2-fase-i-diagnostic-tcm32-47887

Vista previa del material en texto

Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran 
 14 
 
 
 
PLA ESTRATÈGIC DE SENDERISME DE 
L’ALT PIRINEU i ARAN 
1ª fase: diagnòstic 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran - 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 1. Introducció 15 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1 Introducció 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran - 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 1. Introducció 16 
 
 
 
El document que es presenta a continuació respon a un encàrrec efectuat per 
l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i l’Aran. Aquesta 
institució, depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de 
la Generalitat de Catalunya, va encarregar un estudi sobre la situació actual dels 
senders i el senderisme a l’Alt Pirineu i l’Aran, així com també un seguit de 
propostes d’actuació per tal de, millorar o mantenir, si així es conclou, les 
polítiques que s’estan duent a terme en relació amb aquest tema. 
 
El document que segueix presenta la diagnosi de la situació actual. Per fer-ho, 
analitza: 
 Anàlisi socioeconòmica del turisme de senders a l’Alt Pirineu i Aran 
 L’operativitat de les xarxes de senders i la seva problemàtica de gestió i 
manteniment 
 Les polítiques de promoció i desenvolupament 
 Les potencialitats reals del territori a partir dels recursos existents, l’oferta 
i la demanda 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 2. Metodologia 17 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2 Metodologia 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 2. Metodologia 18 
 
 
Per tal d’assolir els objectius ja exposats en l’apartat introductori, la 
metodologia emprada per a documentació, anàlisi i avaluació de la informació 
ha estat la següent: 
 
1. Treball de camp. 
- Entrevistes. Les entrevistes s’han realitzat a totes aquelles persones, 
que des del seu càrrec a cada una de les comarques, estan implicades 
directament o indirecta en la gestió i/o el manteniment dels senders. 
També hem cregut necessari recollir l’opinió dels empresaris del sector 
turístic per tal de determinar quina és la tipologia de client actual, què 
demana i quin és el seu posicionament respecte al senderisme. Estem 
parlant de tècnics de turisme, presidents d’associacions d’hostaleria, 
hotelers, responsables d’empreses de guiatge... 
Les entrevistes realitzades a les diferents comarques es reparteixen de la 
següent manera: 
COMARCA QUANTITAT D’ENTREVISTES
Alt Urgell 7 
Alta Ribagorça 8 
Cerdanya 7 
Pallars Jussà 8 
Pallars Sobirà 5 
Aran 6 
Total 41 entrevistes 
 
Aquestes entrevistes han estat realitzades gairebé en la seva totalitat a 
destinació, entre el 29 de novembre del 2005 i el 3 de febrer de 2006. 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 2. Metodologia 19 
 
 
- Recollida d’informació relativa al senderisme. En aquest apartat 
s’inclouen dos aspectes diferenciats: 
a) la visita i l’avaluació als diferents recursos significatius del territori, 
tant de camins com d’altres recursos naturals i culturals, i 
b) la recollida i l’anàlisi del diferent material informatiu i promocional 
que s’ofereix a destinació. Durant el treball de camp s’han recollit 
totes les publicacions que es distribueixen des dels punts 
d’informació turística de les esmentades comarques, amb l’objectiu 
d’analitzar la informació que contenen, el públic al que van 
destinades, etc. 
 
2. Anàlisi de fonts secundàries d’informació: En aquest àmbit s’ha obtingut 
informació per a l’anàlisi socioeconòmica del turisme, que han ajudat a 
complementar l’anàlisi que es presenta del territori. 
 
 
Completada aquesta fase de recollida d’informació, s’ha procedit a la seva 
anàlisi i a l’elaboració de les conclusions. 
 
Per tal que la informació pugui tenir validesa per a cada comarca i aportar alhora 
validesa transversal hem abocat els resultats particularitzats per a cada comarca 
però respectant un mateix índex de continguts. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 2. Metodologia 20 
 
 
Els continguts tractats a cada comarca són: 
1. La comarca 
- Comunicacions 
- Distribució territorial i població 
- Activitat econòmica 
2. El turisme 
- Infraestructura turística de serveis 
- Visitants 
- Principals recursos turístics 
3. Senderisme: principals agents promotors 
4. Aprofitament turístic dels senders 
- Perfil majoritari dels visitants de la comarca 
- Anàlisi de l’aprofitament turístic dels senders a la comarca 
5. Diagnòstic de competitivitat 
 
- punts forts 
- punts febles 
 
- oportunitats 
- amenaces 
 
 
 
- Recursos socioeconòmics 
- Recursos i atractius turístics 
- Infraestructura turística 
- Visitants turístics 
- Senderisme 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 21 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3 Alt Urgell 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 22 
 
 
 
1 LA COMARCA 
 
L’Alt Urgell s’ubica a la part central de l’Alt Pirineu, a la conca del riu Segre i del Valira. 
Limita al nord amb Andorra, a l’est amb la Cerdanya i a l’oest amb el Pallars Jussà i el 
Pallars Sobirà. La plana de l’Urgellet, on s’emplaça la capital comarcal - La Seu d’Urgell- 
és, per la seva orografia, la principal via de confluència d’accés a les comarques 
altpirinenques. L’Alt Urgell comprèn bona part del sector occidental del Parc Natural 
del Cadí-Moixeró, que comparteix amb la Cerdanya i el Berguedà, essent la cara nord 
de la serra del Cadí l’element més emblemàtic de la comarca. La varietat paisatgística 
és una de les principals característiques de la comarca, doncs compta amb nombroses 
valls, algunes pròpiament d’alta muntanya i d’altres de caràcter més mediterrani. A les 
obagues i als sectors més alts predominen les pinedes de pi roig, i a les zones 
subalpines els boscos de pi negre, amb claps de bedoll, mentre que als sectors més 
assolellats o meridionals abunden les rouredes i alzinars, també els boscos de pinassa. 
El clima de la comarca és de 
caràcter continental, força sec i 
rigorós a l’hivern i càlid a l’estiu. A 
les valls les temperatures es 
troben entorn als 0º C a l’hivern i 
entre els 15º C i 20ºC a l’estiu; a 
mesura que s’incrementa la cota, 
les temperatures es fan més 
extremes. 
 
 
 Comunicacions 
Els accessos principals a la comarca són per carretera. 
L’ALT URGELL
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 23 
 
 
Des de Lleida i la part del centre d’Espanya l’accés es fa per les carreteres C-13 i C-14. 
Des de Tarragona i el sud d’Espanya s’hi accedeix des de l’AP-7 i per les carreteres C-
12 o C-14. L’accés des de Barcelona es fa bé per les carreteres C-55 o C1412 i C-14 
(alternativament per Cervera/Ponts o per Solsona) o bé per la carretera C16, túnel del 
Cadí i després N-260 fins a la Seu d’Urgell . 
Des de les comarques gironines s’hi accedeix a través de l’eix transversal C25 fins a 
Manresa i després per la C16 i el túnel del Cadí. Des de les comarques pirinenques 
veïnes l’accés es fa a través de l’Eix Pirinenc (N 260). 
L’accés des de França es fa des d’Andorra i per la N-260 des de Puigcerdà. 
A la comarca no hi ha ferrocarril. L’accés més proper es troba a Puigcerdà (48km). 
Existeix un servei regular de transport públic en autobús que connecta la comarca amb 
Lleida i Barcelona. 
Els aeroports més propers a l’Alt Urgell són els de Toulouse (403 km), Girona (201 
km) i Barcelona (178 km). La comarca disposa de la infraestructura d’un aeroport a la 
Seu, en desús des del 1984 i, actualment, en vies de reobertura. 
 
 Distribució territorial i població1 
L’Alt Urgell compta amb una població de 20.315 habitants i té una superfície de 
1.447,5 km2.Tot i trobar-se entre el grup de les comarques del Principat amb una 
densitat més baixa (14 hab/km2), es troba una mica per damunt de la mitjana de 
densitat de població a l’Alt Pirineu i l’Aran (11,8 hab/km2). La major part de la població 
viu a La Seu d’Urgell, concretament el 60% (12.317 hab.). 
Si analitzem la piràmide de població de la comarca podem veure com estem davant una 
població envellida en comparació amb la piràmide d’edat catalana, però que en canvi el 
percentatge de joves és molt similar i lleugerament superior el percentatge de 
persones en edat de treballar (16 – 64 anys). 
 
1 FONT: Idescat. Dades 2005 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 24 
 
 
 
 
La comarca es compon de 19 municipis. Sense tenir en compte la capital comarcal, la 
resta de poblacions tenen, majoritàriament, menys de 1.000 habitants. Oliana, amb 
1.932 habitants, és una excepció. En general, la població de l’Alt Urgell té un caràcter 
molt dispers perquè la comarca es compon de municipis molt petits que, a l’hora, es 
configuren de nuclis de població disseminats. 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 25 
 
 
 Activitat econòmica 
Segons dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2004 de Caixa Catalunya, l’Alt 
Urgell ha anat consolidant, en els darrers anys, un creixement del PIB similar al global 
de Catalunya. El creixement acumulat del període 1998-2003 ha estat del 15,2%, 
igual que la mitjana catalana. El pes del PIB de l’Alt Urgell en el PIB total català s’ha 
situat, al llarg d’aquests anys, entorn al 0,25% - 0,26%. Tot i que el creixement s’ha 
consolidat en la mateixa proporció que la mitja catalana, existeixen alguns ratis que 
poden indicar-nos alguna dificultat respecte al posicionament del turisme com a sector 
estratègic per al desenvolupament econòmic i social del territori. 
Pel que fa a l’estructura del PIB comarcal, el sector amb més pes el 2003 és, en 
primer lloc, el sector dels serveis, que representa el 62%; segueix a molta distància el 
sector industrial (19%); el de la construcció, amb el 13,2%, i l’agricultura (5,8%). 
És destacable el pes que té el sector primari a la comarca. Les característiques 
orogràfiques i climatològiques a l’Alt Urgell no afavoreixen el conreu. Per aquest motiu, 
la majoria de la superfície agrícola comarcal es destina a pastures que proveeixen 
d’aliment el bestiar, doncs la ramaderia és l’activitat principal del sector primari a la 
comarca. A tall d’exemple, cal esmentar que la producció lletera de l’Alt Urgell va 
suposar el 9,7% del total de Catalunya, l’any 2002. Pel que fa a la indústria no té un pes 
destacable a la comarca i es concentra a la Seu d’Urgell. Quant a la construcció, l’any 
2003 va representar el 13,2% del PIB de la comarca, força per sobre de la taxa 
catalana del 7,8%. 
El sector dels serveis és el més important de la comarca, amb un pes del 62% del PIB 
comarcal i una mica per sobre del pes per Catalunya (59,4%). En la distribució 
subsectorial del VAB de serveis destaca l’hoteleria amb el 25,1%, les administracions 
públiques, la sanitat i l’ensenyament amb el 22,8%; el comerç i la reparació, amb el 
22,7%; les immobiliàries i els serveis empresarials, amb el 13,5%, i els transports i les 
comunicacions, amb el 8,8%. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 26 
 
