Osona seria el pas previ a la signatura, el mes següent, d’un altre pacte: el de Gènova. A la localitat italiana es trobarien els enviats catalans Antoni de Peguera i Domènec Perera amb l’ambaixador britànic Mitford Crowe. Es tancava, així, el suport del Principat a favor de l’arxiduc Carles i en contra de Felip V. Com a conseqüència de les negociacions, el Regne Unit es comprometia a enviar 10.000 soldats i a repartir 12.000 fusells entre els defensors catalans de la causa austriacista. Dels set prohoms que signaren el pacte a l’ermita de Sant Sebastià en sobresortiren: Jaume Puig i Beuló (mort al Pla de Palau durant el setge de Barcelona), Josep Moragues i Mas (qui acabaria executat també a la ciutat de Barcelona) o Francesc Macià i Ambert (més conegut com a Bac de Roda). Si bé la capella de l’ermita data del segle XVI, la resta de l’edifici i el seu característic campanar són del segle XVIII. Aquestes parts s’enlairaren en agraïment a la miraculosa intervenció de Sant Sebastià per haver acabat amb una epidèmia de pesta. No en va, el sant és considerat protector d’aquesta malaltia. 365 Què visitar Entorn L’Ermita de Sant Sebastià està situada en dels espais més privilegiats de la Plana de Vic. Dalt d’un turó de 770 d’altitud, les vistes a la contrada són impressionats, amb una esplèndida panoràmica de les serralades del Montseny, les Guillaries, Collsacabra o el Pirineu. Fins i tot, en els dies més clars, no només es pot veure la ciutat de Vic, sinó també poblacions com Manlleu, Roda de Ter o Taradell. La plana de l’Ermita, anomenada de Sant Sebastià, està formada d'una roureda de roure martinenc, boix i pi roig que fan les delícies dels amants de la natura i el senderisme. A més a més, pels camins dels voltants hi ha diverses masies, com la del Galí amb la seva torre de defensa, probablement romànica, i l'antiga parròquia de Sant Joan del Galí, construïda el segle XI i reformada totalment el segle XVII. Encara que està a la demarcació de Sant Joan del Galí i depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer des de sempre, el seu terme municipal és la ciutat de Vic. Amador Ajuntament de Vic Ermita Tot i que el seu origen és incert, ja es té constància d’ella el 1522, quan el bisbe de Vic, Joan de Tormo, la cita com a Sant Sebastià de Riuprimer. Posteriorment, i com moltes altres capelles dedicades a Sant Sebastià, es va construir l’ermita en motiu de les pestes que assolaren el territori a principis del segle XVI. Té una única nau, sense absis ni cor, i una façana amb un portal amb dovelles que va ser reformada el 1628. Elcampanar, de planta quadrada amb quatre finestrals d'arc de mig punt, és del segle XVIII. L'any 2012 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional com a Lloc històric. Arnaucc 366 Rellevància i memòria històrica En aquesta ermita se celebrà el 17 de maig de 1705 una reunió secreta on es va signar el conegut com a Pacte dels Vigatans, amb el qual s’acordà entrar en la Guerra de Successió i donar suport a l'arxiduc Carles. Aquest fet, es recorda cada any amb l’encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans el dia 7 de maig i la posterior Marxa dels Vigatans, el vespre abans de la Diada. La commemoració finalitza l’11 de setembre amb la crema simbòlica del Decret de Nova Planta a Vic. (vegeu “Què fer/Fires i Festes”). Marxa dels Vigatans VISITES GUIADES És possible que durant el Tricentanri es facin visites guiades. Preguntar a l’Ajuntament. CONTACTE Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament 08500 Vic Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Activitat: 1714 / Cultural Com arribar EN COTXE Des de Barcelona 15. Autopista C-‐58 (Terrassa -‐ Manresa), agafar l’AP-‐7 direcció Girona – França i incorporar-‐te a la C-‐17 fins a Vic (Parets – Vic -‐ Puigcerdà). Des de Lleida 10. Autopista A-‐2 en direcció Mollerussa – Barcelona i agafar la C-‐25d fins a Vic (Vic Oest -‐ C-‐17 -‐ Barcelona). 367 Des de Girona 13. E-‐15/AP-‐7 en direcció Barcelona, incorporació a la E-‐15 fins a agafar la sortida 8 en direcció C-‐25 Vic. Des de Tarragona 12. E-‐15/AP-‐7 en direcció Barcelona, incorporació a la E-‐15 fins a agafar la sortida 14 en direcció C-‐17 fins a Vic (Parets – Vic -‐ Puigcerdà) MAPA DE GOOGLE TRANSPORTS PÚBLICS AUTOBÚS Sagalés (www.sagales.com) TREN RENFE (www.renfe.com) VIC Sabíeu que... Ø ... dels set signants dels pacte dels Vigatans, només un era de Vic? Entre prohoms de la comarca que signaren el Pacte dels Vigatans l’únic nascut a la capital d’Osona era Josep Anton Martí. Ø ... un dels principals personatges de la Guerra de Successió va ser penjat en aquesta ciutat? Bac de Roda, després de ser delatat per un amic seu, va ser penjat per l’exèrcit filipista a la Rambla de les Davallades de Vic, l’any 1713. La seva mort va originar una venjança posterior dels austriacistes, en la qual el marquès de Poal va atacar Berga. Ø ... el Regiment de les Reials Guàrdies Catalanes era format pels partidaris més durs de l'Arxiduc Carles, els vigatans? Aquest regiment havia de constituir la infanteria de la guàrdia reial de Carles III, però a la pràctica no es va limitar a tasques de guàrdia de palau, sinó que actuà a primera línia durant tota la guerra. Amb ells la Generalitat constituí el Regiment de Nostra Senyora del Roser, distingint-‐se per darrera vegada en la defensa de Barcelona el juliol de 1713. 