02-01-Pla-millora-connec-Memoria

Vista previa del material en texto

Generalitat de Catalunya
Departament de Medi Ambient
i Habitatge
 
Gener de 2010 
BASES TÈCNIQUES PER AL 
DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA DE 
MESURES ENCAMINAT A LA MILLORA DE LA 
CONNECTIVITAT FLUVIAL A CATALUNYA 
 
MEMÒRIA TÈCNICA 
 
 
 
 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
 
BBAASSEESS TTÈÈCCNNIIQQUUEESS PPEERR AALL DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT DDEELL 
PPRROOGGRRAAMMAA DDEE MMEESSUURREESS EENNCCAAMMIINNAATT AA LLAA MMIILLLLOORRAA 
DDEE LLAA CCOONNNNEECCTTIIVVIITTAATT FFLLUUVVIIAALL AA CCAATTAALLUUNNYYAA 
INDEX 
INDEX .....................................................................................................................1 
1 INTRODUCCIÓ.................................................................................................3 
1.1 Antecedents i justificació .............................................................................3 
1.2 Aplicació de les Directrius de connectivitat ecològica de Catalunya ...........4 
1.3 Àmbit d’estudi..............................................................................................5 
2 OBJECTIUS......................................................................................................7 
3 PERCEPCIÓ SOCIAL.....................................................................................10 
4 DIAGNOSI DE LES BARRERES I PASSOS EXISTENTS A CATALUNYA....10 
5 PRIORITZACIÓ DE LES MASSES D’AIGUA..................................................12 
5.1 Aspectes considerats en la priorització .....................................................13 
5.2 Índex de Prioritat de Masses d’Aigua (IPM) ..............................................17 
5.3 Resultats dels aspectes considerats per conca ........................................26 
5.4 Masses resultants de la priorització ..........................................................36 
6 PRIORIZACIÓ D’OBSTACLES PER A L’ACTUACIÓ EN CADA MASSA 
D’AIGUA ...............................................................................................................43 
6.1 Índex de Prioritat d’Obstacles (IPO)..........................................................43 
6.2 Resultats de l’Índex de Prioritat d’Obstacles (IPO) ...................................45 
7 PROPOSTES D’ACTUACIONS ......................................................................58 
7.1 Tipus de solucions, característiques i condicions generals d’aplicació .....59 
 
 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
7.2 Tipus de solucions específiques per la millora de la connectivitat aigües 
avall .................................................................................................................. 63 
7.3 Manteniment ............................................................................................. 65 
7.4 Aspectes a tenir en compte en els projectes executius de les mesures 
d’establiment i de millora de la connectivitat...................................................... 66 
8 SEGUIMENT I CONTROL .............................................................................. 68 
8.1 Avaluació de la franquejabilitat de les estructures i del funcionament dels 
dispositius mitjançant l’ICF. ............................................................................... 69 
8.2 Estimacions de l’eficàcia del dispositiu de peixos: priorització i criteris .... 69 
ACRÒNIMS .......................................................................................................... 72 
GLOSSARI ........................................................................................................... 73 
GLOSSARI DELS ANNEXES............................................................................... 75 
EQUIP DE TREBALL............................................................................................ 76 
COL·LABORACIONS............................................................................................ 76 
RELACIÓ DE TREBALLS CONSULTATS............................................................ 77 
 
 
 
 
 
3 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
1 INTRODUCCIÓ 
1.1 Antecedents i justificació 
L’estratègia paneuropea per a la diversitat biològica i paisatgística (1995) atorga un 
paper fonamental als espais fluvials en la definició de la xarxa ecològica. Aquesta 
visió és complementada per la Directiva 2000/60/CE (en endavant, DMA), per la qual 
s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. La DMA 
considera els rius com a veritables ecosistemes i estableix mesures per a mantenir-
ne i millorar-ne l’estructura i funcionalitat. L’assoliment del bon estat ecològic, a 
través de la recuperació hidromorfològica i biològica dels sistemes hídrics, hauria de 
permetre un impuls renovat per a la millora de la connectivitat ecològica dels espais 
fluvials. 
El concepte de connectivitat apareix a l’annex V de la Directiva Marc de l’Aigua com 
a element de mesura de la qualitat hidromorfològica, i és desenvolupat en el 
“Protocol d’avaluació de la qualitat hidromorfològica dels rius (Protocol HIDRI, 
Agència Catalana de l’Aigua 2006)”, on es proposa l’índex ICF (Índex de 
Connectivitat Fluvial) com a mesura de la connectivitat fluvial. 
Els espais fluvials presenten unes característiques i un funcionament molt favorable 
per al manteniment de la connectivitat i els fluxos ecològics. Constitueixen també un 
tipus de massa boscosa present a la major part del territori, suposen gran part dels 
hàbitats i paisatges de Catalunya i són necessaris per la dispersió o el desplaçament 
d’un gran nombre d’espècies. La visió dels espais fluvials ja no es limita a la zona per 
on discorre l’aigua, sinó que la llera no es pot separar de la vegetació de ribera que 
la voreja, ni de les zones humides o de les planes d’inundació que la complementen. 
Per això, es poden trobar problemes de connectivitat ecològica tant als ecotons 
riparis com als sistemes estrictament aquàtics, sent ambdues de gran importància i 
estant estretament relacionades. 
Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant, ACA), s’aborda la problemàtica 
lligada a la connectivitat des de diversos àmbits tenint en compte el paper de 
corredor i connector que desenvolupen els rius. Així, des de l’Agència Catalana de 
l'Aigua s’està desenvolupant el Programa de recuperació de riberes, s’ha aprovat el 
Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques Internes de Catalunya 
(ACA, 2006) que s’aplicarà mitjançant els respectius plans zonals d’implantació per a 
les Conques Internes de Catalunya, i que per a les Conques Catalanes 
Intercomunitàries es fa mitjançant el Càlcul de cabals ambientals a les conques del 
Segre, Matarranya, Sénia i afluents del Baix Ebre a Catalunya i validació biològica en 
trams significatius de la xarxa fluvial de Catalunya (Confederación Hidrogràfica del 
Ebro i Agència Catalana de l’Aigua, 2008). Tots aquest documents incorporen 
paràmetres que milloren la connectivitat fluvial als nostres rius; però ara, amb aquest 
document, el que es pretén és obtenir les bases tècniques per a desenvolupar una 
millora de la connectivitat fluvial pel què fa a les infraestructures. 
 
 
 
4 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
1.2 Aplicació de les Directrius de connectivitat ecològica de Catalunya 
El Departament de Medi Ambient va publicar l’any 2006 les “Bases per a les 
directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”, en les que es presentenels 
criteris a tenir en compte en la presa de decisions, en la planificació i la programació, 
i en les bones pràctiques que tenen com a objectiu el manteniment i millora de la 
connectivitat ecològica a Catalunya. 
Aquestes directrius estableixen que es tindrà en compte la normativa actual de pesca 
i protecció d’ecosistemes aquàtics en tots els plans, projectes i actuacions 
susceptibles d’afectar l’espai fluvial. Aquesta normativa, és a dir, Llei de 20 de febrer 
de 1942, per la qual es regula el foment i la conservació de la pesca fluvial a 
Catalunya, inclou l’establiment de mesures per a garantir que les espècies de peixos 
puguin complir el seu cicle biològic i efectuar les seves migracions així com 
l’establiment de la necessària connectivitat del curs. 
També s’estableix la connectivitat ecològica com un dels objectius de la planificació 
hidrològica, de manera que esdevingui un dels objectius ambientals del “Pla de 
Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya” (en endavant, PGDCFC)”, i que 
es tingui en compte en la planificació hidrològica la resta de les demarcacions 
hidrogràfiques presents a Catalunya (Ebre i Xúquer). 
A més, el PGDCFC inclourà el “Programa de Mesures del PGDCFC” tal com s’indica 
en el Decret 380/2006 de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la 
Planificació Hidrològica, amb l’objectiu d’assolir un bon estat de les aigües 
superficials per via de la prevenció del deteriorament de la qualitat ecològica, i de la 
conservació i la millora de la xarxa fluvial catalana, de les zones humides i lacustres, 
així com dels ecosistemes vinculats al medi hídric. 
L’esmentat Programa de Mesures estarà constituït per un seguit d’actuacions que 
puguin aconseguir la recuperació de la funció connectiva en trams fluvials 
especialment importants des del punt de vista de la connectivitat ecològica. Aquest 
programa es basarà en: 
- Determinar els principals punts crítics on s’hagi trencat la connectivitat 
ecològica, ja sigui longitudinal o transversal. 
- Establir un programa de restauració i de recuperació de marges i riberes dels 
punts crítics en trams naturals o seminaturals. 
- Assegurar la permeabilització de les estructures tenint en compte el Programa 
de restauració morfològica i de la connectivitat fluvial on s’han d’integrar, també, 
els “Plans Zonals d’Implantació dels Cabals de Manteniment”. 
- Garantir la permeabilització dels punts crítics generats per les infraestructures 
viàries que creuen transversalment l’espai fluvial o el ressegueixen 
longitudinalment. 
Les Directrius recomanen també complementar les variables utilitzades a l’hora de 
mesurar l’estat ecològic dels rius amb indicadors que en valorin la connectivitat 
 
 
 
