350-descrip

Vista previa del material en texto

Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
GEOZONA 350 SANT MIQUEL DEL FAI I ENCAVALCAMENTS DE 
LA VALL DEL TENES 
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL 
Aquesta geozona constitueix una secció representativa del límit entre la Serralada 
Prelitoral i la Conca de l’Ebre, d’elevat valor geològic en les vessants de la 
tectònica, de la sedimentologia i de la geomorfologia, i que, situada a les 
proximitats dels centres d’ensenyament i recerca, té un elevat potencial didàctic. 
Sant Miquel del Fai representa un paratge singular i emblemàtic de la geografia 
catalana. El rocam i les cascades del Tenes i el seu afluent el Rossinyol han 
condicionat una espectacular orografia i una peculiar ocupació vegetal i humana 
al llarg dels segles. Hi destaquen les formes geomorfològiques associades als 
cingles amb la formació de salts d’aigua, balmes i gorgs. Les formacions 
geològiques més rellevants del Fai són els afloraments de roques sedimentàries 
paleògenes, així com els travertins o tosques de formació recent. 
L’encavalcament de la Serralada Prelitoral és una de les estructures clau de la 
geologia de Catalunya. Va ser el primer encavalcament descrit a Catalunya i ha 
estat àmpliament discutit. El tall de la vall de Bigues és un dels talls més 
representatius d’aquesta estructura, és de molt fàcil accés i ha estat utilitzat amb 
finalitats pedagògiques per la Universitat de Barcelona des de fa uns quaranta 
anys El ràpid creixement urbà del municipi de Bigues-Riells fa que sigui necessari 
protegir els afloraments clau d’aquesta estructura. És l’estructura fonamental de la 
Serralada Prelitoral Catalana. Involucra materials del sòcol hercinià (granitoides) i 
la cobertora mesozoica (Triàsic), així com la vora de la conca de l’Ebre (Paleogen-
Eocè inferior). 
 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
Vista aèria de la Vall del Tenes. Es pot 
veure, en primer terme, un espadat 
inferior format per gresos i 
conglomerats vermells del Paleocè i 
Eocè inferior. Per sobre, gresos, lutites 
i carbonats blancs de l'Eocè, 
contemporanis als dels Cingles de 
Bertí. Al fons de la vall, el santuari de 
Sant Miquel del Fai. Foto: J. Carreras 
GEÒTOPS INCLOSOS A LA GEOZONA 
1. Encavalcament al Parc de Can Badell (Bigues) 
2. Buntsandstein a Can Prat de la Riba 
3. Conglomerats sintectònics paleògens a Riells 
4. Sant Miquel del Fai 
 
COMARCA: Vallès Oriental MUNICIPI(S): Bigues i Riells, Sant Quirze 
Safaja, Sant Feliu de Codines 
DADES FISIOGRÀFIQUES 
La geozona se situa a la vall de la riera de Tenes, i ocupa els municipis de Sant 
Quirze de Safaja, Sant Feliu de Codines i Bigues i Riells. S’estén al llarg de la 
riera, des del monestir de Sant Miquel del Fai aigües avall fins a l’interior del poble 
de Bigues. El Tenes neix a l’altiplà del Moianès i a l’arribar al Fai es desploma en 
varies cascades, que sumen un desnivell d’uns 300 metres. Després, s’obre pas 
entre els penya-segats de la vall del Fai camí de la plana vallesana. El paratge del 
Fai se situa als Cingles de Bertí; en l’indret on el Tenes i el seu afluent, el 
Rossinyol, s’estimben pels penya-segats, just abans del seu aiguabarreig. 
CONDICIONS D’ACCÉS 
El millor accés en automòbil a sant Miquel del Fai és des de Sant Feliu de 
Codines, a través de la carretera BV-1485 que, en 7 km, uneix aquesta població 
amb Sant Miquel del Fai. També s'hi pot arribar per una pista forestal de 3,5 km, 
actualment asfaltada, que surt de la carretera C-1413 entre Sant Feliu de Codines 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
i Centelles. A peu hi ha nombrosos camins que uneixen Sant Miquel del Fai amb 
les poblacions veïnes, d'entre els quals cal destacar el GR-5, que uneix 
Aiguafreda i Sant Feliu de Codines; i el vell camí que l'enfila des de Riells del Fai 
per la riba esquerra del Tenes. Accés per carretera. Els geòtops de la vall de la 
riera de Tenes es troben a peu de carretera o a pocs metres de la carretera i són 
d’accessibilitat fàcil. Dos dels geòtops es troben en zona urbana, amb fàcil 
aparcament. La carretera d’accés és la BP-1432 que creua la geozona i la BV-
1483 que des de l’anterior porta fins al poble de Riells del Fai. 
 
ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL 
Variable. Es dóna per a cada geòtop individual. 
SITUACIÓ GEOLÒGICA 
SITUACIÓ GEOLÒGICA 
És una geozona que ocupa una posició estratègica en relació a la geologia de 
Catalunya, ja que se situa al vorell oriental de la Conca de l’Ebre, en contacte amb 
la Serralada Prelitoral Catalana. Mostra una bona secció de l’estructura 
fonamental de la Serralada Prelitoral Catalana, que consisteix en un 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
encavalcament major i estructures relacionades amb aquest. Involucra materials 
del sòcol hercinià (granitoides) i la seva cobertora mesozoica (Triàsic), així com la 
vora de la conca de l’Ebre (sediments del Paleògen-Eocè inferior). El recinte de 
Sant Miquel del Fai, format per les edificacions de l’antic monestir benedictí, 
l’església de Sant Martí, els salts d’aigua i les coves, es troba en un estret replà 
penjat a mitja vessant dels cingles de Bertí. Aquest recinte, avui convertit en un 
complex turístic i cultural, s’assenta al damunt de roques sedimentàries d'edat 
paleògena. Cal destacar la presència de travertins quaternaris, encara avui en 
procés de formació; i l’existència de dues coves obertes en aquestes formacions 
travertíniques. 
PARAULES CLAU 
Arrelament d'encavalcament 
Balma 
Buntsandstein 
Calcària 
Cascada 
Cingles de Bertí 
Conca de l'Ebre 
Conglomerat 
Conglomerat sintectònic 
Cova 
Desplaçament de l'encavalcament 
Diàclasi 
Dúplex 
Encavalcament 
Eocè 
Estructura en ploma 
Finestra tectònica 
Fletxa d'encavalcament 
Gorg 
Gres amb ciment calcari 
Hidrogeologia 
Horse 
Muntanya invertida 
Muschelkalk 
Nummulit 
Paleocè 
Paleogen 
Plec d'arrossegament 
Priabonià 
Quaternari 
Relleu en cuesta 
Sedimentació sintectònica 
Serralada Prelitoral Catalana 
Sinclinal frontal 
Surgència 
Thanetià 
Travertí 
Triàsic 
Vall fluvial 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
INFORMACIÓ GEOLÒGICA 
TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL 
Aquesta geozona mostra un tall de l’estructura d’encavalcament de la Serralada 
Prelitoral i la relació entre la formació d’aquesta estructura i la sedimentació a la 
vora de la conca de l’Ebre. L’abombament de l’encavalcament degut a estructures 
relacionades amb la seva formació permet que la riera de Tenes hi excavi una 
finestra tectònica. S’hi poden observar nombroses de les estructures que 
caracteritzen els encavalcaments. Malgrat l’alt grau d’urbanització encara es 
conserven prou afloraments que permeten que aquest tall sigui del màxim interès. 
És l’únic tall d’aquestes característiques a la zona de la conurbació barcelonina, 
fet que n’augmenta el seu valor didàctic. Un recorregut al llarg dels diferents 
geòtops vinculats permet observar aquestes estructures tectòniques, la surgència 
de l’Avencó (d’interès hidrogeològic) i acabar al monestir de Sant Miquel del Fai, 
d’indubtable interès geològic i paisatgístic, avalat pels afloraments de roques 
sedimentàries paleògenes que formen els cingles de Bertí,la riquesa 
geomorfològica (relleu en cuesta, cascades, gorgs, balmes i coves) i la formació 
actual de travertins. 
 