368 Ø ... el seu mercat setmanal es remunta al segle IX? El Mercat de Vic es ve fent des del segle IX, molt abans que es comencessin a construir les primeres cases que dibuixen l'actual plaça de Mercadal. Ø ... el nom de Vic és una derivació de la paraula “vicus” llatina, que vol dir barri? Vic va ser destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït amb el nom de Vicus Ausonae. Anys més tard, quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878, cedint el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu, el nom de Vic va ser el que passà a denominar la ciutat. Wikimedia Commons Context 1714 La capital d’Osona va ser el punt des d’on va emergir i es va estendre el suport a la causa austriacista per tot el Principat. Un mes després d’haver-‐se signat el Pacte de Gènova entre catalans i anglesos (20 de juny de 1705) els vigatans vencien les tropes filipistes del coronel borbònic Antoni Manegat. El paper d’aquests pioners austriacistes també fou clau en la presa de Barcelona del mes d’octubre de 1705. 369 De fet, el suport a l’arxiduc fou tan important a la Plana de Vic que, com agraïment, el monarca crearia el regiment de les Reials Guàrdies Catalanes el mes de novembre. Estava format per més de nou-‐cents soldats i el seu paper seria clau en molts dels enfrontaments que tingueren lloc al llarg de tota la Guerra de Successió. El suport dels vigatans romandria viu fins l’agost del 1714 quan les tropes filipistes, encapçalades pel mariscal Feliciano Bracamonte, van prendre la ciutat. Com a càstig alliçonador es penjaria en una forca a Francesc Macià i Ambert, Bac de Roda, al bel mig de la Rambla de les Davallades. Aquest últim fou un dels signants del Pacte dels Vigatans el 17 de maig de 1705. Els reiterats intents d’Antoni Desvalls, marquès de Poal, per recuperar la ciutat durant el 1714 no van reeixir. VIC Què visitarCATEDRAL DE VIC La catedral de Sant Pere Apòstol de Vic presenta una mescla d'estils que van des del romànic fins al neoclàssic. Al segle XI es van fundar les esglésies de la catedral i els altres edificis que formaven l'alou bisbal. D'aquella època, en resten avui la cripta i el campanar d'estil romànic. Amb el temps, però va caldre una reconstrucció completa i a finals del segle XVII es va decidir enderrocar-‐la per fer-‐ ne una de nova. L’actual fisonomia de la catedral és del 1781-‐1803, època en que van tenir lloc les transformacions i ampliacions d’estil neoclàssic, obra de Josep Morató. Reivax2 Jordi Domènech Més enllà de l’exterior, s’hi continuen trobant diferents estils: el claustre, construït al segle XIV, i el retaule major d'alabastre de Pere Oller són gòtics, mentre que la capella de Sant Bernat és barroca. Una de les obres més significatives de la catedral és la decoració mural de la nau central, feta per Josep Maria Sert. L’artista va pintar les parets i els sostres de l’interior abans de la guerra civil, però durant els anys del conflicte es van malmetre a causa de la crema i l’enfonsament de part de l’edifici. 370 Un cop restaurada, però, el mateix Sert va tornar a reproduir les obres, acabant-‐les el 1945. Jmarchn Horaris Horari de visita: cada dia, de 10 a 13h i de 16 a 19h Preus Entrada lliure a la Nau Central. Entrada a la Cripta i al Claustre: 2 € Grup a partir de 10 persones: 1 € per persona Visites guiades La vista a la catedral és guiada. Adreça Plaça de la Catedral 08500 Vic Activitat: 1714 / Cultural VIC Què visitar MUSEU EPISCOPAL El Museu Episcopal de Vic conserva una magnífica col·lecció d’art medieval amb obres mestres de la pintura i l’escultura del romànic i del gòtic català. Està especialitzat en art litúrgic i les seves meravelloses col·leccions d’orfebreria, teixit, forja, vidre i ceràmica són imprescindibles per conèixer la historia de les arts decoratives a Catalunya. El seu fons està format per més de 29.000 peces d’una qualitat que l’han fet mereixedor de formar part del millors museus d'Europa i, des del 2001, està declarat Museu d’Interès Nacional per Generalitat de Catalunya. 371 Va ser fundat l'any 1891 i ha ocupat diversos espais. L'edifici actual, situat al costat de la Catedral de Vic, es va inaugurar el 2002 i és obra dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà. Joanjoc Horaris DILLUNS, tancat. DE DIMARTS A DIVENDRES: de 10 a 13h i de 15 a 18h ( DISSABTES: de 10 a 19h DIUMENGES I FESTIUS: de 10 a 14h • Horaris d’estiu D’abril a setembre. De dimarts a divendres: de 10 a 19h Dissabtes: de 10 a 19h Diumenges i festius: de 10 a 14h Dies de tancament: 1 i 6 de gener, el diumenge de Pasqua i el 25 i 26 de desembre. Preus Entrada individual: 7 € Entrada reduïda: 3,5 € * Jubilats, aturats, joves d'entre 10 i 18 anys, carnet d'estudiant, carnet jove, carnet de família nombrosa o monoparental, carnet del club TR3SC. Entrada gratuïta: menors de 10 anys, membres de l’ICOM i de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, socis del Club Super 3 estudiants (treball d’investigació amb acreditació), passi permanent del Mev, professors i periodistes acreditats. Grups: a partir de 15 persones, 5 € Dies d’accés gratuït: primer dijous de cada mes, 18 de maig (Dia Internacional dels Museus), 5 de juliol (festa major). Venda d’entrades fins a mitja hora abans de tancar. Visites guiades Visita comentada a les col·leccions d’art romànic i gòtic Durada: 1.30h-‐2h Dies: dissabtes i diumenges Hora: 12h Preu: