4-espais-oberts

Vista previa del material en texto

125
4
El sistema 
d’espais oberts
4.1. Els espais oberts del Camp de Tarragona
4.1.1. Dimensió i abast territorial
Els espais oberts classificats com a sòl no urbanitzable 
constitueixen el 99,29% del territori del Priorat, el 98,23% de la 
Conca de Barberà, el 91,03% de l’Alt Camp, el 89,59% del Baix 
Camp, el 77,68% del Baix Penedès i el 67,60% del Tarragonès. Al 
conjunt de Catalunya el sòl no urbanitzable ocupa el 94,37%, per-
centatge superior al 89,81% del conjunt del Camp de Tarragona.
0 10 km
Mapa 4.1
Sòl no urbanitzable
espais oberts
edificacions existents
sol urbà i urbanitzable, 
sistemes generals 
i xarxa ferroviària i 
viària principal
Font: Elaboració pròpia. 
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
126
Segons la informació del planejament vigent, al conjunt del Camp 
de Tarragona un 10,19% del sòl està classificat com a urbà o urba-
nitzable o afectat per grans sistemes infraestructurals (port, aero-
port…). La distribució per comarques d’aquest sòl ja compromès 
pel planejament és molt variable i es mou entre el 32,40% del sòl 
al Tarragonès i el 0,71% al Priorat.
D’aquests espais classificats pel planejament, n’hi ha que encara 
no estan consolidats per l’edificació, o que ho estan parcialment. 
En efecte, consultant altres sistemes d’informació de l’ús del sòl, 
tot i que es manté el mateix ordre de magnitud pel que fa a la di-
mensió del sòl consolidat, s’obtenen percentatges de sòl ja ocupat 
pel fet urbà més reduïts.
Taula 4.1
Espais artificialitzats o classificats pel planejament urbanístic
Percentatge de sòl Alt Camp Baix Camp Baix Penedès
Conca 
de Barberà Priorat Tarragonès Total CT
Total planejament 8,97 10,41 22,32 1,77 0,71 32,4 10,19
Landsat 2002 4,15 5,35 12,29 1,28 0,48 18,61 5,54
CREAF 1993 2,72 4,59 10,84 1,43 0,81 15,71 4,74
Font: Dades del Landsat agrupant les cobertures de nuclis urbans, urbanitzacions i zones industrials i comercials i del CREAF agrupant les zones urbanitzades 
i les zones esportives i lúdiques.
Els sòls classificats constitueixen quasi un continu al llarg del litoral 
i, cap a l’interior, la seva presència és major a les planes de l’àrea 
central de Tarragona i Reus i a l’entorn del Vendrell. Aquesta realitat 
afecta la continuïtat dels espais oberts.
4.1.2. Cobertes i funcionalitat
Aquest és un territori amb un pes remarcable de la plana, 
amb un ús tradicionalment agrícola, que es manté per bé que amb 
productes d’escàs valor afegit. Es detecta, arreu, una abundant 
presència d’edificacions rurals, residencials i de lleure. Les princi-
pals planes estan molt fragmentades per infraestructures viàries 
i ferroviàries i per la dispersió de teixits urbans. És als espais de 
muntanya on es concentren els valors naturals.
Al Camp de Tarragona els espais oberts tenen una component 
majoritàriament agrícola. De l’anàlisi de les cobertures del Mapa de 
sòls del CREAF (realitzat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplica-
cions Forestals sobre ortofotomapa del 1993) es conclou que els 
conreus ocupen aquí un 46,2% de l’àmbit, mentre que al conjunt 
de Catalunya és del 34,4%. El percentatge només està per sota 
de la mitjana catalana al Priorat, on és el 31,3%, mentre que els 
conreus superen la meitat de la superfície comarcal a la Conca de 
Barberà, l’Alt Camp i el Tarragonès.
Taula 4.2
Cobertures de sòl en percentatge sobre la superfície comarcal
Cobertura (% 
superfície comarca) Alt Camp Baix Camp Baix Penedès
Conca de 
Barberà Priorat Tarragonès Total
Agrícola 52,49 44,77 39,89 51,63 31,71 56,37 46,22
Aigua 0,02 0,09 0,01 0,22 0,26 0,09
Aiguamolls 0,03 0,01
Forestal 23,39 23,89 16,76 28,54 36,09 9,98 24,66
Incendis 0,01 0,01 0,08 0,01
Matollars 20,66 24,68 31,17 17,62 28,84 15,89 22,82
Zones nues pedregars 0,71 1,83 0,99 0,77 2,34 1,41 1,36
Platges 0,13 0,27 0,35 0,09
Zones urbanes 2,72 4,59 10,84 1,43 0,81 15,71 4,74
Total 100 100 100 100 100 100 100
Font: CREAF.
La cobertura forestal arbrada, per contra, és del 24,7%, inferior a la 
mitjana de Catalunya, que és del 38,0%. Les comarques de l’àmbit 
que s’aparten més d’aquesta mitjana són el Tarragonès, amb no-
més un 10,0% de sòl forestal, i el Baix Penedès, amb un 16,8%. A 
l’altre extrem, el Priorat ateny el 36,1% de sòl forestal.
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
127
Mapa 4.2
Tipus d’hàbitats
aigües corrents, basses 
i altres hàbitats aquàtics boscos d’esclerofil·les
penya-segats, 
roquissars i tarteres
bosquines, matollars 
i àrees cremades
boscos d’aciculifolis platges arenoses 
i dunes
conreus herbacis 
i àrees ruderals
boscos de caducifolis 
i planifolis
ciutats, pobles i àrees 
industrials
conreus llenyosos 
i plantacions d’arbres
pastures i prats
Font: Cartografia d’hàbitats DMAH.
0 10 km
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
128
Els matollars, que representen un 16,4% de la superfície de Catalu-
nya, ocupen quasi el doble de superfície al Baix Penedès (31,2%), 
un 28,8% al Priorat, un 24,7% al Baix Camp i un 20,7% a l’Alt 
Camp. A la resta, els valors són similars a la mitjana de Catalunya.
Els prats i herbassars, que representen un 4,0% al conjunt de Ca-
talunya, aquí només signifiquen el 0,5% de l’àmbit i és al Tarrago-
nès on són percentualment més abundants (1,2%).
Les zones urbanitzades són aquí del 3,7% i les vies de comunica-
ció del 0,8%. Ambdós valors són superiors a la mitjana de Catalu-
nya, on són del 3,0% i el 0,5%, respectivament.
Les dades recollides pel Departament d’Agricultura, Alimentació i 
Acció Rural ens donen una informació dels usos del sòl que, més 
enllà de la seva cobertura vegetal, ens relaciona el territori amb la 
seva utilització actual. 
Per comarques, cal remarcar l’extensió de la terra campa a la Con-
ca de Barberà, amb més d’un 28% de la superfície. Els fruiters 
s’acosten al 9% al Tarragonès i el Baix Camp, mentre que la fruita 
seca es manté al voltant del 10% a les comarques de l’Alt Camp 
i del Baix Camp i arriba al 13% al Tarragonès. L’olivera és més 
present al Baix Camp, on ocupa un 10% de la superfície comarcal. 
La vinya ocupa el 13% a l’Alt Camp i un punt per sobre al Baix Pe-
nedès, mentre que al Priorat supera de poc el 6% de la superfície 
comarcal si bé acull una denominació d’origen qualificada.
Taula 4.3
Cobertures de sòl en percentatge sobre la superfície comarcal. Any 2008 
Ús del sòl Alt Camp Baix Camp Baix Penedès
Conca 
de Barberà Priorat Tarragonès
Terra campa 8,77 5,45 5,19 28,36 2,14 8,53
Fruita seca 10,57 9,26 1,76 2,67 4,03 13,01
Vinya 13,45 0,35 14,16 7,38 6,22 5,70
Olivera 4,42 9,87 4,37 1,36 5,91 5,55
Fruiters 4,81 8,05 2,78 2,05 5,01 8,23
Horta 0,23 0,59 0,38 0,09 0,10 0,49
Hivernacles 0,06 0,03
Associació vinya-fruiter 0,02 0,02 0,01 0,12 0,03
Associació vinya-olivera 0,01
Associació fruita seca-olivera 0,01 0,01 0,01
Associació fruita seca-vinya 0,01 0,02 0,02
Associació olivera-fruiter 0,02 0,01 0,07
Cítrics 0,17 0,02
Forestal 22,71 22,12 15,7 24,97 26,49 9,08
Pastures arbrades 4,02 5,34 8,73 6,93 13,93 3,77
Pastures arbustives 22,64 24,74 26,91 20,72 31,44 14,4
Pastius 0,27 0,18 0,35 0,10 0,25 0,13
Improductius 1,09 3,12 4,6 0,94 0,28 4,87
Illa 0,19 0,31 0,2 0,06 0,17 0,20
Corrents i superfícies d‘aigua 0,99 1,30 0,31 1,03 1,90 1,13
Zona urbana 3,57 6,47 11,56 0,84 0,43 21,12
Vials 2,17 2,54 2,92 2,48 1,46 3,65
Edificacions 0,04 0,05 0,04 0,02 0,01 0,03
Font: Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. SIGPAC.
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
129
4.1.3. Unitats de paisatge
A l’efecte de descriure el territori del Camp de Tarragona, 
pot ser útil tenir en compte les unitats del paisatge que ha definit 
el Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. Aquest instrument, 
elaborat dins del marc de la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, 
gestió i ordenació del paisatge de Catalunya no ha estat encara 
aprovat definitivament però, atès el seu elevat grau dedesenvolu-
pament i tramitació en el moment de redacció del Pla territorial, ha 
estat tingut molt en compte en els treballs de definició del sistema 
d’espais oberts.
En concret, el Catàleg de paisatge aprovat inicialment delimita les 
unitats de paisatge següents:
Alt Gaià. Relleu muntanyós i agrest, de materials predominant-
ment calcaris, amb domini del sòl forestal i amb extenses pinedes 
de pi blanc, molt contínues, i brolles de romaní. Restes d’un antic 
patrimoni històric en forma de ruïnes de castells i masies. Pocs 
espais conreats en escenaris de gran valor estètic. Poblament en 
nuclis petits, molt poc habitats, situats a l’eix del Gaià, el riu que 
avança encaixonat al llarg d’aquesta unitat. Grans urbanitzacions 
residencials en terrenys forestals. D’interès, destaquen els castells 
i els llocs representatius del procés medieval de repoblament i la 
configuració característica que adopten aquí les escasses planes 
agrícoles. 