 
DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DEL PIB. 2003 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa de Catalunya 
Si bé pot semblar molt interessant que el sector serveis té un percentatge molt 
destacat, com s’observa en el VAB, internament la diferència entre hostaleria i 
administració i serveis no és significativa (25,1% i 22,8%, respectivament). 
La taxa d’atur registrada (mitjana anual) a la comarca es va situar el 2003 en 3%, 
corresponent a 262 persones registrades a les oficines del Servei d’Ocupació de 
Catalunya. Aquesta taxa va ser força inferior a la catalana (6,3%): Es tracta d’una 
comarca que normalment registra taxes molt baixes. 
El nivell de vida dels habitants de l’Alt Urgell se situa una mica per sota de la mitjana 
catalana. La renda bruta familiar disponible per habitant de l’any 2000 fou de 10,8 
milers d’euros, una mica per sota de la mitjana de Catalunya (11,1 milers d’euros). 
 
 
ALT URGELL
Primari
6%
Indústria
19%
Construcció
13%
Serveis
62%
CATALUNYA
Primari
2%
Indústria
31%
Construcció
8%
Serveis
59%
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 27 
 
 
2 EL TURISME 
 
La comarca s’engloba dins la marca turística diferenciada, Pirineus-Prepirineus. 
Disposa de les següents oficines adscrites a la Xarxa d’Oficines de Turisme de 
Catalunya: Montferrer, Organyà, La Seu d’Urgell (Consell Comarcal), La Seu d’Urgell 
(Turisme de la Seu) i Tuixent. Tant sols les oficines de La Seu d’Urgell es mantenen 
obertes tot l’any, la resta només ho fan als períodes de major afluència de visitants. 
 Infraestructura turística de serveis 
L’Alt Urgell compta amb un total de 1.452 places d’allotjament hoteler repartides entre 
37 establiments, 398 places d’allotjament en turisme rural repartides entre 52 
establiments i 2.088 places de capacitat d’acampada repartides entre els 9 càmpings 
existents a la comarca. Si es comparen aquestes xifres amb la mitjana de places 
d’allotjament per tipologia d’establiments del total de la marca turística Pirineus-
Prepirineus a la qual pertany l’Alt Urgell, s’observa una mancança d’infraestructura 
turística pel que fa a càmpings. Quant a la capacitat hotelera i de turisme rural, l’Alt 
Urgell manté una mínima diferència per sota de la mitjana de la marca. 
 
 
 
 
 
 
 
 Font: Estudis de Turisme de Catalunya (dades actualitzades 31/12/2004) 
Places d'allotjament.
 Comparativa Alt Urgell i mitjana de la marca turística
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
E
st
ab
lim
en
ts
ho
te
le
rs
Tu
ris
m
e
ru
ra
l
C
àm
pi
ng
s
Alt Urgell
Pirineus Pre-pirineus
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 28 
 
 
Si s’observa la distribució comarcal de les places d’allotjament hoteler per categoria 
d’establiment es fa palesa l’existència majoritària de places referides a establiments de 
baixa categoria: tres quartes parts de les places hoteleres de la comarca corresponen 
a pensions o hotels fins a dues estrelles. El 25% restant el configuren places de les 
categories de 3 i 4 estrelles; a la comarca no hi ha cap hotel de 5 estrelles. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Estudis de Turisme de 
Catalunya (dades actualitzades 
31/12/2004) 
A la Seu d’Urgell és on hi ha més nombre
d’establiments hotelers, 13 amb un total de
700 places, que representen gairebé el 50%
del total de places hoteleres de la comarca. No
obstant, La Seu només compta amb 2
establiments de turisme rural que representen
25 places del total comarcal. Aquesta tipologia
d’ establiments es reparteixen entre les petites
poblacions de la comarca, destacant Valls de
Valira (12 corresponents a 91 places), seguit
de Montferrer i Castellbò (7 establiments i 47
places). 
Distribució de les places d'allotjament per 
tipologia d'establiment hoteler a l'Alt Urgell
1*P
12%
2*P
29%
1*H
17%
2*H
17%
3*H
14%
4*H
11%
Distribució de les places d'allotjament 
hoteler a l'Alt Urgell
Resta de la 
comarcca
52%
La Seu d'Urgell
48%
Font: Estudis de Turisme de Catalunya 
(actualització 31/12/2004) 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 29 
 
 
Pel que fa als càmpings, aquests es troben repartits de manera força homogènia per 
tota la comarca. A la Seu d’Urgell, no obstant, no se’n troba cap. 
Quant a l’oferta complementària de restauració, lacomarca està dotada amb 33 
restaurants i 93 restaurant-bar. Aquestes xifres es troben per sobre de la mitjana de 
Pirineus-Prepirineus, especialment en el cas de la categoria restaurant-bar. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Per acabar, cal fer referència a la poca rellevància que ostenta l’habitatge de segona 
residència a la comarca. L’any 2001 a l’Alt Urgell hi havia un 20% d’habitatge de 
segona residència. Es tracta d’un percentatge només 4 punts per sobre de la mitjana 
catalana i molt inferior al d’altres comarques pirinenques. 
 
 
 
 
Establiments de restauració. Comparativa Alt 
Urgell i mitjana de la marca turística
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Restaurants Restaurants-bar
Alt Urgell
Pirineus Pre-Pirineus
Font: Estudis de Turisme de 
Catalunya (actualització 
31/12/2004 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 30 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Idescat. Dades de 2001. 
 
 Visitants 
La incidència de visitants a l’Alt Urgell té un caràcter marcadament estacional, tal com 
es constata en el gràfic que segueix. L’estiu i, especialment, el mes d’agost, és quan es 
concentra el major nombre de visitants a la comarca. La resta de l’any compta amb 
una incidència de turistes clarament inferior. Destaca lleugerament el mes de març, ja 
que comprèn el període vacacional de Setmana Santa. 
 
 
 
 
 
 
 
 Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades per l’OIT de Turisme de la Seu 
Alt Urgell
Allotjament
s
0%
Secundaris
20%
Vacants
16%
Altres
0%
Convencion
al
64%
Catalunya
Convencionals
69%
Allotjaments
0%
Secundaris
16%
Vacants
14%
Altres
1%
Afluència de visitants a l'Alt Urgell (2005)
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
Ge
ne
r
Fe
bre
r
Ab
ril
Ma
ig
Ju
ny
Ju
lio
l
Ag
os
t
Se
tem
bre
Oc
tub
re
No
ve
mb
re
De
se
mb
re
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 31 
 
 
Quant a la procedència dels visitants de l’Alt Urgell cal destacar que poc menys de la 
meitat són visitants de l’Estat Espanyol (un 27% correspon a residents a Catalunya). 
L’altra meitat la configuren els visitants estrangers entre els quals destaquen, molt 
especialment, els francesos i, en segon terme, els anglesos. En comparació amb altres 
comarques, l’Alt Urgell compta amb una alta representativitat d’estrangers entre els 
seus visitants, doncs representen un 53% del total de les consultes rebudes a l’OIT 
consultada. La sinèrgia que representa la proximitat a una destinació amb imatge de 
marca reconeguda internacionalment, com es Andorra, és una de les causes que 
expliquen aquest percentatge tant elevat (associat amb el turisme de pas). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades per l’OIT de Turisme de la Seu 
 
 
 
Procedència dels visitants a l'Alt Urgell (2005)
Catalunya
27%
Espanya
20%França
23%
Alemanya
4%
Holanda
2%
Gran Bretanya
13%
Altres
11%
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 32 
 
 
 Principals recursos turístics 
 
Turisme Actiu 
- Parc Olímpic del Segre. Instal·lacions esportives creades per als JJOO del 
1992 i que avui dia ofereixen un ampli ventall d’activitats: ràfting, hidrotrineu, i 
piragüisme, tant d’aigües braves com tranquil·les. També s’hi ubica el Centre 
d’Acollida BTT de la comarca, que té 22 rutes. 
- Estacions d’esquí nòrdic de Tuixent – La Vansa (32,3 km esquiables) i Sant 
Joan de l’Erm (37 km esquiables) 
- Aravell Golf Andorra ubicat a Montferrer i Castellbó 
- Parc Natural del Cadí Moixeró. Aquest espai protegit compta amb una gran 
diversitat. El parc ofereix un conjunt de centres d’interpretació i d’informació i 
d’infraestructures (senders abalisats, miradors, itineraris naturalístics, etc.) 
- Parc de l’Alt Pirineu. Creat recentment, l’any 2003, supera les 60.000 
hectàrees d’extensió, esdevenint el més gran de Catalunya. Repartit entre les 
comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell conserva els darrers boscos 
primigenis de la serralada i una fauna i flora excepcionals. 
 
Patrimoni monumental: art romànic 
La riquesa monumental de la comarca es remunta als inicis de la història de 
Catalunya i de la llengua catalana. A Organyà és on aparegueren els primers textos 
escrits en català, datats entre 1080 i 1095. El comtat d’Urgell s’inicià a les 
darreries del segle VIII amb el comte Borrell i la seva diòcesi corresponent. Es 
tractava d’un poderós comtat que es va anar expandint i creixent amb la 
reconquesta, principalment cap al sud. La capital comarcal reflecteix la història del 
comtat, que tingué el seu màxim esplendor als segles XI-XII. D’aquesta època data la 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 33 
 
 
Catedral de Santa Maria d’Urgell, un dels monuments cabdals del romànic 
universal i l’única catedral d’aquest estil que resta a Catalunya. A prop de la 
Catedral es troba el Museu Diocesà, amb una rica col·lecció d’art sacre procedent 
de les parròquies de la diòcesi i de la mateixa catedral. També a La Seu d’Urgell es 
troba l’ Església de Sant Miquel, d’estil romànic de principis del segle XI. 
Fora de la capital comarcal, a les diverses valls de l’Alt Urgell, també es troben 
importants mostres monumentals com Sant Serni de Tavèrnoles, prop d’Anserall. 
St. Serní fou una important abadia benedictina, d’art visigòtic, que es creu que data 
del segle IX. En l’actualitat només resta dempeus la capçalera de l’església abacial. 
L’església de Sant Climent es troba als afores de Coll de Nargó, és obra del 
romànic primitiu del segle X o XI i es considera monument nacional històric artístic. 
 