Interès turístic: 4,5 
Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3 
Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 4 
Interès científic: 3 
ANÀLISI COMPARATIVA 
Tot i que la Serralada Prelitoral presenta una estructura similar en gran part del 
seu desenvolupament, les característiques locals i la facilitat d’accés fan d’aquest 
tall un exemple paradigmàtic de l’estructura d’aquesta serra.El tall del Llobregat 
també és molt interessant, però les característiques orogràfiques i vies de 
comunicació presents no el fan tan accessible. Si bé les roques paleògenes que 
originen els penya-segats del Fai afloren àmpliament en altres indrets dels cingles 
de Bertí i les muntanyes veïnes, no passa el mateix amb les formacions de 
travertins, les quals presenten una localització molt puntual i en cap cas 
assoleixen la magnitud que presenten a Sant Miquel del Fai. D’entre les 
formacions de travertins que envolten Sant Miquel del Fai, cal destacar les 
següent: el salt de la Tosca i el molí de Brotons, a Marfà (Castellcir); la cova del 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
Salt i el molí de Baix, a Sant Quirze Safaja; el Barbot Negre, el salt de Vall-de-rós i 
la cova del Moro, a Riells de Fai; el salt del Prat i la cova Falsa de la Casa Falsa 
al Figueró; el gorg d’en Pèlags, a Caldes de Montbui; i els salts, els gorgs i les 
coves del torrent de Guanta, a Sentmenat. La formació actual de travertins, si bé 
no és un cas únic a Catalunya (Banyoles, Capellades, Basturs, Alfara de Carles, 
etc.), sí que és un dels millors exemples. Els elements geomorfològics (relleu en 
cuesta, valls fluvials, cascades, gorgs, balmes i coves) són freqüents en altres 
indrets del cingles de Bertí i de la geografia catalana. Cal destacar la singularitat 
que representa, en quant a la seva gènesis, la cova de Sant Miquel. 
RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS 
El conjunt orogràfic dels cingles de Bertí, constitueix el límit biogeogràfic entre les 
comunitats de la terra baixa mediterrània i les comunitats de la muntanya mitjana 
plujosa de tendència euro-siberiana. A la base dels cingles de Bertí predominen 
àmpliament les brolles d’estepes i brucs, en procés de recuperació després de 
l’incendi del 1994. En els espadats que constitueixen els cingles de Bertí, en sentit 
estricte, predominen diferents comunitats rupícoles de tendència calcícola, les 
quals arrelen directament al damunt de la roca nua; mentre que en les feixes que 
separen els diferents penya-segats hi predominen les brolles. Per damunt dels 
cingles, en els altiplans culminals que constitueixen la comarca natural del 
Moianès, conviuen els alzinars amb les rouredes de roure martinenc, les pinedes 
de pi roig i l’excepcional fageda de la Sauva Negra. 
Les edificacions de l’antic monestir benedictí de Sant Miquel del Fai, formen, 
conjuntament amb l’església romànica de Sant Martí del Fai, un magnífic conjunt 
patrimonial d'elevat interès històrico-artístic. D’entre les edificacions monàstiques 
cal destacar l’església i la casa del Priorat. L’església romànica de Sant Miquel del 
Fai, documentada des del 997, està construïda aprofitant una immensa balma de 
solta pla, i és l’església troglodita més gran i més ben conservada de tot el país. 
També hi destaca l’antiga casa del Priorat, d’estil gòtic (segle XV), actualment 
restaurada i convertida en edifici de serveis amb un restaurant i diverses sales 
d’exposicions. L’església de Sant Martí del Fai ha estat recentment restaurada 
(juny de 2000) i s'han reproduït les pintures murals romàniques que es conserven 
al MNAC. 
A Bigues hi ha un museu arqueològic local que conserva restes ibèriques de la 
localitat. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA 
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) 
La tectònica d’encavalcament que s’observa a la geozona correspon a l’orogènia 
alpina i tingué lloc durant el Paleocè-Eocè inferior. Representa l’estructura que 
marca el límit entre la Serralada Prelitoral Catalana i la Conca de l’Ebre. 
El paratge del Fai se situa al vorell oriental de la conca de l’Ebre, a prop del 
contacte amb la cadena Costanera Catalana. El recinte de Sant Miquel del Fai 
s’assenta al damunt de les roques detrítiques i carbonàtiques grises d’origen marí 
que formen la part superior dels cingles de Bertí: gresos amb ciment calcari amb o 
sense nivells de microconglomerats, gresos bioclàstics (sobretot nummulits) amb 
ciment calcari, i lutites carbonàtiques (margues). La part inferior dels cingles de 
Bertí està formada per roques detrítiques vermelles d’origen continental: 
conglomerats, gresos i lutites. Les roques que formen els cingles de Bertí són 
d’edat paleògena: Tanetià superior-Lutecia superior pel conjunt inferior detrític 
continental de color vermell i Bartonià inferior-Priabonià pel conjunt inferior 
detrític-carbonàtic marí de color gris. Aquests conjunts litològics es troben 
lleugerament basculats de 2º a 7º cap al NNW. Destaca en aquests materials 
terciaris la formació de conjunts de diàclasis verticals que afecten a tota la sèrie, 
les quals han provocat un control estructural important del relleu i han condicionat 
la circulació preferent de les aigües superficials i subterrànies. En el mateix recinte 
del Fai, existeixen diferents formacions de travertins d’edat quaternària, encara 
avui en procés de formació. 
RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC 
D’entre els múltiples elements d’interès de la geozona destaquen els processos 
tectònics: tectònica d’encavalcaments i relacions entre aquests processos i la 
sedimentació (relacions tectònica-sedimentació). Un itinerari al llarg de la zona 
permet il·lustrar un gran nombre de conceptes relacionats amb la tectònica 
d’encavalcaments: encavalcament, arrelament d’un encavalcament, plecs 
d’arrossegament al bloc inferior, horses, dúplex, finestra tectònica, sinclinal frontal, 
sentit de desplaçament mitjançant diferents criteris, fletxa de l’encavalcament 
(nivells homòlegs als blocs superior i inferior), sedimentació sintectònica 