Baixa Segarra. Relleu variat amb amples visuals presidides pel 
conreu de cereals; amb grans planes elevades, conques amb mo-
delats suaus i valls estretes al voltant del riu Corb. Territori intensa-
ment conreat amb cereals de secà, que presenten aquí una de les 
majors productivitats de Catalunya, en camps ondulats separats 
per retalls de boscos o bosquines que acumulen els desnivells en 
marges en els límits dels conreus. Obagues amb major presència 
de bosc. Paisatge rural de qualitat, no artificialitzat, amb elements 
històrics rellevants (castells, esglésies romàniques) i, en els pobles, 
un patrimoni edificat de molta qualitat que s’ha mantingut al marge 
de transformacions modernes. Interessant patró històric de pobla-
ment característic de nuclis paller al voltant d’un castell o torre de 
defensa i valuós patrimoni històric i urbanístic a Santa Coloma de 
Queralt (església, recinte emmurallat, call jueu, plaça porxada).
Garrigues baixes i vall del Corb. Territori caracteritzat per l’exis-
tència de relleus trencats. Des de les serres perimetrals, el relleu 
baixa suaument vers el nord-oest, mitjançant una successió de 
valls i turons allargassats amb camps d’oliveres i ametllers dispo-
sats en bancals de pedra, amb freqüents extensions de pinedes i 
brolles, formant un mosaic agroforestal. La morfologia parcel·lària 
és original, amb parcel·les de fons de vall allargades i perpendicu-
lars a la direcció del pendent, i altres de més extenses a les planes 
elevades. Abundància de construccions de cabanes de volta, ma-
sos i murs de pedra seca, probablement aixecats durant el segle 
XIX.	El	poblament	de	la	unitat	és	escàs,	en	regressió	i	de	tipologia	
rural. Les poblacions que ocupen els vessants de la vall del riu 
Corb formen un conjunt de remarcable interès d’assentament urbà 
i paisatge.
Conca de Poblet. Conca ampla lleugerament ondulada i amb 
alguns turons, ben delimitada per un conjunt de serres que li con-
fereixen un marc escènic d’alt valor estètic, coberta per un mosaic 
de conreus i boscos: els terrenys agrícoles amb vinya, ametllers i 
oliveres alternats amb cereals en unitats molt parcel·lades sovint 
amb marges de pedra seca; els forestals amb bosquines i mato-
llars ocupant els marges i vessants amb més pendent. El monestir 
de Poblet, el nucli medieval de Montblanc, les granges de Riu-
dabella i Milmanda, els cellers modernistes de Pira o Sarral, són 
alguns exemples del ric patrimoni històric i arquitectònic d’aquesta 
unitat, que manté l’harmonia del paisatge rural de mosaic propi 
de la trilogia mediterrània L’eix del Francolí, territori històric de pas 
entre les terres del litoral i l’interior de Catalunya, concentra infra-
estructures i els principals nuclis de població.
Muntanyes de Prades. Principal massís muntanyós del Camp de 
Tarragona, àmpliament recobert de boscos amb una notable vari-
etat d’espècies que donen a aquesta unitat un gran valor natural, 
ecològic i geològic, en un relleu variat de valls, barrancs, torrents, 
tossals, cingleres i altiplans. Aquest marc geogràfic, amb els seus 
pobles, llogarrets i masos atorguen una gran harmonia visual i be-
llesa al conjunt, ressaltada per la presència de boscos de caduci-
folis amb valor biogeogràfic, i algunes espècies de reconegut valor 
estètic com el castanyer. Són destacables des del punt de vista 
històric els abrics amb pintures rupestres que estan inclosos a la 
llista de patrimoni mundial cultural de la Unesco i les coves amb ja-
ciments arqueològics, molts dels quals prehistòrics, els masos bal-
mats, construïts a recer d’un cingle, a més dels nombrosos masos 
de muntanya testimonis del poblament antic, i el centre històric de 
la vila de Prades, amb la característica pedra vermella de gresos i 
conglomerats de Buntsandstein. Té un gran interès la biodiversitat 
i la riquesa ecològica i geològica que caracteritza les muntanyes 
de Prades, amb predomini del paisatge natural amb un nivell molt 
baix d’artificialització.
La Mussara. Sector meridional de les muntanyes de Prades, es 
caracteritza per l’estructura del relleu, abrupte i amb valls estretes, 
modulat en costes i cingleres amb un clar predomini de la coberta 
forestal amb mostres d’antigues feixes i construccions de pedra 
seca en vessants colonitzats pel bosc i algunes planes elevades, 
intensament conreades amb cereals i avellaners. Els cingles de 
la Mussara són un referent visual i el marc escènic de bona part 
de la plana del Camp de Tarragona. El model de poblament es 
caracteritza pel predomini de pobles petits i rurals i hi destaquen 
nombrosos masos de muntanya, molins fariners i de paper i pobles 
abandonats, i especialment el castell musulmà i el nucli de Siurana 
dalt del cingle del mateix nom. 
Vall del silenci. Valls gairebé simètriques d’Ulldemolins i de Cor-
nudella, territori enfonsat enmig de dos blocs muntanyosos des-
tacables: les muntanyes de Prades i el Montsant. Paisatge de 
mosaic, contínua combinació de cobertes de sòl on conreus de 
cereals, ametllers, avellaners i oliveres ocupen els fons de vall i la 
base dels vessants s’estructura en parcel·les de conreu arrodoni-
des, resseguint el relleu. Ulldemolins, dalt d’un petit turó allargassat 
enmig d’una vall deprimida envoltada de muntanyes, i Cornudella, 
en una petita plana entre el Montsant i els cingles de la Gritella, en 
un paratge suaument aturonat, són els nuclis principals. Nombro-
sos masos habitats completen el poblament. La vinya és menys 
present que a la resta de la comarca. El silenci i la tranquil·litat que 
transmet el paisatge són actius d’aquesta unitat. 
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
130
Mapa 4.3
Unitats de paisatge
0 10 km
Font: Catàleg del paisatge del Camp de Tarragona.
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
131
Garrigues altes. Unitat caracteritzada per l’existència de relleus 
abancalats en plataforma estructural, lleugerament inclinada al 
nord-oest i seccionada per la xarxa de drenatge. Cap al sector 
de més altitud es localitza la serra de la Llena. El territori, ocupat 
d’antic, ha patit profundes transformacions i els boscos han estat 
substituïts per conreus, especialment fruiters de secà. És un verita-
ble “bosc d’oliveres” que vesteix els turons, els pendents i els fons 
de les valls. Un caràcter distintiu són les construccions de pedra 
seca i les parets construïdes en zones de pendent. Tenen interès 
les pintures d’art rupestre del Cogul, patrimoni de la humanitat.
Montsant. Extens territori de relleus singulars, amb costes, cin-
gleres, racons (petites depressions vorejades per crestes de roca), 
tormos (moles de roca aïllada), graus i canals, amb alternança de 
roca nua i bandes de bosc i que conserva empremtes d’un ric 
passat agrícola. La cinglera de la serra Major, de conglomerats 
de tipus montserratí, conforma l’escenari més conegut, destacat i 
visible de bona part de la comarca. Valor històric de coves i balmes 
poblades de molt antic, i espiritual, com diu el nom de Montsant, 
per la gran concentraciód’ermites i la tradició eremítica, encara 
vigent, del fabulós congost de Fraguerau. Els nuclis de població, 
de dimensió reduïda i característica rural, se situen a les vores del 
riu Montsant o a mig vessant sota la serra Major, els camps de 
conreu ocupen els sòls al·luvials de la ribera del riu i alguns costers 
pròxims als pobles. L’olivera, l’ametller i la vinya són els conreus 
principals, i també hi ha alguns presseguers prop del riu Montsant. 
És rellevant l’espectacularitat i la tranquil·litat que transmet aquest 
paisatge.
Serra del Tormo. Territori muntanyós i ondulat de baixa munta-
nya mediterrània, cobert en bona part amb brolles de romaní afa-
vorides per la recurrència d’incendis, sobre una base geològica 
amb alternança de materials que afavoreix l’aparició de cingleres 
grisenques sobre talussos vermells de perfil còncau com la ser-
ra de la Figuera, presència imponent sobre bona part del Priorat, 
que proporciona miradors d’abast extraordinari. Els pobles, petits i 
molt poc transformats en el darrer segle, són el Molar i el Lloar, a la 
vora d’extenses planes, i la Figuera, poble paller sobre la serra ho-
mònima. Al seu voltant es concentren els sòls agrícoles destinats 
a vinya, ametllers i oliveres. Nombroses mostres d’abancalaments 
de pedra seca sobre vessants inclinats, sovint colonitzats pel bosc 
i restes d’estructures de la guerra civil confereixen els principals 
valors històrics a la unitat.
Priorat històric. Relleu ondulat de serres i turons baixos i cos-
teruts on predomina la llicorella, emmarcat per les cingleres del 
Montsant, la serra de la Figuera i la del Molló, mosaic de bosquines 
esclarissades, brolles i prats amb restes de conreus antics, barre-
jats amb sòls agrícoles i alguns boscos. Els pobles són compactes 
i no gaire grans, marcadament rurals i molt poc transformats en el 
darrer mig segle. Pel que fa al sòl agrícola, que representa una cin-
quena part del territori, predomina la vinya amb camps d’ametllers, 
barrejada amb avellaners a llevant i oliveres a ponent, i ocupa fon-
dals i vessants més o menys inclinats. Algunes noves vinyes, molt 
grans, sovint lluny dels pobles, afegeixen amb la disposició dels 
ceps ordre al paisatge, amb construccions per a cellers i interven-
cions sobre la topografia a vegades discutides. Són remarcables 
des del punt de vista històric la Cartoixa d’Escaladei, des del natu-
ral la ribera del riu Siurana i des del geològic la geozona de la Vile-
lla Alta-Poboleda. Les carreteres sinuoses i poc transitades, molt 
adaptades a la topografia, són bons miradors d’aquest paisatge 
tan trencat, on convé preservar el caràcter poc artificialitzat per a la 
promoció del món de la vinya i el vi, aprofitant les condicions de sòl 
i clima que atorguen al vi del Priorat el seu caràcter excepcional.