 
Festes i tradicions 
- Baixada de raiers. Es tracta d’una celebració que rememora un ofici tradicional 
de la comarca, avui desaparegut. Els habitants de les valls utilitzaven el riu Segre 
per a transportar els troncs riu avall. Cada any a Coll de Nargó, el 16 d’Agost, se 
celebra una festa en què es fa una representació de tot l’antic procés. En 
aquesta mateixa població es pot visitar el Museu Permanent dels Rais. 
- Festa de les Trementinaires. Un altre ofici desaparegut a la comarca que 
encara es recorda avui és el de les trementinaires. Eren les dones que es 
dedicaven a la recol·lecta pels boscos d’herbes medicinals, i a la comercialització 
d’aquests productes. La festa de les trementinaires se celebra a Tuixén els dies 
7 i 8 de juny i també es pot visitar el Museu de les Trementinaires a la mateixa 
població. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 34 
 
 
Ambdós museus, Raiers i Trementinaires, s’emmarquen dins la Ruta dels Oficis 
d’Ahir que promou El Consell Comarcal de l’Alt Urgell on també destaquen el 
Museu de la Vinya i el Vi a la localitat de Pont de Bar, l’Antiga Farinera de 
Montferrer, la Fàbrica de llanes d’Arsèguel i el Pou de gel d’Oliana. 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 35 
 
 
 
3 SENDERISME: PRINCIPALS AGENTS PROMOTORS 
 
 Consell Comarcal Alt Urgell 
Des del 2.003, l’Alt Urgell compta amb un Inventari de Camins Rurals i Pistes Forestals 
promogut pel Consell Comarcal, que recull exclusivament una selecció de camins 
asfaltats i camins rurals i pistes forestals. 
Des de l’àrea de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Urgell es treballa en la creació 
de rutes des de 1994 amb la intenció de crear una oferta d’aquestes activitats per tot 
el territori comarcal. D’aleshores ençà s’han creat 24 rutes d’itinerari: 5 en cotxe, 5 en 
bicicleta, 5 d’urbanes, 5 a peu i 4 per a fer a la natura. La font de finançament principal 
del projecte ha estat el Departament d’Obres Públiques i Política Territorial a partir del 
“Programa d’ajuts a petits nuclis i poblaments disseminats”. La Unió Excursionistad’Oliana va col·laborar amb el Consell Comarcal en la creació dels itineraris i el seu 
manteniment s’assumia des del Consell Comarcal a través de subvencions. Des de fa 
tres anys, segons el Consell, ningú es fa càrrec del manteniment d’aquestes rutes 
degut a la manca de subvencions. Del conjunt de les 24 rutes promogudes des del 
Consell Comarcal, les propostes de rutes de senderisme es divideixen en 5 rutes per a 
fer a peu, 5 rutes urbanes i 4 rutes de natura. 
Totes les rutes compten amb un mateix format de fulletó que diferencia segons el 
pictograma una o altra tipologia de ruta. Aquests fulletons compten amb mapa, 
acompanyat d’una descripció del camí i dels atractius paisatgístics que s’hi van trobant. 
No fa referència a serveis, només diu on es poden trobar fonts i descansar durant 
l’itinerari. Compta amb recomanacions generals per a rutes a peu. Tant les rutes de 
natura com les rutes per fer a peu compten amb una fitxa tècnica. Els únics fulletons 
que donen informació de serveis són els d’itineraris per a fer en cotxe, a la resta 
d’itineraris s’hi troba a faltar. Els fulletons es troben en català, castellà, anglès i francès. 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 36 
 
 
Rutes urbanes 
Les 5 rutes urbanes no presenten senyalització, però els fulletons que s’hi refereixen 
compten amb un mapa que explica els itineraris i els diferents elements del paisatge 
que es van trobant, són les següents: 
- La Seu d’Urgell. Volta Verda. 
- La Seu d’Urgell. Passeig pels carrers antics de la Seu. 
- Oliana 
- Coll de Nargó 
- Ruta per Organyà 
Rutes a peu 
La seva localització segueix un criteri de repartiment pel territori comarcal. Es tracta de 
rutes d’itineraris circulars que compten amb una senyalització vertical pròpia del 
Consell Comarcal, de forma circular amb el fons groc i consistent en estaques de fusta 
amb una placa circular de color groc i un plafó a l’inici del recorregut amb la descripció 
de la ruta. 
- Ruta de Sorri (entorns de Bescaran): desnivell 500m; temps: 3h 30min. 
- Ruta de Serra-seca (entorns de Castellbò):desnivell 341m; temps 2h 15min 
- Ruta del Corb (zona de Peramola-Oliana): desnivell 344; temps 3h 15min 
- Ruta de Santa Fe (entorns d’Organyà): desnivell 639m; temps 1h 45min; 
longitud 3km; anada i tornada pel mateix camí. 
- Passeig Coll Piquer (entorns de Coll de Nargó): desnivell 68m; longitud: 2,5km. 
Rutes a la natura 
Les 5 rutes a la natura es crearen amb el criteri d’enllaçar les propostes d’itineraris en 
cotxe amb aquestes propostes d’excursions per a fer a peu, a cavall o en bicicleta. 
Compten amb la mateixa tipologia de senyalització que les “rutes a peu”. Es tracta de 
rutes circulars. 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 37 
 
 
- Ruta de Sant Honorat: longitud: 15km; desnivell: 500m; temps 4h i 20min. 
- De la Seu a Alàs, vorejant el Segre: longitud: 9,1km; desnivell: 0m; temps: 3h. 
- Ruta pels boscos de Sant Joan de l’Erm: longitud: 11km; desnivell: 430m; temps: 
3h 30 min. 
- Ruta per la Serra d’Oliana: longitud: 7,5km; desnivell: 200m; temps 3h. 
Camí dels Bons Homes, pas per la Vall de Josa – Tuixén (Alt Urgell) 
Es tracta d’una actuació duta a terme entre Berguedà Iniciatives, el Consorci de 
Promoció Econòmica de l’Alt Urgell XXI (ens que gestionen els programes Leader Plus 
de les dues comarques) i el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes. La 
cooperació interterritorial va permetre aconseguir fons Leader Plus per a realitzar una 
sèrie d’accions relacionades amb el Camí dels Bons Homes. Així es recuperà el camí 
vell de Josa a Tuixén i el de Gósol a Josa. També es preveu dur a terme accions de 
promoció com l’edició de fulletons i la creació d’una pàgina web. 
Camí de Sant Jaume 
L’Alt Urgell té documentat un vial de peregrinació que segueix el camí de Sant Jaume 
que la comarca veïna de la Cerdanya ha posat en valor. Concretament es tracta de la 
recuperació del camí històric de peregrinació secundari que travessava els Pirineus fins 
a Jaca, unint amb el tronc principal. Tot i que el Consell Comarcal de l’Alt Urgell rebé la 
proposta de continuar el camí per part de la Cerdanya, l’Alt Urgell no considerà viable 
tirar endavant el projecte. 
Rutes per a BTT 
L’oferta complementària amb més èxit de l’Alt Urgell és, segons l’Àrea de Turisme del 
Consell Comarcal, les rutes per a BTT que es promocionen des del centre BTT Alt 
Urgell i la Volta al Parc Cadí Moixeró. Aquestes rutes es consideren polivalents, és a 
dir, també es recomanen per a fer senderisme. No obstant, els fulletons no compten 
amb informació específica per a la seva realització a peu. 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 38 
 
 
 Turisme de la Seu, S.A. 
Es tracta d’una empresa mixta de la qual formen part l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el 
Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Federació d’Hostaleria de l’Alt Urgell i l’Associació de 
Comerciants de la Seu d’Urgell. Basa al seu finançament en fons públics i privats; 
aquests darrers es deriven de les quotes que paguen els associats i dels beneficis 
obtinguts de la seva gestió com agència receptiva. L’activitat de Turisme de la Seu se 
centra en els àmbits següents: 
- Informació al públic 
- Promoció de la zona 
- Creació i venda de producte 
- Gestió d’esdeveniments 
Segons la informació obtinguda durant el treball de camp, un dels principals objectius 
de Turisme de la Seu és desestacionalitzar el sector, doncs el turisme de l’Alt Urgell es 
concentra a l’estiu, Setmana Santa, ponts i caps de setmana. Es tracta d’un turisme 
majoritàriament nacional i de caràcter familiar. 
Turisme de la Seu considera que les rutes a peu són una oferta amb molta potencialitat 
per atraure nous públics a la comarca. Coneix l’afecció que hi tenen els anglesos de la 
tercera edat i els considera un públic potencial que caldrà atraure amb l’assistència a 
fires específiques i contactant amb TTOO especialitzats. 
 
