3-ambit

Vista previa del material en texto

57
3
L’àmbit del Pla
3.1. Estructura geogràfica
L’àmbit del Camp de Tarragona és un territori de caracte-
rístiques genuïnament mediterrànies, en el context de Catalunya i 
de l’arc mediterrani peninsular, en tots els seus aspectes i des de 
temps immemorials.
El Camp de Tarragona, tant en el sentit estricte com en el sentit 
més ampli, constitueix una zona de cruïlla dins de Catalunya i de 
l’arc mediterrani en relació amb l’interior de la península Ibèrica, a 
través de la vall de l’Ebre.
Aquest territori es compon de sis comarques reconegudes admi-
nistrativament, de les quals tres corresponen al que podríem ano-
menar “comarca natural” del Camp de Tarragona, que inclou l’Alt 
i el Baix Camp i el Tarragonès, i les altres tres envolten aquesta 
unitat central i se situen en el seu àmbit d’influència, dues d’elles 
formades per muntanyes, altiplans i conques interiors (Conca de 
Barberà i Priorat) i una altra de costanera amb una posició de rò-
tula en relació amb la regió metropolitana de Barcelona. En total, 
suposa una superfície de 2.999 km2 dividida, administrativament, 
entre 131 municipis.
La configuració geogràfica d’aquest àmbit és formada, a grans 
trets, per dues parts: una gran plana oberta al mar, el Camp de 
Tarragona pròpiament dit, envoltada d’un territori majoritàriament 
muntanyós amb algunes petites conques, tant interiors com lito-
rals.
0 10 km
Mapa 3.1
Medi físic. Camp de 
Tarragona
0 - 50 m
50 - 100 m
100 - 200 m
200 - 400 m
400 - 600 m
600 - 800 m
800 - 1.000 m
> 1.000 m
Font: Elaboració pròpia a partir 
de dades de l’ICC.
58
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
Mapa 3.2
Comarques i municipis inclosos 
al PT del Camp de Tarragona Alt Camp
Baix Penedès
Priorat
Baix Camp
Conca de Barberà
Tarragonès
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICC.
0 10 km
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
59
3.2. Característiques de les comarques
3.2.1. L’Alt Camp
La comarca de l’Alt Camp, ubicada entre la Serralada Li-
toral i la Serralada Prelitoral, té una superfície de 538,01 km2, que 
representa un 18% de l’àmbit del Pla i poc més d’un 1,6% de la 
superfície total de Catalunya. El seu perímetre recorre aproxima-
dament 183 km. 
L’Alt Camp és integrat per 23 municipis: Mont-ral, la Riba, vora 
el Francolí, entre la serra de Miramar i les muntanyes de Prades; 
Figuerola del Camp i Cabra del Camp, entre els quals s’estén la 
serra de Miramar; Querol, el Pont de l’Armentera, Aiguamúrcia, Vi-
la-rodona i Rodonyà, que integren el bloc del Gaià, que toca també 
Montferri; el Pla de Santa Maria en situació intermèdia, i els muni-
cipis del sector planer d’Alcover, Valls, el Milà, la Masó, el Rourell, 
Vallmoll, Nulles, Alió, Puigpelat, Bràfim, Vilabella i els Garidells. 
La seva capital és Valls, que té una extensió de 55,28 km2; els 
municipis amb més extensió són Aiguamúrcia amb 72,95 km2 i 
Querol amb 72,26 km2. Aquests dos municipis ocupen un 27% 
dels quilòmetres quadrats totals de la comarca. El més petit en 
extensió és el Rourell amb 2,32 km2. A la comarca hi ha 63 entitats 
singulars, la major concentració és a Aiguamúrcia i Alcover que en 
tenen 9 cadascuna, i Valls en té 4.
Medi físic
El relleu de l’Alt Camp el formen una plana oberta al sud i un se-
micercle de muntanyes, fracció de la Serralada Prelitoral. La plana 
ocupa el sector central i els terrenys guanyen altitud de manera 
imperceptible des del sud i des d’ambdós marges del Francolí fins 
a la perifèria. A la plana cal diferenciar dos sectors d’extensió de-
sigual: els terrenys situats a la dreta del Francolí i els que es troben 
entre aquest riu i l’extrem oriental de la comarca. El primer, que re-
presenta una petita part de la plana comarcal, és una continuació 
del Baix Camp. El terreny ascendeix de manera imperceptible des 
de la llera del riu fins al peu de les muntanyes de Prades. En canvi, 
al marge esquerre del Francolí hi ha un graó d’algunes desenes de 
metres a partir del qual el terreny guanya alçada en direcció nord i 
adopta formes més irregulars. Un amfiteatre de muntanyes ocupa 
tota la perifèria de l’Alt Camp, a excepció de la part meridional, i 
s’estructura en tres unitats ben diferenciades: les muntanyes de 
Prades, la serra de Miramar i el bloc del Gaià. 
A ponent les muntanyes de Prades representen el principal acci-
dent orogràfic de l’Alt Camp, amb diversos punts que superen els 
1.000 m. d’altura: mola de Roquerola (1.063 m), punta de Barrina 
(1.010 m) i puig Pelat (1.075 m). La complexitat del terreny ha pro-
vocat la presència d’escasses vies de comunicació, i també de 
pocs nuclis habitats d’una certa consideració. 
A llevant es troben les muntanyes del bloc del Gaià, amb el conjunt 
format per les serres d’Ancosa i de Montagut, que assoleix els 
1.002 m al puig de Formigosa i els 964 m a Montagut. Al nord i 
al Sud d’aquest nucli més elevat trobem serres menors, en ge-
neral entre els 600 i els 850 m d’alçada i alguna plana com el Pla 
de Manlleu a l’extrem més oriental de la comarca. Malgrat que es 
tracta d’un terreny relativament complicat des del punt de vista 
orogràfic i dominat pels ambients forestals, en algunes zones més 
suaus han proliferat les urbanitzacions. 
Entremig de les muntanyes tabulars del bloc del Gaià i de Prades, 
separada del nucli Ancosa-Montagut per la vall del Gaià, s’alça la 
serra de Saburella, que assoleix els 925 m a la serra de Morena, la 
serra de Comaverd, contigua a l’anterior i que s’allarga fins al coll 
de Cabra, pas natural cap a la Conca de Barberà i que assoleix 
els 908 m al puig de Comaverd, a continuació la serra de Miramar, 
amb el tossal Gros de Miramar (867 m), que continua cap al sud 
per la serra Carbonària fins al coll de Lilla, i després, per la serra 
de les Guixeres, fins a l’estret de la Riba, a l’altra banda del qual ja 
trobem els contraforts de les muntanyes de Prades.
Entre aquests extrems muntanyosos s’ubica la plana central de 
l’Alt Camp, molt més antropitzada, travessada per força vies de 
comunicació i on hi trobem les principals poblacions. L’ús domi-
nant del sòl és agrícola, que es transforma en un paisatge agro-
forestal a mesura que ens acostem a les muntanyes perifèriques. 
Aquesta plana s’obre al sud, cap al Tarragonès i el Mediterrani, 
mentre que pel nord està tancada per les formacions muntanyoses 
de la Serralada Prelitoral.
Al sud de la plana central, la proximitat de la Serralada Litoral no 
suposa grans accidents geogràfics. Solament destaquen, al sud-
est de la plana, algunes formacions aïllades, continuïtat del massís 
de Bonastre (Baix Penedès) d’altures modestes (tossa Grossa de 
Montferri, 387 m). 
Les comunicacions amb la resta del Camp de Tarragona són fàcils, 
ja que la rodalia s’obre planera vers el Baix Camp i el Tarragonès. 
Enllaça amb majors dificultats, si bé moderades, amb la Conca de 
Barberà per l’estret de la Riba i les collades de Lilla i de Cabra, amb 
l’Alt Gaià i l’Anoia per l’estret de Santa Perpètua i el coll d’Esblada, 
i amb el Baix Penedès pel coll de Santa Cristina.
L’altitud de la major part del territori oscil·la entre els 150 i els 
400 metres. El nucli de població que està ubicat a una major altitud 
és Mont-ral (888 m) i el de menor altitud és el Rourell (114 m).
La xarxa hidrogràfica s’articula al voltant de dues conques princi-
pals. La conca del Francolí abraça i estructura tot el sector central 
i occidental de la comarca. El riu entra a l’Alt Camp per l’estret de 
la Riba, des d’on es dirigeix cap al sud per entrar al Tarragonès a 
l’alçada dels Garidells. En aquest recorregut el tram mitjà del riu 
Francolí rep l’aportació de diferents afluents, que s’originen a dues 
zones ben definides.
D’una banda, per l’oest, els barrancs i rieres que provenen del sec-
tor oriental de les muntanyes de Prades, entre els quals destaquen 
el riu Brugent, que desemboca al Francolí a la Riba; i més al sud 
el riu Glorieta, que inicialment pren la direcció oest-est per, poste-
riorment, giraral sud-est i arribar al Francolí prop dels Garidells, al 
sud de la comarca.
60
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
Mapa 3.3
Medi físic. Alt Camp
0 - 50 m 400 - 600 m
50 - 100 m 600 - 800 m
100 - 200 m 800 - 1.000 m
200 - 400 m > 1.000 m
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICC.
5 km0
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
61
De l’altra, per l’est, els barrancs i rieres que davallen de les serres 
de Comaverd i de Miramar, menys importants que els del vessant 
occidental, que una bona part de l’any estan secs. Podem citar 
el torrent del Puig, que desguassa al Francolí per sota de Valls, i 
que és el resultat de la unió d’un seguit de barrancs (rases) que 
provenen de la serra de Miramar; el torrent de Vallmoll paral·lel a 
l’anterior però més a l’est, que neix als estreps meridionals de la 
serra de Comaverd (serra Voltorera) i arriba al Francolí després de 
passar el nucli de Vallmoll.
La conca del Gaià: el tram mitjà d’aquest riu estructura el sector 
oriental de l’Alt Camp. El Gaià neix, com el Francolí, a la Conca de 
Barberà, i entra a l’Alt Camp per sobre el nucli de Querol, des d’on 
travessa la comarca de nord a sud. Per sota del nucli de Montferri 
el riu fa de límit amb el Tarragonès, i abandona la comarca a la cua 
de l’embassament de Gaià. La major part dels afluents del Gaià 
a l’Alt Camp provenen de l’est, de les muntanyes d’Ancosa i de 
Montagut, mentre que alguns altres baixen de les muntanyes de 
Saburella. Tots ells són barrancs secundaris que estan secs bona 
part de l’any.
A més, a la xarxa hidrogràfica de l’Alt Camp trobem algunes rieres 
o barrancs, molt poc significatius, al sector nord-oriental de la co-
marca, que no pertanyen a cap de les dues conques esmentades: 
la riera de Marmellar que, juntament amb alguns afluents seus, 
neix al sud del nucli d’Ancosa-Montagut i després de recórrer un 
curt tram per l’Alt Camp, passa al Baix Penedès per sota el nucli 
del Pla de Manlleu, des d’on va a buscar el riu Foix; i un conjunt 
de barrancs que neixen al nord del nucli Ancosa-Montagut i es 
dirigeixen al nord-est, per desembocar a la riera de Carme, i pos-
teriorment, al riu Anoia, afluent del Llobregat. 
En general, els rius de l’Alt Camp presenten un caràcter marcada-
ment mediterrani, amb alternança d’èpoques de cabal molt baix 
amb grans avingudes, principalment de tardor, però també de pri-
mavera. De fet, excepte els dos rius principals (Francolí i Gaià) i els 
principals afluents del primer (Brugent i Glorieta) la resta acostuma 
a assecar-se totalment durant una part de l’any; i fins i tot aquests 
rius més importants arriben a quedar-se sense aigua durant les 
sequeres més acusades.
Finalment, cal destacar que a l’Inventari de zones humides de Ca-
talunya (Departament de Medi Ambient i Habitatge) no se cita cap 
espai que estigui inclòs a l’Alt Camp, i pel que fa als embassament 
que puguin afectar el paper connector dels rius, a la comarca tro-
bem solament la cua de l’embassament de Gaià, ubicat al Tarra-
gonès.
Dades socioeconòmiques
Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de 
cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els 
formen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració del Pla ter-
ritorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més actual que 
es tenia a l’abast, hi ha una sèrie de dades que només es poden 
obtenir a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu 
anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge 
coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives co-
marcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara 
que disposem de dades més recents per a alguns camps, s’ha 
optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca.
Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; 
“LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és 
la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a 
la POR. A la columna “Equipaments salut” 1 significa que tenen 
consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna 
“Equipaments educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen 
institut i 3 que tenen estudis universitaris.
Taula 3.1
Alt Camp. Dades estadístiques
Població Habitatge i equipament Dades socieconòmiques
Municipis/entitats %
 p
o
b
la
ci
ó
 s
o
b
re
 e
l t
o
ta
l 
d
e 
la
 c
o
m
ar
ca
C
en
s 
d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
1
P
ad
ró
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
5
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 1
99
1-
20
01
%
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 
d
e 
0-
14
 a
ny
s 
20
01
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 d
e 
0 
a 
14
 a
ny
s 
19
91
-2
00
1
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
an
y 
20
01
* 
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
19
91
 m
és
 