Baix Priorat. Relleu planer, suaument ondulat i orientat a ponent, 
cap a l’Ebre, format per les valls més estretes del Pradell i la Torre, 
la fossa de Falset i Marçà i els plans del Masroig i els Guiamets, se-
parats entre ells per serres baixes. Cobertes forestals als barrancs, 
les serres i les parts altes dels turons i mosaic agrícola, amb una 
parcel·lació molt fragmentada, de vinya, olivera, avellaner, ametller i 
alguns cirerers en regadiu que ocupa la meitat del territori. La major 
accessibilitat i aptitud del sòl la fan la unitat més dinàmica en el 
procés d’humanització d’aquesta comarca, organitzada en pobles 
a les planes, i amb un cert poblament dispers d’origen modern 
prop de Falset. La mola de Colldejou i la serra de Llaberia consti-
tueixen un marc escènic de gran valor estètic, l’embassament dels 
Guiamets i el riu Siurana defineixen per a l’ús agrícola una ampla 
terrassa que s’estén en camps esglaonats en els vessants de poc 
pendent. És notòria la presència d’aerogeneradors en algunes ca-
renes.
Serra de Llaberia. Espai d’una complexitat geològica notable 
constituït per un conjunt de muntanyes de relleu abrupte i alterós 
molt pròximes al mar, amb moles envoltades per cinyells de cingles 
en un paisatge aspre i esquerp. Unitat molt forestal, amb solanes 
recobertes de garrigues i brolles afavorides per la recurrència dels 
incendis i obagues més boscoses. Els escassos espais agrícoles, 
plantats d’ametllers, oliveres, avellaners i vinya i amb alguns fruiters 
de regadiu on hi ha disponibilitat d’aigua, recobreixen petites valls i 
replans interiors. Interessants com a contrapunt a la presència im-
ponent de les serres de roca nua d’aquest paratge, de remarcable 
valor estètic per tal com constitueix el fons escènic de bona part 
de la meitat occidental del Camp de Tarragona. Tradicionalment 
poc habitat, Capçanes, Colldejou i Pratdip són els nuclis principals, 
situats a la perifèria de les serres i també hi ha el nucli abandonat 
de Remullà. 
Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Muntanya mediterrània seca, 
de relleu rocós, agrest i inhòspit format per serres i moles calcàries 
que baixen ràpidament al mar pel vessant sud i presenten al nord, 
a la vall del riu Llastres on es troben els nuclis de població, un pai-
satge més divers i amable. Al sector meridional grans extensions 
de garrigues i brolles, afavorides per la repetició d’incendis, i a la 
resta predomini de les pinedes de pi blanc en diferents estadis de 
desenvolupament. Petits claps d’alzinars, colònies de roures de 
fulla petita i pinedes de pinassa en algunes obagues. Poc espai 
agrícola, situat a la vall i majoritàriament plantat d’avellaner. Abrics 
de pintures rupestres ubicats a les muntanyes que estan inclosos 
a la llista de patrimoni mundial cultural de la Unesco. Petits nu-
clis d’origen medieval actualment abandonats testimoni de l’antic 
poblament. Sota el coll de Balaguer, apareix un paisatge caòtic i 
desagradable, altament artificialitzat de les nuclears i altres serveis 
energètics, més inhòspit encara després de l’incendi de 2006.
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
132
Plana de l’Hospitalet de l’Infant. Plana litoral travessada per im-
portants infraestructures de pas, tradicionalment poc poblada, es-
combrada pel mestral i tancada per muntanyes, terreny del tape-
rot, una crosta superficial calcària que dificulta l’agricultura. Grans 
urbanitzacions extensives, pinedes i màquies ocupen els camps 
antigament plantats amb garrofers i oliveres i tancats amb pedra 
seca, amb valor des del punt de vista històric com a exponent 
d’una forma antiga de treballar la terra. Al litoral, platges llargues i 
sorrenques excepte a Miami Platja, amb estretes cales sota parets 
de roca, i alguns espais litorals sense urbanitzar. 
Escornalbou-Puigcerver. Valls estretes separades per serres i 
turons de pendents suaus que baixen cap a la plana, amb força 
coberta forestal (més evolucionada a major alçada) i espais agrí-
coles dominats pels conreus en terrasses d’oliveres i avellaners, 
restes de vinyes i ametllers. Poblacions que mantenen un mar-
cat caràcter rural. El tossal i el castell d’Escornalbou, la muntanya 
de l’Areny i la Mare de Déu de la Roca, el relleu del Puigcerver i 
l’embassament de Riudecanyes són atractius rellevants d’aquest 
paisatge.
Conca d’Alforja-Vilaplana. Paisatge semitancat de cubeta, sota 
la serra de la Mussara, amb bones vistes cap al mar, amb pins i 
alzines als vessants i intensament conreada a la plana, amb oli-
veres i avellaners principalment en els terrenys de regadiu prop 
del pobles, que tenen un marcat caràcter rural. Ametllers, algun 
garrofer i, puntualment, vinya en els terrenys de secà més allu-
nyats. Valor històric del patró de poblament, que organitza l’espai 
agrícola entorn dels nuclis i de grans masos en un territori ordenat 
i intensament conreat.
Plana del Baix Camp. Extensa plana agrícola, d’una gran llumi-
nositat pròpia de l’obertura al mar en un escenari emmarcat per 
serralades, gairebé horitzontal, molt fèrtil, amb un mosaic agrícola 
molt divers i heterogeni organitzat en grans masos, que combina 
olivers, avellaners i garrofers amb altres fruitersi extensos camps 
de conreu d’hortalisses de regadiu amb alguns hivernacles. Els 
nuclis de població, de mida mitjana, han evolucionat tot mantenint 
les pautes tradicionals i conserven elements d’interès cultural i tu-
rístic diferenciats, bé perquès estan relacionats amb personatges 
com Gaudí a Riudoms i Miró a Montroig, bé per l’existència d’altres 
recursos com ara termes a Montbrió. Altres nuclis més petits man-
tenen el caràcter rural.
Litoral del Camp. Plana litoral molt urbanitzada al llarg de la costa, 
molt apreciada com a espai de vacances vora al mar, amb platges 
planes i grans i amb un marc escènic molt atractiu definit per les 
muntanyes de Tivissa i Vandellòs al sud i el cap de Salou al nord. 
Darrere la franja urbanitzada de Salou i Cambrils, que han sabut 
incorporar elements de valor natural pròxims al mar a l’escenari 
urbà, un mosaic de conreus llenyosos (avellaners i oliveres, amb 
garrofers), algunes hortes i espais erms, esquitxat d’edificacions 
disperses on és interessant mantenir els valors naturals o agraris 
productius ordenats sobre unes estructures que també permetin 
l’ús social d’aquests espais.
Reus-Tarragona. Espai d’extensa plana amb ondulacions molt 
suaus fins al Francolí, aturonada més enllà, molt fragmentada pel 
pas d’infraestructures. Conté les dues grans ciutats del Camp de 
Tarragona, que inclouen els conjunts monumentals historicoartís-
tics de l’època romana a Tarragona (inclosa a la llista de patrimoni 
cultural de la Unesco) i de l’estil modernista a Reus. Altres nuclis 
de població amb estructures urbanes denses i compactes i grans 
polígons industrials, petroquímics, àrees logístiques i l’aeroport for-
men el paisatge urbà. Els espais naturals de més qualitat estan a 
prop del litoral i en els espais oberts, mosaics agrícoles d’herbacis 
de secà, oliveres i avellaners estan barrejats amb matollars i erms 
expectants en els intersticis de les infraestructures i les proximi-
tats dels sòls ja urbanitzats. La costa, que s’estén entre el cap de 
Salou i la punta Grossa, està ocupada en bona part pel port de 
Tarragona. 
Camps del Francolí. Plana agrícola amb predomini dels conreus 
llenyosos, reducte principal de l’avellaner a Tarragona, que va per-
dent posicions davant les oliveres. En un extrem conté el polígon 
nord de la indústria petroquímica, element molt significatiu en el 
paisatge que identifica el Camp de Tarragona. Els pobles estan si-
tuats a les vores de la unitat, més grans els de peu de mont i força 
rurals els més propers a les ribes del Francolí. 
Plana de l’Alt Camp. Extensa plana tancada per muntanyes i 
lleugerament inclinada cap al sud, amb predomini de l’espai agrí-
cola només interromput per la ciutat de Valls, polígons industrials 
de dimensió gran i mitjana i altres nuclis de població compactes 
i sovint rurals. Al nord de la plana predomina el cereal d’hivern 
que a la meitat oriental forma un mosaic amb retalls de boscos 
de pi blanc, mentre que al sud predomina la vinya. Repartits arreu 
camps d’oliveres i ametllers i avellaners prop del Francolí. Mostres 
de patrimoni rural fora d’ús: recs, molins, fonts i murs de pedra 
seca. Parcel·les delimitades per files d’oliveres i ametllers. Boscos 
als vessants de les serres de Miramar que configuren el marc es-
cènic de la unitat i constitueixen un excel·lent mirador. 
Baix Gaià. Paisatge de serres ondulades i turons suaus que arri-
ben fins al mar, amb grans urbanitzacions en boscos de pinedes. 
Conserva les millors mostres de conreus de garrofer, molt carac-
terístic dels territoris de secà de Tarragona, enmig d’altres conreus 
com l’avellaner en un mosaic agroforestal que conté un important 
patrimoni construït de barraques i marges de pedra seca. Al lito-
ral destaca, a més d’una ampla conca visual i la claror de la llum 
mediterrània, la variabilitat de la costa, amb platges grans i petites, 
penya-segats, dunes i muntanyans.
Massís de Bonastre. Paisatge mediterrani de secà característic 
del Camp de Tarragona, valuós des d’un punt de vista estètic per 
l’harmonia visual del conjunt i des del punt de vista històric per la 
presència de murs de pedra seca, que contribueixen al manteni-
ment de la memòria d’un aprofitament agrícola intensiu del terri-
tori vigent durant molt temps; configurat per un territori de turons 
baixos amb vistes al mar, coberts de matolls o bosquines, on els 
sòls més plans s’ordenen en camps de conreu majoritàriament de 
secà, destinats a vinya, olivera i ametllers, a l’entorn de nuclis de 
població que encara conserven un marcat caràcter rural. Una altra 
part de la unitat correspon a l’embassament del Gaià i voltants: un 
paisatge de l’aigua molt rar en aquest àmbit territorial.
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
133
Camps de Santes Creus. Territori de vall petita que inclou la cu-
beta del riu Gaià, intensament conreada en regadiu i un seguit de 
planes laterals separades per torrents fondos i forestals, dedicades 
bàsicament al conreu de la vinya en secà. El monestir cistercenc 
de Santes Creus, element molt rellevant del patrimoni històric ca-
talà, identifica la unitat i la vegetació de ribera del Gaià, amb arbres 
de gran port, aporta naturalitat al conjunt. Alguns nuclis de po-
blació conserven un marcat caràcter rural. Paisatge rural de gran 
harmonia a l’entorn del monestir.