Rutes per l’Urgellet 
Es tracta d’11 rutes de senderisme de caràcter circular amb principi i final a La Seu 
d’Urgell. Han estat creades en col·laboració amb l’entitat excursionista local “Unió 
Excursionista Urgellenca”. Aquesta entitat es fa càrrec de la senyalització i el 
manteniment dels camins. A nivell horitzontal els senders estan senyalitzats com a PR, 
encara que alguns d’ells, els més nous, encara no es troben homologats per la FEEC - 
tot i que se n’ha tramitat la sol·licitud-. La senyalització vertical és metàl·lica, de color 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 39 
 
 
groc amb les lletres en negre i incorpora dades direccionals, de l’alçada, del lloc on 
s’ubica i de la distància en temps i en km. Aquesta senyalització s’ha finançat a partir 
d’una subvenció feta per la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet. 
Les 11 rutes són: 
- Volta Verda a la Seu d’Urgell: 1h 05 min de durada; 5,180 km 
- Ruta de Llirt: 3h 27min de durada; 10,170 km. 
- Ruta d’ El Segre: 2h de durada; 8,620 km 
- Ruta d’Ortedó: 4h 30 de durada; 14,790km 
- Ruta de Sant Antoni: 3h 15 min de durada; 10 km 
- Ruta de la Bastida: 3 h de durada; 9,527 km 
- Ruta de la Freita: 5 h de durada; 16,9 km 
- Ruta d’ Arfa: 2h de durada; 9,346 km 
- Ruta de Sant Marc: 3 h 30 min de durada; 11,490 km 
- Ruta de Santa Eugínia de la Torre: 4h 47 min de durada; 14,1 km 
- Ruta de Calvinyà: 3h 07 min de durada; 8,5 km 
Totes elles es difonen en un fulletó que descriu el recorregut dels itineraris i especifica 
algunes característiques tècniques com són la distància quilomètrica i la durada 
prevista; no obstant, es troba a faltar una referència al desnivell o al grau de dificultat. El 
fulletó s’edita en català, castellà, anglès i francès. Se’n fa distribució des dels 
establiments dels hotelers de l’Associació d’Hostaleriade l’Alt Urgell i des de les OIT 
municipal i comarcal, emplaçades a La Seu d’Urgell. 
Rutes Transpir 
Aquestes sorgeixen a principis dels anys 90 fruït d’una subvenció europea 
transfronterera entre l’Alt Urgell, la Cerdanya i la Cerdanya francesa. En l’actualitat 
aquestes rutes no es mantenen. Segons s’informa des de Turisme de la Seu, aquestes 
rutes estan en desús i no es difonen. Anteriorment havien comptat amb un fulletó propi 
editat en català, castellà, anglès i francès. 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 40 
 
 
Promoció de la destinació 
S’assisteix amb el Consell Comarcal a les fires de FITUR i SITC. A d’altres fires es 
promocionen indirectament a través de la gestió de Turisme de Catalunya i Patronat de 
Turisme de Lleida. A curt termini es té intenció de configurar productes propis i assistir 
a fires especialitzades de senderisme i contactar amb TTOO especialitzats. 
També s’ha treballat en la promoció a partir de la col·laboració amb revistes 
especialitzades en turisme. Un exemple n’és Pànxing, publicació de distribució gratuïta 
que inclou articles sobre la destinació. 
Turisme de la Seu també col·labora amb altres oficines de turisme. Concretament 
s’envia informació a les OIT de Languedoc Roussillon, Baixa Cerdanya, França i Andorra. 
També distribueixen material d’aquestes zones des de l’oficina de Turisme de la Seu. 
 
 
 Municipis de Lavansa- Fórnols i Josa- Tuixén 
Aquests municipis han comptat des de 2002 amb un Agent d’Ocupació i 
Desenvolupament Local que ha dut a terme diferents projectes encarats a la 
dinamització econòmica del territori. Una de les principals línies d’actuació ha estat la 
creació de diferents itineraris de senderisme amb el doble objectiu de la recuperació 
patrimonial dels camins i la seva posta en valor per tal de millorar l’oferta turística de la 
zona. S’ha concebut la creació d’itineraris de diferent dificultat i característiques per tal 
de donar resposta a un ampli ventall de públics. 
Amb el suport de la informació aportada per la gent gran de la zona, s’ha realitzat una 
tasca de recuperació de la xarxa de camins antics tradicional. Entre els dos municipis 
es compta amb 13 nuclis de població; l’objectiu a llarg termini consisteix en recuperar 
totes les connexions antigues. La font de finançament dels diferents projectes encarats 
a la creació d’infraestructures senderístiques han estat diverses subvencions del 
Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera s’han 
assumit els costos de les tasques de desbrossament, condicionament i senyalització 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 41 
 
 
dels camins. Degut a l’origen de la subvenció, s’ha aplicat la senyalització del Manual 
d’Espais Naturals Protegits. Així, a la zona que forma part del Parc Natural del Cadí 
Moixeró li correspon la senyalització específica amb el color del parc i, a la resta del 
territori, que és PEIN de Serres d’Odèn-Port del Comte, li correspon la senyalització 
específica d’EIN. Com a criteri universal, s’ha optat per senyalitzar tots els senders que 
estan a la banda dreta del riu de la Vansa com a parc i els de l’esquerra com a EIN. No 
s’utilitza senyalització horitzontal amb pintura si no unes fites en pedra amb una franja 
al perímetre amb el color que correspongui segons el tipus d’espai natural. Al tram 
Vacanella – Torre del Cadí el color de les fites és refractant perquè sigui visible amb la 
neu. Tots els senders tenen pannells d’inici i de final (excepte a Torre del Cadí perquè 
originava un impacte visual massa elevat). 
A continuació es descriuen breument les diferents actuacions realitzades per àmbit 
municipal: 
LAVANSA – FÒRNOLS 
El Camí de la muntanya de l’Arp: 11,5 km, 5h de durada 
Camí que transcorre entre Sorribes de La Vansa i la Barraca de Sangonelles. Es 
divideix en 6 trams. A més de l’acondicionament del camí s’hi ha fet una recuperació 
de fonts d’aigua i s’hi han instal·lat miradors amb pannells interpretatius a partir de 
fotos amb la toponímia del paisatge que es veu. La senyalització és la referida a espais 
EIN segons el Manual de Senyalització d’Espais Protegits del Departament de Medi 
Ambient. L’OIT de Tuixén administra un fulletó explicatiu del camí en català que compta 
amb un mapa i informació de les distàncies en km i en temps. 
Camí de la Torre del Cadí 
Camí que transcorre pel vessant nord del Cadí. Des de Cornellana a Fòrnols (les dues 
branques es reuneixen a la Vacanella) i pugen fins a Torre del Cadí. S’ha recuperat un 
camí antic que ha permès, a la vegada, recuperar l’accés a Torre del Cadí des 
d’aquesta vessant. Entre Fòrnols i Cornellana s’ha realitzat una connexió per part de la 
brigada del Parc Natural de Cadí Moixeró per tal de connectar una casa de colònies 
amb el Camí de la Torre del Cadí. La senyalització del camí utilitza els colors 
representatius de Parc Natural. Aquest projecte encara està en curs, en fase de 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 42 
 
 
finalització. Es preveu la confecció d’un fulletó de característiques similars al del Camí 
de la Muntanya de l’Arp. 
 
JOSA – TUIXÉN 
Itineraris de descoberta botànica 
La Vall de Josa – Tuixén, per les seves característiques físiques i la seva ubicació, és 
molt rica en floració. Aquesta circumstància ha fet que, tradicionalment, s’hi 
desenvolupés una activitat artesanal basada en l’elaboració de remeis a partir de les 
herbes medicinals de la vall. Les Trementinaires eren les figures centrals d’aquesta 
peculiar activitat productiva, doncs eren aquestes dones qui elaboraven i, 
posteriorment, comercialitzaven els remeis medicinals per diferents indrets de 
Catalunya. Tuixén compta amb un museu dedicat a aquesta activitat tradicional: el 
Museu de les Trementinaires on també s’hi ubica l’OIT municipal. La idiosincràsia de la 
Vall de Josa-Tuixén ha fet que, a l’hora de posar en valor els senders d’aquella contrada 
es pensés en dotar-los del valor afegit de la descoberta botànica. Es tracta de senders 
de petit abast pensats deliberadament per a un públic familiar, majoritari –segons 
se’ns informa- en aquella vall. 
Aquests són els tres camins històrics recuperats i posats en valor des de la 
perspectiva de la descoberta botànica: 
- Carrerada del Miquel: Itinerari circular amb sortida i arribada a la Casa 
Forestal de Tuixent. Es preveu una durada mitjana d’1,5h. Senyalització de Parc 
Natural del Cadí-Moixeró segons el Manual de Senyalització d’Espais Protegits. 
- Fòrnols de Cadí – Montargull, passant per l’església de St. Jaume: Itinerari 
lineal. Es preveu una durada mitjana d’1h o 1h 15min segons es faci el 
recorregut de baixada o de pujada. Senyalització de Parc Natural del Cadí-
Moixeró segons el Manual de Senyalització d’Espais Protegits 
- Sorribes de la Vansa – Ossera – Sorribes de La Vansa. Itinerari circular. Es 
preveu una durada d’uns 45 min. Està senyalitzat com a EIN. 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 43 
 
 
La senyalització d’aquests camins és exclusivament vertical. Consisteix en un plafó 
d’inici i de final i banderoles de seguiment amb el color de Parc Natural o d’EIN, segons 
correspongui per motiu de proximitat dels camins perquè, en realitat, no es troben dins 
l’àrea d’influència de Parc ni PEIN, però s’hi aplica la senyalització del Manual de 
Senyalització d’Espais Protegits per motius d’uniformitat. 
Degut al fet que la senyalització d’interpretació del camí representava un cost a 
assumir massa elevat, s’optà per ubicar estaques amb un número gravat que remet a 
les explicacions sobre la botànica d’un díptic en català que es distribueix des de l’OIT de 
Tuixén 
A l’hora d’assumir el manteniment dels itineraris s’ha creat un taller ocupacional per a 
dones que vol qualificar-lesen les tasques de manteniment de camins: desbrossament i 
condicionament. El Museu assumirà els costos de retribuir aquestes dones ja 
formades quan calgui fer-ne manteniment, ara es considera que no cal perquè són 
camins molt nous. 
Projectes en curs: 
 Sender de Sorribes de La Vansa – Sant Julià dels Garrics. Iniciat l’any 2005. Es 
tracta de la creació d’una infrastructura de sender en el marc d’un projecte 
més ampli amb implicació dels Ajuntaments de La Vansa i Fòrnols, el Centre 
Tecnològic Forestal de Catalunya i un ajut de “La Caixa” per a projectes 
mediambientals. És un itinerari lineal amb una durada prevista d’1h 30min. S’hi 
aplicarà la senyalització de Parc Natural del Cadí-Moixeró segons el Manual de 
Senyalització d’Espais Protegits. Es treballa en la restauració de l’església de 
Sant Julià dels Garrics i del retaule gòtic que conté. La finalització del projecte es 
preveu per l’octubre del 2006. 
Projecte de futur: 
 Recuperació de 72 km de camins a la Vall de La Vansa - Fòrnols. Recorregut 
circular amb trams d’engorjat amb passarel·les sobre el riu La Vansa que es pot 
desviar cap a Fígols o Ribera d’Urgellet. En l’actualitat s’estudia la possibilitat de 
rebre finançament per part del Ministerio de Medio Ambiente per tal de dur a 
terme el projecte. 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 44 
 
 
Promoció 
S’edita un fulletó conjunt de La Vall de La Vansa i Tuixent amb informació dels diferents 
establiments i serveis de la vall, així com els seus atractius, entre els quals destaquen 
les rutes de senderisme. Compta amb un mapa on s’hi senyalitzen els serveis i els 
atractius a través de pictogrames. El fulletó, que es distribueix a les OIT de la comarca, 
es troba en català i tradueix la informació general en castellà, anglès i francès. 
 
 Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) 
L’entitat delegada de la FEEC a l’Alt Urgell, la “Unió Excursionista Urgellenca”, es fa 
càrrec del manteniment dels GR i PR - no hi ha cap SL homologat- del territori 
comarcal. La Unió excursionista acostuma a portar pintura i alguns estris en les 
sortides de l’entitat per reforçar la senyalització. A part de la senyalització horitzontal 
d’aquests camins, hi ha senyalització vertical metàl·lica, amb fons groc i lletres negres. 
A continuació es detallen els senders homologats per la FEEC que transcorren per l’Alt 
Urgell: 
GR 7 Andorra-Fredes (399km). Entra a la comarca de l’Alt Urgell per la Farga de 
Moles i passa per La Seu d’Urgell – La Vansa – Tuixén – Coll de Port – Sant 
Llorenç. 
GR 1 Sender Transversal (355km). Entra a la comarca per Odèn al Solsonès i 
passa per Oliana – Peramola – Baronia de Rialp – Pallerols 
GR 150 Entorn a la serra del Cadí (157km). En la seva banda occidental afecta a 
municipis de l’Alt Urgell: La Vansa, Tuixén i Josa. 
PR - C61 La Seu d’Urgell - La Bastida - La Seu d’Urgell (12.700 km) 
PR - C62 La Seu d’Urgell - Calbinyà - La Seu d’Urgell (10.500 km) 
PR - C63 La Seu d’Urgell - Camí del Ges - La Seu d’Urgell (17km) 
PR - C67 Sender de Cava - Cortal del Roig - Cava(11km) 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 45 
 
 
PR - C68 Sender d’Alàs - Banat - Alàs(15km) 
PR - 122 d’Adraen a Torre del Cadí (14,750km) 
 
 Món Feréstec 
Món Feréstec (creada el 2.003) és una associació sense ànim de lucre que impulsa el 
projecte Tramuntanya orientat a la recuperació dels camins tradicionals que unien els 
antics nuclis poblacionals de l’àrea de l’Alt Urgell Sud. S’estima que existeix una xarxa de 
camins tradicionals per recuperar de més de 1.000 km dels quals se n’han recuperat, 
actualment, 28km de camins. El finançament es fa al 50% entre Consell Comarcal i 
Fundació Territori i Paisatge, però des de Món Feréstec es treballa en la implicació de 
més administracions, començant per la Diputació de Lleida. 
La posta en valor dels senders de l’Alt Urgell Sud vol anar acompanyada de la 
recuperació del patrimoni arqueològic i geogràfic de la comarca. El projecte 
Tramuntanya està coordinat i finançat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, la Fundació 
Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya, l’Associació Món Feréstec i diverses 
corporacions municipals de la comarca. 
Segons manifesten els seus responsables, el projecte Tramuntanya és el germen d’un 
projecte molt més ambiciós que porta el nom de País Fer. Es tracta de desenvolupar 
un turisme sostenible amb el territori que permeti dinamitzar la zona deprimida del sud 
de l’Alt Urgell. El públic objectiu previst per a aquest projecte d’oferta turística és aquell 
que permeti desestacionalitzar i diversificar el públic de la temporada actual en què el 
visitant majoritari és barceloní. Entre les accions de futur previstes per Món Feréstec 
es troba el contacte amb TTOO especialitzats per tal d’incentivar-los a operar al 
territori. Quan vam preguntar a Riera sobre el grau d’implicació dels establiments 
privats amb la seva proposta va dir que estarien receptius tot i que no hi ha hagut una 
comunicació oficial. 
La senyalització dels senders serà la del Manual de Senyalització de la Fundació 
Territori i Paisatge. Pel que fa al manteniment, Món Feréstec considera que els camins 
es mantenen per si sols si són utilitzats i si no ho són, no caldria mantenir-los. És a dir, 
no s’ha previst un manteniment o, al menys, així se’ns ha estat transmès. 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 46 
 
 
Segons l’entrevista mantinguda per l’equip d’investigació del treball de camp amb el 
Consell Comarcal - un dels agents implicats en el projecte- es va fer referència a un cert 
retrocés en les negociacions respecte al projecte Tramuntanya. 
 
 Associació d’amics dels camí de Pallerols de Rialb a Andorra 
Aquesta associació té, com a un dels seus objectius fundacionals la recuperació del 
Camí de Pallerols a Andorra. Es tracta d’un camí fet per José María Escrivá de 
Balaguer durant la Guerra Civil, quan fugia cap a Andorra. L’Associació ha rehabilitat 
prop d’un 70% del sender i està invertint en la rehabilitació del patrimoni que es troba 
al llarg del camí. Presenta senyalització a nivell horitzontal configurada per dues 
franges, de colors groc i blau-cel. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 47 
 
 
 
4 APROFITAMENT TURÍSTIC DELS SENDERS 
• Perfil majoritari dels visitants de l’Alt Urgell 
A partir de les dades quantitatives i qualitatives obtingudes durant la fase de treball de 
camp a la comarca podríem perfilar el visitant de l’Alt Urgell de la manera següent: 
 Procedència: segons les dades de l’oficina de turisme, els visitants es 
distribueixen de la següent manera: Catalunya (27%), resta d’Espanya (20%) i 
estrangers (53%), especialment francesos. Però aquests percentatges són 
possiblement esbiaixats per la seva proximitat a Andorra (client de pas per a 
l’oficina de turisme) ja que durant l’entrevista mantinguda amb Turisme de la 
Seu, els seus responsables manifesten que és el públic de Barcelona el visitant 
majoritari. 
 Afluència: Marcadament estacional, centrat en els períodes vacacionals i, molt 
majoritàriament en el mes d’agost. La resta de mesos de l’any obtenen 
registres similars, només destaca la punta del mes de juliol i del mes de març en 
què hi tingué lloc Setmana Santa 
durant el 2.005. 
• Anàlisi de l’aprofitament turístic dels 
senders a l’Alt Urgell 
La zona que destaca per la concentració 
d’oferta de senders és la Plana de l’Urgellet 
on s’emplaça la capital comarcal i els 
municipis circumdants (Alàs i Cerc, 
Montferrer i Castellbò, Ribera d’Urgellet, 
Valls de Valira) En total compta amb entorn 
als 120Km de senders senyalitzats 
d’itineraris circulars amb sortida a la Seu 
d’Urgell. L’oferta ofereix itineraris amb 
 
 
 
 
 
 
 Plaestratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 48 
 
 
durades d’entre 1h i 5h, la durada mitjana és de 3h 40. 
Per tal de discernir el grau d’aprofitament turístic que es fa d’aquesta oferta concreta 
caldrà tenir en compte la infraestructura d’allotjament del conjunt de municipis que 
integren l’Urgellet i observar el panorama general dels recursos turístics existents a la 
zona. 
Quant als recursos turístics, cal parlar 
de la presència dels béns patrimonials 
més destacables de la comarca a La 
Seu d’Urgell: la Catedral, el Museu 
diocesà i tot el conjunt monumental del 
casc antic en són els exemples més 
representatius. 
Així mateix, pel que fa a infraestructura 
turística observem que l’Urgellet 
compta amb 21 establiments hotelers 
que representen un total de 980 
places, 13 establiments de turisme 
rural que representen 96 places i 3 
càmpings amb un total de 777 places 
de capacitat d’acampada. 
En conjunt, l’oferta d’allotjament de 
l’Urgellet representa el 47% de l’oferta 
total de la comarca. Per tipologia 
d’establiments, cal destacar que 
l’Urgellet aglutina la majoria de places 
d’allotjament hoteler de la comarca. 
 
Es pot afirmar doncs, que la correlació entre la ubicació dels recursos i de la 
infraestructura turística a l’Urgellet és correcta. 
RELACIÓ ENTRE LES PLACES D'ALLOTJAMENT DE 
L'URGELLET I LA RESTA DE LA COMARCA
0
500
1000
1500
2000
2500
Es
tab
lim
en
ts 
ho
tel
ers
Tu
ris
me
 ru
ral
Resta comarca
L'Urgellet
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 49 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Una vegada s’ha analitzat la relació entre recursos, infraestructura i producte, per tal 
d’obtenir més informació sobre la rendibilitat turística del producte caldrà fer l’anàlisi 
intern del producte tot comprovant el seu potencial i aprofitament. 
Em aquest sentit, l’equip redactor del projecte es proposa centrar l’anàlisi en dues 
variables: 
a. tipologia d’oferta 
b. característiques de l’oferta. 
 
Prèviament però considerem necessari analitzar detalladament cada una de les ofertes: 
 L’Urgellet 
11 rutes circulars amb inici i final a La Seu d’Urgell. La senyalització horitzontal segueix 
el model de PR de la FEEC. La senyalització vertical és metàl·lica: amb el fons groc i les 
lletres en negre, incorpora dades direccionals, de l’alçada del lloc on s’ubica i la 
distància en temps i en km. 
INFRAESTRUCTURA D’ALLOTJAMENT DELS 
MUNICIPIS DE L’URGELLET 
 
Turisme rural 
Establiments Habitacions Places 
13 46 93 
Hotels 
Establiments Habitacions Places 
21 518 980 
Càmpings 
Establiment
s Unitats d’acampada Capacitat 
3 362 777 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 50 
 
 
 
 
- 
 
 
 
 
 
 
 
 Municipi de Lavansa – Fòrnols 
 
 
 
- 
 
 
 
 
- Volta Verda a la Seu d’Urgell: 1h 05 min de durada;
5,180 km. 
- Ruta de Llirt: 3h 27min de durada; 10,170 km. 
- Ruta d’El Segre: 2h de durada; 8,620 km 
- Ruta d’Ortedó: 4h 30 min de durada; 14,790km 
- Ruta de Sant Antoni: 3h 15 min de durada; 10 km 
- Ruta de la Bastida: 3 h de durada; 9,527 km 
 
 
Senyal homologada per la FEEC 
de SENDER DE PETIT RECORREGUT
Senyalització vertical de 
l’Ajuntament de La Seu d’Urgell
- Camí de la Muntanya de l’Arp: 5 h; 11,5
km; senyalització d’EIN segons Manual de
Senyalització d’Espais Protegits de Dep.
Medi Ambient. 
 