 
5 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
ecològica. Les variables utilitzades, i incorporades a l’HIDRI (ACA, 2006), són les 
següents: 
- Connectivitat longitudinal dels rius. Basada en la continuïtat de la làmina d’aigua 
i el pas de peixos. 
- Continuïtat de la vegetació de ribera. 
- Permeabilitat transversal del riu, que pot estar afectada per endegaments o 
infraestructures longitudinals. 
- Assolir unes bones condicions químiques de l’aigua i un bon estat ecològic; i així 
fer desaparèixer l’efecte de barrera química per contaminació de l’aigua 
mitjançant la revisió del Pla de Sanejament. 
El manteniment d’una continuïtat en la làmina d’aigua passa per l’aplicació del 
PSCM, i per vetllar perquè s’apliquin mesures similars en tots els trams de la xarxa 
hidrològica catalana que formen part d’altres demarcacions hidrogràfiques. La 
implantació del PSCM es duu a terme de manera progressiva, per conques, 
subconques o trams fluvials mitjançant la redacció i aprovació de “Plans zonals 
d’implantació de cabals de manteniment”, concretant les determinacions del PSCM i 
adaptant-les a les especials circumstàncies, singularitats i valor estratègic dels usos 
existents. 
Les Directrius de connectivitat ecològica han instat a l’elaboració de manuals 
d’instruccions tècniques per a la millora de la connectivitat ecològica, la minimització 
d’impactes d’infraestructures i la recuperació hidromorfològica en sistemes fluvials. 
L’objectiu d’aquests manuals és aportar solucions tècniques i exemples pràctics per 
recuperar la naturalitat i la connectivitat, o reduir l’efecte barrera. 
1.3 Àmbit d’estudi 
El Desenvolupament del Programa de Mesures encaminat a la millora de la 
connectivitat fluvial (en endavant, PMCF) té com a àmbit d’aplicació tots els trams 
fluvials de Catalunya delimitats com a masses d’aigua de la categoria rius. S’hi 
inclouen totes les masses d’aigua de les conques de la Muga, el Fluvià, el Ter, el 
Daró, la Tordera, el Besòs, el Llobregat, el Foix, el Gaià, el Francolí, la Garona, el 
Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, el Baix Ebre i la Sénia, 
juntament amb les principals rieres i torrents litorals. A l’Annex I: Nom de les masses 
d’aigua, es presenta la relació de cadascuna de les masses d’aigua amb el codi 
corresponent. 
En l’àmbit de les Conques Internes de Catalunya (en endavant, CIC), les seves 
determinacions formaran part del Programa de mesures dins el PGDCFC. 
En les Conques Catalanes Intercomunitàries (en endavant, CCI), tals com l’Ebre, la 
Garona i la Sénia, el document es transmetrà als organismes de conca competents 
per a que ho incorporin en els respectius Plans de Gestió (vegeu Figura 1). 
 
 
 
6 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
 
Figura 1 Esquema de les conques pertanyents a l’àmbit de les Conques Internes de 
Catalunya (CIC) i a les Conques Catalanes Intercomunitàries (CCI). 
En el Plànol 1: Àmbit d’estudi i situació, s’aprecien totes les conques que entren a 
l’estudi, detallant-se les que formen part de les CIC i les que pertanyen a les CCI. 
 
 
 
 
7 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
2 OBJECTIUS 
El present document té com objectiu la millora de la connectivitat longitudinal de les 
masses d’aigua dins de l’àmbit de Catalunya. Per a això es pretén que aquest 
document sigui una eina que permeti identificar quines masses d’aigua i quines 
estructures són prioritàries sobre altres. 
Aquest document és un complement als citats anteriorment, és a dir, als Plans zonals 
d’implantació de cabals de manteniment, i als programes de restitució de ribera, que 
també contribueixen a la millora de la connectivitat fluvial. 
A més, es vol orientar en la selecció de l’actuació a realitzar sobre cada tipus 
d’obstacle i contemplar tots els mètodes que es poden utilitzar a la fase de seguiment 
i control de dita actuació. 
En conseqüència, el document presenta les següents fases: 
I. Priorització de les masses d’aigua: 
La primera fase té com finalitat obtenir un llistat de masses d’aigua prioritzades. 
Aquesta llista ordena les masses en funció de la necessitat i de l’eficiència en la 
millora de la connectivitat en realitzar-se les actuacions corresponents. 
Per aconseguir aquest rang de prioritat s’utilitza un Índex de Prioritat de Masses 
d’aigua (IPM) que es calcula a partir de diferents aspectes que són significatius 
en la connectivitat fluvial longitudinal. 
II. Inventari i priorització dels obstacles en cada massa d’aigua: 
En aquesta segona fase, i una vegada que es tenen les masses d’aigua 
prioritzades, es procedeix a la identificació i a l’inventariat dels elements 
considerats com obstacles, que en aquest document són: assuts, preses, 
travesses i estacions d’aforament. 
Una vegada que es tenen tots, es tracta d’indicar sobre quins obstacles, dins 
d’una mateixa massa d’aigua, és prioritari actuar,segons diversos aspectes 
relatius a l’estat de l’obstacle. Aquesta part es realitza mitjançant l’Índex de 
Prioritat d’Obstacles (IPO). 
III. Definició de les actuacions: 
Per tal d’assegurar la millor opció de restabliment de la connectivitat, en aquesta 
fase es proposa una ruta de selecció de tipus d’actuació segons les 
característiques de l’obstacle. 
 
 
 
 
 
8 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
IV. Pla de seguiment i control de l’actuació: 
Finalment, i després de l’execució de l’actuació de permeabilització de l’obstacle, 
és necessari comprovar i avaluar el funcionament i l’eficiència de la mateixa. 
Consegüentment, s’ha desenvolupat una metodologia per al seguiment i control 
en funció de la particularitat del tram fluvial. 
A la Figura 2 es pot veure la representació gràfica de les diferents fases que formen 
el present document, incloent els paràmetres i aspectes que s’han utilitzat per 
desenvolupar totes les parts. 
 
 
 
9 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Necessitats de la comunitat 
de peixos 
Figures de protecció i 
singularitats Densitat d'obstacles Percepció social Pla de Gestió de l'Anguila
PRIORITZACIÓ D'OBSTACLES
(IPO)
RUTA PER A LA 
SELECCIÓ D'ACTUACIÓ
SEGUIMENT I 
CONTROL
- Demolició, parcial o total
- Rampa o rampa de fons
- Rius laterals
- Dispositius d'escletxes, de 
safareigs, amb deflectors...
- Dispositius específics o 
combinats
- Recomptes visuals
- Comptadors automàtics
- Telemetria
- Captura amb paranys
- Etc.
PROPOSTES D'ACTUACIONS 
PER A LA MILLORA DE LA CONNECTIVITAT FLUVIAL LONGITUDINAL
PRIORITZACIÓ DE LES 
MASSES D'AIGUA
(IPM)
LLISTAT DE MASSES D'AIGUA PRIORITZADES
- Estat en desús
- Titularitat pública (ACA)
- Alçada de l'obstacle
- Dins d'espai protegit
- Dins de reserva genètica de truita
- Infraquejable per a totes les espècies
- Existència de pas ineficient
- Localització aigües avall d'una 
confluència
- Localització al curs principal
INVENTARI D'OBSTACLES
LLISTAT D'OBSTACLES PRIORITZATS
FASE I
FASE II
FASE III
FASE IV
 
Figura 2 Diagrama resum de les fases del PMCF. 
 
 
 
 
10 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
3 PERCEPCIÓ SOCIAL 
Els processos participatius són elements que la DMA ha incorporat i determinat 
com a eina per a l’elaboració dels plans i treballs de millora de les masses 
d’aigua dins del marc de la pròpia DMA. A tal efecte, s’han realitzat processos de 
participació per cada conca, on s’ha convidat a participar activament als 
organismes i persones més rellevants de cadascuna. Els principals participants 
d’aquestes jornades han estat: 
- les organitzacions sindicals, empresarials, veïnals, de persones usuàries, 
professionals, entitats ambientals i altres associacions, 
- persones dels següents sectors: l’administració, agropecuaris i forestals, 
industrials i energètics, i recerca i divulgació. 
Un cop revisats els documents generats en els processos per a cada conca, s’ha 
vist que en la majoria de processos de les conques, era comuna l’opinió 
d’eliminar preses i rescloses (sobretot les que estiguessin en desús) tot estudiant-
ne la viabilitat en cada cas, i s’ha proposat la construcció de passos. Les 
excepcions han estat la conca del Besòs i les Rieres de Llevant, on s’han fet 
comentaris que es contraposen a la millora de la connectivitat. En canvi, a altres 
conques com la de la Tordera, el Baix Llobregat, el Gaià i el Francolí no hi ha 
hagut comentaris relacionats amb la millora de la connectivitat. 
Tots els resultat obtinguts durant els diferents processos es poden veure a 
l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses d’aigua per a la priorització. 
4 DIAGNOSI DE LES BARRERES I PASSOS EXISTENTS A CATALUNYA 
La presència de barreres transversals a les lleres dels rius catalans dificulta les 
migracions i aïlla genèticament les poblacions de les espècies presents, i per 
tant, ocasiona una disminució de la biodiversitat en els ecosistemes fluvials. Per 
tal de minimitzar l’impacte associat a dites estructures, es pot actuar sobre les 
barreres mitjançant dispositius o solucions de pas. Aquestes actuacions encara 
que no són generalitzades a tot el territori, sí que són introduïdes en noves 
estructures a fi d’aconseguir una millora en la connectivitat longitudinal a 
Catalunya. 
Al 2006 es va realitzar un estudi d’avaluació de la situació de la connectivitat 
fluvial a Catalunya. Dit estudi és l’“Avaluació de la connectivitat per als peixos als 
rius de Catalunya (ACA, 2006)”, i es va centrar en preses i rescloses censades 
per l’Agència Catalana de l’Aigua fins l’any 2006. 
En aquest estudi es va comprovar que als rius catalans existeixen milers de 
problemes de mobilitat per als peixos a causa de la presència d’obstacles 
transversals, en la majoria dels casos infranquejables. 
 