El Montmell. Serres i turons amb fort pendent, d’aspecte sec i 
aspre pels seus materials calcaris i dolomítics, coberts en la seva 
major part de matollars, que constitueixen un referent visual des 
de les planes del Penedès i l’Alt Camp i des del mar. Patró antic de 
poblament disseminat, amb riquesa de restes de masies i castells 
i alguns pobles abandonats. Algunes planes conreades i grans ur-
banitzacions extensives a l’interior de la unitat.
Plana del Baix Penedès. Plana agrícola amb petites serres i turons 
de pendents molt suaus, fragmentada pel pas d’infraestructures. 
Predomini de la vinya al nord i al sud barreja de conreus herbacis, 
oliveres, garrofers i ametllers, en un mosaic molt variat. Dispersió 
d’urbanitzacions, polígons industrials, edificacions aïllades i espais 
intersticials poc ordenats. Elements puntuals de patrimoni històric 
i arquitectònic medieval i modernista, i patrimoni urbanístic en les 
trames urbanes i les edificacions dels nuclis antics de les poblaci-
ons. Marges i construccions de pedra seca i alguns paratges que 
conserven l’harmonia del paisatge agrícola tradicional. 
Litoral del Penedès. Franja de costa baixa i planera amb pre-
domini del sòl urbà, que forma un continu al litoral i s’allarga en 
extenses urbanitzacions cap a l’interior. Platges llargues i rectilínies 
de sorra fina, façana de primera línia de mar despersonalitzada, 
amb barreja de tipologies diferents i sovint de poca qualitat estèti-
ca. Espai molt antropitzat, fragmentat per infraestructures que en 
alguns trams viaris i ferroviaris avancen paral·lels a poca distàn-
cia de la costa constituint una barrera difícil de traspassar. Barreja 
d’urbanitzacions de ciutat jardí, blocs d’apartaments, hotels, càm-
pings, antics barris mariners i altres edificacions diverses que se 
succeeixen en l’espai sense ordre aparent ni propòsit determinat. 
Espais oberts amb conreus en camps petits i fragmentats amb 
vinya, olivera, garrofer i ametller, amb una notable presència en 
el pla de Mar, que constitueix un reducte agrícola en el curs de la 
riera de la Bisbal.
Garraf. Unitat de petita extensió que continua amb el massís de 
Garraf a l’àmbit metropolità de Barcelona, de serres baixes de pen-
dent suau que separen la plana penedesenca del litoral. Majorità-
riament orientades a sud, amb vistes sobre el mar, predomina el 
mosaic forestal de brolles i pinedes de pi blanc i es troben algunes 
taques de conreu a les valls. Urbanitzacions de ciutat jardí disper-
ses ocupen extensos espais. Valor històric de restes prehistòriques 
localitzades en coves o balmes i d’antics poblaments medievals.
4.1.4. Grau de protecció
4.1.4.1.La protecció urbanística
Dos plans directors urbanístics han establert mesures de 
protecció per a determinats àmbits de sòl no urbanitzable: el Pla 
director urbanístic de les activitats industrials i turístiques del Camp 
de Tarragona i el Pla director urbanístic del sistema costaner I i II.
El Pla director urbanístic de les activitats industrials i turístiques 
del Camp de Tarragona, aprovat definitivament l’any 2003, delimi-
ta un recinte químic al nord i un altre al sud que constitueixen els 
perímetres màxims per a la implantació de nova indústria química 
i estableix, al seu entorn, una xarxa bàsica d’espais lliures amb un 
objectiu de protecció i seguretat. El pla diferencia entre el sòl de 
protecció del paisatge, que delimita en el perímetre del recinte quí-
mic del nord amb una extensió d’unes 140 ha, i el sòl de protecció 
especial.
El sòl de protecció especial definit pel pla director només pot ser 
objecte de canvi de règim de sòl, de manera justificada, en el marc 
de la revisió del planejament municipal. La seva superfície aproxi-
mada és de 2.250 ha i a l’entorn del recinte nord s’estén pel nord 
de Vilallonga del Camp fins al riu Glorieta i per l’oest del nuclis del 
Morell i la Pobla de Mafumet, envolta Constantí i s’estén al sud per 
les vores del Francolí fins a les portes de Tarragona. A l’entorn del 
polígon sud es delimiten espais de protecció especial entre la Ca-
nonja i Vila-seca en dues peces separades, una per sobre i una per 
sota de l’autopista, i es defineixen unes condicions de protecció 
per a l’entorn de la carretera de la Pineda. 
La primera fase del Pla director urbanístic del sistema costaner, 
aprovada el maig de 2005, protegeix definitivament la pràctica to-
talitat de sòl no urbanitzable i de sòl urbanitzable no delimitat situat 
dins la franja de terreny de 500 metres des de la línia de la costa, 
i estableix per a aquest sòl la condició de sòl no urbanitzable cos-
taner.
El pla esmentat defineix unitats territorials de regulació de sòl cos-
taner, amb una superfície total al Camp de Tarragona de 2.620 ha, 
que corresponen a quasi un 15% del total afectat per aquest pla 
director al conjunt de Catalunya. En aquestes qualifica el sòl en 
diferents subcategories per raó dels seus valors, establint diversos 
graus d’incompatibilitat per a llur transformació.
A banda del que ja forma part del PEIN, el més protegit és el sòl 
no urbanitzable costaner C1, que es delimita pel seu valor intrínsec 
i per la seva capacitat de connector entre els àmbits litorals i els 
espais naturals de l’interior, o per la concurrència d’altres valors 
dignes de protecció. A les comarques del Camp de Tarragona 
representa una superfície de 1.160 ha distribuïda en 12 àmbits.
El sòl no urbanitzable costaner C2 és el més pròxim a la ribera del 
mar dintre de la franja de 500 m que, per raó de la seva posició, 
ha de veure regulats els seus usos. Afecta 10 àmbits en aquestes 
comarques amb una superfície total de 114 ha. Amb la mateixa 
regulació, el sòl no urbanitzable costaner C3 està situat fora de la 
franja de 500 m, però també dins de l’àmbit d’influència de l’espai 
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
134
Mapa 4.4
Sòl protegit pel pla director del 
sistema costaner
En sòl no urbanitzable En sòl urbanitzable
snu costaner PEIN amb condicions pel desenvolupament
snu costaner 1 
(amb valors a protegir) snu costaner 2 
snu costaner 2 
snu costaner 3 
snu costaner especial
Font: Elaboració pròpia.
0 5 km
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
135
costaner, cosa que en fa necessària la protecció. Abraça 12 àm-
bits amb un total 1.180 ha al Camp de Tarragona.
Finalment el sòl costaner especial CE és l’únic que no ha de pas-
sar a ser necessàriament classificat com a sòl no urbanitzable pel 
planejament urbanístic general, ja sigui perquè no hi concorren els 
valors intrínsecs o de posició assenyalats en altres àmbits, ja sigui 
per les especificitats concurrents derivades de la concertació ur-
banística o de la configuració avançada o prevista d’un nou model 
urbanístic i territorial, per tal de fer front a requeriments urbanístics 
que difícilment es podrien assolir en altres àmbits. A les comarques 
del Camp de Tarragona tenen aquesta consideració un total de 
168 ha distribuïdes en 10 àmbits.
La segona fase del Pla director urbanístic del sistema costaner, 
aprovada el desembre de 2005, fa referència a sectors de sòl ur-
banitzable delimitat sense pla parcial aprovat que passen a ser 
classificats com a sòl no urbanitzable costaner i a d’altres on s’es-
tableixen directrius específiques d’ordenació i mesures de protec-
ció per al planejament derivat.
A les comarques del Camp de Tarragona passen a sòl no urba-
nitzable costaner 10 sectors del municipi de Mont-roig del Camp 
(situats a les platges del Rifà i la Pixerota, al Càmping Miramar i al 
barranc de l’Estany Salat, aquest darrer amb les condicions que 
s’adjunten a la fitxa del final d’aquest capítol), amb un total de 
130 ha de superfície. El planejament general d’aquest municipi ja 
ha estat revisat adaptant-se a aquestes determinacions.
4.1.4.2. La protecció mediambiental
Els espais naturals protegits per la legislació ambiental 
abracen al conjunt del Camp de Tarragona poc més del 31% del 
territori. D’aquesta protecció, un 14% corresponia a espais inclo-
sos inicialment en el Pla d’espais d’interès natural i l’altra 17% és 
aportació de la proposta de xarxa Natura 2000.
La comarca amb més percentatge de sòl protegit és el Priorat, 
amb quasi un 51%. El Tarragonès no arriba al 9%, i les altres estan 
al voltant del 30%. 
A banda d’aquests espais terrestres, el PEIN i la xarxa Natura 2000 
també estableixen protecció sobre espais marins, que s’estén per 
una superfície de 575 ha el PEIN i 960 ha la xarxa Natura 2000, pel 
que fa als espais que corresponen íntegrament a aquestes comar-
ques, als quals cal sumar la part confrontant dels espais marins de 
la costa de Garraf i del litoral meridional tarragoní (protegits cadas-
cun en més de 4.200 ha).
Taula 4.4
Superfície protegida en percentatge sobre la comarcal
Espais naturals amb 
protecció sectorial Alt Camp Baix Camp Baix Penedès
Conca 
de Barberà Priorat Tarragonès Total
Protecció especial 5,20 18,54 4,21
Altres espais PEIN 0,23 0,15 0,01 0,09
PEIN	i	XN	2000 28,05 30,96 30,97 23,39 32,27 7,90 26,57
LIC	XN	2000 0,01 0,12 0,02
Total 28,05 31,20 30,97 28,59 50,96 8,12 30,88
Font: DMAH.
Diversa legislació sectorial defineix figures de protecció territorial 
per a la preservació de la biodiversitat i els valors naturals que hos-
tatja:
a) La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, és el marc ge-
neral per a la protecció, conservació, gestió, restauració i millora 
de la diversitat biològica i la productivitat dels espais naturals 
de Catalunya. Aquesta Llei ordena el desenvolupament del Pla 
d‘espais d‘interès natural de Catalunya (PEIN) i crea quatre mo-
dalitats d‘espais naturals de protecció especial.
b) La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació 
dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres (coneguda 
també com la Directiva hàbitats), la Directiva 97/62/CE, de 27 
d’octubre de 1997, que l’adapta al progrés científic i tècnic i la 
Directiva 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la con-
servació de les aus silvestres (coneguda com a Directiva de les 
aus i que queda recollida per la Directiva hàbitats) creen la xarxa 
d’Espais Natura 2000.
c) La Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals crea les 
reserves naturals de fauna salvatge per protegir determinades 
espècies i/o poblacions de la fauna salvatge en perill d’extinció 
i els refugis de fauna salvatge per preservar la fauna. En les pri-
meres, no s’hi permet cap activitat que pugui perjudicar l’espè-
cie o la població objecte de protecció. En les segones, que es 
declaren a instàncies del propietari dels terrenys, es prohibeixqualsevol tipus d’activitat cinegètica, la captura d’animals o la 
introducció d’espècies que no siguin autòctones.
d) La Llei 1/1970, de 4 de abril, de caça (estatal) crea els refugis de 
caça en la línia dels refugis de fauna salvatge abans esmentats.