- Camí de la Torre del Cadí: Senyalització de
Parc Natural del Cadí Moixeró segons el
Manual de Senyalització d’Espais Protegits
del Dep. de Medi Ambient. 
Color corresponent a la senyalització dels espais 
del PEIN segons el Manual de Senyalització 
d’Espais Protegits del Dep. de Medi Ambient
- Ruta de la Freita: 5 h de durada; 16,9 km 
- Ruta d’Arfa: 2h de durada; 9,346 km 
- Ruta de Sant Marc: 3 h 30 min de durada;
11,490 km 
- Ruta de Santa Eugínia de la Torre: 4h 47 min de
durada; 14,1 km 
- Ruta de Calbinyà: 3h 07 min de durada; 8,5 km 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 51 
 
 
 Municipi de Lavansa – Fòrnols 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
- Sorribes de la Vansa – Ossera – Sorribes de La Vansa. Itinerari circular. Es 
preveu una durada d’uns 45 min. Senyalitzat com a EIN. 
 
 
 Rutes a peu del Consell Comarcal. Àmbit comarcal 
Itineraris circulars que compten amb una senyalització vertical pròpia del Consell 
Comarcal, de forma circular amb el fons groc. 
 
 
Itineraris interpretatius de descoberta botànica: 
 
- Carrerada del Miquel : Itinerari circular
amb sortida i arribada a la Casa Forestal
de Tuixent,. Es preveu una durada mitjana
d’ 1,5h. Senyalització de Parc Natural del
Cadí-Moixeró segons el Manual de
Senyalització d’Espais Protegits. 
 
- Fòrnols de Cadí – Montargull, passant per
l’església de St. Jaume: Itinerari lineal. Es
preveu una durada mitjana d’1h o 1h
15min segons es faci el recorregut de
baixada o de pujada. Senyalització de Parc
Natural del Cadí-Moixeró segons el Manual
de Senyalització d’Espais Protegits 
 
 
 Senyal per a itineraris pedestres 
Colors corresponents al Parc Natural del Cadí
Moixeró segons el Manual de Senyalització d’Espais
Protegits del Dep. de Medi Ambient. 
Pictograma per a itineraris 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 52 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Rutes a la natura del Consell Comarcal. Àmbit comarcal. 
Compten amb la mateixa tipologia de senyalització que les “rutes a peu”. També es 
tracta d’itineraris circulars. 
 
 
 
 
 
 
- Ruta de Sorri (entorns de Bescaran): Desnivell 500m;
temps: 3h 30min. 
- Ruta de Serra-seca (entorns de Castellbò):Desnivell 341m;
temps 2h 15min 
- Ruta del Corb (zona de Peramola-Oliana): Desnivell 344;
temps 3h 15min 
- Ruta de Santa Fe (entorns d’Organyà): Desnivell 639m;
temps 1h 45min; Longitud 3km; anada i tornada pel
mateix camí. 
- Passeig Coll Piquer (entorns de Coll de Nargó): Desnivell
68m; Longitud: 2,5km 
Senyalització del 
Consell Comarcal 
de l’Alt Urgell 
- Ruta de Sant Honorat: longitud: 15km; Desnivell: 500m; Temps 4h i 20min. 
- De la Seu a Alàs, vorejant el Segre: longitud: 9,1km; desnivell: 0m; temps: 2h 30
min. 
- Ruta pels boscos de Sant Joan de l’Erm: longitud: 11km; desnivell: 430m, temps:
3h 50 min. 
- Ruta per la Serra d’Oliana: longitud: 7,5km; desnivell: 200m; temps 3h. 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 53 
 
 
A continuació centrem l’anàlisi en els 
senders de la comarca des del punt de 
vista de la seva condició de producte 
turístic. En aquest sentit, cal definir 
l’oferta de senders de l’Alt Urgell com a 
itineraris majoritàriament de caràcter 
circular, amb durades entre 1h i 4,30h. 
situant-se la mitjana de l’oferta en les 
3,15h. La majoria dels itineraris 
presenten desnivells suaus o inexistents, 
llevat d’alguna excepció en el cas dels 
senders que transcorren per part del 
Parc Natural del Cadí Moixeró. Segons 
aquestes dades, a l’hora d’establir un 
perfil de producte turístic, es podria dir 
que l’infraestructura de senders de l’Alt 
Urgell condiciona propostes d’excursions 
de mitja jornada que van destinades a un 
públic objectiu homogeni no 
especialitzat. 
 
 
 
 
 
 
En opinió dels empresaris de la comarca, el model turístic imperant a l’Alt Urgell és 
marcadament estacional i amb un públic preeminentment de tipus familiar que prové 
d’entorns urbans amb les següents procedències principals: Catalunya, València i 
 
Consultes ateses a l'OIT de Turisme de 
la Seu per nacionalitats(2005)
Catalunya
27%
Holanda
2%
Alemanya
4%
França
23%
Espanya
20%
Gran Bretanya
13%
Altres
11%
 
 
Consultes ateses a l'OIT de Turisme de 
la Seu (2005)
207 217
366
258 349
363
930
3518
498
343
225 270
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000Ge
ne
r
Fe
bre
r
Ab
ril
Ma
ig
Ju
ny
Ju
lio
l
Ag
os
t
Se
tem
bre
Oc
tub
re
No
ve
mb
re
De
se
mb
re
 
 
 
A partir de l’anàlisi de la distribució dels
visitants a l’Alt Urgell pel què fa a procedència i
temporalitat es constata el perfil d’una
destinació eminentment vacacional. Presenta
una estacionalitat molt marcada i una
presència majoritària de públic de proximitat. 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 54 
 
 
Madrid. Aquesta dada és diferent a les que s’ha facilitat des de l’oficina de turisme de la 
Seu d’Urgell, on segons les seves estadístiques el 53% del públic visitant és estranger. 
Aquest turista viatja amb el seu propi vehicle i, sovint, degut al caràcter central de l’Alt 
Urgell en el context dels Pirineus, es desplaça a d’altres comarques veïnes per a 
realitzar excursions de touring. Quant a la demanda de productes de senderisme 
percebuda pels empresaris, aquesta es situa al mateix nivell que la resta d’ofertes 
complementàries. A l’hora de definir una motivació principal entre els seus clients, 
aquesta seria molt genèrica i es tractaria de l’apropament a la natura com a via 
d’evasió respecte l’entorn urbà quotidià. 
En general, els empresaris no valoren el senderisme com a una oferta potencial que 
obri l’Alt Urgell a nous mercats especialitzats la qual podria contribuir a pal·liar 
l’estacionalització existent en el model vacacional actual de l’Alt Urgell. No obstant, tal 
com s’ha reiterat en la diagnosi d’altres comarques, l’equip redactor del projecte 
difereix d’aquesta visió i atribueix la manca d’interès dels operadors especialitzats 
respecte l’Alt Urgell en dos causes fonamentals: per una banda, l’oferta d’itineraris de 
curta durada no esdevé una motivació destacable per al públic de viatges especialitzats 
en senderisme i, per l’altra, la manca d’una gestió unificada dels camins resta entitat a 
l’oferta comarcal, que es percep com una atomització del territori a partir d’ofertes de 
petit abast. 
Per acabar, caldria remarcar com a idea central que es desprèn, havent analitzat 
l’oferta i la demanda, que l’oferta de senderisme a l’Alt Urgell actua com a oferta 
complementària al mateix nivell que d’altres propostes d’activitats a la natura. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 55 
 
 
 
TAULA. PRODUCTES TURÍSTICS DE SENDERISME A L’ALT URGELL 
NOM ITINERARI Lin Circ Temps Longitud Desnivell Marques utilitzades 
Volta verda a La Seu d’Urgell X 1,05h 5, 180Km Marca GR blanc/groc 
Ruta de Llirt X 3,27h 10,170Km Marca GR blanc/groc 
Ruta d’El Segre X 2h. 8,620 Km Marca GR blanc/groc 
Ruta d’Ortedó X 4,30h 14,790 Km. Marca GR blanc/groc 
Ruta de Sant Antoni X 3,15 10Km Marca GR blanc/groc 
Ruta de la Bastida X 3h 9,527Km Marca GR blanc/groc 
Ruta de la Freita X 5h 16,9Km Marca GR blanc/groc 
Ruta d’Arfa X 2h 9,346Km Marca GR blanc/groc 
Ruta de Sant Marc X 3,30h 11,490Km Marca GR blanc/groc 
Ruta de Santa Eugínia de la 
Torre X 4,47h 14,1Km 
Marca GR blanc/groc 
Ruta de Calbinyà X 3,07h 8,5Km Marca GR blanc/groc 
Camí de la Muntanya de l’Arp X ♦5h 11,5Km Senyalització segons manual M. AMB. GENERALITAT 
Camí de la Torre del Cadí X Senyalització segons manual M. AMB. GENERALITAT 
Carrerada del Miquel X 1,30h 
Senyalització segons manual M. AMB. 
GENERALITAT 
Fòrnols de Cadí - Montargull X ♦1,15h. Senyalització segons manual M. AMB. GENERALITAT 
Sorribes de La Vansa - Ossera X 0,45h Senyalització segons manual M. AMB. GENERALITAT 
Ruta de Sorri X 3,30h 500m Senyalització CC Alt Urgell 
Ruta de Serra-seca X 2,15h 341m Senyalització CC Alt Urgell 
Ruta del Corb X 3,15h 344m Senyalització CC Alt Urgell 
Ruta de Santa Fe X 1,45h 3Km 639m Senyalització CC Alt Urgell 
Passeig Coll Piquer X 2,5Km 68m Senyalització CC Alt Urgell 
Ruta de Sant Honorat X 4,20h 15Km 500m Senyalització CC Alt Urgell 
De la Seu a Alàs X 2,30h 9,1Km 0m Senyalització CC Alt Urgell 
Pels boscos de St Joan de 
l’Erm X 3,50h 11Km 430m 
Senyalització CC Alt Urgell 
Per la Serra d’Oliana X 3h 7,5Km 200m Senyalització CC Alt Urgell 
Camí Pallerols de Rialb a 
Andorra X 
Marca groc/blau-cel 
GR-7 Andorra- Fredes X 399Km Marca GR blanc/vermell 
GR-1 Sender Transversal X 355Km Marca GR blanc/vermell 
GR-150 Entorn a la Serra del 
Cadí X 157Km 
Marca GR blanc/vermell 
PR-C61 X 12,7Km Marca PR blanc/groc 
PR-C62 X 10,5Km Marca PR blanc/groc 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 56 
 