d
ad
es
 C
FO
 fi
ns
 2
00
5
%
 ∆
 p
ar
c 
d
'h
ab
it
at
g
e 
 
19
91
-2
00
1
%
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
an
y 
20
01
%
 ∆
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
19
91
-2
00
1
P
la
ce
s 
tu
rí
st
iq
ue
s 
E
q
ui
p
am
en
ts
 e
d
uc
at
iu
s*
E
q
ui
p
am
en
ts
 s
al
ut
*
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
in
d
us
tr
ia
+
 
co
ns
tr
uc
ci
ó
 s
o
b
re
 P
O
R
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
ag
rí
co
la
 
so
b
re
 P
O
R
 2
00
1
Ta
xa
 d
e 
d
ep
en
d
èn
ci
a
LL
T
L 
p
er
 c
ad
a 
1.
00
0 
 
ha
b
it
an
ts
. A
ny
 2
00
1
LL
T
L 
/ 
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
A
ut
o
co
nt
en
ci
ó
 m
un
ic
ip
al
Aiguamúrcia 1,80 648 719 15 9 -7 635 656 7 38 42 99 2 2 268 24 36 81 33 0,80 0,76
Aiguamúrcia 0,16 66 65 -3 11 -3 50 4 52 30 23 13 52 143
Mas d'en Perers, el 0,25 52 99 271 8 1 147 123 15 450 14 57 7 93
Pla de Manlleu, el 0,31 127 125 4 9 -5 114 -13 39 22 1 53 17 49 83
Manantials, els 0,20 76 82 85 16 -13 56 12 48 125 28 29 18 79
Albà, l’ 0,07 34 28 55 9 4 43 8 40 42 13 15 46 123
Ordres, les 0,02 9 8 13 -13 11 36 33 8 25 50 13
Pobles, les 3,22 146 1.287 -15 8 -8 144 42 2 1 1 52 25 52 463
Planeta, la -100 2 -33 -100
continua a la pàgina següent >
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
62
Població Habitatge i equipament Dades socieconòmiques
Municipis/entitats %
 p
o
b
la
ci
ó
 s
o
b
re
 e
l t
o
ta
l 
d
e 
la
 c
o
m
ar
ca
C
en
s 
d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
1
P
ad
ró
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
5
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 1
99
1-
20
01
%
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 
d
e 
0-
14
 a
ny
s 
20
01
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 d
e 
0 
a 
14
 a
ny
s 
19
91
-2
00
1
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
an
y 
20
01
* 
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
19
91
 m
és
 
d
ad
es
 C
FO
 fi
ns
 2
00
5
%
 ∆
 p
ar
c 
d
'h
ab
it
at
g
e 
 
19
91
-2
00
1
%
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
an
y 
20
01
%
 ∆
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
19
91
-2
00
1
P
la
ce
s 
tu
rí
st
iq
ue
s 
E
q
ui
p
am
en
ts
 e
d
uc
at
iu
s*
E
q
ui
p
am
en
ts
 s
al
ut
*
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
in
d
us
tr
ia
+
 
co
ns
tr
uc
ci
ó
 s
o
b
re
 P
O
R
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
ag
rí
co
la
 
so
b
re
 P
O
R
 2
00
1
Ta
xa
 d
e 
d
ep
en
d
èn
ci
a
LL
T
L 
p
er
 c
ad
a 
1.
00
0 
 
ha
b
it
an
ts
. A
ny
 2
00
1
LL
T
L 
/ 
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
A
ut
o
co
nt
en
ci
ó
 m
un
ic
ip
al
Santes Creus 0,36 138 146 19 9 -8 120 17 52 63 1 77 23 19 45
Alcover 11,01 3.966 4.405 17 16 -3 1.921 2.135 16 74 32 91 2 2 1.763 51 7 74 30 0,67 0,70
Alcover 9,76 3.625 3.907 10 15 -3 1.544 10 80 23 1.594 51 8 77
Borquera, la 0,00 1 1 1 -96 100 1
Camí dels Muntanyants 0,08 25 33 16 9 -47 89 12 67 8 42
Cabana, la 0,17 27 69 2.600 11 11 49 -8 24 1.100 15 53 20
Plana, la 0,03 20 14 -5 10 -18 9 -10 89 33 8 50 13 63
Masies Catalanes, les 0,31 101 125 115 14 -5 66 53 53 192 49 24 8 51
Mas Gassol 0,03 12 13 17 4 100 5 60 40
Residencial del Remei 0,24 72 98 414 29 1 41 215 68 460 34 44 6 71
Serradalt 0,36 83 145 1.086 13 13 120 24 23 1.300 45 64 36
Alió 0,96 375 384 12 10 -4 199 202 4 68 7 1 1 146 38 23 97 43 1,10 0,47
Bràfim 1,59 581636 0 8 -8 338 370 3 62 12 1 1 247 37 24 80 24 0,55 0,83
Cabra del Camp 2,15 682 859 57 13 -1 545 651 13 36 76 289 45 12 82 18 0,43 0,71
Cabra del Camp 1,12 434 450 9 12 -2 319 15 53 25 182 39 17 92
Can Rui 0,01 12 3 8 33 230 12 5 40 80
Mas del Plata, el 1,01 235 403 535 15 -4 340 91 25 608 102 55 4 63
Miralcamp Residencial 0,01 1 3 22 47 5
Figuerola del Camp 0,79 287 318 35 14 4 181 183 10 48 47 8 1 1 134 52 7 77 15 0,31 0,83
Garidells, els 0,47 175 189 -3 18 -2 131 131 52 14 1 69 25 16 107 35 0,90 0,44
Masó, la 0,71 280 285 6 11 -4 118 118 68 13 1 1 97 28 15 98 19 0,54 0,77
Milà, el 0,44 162 177 -4 10 -3 84 84 62 10 10 1 1 70 31 14 77 17 0,39 0,41
Montferri 0,56 159 225 4 11 5 176 197 4 23 15 15 1 60 25 28 115 40 1,05 0,48
Montferri 0,55 156 222 4 12 6 258 65 23 15 58 26 26 116
Vilardida 0,07 3 29 2 -86 50 2 100 50
Mont-ral 0,45 154 180 33 10 -9 134 144 3 42 71 22 1 70 26 11 50 18 0,39 0,78
Bosquet, el 0,06 24 24 118 29 11 13 160 38 67 9 33 89
Farena 0,11 34 46 13 12 -8 54 6 28 36 21 24 14 29
Cabrera, la 0,01 3 3 11 1.000 18
Cadeneta, la 0,03 11 12 120 9 9 7 40 71 67 4 50 25 100
Aixàvega, l’ 0,03 16 14 220 19 46 47 350 8 25 13 25
Mas de Llaneta, el -100 -27 -100 -100
Mont-ral 0,20 66 81 53 5 -12 56 6 55 63 28 32 50
Nulles 0,92 359 369 6 10 -3 220 257 4 58 13 21 1 1 137 29 27 96 23 0,59 0,67
Bellavista 0,06 19 23 111 5 -6 24 14 29 133 12 33 42
Casafort 0,02 7 7 133 -33 13 333 31 300 2 50 50
Nulles 0,85 333 339 2 11 -2 200 6 63 8 123 28 29 103
Pla de Santa Maria, el 4,76 1.669 1.903 6 16 -1 752 934 7 72 14 21 1 1 718 51 6 83 46 1,08 0,42
Pont d'Armentera, el 1,49 527 596 -11 8 -6 387 400 2 59 3 7 1 1 207 43 11 100 22 0,56 0,72
Puigpelat 1,97 634 789 45 18 5 330 361 6 55 59 1 1 287 46 11 75 51 1,12 0,25
Querol 0,90 290 359 70 12 -7 567 598 4 22 138 1 125 33 22 66 19 0,43 0,83
Esblada 0,05 19 20 -21 5 -45 9 -31 78 17 10 20 70 30
Querol 0,11 55 45 20 13 8 61 15 38 28 23 35 4 104
Valldossera 0,73 216 294 114 12 -5 531 11 19 222 92 34 21 61
Riba, la 1,70 676 679 -26 9 -8 408 423 5 60 -11 1 1 292 70 2 79 53 1,23 0,42
Riba, la 1,64 663 657 -25 10 -7 436 19 61 -11 286 70 2 80
Hortasses, les 0,05 13 22 -43 -17 16 -11 31 -38 6 67 67
Rodonyà 1,15 443 462 20 16 4 316 321 5 43 33 1 1 182 32 21 105 35 0,85 0,49
Rourell, el 0,78 256 313 6 9 1 169 201 16 66 18 1 77 30 18 134 22 0,74 0,67
Vallmoll 3,53 1.292 1.413 25 14 -5 705 788 11 57 44 1 1 634 53 5 60 38 0,76 0,56
Vallmoll 2,43 876 974 6 13 -4 534 21 57 20 1 1 418 51 6 67
Vallmoll Paradís 1,10 416 439 104 16 -14 247 29 57 154 216 56 4 44
continua a la pàgina següent >
> continua de la pàgina anterior
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
63
Font: Dades de l’IDESCAT i dels certificats de final d’obra del COAAT.
Població Habitatge i equipament Dades socieconòmiques
Municipis/entitats %
 p
o
b
la
ci
ó
 s
o
b
re
 e
l t
o
ta
l 
d
e 
la
 c
o
m
ar
ca
C
en
s 
d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
1
P
ad
ró
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
5
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 1
99
1-
20
01
%
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 
d
e 
0-
14
 a
ny
s 
20
01
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 d
e 
0 
a 
14
 a
ny
s 
19
91
-2
00
1
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
an
y 
20
01
* 
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
19
91
 m
és
 
d
ad
es
 C
FO
 fi
ns
 2
00
5
%
 ∆
 p
ar
c 
d
'h
ab
it
at
g
e 
 
19
91
-2
00
1
%
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
an
y 
20
01
%
 ∆
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
19
91
-2
00
1
P
la
ce
s 
tu
rí
st
iq
ue
s 
E
q
ui
p
am
en
ts
 e
d
uc
at
iu
s*
E
q
ui
p
am
en
ts
 s
al
ut
*
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
in
d
us
tr
ia
+
 