(conglomerats sintectònics que reflecteixen l’erosió del bloc encavalcant 
emergent: “muntanya invertida”). 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
Una excursió al llarg d’aquesta geozona ha estat durant els últims 25 anys una 
pràctica anual dels estudiants de Tectònica de la Universitat de Barcelona. 
Els afloraments paleògens de Sant Miquel del Fai permeten investigar l'evolució 
sedimentària del vorell sud-oriental de la conca de l’Ebre i posen de manifest les 
relacions existents entre les fàcies dipositades en diferents ambients 
sedimentaris. 
La geozona també és interessant des del punt de vista geomorfològic i 
hidrogeològic. Destaca, per una banda, la surgència de l’Avencó i la seva 
localització a l’interior de les calcàries del Muschelkalk en relació a una superfície 
d’encavalcament. Per altra banda, a Sant Miquel del Fai destaquen les formacions 
de travertins, la successió de penya-segats i replans que originen un relleu en 
cuesta, les balmes, les cascades i els gorgs. 
SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA 
Palet i Barba (1891) fou el primer a interpretar la presència d’una important falla a 
la Serralada Prelitoral i en donà les primeres descripcions (1908).La geologia 
oficial de l’època no entenia aquestes estructures i fins i tot la disposició del granit 
per sobre del Trias fou interpretada com una intrusió (Faura i Sans, 1923). Fou 
Llopis Lladó (1947) qui ressaltà i valorà l’estructura encavalcantde la vall de 
Bigues. En el seu llibre Llopis reprodueix fotogràficament dos aspectes del Geòtop 
1 (encavalcament del granit sobre els conglomerats del Buntsandstein i plecs 
d’arrossegament en els gresos del Buntsandstein) i el sinclinal frontal a les 
calcàries del Muschelkalk que aleshores començaven a ser explotades a la 
pedrera del Rieral, el flanc invers del qual, avui en dia ha estat totalment explotat i 
ha desaparegut (vegeu gràfics adjunts). També va publicar un tall geològic de la 
vall de Bigues. És imprescindible formalitzar en una publicació els coneixements 
actuals. 
La surgència de l’Avencó i altres fenòmens hidrogeològics i càrstics dels voltants 
de Sant Miquel del Fai també han estat motiu d’interès des dels orígens de la 
geologia al nostre país (Font i Sagué, 1898). 
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 
ANADÓN, P., CABRERA, L., MATÓ, E., PUEYO, J.J., RIBA, O., SÁEZ, A., 
SAULA, E., TABERNER, C. & VERGÉS, J. (1992).- La Conca de l’Ebre In: 
Història Natural dels Països Catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana, 2 
(Geologia, II): 135-209. Barcelona. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
BERTRAN, J. & TARRAGÓ, M. (1996).- Síntesi estratigràfica del Vallès Oriental. 
Lauro, 11: 55-78. Granollers. 
BLOT, Ph. (1990).- Influence de la géomorphologie cryoclastique en tufologie 
(Sant Miquel del Fay, Catalogne, Espagne). 1a Reunión Nacional de 
Geomorfología (Teruel, 1990), Actas, tomo I: 81-89. Instituto de Estudios 
Turolenses. Excelentísima Diputación Provincial de Teruel. Teruel. 
COLOMBO, F. (1980).- Estratigrafía y sedimentología del Terciario Inferior 
continental de los Catalánides. Tesi Doctoral Universitat de Barcelona. 609 p. 
Barcelona. 
FERRER, J. (1971).- El Paleoceno y el Eoceno del borde sur-oriental de la 
Depresión del Ebro (Cataluña). Mém. Suis. Paléont., 90: 1-70. Basilea. 
FONTI SAGUÉ, N. (1898): Excursió espeleològica a la Bancó, les Barbotes y 
singles de Bertí. Butll. Centre Excurs. Catalunya, VIII, 165-168; 184-196; 197-205. 
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA (1975-1983).- Mapa 
geológico de España (proyecto Magna), escala 1:50.000, hojas 364 (la Garriga). 
Instituto Tecnológico GeoMinero de España. Madrid. 
INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA (1984).- Mapa geológico 
de España, escala 1:200.000, hoja 35 (Barcelona). Instituto Tecnológico 
GeoMinero de España. Madrid. 
LLOPIS LLADÓ, N. (1947): Contribución al conocimiento de la Morfoestructura de 
los Catalánides, 372 pp, CSIC, Madrid. 
LLORET, J. (1989).- Les tosques (Bigues, Vallès Oriental). El seu interès dins 
l’entorn geomorfològic de Sant Miquel del Fai. Vèrtex, 129: 388-391. Barcelona. 
LUNA, G., ULLASTRES, H. i PERELLÓ, A. (1994).- Guia pedagògica de Sant 
Miquel del Fai. Itinerari naturalístic pel recinte de l’espai natural. Itinerari de 
l’alumne per ensenyament primari amb informació per a l’educador. Escola de 
Natura de Sant Miquel del Fai. 16 p. Barcelona. 
LUNA, G., ULLASTRES, H. i PERELLÓ, A. (1994).- Guia pedagògica de Sant 
Miquel del Fai. Itinerari naturalístic pel recinte de l’espai natural. Itinerari de 
l’alumne per ensenyament secundari amb informació per a l’educador. Escola de 
Natura de Sant Miquel del Fai. 52 p. Barcelona. 
OSONA, A. (1879).- Excursió particular a Sant Miquel del Fai. Butlletí de 
l’Associació d’Excursions Catalanes: 205-210. 
PALET I BARBA, D. (1891): Los mapas geológicos. La publicidad, 8 dic. 1891, 
p.2. Barcelona. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
PALET I BARBA, D. (1908): Presentación de la memoria titulada “Estudios 
geológicos, especialmente de tectónica y orogenia, sobre la parte occidental de la 
cordillera superior del Vallés”, inSesión ordinaria del dia 29 de mayo de 1908. Bol. 
Real Acad. C. A. Barcelona, 3ª época, t.II, pp. 578-579. 
REGUANT, S. (1967).- El Eoceno marino de Vic (Barcelona). Memorias del 
Instituto Geológico Minero de España, 68: 1-350. Madrid. 
SANTISTEBAN, C.M. & TABERNER, C. (1979).- Barras de marea como control 
arrecifal. Cuenca eocena catalana. Revista de Investigaciones Geológicas, 32: 
203-214. Barcelona. 
TABERNER, C. (1982).- Evolución ambiental y diagenética de los depósitos del 
Terciario inferior (Paleoceno y Eoceno) de la cuenca de Vic. Tesi Doctoral 
Universitat de Barcelona. 1400 p. Barcelona. 
TORRAS, C.A. (1884).- Excursió a Sant Miquel del Fay des de la Garriga. 
Memòries de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, 3: 1-15.Faura i 
Sans, M. (1923): Das Alter Granitgesteine Kataloniens. Zeitsch. Deutsch. Geol. 
Gesellsch., 75, Monatshefte, 38-44. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA 
 