gratuït per als visitants del Museu 372 Visites per a grups De dimarts a diumenge, amb possibilitat de diferents idiomes. El museu proposa visites comentades a totes les col·leccions del museu o bé fer un recorregut medieval per les sales de pintura i escultura romànica i gòtica. Les visites en grup amb guia extern o sense guia s’han de concertar prèviament. Es fan activitats familiars els diumenges a les 11h per a nens a partir de 5 anys. El servei gratuït pels visitants del Museu. Contacte Plaça Bisbe Oliba, 3 08500 Vic Tel. 93 886 93 60 Mail: informacio@museuepiscopalvic.com Serveis Activitat: Cultural / 1714 VIC Què visitar CENTRE HISTÒRIC El centre històric de Vic, amb els seus carrers estrets i tortuosos, pavimentats amb llambordes i amb desnivells pronunciats d'estructura medieval, apleguen tots els estils arquitectònics, des de l'època romana fins al modernisme. La plaça Major o del Mercadal és potser el lloc on millor es pot veure aquest ventall d’estils, amb edificis de diferents èpoques enllaçats harmoniosament per les múltiples arcades inferiors. Més enllà de la plaça, la ciutat forma un conjunt de gran bellesai rellevància artística, on es poden trobar edificis com el temple romà del segle II, la Catedral, el palau Episcopal (S.XVII) o l’antiga Escrivania, reconstruïda el segle XVIII. També destaquen les grans cases senyorials, propietat d’importants llinatges construïdes al llarg dels segles. Del XVII i del XVIII, època dels grans salons i amples portalades, en queden exemples com les cases Parrella, Prat, Plantalamor o Bojons, convertida en Casa de Cultura. 373 Enfo Enfo Visites guiades Vegeu “Què fer/Visites guiades i paquets” Activitat: Cultural / 1714 VIC Què fer Visites guiades i paquets DISSABTES CAP A VIC: MERCAT I VISITA AL CENTRE HISTÒRIC Aprofitant que el dissabte és el dia de mercat a Vic, aquesta visita guiada proposa un matí festiu entre parades de roba, artesania, flors, aviram i productes de la terra, en una de les places porxades més boniques i impressionants de Catalunya. La ruta pel centre històric es fa a la tarda i porta als visitants a descobrir els edificis i racons més destacats de la ciutat: les muralles, el temple romà, la casa de la ciutat, la catedral i les pintures de Josep M. Sert.... Ajuntament de Vic 374 Horaris Tots els dissabte a les 17.00 h (excepte gener i febrer). Durada del recorregut: 1.30 h Preus Preu per persona: 4 € Menors de 12 anys, gratuït. Es recomana fer reserva prèvia. Contacte Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Web: www.victurisme.cat Activitat: Cultural / 1714 VIC Què fer Visites guiades i paquets RUTA PEL CENTRE HISTÒRIC Una ruta per a aquells llocs d'interès històric, arquitectònic o artístic de Vic. Destaquen el temple romà, la catedral, les muralles, la casa de la ciutat... La ruta comença i acaba a la plaça del Mercadal, el cor de la ciutat, amb els seus edificis de diferents èpoques i les seves boniques arcades. Enfo Horaris Tots els dissabte a les 17.00 h (excepte gener i febrer). 375 Preus Preu per persona: 4 € Menors de 12 anys, gratuït. Es recomana fer reserva prèvia. Contacte Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament 08500 Vic Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Web: www.victurisme.cat Activitat: Cultural / 1714 VIC Què fer Visites guiades i paquets VIC EN SEGWAY Per tal de conèixer la ciutat, l'Oficina de Turisme de Vic conjuntament amb l'Associació Vic Informadors, ofereix diferents visites guiades adaptades als visitants que vulguin descobrir la ciutat. La ruta en Segway pel centre històric de Vic, amb un monitor i una audioguia, és una manera diferent i divertida de conèixer la ciutat. Ajuntament de Vic Horaris Hores convingudes. Preus 30 € (inclou el lloguer d'una audioguia amb informació turística). Grup de màxim 6 persones i mínim 2 persones. 376 Contacte Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament 08500 Vic Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Web: www.victurisme.cat Activitat: Cultural / 1714 / Actiu-‐Natura VIC Què fer Visites guiades i paquets VISITES GUIADES A LA CARTA PER A GRUPS L'Oficina de Turisme ofereix un servei d'Informadors turístics per atendre als grups que desitgen realitzar visites guiades pel centre històric, la catedral, els museus i altres edificis d'interès. Les visites es poden combinar entre si segons les preferències dels grups. Les possibilitats a escollir són les següents: Ruta del Centre Històric de la ciutat de Vic Recorregut pel casc antic passant pel temple romà, les muralles, el pont romànic, la plaça Major, l'ajuntament.. Durada: 1h Activitat: Cultural / 1714 Nau central de la Catedral Visita comentada a la decoració de Josep M. Sert i al conjunt de capelles que conformen l'espai principal del temple. Durada: 30 minuts Activitat: Cultural / 1714 Catedral de Vic A més de visitar les pintures de Josep M. Sert a la nau Central de la Catedral, es visita el campanar i cripta romànica, el claustre gòtic i el retaule de Pere Oller. Durada: 1h Preu entrada Catedral: 377 -‐ Individual: 2€ -‐ Grups (a partir de 10 persones): 1€ per persona Horari Catedral: 10 a 13 i de 16 a 19h cada dia de la setmana Activitat: Cultural / 1714 Museu Episcopal de Vic -‐ Visita comentada a les sales de pintura i escultura romànica i gòtica que estan a l'alçada de les millors d'Europa. Durada: 1h i 30 minuts -‐ Visita a