co
ns
tr
uc
ci
ó
 s
o
b
re
 P
O
R
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
ag
rí
co
la
 
so
b
re
 P
O
R
 2
00
1
Ta
xa
 d
e 
d
ep
en
d
èn
ci
a
LL
T
L 
p
er
 c
ad
a 
1.
00
0 
 
ha
b
it
an
ts
. A
ny
 2
00
1
LL
T
L 
/ 
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
A
ut
o
co
nt
en
ci
ó
 m
un
ic
ip
al
Valls 57,10 20.232 22.851 1 15 -5 10.095 11.545 22 73 14 312 2 3 9.068 48 3 73 47 1,05 0,67
Fontscaldes 0,31 104 125 8 12 -4 79 -1 51 33 43 30 14 93
Masmolets 0,02 9 10 -25 10 -23 20 -60 6 83 17
Picamoixons 1,07 413 429 -19 13 0 256 1 61 -7 1 1 144 42 7 131
Valls 55,69 19.706 22.287 1 15 -5 9.359 18 73 15 8.875 48 2 72
Vilabella 1,97 787 789 -7 14 -2 411 411 70 -3 6 1 1 324 36 16 90 30 0,72 0,64
Vila-rodona 2,79 1.001 1.117 -2 10 -3 641 721 9 61 12 12 1 2 436 31 31 83 32 0,74 0,68
Mas d'en Bosc, el 0,00 3 1 -9 8 60 13 1 100
Vilardida 0,07 4 29 25 25 7 75 29 3 33 33 33
Vila-rodona 2,72 994 1.087 -2 10 -4 644 11 62 12 432 31 31 84
Població
L’any 2007 a la comarca hi vivien 42.586 persones, amb una den-
sitat de 79,2 habitants per km2. La comarca de l’Alt Camp té un 
7% del total d’habitants del Camp de Tarragona, i ocupa el quart 
lloc pel que fa a proporció d’habitants comarcals sobre el total. 
La seva densitat és relativament baixa, també es troba en el quart 
lloc, amb menys de la meitat de la densitat mitjana del conjunt de 
l’àmbit.
Valls concentra més de la meitat de la població comarcal. Tenia 
23.948 habitants l’any 2007, que representen un 56% del total de 
la comarca. La seva densitat és de 433,2 habitants per km2. Cal 
assenyalar que dins el seu terme municipal hi ha l’entitat municipal 
descentralitzada de Picamoixons, amb una població de 429 habi-
tants, l’any 2007. 
Alcover és el següent municipi amb més nombre d’habitants, un 
11% del total de la comarca; la resta de municipis estan per sota el 
5% comarcal, hi ha tres municipis que no arriben als 200 habitants, 
i el municipi amb menys població és el Milà amb 177 habitants 
l’any 2007.
Taula 3.2
Dades bàsiques de la comarca de l’Alt Camp. Any 2007
Comarca
Nombre 
de municipis Capital Superfície (km2) Població 2007 
Densitat 
de població 2007
Pes (%) de la població 
capital/comarca 
Alt Camp 23 Valls 538,01 42.586 79,15 56,23
Total de l’àmbit 131 2.999,02 575.333 191,84
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT. Any 2007.
A les darreres dècades la població de l’Alt Camp ha anat augmen-
tant, principalment a Valls, la capital i principal nucli comercial de 
la comarca, que més enllà dels seus límits, estén la seva influència 
per algunes localitats de la Conca de Barberà i el Tarragonès. 
L’any 2007 Valls era l’únic municipi de la comarca que superava 
els 5.000 habitants (23.948) i havia crescut un 16% respecte del 
2001. Per la seva banda, Alcover, amb 4.731 habitants, estava a 
punt de superar el llindar dels 5.000; aquest municipi havia crescut 
un 23% respecte de sis anys abans.
La distribució de la població comarcal denota una important es-
tructura rural, amb un 47,8% de municipis que tenen fins a 500 
habitants, un 39,1% s’engloben dins l’estrat dels 501 als 2.000 ha-
bitants, i només un 8,7% s’inclouen dins l’estrat de 2.001 a 5.000 
habitants.
L’evolució de la població 2001-2007 ha estat positiva, amb un in-
crement d’un 19% en aquests sis anys, per sobre l’evolució de 
Catalunya (d’un 13%), i per sota la de l’àmbit, d’un 27%. Tots els 
municipis han incrementat el seu nombre d’habitants en els darrers 
sis anys, excepte Alió que ha passat de 372 a 368 habitants, amb 
una pèrdua gens significativa de quatre persones.
En comparació amb les altres comarques del Pla, cal destacar que 
en l’ordre de creixement, per darrera seu només hi ha les comar-
> continua de la pàgina anterior
64
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
Mapa 3.4
Evolució de la població 2001-2007. Alt Camp
-17 a 0 25 a 50
0 a 10 50 a 250
10 a 25
Font: Elaboració pròpia a partir de dades 
de l’IDESCAT.
5 km0
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
65
ques del Priorat amb un creixement d’un 6% i la Conca de Barberà 
amb un 10%, i que la seva evolució és propera a la del Baix Camp, 
que ha tingut un creixement d’un 23%. 
Alguns municipis augmenten amb una proporció elevada la seva 
població, aquest és el cas de municipis propers a Valls, els quals 
tenen una relació forta amb la capital pertrasllat de l’habitatge 
o per relacions residència–treball. És el cas de Puigpelat amb un 
increment del 54% (311 persones) i de Vallmoll, amb un 22% d’in-
crement poblacional. 
Montferri és el municipi on, proporcionalment, més ha augmentat 
la població, ja que ha passat de 147 persones l’any 2001 a 323 
el 2007, augment que representa un 119,7%; Cabra del Camp 
també té un augment notori d’un 58,5% que en xifres absolutes 
són de 373 persones; i Aiguamúrcia amb un 33% d’increment que 
comporta 213 persones més l’any 2007 que el 2001. En aquests 
casos, les evolucions positives de la població estan més relaciona-
des amb l’existència de segones residències que es converteixen 
en habitatges permanents.
La comparació del moviment migratori entre 2001 i 2006 es fa a 
partir dels saldos migratoris (entrades menys sortides de nombre 
de persones) a cada municipi. També s’assenyala quins són els 
principals municipis de destí de la immigració estrangera.
Els moviments migratoris estan relacionats amb diverses causes, 
entre les quals cal destacar el canvi de residència de població en 
recerca d’habitatge amb una millor relació entre qualitat i preu, 
cosa que comporta trasllats des de municipis grans cap a altres 
de més petits propers als grans. L’altra gran causa del moviment 
migratori és la recerca de treball i millor qualitat de vida. Aquest és 
el cas dels immigrants procedents de fora d’Espanya que cerquen 
feina lluny dels seus països on les condicions no els permeten de-
senvolupar-se. Aquesta població sol anar a viure a municipis més 
grans on les possibilitats de trobar feina són majors.
La taula següent recull les dades del saldo migratori de persones 
que vénen o van a altres municipis d’Espanya. De la taula es des-
taca el saldo positiu de la comarca tant l’any 2001 com el 2006. 
El darrer any estudiat el saldo migratori ha doblat el del 2001 (762 
i 344, respectivament).
Valls destaca com el municipi on l’arribada de població ha superat 
la que se’n va, amb saldos propers a les dues-centes persones el 
2001 i superiors a aquesta xifra cinc anys més tard.
Cal destacar que la majoria dels municipis de la comarca han tin-
gut saldos migratoris positius els dos anys estudiats, tant sols dos 
municipis han tingut saldos negatius, encara que la pèrdua d’habi-
tants ha estat molt minsa. 
La lectura dels saldos per municipis indica que molts tenen una 
evolució positiva en l’atracció de població els darrers anys. En el 
cas d’Aiguamúrcia, Montferri, Puigpelat, Querol, el Rourell des de 
principi de la dècada del 2000, altres com Valls, Alcover i el Pla de 
Santa Maria, des de final dels anys 1990, Cabra del Camp i Vallmoll 
des de fa uns vint anys. 
Alguns d’aquests municipis han tingut recentment saldos migra-
toris molts positius, aquests és el cas de Valls amb 218 persones, 
Querol amb 115 i Alcover amb 89, l’any 2006. 
La immigració estrangera és més elevada als municipis grans com 
Valls o Alcover. L’any 2006 qui va rebre més immigrants fou Valls 
amb 509 persones, prop del 50% del total comarcal. El fet de ser 
un municipi gran i el seu dinamisme com a capital comarcal el fan 
atraure la població forana. Alcover amb 109 immigrants estrangers 
fou el segon municipi més aglutinador. El mateix any, alguns mu-
nicipis més petits van rebre entorn de 20 persones procedents de 
l’estranger, com són Cabra del Camp, Vallmoll, Rodonyà i el Pla 
de Santa Maria. La resta de municipis van rebre menys nombre 
d’estrangers o bé no en van rebre cap.
Taula 3.3
Evolució de la població per municipis. Període 2001-2007
Municipis 2001 2007
Evolució 
2001-2007 
(%)
Aiguamúrcia 651 864 32,72
Alcover 3.841 4.731 23,17
Alió 372 368 -1,07
Bràfim 567 674 18,87
Cabra del Camp 638 1.011 58,46
Figuerola del Camp 288 330 14,58
Garidells, els 160 198 23,75
Masó, la 277 287 3,61
Milà, el 167 177 5,98
Mont-ral 169 182 7,69
Montferri 147 323 119,72
Nulles 358 414 15,64
Pla de Santa Maria, el 1.685 2.045 21,36
Pont d’Armentera, el 565 604 6,90
Puigpelat 580 891 53,62
Querol 298 533 78,85
Riba, la 704 710 0,85
Rodonyà 415 504 21,44
Rourell, el 261 362 38,69
Vallmoll 1.254 1.529 21,93
Valls 20.568 23.948 16,43
Vila-rodona 1.033 1.112 7,64
Vilabella 779 789 1,28
Total de la comarca 35.777 42.586 19,03
Total de l’àmbit 453.289 575.333 26,92
Catalunya 6.361.365 7.210.508 13,35
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró municipal d’habitants de 
l’IDESCAT. Anys 2001 i 2007.
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
66
Els municipis amb nombre significatiu de segones residències 
tenen saldos migratoris positius, possiblement per la conversió 
d’aquestes en residències principals: és el cas de Querol i Mont-
ferri, amb saldos positius el 2006. Cal tenir en compte, també, que 
en alguns municipis, l’evolució favorable del seu nombre d’habi-
tants respon en part als empadronaments de persones que només 
resideixen al municipi durant el cap de setmana.
El moviment migratori repercuteix en l’estructura d’edats de la po-
blació, a les zones receptores s’incrementen els estrats de pobla-
ció de 15-64 i dels menors de 15 anys, que corresponen a l’edat 
de persones que vénen a treballar i la dels seus fills. 
A l’Alt Camp, l’any 2001, les persones en edat laboral representa-
ven un 66%, les de 14 anys o menys un 14%; aquestes proporci-
ons s’han incrementat lleugerament el 2007: en el primer estrat la 
proporció ara és d’un 68% i un 15% en l’estrat dels menors. A la 
taula 3.5 està distribuïda la població per grans grups d’edat. 
Les proporcions de població infantil de la comarca estan lleugera-
ment per sota de les de l’àmbit del Camp de Tarragona, tant l’any 
2001 com el 2007. A l’inrevés passa amb els estrats d’edat de 
més de 65 anys, on les proporcions de l’Alt Camp són majors que 
les del Camp de Tarragona. 
La composició de l’estructura d’edats per municipis indica que els 
creixements més elevats del grup d’edats entre els 15 i els 64, en-
tre el 2001 i el 2007, són a Aiguamúrcia, amb una diferència d’uns 
3 punts; Montferri amb una diferència de quasi 10 punts; el Pla de 
Santa Maria on aquest estrat ha passat de representar un 64% a 
un 67%; Rodonyà amb uns 4 punts per sobre el 2007. En el cas de 
Valls l’augment d’aquest grup només ha estat d’un punt.
Economia
L’Alt Camp havia estat sempre una comarca eminentment agrí-
cola. Tanmateix, en el decenni 1960-1970 sofrí una transformació 
produïda sobretot per la industrialització del Camp de Tarragona, 
que atragué la pagesia i actualment el sector industrial es perfila 
com el més important. 
En el sector agrícola, cal destacar que l’Alt Camp forma part de 
l’àrea vitivinícola més important de Catalunya. L’avellana és també 
un conreu important a la comarca, l’altre és l’ametller. Els darrers 
anys ha augmentat el nombre d’hectàrees destinades a la vinya i 
han disminuït les destinades a la fruita seca.
La indústria és l’activitat econòmica predominant, i ara representa 
prop del 50% de l’estructura del PIB comarcal. Es concentra a 
Valls, encara que Alcover s’ha convertit en un centre força conso-
lidat. Tant a l’Alcover com a la Riba hi ha indústries de paper que 
es van iniciar al segle xix. Altres municipis amb activitat industrial 
destacable són el Pla de Santa Maria, Vallmoll, Vila-rodona i Puig-
pelat.
Taula 3.5
Estructura d’edats. Comparació 2001-2007 (%)
Comarca Alt Camp Camp de Tarragona Catalunya
Edats/any 0-14 15-64 >= 65 0-14 15-64 >=65 0-14 15-64 >=65
2001 13,80 66,62 19,57 14,60 69,14 16,25 13,60 68,98 17,41
2007 14,98 68,08 16,93 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41
Font: Elaboració pròpia a a partir de les dades de l'IDESCAT.
Taula 3.4
Saldos migratoris (destinació-procedència) per municipis. 
Comparació 2001-2006
Municipis 2001 2006
Aiguamúrcia 22 33
Alcover 90 89
Alió -1 -4
Bràfim 4 21
Cabra del Camp 16 48
Figuerola del Camp 3 -2
Garidells, els -6 0
Masó, la -4 10
Milà, el -1 -3
Mont-ral 0 0
Montferri -9 55
Nulles 12 28
Pla de Santa Maria, el 18 36Pont d’Armentera, el -16 15
Puigpelat -26 55
Querol 10 115
Riba, la -6 16
Rodonyà 13 9
Rourell, el 37 -8
Vallmoll 28 22
Valls 172 218
Vila-rodona -4 1
Vilabella -8 8
Total Comarca 344 762
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
67
Els factors que més beneficien la localització d’indústria a la co-
marca són, d’una banda, l’existència de sòl industrial, i de l’altra, 
les infraestructures que circulen pel seu territori, com l’autopista 
AP-2, que la relaciona amb els principals focus industrials de Ca-
talunya, Espanya i d’Europa. Això facilita la instal·lació d’indústries 
foranes, en especial a Valls, que sovint necessiten altres indústries 
que els facilitin productes concrets, i d’aquesta manera s’ha gene-
rat un teixit industrial que dinamitza la comarca. 
El sector de la construcció, que havia tingut una bona incidència 
en l’activitat econòmica de la comarca en els darrers anys, té una 
realitat de recessió com a conseqüència de la manca de venda 