 
 
 
11 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Concretament, es van estudiar 334 obstacles documentats per l’ACA que 
principalment eren preses i rescloses hidroelèctriques o d’emmagatzematge 
d’aigua per a reg o abastament. La superació o franquejabilitat d’aquestes 
barreres per als peixos era nul·la o molt baixa, sobretot per a migracions riu 
amunt. En el cas de la connectivitat riu avall, la superació dels obstacles era molt 
baixa, principalment per a grans preses. 
Es va utilitzar l’Índex de Conectivitat Fluvial (ICF) (Munné i al., 2006) com a 
paràmetre d’avaluació de franquejabilitat de les estructures presents als rius. El 
resultat del càlcul de l’ICF en les preses i rescloses estudiades va ser dolent en la 
pràctica majoria, és a dir, en un 97% de les estructures. Aquestes, superaven el 
metre d’alçada i no portaven cap dispositiu de pas per a peixos, o bé es 
considerava poc o gens funcional (vegeu Figura 3). 
De tots els obstacles estudiats, es van localitzar un total de 31 dispositius de pas, 
que suposava només un 9% dels necessaris (tot i que es van trobar 47 
dispositius més en altra mena de barreres com són petites rescloses, bases de 
pont, estacions d’aforament. etc.). No obstant això, les preses i rescloses 
estudiades que tenien dispositius de pas no presentaven un millor ICF. Els 
resultats obtinguts van ser dolent en 22 dispositius, deficient en 7 i mediocre en 2. 
Aquestes 334 infraestructures transversals, construïdes a la pròpia llera del riu i 
amb una alçada superior al metre, suposen doncs, un efecte barrera permanent i 
bàsicament complert per a totes les espècies de peixos (vegeu la Figura 3). 
Tot i això, la situació real de la connectivitat encara es considera pitjor si es té en 
compte la gran quantitat de petites infraestructures que ocupen les lleres fluvials; 
és a dir, petites rescloses, guals, ponts, estacions d’aforament, travesses i 
col·lectors, que entre d’altres, superen en escreix el miler. Aquestes estructures, 
d’una manera o altra, també redueixen la connectivitat longitudinal per als peixos 
als cursos fluvials, sobretot riu amunt. 
 
 
 
 
12 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
 
Figura 3 Localització dels principals obstacles a la connectivitat per als peixos 
als rius de Catalunya i resultat del càlcul de l’ l’Índex de Continuïtat Fluvial (ICF). 
(ACA, 2006). 
5 PRIORITZACIÓ DE LES MASSES D’AIGUA 
Davant la inviabilitat d’atendre al mateix temps tots els problemes de connectivitat 
fluvial de Catalunya, el PMCF proposa un procésde priorització de les masses 
d’aigua en estudi, amb l’objectiu d’incorporar una eina metodològica que sigui útil 
en la millora de la connectivitat longitudinal. Aquest procés té com a finalitat 
obtenir un llistat de masses d’aigua, ordenades de més a menys prioritàries en 
funció de l’eficiència en la millora de la connectivitat en realitzar-se les actuacions 
de permeabilització d’obstacles corresponents. 
Per això, s’han escollit i valorat els aspectes més representatius en la 
connectivitat longitudinal i s‘ha creat un índex que els contempli per a classificar 
les masses d’aigua de tota Catalunya. 
 
 
 
 
13 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
5.1 Aspectes considerats en la priorització 
Per tal de determinar una valoració global que avaluï la connectivitat fluvial 
longitudinal des dels punts de vista més importants, es defineixen els següents 
aspectes com a els més rellevants en el procés de priorització: 
- Necessitats de la comunitat de peixos presents 
- Figures de protecció i singularitats 
- Densitat d’obstacles 
- Percepció social 
- Àmbit del Pla de Gestió de l’Anguila com a element singular de la 
connectivitat 
Necessitats de la comunitat de peixos 
Les espècies de peixos d’aigües continentals són dels grups taxonòmics més 
afectats per la manca de connectivitat longitudinal en la xarxa fluvial catalana. 
Preses, assuts o rescloses, sabates o bases de ponts, guals, travesses i 
estacions d’aforament poden provocar un efecte barrera tal que impedeix el 
desplaçament d’aquest tipus de fauna en direcció tant aigües amunt com aigües 
avall. Això pot causar efectes molt negatius en les poblacions de peixos com 
l’aïllament genètic, la major exposició a depredadors i la impossibilitat de 
completar rutes migratòries. En aquest sentit, la conservació i millora de les 
necessitats de la comunitat de peixos són els principals aspectes a considerar en 
la diagnosi i la posterior priorització de masses d’aigua. 
Per tal de quantificar les necessitats de la comunitat de peixos presents en una 
determinada massa d’aigua, es presenta el valor K, un índex elaborat per Pini 
Prato (2001). 
El valor K és un valor que resulta ser un sumatori d’un valor ki, corresponent a 
cadascuna de les espècies autòctones presents a la massa d’aigua en estudi. El 
ki és a la vegada una suma de tres paràmetres que poden assolir valors entre 0 i 
3. Els paràmetres considerats són els següents: 
- Mobilitat 
- Raresa 
- Presència, caràcter autòcton i endemisme 
D’aquesta manera, quant major sigui el valor de K, major serà la necessitat de 
conservació de la comunitat de peixos i, per tant, una major necessitat de millora 
de la connectivitat. 
 
 
 
 
14 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Després del càlcul de tots els valors de ki, i de la K de totes les masses d’aigua 
de Catalunya, s’ha obtingut un valor màxim de K de 3,9 en tot l’àmbit del present 
estudi. 
A l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses d’aigua per a la priorització, 
s’exposa el valor ki de cadascuna de les espècies autòctones de Catalunya, així 
com una explicació de l’origen del valor K i de la seva adaptació pel PMCF, i els 
resultats obtinguts per massa d’aigua. També es detallen els resultats en el 
Plànol 2.1: Diagnosi per necessitats de la comunitat de peixos, on a més s’hi 
dibuixa el punt de mostreig d’on s’ha extret la informació corresponent a cada 
massa d’aigua. 
Les espècies considerades en la diagnosi són les localitzades a l’inventari de 
peixos realitzat en l’estudi “Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica 
(IBICAT) basat en l’ús dels peixos com a indicadors de la qualitat ambiental dels 
rius a Catalunya” amb dades actualitzades el 2008 (en endavant, IBICAT2), el 
més actualitzat de Catalunya i que, a més, està explícitament referit a la massa 
d’aigua corresponent. La descripció de cadascuna d’elles es troba també a 
l’Annex II. 
La principal família de peixos presents a les conques catalanes són ciprínids. En 
aquest grup es troba el barb comú (Barbus graellsii), el barb roig (Phoxinus 
bigerri), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), el barb cua-roig (Barbus 
haasi), la bagra (Squalius laietanus), la madrilla (Parachondrostoma miegii), i la 
madrilleta (Achondrostoma arcasii). 
També s’hi troba la truita de riu (Salmo trutta fario), de la família dels salmònids; 
el llop de riu (Barbatula guignardi), dels balitòrids; la bavosa de riu (Salaria 
fluviatilis), dels blènnids; el gobi tacat (Pomatoschistus microps), dels gòbids; 
l’espinós (Gasterosteus gymnurus), dels gasterosteids; el joell (Atherina boyeri), 
dels aterínids; la llissa calua (Liza ramada) i la llissa llobarrera (Mugil cephalus), 
ambdues dels mugílids; i l’anguila (Anguilla anguilla), dels anguíl·lids. 
També es coneix la presència d’altres espècies autòctones com el cavilat (Cottus 
gobio), de la família dels còtids, que als rius catalans, només s’hi podria trobar a 
la Garona. Tot i així, no es contempla en el càlcul de la K ja que no ha estat 
trobat en l’inventari de peixos usat i, si es considerés, s’estarien aplicant majors 
esforços a la Garona que en la resta de conques. 
 
Figures de protecció i singularitats 
A Catalunya existeix molta diversitat d’ambients i d’espècies, i per tal de 
conservar-les s’han creat diverses figures de protecció reflectides en diverses 
lleis i decrets. El PMCF contempla aquelles figures que per diversos motius tenen 
com a objectiu la protecció o conservació de la fauna relacionada amb el medi 
fluvial i els seus hàbitats, alhora que també s’ha posat èmfasi en les diferents 
singularitats que pot tenir una massa d’aigua determinada. 
 
 
 
 
15 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Les figures de protecció que es tenen en compte en el present document són les 
llistades a continuació. 
- Espais de la Xarxa Natura 2000 (en endavant, XN2000). 
- Parcs naturals. 
- Reserves naturals 
- Paratges naturals d’interès nacional. 
- Parcs nacionals. 
Tot i que totes són importants de cara a garantir un aspecte molt concret de la 
conservació com és la connectivitat fluvial, s’ha fet especial èmfasi en les figures 
de protecció explícites d’aigües continentals. 
Quant a les singularitats que pot presentar una massa d’aigua, aquesta es 
diagnostica també en funció de les singularitats que estableix la Directiva 
2000/60/CE: 
- Proposta de masses d’aigua de referència segons l’IMPRESS de 2005. 
- Masses d’aigua fortament modificades per manca de connectivitat fluvial. 
Alguna singularitat va també relacionada amb la protecció d’una determinada 
espècie d’interès: 
- Reserva Genètica de Truita. 
Altres singularitats són: 
- Masses d’aigua de desembocadura, d’especial interès per ser una via 
d’entrada a la xarxa fluvial i per albergar una fracció d’espècies de peixos no 
pròpiament d’aigües continentals, però on hi remunten esporàdicament. 
- Trams a garantir un règim de cabals de manteniment proper al natural, 
establerts pel Pla Sectorial de Cabals de Manteniment. 
Al Plànol 2.2: Diagnosi per figures de protecció i singularitats, es troben 
representades cadascuna de les figures de protecció i singularitats esmentades. 
 