 
 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
 
Imatge aèria dels cingles contigus a Sant Miquel del Fai, a la vall del Tenes. Es 
veu perfectament el contacte entre els dipòsits vermells continentals i els blancs 
marins, ambdós eocens. Foto: J. Carreras 
 
 
 
El cingle moradenc format pels conglomerats sintectònics amb l’aixecament del 
bloc superior de la Serralada Prelitoral, d’edat Paleògena - Eocena inferior. Foto: 
P. Santanach 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
 
Una altra vista de la Vall del Tenes, amb 
Sant Miquel del Fai al fons. Foto: J. 
Carreras 
 
Panoràmica del santuari de Sant Miquel 
del Fai, amb els cingles i les baumes 
típiques produïts pel pas del riu Tenes 
per aquestes contrades. Es poden 
observar els dipòsits travertínics en 
primer pla a l'esquerra. Foto: P. 
Santanach 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
 
Un altra vista de la vall del Tenes, amb materials terciaris de la Conca de l'Ebre en 
primer pla. Al fons, els relleus de la Serralada Prelitoral, amb materials paleozoics 
i triàsics. Foto: P. Santanach 
 
Foto: N. Llopis Lladó (1947) 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
Espectacular fotografia d'una cascada 
vista des de dins d'un cova a Sant 
Miquel del Fai. Foto: J. Bertran 
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 
INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA 
PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR 
PATRIMONIAL 
El paratge del Fai està inclòs en el PEIN dels Cingles de Bertí (Decret 328/1992, 
de 14 de desembre), que garanteix la protecció paisatgística i biològica, però no 
contempla la protecció del patrimoni geològic. Cal preservar els elements 
geològics en l’estat en què es troben actualment, per tal de potenciar-los 
educativament. Dins del recinte turístic del Fai hi ha cartells informatius que 
faciliten la visita. Els cartells presenten un disseny molt senzill, poc atractiu i amb 
un contingut escadusser. Es recomana substituir els cartells existents i, en alguns 
indrets, afegir-ne de nous. 
Pel que fa a la resta de la geozona que queda fora de l’àmbit del PEIN i dins el 
municipi de Bigues i Riells, la informació es donarà detalladament per cada 
Geòtop vinculat d’acord amb el Mapade Normas subsidiarias de planeamientodel 
Municipio de Bigues i Riells” (Acuerdo C.U.B 23-5-84). Al municipi Bigues-Riells hi 
ha la Fundació Bigues-Riells que vetlla pel patrimoni del municipi i s’encarrega del 
Museu arqueològic.Amb motiu dels seus projectes aquesta fundació ha contactat 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
Pere Santanach per tal que els informi sobre l’interès geològic de diversos 
afloraments, en particular del corresponent al geòtop 1. 
IMPACTES NEGATIUS I AMENACES 
Els impactes negatius i amenaces més importants per la geozona són 
conseqüència de la creixent urbanització i antropització de l’entorn de la vall de 
Tenes. L'explotació turística del recinte del Fai ha preservat la zona de certes 
agressions (construccions, abocadors, etc.) però n'ha comportat d'altres 
(hiperfreqüentació, ajardinaments inadequats, etc.). 
RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS 
Aquesta geozona en conjunt constitueix un atractiu recurs didàctic, molt ben 
comunicat i proper a la conurbació barcelonina. Els diferents afloraments o 
geòtops són fàcilment enllaçables en forma d’itinerari geològic. Aquest itinerari, 
convenientment assenyalat, esdevindria un recurs geodidàctic i paisatgístic de 
primer ordre. 
Donat l’elevat caràcter didàctic de Sant Miquel del Fai fora absurd establir 
limitacions d’accés, però si que caldria un major control per evitar les agressions 
voluntàries o involuntàries que alguns turistes ocasionen en les coves del Fai. 
Tanmateix caldria restringir el mostreig amb martell dels travertins. 
ALTRES CONSIDERACIONS 
Si bé la geologia de la geozona no presenta cap tret excepcional a nivell 
internacional ni estatal, si que té un elevat valor didàctic, sobretot si s’avalua 
conjuntament amb altres punts singulars situats a prop seu. A causa de la 
proximitat geogràfica d’aquests geòtops i geozones recomanem la creació d’un 
gran espai d’interès geològic (Geoparc) que abasti íntegrament els cingles de 
Bertí i les valls properes. 
AUTORIA DE LA FITXA 
Pere Santanach i Hector Perea 
Departament de Geodinàmica i Geofísica, Universitat de Barcelona 
Autors SANT MIQUEL DEL FAI: 
Jordi Bertran i Duarte (ENC, Serveis Ambientals) 
Joan Carles Ortiz i Chacón (Departament de Geologia UAB - PROCAINSA, S.A.) 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 1 
ENCAVALCAMENT AL PARC DE CAN BADELL (BIGUES) 
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA 
S’observa l’encavalcament del granitoide hercinià sobre els terrenys rogencs del 
Buntsandstein (Trias inferior).Just enfront del nº 115 (Bar Arsis) es veu el pla 
d’encavalcament (superfície polida) que cabussa uns 30º cap al sud. El granit es 
posa sobre conglomerats quarsosos blancs de la base del Buntsandstein que 
cabussen fortament cap al sud (invertits). Al nord dels conglomerats s’inicia la 
sèrie roja detrítica mes fina (gresos, llims i argiles) del Buntsanstein. Entre les 
argiles roges i el granit hi ha una petita llentia de conglomerats (horse).El pla 
d’encavalcament s’horitzontalitza cap al nord. Més cap al nord, abans d’arribar al 
nº 130 de l’Avda. Prat de la Riba s’observen plecs mètrics en els gresos del 
Buntsandstein. Tenen forta verònica cap al NW. Corresponen a plecs 
d’arrossegament. En l’excavació realitzada per edificar les cases dels nos. 130 a 
138 s’ha deixat al descobert un excel·lent aflorament del pla d’encavalcament 
horitzontal. Destaquen els colors clars del granit a la part superior dels colors 
rogencs dels materials detrítics del Buntsandstein. 
 
Encavalcament del granitoide sobre els 
conglomerats quarsosos del 
Buntsandstein (Trias inferior). Aquests 
conglomerats presenten un fort 
cabussament invertit. 
 
En el context general de l’estructura de la geozona correspon a l’arrelament de 
l’encavalcament cap al sud. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
La seva rellevància com a registre històric, interès i valor patrimonial, significació 
històrica, així com el seu ús com a patrimoni històric han estat comentats en la 
descripció general de la geozona. 
INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA 
 
 
 
Plecs d’arrossegament en els gresos del Buntsandstein situats per sota de 
l’encavalcament del granitoid. Foto: P. Santanach 
 