d’habitatges per l’encariment dels seus preus i la manca de liquidi-
tat de les famílies derivada de l’actual crisi econòmica. Per tant, les 
perspectives futures són de contenció.
El sector terciari se centra molt a la capital, Valls, com a centre 
on estan instal·lats bona part dels serveis i del comerç. El pes del 
terciari és baix en relació amb altres comarques del voltant, com el 
Tarragonès. El creixement s’ha centrat en els serveis de les admi-
nistracions públiques i també, en l’hostaleria. El nombre i el tipus 
de serveis públics depenen del volum de població, ja que aquests 
serveis resten estancats si no s’incrementa el nombre d’habitants. 
També el comerç, en especial alimentari, està directament relacio-
nat amb el nombre d’habitants del municipi i de la comarca. En el 
cas de Valls atrau població d’altres zones de la comarca.
L’atracció turística de la comarca és més aviat escassa. Cal des-
tacar la menja dels calçots que és típica d’aquests comarca i que 
atrau població de l’àrea de Tarragona i de la de Barcelona, du-
rant la temporada de collita, però es tracta d’un turisme de cap 
de setmana o de diumenge, i, per tant, els ingressos econòmics 
que resten a la comarca no són excessivament importants. Tot i 
l’existència d’algunes urbanitzacions a les zones més forestals i 
de muntanya, el turisme no té a l’Alt Camp el dinamisme que té 
a altres comarques veïnes com el Baix Penedès i el Tarragonès. 
Recentment, s’ha creat un consorci de desenvolupament comar-
cal, conjuntament amb les comarques de la Conca de Barberà i 
l’Anoia.
A l’Alt Camp se celebraven cinc fires anuals, l’any 2006. Valls és 
el municipi que concentra major activitat firal. La Firagost que se 
celebra l’estiu de cada any (l’any 2009 se n’ha fet la 55a.) és la més 
coneguda. Aquesta fira consisteix en una exposició sobre produc-
tes del camp, de ramaderia i maquinària agrícola, tot i que també 
té un caire turístic. Per altra banda, cada dimecres i dissabte es 
fa el mercat de la fruita i la verdura de Valls, el qual té vuit segles 
d’història.
La mobilitat entre la residència i el lloc de treball és un element 
bàsic d’identificació de l’atracció de les zones econòmiques més 
dinàmiques sobre les de menys activitat. L’enquesta de mobilitat 
quotidiana de Catalunya feta l’any 2006 indica que un 69,4% dels 
desplaçaments diaris de residents a l’Alt Camp es queden a la ma-
teixa comarca. Les relacions més notòries amb les altres comar-
ques són amb la Conca de Barberà, el Baix Camp, el Tarragonès i 
el Baix Penedès, les quatre amb fluxos superiors als dos milers de 
desplaçaments.
La mobilitat per comprar o gaudir del lleure és menor, encara que 
en aquest cas la mobilitat cap a fora la comarca és propera al 50%. 
Les comarques veïnes del Tarragonès, el Baix Camp el Baix Pene-
dès i la Conca de Barberà són les més receptores de les persones 
que es desplacen des de l’Alt Camp.
L’any 2007, el nombre de persones en atur eren quasi 1.500 (1.499 
exactament), quasi el doble dels desocupats de tres anys abans, 
l’any 2004, quan el nombre d’aturats era de 960 persones. Per 
branques d’activitat, on es registren més persones sense feina són 
les indústries manufactureres, amb un 26% de proporció coinci-
dent amb la del 2004, i en la branca de les immobiliàries, lloguers 
i serveis d’empreses, on la proporció dels desocupats ha passat 
d’un 19% el 2004 a un 25% el darrer any, recollint la influència 
negativa sobre les immobiliàries que ha generat la disminució de la 
venda d’habitatges que s’ha derivat dels elevats preus i de la crisi 
econòmica. L’altre sector amb més persones en atur és el de la 
construcció i el del comerç. 
La crisi econòmica que ha afectat el sector de la construcció no 
tant sols ha repercutit negativament en les empreses construc-
tores, sinó que també ha afectat altres indústries que li donaven 
servei i, en especial, les promotores i les immobiliàries. 
Dotació d’equipaments
La dotació en equipaments d’una comarca o d’un municipi és un 
indicador del grau d’autosuficiència que té i del grau d’atracció que 
genera sobre les zones veïnes, així com de les seves mancances.
L’Alt Camp està dotat amb els equipaments bàsics, els més essen-
cials per cobrir les necessitats de les persones que hi resideixen. 
A continuació es recullen les dotacions en equipaments educatius, 
sanitaris i de benestar social que donen servei a la població de la 
comarca.
L’any 2006 a l’Alt Camp hi havia 41 centres d’ensenyament, la 
majoria dels quals (90%) eren de titularitat pública. El nombre total 
de centres va augmentar entre el 2001 i el 2006, el primer any eren 
37, per tant, l’evolució positiva fou d’un 10,8%.
La comparació, l’any 2006, amb l’àmbit del Pla i amb Catalunya 
indica que, proporcionalment, els centres públics són més abun-
dants a l’Alt Camp. L’any 2006, el total de centres d’ensenyament 
de la comarca representaven un 11,05% dels existents al Camp de 
Tarragona. L’any 2001 aquesta proporció era similar (11,8).
Valls és el municipi que té més nombre d’escoles i en concentra un 
37% de la comarca. Alcover amb 3 (7%) és el segon municipi en el 
rànquing d’escoles. Aiguamúrcia, el Pla de Santa Maria, Puigpelat, 
Rodonyà i Vallmoll tenen 2 escoles cadascun. Hi ha 11 municipis 
que tenen 1 escola i 3 que no en tenen cap. En comparació amb 
cinc anys abans, Alcover i Aiguamúrcia tenien 3 escoles cadascun 
i 4 municipis no en tenien cap.
La taula 3.6 recull les dades de la titularitat dels centres de la co-
marca i els compara amb les del Camp de Tarragona i amb les de 
Catalunya.
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
68
Taula 3.6
Centres d’ensenyament. Comparació de la proporció entre públics i privats. Any 2006 
Públics Privats Total
 Àmbit territorial Nombre % Nombre % Nombre %
Alt Camp 37 90 4 10 41 100
Camp de Tarragona 290 78 81 22 371 100
Catalunya 2.808 67 1.360 33 4.168 100
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT.
La taula 3.7 recull els nombre de centres segons el grau d’ense-
nyament que imparteixen. Els destinats a infantil i a infantil i pri-
mària són els més abundants tant l’any 2006 com el 2001. En el 
primer any representen un 85% del total d’escoles i en el segon 
una mica menys, un 84%.
La capital, Valls, és l’únic municipi on hi ha escoles que ofereixen 
tots els nivells d’ensenyament, alguns coberts per centres públics i 
privats i altres només per centres públics o privats, tant l’any 2001 
com el 2006. Aquests dos anys a Valls només hi havia dos cen-
tres privats on s’imparteix tot l’ensenyament obligatori, primària i 
secundària i també cicle infantil. A més, Valls disposa d’un centre 
d’educació especial de titularitat pública. Dels altres municipis no-
més Alcover disposa d’un centre de secundàtria, tan el 2001 com 
el 2006.
Taula 3.7
Nombre de centres d’ensenyament segons tipus d’ensenyament que fan. Comparació 2001-2006
Àmbit territorial
Infantil Infantil i primàriaSecundària
Infantil, primària 
i secundària Educació especial
2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006 2001 2006
Alt Camp 5 10 26 25 3 3 2 2 1 1
Camp de Tarragona 73 104 156 177 47 51 29 30 9 9
Catalunya 965 1.163 1.608 1.751 630 647 485 478 121 129
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT.
L’equipament sanitari que dóna servei a la comarca disposa de 
quatre centres hospitalaris.
El nombre de centres hospitalaris el 2007 representa una propor-
ció d’un 19% del total de centres del Camp de Tarragona i un 1% 
dels de Catalunya.
Taula 3.8
Nombre de centres i llits hospitalaris. Comparació 2001-2007
Àmbit territorial
Centres hospitalaris (1) Nombre de llits
2001 2007 2001 2007
Alt Camp 4 4 227 262
Camp de Tarragona 17 21 2.737 3.056
Catalunya 208 231 31.265 33.743
(1): Centres inclosos dins la XHUP i la resta de centres que donen suport al Servei Català de la Salut.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Salut, Servei Català de la Salut i de l’IDESCAT. 
El Pius Hospital de Valls és un hospital d’aguts i forma part de la 
xarxa	hospitalària	d’utilització	pública	(XHUP).	És	un	dels	sis	cen-
tres d’aquesta xarxa del Camp de Tarragona. 
Les dades facilitades pel Servei Català de la Salut (any 2002) indi-
quen que a l’Alt Camp hi ha 3 centres d’atenció primària: a Valls, 
Alcover i Vila-rodona, que representen un 9% dels CAP de l’àmbit 
del Camp de Tarragona.
Valls també disposa de 2 centres de salut mental, vinculats a 
l’hospital, mentre que Aiguamúrcia disposa d’un centre residencial 
d’assistència als drogodependents. 
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
69
Un altre indicador de cobertura sanitària és l’índex del nombre de 
farmàcies per 1.000 habitants. L’any 2001 la dotació comarcal era 
de 24 farmàcies, amb un 0,69 farmàcies/1.000 residents, la qual 
és superior a la del Camp de Tarragona (0,51) i a la de la majoria 
de comarques de l’àmbit Pla, excepte el Priorat (1,09). El 2007, 
el nombre d’oficines de farmàcia havia disminuït i era de 22, que 
representa un índex de 0,51 farmàcies per cada 1.000 habitants
Valls és el municipi on hi ha instal·lades més farmàcies, la meitat 
de totes les localitzades a l’Alt Camp, mentre que dotze municipis 
més de la comarca tenen una farmàcia cadascun.
Els equipaments de benestar social tenen l’objectiu d’ajudar les 
persones amb dèficits econòmics i/o familiars que necessiten 
atenció especialitzada o alguns col·lectius concrets, el més nom-
brós dels quals és el d’avis. La dotació en centres de dia i en re-
sidències destinades a la tercera edat és un indicador bàsic de la 
cobertura que fan aquests equipaments en un territori.
La taula 3.9 recull les dades d’aquesta dotació a l’Alt Camp i la 
compara amb les del Camp de Tarragona i amb les de Catalunya.
Taula 3.9
Nombre de centres de dia i places a residències per a gent gran. Comparació 2001-2007
Àmbit territorial
Centres de dia
Nombre de places a residències
Nombre de centres Nombre de places
2001 2007 2001 2007 2001 2007
Alt Camp 3 7 57 149 260 368
Camp de Tarragona 25 52 309 918 2.348 3.558
Catalunya 466 706 7.328 12.746 39.071 50.267
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT.
L’evolució en els darrers sis anys ha estat positiva tant en el nom-
bre i places de centres de dia, com en el de les places ubicades 
a residències. L’evolució positiva també s’ha produït al Camp de 
Tarragona i a Catalunya. La recerca d’ajut de les persones grans 
que no són prou autosuficients i de les seves famílies, conjunta-
ment amb l’increment del nombre d’habitants, potencien l’amplia-
ció d’aquesta dotació social. 
A l’actualitat, l’Alt Camp aglutina un 13% dels centres de dia del 
Camp de Tarragona, un 16% del nombre de places a aquests cen-
tres de dia i un 10% de les places ubicades a residències. El 2001 
aglutinava un 12% dels centres, un 18% del seu nombre de places 
i un 11% de les places dins les residències.
La distribució per municipis confirma la tendència a ampliar aquest 
servei d’assistència a la gent gran. Així, el 2001, només dos muni-
cipis de la comarca tenien centres de dia, i l’any 2007 eren quatre 
els municipis que disposaven d’aquest equipament que és tant 
bàsic per al benestar social. 
Valls, amb 2 centres i 45 places, era el municipi més ben dotat en 
centres de dia de la comarca l’any 2001. L’altre municipi era Alco-
ver, que disposava d’un centre amb 12 places. Actualment aquests 
dos municipis tenen més dotació per als avis i s’han afegit a la llista 
Nulles i el Pla de Santa Maria. El 2007, Valls ja tenia 3 centres amb 
82 places, Alcover 2 amb 37 places, i Nulles i el Pla de Santa Maria 
en tenien 1 cadascun, amb 10 i 20 places, respectivament. 
També ha augmentat, aquests darrers anys, el nombre de places 
en residències a Valls i a Alcover. A Valls, han passat de 235 a 314, 
el 2007. Per la seva banda, les places d’Alcover, han augmentat 
de 25 a 29. A més, el 2007, el Pla de Santa Maria s’afegeix a la 
dotació i disposa de 25 places de residència per a la gent gran. 
Actualment Valls aglutina quasi un 43% dels centres comarcals, un 
55% del total de places a aquests centres i un 85% de places dins 
les residències per a la gent gran. 
El nombre d’habitants, el grau d’atracció del municipi, la seva ubi-
cació en el territori i el nombre de persones grans que hi resideixen 
condicionen la construcció d’aquests equipaments, tant pel que fa 
al nombre com al lloc on es localitzen. Valls, com a capital, com-
pleix aquests condicionants, per tant, és el municipi que té més 
proporció de places a centres de dia i, sobretot, a residències per 
a persones grans.
Les darreres dades disponibles indiquen que a la comarca hi ha 
ubicades 9 biblioteques, 2 arxius i 2 museus, que representen un 
12%, un 10% i un 7% respectivament del total d’aquests equipa-
ments culturals existents a l’àmbit del Camp de Tarragona.
La utilització de l’equipament TIC1 és també un indicador del grau 
de desenvolupament d’una comarca i, sobretot, la seva connexió 
amb la resta del territori. 
La taula 3.10 recull les dades de tinença i ús de noves tecno-
logies, com l’ordinador i la connexió a Internet, el telèfon mòbil 
i la banda ampla que s’han anat introduint dins la dinàmica de 
la comarca al llarg dels darrers anys. L’any 2006 els percen-