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
136
e) Finalment, el Pla territorial general de Catalunya recull la potestat 
del planejament territorial i urbanístic per delimitar nous espais 
per tal d’incorporar-los als que ja són objecte de protecció, fo-
namentant-se en l’interès natural que tingui l’espai en el context 
de l’àmbit de planejament.
Els espais naturals protegits per la normativa ambiental al 
Camp de Tarragona són els següents:
a) Paratges naturals d’interès nacional
Paratge natural d’interès nacional de la vall del Monestir de Po-
blet
b) Parcs naturals
Parc natural del Montsant
c) Reserves naturals parcials
Reserva natural parcial del barranc de la Trinitat
Reserva natural parcial del barranc del Titllar
d) Resta d’espais del Pla d’espais d’interès natural
Albereda de Santes Creus
Ancosa-Montagut
Desembocadura del riu Gaià
El Montmell
La Rojala-platja del Torn (en part espai marí)
Mare de Déu de la Roca
Muntanyes de Prades
Muntanyes de Tivissa-Vandellòs
Obagues del riu Corb
Platja de Torredembarra
Saborella
Serra de Llaberia
Serres de Pradell-l’Argentera
Séquia Major
Tamarit-punta de la Mora (en part espai marí)
Tossal Gros de Miramar
e) Espais de la xarxa Natura 2000 designats com a ZEPA, que pas-
sen a formar part integrant del PEIN
El Montmell-Marmellar
Riu Gaià
Massís de Bonastre
Muntanyes de Prades
Obagues del riu Corb
Riu Siurana i planes del Priorat
Serra de Montsant-Pas de l’Ase
Sistema prelitoral central
Tivissa-Vandellòs-Llaberia
Vall de Vinaixa
f) Espais de la xarxa Natura 2000 designats com a LIC
Séquia Major
Grapissar de la Masia Blanca (espai marí)
Litoral meridional tarragoní (espai marí)
Costes de Garraf (espai marí)
Costes del Tarragonès (espai marí)
Els espais naturals de protecció especial (ENPE)
La Llei d’espais naturals defineix quatre modalitats d’espais de 
protecció especial que, encara que queden inclosos en el PEIN, es 
troben sotmesos a criteris de protecció més restrictius pel seu alt 
valor científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i/o recreatiu. 
Són aquests tipus:
a) Els parcs nacionals
Es declaren per Llei i són espais naturals d’extensió relativament 
gran, no modificats per l’acció humana, on no poden ser explotats 
els recursos naturals ni ser alterat el paisatge. Al Camp de Tarrago-
na, cap espai gaudeix d’aquest grau de protecció.
b) Els paratges naturals d’interès nacional
Es declaren per llei i són espais naturals d’àmbit mitjà o reduït que 
presenten característiques singulars i on són permesos, només, 
els usos tradicionals agrícoles, ramaders i silvícoles compatibles 
amb els objectius concrets de protecció. Al Camp de Tarragona té 
aquest nivell de protecció la vall del monestir de Poblet, que inclou 
el monestir, exemple de l’art medieval cistercenc i tomba dels reis 
comtes de l’antiga corona d’Aragó i Catalunya; i en el seu entorn, 
el bosc de Poblet, un dels més ben conservats de les comarques 
tarragonines. Té una superfície de 2.460 ha en els municipis de 
l’Espluga de Francolí i Vimbodí i Poblet, a la Conca de Barberà. 
(Llei 22/1984, de 9 de novembre)
c) Els parcs naturals
Es declaren per decret i són espais de valors naturals qualificats. 
S’hi permeten l’aprofitament ordenat dels recursos i les activitats 
dels habitants compatibles amb la conservació. Al Camp de Tar-
ragona només està declarat el parc natural del Montsant (Decret 
131/2002, de 30 d’abril), que amb més de nou mil hectàrees inclou 
territori de nou municipis de la comarca del Priorat. Aquesta serra 
del Montsant, d’elevat simbolisme, ofereix a través del seu paisat-
ge la petjada de l’activitat humana lligada a un important patrimoni 
natural, que aplega una elevada diversitat biològica propiciada per 
un particular relleu de cingles, barrancs i congostos.
En el moment de la redacció del Pla territorial, cal esmentar que el 
projecte de declaració del parc natural de les muntanyes de Pra-
des es troba en avançat estat d’elaboració. El projecte de parc 
natural amplia l’espai protegit del mateix nom, integrat al PEIN i a 
la xarxa Natura 2000, amb altres àmbits de valor natural i biodi-
versitat i zones agrícoles amb un alt interès paisatgístic i afecta 22 
municipis de les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, la Conca 
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
137
Mapa 4.5
Espais naturals protegits per la 
legislació ambiental
paratge natural 
d’interès nacional
altres espais del PEIN, 
incloses les ZEPA de la 
xarxa Natura 2000
espais de la xarxa 
Natura 2000
reserva natural
reserva natural 
de fauna salvatge
altres espais de la 
xarxa Natura 2000, 
propostes de LIC
parc natural
Font: DMAH.
0 10 km
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
138
de Barberà i el Priorat. A banda de l’objectiu ambiental, hi ha la vo-
luntat d’esdevenir un factor de dinamització social i econòmica de 
la zona, i d’estímul d’un turisme respectuós amb els seus valors.
d) Les reserves naturals integrals i parcials
Són espais naturals d’extensió reduïda i elevat interès científic, de-
clarats per preservar íntegrament els valors naturals que contenen. 
Les reserves integrals es declaren per llei, tenen l’accés rigoro-
sament controlat i només s’hi poden fer activitats d’investigació 
científica i de divulgació. Les reserves parcials es declaren per de-
cret, hi són permeses les activitats que no puguin perjudicar els 
valors naturals de protecció i sovint es declaren per preservar els 
ambients naturals vitals per garantir la conservació de determina-
des espècies protegides. Al Camp de Tarragona es van declarar 
(Decret 279/1998, de 21 d’octubre) les reserves naturals parcials 
del barranc de la Trinitat a l’Espluga de Francolí i la del barranc del 
Titllar a Vimbodí i Poblet, confrontants amb el paratge natural d’in-
terès nacional de la vall del monestir de Poblet, a fi de completar 
la protecció dels valors naturals d’aquestes masses forestals, molt 
ben conservades, d’alzinar mediterrani sobre terrenys silicis. Tots 
aquest espais estan inclosos en el projecte de declaració del parc 
natural de les muntanyes de Prades en curs, el qual també preveu 
la declaració de la reserva natural parcial de l’altiplà del Motllats 
i l’ampliació i nova denominació de la reserva natural parcial del 
barranc del Titllar i del tossal de la Baltasana.
La xarxa Natura 2000
La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació 
dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, coneguda 
també com la Directiva hàbitats, i la Directiva 97/62/CE, de 27 
d’octubre de 1997, que l’adapta al progrés científic i tècnic tenen 
l’objectiu de contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la con-
servació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en el 
territori europeu dels estats membres. Els seus principals instru-
ments són el sistema de protecció global de les espècies (que in-
clou la Directiva de les aus) i la creació de la xarxa d’Espais Natura 
2000 per a la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de 
les espècies.
La xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais: les zones 
especials de conservació (ZEC) i les zones d’especial protecció per 
a les aus (ZEPA). Els primers es designen d’acord amb la Directiva 
hàbitats: la Generalitat, a través de l’Estat espanyol, ha elevat una 
proposta de llocs d’importància comunitària (LIC) a la Comissió 
Europea basada en l’existència d’hàbitats i espècies prioritàries i, 
si aquesta dóna la seva conformitat a la proposta, els estats mem-
bres hauran de declarar aquests espais com a ZEC. Les ZEPA són 
designades d’acord amb la Directiva de les aus: són aprovades di-
rectamentper la Generalitat i passen a formar part, immediatament 
i automàticament, de la xarxa Natura 2000. La xarxa d’Espais Na-
tura 2000, per tant, està formada per espais d’interès comunitari 
per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de 
l’annex II de la Directiva hàbitats i/o la conservació de les espècies 
d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus. Cada ZEC haurà de 
disposar d’un pla de gestió, un pla de desenvolupament i un seguit 
de mesures que garanteixin les necessitats ecològiques dels dife-
rents hàbitats i espècies d’interès comunitari.
A les comarques del Camp de Tarragona la proposta de xarxa Na-
tura 2000 que ha aprovat el govern català en data 5 de setembre 
de 2006 amplia molt considerablement alguns espais del PEIN 
amb nous espais que actuen de zones tampó de les àrees més 
valuoses. Això es dóna al Montmell-Marmellar, les muntanyes de 
Prades, la serra del Montsant-Pas de l’Ase, el Sistema Prelitoral 
Central, Tivissa-Vandellòs-Llaberia, les obagues del riu Corb i la 
Séquia Major. També proposa altres entorns terrestres i marins que 
fins ara no disposaven de protecció sectorial: és el cas dels espais 
del massís del Bonastre, del riu Gaià, del riu Siurana i planes del 
Priorat o de la vall de Vinaixa (terrestres) o dels espais marins de les 
costes del Garraf, el grapissar de la Masia Blanca, les costes del 
Tarragonès o el litoral meridional tarragoní. 
A més, en virtut de la Llei 12/2006 de 27 de juliol de mesures en 
matèria de medi ambient, tots els espais designats com a zones 
d’especial protecció per a les aus (ZEPA) a la xarxa Natura 2000 
passen automàticament a formar part del PEIN, i aquells espais 
que s’han proposat com a llocs d’importància comunitària (LIC) 
passaran a també a formar part del PEIN quan sigui aprovada la 
proposta.
El Pla d’espais d’interès natural
El PEIN, aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, és un 
instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial 
sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territo-
ri de Catalunya i que les seves disposicions normatives són de 
compliment obligat per part de les administracions públiques i els 
particulars.