Densitat d’obstacles 
Un altre factor que influeix en l’estat de la connectivitat fluvial és la pressió 
antròpica per mitjà de la presència d’estructures transversals a la llera que actuen 
com un obstacle, provocant un efecte barrera continuat al desplaçament de les 
comunitats biològiques i a la connectivitat. 
 
 
 
 
16 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millorade la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Per tal d’avaluar l’estat de la connectivitat fluvial en funció de la pressió antròpica, 
es té en compte la densitat d’obstacles, expressada en número d’obstacles per 
quilòmetre lineal de la massa d’aigua (en endavant, obst/km). L’objectiu d’utilitzar 
aquesta relació és per a analitzar la viabilitat econòmica de l’aplicació de les 
actuacions dins de la mateixa massa d’aigua. 
La metodologia de càlcul de la densitat d’obstacles i els resultats obtinguts per 
massa d’aigua es troben especificats a l’Annex II: Diagnosi i valoració de les 
masses d’aigua per a la priorització, així com al Plànol 2.3: Diagnosi per densitat 
d’obstacles. 
Com es pot veure a l’Annex II la densitat d’obstacles s’ha realitzat a partir de les 
dades disponibles de la cobertura de l’Institut Català de Cartografia (en endavant, 
ICC), el qual té en compte la majoria d’obstacles existents. 
 
Percepció social 
Apart de tots els aspectes anteriorment mencionats, un altre criteri utilitzat en la 
diagnosi és el grau de sensibilització dels habitants en cadascuna de les conques 
hidrogràfiques presents a Catalunya. 
Tal com requereix la DMA, durant el desenvolupament del Pla de Gestió és 
necessària la incorporació de l’opinió de la ciutadania, per això, és determinant la 
consideració dels diferents sectors implicats en la gestió i la conservació dels 
sistemes fluvials. 
És per aquest motiu, que en la diagnosi s’esmenten les conclusions dels 
processos participatius de conca en relació a la connectivitat fluvial. Els resultats 
en més de detall, s’especifiquen a l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses 
d’aigua per a la priorització. 
 
Pla de Gestió de l’Anguila 
La necessitat de recuperar la distribució històrica de l’anguila, possiblement 
l’espècie present a Catalunya amb més necessitat de millora de la connectivitat 
fluvial, dóna lloc a què els àmbits on hi ha aprovat un Pla de Gestió de l’Anguila 
(en endavant, PGA) es considerin prioritaris dins del PMCF. 
A l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses d’aigua per a la priorització, 
s’especifica l’orígen d’elaboració del Pla de Gestió de l’Anguila, així com les 
conques on està aprovat el PGA. Aquestes conques també estan representades 
amb aquesta particularitat en el Plànol 2.2: Diagnosi per figures de protecció i 
singularitats. 
 
 
 
 
17 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
5.2 Índex de Prioritat de Masses d’Aigua (IPM) 
L’Índex de Prioritat de Masses d’Aigua (en endavant, IPM) és l’eina dissenyada 
per dur a terme la priorització esmentada i que permet elaborar un llistat amb les 
masses d’aigua ordenades per prioritat de necessitat d’actuació. 
La proposta de crear un índex de prioritat sorgeix de l’autor italià Pini Prato 
(2001), que busca la manera de prioritzar estructures transversals sobre les quals 
actuar per a millorar la connectivitat fluvial d’un determinat àmbit territorial. 
Aquest índex es basa en els següents paràmetres: la longitud del tram fluvial, les 
necessitats de la comunitat de peixos i el sumatori de les alçades de les 
estructures transversals existents. 
Tot i així, l’índex original s’ha adaptat d’acord amb la disponibilitat d’informació de 
les estructures i amb nous paràmetres incorporats per tal de satisfer la demanda 
d’un bon compliment dels objectius plantejats en el PMCF. 
Els paràmetres utilitzats per l’IPM desenvolupat en el present treball estan basats 
en els diferents aspectes sobre els quals tracten a l’apartat 5.1 Aspectes 
considerats a la priorització, és a dir: 
- necessitats de la comunitat de peixos, 
- figures de protecció i singularitats, 
- densitat d’obstacles, 
- percepció social, 
- Pla de Gestió de l’Anguila. 
A continuació, es presenta la fórmula utilitzada per al càlcul de l’IPM: 
IPM = 4·VK + 3·VS + 2·VD + 1·VP + 0,5·VA 
sent: 
VK: Valoració de les necessitats de la comunitat de peixos 
VS: Valoració de les figures de protecció i singularitats 
VD: Valoració de la densitat d’obstacles 
VP: Valoració de la percepció social 
VA: Valoració del Pla de Gestió de l’Anguila 
L’IPM consisteix en la suma de les valoracions dels aspectes de la diagnosi per 
cada massa d’aigua. A partir dels resultats obtinguts durant la diagnosi, s’han 
desenvolupat les diferents valoracions de cada aspecte per tal de simplificar el 
càlcul de l’IPM. A més, s’han ponderat les valoracions en funció del seu grau 
 
 
 
 
18 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
d’importància en la representativitat per al restabliment de la connectivitat 
longitudinal. 
Els rangs de les diferents valoracions oscil·len, com màxim, entre els valors -1 i 5, 
per tant, el valor màxim que es pot obtenir de l’IPM es de 52,5. En conseqüència, 
quant major sigui aquest valor major serà la necessitat i l’eficiència d’actuació a la 
massa d’aigua. 
A continuació, s’exposen els criteris de valoració de cada aspecte de la diagnosi 
utilitzats en la determinació de l’IPM. 
Valoració de les necessitats de la comunitat de peixos (VK) 
En aquesta valoració, es dóna prioritat a aquelles masses amb una K més 
elevada, és a dir, on hi ha més presència d’espècies amb més necessitats de 
millora de la connectivitat. 
A continuació (vegeu Taula 1), s’observen els valors de les necessitats de la 
comunitat de peixos que s’atribueix a cada massa d’aigua en funció de la K 
obtinguda en la diagnosi (vegeu l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses 
d’aigua per a la priorització). La valoració distingeix també les masses sense 
peixos d’aquelles amb només espècies al·lòctones. 
VK 
assignat
Intervals de K
5 K = 3,90 - 1,61
4 K = 1,60 - 1,01
3 K = 1,00 - 0,71
2 K = 0,70 - 0,01
1 K = 0,00 (només espècies al·lòctones)
0 K = 0,00 (sense peixos)
- Massa d'aigua sense mostreig de peixos
Valoració de les necessitats de la comunitat de peixos
 
Taula 1 Criteris de valoració de les masses d’aigua en funció de K, que 
representa les necessitats de la comunitat de peixos. 
A la Figura 4, s’observen els resultats de la valoració per a cadascuna de les 
masses d’aigua estudiades (vegeu també Plànol 3.1: Valoració de les necessitats 
de la comunitat de peixos). No s’han valorat els embassaments, les masses 
d’aigua de transició ni cap de les masses d’aigua no mostrejades en l’estudi 
IBICAT2, en el qual es basa el present treball per al càlcul de la K. 
 
 
 
 
19 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
 
Figura 4 Distribució dels valors de les necessitats de la comunitat de 
peixos, obtinguts per a cadascuna de les masses d’aigua de Catalunya. 
A l’Annex II, es descriu també la metodologia seguida per a establir diferents 
rangs de K i valorar-los, així com el valor en cadascuna de les masses d’aigua 
estudiades. 
 
Valoració de les figures de protecció i singularitats (VS) 
En aquesta valoració es vol donar més pes a aquelles masses d’aigua amb 
singularitats i situades en espais amb un nivell de protecció més elevat i una 
major relació amb l’espai fluvial. 
Cadascuna de les figures de protecció i singularitats que pot presentar una 
massa d’aigua es valora amb un 1, un 3 o un 5 en funció de la categoria, tal com 
s’observa a la Taula 2. 
 
 
 
 
20 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
VS 
assignat
Figures de protecció i singularitats
5 - Propostes de massa d'aigua de referència, segons 
l'IMPRESS
- Parc Nacional
- XN2000 - Espai d'aigües continentals
- Reserva Genèticade Truita
3 - Massa d'aigua a la desembocadura
- Trams a garantir un règim de cabals proper al natural
- Paratge Natural d'Interès Nacional*
- Reserva Natural*
1 - Parc Natural*
- Zona Perifèrica d'un ENPE
- XN2000 - Espai d'aiguamolls litorals*
- XN2000 - Espai terrestre*
Valoració de les figures de protecció i singularitats
 
Taula 2 Criteris de valoració de cadascuna de les figures de protecció i 
singularitats que pot tenir una massa d’aigua. * Els espais corresponents són 
valorats amb un 3 si ressegueixen algun tram d’una massa d’aigua; o amb un 5 si 
el nom de l’espai ve donat pel curs fluvial en qüestió. 
El valor VS de la massa d’aigua es correspon al valor màxim aportat per una 
figura de protecció o una singularitat. De manera que si per exemple hi ha una 
massa integrada dins un Parc Natural (1), que correspon també a un tram de 
desembocadura (3), el seu valor serà de 3, el valor més elevat dels dos. 
En el cas, però, que la massa d’aigua en estudi sigui considerada massa d’aigua 
fortament modificada per manca de connectivitat, el valor per figures de protecció 
i singularitats es veurà reduït a una categoria inferior tal com es mostra a 
continuació, a la Taula 3. 
Valor inicial, assignat per figures 
de protecció i singularitats
Valor final, si la massa d'aigua 
és considerada massa d'aigua 
fortament modificada per manca 
de connectivitat
5 3
3 1
1 0
0 -1
Correcció de la valoració de les figures de protecció i singularitats
 
Taula 3 Criteris de valoració de les masses d’aigua en funció de les figures de 
protecció i/o singularitats que presenten, i de si estan considerades masses 
d’aigua fortament modificades o no. 
 