tatges es troben uns 3 o 4 punts per sobre del valor de l’any 
2004. Probablement, si es disposés de dades més recents, la 
d’introducció a les noves tecnologies seria superior. En el cas 
de la banda ampla, el canvi ha estat més profund, i el 2006 
s’ha doblat la proporció de persones que en tenien el 2004. 
1 Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar.
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
70
Taula 3.10
Equipament TIC (tecnologies de la informació i la comunicació a la llar). Comparació 2004-2006
Àmbit territorial
Tinença d’ordinador Connexió a Internet Telèfon mòbil Banda ampla
2004 2006 2004 2006 2004 2006 2004 2006
Alt Camp 51,7 55,4 34,8 38 79,8 84,0 12,6 24,9
Camp de Tarragona 54,4 57,3 36,1 39,6 80,6 83,5 16,2 30,4
Catalunya 54,7 57,2 40,4 43,1 79,7 85,2 17,8 33,8
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.
L’any 2006 una mica més de la meitat de la població tenia ordina-
dor, i quasi un 40% es connectava a Internet. El telèfon mòbil era 
la nova tecnologia més emprada per les persones de la comarca, 
quasi la totalitat en tenien, en concret un 84%, i també és així a 
altres zones del Camp de Tarragona.
Comparativament amb l’àmbit del Pla, la tinença d’ordinador, la 
connexió a Internet i la banda ampla són superiors al Camp de 
Tarragona. No obstant això, l’ús del telèfon mòbil és molt similar. 
En general, les diferències no són gaire significatives, però podríem 
dir que la comarca de l’Alt Camp té un grau d’ús de les TIC similar 
al de la zona del seu entorn.
Notes finals
L’Alt Camp és una comarca en creixement poblacional. La majoria 
de municipis tenen una evoluciópositiva del nombre d’habitants, 
així com del saldo migratori, especialment als municipis de Valls 
i Alcover, Vallmoll i el Pla de Santa Maria. Aquests creixements 
estan relacionats amb el fet de ser un centre de serveis i d’activitat 
econòmica, en el cas de la capital, i també amb la ubicació propera 
d’Alcover, Vallmoll i el Pla de Santa Maria als eixos de comunicació 
principals que els enllaça eficaçment amb la resta del Camp de 
Tarragona pels eixos viaris (AP-2, N-240 i C-14).
Valls concentra el 56% de la població de la comarca. Amb tot, 
actualment es produeixen emigracions d’una part de la població 
del municipi cap a municipis propers en cerca d’habitatges que 
ofereixin una millor relació entre la qualitat i el preu.
Alcover és el segon centre en nombre d’habitants, on viu l’11% de 
la població comarcal i està proper al llindar dels 5.000 habitants. El 
Pla de Santa Maria, Vallmoll, Vila-rodona i Cabra del Camp són els 
altres municipis amb poblacions que superen els 1.000 habitants. 
La majoria tenen als voltants municipis amb un nombre d’habitants 
reduït, sobre els quals fan de pols d’atracció.
L’Alt Camp és una comarca bàsicament industrial que conserva 
la seva tradició agrícola –la vinya–, a la qual es va afegir, també, el 
conreu d’ametlles i d’avellanes.
Valls n’és el centre industrial. La seva massa poblacional i el sòl 
industrial proper fan que hi hagi una concentració d’activitats in-
dustrials que està potenciada per les infraestructures. Alcover és el 
segon centre industrial. A tall general, val a dir que caldria mantenir 
la indústria i consolidar-la a la comarca.
Els municipis ubicats a les zones més muntanyoses de l’Alt Camp 
concentren un major nombre d’urbanitzacions, generalment de 
segona residència. El turisme a l’Alt Camp és un potencial que cal 
concretar en el territori, impulsant el turisme vinculat amb el sector 
agrari, de la vinya i el cultural.
Els equipaments de nivell bàsic estan ubicats principalment a Valls 
on l’especialització és major. El segon municipi amb més dotació 
és Alcover. Valls fa el paper d’aglutinador de serveis, tal com cor-
respon a una capital comarcal. Alcover és un subcentre que té 
influència sobre el seu entorn. 
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
71
3.2.2. El Baix Camp
El Baix Camp té una superfície de 697,1 km2, que repre-
senten un 23% del total de l’àmbit del Camp de Tarragona i poc 
més del 2,1% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre re-
corre 204,17 km.
La comarca té 28 municipis: l’Albiol, l’Aleixar, Alforja, Almoster, Ar-
bolí, l’Argentera, les Borges del Camp, Botarell, Cambrils, Capa-
fonts, Castellvell del Camp, Colldejou, Duesaigües, la Febró, Mas-
pujols, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, Prades, Pratdip, 
Reus, Riudecanyes, Riudecols, Riudoms, la Selva del Camp, Van-
dellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Vilanova d’Escornalbou, Vilaplana i 
Vinyols i els Arcs.
Reus n’és la capital comarcal, amb un superfície de 57,82 km2, 
que representa un 8% de la superfície del Baix Camp i un 2% so-
bre el total de l’àmbit del Pla. El municipi més gran de la comarca 
és Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, amb 102,67 km2, que repre-
senta un 15% de la superfície comarcal. El de menys extensió és 
Maspujols que té 3,66 km2, que representa un 0,5% del territori de 
la comarca.
Medi físic
La comarca del Baix Camp, ubicada al terç meridional de la costa 
catalana, es divideix en dos sectors ben diferenciats: una plana i un 
semicercle muntanyenc. La plana, oberta al mar, forma una super-
fície regular, uniforme, retallada únicament per les rieres que la tra-
vessen. Té un pendent escàs i el terreny guanya alçada de manera 
imperceptible fins als primers contraforts de les muntanyes que la 
limiten. A partir d’aquí, en alguns indrets com el sector de Vilaplana 
i el racó de l’Hospitalet de l’Infant, el contacte amb els contraforts 
es fa de manera brusca i ràpida i, en altres com la Selva i Riude-
canyes, és més suau. La muntanya ocupa la meitat septentrional 
i occidental de la comarca i constitueix un autèntic obstacle difícil 
de travessar, excepte en els portells que la separen d’altres unitats 
i que formen el colls d’Alforja, de la Teixeta i de Fatxes.
A l’extrem nord del Baix Camp les Muntanyes de Prades formen 
part de la Serralada Prelitoral Catalana, i representen el territo-
ri més complicat de la comarca des del punt de vista orogràfic. 
Assoleixen els 1.203 m d’altura al tossal de la Baltasana, al límit 
amb la Conca de Barberà. Es tracta d’un territori força extens, 
on es poden diferenciar subunitats, com la serra de la Mussara, al 
sector sud; la serra de la Gritella, a l’oest, i els Motllats, a l’est, al 
límit amb l’Alt Camp. La complexitat orogràfica ha suposat que les 
vies de comunicació tinguin traçats complicats, per la qual cosa el 
poblament és relativament baix, en comparació amb la part de la 
comarca més propera a la costa. Així, hi trobem nuclis petits, com 
Prades i Capafonts.
Més a prop del mar, al sector occidental i sud-occidental, les ser-
ralades Litoral i Prelitoral tenen menor altura que les muntanyes de 
Prades, però una complexitat orogràfica similar. Formen un continu 
des de les esmentades muntanyes de Prades fins a la costa me-
diterrània. Destaquen, des de l’interior cap a la costa, la serra del 
Pradell (765 m) al límit amb el Priorat; la mola de Colldejou (859 m); 
la serra de Llaberia (919 m) ja al límit amb la Ribera d’Ebre; i les 
muntanyes de Tivissa i Vandellòs (mola de Genessies, 711 m; tos-
sa de l’Alzina, 697 m i molló Puntaire, 728 m). Sovint es presenten 
com a grans cingleres sobre un sòcol de muntanyes inferior. També 
aquí les comunicacions són difícils i el poblament, baix i irregular, 
amb nuclis com Vandellòs, Pratdip, Colldejou i l’Argentera. 
La plana costanera i oriental és la zona clarament més urbanitza-
da i antropitzada de la comarca, i es presenta com una extensió 
cap a l’oest de la comarca del Tarragonès. El territori planer ha 
facilitat la implantació de nuclis urbans importants, principalment a 
la costa (l’Hospitalet de l’Infant, Cambrils...), però també a l’interi-
or, com Reus, la capital comarcal, Mont-roig del Camp, Montbrió 
del Camp, la Selva del Camp... De la mateixa manera, les vies de 
comunicació són abundants i importants, així com alguns creixe-
ments urbanístics. El resultat és un territori força més fragmentat 
que la resta, especialment a la línia de costa.
Els cursos fluvials del Baix Camp es poden classificar segons la 
conca hidrogràfica a la qual pertanyen: les conques meridionals, la 
conca del Francolí i la de l’Ebre.
Les rieres meridionals són petits barrancs i rieres que neixen a les 
muntanyes del nord i l’oest de la comarca i desemboquen, des-
prés d’un recorregut curt, directament al Mediterrani, sense formar 
en cap cas rius i conques importants. Són la major part de cursos 
fluvials del Baix Camp i podem destacar, de nord-est a sud-oest, 
la riera de Riudoms, que es forma a l’alçada de Maspujols a partir 
de la unió de diversos barrancs i torrents, la majoria dels quals 
s’originen a la serra de la Mussara, i desemboca al mar a l’est 
de Cambrils; la riera d’Alforja, paral·lela a l’anterior, s’origina a les 
muntanyes de ponent i arriba al mar a l’oest de Cambrils; la riera 
de Riudecanyes, que neix als barrancs del sector oriental de la ser-
ra de Pradell, i desemboca a la zona residencial de Mont-roig del 
Camp, i presenta l’únic embassament important de la comarca en 
el seu recorregut, l’embassament de Riudecanyes; i el riu de Llas-
tres, que neix al sector oriental de la serra de Llaberia i arriba al mar 
a l’alçada de l’Hospitalet de l’Infant. Finalment, alguns barrancs del 
sector occidental de les serres de Tivissa i Vandellòs segueixen un 
recorregut similar, però, després de néixer al Baix Camp, desem-
boquen al torrent del Pi, que arriba al mar fora de la comarca, ja al 
Baix Ebre, amb el nom de barranc de l’Abeller.
A la Conca del Francolí hi van a pararalguns cursos fluvials que 
neixen al vessant nord i est de les muntanyes de Prades, i que rà-
pidament passen a l’Alt Camp per anar al riu Francolí. En són bons 
exemples el riu Brugent, el barranc de l’Albiol i la riera de la Selva.
De la Conca de l’Ebre en formen part diversos barrancs i rieres 
del sector nord i occidental de les muntanyes de la perifèria de la 
comarca, que ràpidament abandonen el Baix Camp. Podem citar, 
a les muntanyes de Prades, el riu de Prades, que s’uneix al riu 
Montsant al Priorat, el riu de Siurana i el riu d’Arbolí, afluent de 
l’anterior. A la serra del Molló neix el riu de Cortiella, també afluent 
del Siurana. I a la serra de Llaberia trobem el riu dels Estrets de 
Maçanes, afluent de la riera de Capçanes.
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
72
Mapa 3.5
Medi físic. Baix Camp
0 - 50 m 400 - 600 m
50 - 100 m 600 - 800 m
100 - 200 m 800 - 1.000 m
200 - 400 m > 1.000 m
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICC.
5 km0
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
73
En general, els rius del Baix Camp presenten un caràcter mar-
cadament mediterrani, amb alternança d’èpoques de cabal molt 
baix amb grans avingudes, principalment de tardor, però també 
de primavera. De fet, excepte els rius més importants del vessant 
nord de la serra de Prades, la resta de cursos fluvials es mantenen 
sense aigua bona part de l’any.
Finalment, cal destacar la presència de quatre espais de la comar-
ca que formen part de l’Inventari de zones humides de Catalunya 
(Departament de Medi Ambient i Habitatge) i que corresponen, bà-
sicament, a la desembocadura de les principals rieres: la de Mas-
pujols o Riudoms; la riera de Riudecanyes, la del torrent de l’Estany 
Gelat i la del riu Llastres.
Dades socioeconòmiques 
Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de 
cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els 
constitueixen. Si bé per a la presa de decisions en l’elaboració 
del Pla territorial s’ha utilitzat sempre la informació estadística més 
actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només es poden 
obtenir a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu 
anys (el darrer es va fer l’any 2001). Per tal d’obtenir una imatge 
coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives co-
marcals s’ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara 
que hi hagi dades més recents per a alguns camps, s’ha optat per 
donar la darrera radiografia homogènia de la comarca.
Expressions utilitzades: “POR” és la població ocupada resident; 
“LTL” són els llocs de treball localitzats; “taxa de dependència” és 
la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a 
la POR. A la columna “Equipaments salut” 1 significa que tenen 
consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna 
“Equipaments educatius” 1 significa que tenen escola, 2 que tenen 
institut i 3 que tenen estudis universitaris.
Població Habitatge i equipament Dades socieconòmiques
Municipis/entitats %
 p
o
b
la
ci
ó
 s
o
b
re
 e
l t
o
ta
l 
d
e 
la
 c
o
m
ar
ca
C
en
s 
d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
1
P
ad
ró
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
5
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 1
99
1-
20
01
%
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 
d
e 
0-
14
 a
ny
s 
20
01
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 d
e 
0 
a 
14
 a
ny
s 
19
91
-2
00
1
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
an
y 
20
01
* 
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
19
91
 m
és
 