totes les col·leccions delmuseu: arqueologia, art romànic i gòtic, indumentària religiosa, arts decoratives, etc. Durada: 2h Preu entrada per persona: -‐ Normal: 7€ -‐ Grups (a partir de 15 persones): 5 € per persona -‐ Reduïda: 3,50€ Activitat: Cultural / 1714 Museu de l'Art de la Pell Visita a la col·lecció de peces de pell, de gran riquesa artística, i de procedència i èpoques molt diverses. Durada: 1h Preu entrada Museu: -‐ General 3€ -‐ Grups de més de 15 persones: 2€ per persona Activitat: Cultural Ajuntament de Vic Visita a la planta noble de la casa de la ciutat. Inclou la galeria de vigatans il·lustres i diverses pintures de Josep M. Sert. Durada: 30 minuts Activitat: Cultural Església del monestir de Sta. Teresa Visita del retaule de l'altar major i del monument de Setmana Santa, obres mestres del barroc català. Durada: 30 minuts Preu entrada per persona: 1 € Activitat: Cultural / 1714 378 Església dels Dolors Visita a una de les esglésies més característiques del barroc vigatà, d'on surt la processó dels Armats cada diumenge de rams. Durada: 30 minuts Activitat: Cultural / 1714 Campanar de l'Església de la Pietat Des de dalt del campanar d'aquesta església del s. XVII es contempla la ciutat i la plana des del punt més elevat del centre històric. Preu per persona: 2€ Activitat: Cultural / 1714 Casa Comella/casino de Vic La visita a les dependències del Casino permet visitar la sala de ball modernista de l'entitat situada en una casa senyorial del S.XIX. Durada: 30 minuts Activitat: Cultural Horaris Hores convingudes. Cal tenir en compte els horaris de visita dels espais. Preus Preus honoraris dels guies: 40 €/h català o castellà. 49 €/h anglès o francès. Aquest preu no inclou les entrades als espais de pagament. Reserves El servei de visites a la carta es pot reservar per a qualsevol dia de la setmana trucant a l'Oficina de Turisme de Vic. Es recomana fer la reserva amb una setmana d'antelació a la visita guiada. Autocars Els autocars aparquen a l'Estació d'Autobusos, a cinc minuts a peu del centre. Tot i així els autocars turístics tenen autorització per carregar i descarregar el passatge a la plaça Major, sempre i quan no sigui dia de mercat ni s'hi celebri alguna altra activitat i amb prèvia comunicació en el moment de fer la reserva de la visita guiada. Contacte Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament 08500 Vic Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Web: www.victurisme.cat 379 VIC Què fer Visites guiades i paquets VISITES TEMÀTIQUES A LA CARTA PER A GRUPS El bisbe Oliba i el Vic medieval La visita inclou l'entrada a la cripta i al claustre de la catedral, a les principals sales d'art medieval del Museu Episcopal i un recorregut exterior per la resta del centre històric. Durada: 2h Activitat: Cultural La ciutat barroca dels Morató A través de les obres de la nissaga dels Morató coneixerem el barroc vigatà. La visita inclou l'entrada al monestir de Santa Teresa, a l'església dels Dolors i a la Casa de la Ciutat. Durada: 2h Activitat: Cultural / 1714 La Ruta del pintor J.M.Sert Vic s'ha convertit en els últims anys en un punt de visita imprescindible per conèixer l'obra de Josep M. Sert: La Catedral, Capella de la Pietat, i la Casa de la ciutat. Durada: 2h Activitat: Cultural Itinerari literari M.Àngels Anglada Gaudir de la lectura d'una selecció de narracions i poemes de l'escriptora vigatana en els escenaris que van inspirar la seva obra: la Plaça Major, c. de la Riera, el seminari vell, Can Fontcuberta... Durada: 1.30h 380 Activitat: Cultural Itinerari de la novel·la "Laura a la ciutat dels Sants" L'itinerari transcorre pels escenaris de la novel·la de M. Llor (1894-‐1966) situada a Vic i que narra el fracàs sentimental entre una barcelonina sensible i un hereu de comarques. Durada: 1.30h Activitat: Cultural Horaris Hores convingudes. Cal tenir en compte els horaris de visita dels espais. Preus Preus honoraris dels guies: 40 €/h català o castellà. 49 €/h anglès o francès. Aquest preu no inclou les entrades als espais de pagament. Reserves El servei de visites a la carta es pot reservar per a qualsevol dia de la setmana trucant a l'Oficina de Turisme de Vic. Es recomana fer la reserva amb una setmana d'antelació a la visita guiada. Autocars Els autocars aparquena l'Estació d'Autobusos, a cinc minuts a peu del centre. Tot i així els autocars turístics tenen autorització per carregar i descarregar el passatge a la plaça Major, sempre i quan no sigui dia de mercat ni s'hi celebri alguna altra activitat i amb prèvia comunicació en el moment de fer la reserva de la visita guiada. Contacte Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament 08500 Vic Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Web: www.victurisme.cat 381 VIC Què fer Festes i fires COMMEMORACIONS DEL PACTE DEL VIGATANS La commemoració del Pacte dels Vigatans a l'ermita de Sant Sebastià té l'objectiu de recordar els fets històrics del 17 de maig de 1705, quan un grup de prohoms vigatans es van reunir secretament a l'ermita per signar el Pacte dels Vigatans. Amb aquest acord arribaria el posterior Pacte de Gènova i l'entrada dels catalans a la Guerra de Successió a favor dels austriacistes. Durant el dia es fan diverses activitats, com ball de gegants i l’entrega dels Premis Literaris Pacte de Sant Sebastià. Però el que realment dóna significació a l’acte és l’encesa