 
 
 
21 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
A la Figura 5, s’observen els resultats de la valoració per figures de protecció i 
singularitats per a cadascuna de les masses d’aigua estudiades (vegeu també 
Plànol 3.2: Valoració de les figures de protecció i singularitats). No s’han valorat 
els embassaments ni les masses d’aigua de transició. 
 
Figura 5 Distribució dels valors de les figures de protecció i singularitats, 
obtinguts per a cadascuna de les masses d’aigua de Catalunya. 
A l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses d’aigua per a la priorització, es 
descriu la metodologia seguida per a valorar cadascuna de les figures de 
protecció i singularitats, així com els resultats de la valoració per a cadascuna de 
les masses d’aigua estudiades. 
 
Valoració de la densitat d’obstacles (VD) 
En aquest aspecte es valora més aquelles masses on hi ha pocs obstacles, de 
manera que l’esforç invertit en actuacions maximitza la longitud de riu en la qual 
es millora la connectivitat. 
Per tal de valorar la densitat d’obstacles per a cadascuna de les masses d’aigua 
estudiades, s’han atribuït valors de 0, 1, 3 i 5 en funció d’uns rangs de densitat 
establerts. No s’han valorat aquelles masses d’aigua sense obstacles identificats 
per la cobertura de preses i rescloses de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. 
 
 
 
 
22 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
VD 
assignat
Intervals de densitat d'obstacles (obst / km)
- 0
5 0 - 0,11
3 0,12 - 0,22
1 0,23 - 0,38
0 0,39 - 3,25
Valoració de la densitat d'obstacles
 
Taula 4 Criteris de valoració de les masses d’aigua en funció de la densitat 
d’obstacles. 
A la Figura 6, s’observen els resultats de la valoració per densitat d’obstacles per 
a cadascuna de les masses d’aigua estudiades (vegeu també Plànol 3.3: 
Valoració de la densitat d’obstacles). No s’han valorat els embassaments ni les 
masses d’aigua de transició, ni aquelles masses sense obstacles, segons les 
bases cartogràfiques utilitzades. 
 
Figura 6 Distribució dels valors de la densitat d’obstacles, obtinguts per a 
cadascuna de les masses d’aigua de Catalunya. En color, les diferents 
valoracions donades. En gris, les masses d’aigua sense valoració. 
A l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses d’aigua per a la priorització, es 
descriu la metodologia seguida per a establir diferents rangs de densitat 
 
 
 
 
23 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
d’obstacles i donar-los un valor, així com el resultat en cadascuna de les masses 
d’aigua estudiades. 
 
Valoració de la percepció social (VP) 
Per a la valoració de la percepció social , es consideren positivament aquelles 
conques on, durant el procés participatiu, s’hagi posat de manifest un interès i 
una preocupació específica per part de la ciutadania pel què fa a la recuperació 
de la connectivitat fluvial. 
A la Taula 5 s’observa que cada massa d’aigua pot ser valorada amb un -1, 0, 3 o 
5 en funció dels comentaris observats en les conclusions del procés participatiu 
de la conca corresponent: 
VP 
assignat
Conclusions dels processos de percepció social
5 Procés participatiu amb comentaris clarament favorables 
a l'eliminació de barreres
3 Procés participatiu amb comentaris que suggereixen 
millores a la connectivitat
0 Procés participatiu sense comentaris de connectivitat 
fluvial
-1 Procés participatiu amb comentaris de mesures que van 
en contra del reestabliment de la connectivitat
Valoració de la percepció social
 
Taula 5 Criteris de valoració de les masses d’aigua en funció de si la 
ciutadania té en compte la connectivitat longitudinal. 
A la Figura 7, s’observen els resultats de la valoració per percepció social per a 
cadascun dels àmbits on hi ha hagut processos participatius (vegeu també Plànol 
3.4: Valoració de la percepció social). No s’han valorat els embassaments ni les 
masses d’aigua de transició. 
 
 
 
 
24 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
 
Figura 7 Distribució dels valors de la percepció social, obtinguts per a 
cadascuna de les masses d’aigua de Catalunya. 
A l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses d’aigua per a la priorització, es 
detallen els resultats de la percepció social de cadascuna de les conques on es 
pot percebre el grau de sensibilització de la ciutadania de cada territori. 
 
Valoració del Pla de Gestió de l’Anguila (VA) 
Quant al Pla de Gestió de l’Anguila, es valoren més aquelles conques que hi 
pertanyen, pel fet que l’anguila és una de les espècies que més s’ha vist afectada 
per la manca de connectivitat. 
Així, es valora amb un 5 aquelles conques on s’ha aprovat el PGA (Muga, Fluvià i 
Ter) i amb un 0 la resta de conques, tal com s’observa a la Taula 6. 
 
 
 
 
 
25 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
VA 
assignat
Pertanyença al Pla de Gestió de l'Anguila
5 Conca inclosa dins el Pla de Gestió de l'Anguila
0 Conca exclosa del Pla de Gestió de l'Anguila
Massa d'aigua inclosa, però on l'anguila no és 
potencialment autòctona
Valoració del Pla de Gestió de l'Anguila
 
Taula 6 Criteris de valoració de les masses d’aigua en funció de si estan o no 
incloses al Pla de Gestió de l’Anguila. 
A la Figura 8, s’observen els resultats de la valoració d’aquelles conques que 
formen part del PGA (vegeu també Plànol 3.5: Valoració del Pla de Gestió de 
l’Anguila). No s’han valorat els embassaments ni les masses d’aigua de transició. 
 
Figura 8 Distribució dels valors del Pla de Gestió de l’Anguila, obtinguts 
per a cadascuna de les masses d’aigua de Catalunya. 
La massa d’aigua de codi ES1002000010 és l’única que pertany a una conca 
inclosa al PGA, però que és valoradaamb un 0. El motiu és que en aquesta 
massa d’aigua (Capçalera del Ter fins a la confluència amb el Ritort, Ritort inclòs) 
no es té constància que hi hagi habitat l’anguila de manera natural. 
 
 
 
 
26 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
5.3 Resultats dels aspectes considerats per conca 
A continuació, es mostra un resum dels resultats dels aspectes considerats en la 
priorització per conca. Els resultats detallats per a cadascun dels aspectes es 
troben a l’Annex II: Diagnosi i valoració de les masses d’aigua per a la 
priorització. 
 
Conca de la Muga 
Si s’observen les masses d’aigua on hi ha presència de peixos, on la valoració de 
les necessitats de la comunitat de peixos (K) està entre 0 i 2,9, la que té una K 
menor, és el tram mig de la Muga. Per altra banda, les masses amb K més 
elevada de la conca es troben a la capçalera de la Muga i al Llobregat de la 
Muga. 
La conca de la Muga presenta moltes figures de protecció dins del seu àmbit. La 
major part de les capçaleres es troben dins de la XN2000 d’àmbit terrestre, 
mentre que la d’àmbit aquàtic es concentra als trams mitjos. La desembocadura 
de la Muga, a més, fa de límit del “Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà”. 
En aquesta conca, de trams fluvials on el règim de cabals de manteniment ha de 
ser proper al règim natural, hi ha gairebé tots els afluents de la Muga a més de la 
capçalera. Pel què fa a les masses d’aigua proposades per a ser de referència 
segons l’IMPRESS, només es troba el riu Arnera. Per altra banda, el tram mig de 
la Muga és considerat massa d’aigua fortament modificada per manca de 
connectivitat. 
La densitat d’obstacles en aquesta conca oscil·la entre 0,1 i 0,7 obst/km però cal 
destacar que el principal obstacle és la presa del pantà de Boadella. D’aigües 
avall de l’embassament fins la confluència amb el Llobregat de la Muga, és el 
tram de la conca amb més densitat d’assuts (de 0,70 obst/km), seguit del riu 
Arnera. Les densitats en la resta de la conca són menors, oscil·lant al voltant dels 
0,10 obst/km. Tots els passos de fauna localitzats a la conca se situen al riu 
Muga aigües avall de l’embassament. 
Tenint en compte la participació de les diferents entitats i actors implicats en 
aquest procés, aquests proposen l’eliminació parcial o total de les diferents 
rescloses i preses, sobretot les que es troben en desús. 
Cal citar també que tota la conca de la Muga es troba inclosa dins del Pla de 
Gestió de l’Anguila. 
 
Conca del Fluvià 
La conca del Fluvià es caracteritza per tenir una K bastant homogènia, on totes 
les masses d’aigua on hi ha presència de peixos tenen una K entre 1,3 i 2,7. Les 
 
 
 
 
27 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
úniques masses on no s’hi ha trobat cap peix en el mostreig són dos afluents del 
tram mig. 
Gairebé tots els cursos fluvials de la conca del Fluvià es troben dins d’espais 
XN2000 o ENPE. Quasi tota la conca està considerada també com a tram a 
mantenir el règim de cabals de manteniments proper al natural segons el PSCM. 
I pel què fa a les masses proposades de referència segons l’IMPRESS, dins la 
conca n’existeixen dos casos: la riera de Junyell i la de Borró. 
La densitat d’obstacles a la conca es situa entre 0 i 1,44 obst/km. El pas més 
crític del Fluvià és aquell situat entre les rieres del Gurn i el Llierca on s’arriba a 
assolir una densitat de 0,46 i 1,44 obstacles per quilòmetre de riu en els diferents 
trams. Per a aquesta conca, els cursos fluvials amb més bon estat de 
connectivitat quant a la pressió humana corresponen als afluents, ja que la 
majoria d’obstacles es concentren al curs principal del Fluvià. 
En el procés participatiu de la percepció social se cita que l’objectiu a complir és 
millorar la connectivitat fluvial amb els ecosistemes adjacents. 
També cal mencionar que tota la conca del Fluvià, de la mateixa manera que la 
de la Muga, està integrada dins el Pla de Gestió de l’Anguila. 
 