 
Pla d’encavalcament subhoritzontal que separa el granitoide (colors clars) del bloc 
superior (part alta de la fotografia) dels material detrítics rogencs del 
Buntsandstein, Trias inferior (part baixa de la fotografia), darrera els números 130-
138 de l’Avinguda de Prat de la Riba. Foto: P. Santanach 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 
RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL 
GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL 
Aprofitar la construcció del parc de can Badell i l’auditori-museu de la Fundació 
Bigues Riells per preservar definitivament aquest aflorament. Netejar-ne alguns 
trossos de la vegetació i construir els camins que protegeixin els visitants de la 
intensa circulació de l’Avinguda-carretera (camions de la pedrera del Rieral): camí 
al llarg de la carretera i excavació darrera dels nos 130-138 i camí des de dins del 
parc seguint l’encavalcament. 
IMPACTES NEGATIUS I AMENACES 
Podrien ser-ho la construcció del parc i l’edifici de l’auditori-museu de la Fundació 
Bigues-Riells, però es creu que davant de l’actitud d’aquesta fundació i de 
l’ajuntament, seran un impacte positiu. Es podrà protegir l’aflorament i utilitzar-lo 
didàcticament des del museu que es construirà al costat. 
RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS 
A partir del material del museu adjunt es podrà extreure’n un gran benefici didàctic 
a tots els nivells, des de l’ensenyament bàsic fins a l’universitari. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 2 
BUNTSANDSTEIN A CAN PRAT DE LA RIBA 
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA 
Els conglomerats quarsosos de la base del Buntsandstein formen una cresteta 
d’orientació NE-SE , just al SE de Can Prat de la Riba. Els conglomerats 
cabussen uns 60º cap al NW. Al SE dels conglomerats, a les Vinyes del Margarit 
(abandonades) aflora el granit del bloc superior (molt alterat, sauló). En els metres 
més propers als conglomerats s’observa la rubefacció del granitoide (resultat de 
processos edàfics pre-deposició dels conglomerats). 
Aquest aflorament és poc espectacular i està en gran part recobert per matolls 
que en dificulten l’observació. El seu interès rau en la integració de l’aflorament en 
el conjunt de l’estructura encavalcant que s’observa a la geozona. Els 
conglomerats del bloc superior que s’observen en aquest geòtop són el nivell 
homòleg dels que s’observen en el bloc inferior en el geòtop 1 (Can Badell). 
Permet confirmar el sentit del desplaçament i quantificar-ne la magnitud. 
La seva rellevància com a registre històric, interès i valor patrimonial, significació 
històrica, així com el seu ús com a patrimoni històric han estat comentats en la 
descripció general de la geozona. 
 
En primer pla, el granitoide alterat de les 
Vinyes del Margarit i, en segon terme, la 
cresta que formen els conglomerats del 
Buntsandstein plena de matolls que en 
dificulten l’observació. Foto: P. 
Santanach 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 
RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL 
GEÒTOPCOM A VALOR PATRIMONIAL 
Caldria deslliurar uns quants metres d’aquest aflorament dels matolls que el 
cobreixen, de manera que es poguessin observar bé el contacte entre els 
conglomerats i el granit, en particular el cabussament dels conglomerats i la 
rubefacció del granitoide arran dels conglomerats, fet que mostra el caràcter 
sedimentari del contacte. 
RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS 
A partir del material del museu adjunt es podrà extreure’n un gran benefici didàctic 
a tots els nivells, des de l’ensenyament bàsic fins a l’universitari, integrant-lo en el 
conjunt d’afloraments de la geozona. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 3 
CONGLOMERATS SINTECTÒNICS PALEÒGENS A RIELLS 
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA 
Els dipòsits terciaris comencen amb una sèrie argilosa en la que progressivament 
s’hi intercalen llentions de conglomerats fins que aquests esdevenen massissos. 
Els terrenys argilosos de la part inferior de la sèrie són de tons més acarbassats i, 
en la morfologia, formen replans. Els conglomerats massissos són de tons més 
moradencs i morfològicament formen un cingle continu. Aquests dipòsits 
corresponen a un ambient deposicional continental i són la resposta sedimentària 
al funcionament de l’encavalcament de la Serralada Prelitoral. Els clasts i la matriu 
dels conglomerats provenen de l’erosió dels materials que, gràcies a la progressió 
de l’encavalcament, eren erosionats de la creixent serralada prelitoral. És 
interessant observar l’evolució de la composició dels clasts dels conglomerats en 
ascendir en la sèrie. A la part baixa predominen els triàsics calcaris, més amunt 
apareixen els gresos rojos com a elements predominants i a la part alta, hi ha 
blocs de granit i la matriu es de composició arcòsica (sauló), mentre que en els 
nivells inferiors era argilosa. És el fenomen conegut com a “muntanya invertida”. 
Aquests conglomerats tenen una edat Paleocè - Eocè inferior i daten l’activitat de 
l’encavalcament de la Serralada Prelitoral. 
 
El cingle moradenc format pels 
conglomerats sintectònics amb 
l’aixecament del bloc superior de la 
Serralada Prelitoral, d’edat Paleògena - 
Eocena inferior. Foto: P. Santanach 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
En el context general de l’estructura de la geozona corresponen a la sedimentació 
sintectònica de la formació de la Serralada Prelitoral. 
La seva rellevància com a registre històric, interès i valor patrimonial, significació 
històrica, així com el seu ús com a patrimoni històric han estat comentats en la 
descripció general de la geozona. 
 
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 
RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL 
GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL 
Potser caldria posar alguna pancarta explicativa a peu de carretera aprofitant 
algun aparcament (Bar La Parada, per exemple). 
RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS 
A partir del material del museu de Bigues i Riells es podrà extreure’n un gran 
benefici didàctic a tots els nivells, des de l’ensenyament bàsic fins a l’universitari, 
integrant-lo amb tots els altres geòtops de la zona. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
FITXA DE GEÒTOP INCLÒS 4 
SANT MIQUEL DEL FAI 
DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA 
La geologia de Sant Miquel del Fai destaca per la seva espectacularitat i la seva 
fàcil comprensió. L’atractiu paisatgístic, el valor didàctic i la proximitat a Barcelona 
determinen una elevada potencialitat turístico-educativa. 
L’interès geològic del Fai, a nivell didàctic i científic, és triple: els afloraments de 
les roques sedimentàries paleògenes que formen els cingles de Bertí, la 
geomorfologia (relleu en cuesta, cascades, gorgs, balmes i coves) i la formació 
actual de travertins. D’una banda, les cascades i les fonts càrstiques del Fai 
constitueixen un magnífic exemple actual de la formació de travertins. De l’altre, 
les dues coves obertes en les formacions de travertins permeten descobrir dos 
mecanismes diferents de formació d’aquestes cavitats. 
La geologia ha condicionat enormement el paisatge agrest i feréstec del Fai, fins 
al punt que bona part dels atractius turístics que atrauen als visitants són 
elements geològics: els penya-segats dels relleus en cuestas, les cascades i els 
gorgs del Tenes i el Rossinyol, les balmes excavades per l’erosió a causa de les 
diferències de dureses de les roques paleògenes, les coves obertes en les 
formacions de travertins, etc. 
 