de la Flama del Pacte dels Vigatans. Aquesta, custodiada per diferents famílies de Santa Eulàlia de Riuprimer, ha de ser mantinguda encesa fins al 10 de setembre, quan es porta a Vic en processió durant la Marxa dels Vigatans, per la crema simbòlica del Decret de Nova Planta l’endemà. Cap al migdia del 17 de maig, es fa una recreació històrica dels fets que es commemoren a l'interior de l'ermita de Sant Sebastià i s’acaba amb un dinar popular i un concert de música tradicional i corrandes. Marxa dels Viagatans Marxa dels Vigatans Dates Flama del Pacte dels Vigatans: diumenge més proper al 17 de maig. Marxa dels Vigatans: 10 de setembre. Més informació www.marxadelsvigatans.cat www.omnium.cat/osona Activitat: Actes festius / 1714 382 VIC Què fer Festes i fires MERCAT SETMANAL DE VIC El Mercadal, o plaça Major, a més de ser un dels espais més característics de la ciutat, és el lloc que acull el mercat setmanal. I ho fa des del segle XI, molt abans que es construïssin les primeres cases que la circumden. Al Mercat de Vic es poden trobar parades de tots tipus, des de les típiques de verdures i productes de la terra, fins a les d’artesania, roba o complements. La seva vivesa i animació, envoltada d’una plaça única, el fa un dels mercats més concorreguts i visitats de la zona. Ajuntament de Vic Dates Dimarts i dissabtes de 8h a 14h. Més informació Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament 08500 Vic Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Web: www.victurisme.cat Activitat: Actes festius / Gastronòmic 383 VIC Què fer Festes i fires MERCAT MEDIEVAL Quan s'acosten les festes de Nadal el casc antic de Vic es transforma en un gran mercat medieval, amb artesans, tavernes, firaires i paradetes perfums, sabons, coques i formatges. Una proposta lúdica i cultural per rememorar a través d’una acurada ambientació l’època medieval i la seva vida i costums. Un esdeveniment dedicat a tots els públics, amb espectacles de tot tipus, música i activitats diverses. Un escenari perfecte per passejar, comprar i gaudir. Festacatalunya Vicfires Dates 6, 7 i 8 de desembre. Més informació Oficina de Turisme de Vic Plaça del Pes -‐ Edifici Ajuntament 08500 Vic Tel. 93 886 20 91 Mail: turisme@vic.cat Web: www.victurisme.cat Activitat: Actes festius / Gastronòmic 384 VIC Què fer Festes i fires LACTIUM Els productes làctics tenen un espai propi i diferenciat al Mercat del Ram: la fira Lactium. Aquesta mostra, que aplega a alguns dels millors productors de formatges de Catalunya, acull una cinquantena de parades que ofereixen fins a cent cinquanta varietats diferents. Els visitants no professionals poden tastar els formatges i els seus derivats en una carpa preparada per a poder-‐hi fer tasts guiats, maridatges i degustacions. Acompanyant els formatges, també hi ha parades dedicades als complements alimentaris d’aquest producte, com els fruits secs, la melmelada, la cervesa artesana o els vins de la DO Pla de Bages. Vicfires Dates 12 i 13 d’abril (coincidint amb el Mercat del Ram) Més informació www.lactium.cat Activitat: Actes festius / Gastronòmic 385 VIC Què fer Festes i fires ALTRES FESTES I FIRES Mercat del Ram Una de les manifestacions firals típiques de Catalunya, amb la ramaderia com a eix principal. Entre les activitats hi ha mostra d’animals, dinars populars, castellers, exhibicions de doma... Dates: 11, 12i 13 d’abril (a l’entorn del diumenge de Rams) Més informació: www.vicfires.cat Activitat: Actes festius Dijous llarder Vic celebra el dijous llarder amb un esmorzar, un dinar i un berenar, tot amb productes del porc. Al migdia s'ofereix porc rostit. Dates: 16 de febrer de 2014. Més informació: www.vicfires.cat Activitat: Actes festius / Gastronòmic Fira d’Antiguitats És una de les fires més visitades del sector, amb expositors i visitants tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol. Dates: del 20 al 24 d’agost. Més informació: www.vicfires.cat Activitat: Actes festius / Cultural Fira d’artesans i brocanters Fira on es comercialitzen peces elaborades artesanalment, fent especial èmfasi amb les de caire nadalenc. Dates: 6, 7, 8, , 14, 15, 21, 22, 24 de desembre i 2, 3 i 4 de gener. Més informació: www.vicfires.cat Activitat: Actes festius 386 VIC Què fer Festivals FESTIVAL DE MÚSICA VIVA DE VIC El Mercat de Música Viva de Vic és una de les fires musicals més importants de Catalunya i ha aconseguit reunir a tots els sectors de la indústria en un sol espai. Durant quatre dies, la ciutat de Vic esdevé el punt de trobada d’agents musicals nacionals i internacionals, amb l’objectiu de fer-‐los conèixer noves propostes, compartir tendències i establir lligams de mercat. A molts nivells, el Mercat ha aconseguit ser una cita imprescindible per descobrir els sons que més sonen a Catalunya i arreu. Molts grups s’han donat a conèixer aquí i ha estat punt de partida de moltes complicitats artístiques i professionals. Mercat de Música Viva de Vic Dates Mitjans de setembre. Lloc Diferents espais de la ciutat. Venda d'entrades Servei d’entrades: www.codetickets.com i www.atrapalo.com Més informació www.mmvv.net Activitat: Cultural 387 VIC Què fer Festivals FESTIVAL DE JAZZ DE VIC Aquest festival de jazz, amb els anys, ha anat definint la seva línia artística i ha apostat clarament per les noves tendències. Té una programació que inclou artistes de nova fornada i aposta pels