d
ad
es
 C
FO
 fi
ns
 2
00
5
%
 ∆
 p
ar
c 
d
'h
ab
it
at
g
e 
 
19
91
-2
00
1
%
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
an
y 
20
01
%
 ∆
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
19
91
-2
00
1
P
la
ce
s 
tu
rí
st
iq
ue
s 
E
q
ui
p
am
en
ts
 e
d
uc
at
iu
s*
E
q
ui
p
am
en
ts
 s
al
ut
*
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
in
d
us
tr
ia
+
 
co
ns
tr
uc
ci
ó
 s
o
b
re
 P
O
R
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
ag
rí
co
la
 
so
b
re
 P
O
R
 2
00
1
Ta
xa
 d
e 
d
ep
en
d
èn
ci
a
LL
T
L 
p
er
 c
ad
a 
1.
00
0 
 
ha
b
it
an
ts
. A
ny
 2
00
1
LL
T
L 
/ 
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
A
ut
o
co
nt
en
ci
ó
 m
un
ic
ip
al
Albiol, l’ 0,20 192 333 73 18 -7 158 191 22 42 221 95 40 3 66 10 0,20 0,32
Bonretorn 0,00 2 2 -33 1 -75 100
Albiol, l’ 0,04 62 73 244 19 14 51 240 55 300 26 19 12 104
Masies Catalanes, les 0,07 128 125 146 18 -12 133 66 36 200 69 48 36
Masos, los -100 -39 -100 -100
Vila Sant Francesc, la -100
Aleixar, l’ 0,46 728 767 18 13 2 545 587 5 69 26 12 1 1 281 33 12 98 14 0,37 0,85
Alforja 0,89 1.344 1.488 24 13 -1 872 922 5 55 35 14 1 1 539 39 6 96 20 0,51 0,76
Alforja 0,72 1.146 1.207 7 13 -1 629 6 68 17 458 38 7 102
Garrigots, els 0,01 5 11 3 -84 100 3 67
Barqueres, les 0,05 62 91 464 15 5 83 41 27 450 21 24 67
Mas de l'Aleu, el 0,00 2 4 50 1 -90 100
Portugal 0,08 114 141 1.325 15 -10 160 45 24 1.167 52 54 52
Sant Antoni 0,01 8 18 4 -87 100 3 67 33
Servians 0,01 7 16 29 18 80 22 2 100 100
Almoster 0,68 945 1.140 100 20 5 426 566 47 73 97 1 1 457 25 6 67 10 0,20 0,60
Almoster 0,52 722 877 68 18 5 350 35 70 70 341 26 7 73
Castellmoster 0,06 101 105 1.163 30 17 29 625 93 1.250 45 27 4 73
Picarany 0,09 120 153 233 18 -15 49 133 80 290 70 17 37
Pontarrons, els 0,00 2 5 1 -83 100 1 100
Arbolí 0,07 120 112 -13 3 -8 91 91 44 -2 8 1 55 18 11 56 16 0,35 0,84
Argentera, l’ 0,10 145 161 10 10 5 161 161 40 19 1 71 35 10 61 8 0,15 0,64
Sort, la 0,00 3 4 12 25 1 100
Argentera, l’ 0,09 142 157 10 10 5 149 41 20 70 36 10 60
Borges del Camp, les 1,10 1.620 1.855 17 13 -3 871 1.018 14 73 25 1 2 760 38 10 72 24 0,50 0,76
Botarell 0,56 736 933 60 15 -2 374 454 17 63 70 1 1 374 26 13 58 25 0,49 0,58
Botarell 0,55 732 928 61 15 -2 375 29 67 69 372 26 13 58
Costes, les 0,00 4 5 100 31 15 10 200 2 50
Taula 3.11
Baix Camp. Dades estadístiques
continua a la pàgina següent >
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
74
Població Habitatge i equipament Dades socieconòmiques
Municipis/entitats %
 p
o
b
la
ci
ó
 s
o
b
re
 e
l t
o
ta
l 
d
e 
la
 c
o
m
ar
ca
C
en
s 
d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
1
P
ad
ró
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
5
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 1
99
1-
20
01
%
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 
d
e 
0-
14
 a
ny
s 
20
01
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 d
e 
0 
a 
14
 a
ny
s 
19
91
-2
00
1
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
an
y 
20
01
* 
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
19
91
 m
és
 