Els penya-segats, les cascades, els 
gorgs, les balmes, les coves i la 
formació actual de travertins són els 
elements geològics més destacats del 
paisatge de Sant Miquel del Fai. Foto: J. 
Bertran 
 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
En la geologia del Fai cal destacar els aspectes següents: 
- Els afloraments paleògens permeten investigar l’evolució sedimentària del vorell 
sud-oriental de la conca de l’Ebre i posen de manifest les relacions existents entre 
les fàcies dipositades en diferents ambients sedimentàries (ventalls al·luvials, 
sistemes deltaics, esculls coral·lins, etc.). 
- Les característiques d’aflorament de la successió paleògena permet un estudi 
acurat dels sistemes de diàclasis. El conjunt principal de diàclasis té una 
orientació N-S i són subverticals. Afecten diferents nivells litològics i presenten 
nombroses estructures desenvolupades sobre els plans de fractura, que donen 
informació sobre la seva gènesi (estructures en ploma, bandes de Twist-Hackle, 
línies de detenció). 
- El procés exogen més destacat en l’actualitat consisteixen en la formació de 
travertins. Aquestes roques s’originen en ambients continentals molt concrets, 
sota condicions aeròbiques i d’il·luminació solar (fonts càrstiques, petites 
cascades i algunes vores d’estanys), a conseqüència de la precipitació dels 
carbonats dissolts a l’aigua, generalment al damunt de plantes, algues i 
cianobacteris. L’origen dels travertins de Sant Miquel del Fai és el resulta de la 
formació de crostes carbonatades al damunt de la vegetació que creix al costat de 
les petites fonts càrstiques i les cascades. 
- Els elements geomorfològics més destacats del paisatge del Fai són la 
successió de penya-segats i replans que originen un relleu en cuestas, la vall 
fluvial del Tenes, les balmes, les cascades i els gorgs. Cal destacar l’existència de 
dues tipologies de coves en formacions de travertins: la cova de les Tosques 
(també anomenada cova del Bon Pastor o cova Sant Martí), formada per 
dissolució de la massa de travertí, i la cova de Sant Miquel originada com a 
resultat del creixement d’una cortina de travertí al davant d’una balma. 
- La hidrologia superficial del Fai està condicionada per les cascades i els gorgs 
del Tenes i el seu afluent el Rossinyol. El fet més destacat de la hidrologia 
subterrània és l’existència de nombroses fonts càrstiques. 
El paratge del Fai és sovint visitat per alumnes d’educació primària i secundària, 
d’arreu de Catalunya, amb visites guiades en les quals es treballen diferents 
aspectes geològics (Escola de Natura de Sant Miquel del Fai, Escola de Natura 
del Corredor, etc). Esporàdicament, també s’hi realitzen pràctiques de camp de la 
llicenciatura de ciències geològiques i visites dins de cursos de formació del 
professorat. 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA 
 
 
 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departamentde Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
 
 
Els cingles de Sant Miquel del Fai, modelats en gresos calcaris eocens d’origen 
marí, es troben condicionats amb escales com a recurs turístic. Foto: J. Bertran 
 
 
 
Aspecte dels diòsits de travertins quaternaris. Observeu les formes tubulars que 
són resultat de la precipitació de carbonat al voltant d’arrels. Foto: J. Bertran 
 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
Espectacular imatge d’una petita 
cascada amb un dipòsit de travertins 
associat. Foto: J. Bertran 
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 
RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DEL 
GEÒTOP COM A VALOR PATRIMONIAL 
El paratge del Fai està inclòs en el PEIN dels Cingles de Bertí (Decret 328/1992, 
de 14 de desembre), que garanteix la protecció paisatgística i biològica, però no 
contempla la protecció del patrimoni geològic. Cal preservar els elements 
geològics en l’estat en què es troben actualment, per tal de potenciar-los 
educativament. 
Avui dia, l’espai de Sant Miquel del Fai és de propietat privada i s’explota 
econòmicament com a recurs turístic. Per aquest motiu la carretera d’accés 
principal des de Sant Feliu de Codines es troba en perfectes condicions i 
correctament senyalitzada. Dins del recinte turístic del Fai hi ha cartells 
informatius que faciliten la visita. Els cartells presenten un disseny molt senzill, 
poc atractiu i amb un contingut escadusser. Es recomana substituir els cartells 
existents i, en alguns indrets, afegir-ne de nous. Els nous cartells haurien de tenir 
un contingut més precís i didàctic, i un disseny més acurat i atractiu. 
 
Generalitat de Catalunya 
Departament de Medi Ambient 
i Habitatge 
Direcció General del Medi Natural 
Dr. Roux, 80 
08017 Barcelona 
Tel. 93 567 42 00 
Fax 93 280 29 94 
 
IMPACTES NEGATIUS I AMENACES 
L’explotació turística del recinte del Fai ha preservat la zona de certes agressions 
(construccions, abocadors, etc.) però n’ha comportat d’altres (hiperfreqüentació, 
ajardinaments inadequats, etc.). L'amenaça més important la constitueix la 
hiperfreqüentació, que altera i degrada les coves i les formacions de travertins: 
trencament d'espeleotemes (estalactites, estalagmites, banderes, etc.); pintades a 
les parets de les cavitats; creixement de molses a l'interior de les coves a causa 
d'una il·luminació artificial incorrecta; variacions en el grau d'humitat i en les 
concentracions de diòxid de carboni, les quals ocasionen greus pertorbacions en 
els processos de dissolució i precipitació dels carbonats, etc. 
SOBRE EL TIPUS D’ÚS 
El Fai és un atractiu recurs didàctic, molt ben comunicat i proper a la conurbació 
barcelonina, amb l’únic inconvenient que cal pagar una entrada per poder accedir-
hi. L’entrada, d’unes 800 pessetes per persona, inclou la visita completa a les 
instal·lacions (edificis de l’antic monestir benedictí, església de Sant Martí del Fai, 
coves, etc.) i la utilització dels serveis turístics complementaris (sala 
d’audiovisuals, zona de pícnic, etc.). L’existència d’aquesta quota d’entrada 
dificulta la realització de sortides de camp, on l’objectiu és veure la geologia del 
Fai i no gaudir dels serveis turístics del recinte. Seria aconsellable que existís una 
entrada amb un preu reduït per a aquells grups que realitzin sortides de camp per 
la zona i volen incloure els afloraments situats a dins del recinte turístic del Fai. 
Donat el caràcter didàctic del Fai fora absurd establir limitacions d’accés, però si 
que caldria un major control per evitar les agressions voluntàries o involuntàries 
que alguns turistes ocasionen en les coves del Fai. Tanmateix caldria restringir el 
mostreig amb martell dels travertins. 
 