 
PR-C63 X 17Km Marca PR blanc/groc 
PR-C67 X 11Km Marca PR blanc/groc 
PR-C68 X 15Km Marca PR blanc/groc 
PR-122 X 14,75Km Marca PR blanc/groc 
♦ En els itineraris lineals, d’anada i tornada, el temps total d’excursió s’obtindria multiplicant per 2 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 57 
 
 
 
5 DIAGNÒSTIC DE COMPETITIVITAT 
 
En base a la realitat descrita en els apartats anteriors estem en condicions de definir la 
diagnosi de competitivitat 
La metodologia emprada per efectuar aquesta diagnosi és l’anàlisi DAFO: 
 
 
Punts Dèbils 
 
 
Punts Forts 
 
 
Amenaces 
 
 
Oportunitats 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 58 
 
 
 
FORTS FEBLES 
 
 
- El percentatge de persones en edat de treballar (16 – 
64 anys) és lleugerament superior el percentatge 
català, i el de joves, pot ser considerat és molt similar. 
- El creixement acumulat del període 1998-2003 és 
15,2%, igual que la mitjana catalana. 
- La taxa d’atur (3%) és inferior a la mitjana catalana 
(6,3%). 
- Renda bruta familiar per sobre de la mitjana catalana. 
 
 
 
- Densitat baixa de població a tota la comarca. 
- Excessiva localització de la població. 
- Tot i que el sector serveis en el conjunt del PIB 
representa un 62%, cal tenir present que segons el 
VAB només un 25,1% correspon a hostaleria, 
mentre que un 22,8% correspon a les 
administracions públiques, sanitat i ensenyament i un 
22,7% a comerç i reparacions. 
 
 
- Diversitat paisatgística 
- Existència de dos parcs naturals: el Cadí – Moixeró i l’Alt 
Pirineu. 
- Existència de patrimoni cultural vinculat a l’art romànic, i 
també a la cultura popular. 
 
 
 
 
 
 
- Distribució territorial homogènia de les oficines de 
turisme. 
- Taxa d’atur molt baixa en comparació a la mitja 
catalana: 3% enfront el 6,3%. 
 
 
 
- Establiments d’allotjament eminentment familiar amb 
poca capacitat d’inversió. 
- Poca distribució geogràfica de les places hoteleres 
(elevada concentració en el municipi de La Seu 
d’Urgell). 
- El 75% de les places hoteleres estan per sota de les 
2 estrelles. 
- Existència de diferents oficines de turisme i en 
diferents llocs de la geografia comarcal , tot i que 
només de les la Seu d’Urgell estan obertes tot l’any. 
- La renda bruta familiar es troba per sota de la mitja 
catalana. 
- La comarca es compon de municipis molt petits, que 
alhora es configuren en nuclis de població 
disseminats. 
 
INFRAESTRUCTURA TURÍSTICA 
RECURSOS i ATRACTIUS TURÍSTICS 
RECURSOS SOCIOECONÒMICS 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 59 
 
 
 
 
 
 
- Alta representativitat del turisme estranger (53%) a 
l’oficina de turisme probablement amb caràcter de 
pas. 
- Excessiva concentració en mercats de proximitat. 
 
 
- Existència d’infraestructura i d’equipaments propis 
del senderisme. 
- Intent per resoldre a mig i llarg termini el 
manteniment de camins per part d’alguns dels agents 
promotors. 
 
 
 
- L’inventari de camins realitzat és clarament 
insuficient i inadequat per a la planificació del 
senderisme. 
- Existència de diversitat de marques 
- Ús de manuals de senyalitzacióespecífics sense 
cenyir-se a la normativa referent als espais de la seva 
aplicació. 
- Poca o escassa coordinació entre els agents del 
territori en temes de planificació, gestió i promoció. 
- En general no es creu en el senderisme per obrir la 
comarca a nous mercats. 
- Discrepància pel que fa a la procedència dels turistes 
entre els empresaris i Turisme de La Seu. 
 
 
SENDERISME 
VISITANTS 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 3. Alt Urgell 60 
 
 
 
OPORTUNITATS AMENACES 
 
- Existència d’un mercat de demanda de productes 
turístics lligats a la natura, al territori que poden 
afavorir la dinamització local especialment en èpoques 
fora de temporada. 
- Demanda d’espais naturals, poc transformats i amb 
identitat pròpia. 
- Renda bruta familiar diponible per sota de la mitjana 
catalana. Això incita a la dinamització i la millora de la 
competitivitat. 
 
- Existència d’una destinació de marca reconeguda i 
consolida molt propera (Andorra). 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 62 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4 Alta Ribagorça 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 63 
 
 
 
1 LA COMARCA 
 
L’Alta Ribagorça és una comarca d’alta muntanya ubicada als vessants dels Pirineus 
axials. Limita al nord amb la Vall d’Aran; al nord-est amb el Pallars Sobirà; a l’est i al 
sud amb la comarca del Pallars Jussà i a l’oest amb Aragó. Geogràficament, s’estén 
des dels massissos de Besiberri i Montardo d’Aran fins a la serra prepirinenca de 
Sant Gervàs i des de la Vall de Barravés fins a la Vall de Viu, passant per la Vall de Boí. 
Per la Vall de Barravés transcorre el riu Noguera Ribagorçana que neix a la Vall 
d’Aran i configura la frontera oest de la comarca. L’Alta Ribagorça també comprèn el 
sector occidental del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que 
comparteix amb el Pallars Sobirà. 
Les muntanyes i massissos de la 
comarca, com el Gran Tuc de 
Colomers, la Maladeta o el Besiberri 
compten amb alguns dels cims més 
alts del principat, com el 
Comaloformo (3.033m). L’Alta 
Ribagorça presenta un clima 
atlàntic de muntanya a l’est de la 
comarca i a la zona del Parc 
Nacional d'Aigüestortes i Estany de 
Sant Maurici. El clima atlàntic de 
muntanya, a diferència del clima 
atlàntic corrent, registra 
temperatures més baixes durant tot 
l’any i precipitacions en forma de 
neu abundants durant l’època 
hivernal. 
L’ALTA RIBAGORÇA
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 64 
 
 
La resta de la comarca té un clima de transició entre clima mediterrani i atlàntic de 
muntanya. Al ser clima de transició té característiques dels dos climes: hi plou més 
que al mediterrani normal, però també s’hi poden observar períodes secs. 
 
 Comunicacions 
Els accessos principals a la comarca són per carretera. 
L’accés des de Barcelona es pot fer per l’autovia N-II o bé per l’autopista A-2 i després 
seguir la carretera N-230 Lleida - El Pont de Suert - Vielha. 
Des de les comarques gironines s’hi accedeix a través de l’eix transversal C 25 fins a 
Lleida i després per la N-230, mentre que des de la resta de comarques pirinenques 
es pot fer a través de l’Eix Pirinenc (N 260). 
L’accés per França es realitza per l ‘autopista A64/E80 i enllaça amb la N 230 que 
té inici a la Vall d’Aran fins al Pont de Suert. 
Des de la resta de l’Estat Espanyol, per la banda occidental, s’hi pot accedir des 
d’Osca per la ctra. N-240 fins al Pont de Suert i des de Saragossa per l’autovia A-2, 
passant per Lleida. Des del centre d’Espanya s’hi arriba per l’A-2 Madrid – Saragossa - 
Lleida i, després, la N-230. Finalment, des del sud d’Espanya s’accedeix per l’AP-7 fins 
a Tarragona on s’enllaça amb l’A-2 fins a Lleida i des d’allà, novament, fins a l’Alta 
Ribagorça per la N-230. 
A la comarca no hi ha ferrocarril. Els accessos més propers són: Lleida (125km), La 
Pobla de Segur (40km) i Montréjeau, a França (80km). Existeix un servei regular de 
transport públic en autobús que connecta la comarca amb Lleida i Barcelona. La 
comarca també compta amb un heliport com alternativa a l’accés per carretera, 
ubicat a Vilaller. 
Els aeroports més propers a l’Alta Ribagorça són Toulouse (160km), Saragossa (245 
km) i Barcelona (260 km). 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 65 
 
 
 Distribució territorial i població1 
L’Alta Ribagorça compta amb una població de 4.004 habitants. Comparativament, és 
la comarca que registra la menor població de tot el Principat. La seva densitat de 
població es troba entre les més baixes de Catalunya: 9,4 habitants per km2. 
Quan observem la seva piràmide de població, podem veure com el percentatge de 
persones de mitjana edat és superior a la mitjana catalana, igualment com el 
percentatge de persones majors de 65 anys. En canvi, la població jove es manté molt 
similar a la mitjana catalana. 
 
 
1 FONT: Idescat Dades: 2005 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 66 
 
 
 
Per altra costat és important també destacar, que els intervals per sota dels 25 anys 
(actualment i les persones representades en el gràfic tindrien 30 anys) no tan sols 
són quantitativament molt inferiors que els intervals superiors, sinó que a més 
l’evolució mostra un posicionament per sota de la mitjana catalana. 
La comarca té una superfície de 426,9 km2 i es divideix actualment en tres municipis: 
la capital comarcal, el Pont de Suert (2.307h.), la Vall de Boí (1.053h.) i Vilaller (644 
h.). El Pont de Suert és l’ única població amb caràcter urbà i compacte. Els altres 
municipis són un agregat de nuclis petits on, en alguns casos, hi ha molt poques cases 
habitades. 
 