grups i solistes amb visions regeneradores dins el panorama musical del jazz. En aquesta línia, tot i que sense deixar de costat les figures internacionals, aposten pels músics catalans, cada cop més valorats en el món del jazz, per oferir un festival a l’alçada de música que s’hi interpreta. Festival Jazz Vic Dates Durant la primera quinzena de maig. Lloc A diferents espais de la ciutat. Venda d'entrades Es poden aconseguir de forma anticipada a través del web. També les poden comprar a La Jazz Cava (Rbla. dels Montcada, 5) i a L'Atlàntida (Francesc Maria Masferrer, 4). Més informació http://www.festivaljazzvic.cat Activitat: Cultural 388 VIC Què fer Turisme actiu ITINERARI VIC – SANT SEBASTIÀ Aquest itinerari porta a l’ermita de Sant Sebastià, punt emblemàtic dels fets de 1714, ja que aquí tingué lloc l’acord del Pacte del Vigatans i l’entrada dels catalans en la Guerra de Successió. Situada en un pla a 770 metres d’alçada, forma un mirador extraordinari sobre la ciutat de Vic i tota la plana. La caminada forma un recorregut circular de quinze quilòmetres i transcorre parcialment pel terme municipal de Gurb, entre boscos i masies, com la del Galí amb la seva parròquia o la de Can Botei. Recorregut: circular Distància: 15,4 km Lloc de sortida: Alberg Canonge Collell (Zona Esportiva Municipal) Ajuntament de Vic Ajuntament de Vic Més informació: www.victurisme.cat Activitat: Actiu-‐Natura / Cultural / 1714 389 VIC Què fer Turisme actiu ANELLA VERDA L’Anella Verda és un recorregut circular al voltant de Vic ideal per descobrir l’entorn natural més proper a la ciutat. Consta de 32 quilòmetres perfectament senyalitzats que permeten gaudir no només del paisatge, sinó també de la història i l’arquitectura de la zona. La ruta porta a les lleres dels rius Gurri i Mèder a través de camins, extensions de cultiu i masies com el Pujolar, el Franch, Can Forntarnau o Sant Joan del Galí, bonics exemples de l’arquitectura rural. També es pot visitar l’església romànica de Sant Martí de Sentflors, amb unes vistes fantàstiques, i apropar-‐se a les fonts que es van trobant al llarg del trajecte entre boscos i arbres monumentals. Tots els trams estan adaptats per fer el recorregut a peu o amb bicicleta i s’han traçat dues anelles, una d’exterior, de 24 km, i una altra d’interior, de 12, anomenada Anella Urbana. A més a més, comparteix traçat amb importants rutes de petit i llarg recorregut, com el Camí de Sant Jaume o els Camins del Bisbe i AbatOliba. Ajuntament de Vic Fitxa tècnica DISTÀNCIA 32 km (24 i 12, segons recorregut) DESNIVELL no s’aprecia DIFICULTAT Baixa TEMPS A PEU 8h TEMPS AMB BTT 2h Mapa: http://www.victurisme.cat/pdfs/pdf_negoci163.pdff Informació i tracks: www.victurisme.cat Activitat: Actiu-‐Natura 390 VIC Què fer Turisme actiu CENTRE BTT – LA PLANA DE VIC Les rutes d'aquest centre BTT transcorren per la plana i vinculen Vic, Manlleu i el territori de Portes del Montseny. Un seguit de senders senyalitzats, amb onze trajectes de diferents nivells de dificultat i amb un total de 200 quilòmetres practicables. Les rutes estan marcades per nivells i hi ha un ampli ventall per escollir: 2 rutes verdes, 5 rutes blaves, 3 rutes vermelles i 1 ruta negra. Ajuntament de Vic Més informació: www.victurisme.cat Activitat: Actiu-‐Natura 391 VIC Què fer Turisme actiu ENTORN DEL RIU GURRI El recorregut ambiental que transcorre per tota la ribera del riu Gurri des dels meandres de Benages fins a les Casasses amb un trajecte de més de 8 km. Tot i ser un recorregut continu, es pot fraccionar en diferents trams: Font del Frares Itinerari per fer a peu o en bicicleta. Està adaptat per cadira de rodes. Fitxa tècnica LONGITUD 2 km DESNIVELL no s’aprecia DIFICULTAT Baixa TEMPS 1h-‐2h Pont del Bruguer Itinerari per fer a peu o en bicicleta. Fitxa tècnica LONGITUD 5,1 km DESNIVELL no s’aprecia DIFICULTAT Baixa TEMPS A PEU 1h 10’ TEMPS AMB BTT 40 minuts Ajuntament de Vic Informació i mapes: www.mediambient.vic.cat Activitat: Actiu-‐Natura 392 ALS VOLTANTS DE VIC Després de la visita a Vic, es pot allargar l’estada visitant els voltants de la localitat i descobrint alguns dels espais més singulars que l’envolten. A on anar MOIÀ Vegeu “Casa Rafael Casanova/Moià”. ALS VOLTANTS DE VIC TORELLÓ Torelló conserva el seu passat medieval en els carrers i els passatges coberts del nucli antic, els mateixos que porten cap a la plaça Nova i l’església de Sant Feliu. Aquesta ja existia el 881, però la construcció actual és de la segona meitat del segle XVII. Un altre punt destacable de Torelló és el santuari de Rocaprevera, situat al puig de la Guàrdia, des d’on hi ha unes magnifiques vistes a la plana de Vic, al Collsacabra i als Pirineus. Tot i que hi ha documents del 1402, l’edifici actual data del 1924 i és obra de l’arquitecte local Josep M. Pericas. Fets 1714: la vila de Torelló va ser cremada durant la Guerra de Successió en l'onada de repressió desfermada pel duc de Pòpoli, cap de les tropes borbòniques, el 13 de febrer de 1714. Jfpalou Com arribar Distància des de Vic: 20,4 km (19 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 2.2627214534044602, Y: 42.048242665532094 393 Punt d’informació Ajuntament de Torelló C/ Ges d'avall, 5 08570 Torelló Tel. 93 859 10 50 Mail: torello@ajtorello.cat Més informació www.ajtorello.catt Activitat: 1714 / Cultural ALS VOLTANTS DE VIC A on anar EL BAC DE RODA -‐ LES MASIES