<<
 /ASCII85EncodePages false
 /AllowTransparency false
 /AutoPositionEPSFiles true
 /AutoRotatePages /All
 /Binding /Left
 /CalGrayProfile (None)
 /CalRGBProfile (sRGB IEC61966-2.1)
 /CalCMYKProfile (U.S. Web Coated \050SWOP\051 v2)
 /sRGBProfile (sRGB IEC61966-2.1)
 /CannotEmbedFontPolicy /Warning
 /CompatibilityLevel 1.4
 /CompressObjects /Off
 /CompressPages true
 /ConvertImagesToIndexed true
 /PassThroughJPEGImages true
 /CreateJDFFile false
 /CreateJobTicket false
 /DefaultRenderingIntent /Default
 /DetectBlends true
 /ColorConversionStrategy /sRGB
 /DoThumbnails true
 /EmbedAllFonts true
 /EmbedJobOptions true
 /DSCReportingLevel 0
 /EmitDSCWarnings false
 /EndPage -1
 /ImageMemory 1048576
 /LockDistillerParams false
 /MaxSubsetPct 100
 /Optimize true
 /OPM 1
 /ParseDSCComments true
 /ParseDSCCommentsForDocInfo true
 /PreserveCopyPage true
 /PreserveEPSInfo false
 /PreserveHalftoneInfo true
 /PreserveOPIComments false
 /PreserveOverprintSettings true
 /StartPage 1
 /SubsetFonts false
 /TransferFunctionInfo /Apply
 /UCRandBGInfo /Remove
 /UsePrologue false
 /ColorSettingsFile ()
 /AlwaysEmbed [ true
 /Arial-Black
 /Arial-BlackItalic
 /Arial-BoldItalicMT
 /Arial-BoldMT
 /Arial-ItalicMT
 /ArialMT
 /ArialNarrow
 /ArialNarrow-Bold
 /ArialNarrow-BoldItalic
 /ArialNarrow-Italic
 /ArialUnicodeMS
 /CenturyGothic
 /CenturyGothic-Bold
 /CenturyGothic-BoldItalic
 /CenturyGothic-Italic
 /CourierNewPS-BoldItalicMT
 /CourierNewPS-BoldMT
 /CourierNewPS-ItalicMT
 /CourierNewPSMT
 /Georgia
 /Georgia-Bold
 /Georgia-BoldItalic
 /Georgia-Italic
 /Impact
 /LucidaConsole
 /Tahoma
 /Tahoma-Bold
 /TimesNewRomanMT-ExtraBold
 /TimesNewRomanPS-BoldItalicMT
 /TimesNewRomanPS-BoldMT
 /TimesNewRomanPS-ItalicMT
 /TimesNewRomanPSMT
 /Trebuchet-BoldItalic
 /TrebuchetMS
 /TrebuchetMS-Bold
 /TrebuchetMS-Italic
 /Verdana
 /Verdana-Bold
 /Verdana-BoldItalic
 /Verdana-Italic
 ]
 /NeverEmbed [ true
 ]
 /AntiAliasColorImages false
 /DownsampleColorImages true
 /ColorImageDownsampleType /Bicubic
 /ColorImageResolution 200
 /ColorImageDepth -1
 /ColorImageDownsampleThreshold 1.50000
 /EncodeColorImages true
 /ColorImageFilter /DCTEncode
 /AutoFilterColorImages true
 /ColorImageAutoFilterStrategy /JPEG
 /ColorACSImageDict <<
 /QFactor 0.40
 /HSamples [1 1 1 1] /VSamples [1 1 1 1]
 >>
 /ColorImageDict <<
 /QFactor 0.76
 /HSamples [2 1 1 2] /VSamples [2 1 1 2]
 >>
 /JPEG2000ColorACSImageDict <<
 /TileWidth 256
 /TileHeight 256
 /Quality 15
 >>
 /JPEG2000ColorImageDict <<
 /TileWidth 256
 /TileHeight 256
 /Quality 15
 >>
 /AntiAliasGrayImages false
 /DownsampleGrayImages true
 /GrayImageDownsampleType /Bicubic
 /GrayImageResolution 200
 /GrayImageDepth -1
 /GrayImageDownsampleThreshold 1.50000
 /EncodeGrayImages true
 /GrayImageFilter /DCTEncode
 /AutoFilterGrayImages true
 /GrayImageAutoFilterStrategy /JPEG
 /GrayACSImageDict <<
 /QFactor 0.40
 /HSamples [1 1 1 1] /VSamples [1 1 1 1]
 >>
 /GrayImageDict <<
 /QFactor 0.76
 /HSamples [2 1 1 2] /VSamples [2 1 1 2]
 >>
 /JPEG2000GrayACSImageDict <<
 /TileWidth 256
 /TileHeight 256
 /Quality 15
 >>
 /JPEG2000GrayImageDict <<
 /TileWidth 256
 /TileHeight 256
 /Quality 15
 >>
 /AntiAliasMonoImages true
 /DownsampleMonoImages true
 /MonoImageDownsampleType /Bicubic
 /MonoImageResolution 200
 /MonoImageDepth 4
 /MonoImageDownsampleThreshold 1.50000
 /EncodeMonoImages true
 /MonoImageFilter /CCITTFaxEncode
 /MonoImageDict <<
 /K -1
 >>
 /AllowPSXObjects true
 /PDFX1aCheck false
 /PDFX3Check false
 /PDFXCompliantPDFOnly false
 /PDFXNoTrimBoxError true
 /PDFXTrimBoxToMediaBoxOffset [
 0.00000
 0.00000
 0.00000
 0.00000
 ]
 /PDFXSetBleedBoxToMediaBox true
 /PDFXBleedBoxToTrimBoxOffset [
 0.00000
 0.00000
 0.00000
 0.00000
 ]
 /PDFXOutputIntentProfile ()
 /PDFXOutputCondition ()
 /PDFXRegistryName (http://www.color.org)
 /PDFXTrapped/False
 /Description <<
 /ENU (Use these settings to create PDF documents suitable for reliable viewing and printing of business documents. The PDF documents can be opened with Acrobat and Reader 5.0 and later.)
 /JPN <FEFF3053306e8a2d5b9a306f300130d330b830cd30b9658766f8306e8868793a304a3088307353705237306b90693057305f00200050004400460020658766f830924f5c62103059308b3068304d306b4f7f75283057307e305930023053306e8a2d5b9a30674f5c62103057305f00200050004400460020658766f8306f0020004100630072006f0062006100740020304a30883073002000520065006100640065007200200035002e003000204ee5964d30678868793a3067304d307e30593002>
 /DEU <FEFF00560065007200770065006e00640065006e0020005300690065002000640069006500730065002000450069006e007300740065006c006c0075006e00670065006e0020007a0075006d002000450072007300740065006c006c0065006e00200076006f006e0020005000440046002d0044006f006b0075006d0065006e00740065006e002c00200075006d002000650069006e00650020007a0075007600650072006c00e40073007300690067006500200041006e007a006500690067006500200075006e00640020004100750073006700610062006500200076006f006e00200047006500730063006800e40066007400730064006f006b0075006d0065006e00740065006e0020007a0075002000650072007a00690065006c0065006e002e00200044006900650020005000440046002d0044006f006b0075006d0065006e007400650020006b00f6006e006e0065006e0020006d006900740020004100630072006f0062006100740020006f0064006500720020006d00690074002000640065006d002000520065006100640065007200200035002e003000200075006e00640020006800f600680065007200200067006500f600660066006e00650074002000770065007200640065006e002e>
 /FRA <FEFF004f007000740069006f006e00730020007000650072006d0065007400740061006e007400200064006500200063007200e900650072002000640065007300200064006f00630075006d0065006e007400730020005000440046002000700072006f00660065007300730069006f006e006e0065006c007300200066006900610062006c0065007300200070006f007500720020006c0061002000760069007300750061006c00690073006100740069006f006e0020006500740020006c00270069006d007000720065007300730069006f006e002e00200049006c002000650073007400200070006f0073007300690062006c0065002000640027006f00750076007200690072002000630065007300200064006f00630075006d0065006e007400730020005000440046002000640061006e00730020004100630072006f0062006100740020006500740020005200650061006400650072002c002000760065007200730069006f006e002000200035002e00300020006f007500200075006c007400e9007200690065007500720065002e>
 /PTB <FEFF005500740069006c0069007a006500200065007300740061007300200063006f006e00660069006700750072006100e700f5006500730020007000610072006100200063007200690061007200200064006f00630075006d0065006e0074006f0073002000500044004600200063006f006d00200075006d0061002000760069007300750061006c0069007a006100e700e3006f0020006500200069006d0070007200650073007300e3006f00200061006400650071007500610064006100730020007000610072006100200064006f00630075006d0065006e0074006f007300200063006f006d0065007200630069006100690073002e0020004f007300200064006f00630075006d0065006e0074006f0073002000500044004600200070006f00640065006d0020007300650072002000610062006500720074006f007300200063006f006d0020006f0020004100630072006f006200610074002c002000520065006100640065007200200035002e00300020006500200070006f00730074006500720069006f0072002e>