El PEIN delimita una xarxa d’espais naturals d’interès nacional su-
ficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat 
biològica dels sistemes naturals del nostre país i els dota d’un rè-
gim bàsic de protecció alhora que fomenta l’estabilitat del món 
rural assegurant el manteniment i la millora de les activitats tradi-
cionals compatibles o necessàries per al manteniment dels valors 
naturals que es protegeixen.
El contingut d’aquesta protecció bàsica es materialitza en el règim 
urbanístic de sòl no urbanitzable i en una regulació d’usos i activi-
tats especialment estricta en aspectes com la circulació motorit-
zada, l’accés al medi natural, les activitats extractives o les obres 
i instal·lacions susceptibles de perjudicar notòriament els valors 
naturals protegits. Per a un nombre d’espais concrets, estableix 
disposicions de caràcter particular, bàsicament relatives al plane-
jament urbanístic i a la protecció de les aigües i algunes espècies 
de la flora i fauna silvestres. Finalment, estableix que cada espai 
inclòs al PEIN haurà de ser delimitat definitivament per mitjà de 
qualsevol de les figures de protecció especial previstes a l’article 
21.1 de la Llei d’espais naturals o de l’aprovació d’un pla especial 
de protecció del medi natural i del paisatge individualitzat amb la 
inclusió de mesures de promoció i millora destinades a la població 
rural resident en cada un dels espais.
Els espais de major magnitud amplien la superfície protegida dels 
indrets de més valor i constitueixen els espais d’interès natural de 
la serra del Montsant i de les muntanyes de Prades. També des-
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
139
taquen per dimensió els de la serra de Llaberia, el de les munta-
nyes de Tivissa-Vandellòs al sud oest i els de Saburella i el Mont-
mell i Ancosa a l’est. Al litoral, tot i la dimensió reduïda d’alguns 
d’aquests espais, són destacables els de la punta de la Móra, la 
Séquia Major, la Rojala-platja del Torn i la platja de Torredembarra i 
Creixell (ampliat amb els gorgs de Creixell pel Decret 124/2005).
La proposta inicial del PEIN de 144 espais naturals que abraçaven 
poc més del 20% de la superfície de Catalunya s’ha vist incremen-
tada fins a 960.102 ha terrestres (un 29,9% del territori de Cata-
lunya) i 77.818 ha marines, distribuïdes en 165 espais, a partir de 
l’aprovació de la xarxa Natura 2000 i la incorporació al PEIN dels 
espais declarats com a ZEPA.
Altres figures per a la protecció de la fauna
Les reserves naturals de fauna salvatge són espais de petita su-
perfície creades per a la protecció dels hàbitats d’espècies pro-
tegides que, a causa de l’estat de les seves poblacions, tenen 
la seva supervivència amenaçada i, per tant, es troben incloses 
dins del catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya. Al Camp de 
Tarragona es va declarar la reserva natural de fauna salvatge de la 
desembocadura del Gaià, de 5 ha de superfície, mitjançant Ordre 
de 7de juny de 1995.
Els refugis de caça i els refugis de fauna salvatge són àrees limi-
tades per a la protecció de la fauna. Hi és prohibit qualsevol tipus 
d’activitat cinegètica, la captura d’animals o la introducció d’es-
pècies que no siguin autòctones. A les comarques del Camp de 
Tarragona suposen una superfície total de 3.897 ha, de les quals 
2.897 es troben a la Conca de Barberà.
Els referents normatius sobre la protecció d’espècies amenaça-
des són la Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la 
conservació de les aus silvestres; la Directiva 92/43/CE, de 21 de 
maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de 
la fauna i flora silvestres; el Reial decret 439/1990, de 30 de març, 
pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies amenaçades; la 
Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals; i l’Ordre de 
5 de novembre de 1984, sobre la protecció de plantes de la flora 
autòctona amenaçada de Catalunya. 
Altres catàlegs i inventaris d’espais d’interès
L’Inventari d’espais d’interès geològic a Catalunya elaborat pel De-
partament de Medi Ambient i Habitatge, fa una selecció d’elements 
i llocs d’interès científic que recull afloraments i conjunts d’aflora-
ments que es consideren fonamentals i representatius en conjunt 
per testimoniar l’evolució geològica del territori català. El registre 
preservat en els materials geològics, les roques, els fòssils i en el 
paisatge actual és únic, en bona part és extremament fràgil i conté 
la clau per a la comprensió dels canvis i els esdeveniments que han 
tingut lloc al nostre planeta durant milers de milions d’anys; la part 
més recent d’aquest registre inclou l’evolució de la vida, i també la 
de l’home. Cal evitar, doncs, que se’n faci un aprofitament inade-
quat o que el desenvolupament de l’activitat humana incideixi de 
manera negativa en la seva bona conservació.
A les comarques del Camp de Tarragona estan inclosos en aquest 
inventari les geozones i geotops següents:
Pedrera de Sarral
Cova de l’Espluga de Francolí
Modelat granític de la vall de Castellfollit
Pedra d’Alcover
Roca Llaurada
Esculls de la Riba
Prades-Siurana
Montsant
Coll d’Alforja-serra de la Mussara
Successió turbidítica paleozoica de Poboleda-Vilella Alta
Mines de Bellmunt del Priorat
Encavalcaments de Pratdip-Llaberia i la mola de Colldejou
Cap de Salou
Roques volcàniques carboníferes de la serra de Miramar, que in-
clou el geotop de les Espillites de Figuerola 
Miocè de Castellet i la Gornal
L’Inventari de zones humides de Catalunya, elaborat l’any 2001 i 
en fase d’actualització per part del Departament de Medi Ambient i 
Habitatge, recull al Camp de Tarragona aquests espais:
Al Priorat, els herbassars del barranc dels Enllosats i l’assut de 
l’hostal del Pubill, al municipi de Cornudella deMontsant.
Al litoral del Baix Camp la desembocadura de diversos cursos d’ai-
gua: de la riera de Maspujols o Riudoms a Cambrils; de la riera de 
Riudecanyes entre aquest municipi i Mont-roig del Camp, on tam-
bé recull la desembocadura del torrent de l’estany Gelat i la del riu 
Llastres entre aquest i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant.
Al Baix Penedès l’antiga llera de la riera de la Bisbal (les Madrigue-
res), al Vendrell.
A la comarca del Tarragonès la platja de Torredembarra, en el mu-
nicipi del mateix nom, les desembocadures del riu Gaià i del Fran-
colí a Tarragona i la séquia Major a Vila-seca. De nova incorporació 
són la llacuna de la Universitat Laboral a Tarragona, els clots de la 
Barquera-les Terres a la Secuita i el gorg de Creixell i la platja dels 
Prats de Vila-seca als municipis esmentats.
Finalment a la Conca de Barberà s’ha incorporat a l’Inventari la 
zona humida de la Sallida a Montblanc. 
4.1.4.3. La protecció del domini públic i les seves servituds
Diversa legislació sectorial estableix l’espai de domini pú-
blic i les servituds adjacents, espais que han de ser considerats, 
per la seva naturalesa jurídica, incompatibles amb la seva trans-
formació urbanística. Es tracta d’espais que formen una extensa 
xarxa al llarg del curs dels rius i rieres, la costa, les carreteres o els 
camins públics. En el cas del Camp de Tarragona, cal tenir pre-
sents els espais reservats per la legislació d’aigües, la de costes, la 
de carreteres i la de vies pecuàries.
La Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’aigües, constitueix el domini públic 
hidràulic format per les aigües continentals, les lleres dels corrents 
naturals continus o discontinus, els llits de llacs, llacunes i embas-
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
140
Mapa 4.6
Altres espais inclosos en catàlegs per 
a la seva protecció forests incloses en el catàleg d’utilitat pública
geozones i geòtops inclosos en el catàleg 
d’espais d’interès geològic
zones humides incloses a l’inventari
Font: DMAH.
0 10 km
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
141
saments superficials en lleres públiques i els aqüífers subterranis a 
l’efecte dels actes de disposició o afecció dels recursos hidràulics. 
Pel que fa als rius i rieres, al costat de la llera o espai d’avinguda 
ordinària format per l’aigua i la riba, s’estableix una franja de po-
licia de 100 metres on els usos del sòl queden condicionats i els 
primers 5 metres d’aquesta franja es consideren zona de servitud. 
Tanmateix, malgrat aquestes determinacions legislatives queden 
clarament definides, en la pràctica el domini públic hidràulic no es 
troba ni afitat ni reflectit en la cartografia normativa i això en dificulta 
la protecció efectiva. D’altra banda, pel que fa a les aigües subter-
rànies, es poden instaurar perímetres de protecció al voltant.
La Llei estatal 22/1988, de 28 de juliol, de costes, té per objecte 
determinar el domini públic marítimoterrestre i assegurar la seva 
integritat i adequada conservació, garantir l’ús públic del mar, la 
seva ribera, les platges i la resta del domini públic maritimoterrestre 
i un adequat nivell de qualitat de les aigües del mar. Estableix una 
zona de servitud de protecció de 100 metres, mesurada terra en-
dins des del límit interior de la ribera del mar (ampliable uns altres 
100 metres per assegurar-ne l’efectivitat), que s’ha de mantenir, 
per regla general, lliure d’edificacions i instal·lacions, i una servitud 
de trànsit sobre els primers 6 metres, que ha d’estar permanent-
ment lliure per permetre el pas públic de vianants (ampliable fins a 
20 metres en llocs de trànsit difícil o perillós). També estableix una 
servitud d’accés al mar sobre els terrenys confrontants al domini 
públic en la longitud i amplada necessaris per assegurar la previsió 
de prou accessos al mar, oberts al públic i senyalitzats, i aparca-
ments (garantint en zones urbanes i urbanitzables com a mínim un 
accés de trànsit rodat cada 500 metres i un de vianants cada 200 
metres).
A més determina una zona d’influència de com a mínim 500 me-
tres a partir del límit interior de la ribera del mar on s’ha d’evitar la 
formació de pantalles arquitectòniques o l’acumulació de volums, 
sense que la densitat d’edificació pugui ser superior a la mitjana 
del sòl urbanitzable del terme municipal respectiu i on s’han de 
fer reserves de sòl per a aparcaments de vehicles fora del domini 
públic maritimoterrestre.
La Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres, classifica les vies 
de comunicació en diferents categories i defineix uns espais de 
protecció a cada banda on restringeix usos i activitats. Les mides 
d’aquests espais depenen de si la via és convencional o si té el 
caràcter de via segregada o autopista. El domini públic el forma 
la calçada, l’explanació i un espai de 3 o 8 metres segons la via. 