DE RODA El municipi de les Masies de Roda és conegut per ser el lloc on hi ha la casa on va viure un famós personatge de la Guerra de Successió: Bac de Roda. El seu nom real era Francesc Macià i Ambert però al casar-‐se amb la pubilla del mas Bac, se’l passà a conèixer amb el sobrenom de “Bac de Roda”. Va ser un dels signataris del Pacte dels Vigatans i va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets. L’any 1713, després de ser pres a traïció, el van penjar a Vic. La masia és una de les cases pairals més antigues de la zona, documentada des de finals del segle XIII, i està protegida com a bé Cultural d'interès local. Actualment està reformada, però encara es pot veure la típica estructura dels masos ampliats del segle XVIII, amb planta rectangular i un cos annexat amb porxos d'arcs rebaixats als pisos superiors. festacatalunya Dins el municipi hi ha el monestir de Sant Pere de Casserres, l’únic monestir benedictí de la comarca i un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI. Va ser declarat Monument Historicoartístic i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional. 394 Com arribar Distància des de Vic: 9 km (14 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: GPS X: 2.3191, Y: 41.9906 Visita Exterior Més informació www.lesmasiesderoda.cat Activitat: 1714 / Cultural ALS VOLTANTS DE VIC A on anar SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ I SANTUARI DE LA GLEVA Sant Hipòlit de Voltregà va ser una de lesanomenades viles cremades atacades pels borbònics durant la Guerra de Successió. I el Santuari de la Gleva, el darrer refugi de les tropes catalanes de la localitat abans que els soldats de Felip V les massacressin. Aquests fets, que tingueren lloc a principis de 1714, se’ls anomena els Fets de la Gleva. Sant Hipòlit de Voltregà Dins del poble de Sant Hipòlit de Voltregà, destaca la seva església parroquial. Aquesta, dedicada a Sant Hipòlit, es va construir de nou durant la segona meitat del segle XVIII. Les obres van començar el 1740 i van anar a càrrec de l’arquitecte vigatà J. Morató, el mateix que va fer la catedral de Vic. Les seves dimensions la van fer única en l’època i actualment està considerada Bé d’Interès Local. Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà Santuari de Nostra Senyora de La Gleva Dins del terme de les Masies de Voltregà, hi ha el Santuari de la Gleva, d’origen medieval i reestructurat a la segona meitat del segle XVII. 395 A l’interior hi ha una reproducció del majestuós retaule barroc de Pau Sunyer (1660-‐1668) i una imatge de la marededéu del segle XIII, així com també la cambra que va acollir a Mossèn Jacint Verdaguer en la seva estada aquí entre els anys 1893 i 1895. La Verge de la Gleva és la Patrona de la plana de Vic. Actualment, el Santuari és un lloc de pelegrinatge on es fan estades de recés en el seu centre d’espiritualitat. Festacatalunya festacatalunya Com arribar Distància des de Vic: 13,2 km (15 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 2.2362570851343, Y: 42.0155400115717 Més informació www.santhipolitdevoltrega.cat www.lesmasiesdevoltrega.cat Activitat: 1714 / Cultural * * Mig dia ALS VOLTANTS DE VIC A on anar SANT FELIU SASSERRA Sant Feliu Sasserra està situat en un indret envoltat de natura, amb pinedes, alzinars i rouredes. El seu nom s'atribueix al fet que la primitiva església va ser edificada damunt d'una roca anomenada la roca d'en Feliu. D’aquí les seves bones vistes a l’entorn. Curiosament a aquest poble se’l coneix per les bruixes i els bandolers. Durant el segle XVII, les primeres eren penjades al Serrat de les Forques, un turó als afores de Sant Feliu, mentre que bandolers com Rocaguinarda o Palmerola corrien per les seves contrades. Actualment, encara es poden veure “bruixes” pels carrers del poble al mes de novembre, durant la Fira de les Bruixes, i tenen un Centre d’Interpretació de la Bruixeria obert els caps de setmana. Dels bandolers, en queden les runes del Mas Rocaguinarda, al terme d’Oristà, i les rutes que els recorden. 396 El nucli de la població amaga racons i edificis plens d’història, amb cases de finestrals gòtics i renaixentistes, i d’altres amb llindes de pedra datades al segle XVIII. Destaca la Casa del Consell o Casa del Comú, amb façana del segle S.XVII i l’església gòtica tardana de Sant Feliu. Fets 1714: durant la Guerra de Successió, Sant Feliu va patir les conseqüències de la repressió borbònica. Moltes viles i pobles de la zona van ser cremats i castigats durament per la seva revolta contra Felip V. Aplicant la tàctica de la terra cremada, les tropes del comte de Montemar van cremar Sant Feliu Sasserra el mes de febrer de 1714. Ajuntament de Sant Feliu Sasserra festacatalunya Com arribar Distància des de Vic: 27,5 km (29 minuts) Com arribar: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 2.022403, Y: 41.944548 Aparcament: pels carrers de la localitat. Punt d’informació Ajuntament de Sant Feliu Sasserra Pl. Major, 1 08274 Sant Feliu Sasserra Tel. 93 881 90 11 Mail: st.felius@diba.cat Més informació www.santfeliusasserra.cat Activitat: 1714 / Cultural 397 ALS VOLTANTS DE VIC A on anar PRATS DE LLUÇANÈS La vila de Prats de Lluçanès, capital històrica de la sotsvegueria del Lluçanès, és el principal nucli de població de la zona. S’hi conserven diferents edificacions barroques, que són testimonis vius del període de la Guerra de