Conca del Ter 
Tenint en compte la presència d’espècies autòctones, el rang de la K en aquesta 
conca està entre 0,01 i 4. D’aquesta manera, les masses d’aigua que tenen una 
K menor (de 0,01 a 0,07) són les que es troben als trams mitjos de l’eix principal, 
on hi ha poques espècies autòctones. D’altra banda, les masses d’aigua on s’hi 
troben més espècies són alguns dels afluents de la part baixa del riu i a la 
desembocadura, amb una K entre 1,61 i 4. 
Quant a les figures de protecció, tot l’eix principal del Ter aigües avall de la presa 
del Pasteral es troba dins d’un espai d’aigües continentals de la XN2000, així 
com diversos afluents com la Llémena o el Brugent. En canvi, els trams on el 
règim de cabals de manteniment ha de ser proper al natural, es troben en bona 
part als afluents, tant de l’Alt com del Baix Ter. Pel que fa a la proposta de 
masses de referència segons l’IMPRESS, aquestes es troben localitzades als 
afluents de l’Alt Ter. A més, existeix també una Reserva Genètica de Truita a la 
capçalera del Ter i a la capçalera del Freser. 
A la conca del Ter, la pressió humana per estructures transversals al llit fluvial es 
veu palesa amb una densitat que va de 0 a 0,79 obst/km. Aquest rang canvia 
substancialment entre el Baix Ter, on hi ha una densitat màxima de només 0,28 
obst/km entre les afluències de l’Onyar i el Terri; i l’Alt Ter, on la massa d’aigua 
de l’eix principal amb menor densitat presenta 0,72 obst/km lineals degut al gran 
nombre de rescloses de centrals hidroelèctriques. Ambdues subconques, Alt i 
Baix Ter, es veuen separades per tres grans embassaments (Sau, Susqueda i 
 
 
 
 
28 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Pasteral), provocant una desconnexió total entre elles. Així, els rius amb una 
pressió humana menor són la major part dels afluents del Ter. Pel què fa als 
dispositius de pas per a peixos existents, la major part es localitzen a l’Alt Ter. 
Tant a l’Alt Ter com al Baix Ter, s’ha vist que es proposaven mesures encarades 
a la millora de la connectivitat fluvial en l’àmbit de la percepció social. 
De la mateixa manera, el Ter està també inclòs en el Pla de Gestió de l’Anguila. 
 
Conca del Daró 
La K en aquesta conca es mou en el rang de 0,5 a 1,7. De les tres masses 
d’aigua que componen aquesta conca, la que presenta major K és la capçalera i 
la que té una K menor és el tram baix. 
La capçalera del Daró es troba en un espai terrestre de XN2000 i la massa 
d’aigua corresponent està proposada per a ser de referència segons l’IMPRESS. 
A més, totes les masses d’aigua de la conca del Daró estan seleccionades pel 
PSCM per a garantir-ne el règim de cabals propers als naturals, amb l’excepció 
del propi Daró al seu pas per la Bisbal de l’Empordà. 
No hi ha obstacles estudiats a la conca del Daró, però sí que existeix certa 
pressió humana causada sobretot per ponts de transit rodat. Així, també es 
detecta la presència de dos dispositius de pas de fauna. 
Tenint en compte la percepció social es van fer varis comentaris que suggerien 
una millora de la connectivitat a la conca. 
 
Conca de la Tordera 
En general, la conca presenta una K entre 0 i 2,90, essent les masses que en 
tenen una K menor la capçalera de la Tordera i la capçalera de la Riera de 
Gualba. D’altra banda, l’eix principal de la Tordera és el que té una K més 
elevada respecte la resta de masses. 
En l’àrea compresa per la conca de la Tordera, hi ha espais d’aigües continentals 
que pertanyen a XN2000, com el tram final de la Tordera, la confluència entre les 
rieres del Reclar i de Pins i la sèquia de Sils. En el cas dels espais terrestres es 
troben al naixement de la riera deFuirosos i on neixen les rieres de Breda, 
Gualba i la Tordera. A més, la major part de les capçaleres de la conca de la 
Tordera són proposades masses d’aigua de referència segons l’IMPRESS. 
Aquestes mateixes capçaleres es troben al PSCM com a trams a garantir el 
règim de cabals propers als naturals, així com les rieres d’Arbúcies i de Buixalleu. 
La conca de la Tordera és de les conques sense cap tram categoritzat com a 
massa d’aigua fortament modificada per manca de connectivitat. 
 
 
 
 
29 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
A partir de la cobertura de rescloses utilitzada, s’observa que la densitat en 
aquesta conca va de 0 a 0,26 obst/km. La densitat més baixa la presenten la 
Tordera aigües avall de la confluència amb la riera de Sta. Coloma, la riera de 
Gualba, el Reclar i la riera de Pins, amb densitats entre 0,07 i 0,1 obst/km. La 
massa d’aigua amb més assuts és la capçalera de la riera de Sta. Coloma, amb 
una densitat de 0,26 obst/km. Tot i així, el problema més gran que podria tenir la 
conca de la Tordera quant a connectivitat seria la gran quantitat d’altres 
infraestructures longitudinals que creuen els cursos fluvials. A la conca també es 
pot trobar en una de les 5 estacions d’aforament presents, una rampa per a 
peixos i un pas d’anguiles. 
En el procés de participació no s’ha fet cap comentari sobre connectivitat. 
 
Conca del Besòs 
Aquesta conca té una K entre 0 i 1,3 on el màxim de K es troba al riu Congost i al 
riu Tenes exceptuant la capçalera. Els trams amb menor valor de K són el tram 
mig del Besòs, un tram del Mogent i la capçalera del Tenes. 
La major part dels rius i rieres que conformen la conca del Besòs neixen a la 
franja de serres pre-litorals, catalogades com a XN2000 d’àmbit terrestre. En 
relació als espais pertanyents a la XN2000 d’aigües continentals, el “Riu 
Congost” abraça el tram mig de l’esmentat riu i part del Mogent fins a la 
confluència entre tots dos. De singularitats, n’hi ha a la capçalera de la riera de 
Caldes, que és proposada per a què se’n garanteixi el règim de cabals propers 
als naturals, i a la capçalera de la riera de Sentmenat, que és proposada com a 
massa d’aigua de referència segons l’IMPRESS. La riera de l’Avencó té les dues 
singularitats esmentades. L’única massa d’aigua considerada massa d’aigua 
fortament modificada per manca de connectivitat correspon al tram final del 
Besòs. 
La conca del Besòs, tot i que presenta una gran quantitat d’estructures 
transversals, en el present treball es limita la diagnosi a preses, assuts i 
travesses, deixant de banda tot el què són ponts, guals i passeres, a resoldre 
més endavant. Així, les densitats més elevades d’estructures al riu es localitzen 
al curs Congost-Besòs des d’Aiguafreda fins a la desembocadura, amb valors 
màxims de 3,25 obst/km al seu pas per Granollers. Per altra banda, hi ha algun 
tram d’alguna riera sense cap estructura transversal segons la cobertura de l’ICC. 
També s’ha localitzat un dispositiu de pas per a peixos a la riera de la Vall 
d’Horta. 
Quant a percepció social, es mencionen actuacions que van en contra de la 
millora de la connectivitat. 
 
 
 
 
 
 
30 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Conca del Llobregat 
El rang de la K en aquesta conca està comprès entre 0 i 1.4. D’entre les masses 
amb major valor de K, s’hi troben sobretot les de les capçaleres, ja siguin les del 
Cardener o les del Llobregat. D’altra banda, a la majoria de les restants masses 
d’aigua, sobretot a les capçaleres dels afluents, no s’han trobat peixos als 
mostrejos. 
En aquesta conca s’hi troben una gran quantitat d’espais XN2000 i també 
d’ENPE ja sigui a les capçaleres dels rius Llobregat, Bastareny i Saldes, com a la 
riera de Mura i la de Santa Creu . També existeixen espais de XN2000 a altres 
afluents del Cardener i Llobregat. De l’Alt Llobregat, també cal destacar la 
presència de zones de Reserva Genètica de Truita a l’Aigua d’Ora i a l’Aigua de 
Valls. El més rellevant d’aquesta conca és que existeix un elevat nombre de 
masses d’aigua proposades de referència segons l’IMPRESS (14 masses que 
desemboquen a l’alt Llobregat i 8 que ho fan al Cardener). Els cursos fluvials 
esmentats (amb l’excepció de la riera de Merlès) són també trams a garantir el 
règim de cabals proper al natural, de la mateixa manera que l’Aigua de Valls, el 
Merdançol, la riera de Vilada i la riera de Carme. Cal destacar que al Baix 
Llobregat i a l’Anoia es troben menys singularitats i figures de protecció, així com 
destacar la presència de dues masses d’aigua fortament modificades. 
El rang en el què es mouen els resultats de la densitat d’obstacles està entre 0 i 
1,46 obst/km. La pressió més gran per estructures transversals a la conca del 
Llobregat pot veure’s al cursos principals del mateix Llobregat, del Cardener, de 
l’Anoia i de la riera de Rubí, assolint unes densitats màximes en aquesta última 
de 1,46 obst/km i en el tram final del Cardener de 0,91 obst/km. La connectivitat 
longitudinal de la conca de l’Alt Llobregat ve també marcada per la presència de 
les preses de tres grans embassaments: la Baells, la Llosa del Cavall i St. Ponç. 
Les masses d’aigua amb menor densitat, solen ser petits afluents, amb l’excepció 
del Llobregat en capçalera i a la desembocadura, que les densitats que presenta 
són també molt baixes. De tots els obstacles, només 10 disposen de dispositiu de 
pas de fauna i la majoria són ineficients. 
En el marc dels processos de participació, a la conca de l’Alt Llobregat es fan 
vàries propostes per tal de millorar la connectivitat mentre que al Baix Llobregat, 
no es cita cap mesura. 
 
