2018-AHG-def

Vista previa del material en texto

Arbres amb història
de la Garrotxa
Guia d’arbres singulars de la comarca
Títol: Arbres amb història de la Garrotxa. Guia d’arbres singulars de la comarca.
© Edició: Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Departament de 
Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.
Coordinació: Gemma Duran, Anna Ros i Xavier Oliver
Textos: Gemma Duran i Anna Ros
(excepte els textos incorporats on hi figuri un altre autor)
Elaboració gràfica de mapes i plànols: BoadaGràfic
Imatges: els autors que consten a peu de fotografia (dipositades al Centre de 
Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica d ela Garrotxa).
© Il·lustracions: Neret Gelabert
Disseny i maquetació: Teia Boada (BoadaGràfic)
Impressió: Impremta Pagès S.L. (Anglès)
Primera edició: setembre 2018
ISBN: 978-84-393-9684-0
Dipòsit legal: DL Gi 1819-2017
Arbres amb Història és un projecte participatiu de recerca, inventari, divulgació i 
protecció dels arbres singulars de la Garrotxa promogut pel Parc Natural de la Zona 
Volcànica de la Garrotxa i NOEL Alimentària. La primera fase de recerca, inventari i 
difusió, que inclou l’elaboració d’aquest llibre ha estat encarregada a:
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP
Arbres amb història de la Garrotxa:
inventari d’arbres singulars de la comarca. – Primera edició 
Bibliografia 
I. Duran, Gemma (Duran Aranda), editor literari II. Ros, Anna (Ros Baró), 
editor literari III. Oliver, Xavier, 1961- editor literari IV. Parc Natural de la 
Zona Volcànica de la Garrotxa (Catalunya) V. Títol 
1. Arbres monumentals – Catalunya – Garrotxa 
582.091-022.241(460.23 Gt)
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement
No comercial-Compartir igual 3.0 Espanya.
ÍNDEX GENERAL
Pròleg ........................................................................................ 5
Presentació ............................................................................... 7
Agraïments ................................................................................ 9
Introducció .............................................................................. 11
Descripció de les fitxes i altres consideracions ................... 13
Metodologia ............................................................................ 15
Índex de municipis .........................................................19
Per saber-ne més ................................................................... 293
3
4
L’arbre sagrat
Quan el van tallar de soca
va quedar sa eterna arrel.
Ja rebrota a ran de roca,
amb el temps tocarà al cel.
Procurem que la brancada
pugui lliure respirar.
Res de murs, res de teulada
que la privin de pujar.
Lletra d’Emili Guanyabens 
Tonada popular
harmonitzada per E. Morera
“L’arbre sagrat” és una antiga cançó 
popular, metafòrica, amb doble sentit.
És un cant reivindicatiu, d’esperança, 
de llibertat.
Pròleg
La col·laboració entre Noel Alimentaria i el Parc Natural de la Zona 
Volcànica de la Garrotxa ha estat constant en els darrers anys. El fet 
que la nostra companyia estigui emplaçada en una zona envoltada 
pel Parc Natural és un aspecte rellevant que Noel ha tingut sempre 
molt present i que ha volgut potenciar i reflectir en l’activitat pròpia. 
Això s’ha traduït, al llarg del temps, en aspectes molt diversos, però 
especialment en la promoció i el respecte per l’entorn i la natura.
En aquesta línia, per exemple, l’any 2012 es va donar suport a la cele-
bració del congrés VolcandPark, el primer, a l’àmbit mundial, sobre la 
gestió, la divulgació i el geoturisme en zones volcàniques protegides. 
Posteriorment, l’any 2015, es va col·laborar com a patrocinador de 
l’Agenda de la Garrotxa 2015/16, una agenda escolar destinada als 
alumnes de les escoles de la comarca.
En el marc de col·laboració establert amb el Parc Natural també cal 
fer esment de l’aposta de la nostra empresa per donar a conèixer la 
Zona Volcànica entre els seus empleats per mitjà de visites guiades 
per persones vinculades al Parc; una experiència que, per cert, ha 
tingut una acollida i uns resultats excel·lents.
Per a Noel Alimentaria és un plaer continuar amb aquesta vinculació 
que, en aquesta ocasió, es concreta en l’edició del llibre Arbres amb 
història de la Garrotxa, que recull una selecció dels arbres que, per 
diverses raons, són especialment rellevants i significatius en el nostre 
entorn més immediat. La publicació forma part del projecte “Busquem 
arbres amb història de la Garrotxa” que, a banda de fer-ne un inventa-
ri exhaustiu, té l’objectiu de garantir-ne la divulgació, el coneixement 
però, per damunt de tot, la protecció efectiva.