Successió. El principal edifici barroc de la vila és l’església parroquial de Sant Vicenç. Hi destaquen també les esglésies de Sant Sebastià, Santa Eulàlia de Pardines (fora del nucli) i Cal Bernat, una de les poques cases que es va escapar dels dos incendis provocats l’any 1714. Durant els segles XVII i XVIII moltes de les esglésies romàniques del Lluçanès es van ampliar o construir de nou, seguint l’estil arquitectònic de l’època, el barroc, i posteriorment, el neoclassicisme. Entre les esglésies d’aquest període, les més interessants són la de Sant Boi de Lluçanès, la de Santa Maria d’Olost, de grans dimensions i dos campanars, i la de Sant Bartomeu del Grau. Fets 1714: en l’ultima etapade la Guerra de Successió, concretament el dia 5 de febrer de 1714, la vila va ser cremada per les tropes de Felip V. Aquesta data i aquests fets encara es recorden cada any amb un repic de campanes. Pere López Com arribar Distància des de Vic: 29,1 km (30 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 2.030603, Y: 42.009129 Aparcament: pels carrers de la localitat. Punt d’informació Oficina de Turisme de Prats de Lluçanès Edifici “Cal Bach” Passeig del Lluçanès, s/n 08513 Prats de Lluçanès Tel. 93 856 01 00 398 Més informació www.pratsdellucanes.cat Activitat: 1714 / Cultural ALS VOLTANTS DE VIC Altres lloc a on anar Oristà Dins del nucli, el poble conserva cases amb llindes de pedra treballades, portals adovellats i finestrals gòtics del segle XVI al XVIII. Cal destacar l’església parroquial de Sant Andreu, del segle XVIII, amb una de les joies arquitectòniques més representatives de la comarca: la cripta preromànica del segle X. També mereix una visita el Museu de Terrissa Catalana. Però qui ha fet més famosa la contrada és Perot Rocaguinarda. Aquest bandoler català va néixer a Oristà l’any 1582, en el mas que porta el seu nom i que encara existeix, tot i que molt malmès. Molt a prop de la casa hi ha el cingle dels Tres Còdols, on sobre les roques es poden llegir unes inscripcions de l’època relacionades amb el bandoler. Segons diu la llegenda, n’hi ha una amb el nom d’en Rocaguinarda escrita per ell mateix. Fets 1714: Oristà és una altra de les poblacions properes incendiades per les tropes borbòniques l’any 1714. Araceli Merino Com arribar Distància des de Vic: 22,8 km (22 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 2.0603130535866496, Y: 41.932424698026196 Més informació www.orista.cat Activitat: 1714 / Cultural 399 ALS VOLTANTS DE VIC Altres lloc a on anar Perafita Perefaita és un simpàtic poble amb cases de pedra amb llindes plenes d’inscripcions que van del segle XVII al XIX. Al 1700 la vila gaudia d’una vida pròspera, però va patir els desastres de la Guerra de Successió i va ser cremada en l'operació de repressió realitzada pel filipista Comte de Montemar. L’església parroquial de Sant Pere, del segle XVIII, es va edificar molt possiblement després de l'incendi que va patir el poble, amb la intenció de refer la que havia quedat destruïda. Es tracta d’un edifici barroc, amb capelles laterals i un campanar. El retaule barroc de fusta que s'hi construí fou destruït l'any 1936 durant la Guerra Civil. El paisatge dels voltants, per la zona del Lluçanès, hi ha un important nombre de grans masies, reformades completament en època barroca, com la Cortada de Merlès (Santa Maria de Merlès), casa pairal de destacats austriacistes, o la casa Castellnou (Perafita), edificada sobre les runes de la Casa dels Puig de Perafita, incendiada pels borbònics. A Perafita hi va néixer Jaume Puig de Perafita, líder de l’alçament vigatà en la Guerra de Successió i fill il·lustre del poble, al qual se li ha dedicat un monument a la vila. Araceli Merino Com arribar Distància des de Vic: 28 km (28 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 2.1167, Y: 42.0333 Més informació www.perafita.cat Activitat: 1714 / Cultural 400 ALS VOLTANTS DE VIC Què fer Turisme actiu CAMÍ DE SANT JAUME La recuperació dels principals brancals catalans del Camí de Sant Jaume ha posicionat Catalunya en la xarxa de grans itineraris culturals europeus. Ha estat considerat "bé cultural” i els trams principals del camí s’han declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. El Camí de Sant Jaume passa per Vic i abraça una de les rutes de l’itinerari de Figueres a Montserrat. L’esquirol -‐ Vic Itinerari que transcorre per boscos propers a carreteres, de fàcil orientació i ple d’història. Fitxa tècnica DISTÀNCIA 18 km DIFICULTAT Baixa TEMPS A PEU 5h BTT Totalment accessible Desplegable roadbook: http://www.camidesantjaume.cat/descargas/fichas_tecnicas/14_cat.pdf Activitat: Actiu-‐Natura / Cultural / 1714 GASTRONOMIA Receptes 1714 Al segle XVIII, l’alimentació a Catalunya es centrava bàsicament en el pa, el vi i la carn. No obstant això, en aquella època és quan comença a forjar-‐se la cuina tradicional catalana moderna, gràcies a la introducció de nous productes provinents d’Amèrica, com les patates, el tomàquet o els pebrots. L’elaboració dels plats es torna més complexa i la cuina s’enriqueix amb gustos fins aleshores desconeguts. Era comú jugar amb els contrastos i sovint es feien dues versions del mateix plat segons es volgués dolç o salat. 401 Per exemplificar aquest llegat, s’han escollit diferents receptes de l’època extretes dels llibres de cuina més usats al segle XVIII i s’han versionat
Compartir