 /DAN <FEFF004200720075006700200064006900730073006500200069006e0064007300740069006c006c0069006e006700650072002000740069006c0020006100740020006f0070007200650074007400650020005000440046002d0064006f006b0075006d0065006e007400650072002c0020006400650072002000650072002000650067006e006500640065002000740069006c0020007000e5006c006900640065006c006900670020007600690073006e0069006e00670020006f00670020007500640073006b007200690076006e0069006e006700200061006600200066006f0072007200650074006e0069006e006700730064006f006b0075006d0065006e007400650072002e0020005000440046002d0064006f006b0075006d0065006e007400650072006e00650020006b0061006e002000e50062006e006500730020006d006500640020004100630072006f0062006100740020006f0067002000520065006100640065007200200035002e00300020006f00670020006e0079006500720065002e>
 /NLD <FEFF004700650062007200750069006b002000640065007a006500200069006e007300740065006c006c0069006e00670065006e0020006f006d0020005000440046002d0064006f00630075006d0065006e00740065006e0020007400650020006d0061006b0065006e00200064006900650020006700650073006300680069006b00740020007a0069006a006e0020006f006d0020007a0061006b0065006c0069006a006b006500200064006f00630075006d0065006e00740065006e00200062006500740072006f0075007700620061006100720020007700650065007200200074006500200067006500760065006e00200065006e0020006100660020007400650020006400720075006b006b0065006e002e0020004400650020005000440046002d0064006f00630075006d0065006e00740065006e0020006b0075006e006e0065006e00200077006f007200640065006e002000670065006f00700065006e00640020006d006500740020004100630072006f00620061007400200065006e002000520065006100640065007200200035002e003000200065006e00200068006f006700650072002e>
 /SUO <FEFF004e00e4006900640065006e002000610073006500740075007300740065006e0020006100760075006c006c006100200076006f006900740020006c0075006f006400610020006a0061002000740075006c006f00730074006100610020005000440046002d0061007300690061006b00690072006a006f006a0061002c0020006a006f006900640065006e0020006500730069006b0061007400730065006c00750020006e00e400790074007400e400e40020006c0075006f00740065007400740061007600610073007400690020006c006f00700070007500740075006c006f006b00730065006e002e0020005000440046002d0061007300690061006b00690072006a0061007400200076006f0069006400610061006e0020006100760061007400610020004100630072006f006200610074002d0020006a0061002000520065006100640065007200200035002e00300020002d006f0068006a0065006c006d0061006c006c0061002000740061006900200075007500640065006d006d0061006c006c0061002000760065007200730069006f006c006c0061002e>
 /ITA <FEFF00550073006100720065002000710075006500730074006500200069006d0070006f007300740061007a0069006f006e00690020007000650072002000630072006500610072006500200064006f00630075006d0065006e007400690020005000440046002000610064006100740074006900200070006500720020006c00610020007300740061006d00700061002000650020006c0061002000760069007300750061006c0069007a007a0061007a0069006f006e006500200064006900200064006f00630075006d0065006e0074006900200061007a00690065006e00640061006c0069002e0020004900200064006f00630075006d0065006e00740069002000500044004600200070006f00730073006f006e006f0020006500730073006500720065002000610070006500720074006900200063006f006e0020004100630072006f00620061007400200065002000520065006100640065007200200035002e003000200065002000760065007200730069006f006e006900200073007500630063006500730073006900760065002e>
 /NOR <FEFF004200720075006b00200064006900730073006500200069006e006e007300740069006c006c0069006e00670065006e0065002000740069006c002000e50020006f00700070007200650074007400650020005000440046002d0064006f006b0075006d0065006e00740065007200200073006f006d002000700061007300730065007200200066006f00720020007000e5006c006900740065006c006900670020007600690073006e0069006e00670020006f00670020007500740073006b007200690066007400200061007600200066006f0072007200650074006e0069006e006700730064006f006b0075006d0065006e007400650072002e0020005000440046002d0064006f006b0075006d0065006e00740065006e00650020006b0061006e002000e50070006e006500730020006d006500640020004100630072006f0062006100740020006f0067002000520065006100640065007200200035002e00300020006f0067002000730065006e006500720065002e>
 /SVE <FEFF0041006e007600e4006e00640020006400650020006800e4007200200069006e0073007400e4006c006c006e0069006e006700610072006e00610020006e00e40072002000640075002000760069006c006c00200073006b0061007000610020005000440046002d0064006f006b0075006d0065006e007400200073006f006d00200070006100730073006100720020006600f600720020007000e5006c00690074006c006900670020007600690073006e0069006e00670020006f006300680020007500740073006b0072006900660074002000610076002000610066006600e4007200730064006f006b0075006d0065006e0074002e0020005000440046002d0064006f006b0075006d0065006e00740065006e0020006b0061006e002000f600700070006e006100730020006d006500640020004100630072006f0062006100740020006f00630068002000520065006100640065007200200035002e003000200065006c006c00650072002000730065006e006100720065002e>/KOR <FEFFc5c5bb34c6a90020bb38c11cb97c0020ac80d1a0d558ace00020c778c1c4d558b2940020b3700020c801d569d55c00200050004400460020bb38c11cb97c0020b9ccb4e4b824ba740020c7740020c124c815c7440020c0acc6a9d558c2edc2dcc624002e0020c7740020c124c815c7440020c0acc6a9d558c5ec0020b9ccb4e000200050004400460020bb38c11cb2940020004100630072006f0062006100740020bc0f002000520065006100640065007200200035002e00300020c774c0c1c5d0c11c0020c5f40020c2180020c788c2b5b2c8b2e4002e>
 /CHS <FEFF4f7f75288fd94e9b8bbe7f6e521b5efa76840020005000440046002065876863ff0c9002540875284e8e55464e1a65876863ff0c53ef4ee553ef9760573067e5770b548c6253537030028be5002000500044004600206587686353ef4ee54f7f752800200020004100630072006f00620061007400204e0e002000520065006100640065007200200035002e00300020548c66f49ad87248672c62535f003002>
 /CHT <FEFF4f7f752890194e9b8a2d5b9a5efa7acb76840020005000440046002065874ef69069752865bc6aa28996548c521753705546696d65874ef63002005000440046002065874ef653ef4ee54f7f75280020004100630072006f0062006100740020548c002000520065006100640065007200200035002e0030002053ca66f465b07248672c4f86958b555f3002>
 /ESP <FEFF0055007300650020006500730074006100730020006f007000630069006f006e006500730020007000610072006100200063007200650061007200200064006f00630075006d0065006e0074006f0073002000500044004600200071007500650020007000650072006d006900740061006e002000760069007300750061006c0069007a006100720020006500200069006d007000720069006d0069007200200063006f007200720065006300740061006d0065006e0074006500200064006f00630075006d0065006e0074006f007300200065006d00700072006500730061007200690061006c00650073002e0020004c006f007300200064006f00630075006d0065006e0074006f00730020005000440046002000730065002000700075006500640065006e00200061006200720069007200200063006f006e0020004100630072006f00620061007400200079002000520065006100640065007200200035002e003000200079002000760065007200730069006f006e0065007300200070006f00730074006500720069006f007200650073002e>
 >>
>> setdistillerparams
<<
 /HWResolution [250 250]
 /PageSize [595.000 842.000]
>> setpagedevice