La zona de servitud afegeix 5 o 17 metres més segons la via. Fi-
nalment, la zona d’afectació afegeix 22 o 42 metres en el cas del 
primer tipus de via i 75 en el de la segona. La llei regula, també, la 
distància de la línia d’edificació a l’aresta de la calçada. La protec-
ció de la xarxa ferroviària és assimilable al que s’ha establert per 
les vies segregades.
La Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries protegeix els ca-
mins ramaders i els reconeix com a béns de domini públic el titular 
dels quals, a Catalunya, és la Generalitat de Catalunya. La legisla-
ció els confereix una amplada variable que haurà de ser establerta 
en el procediment administratiu de classificació i parionament. El 
principal problema en l’actualitat és que no es disposa encara de 
la classificació dels camins ramaders de la totalitat dels municipis 
catalans i la seva identificació no és, sovint, un procés immediat. 
Tanmateix, les vies pecuàries no classificades conserven la seva 
condició originària i la Generalitat té el dret i el deure legal d’inves-
tigar la situació dels terrenys que suposadament pertanyen a les 
vies pecuàries i tramitar els actes administratius corresponents. De 
fet, el procediment de planificació urbanística és un excel·lent mo-
ment per impulsar aquests treballs i protegir un domini públic que, 
a més de garantir el trànsit ramader, són vies verdes idònies per a 
l’ecoturisme i el contacte dels ciutadans amb la natura.
La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, 
estableix, també, que el patrimoni arqueològic i paleontològic és 
de domini públic.
4.1.4.4. Les altres proteccions sectorials
Diverses normatives, entre les quals la forestal, la turística, 
la del patrimoni cultural català i la del paisatge protegeixen o poden 
protegir sectorialment elements i espais del territori.
La legislació en matèria forestal
D’acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalu-
nya, el sòl forestal declarat d’utilitat pública o protector ha de ser 
qualificat pels instruments de planejament urbanístic com a sòl no 
urbanitzable d’especial protecció. Aquestes forests són les que es 
troben registrades en el Catàleg de forests d’utilitat pública o en el 
Catàleg de forests protectores de Catalunya a l’objecte que siguin 
conservades i millorades per llur influència hidrològica i forestal. 
Inclouen boscos i prats supraforestals situats a les capçaleres de 
les xarxes hidrogràfiques i masses forestals arbrades que miren de 
protegir el terreny de l’erosió i obtenir productes forestals de quali-
tat, boscos situats a les ribes de rius, rieres i torrents on es mira de 
fer compatible la protecció del terreny amb la producció agrícola i 
forestal i boscos pròxims a poblacions la funció dels quals respon 
a criteris d’esbarjo, de protecció del paisatge i de contacte amb la 
natura. Al conjunt del Camp de Tarragona estan inclosos en el CUP 
forests que ocupen poc menys del 5% del territori, essent més 
abundants a les comarques del Baix Camp i la Conca de Barberà 
on representen més del 7% i molt escassos al Tarragonès (menys 
de l’1%).
La Llei forestalde Catalunya, en efecte, té entre els seus objectius 
el d’introduir criteris de manteniment i d’increment de les àrees 
forestals existents en l’ordenació territorial i insta el planejament 
urbanístic a classificar els terrenys forestals no afectats pels pro-
cessos de consolidació i d’expansió d’estructures urbanes pree-
xistents i que no formen part d’una explotació agrària com a sòl no 
urbanitzable i a procurar les compensacions necessàries per evitar 
la disminució dels terrenys forestals existents en el seu àmbit de 
planejament.
La legislació en matèria de turisme
La Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya declara 
com a recursos turístics tots els béns materials i immaterials i totes 
les manifestacions de la realitat física, social, històrica i cultural que 
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
142
puguin generar o incrementar els corrents turístics cap a Catalu-
nya o dins el seu territori i insta les administracions turístiques i els 
subjectes turístics a protegir i preservar, d’acord amb el principi de 
sostenibilitat, els recursos turístics, i assegurar el respecte als va-
lors culturals, històrics, artístics, territorials, urbanístics i mediambi-
entals que els són propis. Igualment, l’activitat turística relacionada 
amb els recursos turístics essencials ha de respectar els règims 
legals de protecció especial a què es trobin sotmesos i ha de con-
tribuir a la preservació de llurs valors culturals i ambientals.
Aquesta Llei crea la figura del recurs turístic essencial que es cor-
respon amb aquells que, aïlladament o conjuntament amb altres, 
tenen la capacitat de generar els corrents de turisme més relle-
vants i contribueixen a reforçar la realitat de Catalunya com a mar-
ca turística global i a promocionar el país com a destinació turísti-
ca. Tenen la consideració de recursos turístics essencials els béns 
culturals protegits per declaracions d’organismes internacionals, 
els béns culturals d’interès nacional, els espais d’interès natural, 
els museus nacionals i d’interès nacional, els centres recreatius tu-
rístics i, globalment considerats, el conjunt del litoral, especialment 
les platges, i el domini esquiable. A l’àmbit del Camp de Tarragona 
és especialment remarcable el complex turístic Universal Studios 
Port Aventura, a cavall dels municipis de Salou i Vila-seca, un dels 
parcs temàtics més importants del sud de Europa.
La legislació en matèria de patrimoni cultural
La Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural cata-
là, estableix tres categories de protecció, comunes a béns mo-
bles, immobles i immaterials: els béns culturals d’interès nacional 
(BCIN), els béns catalogats o béns culturals d’interès local (BCIL) i 
la resta de béns integrants de l’ampli concepte de patrimoni cultu-
ral que defineix la llei.
Els béns culturals d’interès nacional (BCIN) són els béns més re-
llevants del patrimoni cultural català, declarats per l’Administració 
de la Generalitat i inscrits en el registre corresponent. Els béns im-
mobles declarats d’interès nacional es classifiquen en: monument 
històric, conjunt històric, jardí històric, lloc històric, zones d’interès 
etnològic, zones arqueològiques i zones paleontològiques.
Els béns culturals d’interès local (BCIL) són els béns catalogats del 
patrimoni cultural català que, tot i la seva importància, no complei-
xen les condicions pròpies dels béns culturals d’interès nacional 
(BCIN). Són declarats pel ple de l’ajuntament, en els municipis de 
més de cinc mil habitants, o pel ple del consell comarcal, en els 
municipis de menys de cinc mil habitants. També ho són els béns 
immobles que quan va entrar en vigor la Llei 9/1993 eren inclosos 
en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d’urbanisme 
llevat que ja fossin béns culturals d’interès nacional.
L’Inventari del patrimoni cultural català immoble (arquitectònic, 
arqueològic i paleontològic) inclou totes aquelles construccions, 
edificis, conjunts d’edificacions i jaciments arqueològics i paleon-
tològics que, tot i no haver estat declarats BCIN ni BCIL, reuneixen 
prou valors artístics, arquitectònics, arqueològics o històrics com 
per formar-ne part.
La Llei 9/1993 també introdueix la figura dels espais de protecció 
arqueològica com una de les normes específiques de protecció del 
patrimoni arqueològic. La figura de l’espai de protecció arqueolò-
gica (EPA) identifica llocs que no han estat declarats BCIN però en 
els quals, per evidències materials, antecedents històrics o altres 
indicis, és molt probable l’existència de restes arqueològiques o 
paleontològiques. 
Finalment, a banda de les figures de protecció que es deriven de 
la legislació catalana, cal remarcar la inclusió del conjunt arqueo-
lògic de Tarraco, del monestir de Poblet i de les coves i abrics amb 
pintures rupestres de les muntanyes de Prades i les muntanyes 
de Tivissa-Vandellòs incloses en el conjunt arqueològic de l’art ru-
pestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica, dins de la llista 
del patrimoni mundial de la Unesco. Aquesta llista recull els llocs 
reconeguts a nivell internacional que tenen importància cultural o 
natural excepcional per a l’herència comuna de la humanitat.
El planejament territorial i urbanístic, igual que els projectes d’infra-
estructures han de respectar no tan sols els diferents elements que 
formen el patrimoni cultural immoble de Catalunya, sinó també el 
seu entorn; i han de prendre les mesures de prevenció necessàries 
per detectar possibles afectacions sobre elements d’interès arque-
ològic o paleontològic que poden ser presents en el subsòl.
Patrimoni declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) a les 
comarques del Camp de Tarragona
(amb un asterisc* s’identifiquen aquells que, a més, han estat inclosos a la 
llista del patrimoni mundial de la Unesco).