d
ad
es
 C
FO
 fi
ns
 2
00
5
%
 ∆
 p
ar
c 
d
'h
ab
it
at
g
e 
 
19
91
-2
00
1
%
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
an
y 
20
01
%
 ∆
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
19
91
-2
00
1
P
la
ce
s 
tu
rí
st
iq
ue
s 
E
q
ui
p
am
en
ts
 e
d
uc
at
iu
s*
E
q
ui
p
am
en
ts
 s
al
ut
*
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
in
d
us
tr
ia
+
 
co
ns
tr
uc
ci
ó
 s
o
b
re
 P
O
R
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
ag
rí
co
la
 
so
b
re
 P
O
R
 2
00
1
Ta
xa
 d
e 
d
ep
en
d
èn
ci
a
LL
T
L 
p
er
 c
ad
a 
1.
00
0 
 
ha
b
it
an
ts
. A
ny
 2
00
1
LL
T
L 
/ 
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
A
ut
o
co
nt
en
ci
ó
 m
un
ic
ip
al
Cambrils 15,61 21.000 26.209 44 16 -6 23.442 29.235 20 30 68 13.775 2 2 9.517 28 6 63 36 0,80 0,71
Ardiaca 0,61 798 1.020 206 12 -6 2.479 10 14 318 373 31 7 47
Cambrils 11,44 16.207 19.214 30 16 -5 12.990 36 44 47 7.265 28 6 66
Mas d'en Bosc, el 0,00 1.593 1 127 18 1.408 60 41 185 777 27 2 0
Parc de Samà, el 0,09 125 145 15 12 -6 128 129 36 63 24 16 49
Llosa, la 0,69 1.010 1.158 142 14 -6 3.032 24 13 188 471 28 4 56
Vilafortuny 1,13 1.267 1.896 107 13 -5 5.344 24 10 184 568 25 3 62
Capafonts 0,07 116 110 5 3 -6 117 117 39 38 10 1 57 32 12 67 18 0,37 0,76
Castellvell del Camp 1,39 1.537 2.340 72 18 1 718 928 47 58 84 1 725 26 6 63 11 0,23 0,56
Arboceres 0,02 18 28 17 7 40 100 600 9 33 44
Castellmoster 0,06 225 105 1.150 20 3 69 1.050 96 1.220 106 28 3 31
Castellvell del Camp 0,57 672 959 8 17 3 329 39 66 17 289 26 10 85
Pinar (4a. Fase), el 0,04 31 61 15 19 -21 9 29 100 50 13 23 46
Pugets, els 0,11 92 185 104 27 12 35 -3 94 200 48 29 263
Flor del Camp, la 0,13 188 218 62 12 -11 117 166 47 62 106 26 6 33
Planes del Puig, les 0,24 199 399 848 21 16 193 57 34 713 101 26 2 55
Serres, les 0,09 112 154 180 19 -6 73 128 44 191 53 21 60
Colldejou 0,11 186 193 -4 9 -10 141 148 34 60 16 5 1 80 44 8 68 10 0,24 0,95
Duesaigües 0,12 201 205 -5 7 -5 180 180 45 25 1 1 81 30 11 95 11 0,28 0,91
Febró, la 0,03 62 58 13 8 -3 52 52 42 39 10 1 34 21 15 44 16 0,29 0,80
Maspujols 0,31 496 520 31 16 4 325 333 5 53 44 1 236 32 13 83 19 0,40 0,73
Maspujols 0,30 484 498 31 16 4 319 47 55 44 229 32 12 85
Roquesbrunes 0,01 12 22 71 8 8 19 -79 21 33 7 43 29 43
Montbrió del Camp 1,00 1.492 1.683 7 14 -1 755 1.169 17 73 22 475 1 1 645 33 14 88 40 0,92 0,50
Mont-roig del Camp 5,30 6.753 8.896 35 14 -7 9.834 14.413 23 25 64 12.466 2 2 3.002 33 11 66 39 0,87 0,72
Pobles, les 0,77 838 1.287 129 13 -10 1.896 23 19 150 348 31 14 69
Miami Platja 2,90 3.368 4.867 56 14 -9 7.308 36 19 92 1 1 1.414 36 5 64
Mont-roig del Camp 1,63 2.547 2.742 3 13 -5 1.439 32 63 22 1.240 29 17 67
Prades 0,36 561 612 6 10 -5 781 870 11 32 19 618 1 1 216 26 11 102 25 0,64 0,88
Pratdip 0,41 532 692 21 10 -3 619 663 3 33 33 7 1 1 194 32 19 105 18 0,49 0,83
Planes del Rei, les 0,09 56 153 409 4 -6 310 22 10 417 19 21 16 79
Pratdip 0,30 458 503 9 11 -2 310 6 57 13 169 34 20 107
Santa Marina 0,02 18 36 157 37 -20 30 267 6 33 117
Reus 59,27 89.006 99.505 2 16 -5 39.872 46.842 16 76 15 766 3 3 38.158 34 2 73 37 0,86 0,73
Pinar, el 0,34 550 566 16 14 -4 188 27 85 25 277 22 2 48
Mas Carpa 0,09 162 154 74 19 0 56 47 82 59 73 25 5 63
Pelai 0,31 451 514 -12 12 -7 199 -5 77 -10 193 36 2 75
Reus 58,06 87.046 97.476 2 16 -5 40.119 20 76 15 37.265 34 2 73
Sant Joan 0,15 271 244 40 15 -5 114 52 71 42 145 37 3 48
Solivista 0,33 526 551 -5 15 -6 234 9 75 3 205 48 2 84
Riudecanyes 0,50 734 845 26 13 3 491 641 14 65 47 4 1 1 294 31 11 96 17 0,43 0,78
Mar de Riudecanyes, el 0,04 42 75 740 14 -6 48 14 33 700 17 41 6 47
Montclar 0,02 31 41 675 6 -19 35 52 40 1.300 22 55 9
Riudecanyes 0,43 661 729 16 13 3 382 4 71 34 255 28 13 107
Riudecols 0,65 984 1.097 5 14 -2 524 573 4 65 22 15 1 1 470 59 8 74 48 1,00 0,55
Irles, les 0,03 77 44 250 6 -7 62 121 60 363 34 44 12 94
Riuclub 0,07 80 123 344 18 -5 55 25 53 314 52 62 35
Riudecols 0,55 822 926 -8 14 -1 433 6 69 7 383 60 9 77
Voltes, les 0,00 5 4 -44 40 40 14 -33 14 -67 1 100 300
Riudoms 3,43 5.257 5.763 10 15 -4 2.386 2.790 13 82 22 66 2 2 2.424 31 16 71 30 0,65 0,66
Selva del Camp, la 2,87 4.290 4.821 23 19 1 1.914 2.134 18 77 33 71 2 2 1.854 40 10 83 38 0,89 0,60
continua a la pàgina següent >
> continua de la pàgina anterior
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
75Font: Dades de l’IDESCAT i dels certificats de final d’obra del COAAT.
Població Habitatge i equipament Dades socieconòmiques
Municipis/entitats %
 p
o
b
la
ci
ó
 s
o
b
re
 e
l t
o
ta
l 
d
e 
la
 c
o
m
ar
ca
C
en
s 
d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
1
P
ad
ró
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 2
00
5
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 1
99
1-
20
01
%
 d
e 
p
o
b
la
ci
ó
 
d
e 
0-
14
 a
ny
s 
20
01
%
 ∆
 p
o
b
la
ci
ó
 d
e 
0 
a 
14
 a
ny
s 
19
91
-2
00
1
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
an
y 
20
01
* 
C
en
s 
ha
b
it
at
g
e 
19
91
 m
és
 
d
ad
es
 C
FO
 fi
ns
 2
00
5
%
 ∆
 p
ar
c 
d
'h
ab
it
at
g
e 
 
19
91
-2
00
1
%
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
an
y 
20
01
%
 ∆
 h
ab
it
at
g
e 
p
ri
nc
ip
al
 
19
91
-2
00
1
P
la
ce
s 
tu
rí
st
iq
ue
s 
E
q
ui
p
am
en
ts
 e
d
uc
at
iu
s*
E
q
ui
p
am
en
ts
 s
al
ut
*
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
in
d
us
tr
ia
+
 
co
ns
tr
uc
ci
ó
 s
o
b
re
 P
O
R
 2
00
1
%
 s
ec
to
r 
ag
rí
co
la
 
so
b
re
 P
O
R
 2
00
1
Ta
xa
 d
e 
d
ep
en
d
èn
ci
a
LL
T
L 
p
er
 c
ad
a 
1.
00
0 
 