 Activitat econòmica 
Segons dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de l’any 2004 de Caixa Catalunya, 
l’economia de l’Alta Ribagorça ha anat consolidant, en els darrers anys, un creixement 
del PIB superior al global de Catalunya. El 1998 fou un any amb dificultats per a 
l’economia comarcal però, en canvi, en els anys successius hi ha hagut creixements 
positius. En aquest sentit cal destacar que l’any 2003 l’Alta Ribagorça fou la comarca 
amb el creixement més gran de Catalunya (6,14%). El creixement acumulat del 
període 1998-2003 ha sigut del 19,7%, força superior al de Catalunya (15,2%). El pes 
del PIB a l’Alta Ribagorça en el conjunt del PIB català s’ha situat entorn del 0,08% al 
llarg d’aquests anys. 
Quant a l’estructura del PIB comarcal, el sector amb més pes el 2003 és el sector 
serveis, que representa el 42,7%; el segueix de molt a prop la indústria, amb el 41,7% 
i després ve la construcció amb el 13,8% i en darrer terme se situa el sector primari, 
amb l’1,7%. El pes del sector primari a la comarca és molt reduït. La superfície 
destinada a conreus suma tan sols 326 hectàrees, el 2002 (un 0,8% de la superfície 
comarcal total), segons dades del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. La 
indústria hi té un paper destacat a la comarca. Ressalta el subsector de l’energia, 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 67 
 
 
aigua i extractives, ja que representa el 86,5% del PIB industrial. El sector de la 
construcció té a la comarca gairebé el doble del pes que té a la mitjana de Catalunya. 
Aquesta distribució econòmica, però, no queda reflectida en la mateixa proporció pel 
que fa a ocupació. 
 
Si bé antigament les formes de vida tradicionals a la comarca es basaven en la 
ramaderia i en l’explotació del bosc, actualment tendeixen a polaritzar-se en els 
sectors del serveis (comerç i turisme) i l’industrial.En el VAB, destaca la importància 
de l’hoteleria amb el 40,5%, seguit del comerç i la reparació, amb el 20,4%, una 
distància bastant significativa. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 68 
 
 
DISTRIBUCIÓ SECTORIAL DEL PIB. 2003 
 
 
 
 
 
 
Font: Anuari Econòmic Comarcal 2004 de Caixa de Catalunya 
 
La taxa d’atur registrada (mitjana anual) a la comarca es va situar el 2004 en l’1,5%, 
corresponent a 25 persones registrades a les oficines del servei d’Ocupació de 
Catalunya. Aquesta taxa va ser molt inferior a la catalana (9,7%): Es tracta d’una 
comarca que normalment registra taxes molt baixes, a causa de l’escassa població 
que hi habita. En els anys 2000-2002 sempre han tingut taxes inferiors o iguals al 2%. 
La renda bruta familiar disponible per habitant, el 1999, va ser un 8,6% superior a la 
mitjana catalana (11,4 milers d’euros per l’Alta Ribagorça i 10,5 milers d’euros per 
Catalunya). L’any 2000, en canvi, aquesta superioritat es va reduir fins el 6,3% (11,8 
milers d’euros per l’Alta Ribagorça i 11,1 milers d’euros per Catalunya). 
 
Alta Ribagorça
Serveis
42%
Primari
2%
Indústria
42%
Construcció
14%
Catalunya
Serveis
59%
Primari
2%
Indústria
31%
Construcció
8%
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 69 
 
 
 
2 EL TURISME 
 
La comarca s’engloba dins la marca turística diferenciada, Pirineus-Prepirineus. 
Disposa d’una oficina de turisme a Barruera, adscrita a la xarxa d’oficines de Turisme 
de Catalunya, i compta amb dues oficines de turisme més, d’àmbit municipal, ubicades 
a Pont de Suert i Vilaller. 
 Infraestructura turística de serveis 
L’Alta Ribagorça compta amb un total de 1.931 places d’allotjament hoteler 
repartides entre 42 establiments, 370 places d’allotjament en turisme rural 
repartides entre 59 establiments i 926 places de capacitat d’acampada repartides 
entre els 5 càmpings existents a la comarca. Si es comparen aquestes xifres amb la 
mitjana de places d’allotjament per tipologia d’establiments del total de la marca 
turística Pirineus-Prepirineus a la qual pertany l’Alta Ribagorça, s’observa una 
mancança d’infraestructura turística pel que fa a turisme rural i càmpings. 
 
 
 
 
 
 
 
 
Places d'allotjament. 
Comparativa Alta Ribagorça i mitjana de la marca turística
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
Establiments
hotelers
Turisme rural Càmpings
Alta Ribagorça
Pirineus Pre-pirineus
Font: Estudis de Turisme de 
Catalunya (dades actualitzades 
31/12/2004) 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 70 
 
 
Si s’observa la distribució comarcal de les places d’allotjament hoteler per categoria 
d’establiment es fa palesa l’existència majoritària de places referides a establiments 
de baixa categoria: tres quartes parts de les places hoteleres de la comarca 
corresponen a pensions o hotels fins a dues estrelles. El 25% restant el configuren 
places de les categories de 3 i 4 estrelles; a la comarca no hi ha cap hotel de 5 
estrelles. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Estudis de Turisme de Catalunya (actualització 
31/12/2004) 
Distribució de les places d'allotjament per 
tipologia d'establiment hoteler a l'Alta Ribagorça
15%
40%
8%
12%
13%
12%
1*P
2*P
1*H
2*H
3*H
4*H
Distribució per municipis de les places 
d'allotjament a l'Alta Ribagorça
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Establiments
hotelers
Turisme rural Càmpings
Vilaller
Vall de Boí
Pont de Suert
Font: Estudis de Turisme de 
Catalunya (dades 
actualitzades 31/12/2004)
A la Vall de Boí és on hi ha més
nombre d’establiments hotelers,
28, amb 1535 places, i 47
establiments de turisme rural,
amb 269 places. El Pont de Suert
compta amb el major nombre
d’unitats d’acampada, 528,
repartides entre 3 establiments.
Vilaller és el municipi amb menys
places hoteleres i de turisme rural
de la comarca i no compta amb
cap càmping. 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 71 
 
 
 
Quant a l’oferta complementària de restauració, la comarca està dotada amb 12 
restaurants i 31 restaurant-bar. Aquestes xifres es troben clarament per sota de la 
mitjana de la marca turística Pirineus-Prepirineus, tal com s’observa al gràfic següent. 
 
 
 
 
 
 
 
Font: Estudis de Turisme de Catalunya (actualització 31/12/2004) 
Per acabar, sembla rellevant fer referència a l’habitatge de segona residència existent 
a la comarca, doncs hi té un pes destacat. Segons dades del 2001, el percentatge 
d’aquesta tipologia d’habitatges a la comarca duplicava el percentatge general del 
territori català. 
 
 
 
 
 
 
 
Alta Ribagorça
Convencional
53%Secundari
35%
Vacants
11%
Altres
1%
Catalunya
Convencional
69%
Secundari
16%
Vacant
14%
Altres
1%
Establiments de restauració
Comparativa Alta Ribagorça i mitjana de la marca turística
0
10
20
30
40
50
60
70
Restaurants Restaurants-bar
Alta Ribagorça
Pirineus Pre-Pirineus
 
Font: Idescat. Dades de 2001 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 72 
 
 
 Visitants 
La incidència de visitants a l’Alta Ribagorça té un caràcter marcadament estacional, 
tal com es constata en el gràfic que segueix. L’estiu és l’època amb major nombre de 
visitants, especialment el mes d’agost que destaca ben clarament. La resta de l’any 
compta amb una incidència de visitants clarament inferior. Només destaquen, 
lleugerament, els mesos de març i desembre ja que comprenen els períodes 
vacacionals de Setmana Santa i Nadal. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Quant a la procedència dels visitants de l’Alta Ribagorça cal destacar que la meitat 
prové del territori català i, especialment, de la demarcació de Barcelona. Aquests 
visitants moltes vegades són propietaris de segones residències. 
 
 
 
Afluència de visitants a l'Alta Ribagorça (2005)
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
7000
8000
Ge
ne
r
Fe
bre
r
Ab
ril
Ma
ig
Ju
ny
Ju
lio
l
Ag
os
t
Se
tem
bre
Oc
tub
re
No
ve
mb
re
De
se
mb
re
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades cedides per les oficines de Turisme 
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC 
 4. ALTA RIBAGORÇA 73 
 
 
L’altra meitat de visitants es reparteix entre procedents de l’estat espanyol i de 
l’estranger. El grup de visitants 
procedents de la resta de l’estat 
espanyol és clarament majoritari, 
representa un terç del total dels 
visitants de la comarca i, d’entre el 
conjunt de comunitats autònomes 
sobresurt l’afluència de visitants de la 
Comunitat de Madrid, del País 
Valencià i del País Basc. Els 
estrangers representen un grup 
minoritari davant del visitant nacional. 
Els francesos ostenten el percentatge 
de visitants més alt dins el col·lectiu estranger 
Aquests turistes (el de la resta d’Espanya i de l’estranger) molt probablement no hi 
realitza estades de cap de setmana com acostumen a fer els visitants propers, sinó 
estades més llargues. 
 
 
 Principals recursos turístics 
 
- Conjunt romànic de la Vall de Boí, patrimoni de la humanitat per la 
Unesco. 
El conjunt romànic de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat 
per la Unesco l’any 2000. L’arquitectura romànica pròpia de la vall es 
caracteritza per la unitat d’estil de clara influència del romànic llombard. Sant 
Climent i Santa Maria de Taüll, que daten de l’època de màxim esplendor del 
comtat (segles XI, XII i XIII), en són els dos exemples més destacats pel valor 
artístic de les seves pintures murals –actualment conservades al Museu 
Procedència dels visitants de l'Alta 
Ribagorça
Barcelona
36%
Resta 
Catalunya
15%
Resta 
d'Espanya
33%
Estranger
16%
 
 
 
 
 
 
 Pla estratègic de l’Alt Pirineu i l’Aran – 1a. Fase: DIAGNÒSTIC