Alt Camp
a) Zones arqueològiques:
b) Patrimoni arquitectònic:
Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Castell de Selma (Aiguamúrcia)
Castell de Ramonet (Aiguamúrcia)
Castell de l’Albà (Aiguamúrcia)
Torres de l’antiga muralla (Alcover)
Església de la Puríssima Sang o església vella (Alcover)
Torres de defensa del mas de Mont-ravà (Alcover)
Restes de murs de la vila d’Alió (Alió)
Torre de Bràfim (Bràfim)
Castell de Cabra (Cabra del Camp)
Torre de la Mixarda (Figuerola del Camp)
Castell de Figuerola (Figuerola del Camp)
Castell dels Garidells (els Garidells)
Castell del Milà (el Milà)
Castell de Rocamora (Montferri)
Torre de Montferri (Montferri)
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
143
Celler cooperatiu (Nulles)
Portals fortificats del carrer Major (el Pla de Santa Maria)
Església de Sant Ramon (el Pla de Santa Maria)
Castell de Selmella (el Pont d’Armentera)
Església de Sant Jaume de Montagut (incoat BCIN) (Querol)
Castell de Querol (Querol)
Castell de Pinyana (Querol)
Castell de Montagut (Querol)
Castell de Saborella (Querol)
Torre del Petrol (la Riba)
Castell de Rodonyà (Rodonyà)
Casal dels marquesos de Vallgornera-el castell (el Rourell)
Castell de Vallmoll (Vallmoll)
Escut de can Dasca (Valls)
Capella del Roser (Valls)
Doldellops (Valls)
Castell de l’arquebisbe (enderrocat) (Valls)
"el castell" (Vilabella)
Castell o torre de Vilardida (Vila-rodona)
Castell de Vila-rodona (Vila-rodona)
Baix Camp
a) Zones arqueològiques:
Cova de l’Escoda* (Vandellòs i Hospitalet de l’Infant)
Balma del Roc* (Vandellòs i Hospitalet de l’Infant)
Cova del Racó d’en Perdigó* (Vandellòs i Hospitalet de l’Infant)
Abric de la serra de la Mussara* (Vilaplana)
b) Patrimoni arquitectònic:
Castell de l’Albiol (l’Albiol)
Portal de l’antiga muralla (Alforja)
Torre dels moros (Arbolí)
Parc Samà (Cambrils)
Torre del Santuari del Camí (Cambrils)
Torre del Mas del Bisbe (Cambrils) 
Torre de l’Hort de Maria (Cambrils)
Muralla de Cambrils (Cambrils)
Torre del barri de la Marina (Cambrils)
Torre de l’Esquirol (Cambrils)
Mas Miró (Mont-roig del Camp)
Fortalesai botiga del blat de Barcelona, de Miramar (Mont-roig 
del Camp)
Castell de Prades (Prades)
Portal fortificat de Prades (Prades)
Prades (Prades)
Torre de defensa (Pratdip)
Torre del Capet (Pratdip)
Castell de Pratdip (Pratdip)
Casa Rull (Reus)
Casa Navàs (Reus) 
Mas Calbó (Reus)
Torre del Cambrer (Reus) 
Castell monestir d’Escornalbou (Riudecanyes)
Torre dels Moros (Riudecols)
Castell de la Selva-castell del Paborde (la Selva del Camp)
Torres de la muralla (la Selva del Camp)
Hospital per a vianants de l’Hospitalet de l’Infant (Vandellòs i 
l’Hospitalet de l’Infant)
Torre quadrada de defensa (Vinyols i els Arcs)
Castell dels Arcs (Vinyols i els Arcs)
Baix Penedès
a) Zones arqueològiques:
Cova de Vallmajor* (Albinyana)
Les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès)
Fondo del Roig (incoat BCIN) (Cunit)
b) Patrimoni arquitectònic:
Castell d’Albinyana (Albinyana)
Torre del Papiol (l’Arboç)
Església de Sant Julià (l’Arboç)
Castell de Banyeres (Banyeres del Penedès)
La Casa Murada (Banyeres del Penedès)
Mas de la Muga (Bellvei)
Torre de Bellvei (Bellvei)
Torre forta de Santa Cristina (la Bisbal del Penedès)
Castell de la Bisbal (la Bisbal del Penedès)
Torre d’Ortigós (la Bisbal del Penedès)
Castell de Calafell (Calafell)
Casa vella de Segur (enderrocat) (Calafell)
La talaia de Calafell (Calafell)
Castell de Cunit (Cunit)
Castell de Llorenç (Llorenç del Penedès)
Torreta de Vallflor (el Montmell)
Castell de Marmellar (el Montmell)
Castell de can Ferrer i mas de les Ventoses (el Montmell)
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
144
Castellot de mas Mateu (el Montmell)
Torre Milà el Montmell)
Castell de Montmell (el Montmell)
Masia de Valldeflor (Sant Jaume dels Domenys)
Torre de Lleger (Sant Jaume dels Domenys)
Castellvell de Gemenells (Sant Jaume dels Domenys)
Castellnou de Gemenells (Sant Jaume dels Domenys)
Castell de Santa Oliva (Santa Oliva)
Torre de Botafocs i del Puig (el Vendrell)
Torre del Puig (el Vendrell)
Castell de Sant Vicenç de Calders (el Vendrell)
Torre del Telègraf (el Vendrell)
Mas del Bombo (el Vendrell)
Torre del mas Francàs (el Vendrell)
Corralot d’en Virgili (el Vendrell)
Torre del Cintoi (el Vendrell)
Conca de Barberà
a) Zones arqueològiques:
Mas d’en Roquerol (Montblanc)
Mas d’en Ramon d’en Besso* (Montblanc)
Mas del Gran* (Montblanc)
Mas d’en Llort* (Rojals) (Montblanc)
Mas d’en Carles* (Rojals) (Montblanc)
El Portell de les Lletres* (Montblanc) 
Cova de les Creus* (Montblanc)
Abric de la Baridana I* (Montblanc)
Abric de la Baridana II* (Montblanc)
Britus I* (Montblanc)
Britus II* (Montblanc) 
Britus III (Montblanc) 
Barranc del Mal torrent (Vilaverd)
b) Patrimoni arquitectònic:
Celler cooperatiu (Barberà de la Conca)
Torre d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Castell de Barberà (Barberà de la Conca)
Església de Sant Pere de Sabella 
Castell de Conesa (Conesa) 
Recinte murat (Conesa) 
Església vella de Sant Miquel (l’Espluga de Francolí)
Castell de l’Espluga (l’Espluga de Francolí)
Recinte murat (l’Espluga de Francolí) 
Castell de Forès (Forès)
Castell de Rauric (Llorac)
Castell de Montargull (Llorac)
Castell d’Albió (Llorac) 
Castell de Llorac (Llorac)
Castell de la Cirera (Llorac)
Recinte emmurallat de Montblanc (Montblanc) 
Casal dels Josa (Montblanc)
Palau del Castlà (Montblanc) 
Castell de Prenafeta (Montblanc) 
Esglesia de Santa Maria la Major (Montblanc) 
Montblanc (Montblanc) 
Molins de la vila (Montblanc) 
Castell de Glorieta (Passanant i Belltal)
Castell de la Sala (Passanant i Belltal)
Castell de Passanant (Passanant i Belltal)
Castell de Guialmons (les Piles)
Castell de Sant Gallard (les Piles)
Castell de Biure (les Piles)
Castell de les Piles (les Piles)
Escut de cal Celdoni (Pira)
Castell de Santa Perpètua (Pontils)
Castell de Montclar (Pontils)
Castell de Seguer (Pontils)
Castell de Vallespinosa (Pontils)
Castell de Pontils (Pontils) 
Castell de Rocafort (Rocafort de Queralt)
Celler cooperatiu (Rocafort de Queralt) 
Castell de Santa Coloma (Santa Coloma de Queralt)
Recinte emmurallat (Santa Coloma de Queralt)
Església de Santa Maria de Bell-lloc (Santa Coloma de Queralt) 
Castell d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt) 
Nucli de Santa Coloma de Queralt (Santa Coloma de Queralt)
Castell de Segura (Savallà del Comtat)
Castell de Savallà (Savallà del Comtat)
Castell de Solivella (Solivella)
Castell de Vallclara (Vallclara)
Castell de Vallfogona (Vallfogona de Riucorb)
Castell de Riudabella (Vimbodí i Poblet)
Monestir de Santa Maria de Poblet* (Vimbodí i Poblet) 
Castell de Milmanda (Vimbodí i Poblet)
4El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
145
Priorat
a) Zones arqueològiques:
Abric de Gallicant* (Cornudella de Montsant)
Cova de la Taverna (Margalef)
b) Patrimoni arquitectònic:
Castell de Cabacés (Cabacés)
Església de Sant Vicenç d’Albarca (Incoat-BCIN) (Cornudella de 
Montsant)
Celler cooperatiu (Cornudella de Montsant)
Castell de Siurana (Cornudella de Montsant)
Església de Santa Maria (Incoat-BCIN) (Cornudella de Mont-
sant)
Siurana (Cornudella de Montsant)
Muralla de Falset (Falset )
Castell de Falset (Falset )
Celler cooperatiu (Falset )
Muralla de la Figuera (la Figuera)
Castell de Marçà (Marça)
Castell de la Morera (la Morera de Montsant)
Cartoixa d’Escaladei (la Morera de Montsant) 
Antiga casa de la Procura (la Morera de Montsant) 
Muralla (Poboleda)
Castell de Porrera (Porrera)
La Torre (la Torre de Fontaubella)
Restes de la Torre-roja (Torroja del Priorat)
Castell d’Ulldemolins (Ulldemolins)
Església de Sant Jaume (Ulldemolins)
Tarragonès
a) Zones arqueològiques:
Els Munts* (Altafulla)
Centcelles* (Constantí) 
Torre de lAlzina (la riera de Gaià) 
Arc de Berà* (Roda de Barà) 
Ruïnes de la plaça del Pallol (fòrum provincial)* (Tarragona)
Fòrum de la Colònia* (Tarragona)
Necròpolis paleocristiana* (Tarragona) 
Pedrera del Mèdol* (Tarragona)
Teatre romà* (incoat BCIN) (Tarragona)
Abrics de l’Apotecari* (Tarragona)
Torre dels Escipions* (Tarragona)
b) Patrimoni arquitectònic:
Castell d’Altafulla (Altafulla)
Muralla d’Altafulla (Altafulla) 
Torrassa de Sant Antoni (Altafulla)
Altafulla (Altafulla) 
Castell del Catllar (el Catllar)
Muralla (Constantí)
Torre	de	cal	Xacó	(Creixell)
Torre de cal Jeroni (Creixell)
Castell de Creixell (Creixell) 
Torre al carrer Major (Creixell)
Castell dels Montoliu (el Morell)
"Castell del baró de les Quatre Torres" (la Nou de Gaià) 
Castell o castellot de Perafort (els Pallaresos)
Castell de Puigdelfí (Perafort) 
Mas Soler (la Pobla de Montornès)
Castell de Montornès (la Pobla de Montornès)
Escut de la casa Borràs (la Riera de Gaià)
Castell de Montoliu (la Riera de Gaià)
Torre d’Abella (la Riera de Gaià)
Castell de Berà ( Roda de Barà
Arc de Berà* (Roda de Barà)
Mas d’en Nin (Roda de Barà) 
Torre del Cucurull (Roda de Barà)
La "Torre Vella" de Salou (Salou)
Torre del telègraf (Salou)
Torre nova (Salou)
Escut de la casa dels frares (la Secuita)
Voltes del circ* (Tarragona)
Muralles romanes* (Tarragona)
Catedral de Tarragona* (Tarragona) 
Aqüeducte de les Ferreres* (Tarragona) 
Torre dels Escipions* (Tarragona)
Torre del mas de la Creu (Tarragona)
Pretori (fòrum provincial)* (Tarragona) 
Tarragona (Tarragona)
Torre del mas Clarà (Tarragona)
Castell de Masricard (Tarragona) 
Castell de Tamarit (Tarragona) 
Torre de la Móra (Tarragona)
Castell de Ferran (Tarragona)
Torre del mas de l’Hereuet (Tarragona)
Fortí de la reina (Tarragona)
4 El sistema d’espais oberts Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
146
Ruïnes de l’amfiteatre i de l’església de Santa Maria del Miracle* 
(Tarragona)
Fortí de Sant Jordi (Tarragona)
Torre del mas del Cusidó (Tarragona)
Castellnou de Torredembarra (Torredembarra)
Castell de Clarà (Torredembarra)
Torre de la vila i restes de muralles de Torredembarra 
(Torredembarra)
Castell de Vespella