ha
b
it
an
ts
. A
ny
 2
00
1
LL
T
L 
/ 
P
O
R
 A
ny
 2
00
1
A
ut
o
co
nt
en
ci
ó
 m
un
ic
ip
al
Selva del Camp, la 2,64 3.982 4.439 20 19 1 1.772 33 76 32 1.731 41 9 83
Paretdelgada 0,16 214 263 69 21 1 74 -60 84 44 86 20 27 91
Sant Pere 0,07 94 119 65 9 -11 41 -60 80 106 37 27 22 68
Vandellòs i l'Hospitalet I 2,98 4.373 5.008 5 14 -5 3.800 4.416 20 41 21 2.587 1 1 1.854 37 3 72 52 1,24 0,51
Almadrava, l’ 0,01 28 25 8 21 -2 124 15 7 50 10 20 100
Hospitalet de l'Infant, l’ 2,28 3.304 3.833 8 15 -7 2.880 15 38 26 2 2 1.441 39 2 62
Masboquera 0,03 57 58 -5 12 9 74 25 28 17 1 16 19 25 194
Masriudoms 0,09 129 146 -15 9 -4 86 -21 51 -14 1 50 28 12 96
Vandellòs 0,56 855 946 -1 12 -1 450 15 68 11 337 32 3 104
Vilanova d'Escornalbou 0,28 442 477 -1 12 -7 302 320 7 65 65 6 1 1 207 35 25 65 34 0,72 0,68
Arbocet, l’ 0,03 44 43 57 11 8 36 24 53 90 23 13 30 61
Vilanova d'Escornalbou 0,26 398 434 -5 12 -8 210 -17 67 12 184 38 24 66
Vilaplana 0,34 559 568 10 11 0 262 283 4 74 17 1 1 236 19 22 94 16 0,38 0,83
Vinyols i els Arcs 0,89 1.264 1.498 52 13 -4 798 917 77 41 84 1.545 1 1 579 26 16 68 34 0,75 0,55
Sant Joan dels Arcs 0,31 437 518 191 11 -6 761 490 22 431 1 187 25 9 61
Vinyols i els Arcs 0,58 827 980 21 15 -2 378 17 78 33 392 26 20 72
Població
El Baix Camp és una comarca amb creixement poblacional. L’in-
crement de població del decenni 1991-2001 es va centrar sobretot 
als pobles costaners a causa de la puixança del turisme, especial-
ment a Mont-roig i Cambrils, encara que alguns municipis d’interior 
com l’Albiol i Almoster han sofert recuperacions espectaculars.
Taula 3.12
Dades bàsiques de la comarca del Baix Camp. Any 2007
Comarca
Nombre 
de municipis Capital Superfície (km2) Població 2007 
Densitat 
de població 2007
Pes (%) de la població 
capital/comarca 
Baix Camp 28 Reus 697,1 180.196 258,49 58,17
Total de l’àmbit 131 2.999,02 575.333 191,84 
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'IDESCAT. Any 2007.
Reus, que gairebé ha triplicat la seva població des de l’any cin-
quanta, concentra el 58% de la població de la comarca. A l’actu-
alitat, el segueix Cambrils amb un 16% i de Mont-roig del Camp 
que concentra un 6% del total comarcal (entre tots tres municipis 
sumen un 80% sobre el total comarcal). La Febró és el municipi 
que té menys habitants, amb només 56.
L’evolució entre el 2001 i el 2007 demostra l’augment de població 
a la comarca, que ha estat d’un 23%. L’any 2007, 180.196 perso-
nes vivien al Baix Camp, i sis anys abans n’hi vivien 146.522.
Reus, com fa Tarragona, ha perdut pes, ja que concentra actu-
alment el 58% de la població comarcal, mentre que el 2001 en 
concentrava una mica més, un 61%. 
Al Baix Camp la densitat de població és relativament alta, de 259 
persones/ km2, i està per sobre la de l’àmbit del Pla, de 192 habi-
tants per km2 i per sota la del Tarragonès que és de 725.
Els darrers anys l’evolució de la població ha estat positiva tant a 
nivell comarcal com a nivell municipal, amb l’excepció de dos mu-
nicipis on ha estat negativa, que són l’Argentera i Colldejou (que 
ha perdut quasi un 4%.) 
L’increment global de població a la comarca, d’un 23%, ha estat 
lleugerament inferior al creixement del total de l’àmbit, del 27%.
> continua de la pàgina anterior
76
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
Mapa 3.6
Evolució de la població 2001-2007. 
Baix Camp -17 a 0 25 a 50
0 a 10 50 a 250
10 a 25
Font: Elaboració pròpia a partir de dades 
de l’IDESCAT.
5 km0
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
77
Reus ha tingut un increment d’un 16%. Castellvell, amb un incre-
ment del 106%, ha estat el municipi amb un valor d’increment més 
elevat. Castellvell és un municipi ubicat al costat de Reus, que ha 
rebut població d’aquesta ciutat que hi ha anat a viure buscant-hi 
una qualitat de vida superior i un habitatge a preu més assequible 
i de característiques similars.
Els saldos migratoris són positius, en especial als municipis de la 
costa. La comparació entre 2001 i 2006 indica que el saldo ha 
crescut passant de 1.149 persones el 2001 a 2.174 el darrer any. 
Per tant,la tendència ha estat rebre més població i no pas per-
dre’n.
El 2006, a la comarca hi ha tres municipis amb saldo negatiu. Es 
tracta de l’Argentera (-18), Colldejou (-3) i la Febró (-1). El 2001, el 
nombre de municipis amb saldos negatius era lleugerament més 
elevat, amb cinc que perdien més població que no pas els arriba-
va, que eren: l’Aleixar (-5), Arbolí (-3), Riudecols (-12), Vilanova de 
d’Escornalbou (-20) i Vilaplana (-11). 
Taula 3.13
Evolució de la població per municipis. Període 2001-2007
Municipis 2001 2007
Evolució 
2001-2007 
(%)
Albiol, l' 177 377 112,99
Aleixar, l' 725 862 18,89
Alforja 1.309 1.730 32,16
Almoster 851 1.286 51,11
Arbolí 133 113 15,03
Argentera, l' 147 143 -2,72
Borges del Camp, les 1.593 1.965 23,35
Botarell 695 998 43,59
Cambrils 20.976 29.112 38,78
Capafonts 122 122
Castellvell del Camp 1.201 2.474 105,99
Colldejou 194 187 -3,61
Duesaigues 200 234 17,00
Febró, la 65 56 13,84
Maspujols 482 542 12,44
Mont-roig del Camp 6.965 10.292 47,76
Montbrió del Camp 1.519 1.917 26,20
Prades 565 649 14,86
Pratdip 579 760 31,26
Reus 90.056 104.835 16,41
Riudecanyes 720 973 35,18
Riudecols 993 1.194 20,24
Riudoms 5.297 6.149 16,08
Selva del Camp, la 4.256 5.097 19,76
Vandellòs i l’Hospitalet 
de l’Infant
4.487 5.420 20,79
Vilanova 
de l’Escornalbou
432 502 16,20
Vilaplana 547 613 12,06
Vinyols i els Arcs 1.236 1.594 28,96
Total de la comarca 146.522 180.196 22,98
Total de l'àmbit 453.289 575.333 26,92
Catalunya 6.361.365 7.210.508 13,35
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Padró municipal d’habitants de 
l’IDESCAT. Anys 2001 i 2007.
Taula 3.14
Saldos migratoris (destinació-procedència) per municipis. 
Comparació 2001-2006
Municipis 2001 2006
Albiol, l' 25 25
Aleixar, l' -5 34
Alforja 13 116
Almoster 49 29
Arbolí -3 10
Argentera, l' 3 -18
Borges del Camp, les 69 47
Botarell 25 13
Cambrils 492 650
Capafonts 0 7
Castellvell del Camp 160 43
Colldejou 4 -3
Duesaigues 2 17
Febró, la 2 -1
Maspujols 11 14
Mont-roig del Camp 139 408
Montbrió del Camp 1 97
Prades 14 22
Pratdip 11 16
Reus 20 194
Riudecanyes 14 74
Riudecols -12 25
Riudoms 8 123
Selva del Camp, la 80 26
Vandellòs i l’Hospitalet 
de l’Infant
46 166
Vilanova 
de l’Escornalbou
-20 17
Vilaplana -11 15
Vinyols i els Arcs 12 8
Total de la Comarca 1.149 2.174
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT.
3 L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
78
Reus ha tingut saldos globals positius tots dos anys, de 20 perso-
nes (2001) i de 194 (2006). No obstant això, són significatius els 
fluxos per àrees territorials, de manera que el 2006 Reus va tenir 
un saldo negatiu de quasi 700 persones amb destinació al Baix 
Camp mateix i en canvi, un saldo positiu de 528 persones proce-
dents de la resta de Catalunya i de 220 procedents de la resta de 
la província. 
Cambrils és el municipi amb saldos migratoris més positius tant 
el 2001 com el 2006, el primer any amb 492 persones i el segon 
amb 650. La procedència dels nous residents es bàsicament de la 
resta de la província, de la resta de Catalunya i, també, de la res-
ta d’Espanya. Bona part d’aquestes persones han anat a viure a 
Cambrils en cerca de qualitat ambiental convertint la seva segona 
residència en la principal. Similar és el cas de Mont-roig del Camp, 
amb un saldo de 408 persones, més de la meitat procedents de 
la resta de Catalunya, i, també, el de Vandellòs i l’Hospitalet de 
l’Infant, amb un saldo de 166 persones, la majoria procedents de 
la resta de Catalunya.
Aquest canvi d’ús de l’habitatge secundari a principal ha succeït a 
altres zones turístiques de la costa, com és el cas dels municipis 
turístics de la comarca del Tarragonès i, en especial, dels de la 
comarca del Baix Penedès.
Taula 3.15
Estructura d’edats. Comparació 2001-2007 (%)
Comarca Baix Camp Camp de Tarragona Catalunya
Edats/any 0-14 15-64 >= 65 0-14 15-64 >=65 0-14 15-64 >=65
2001 15,33 68,75 15,90 14,60 69,14 16,25 13,60 68,98 17,41
2007 16,00 69,60 14,40 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41
Font: Elaboració pròpia a a partir de les dades de l'IDESCAT.
L’anàlisi de l‘estructura d’edats reflecteix una població relativament 
jove a la comarca del Baix Camp. Durant els dos anys estudiats, 
l’estrat d’edat dels nens/es és lleugerament més elevat al Baix 
Camp que al conjunt de l’àmbit del Camp de Tarragona i també al 
de Catalunya. Les proporcions de les persones de la tercera edat 
són similars a les del Camp de Tarragona.
Respecte a les proporcions de la comarca del Tarragonès, l’estrat 
dels menors de 15 anys també és lleugerament més elevat al Baix 
Camp, el Tarragonès té, l’any 2001, un 14,54% i un 15,60% el 
2007. També són majors les proporcions del Baix Camp en els 
estrats de 65 anys i més, ja que el Tarragonès té unes proporcions 
del 14,75% el primer any i de 13,40% el 2007.
Economia
La població dedicada a l’agricultura té una forta tendència a dis-
minuir. L’any 2001, ocupava a un 5% del total de persones que 
treballaven a la comarca, en concret 3.073 llocs de treball. 
La indústria ocupa a un 18% dels treballadors comarcals. Es con-
centra a Reus, on ocupa un 20% dels seus treballadors, Reus té 
el 64% del total d’ocupats de la indústria de la comarca. Cambrils, 
n’ocupa un 10% i és el segon flux industrial més important sobre el 
total comarcal. Cal també senyalar l’activitat que genera la central 
nuclear de Vandellòs.
El sector terciari és el més important, gràcies al pes relatiu d’aquest 
sector a Reus, que concentra el 62% del total comarcal i dóna tre-
ball a un 64% dels ocupats del municipi. Aquestes proporcions 
estan d’acord amb el tradicional paper comercial i de serveis de la 
ciutat. La seva incidència no es limita al Baix Camp, sinó que s’es-
campa per l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat i la Ribera d’Ebre. 
Tanmateix, la branca dels serveis amb un creixement més intens és 
el turisme, que es concentra sobretot a la costa. Cambrils, Mont-
roig del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant formen part de la 
Costa Daurada i acullen el turisme de masses. Des dels anys no-
ranta ha crescut, a l’interior, el turisme rural, que té a les muntanyes 
de Prades el seu màxim exponent.
La mobilitat de base diària residència-treball indica les àrees que 
atrauen més treballadors i, per tant, les més dinàmiques. La co-
marca del Baix Camp té un grau d’autocontenció elevat, això vol 
dir que la major part de la seva població en edat laboral treballa i viu 
en un mateix municipi, en concret un 74%, que és l’autocontenció 
més important de les comarques del Camp de Tarragona, lleuge-
rament per sobre de l’autocontenció del Tarragonès (73%), amb la 
qual es registren les relacions residència-treball més elevades. 
Dotació d’equipaments
El nombre i la tipologia d’equipaments ubicats en una comarca 
indiquen el seu grau d’autosuficiència i d’atracció vers el territori 
de l’entorn.
Reus disposa dels equipaments bàsics derivats del seu nombre 
de residents, així com d’equipament específic, com correspon a 
una capital comarcal que forma, conjuntament amb Tarragona, la 
segona àrea urbana de Catalunya.
Els equipaments de la comarca que recull aquesta anàlisi són la 
tipologia de centres d’ensenyament, la dotació sanitària, la de be-
nestar social destinada al col·lectiu de persones de la tercera edat, 
així com l’ús de noves tecnologies a la llar.
3L’àmbit del Pla Pla territorial parcial Camp de Tarragona 
79
L’any 2006, a la comarca hi havia 106 centres d’ensenyament, la 
dotació havia augmentat en 15 centres més que els que hi havia 
cinc anys abans. Quasi tres quartes parts eren públics. Tant els 
centres públics com els privats cobrien tots els tipus d’ensenya-
ment. 
L’evolució indica que les escoles d’ensenyament infantil són aque-
lles que han augmentat més el seu nombre, amb una diferència de 
set escoles més, degut a l’augment del nombre de nens/es petits 
i, també a la contínua incorporació de les mares al món laboral que 
fan