Conca del Foix 
Aquesta conca es caracteritza per no presentar cap massa que tingui un elevat 
nombre d’espècies (la K va de 0 a 0,7); les masses d’aigua amb una K més 
elevada són la Riera de Pontons i la desembocadura del Foix. 
Quant als espais protegits presents a la zona, existeixen trams que passen per 
algun espai de la XN2000 però no hi ha cap singularitat més. 
 
 
 
 
31 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
La presència d’assuts i rescloses a la conca del Foix és molt baixa (màxim valor 
de K: 0,19 obst/km), tot i que al mig hi trobem el Pantà del Foix, que trenca 
radicalment la connectivitat per efecte barrera però també per manca d’una 
làmina d’aigua aigües avall de la presa. 
En el procés de participació es cita sobretot la voluntat de millorar la connectivitat 
per l’anguila. 
 
Conca del Gaià 
D’aquelles masses mostrejades se’n destaca que la K es mou entre 0 i 2, que a 
la capçalera no s’hi ha trobat peixos i que al llarg de l’eix principal és on hi ha la K 
més alta. 
En aquesta conca es poden trobar figures de protecció a la capçalera del Gaià i 
al tram de Vila-rodona a Altafulla. A més, tot el curs principal del Gaià està 
considerat important per a mantenir el règim de cabals propers als naturals, 
segons el PSCM; encara que no hi ha cap massa d’aigua proposada de 
referència en tota la conca. 
La conca del Gaià, amb densitat d’entre 0 i 0,27 obst/km, consisteix en un riu 
principal sense afluents importants, on la connectivitat està molt interrompuda per 
la presa de l’embassament de Catllar. En la cobertura de preses i rescloses de 
l’ICC no s’aprecien obstacles a la capçalera del Gaià ni en cap dels seus afluents. 
Al curs principal, però, hi ha un valor de densitat de 0,14 obst/km aigües amunt 
de l’embassament i de 0,27 obst/km aigües avall. 
En el procés de participació no s’ha fet cap comentari sobre la millora de la 
connectivitat fluvial. 
 
Conca del Francolí 
La K en aquestaconca es mou en un rang de 0 a 2. De les masses d’aigua 
d’aquesta conca es diagnostica que les masses amb K menor són la capçalera i 
el Torrent de Vallmoll. Els trams que presenten una K més alta són part de l’eix 
principal. 
Es poden trobar en aquesta conca espais de la XN2000 on s’inclouen les 
capçaleres del Francolí, Brugent i Glorieta. Totes elles estan proposades com a 
masses d’aigua de referència segons l’IMPRESS. A més, el Brugent i la Glorieta 
són també trams a garantir el règim de cabals proper al natural. I també cal citar 
que part del recorregut del riu Sec es troba integrat dins d’un Paratge Natural 
d’Interès Nacional. 
 
 
 
 
32 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Tenint en compte la participació, en les reunions dutes a terme no es va fer cap 
comentari sobre connectivitat fluvial. 
 
Rieres i torrents litorals 
Les rieres localitzades al llarg de tota la costa es caracteritzen per tenir una K 
entre 0 i 2,9. Les rieres que tenen una K més elevada són les que estan situades 
a la zona de l’Empordà, arribant a una K de 2.9. En canvi, les rieres amb K menor 
es troben més cap al sud. 
La major part de les rieres i torrents del litoral català es localitzen dins alguna 
figura de protecció. Cal mencionar també aquells cursos fluvials catalogats com a 
masses d’aigua de referència segons l’IMPRESS: la riera de Romanyac o 
Rubiés, la de Calonge, la de Tossa i el barranc del Torrent del Pi. No hi ha cap 
massa d’aigua considerada com a fortament modificada, ni massa d’aigua a 
garantir el règim de cabals propers als naturals. 
La densitat d’obstacles en aquestes conques està entre els 0 i 0,6 obst/km. 
D’aquesta manera, segons l’ICC, no s’han detectat assuts, preses o travesses a 
la majoria de rieres de la costa. Tot i així, aquelles que sí que presenten 
obstacles per a la connectivitat fluvial són la riera d’Argentona, amb una densitat 
de 0,60 obst/km, i la conca de la Bisbal, amb una densitat de 0,11 obst/km. La 
riera de Riudecanyes és l’única riera litoral amb un embassament: la presa de 
Riudecanyes, que constitueix una barrera infranquejable. 
En el procés de participació, hi ha hagut diverses opinions. A les rieres 
septentrionals s’ha expressat la voluntat de conservar rescloses amb valor 
patrimonial; en canvi, a les rieres més meridionals, s’ha fet comentaris a favor de 
millorar la connectivitat fluvial. 
 
Conca de la Garona 
Tenint en compte la comunitat de peixos, a la conca de la Garona totes les 
masses han donat un resultat homogeni ja que en els mostrejos només s’han 
localitzat individus de truita de riu Salmo trutta. 
A la conca de la Garona, quasi tots els cursos fluvials transcorren per espais 
protegits inclosos a la XN2000. D’aquests, cal destacar “Riu Garona”, 
“Aigüestortes” i “Era Artiga de Lin-Eth Portilhon”. Alguns trams dels rius 
Aiguamòg, Ruda i Valarties estan proposats per a què es garanteixi el règim de 
cabals proper als natural, però no hi ha cap massa d’aigua que sigui proposada 
per ser de referència segons l’IMPRESS. 
Segons la cobertura de preses i rescloses, en la part catalana d’aquesta conca, 
s’hi localitzen una vintena d’estructures donant la densitat més alta a l’arriu Joèu 
 
 
 
 
33 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
(0,72 obst/km), i la més baixa a la “Garona des de Salardú fins a la frontera, arriu 
de Varradós i arriu Nere”. En aquesta conca no hi ha cap massa d’aigua sense 
presència d’estructures transversals però tot i això, existeixen 9 dispositius de 
pas de peixos a més d’haver-se executat al voltant de 14 enderrocaments 
parcials d’assuts. 
Durant el procés de participació es proposen varies mesures per a millorar la 
connectivitat fluvial de la conca. 
 
Conca del Segre 
En totes les masses mostrejades hi ha presència de peixos, essent la K entre 0 i 
3,9. Tot i així es diagnostiquen diverses masses on només hi ha espècies 
introduïdes. Tenen un valor de K més elevat les masses d’aigua situades al llarg 
de l’eix principal. A part, també hi ha diversos afluents que presenten una K 
elevada com el Riu de Perles, la Conca de la Ribera Salada i el Riu Rialb. 
A la zona de l’Alt Segre, uns quants dels afluents neixen al “Parc Natural del 
Cadí-Moixeró”. I els principals espais de la XN2000 per on circulen els cursos 
fluvials de l’alt Segre són “Riberes de l’Alt Segre”, “Prepirineu Central Català”, 
“Tossa Plana de Lles-Puigpedrós”, “Serra de Prada-Castellàs”, “Ribera Salada” i 
“Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa”. El Segre presenta també nombroses 
masses proposades de referència (13), destacant-ne els rius de la Llosa, 
Lavansa, Ribera Salada, Sallente i el tram del Segre comprès entre el riu de la 
Guàrdia i l’embassament d’Oliana. En totes aquestes masses (excepte la del 
Segre) hi ha també trams proposats per a què es garanteixi el règim de cabals 
proper al natural. Quant als trams declarats Reserva Genètica de Truita, es 
localitzen a les capçaleres del Segre i del Duran. 
En el Baix Segre, les figures de protecció es concentren més en el curs principal, 
on predominen els espais de la XN2000. Aquí, però, no se’n destaca cap 
singularitat. 
El rang de densitats en aquesta conca es mou entre 0 i 0,91. Els trams on hi ha 
més densitat són a l’eix principal, al seu pas per La Seu d’Urgell (0,48 obst/km) o 
per Lleida (0,91 obst/km). Però l’impacte més gran que rep el Segre és la 
presència de tres grans embassaments: Oliana, Rialb i Sant Llorenç de Montgai, 
que amb preses de grans dimensions impossibiliten el pas de la fauna. 
Per altra banda, cal esmentar també que contràriament al curs principal, els 
diferents afluents presenten unes densitats més baixes amb els seus màxims als 
rius Querol (0,16 obst/km) i Clamor de les Canals (0,17 obst/km) i uns mínims 
sense obstacles, en els rius de la Llosa, Lavansa i Sió. Cal mencionar que en tota 
la conca existeixen uns 12 dispositius de pas de peixos. 
Durant el procés de participació, es proposen vàries mesures, com és el cas de 
construir més dispositius de pas de fauna. 
 