L’any 2014, en el propi recinte de l’empresa a Begudà, amb motiu de 
la construcció d’una nova planta, es va decidir fer el possible per sal-
var quatre roures emblemàtics que es veien afectats per les obres. Els 
arbres es van traslladar a la zona enjardinada de davant de la fàbrica i 
avui podem dir amb satisfacció que ja són arbres amb història.
5
6
Haver participat en aquesta iniciativa em fa una especial il·lusió per-
què ja l’any 1998, quan era president de l’Esbart de la Vall d’Hostoles, 
es va organitzar una exposició sobre arbres singulars de la Vall d’Hos-
toles. En Miquel Amargant i en Ramon Cros van fer en aquell moment 
un gran treball de recerca i catalogació que va suposar una contribució 
molt important a la divulgació del patrimoni natural de Sant Feliu de 
Pallerols. M’agrada pensar que aquella exposició, de fa gairebé vint 
anys, va ser la llavor del projecte actual que ara abasta tota la comar-
ca de la Garrotxa.
El llibre que teniu entre mans és, per tant, una nova mostra de la 
col·laboració entre Noel Alimentaria i el Parc Natural de la Zona Vol-
cànica de la Garrotxa. I és la nostra intenció que la vinculació entre la 
companyia i el Parc Natural continuï molts anys per seguir promovent 
conjuntament projectes i accions que ens ajudin no només a conèixer 
la nostra comarca sinó, sobretot, a protegir els seus autèntics valors. 
Joan Boix i Sans
Director general de Noel Alimentaria, S.A.U.
Presentació
La comarca de la Garrotxa compta amb una superfície forestal de 
gairebé el 80 % de la seva superfície total. Per aquesta raó, ben bé 
podríem dir que sovint el bosc no ens deixa veure els arbres. Per això, 
en aquest llibre ens hem volgut fixar en el gran nombre d’arbres sin-
gulars que podem trobar en el nostre entorn més immediat, bé sigui 
per la seva edat, per la seva majestuositat, pel seu aspecte, per la 
seva història o perquè són citats en escrits, relats o llegendes.
Malauradament, en els darrers anys, s’han perdut alguns arbres im-
portants a la comarca, de vegades per malalties o per efecte de se-
queres perllongades, d’altres per causes desconegudes i en alguns 
casos per desconeixement del seu valor. La caiguda d’un arbre vell, 
present en les nostres vides des de petits, amb anys i anys de presèn-
cia al llarg de la nostra història i en el nostre paisatge, ha estat sempre 
una gran pèrdua.
Un cop constatat que la majoria d’aquests arbres no disposen de cap 
mesura de protecció, el Parc Natural de la Zona Volcànica va iniciar, 
l’any 2010, el projecte “Busquem arbres amb història de la Garrotxa”, 
hereu d’una primera experiència que va consistir en l’elaboració del 
catàleg d’arbres de la Vall d’Hostoles, promogut per l’Esbart de la 
Vall d’Hostoles.
A partir de l’any 2013 el projecte “Busquem arbres amb història de la 
Garrotxa” es va interrompre per manca de finançament, conseqüència 
del context de crisi econòmica d’aquell moment, tot i els excel·lents 
resultats del projecte a l’àmbit social i ambiental.
Aquest context ens ha portat també al convenciment que en el fu-
tur caldrà comptar amb l’establiment de complicitats de totes aque-
lles persones, empreses i entitats que creuen i estan compromeses 
amb el territori per tal d’impulsar i de coordinar iniciatives conjuntes 
adreçades a la protecció i valorització del patrimoni natural, entès 
com un actiu i peça clauen la competitivitat de la comarca.
7
8
D’aquesta idea neix la iniciativa d’establir un marc de col·laboració 
entre el sector empresarial de la Garrotxa i el Parc Natural de la Zona 
Volcànica per mitjà del Cercle EURAM Garrotxa, i simultàniament, es 
materialitza també la col·laboració de Noel Alimentària amb el Parc 
Natural per tal de recuperar i culminar el projecte “Busquem arbres 
amb història de la Garrotxa”, amb l’objectiu final d’assolir la protecció 
efectiva d’aquests arbres i contribuir al seu coneixement, catalogació 
i difusió.
El llibre que teniu a les mans és testimoni de la feina feta i conté una 
selecció d’alguns dels arbres més significatius de la comarca amb 
l’objectiu de fer-ne difusió i sensibilitzar el públic en general. Però 
aquesta primera fase del projecte no només es materialitza en el llibre 
sinó que ha generat una gran quantitat d’informació que queda reco-
llida en un primer catàleg d’arbres singulars de la Garrotxa que ens 
permetrà iniciar un procés de protecció efectiva. Una tasca que tenim 
la intenció de començar de forma immediata.