 
 
 
34 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Conca de la Noguera Pallaresa 
D’aquelles masses d’aigua mostrejades, n’hi ha dues que no tenen presència de 
peixos, mentre que les que major nombre d’espècies tenen, amb una K entre 1,8 
i 2,4, són les masses que es troben entre el pantà de Terradets i el de Sant 
Antoni. 
La Noguera Pallaresa presenta una capçalera altament protegida amb figures 
ENPE. Per tota la conca també hi ha força espais inclosos a la XN2000: “Alt 
Pallars”, “Aigüestortes”, “Serra de Boumort-Collegats”, “Serres del Montsec”, “St. 
Mamet i Mitjana” i “Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa”. La major part de les 
propostes de masses d’aigua de referència segons l’IMPRESS (coincidents amb 
trams proposats per a garantir el règim de cabals proper al natural) es localitzen 
en afluents de la zona més meridional de la conca. També existeixen zones de 
Reserva Genètica de Truita a la conca com són les capçaleres de la mateixa 
Noguera Pallaresa i de l’Escrita. 
La densitat d’obstacles en aquesta conca es troba entre el 0 i 0,4. Les preses 
més importants són la de Borèn, de la Torrassa, de Graus, de Tavascan, de 
Sallent, de Sant Antoni, de Terradets i de Camarasa. En el cas d’aquesta conca, 
tot i l’existència de grans preses, l’eix principal no presenta elevades densitats 
(màxim a 0,17 obst/km). Els afluents en general, també presenten densitats 
baixes o nul·les segons la cobertura de preses i rescloses, amb l’excepció del 
principal afluent, el Flamisell (0,46 obst/km). Cal assenyalar que en tota la conca 
hi ha 9 dispositiusper a pas de peixos. 
A més, en el procés de participació, es fan propostes per a la millora de la 
connectivitat fluvial. 
 
Conca de la Noguera Ribagorçana 
De les masses mostrejades, en totes hi ha presència de peixos i la K està entre 
0,6 i 3,4, però les que destaquen per tenir un K més elevada són les situades 
entre l’embassament d’Escales i l’embassament de Canelles (amb K entre 2,6 i 
3,4). 
De la conca de la Noguera Ribagorçana cal destacar-ne la presència del riu de 
Sant Nicolau dins del “Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici” a 
més d’altres espais de la XN2000 que es troben al llarg de la tota conca. D’altra 
banda, rius com la Noguera de Tor, la capçalera de la Noguera Ribagorçana, el 
Sant Nicolau i alguns barrancs són masses d’aigua proposades de referència per 
l’IMPRESS i trams a garantir el règim de cabals proper al natural. Les zones de 
Reserva Genètica de Truita que es localitzen a la conca es troben a les 
capçaleres de la Noguera Ribagorçana, del riu de Sant Nicolau i de la Noguera 
de Tor. 
 
 
 
 
35 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
La Noguera Ribagorçana té una densitat d’obstacles entre 0 i 0,64 obst/km i es 
troba segmentada per embassaments importants com són el de Baserca, 
Escales, Canelles o Santa Anna. També a la Noguera de Tor hi ha una presa de 
dimensions importants, la de Cavallers. La conca presenta trams de riu amb 
elevada densitat d’obstacles (fins a 0,64 obst/km a l’eix principal) que s’intercalen 
amb els embassaments i amb altres trams de densitat baixa o fins i tot nul·la. 
Generalment, els afluents solen estar més despoblats d’estructures transversals 
que el curs principal. És també de rellevant importància mencionar la presència 
d’uns 5 dispositius de pas de peixos, la majoria localitzats al tram baix de la 
Noguera Ribagorçana. 
Quant al procés participatiu, s’ha esmentat que cal prendre mesures per a la 
millora de la connectivitat. 
 
Conca del Baix Ebre 
La conca del Baix Ebre està constituïda pel tram final de l’Ebre, el riu Algars, la 
conca del Siurana i altres rieres i torrents d’ordre petit, on la K està compresa 
entre 0 i 2,7. La massa d’aigua que presenta una K més elevada és a la 
capçalera de la riera de Capçanes, seguida per la capçalera del Siurana i els 
trams baixos del riu d'Algars i del Matarranya. 
El Baix Ebre i els seus afluents presenten una gran diversitat pel què fa a figures 
de protecció i a singularitats. Les figures de protecció a destacar són els ENPE, 
presents a gran part del tram baix de l’Ebre. La capçalera del riu Algars i el riu 
Estrets, així com la capçalera de la riera de Capçanes i el barranc de Xalamera 
són propostes de masses d’aigua de referència segons l’IMPRESS, així com 
trams fluvials on el règim de cabals de manteniment ha de ser proper al natural. 
La darrera consideració esmentada, també la presenten el Montsant, el Siurana, 
el Canaletes i el tram mig de l’Algars. 
La densitat d’obstacles que presenta el riu Ebre al seu pas per Catalunya és de 
l’ordre de 0 a 0,39. Cal destacar quatre grans obstacles a l’eix principal: l’assut de 
Xerta (que és l’únic que presenta dispositiu de pas de peixos), el d’Ascó, la presa 
de Flix i la de Riba-Roja. L’Algars és el riu que presenta les densitats d’obstacles 
màximes dintre la conca (0,39 obst/km). Cal destacar també que la conca del 
Siurana, tot i tenir densitats que no superen els 0,28 obst/km, presenta una presa 
a cada curs fluvial important: presa de Siurana al riu Siurana, presa de Margalef 
al riu de Montsant i presa de Guiamets a la riera de Capçanes. 
En el procés de participació, els assistents han fet comentaris en què destaquen 
la importància d’actuar sobre certes preses per tal de millorar la connectivitat. 
 
 
 
 
 
 
36 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
La Sénia 
La conca de la Sénia té una K que va de 0 a 1,3, on la massa d’aigua que 
presenta un valor de K major és la de la desembocadura. 
D’aquesta conca cal destacar que el barranc de la Fou passa pel “Parc Natural 
dels Ports” i per l’espai “Sistema Prelitoral Meridional” (XN2000); i és també 
proposada com a massa d’aigua de referència i tram a garantir-ne el règim de 
cabals proper al natural. 
La manca de connectivitat al riu Sénia, amb densitats entre 0 i 0,13 obst/km, ve 
marcada sobretot per la presa de l’embassament d’Ulldecona, que és 
infranquejable per a qualsevol tipus de fauna, ja sigui aquàtica, semiaquàtica o 
terrestre. Altres obstacles donen al riu aigües avall de l’embassament una 
densitat de 0,13 obst/km. El tram amb una densitat menor és el barranc de la 
Fou, que no presenta cap estructura transversal al llarg del seu recorregut. 
S’han fet comentaris a favor de la millora de la connectivitat durant el procés de 
participació. 
 
5.4 Masses resultants de la priorització 
A partir de les diferents valoracions esmentades i de l’IPM ja calculat, s’elabora el 
llistat de priorització amb totes les masses d’aigua epicontinentals incloses en el 
procés, ordenades de manera descendent per IPM. 
A continuació s’esmenten els motius pels quals no s’han inclòs algunes masses 
d’aigua epicontinental en el procés de priorització: 
- Es tracta d’un embassament. 
- No s’ha realitzat l’estudi de la comunitat de peixos utilitzat per al càlcul de la 
K (IBICAT2), en aquesta massa i, per tant, la K no podria ser comparable a 
altres masses on sí s’ha realitzat. 
- No té cap estructura transversal que es correspongui a un assut, presa, o 
travessa coneguda, segons font de la cartografia 1:5000 de l’ICC. Així 
doncs, no tindria sentit que es calculés un IPM per aquesta massa d’aigua ja 
que no presenta problemes de connectivitat fluvial. 
A la Taula 7 es mostra el llistat esmentat de totes les masses d’aigua 
prioritzades, amb la valoració de cadascun dels components utilitzats en el càlcul 
de l’IPM. 
 
 
 
 
 
37 
Bases tècniques per al desenvolupament del Programa de Mesures 
encaminat a la millora de la connectivitat fluvial 
Barcelona, gener de 2010 
2645-MM-MA-Memoria-Ed3 
Nivell 
prioritat IP Ordre d'IP Codi ACA
VK VS VD VP VA Nom de la massa d'aigua
52,5 1 2100110 5 5 5 5 5 Conca del Ser
2 2200010 5 5 5 5 5 Capçalera de la Muga fins a l'embassament de Boadella
3 2200070 5 5 5 5 5 Llobregat de la Muga des del Ricardell fins a la Muga
50 4 E0530 5 5 5 5 0 La Noguera Pallaresa des de la presa de Talarn fins a la cua de l'embassament de Terradets
48,5 5 2100070 4 5 5 5 5 Conca del Llierca
6 2100080 4 5 5 5 5 Riera de Borró
48 7 E0170 5 5 5 3 0 El Segre des de la confluència amb el riu de la Guàrdia fins a la cua de l'embassament d'Oliana, inclosos el riu de Tost 
i el riuet de Fontanet
8 E0250 5 5 5 3 0 Conca de la Ribera Salada
9 E0260 5 5 5 3 0 Riu Rialb
46,5 10 2000300 5 5 3 3 5 Riera de Llèmena i riera de Canet
45 11 1400230 5 5 5 0 0 La Tordera des de la confluència de la riera de Santa Coloma fins a la confluència de la riera de Vallmanya
44,5 12 2100060 5 5 1 5 5 El Fluvià des de la confluència del Llierca fina al mar
44 13 E0270 5 5 3 3 0 El Segre des de la presa de Rialb fins a Artesa de Segre, inclòs el riu de les Segues
14 E0310 5 5 3 3 0 El Segre des d'Artesa de Segre fins a la confluència amb la Noguera Pallaresa, inclòs l'últim tram de la Noguera 
pallaresa des de la presa de Camarassa
15 E1060 5 5 3 3 0 Riu d'Algars des de la confluència del riu d'Estrets fins al Matarranya i Matarranya des de la confluència de l'Algars fins 
a la cua de l'embassament de Riba-roja
16 E0020 4 5 5 3 0 Conca alta del Segre fins a la confluència amb el Querol
17 E1260 4 5 5 3 0 L'Ebre des de l'assut de Xerta fins a la confluència del barranc de la Galera
42,5 18 2100040 5 5 0 5 5 El Fluvià entre la riera de Bianya i el Llierca