La feina ingent que suposa l’elaboració del catàleg i la protecció dels 
arbres singulars de la Garrotxa no es podia fer sense la participació 
de la gent de la comarca i en aquesta primera fase s’ha comptat amb 
l’ajut dels ajuntaments, dels centres docents, de les entitats i moltes 
persones a títol particular. A tots ells el més sincer dels agraïments.
F. Xavier Puig i Oliveras
Director del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Agraïments
Aquest llibre no hauria estat possible sense la 
participació desinteressada de moltes persones, 
tant dels 21 municipis de la Garrotxa com de fora, 
però amb un gran vincle amb la comarca, que 
de manera voluntària han aportat el seu temps 
i el seu coneixement en la localització d’arbres 
singulars. Des de famílies senceres, particulars, 
escoles, entitats, ajuntaments, tècnics. Petits i 
grans, experts i novells... això sí, amb un deno-
minador comú, la passió pels arbres. 
I també volem tenir molt presents les persones 
que van col·laborar en el projecte des dels seus 
inicis i que malauradament ens han deixat pel 
camí.
És per aquest motiu que aquest llibre està dedi-
cat a tots i totes vosaltres:
 
Amants dels arbres!
9
10
L’inventari dels arbres singulars dels vint-i-un 
municipis de la Garrotxa s’ha fet a partir d’un pro-
cés participatiu a cada municipi de la comarca a 
través de la presentació del projecte a la població 
local (particulars, ajuntaments, entitats…) i amb 
sortides divulgatives. 
Els criteris seguits per considerar la singularitat 
d’un arbre han estat:
1 Ser una espècie poc freqüent a la zona.
2 Créixer en un emplaçament singular
 (p. ex. sobre una roca...).
3 Haver estat testimoni de fets històrics
 i culturals rellevants.
4 Tenir valor estètic i paisatgístic.
5 Tenir una edat considerable.
6 Ser protagonista de llegendes i tradicions.
7 Tenir unes dimensions considerables
 (alçada, perímetre).
8 Tenir una forma estranya.
Els arbres singulars d’una comarca formen part 
del patrimoni natural i cultural i la seva conser-
vació i coneixement són vitals en el context dels 
grans canvis que es produeixen en la societat en 
la qual cada cop és més difícil valoritzar el terri-
tori i els elements emblemàtics i valuosos.
La Garrotxa és una de les comarques més bos-
coses de Catalunya, amb una superfície fores-
tal d’un 74,47% i una de les més afectades de 
Catalunya per les nevades dels hiverns dels 
anys 2008 i 2009. Arran dels efectes d’aquestes 
nevades i d’altres accions com la tala indiscrimi-
nada d’alguns exemplars notables d’arbres a la 
comarca i del fet que existeixen un gran nombre 
d’arbres singulars que no disposen de cap me-
sura de protecció, va sorgir la proposta d’aquest 
projecte, que té com a objectius principals realit-
zar un inventari dels arbres singulars i amb his-
tòria de la comarca de la Garrotxa a través d’un 
procés participatiu amb la població local, informar 
els diferents municipis i particulars implicats dels 
resultats obtinguts i activar mesures de protecció, 
custodia i divulgació. 
El projecte s’ha impulsat des del Parc Natural de 
la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), l’em-
presa garrotxina NOEL Alimentària SAU i Tosca, 
Serveis Ambientals d’Educació i Turisme, entitat 
col·laboradora del PNZVG.
Hi ha un gran nombre d’arbres de gran interès a 
la Garrotxa a causa de la seva singularitat (na-
tural i social) que no disposen de cap mesura 
de protecció. La seva existència o el patrimoni 
sociocultural relacionat amb aquests arbres (fets 
històrics, relats, cançons…) només són cone-
guts per les persones que hi viuen a prop i/o per 
entitats o particulars que els han descobert en 
rutes organitzades. Aquests arbres, que sovint 
apareixen a escrits, relats o llegendes populars, 
són l’objectiu d’aquest projecte.
Introducció
11
Figura 1
Figura 2
Municipi situat dins la comarca
Fotografia de l’arbre
del municipi
Nom del municipi
Codi de l’arbre
Número que li correspon 
en la situació sobre el mapaMapa del municipi
Escala gràfica
Ampliació de zona concreta
Nom comú
de l’arbre
Nom científic
Codi de l’arbre Municipi on es troba
Descripcions,
localització,
referències...
Punta que alterna de color segons 
el número de municipi
12
Per moure-us per aquest llibre heu de tenir en compte que hem situat 
l’índex de municipis a la mateixa pàgina on hi ha dibuixada la comarca 
de la Garrotxa. D’aquesta manera es pot veure en una mateixa pàgina 
la situació del municipi i el seu corresponent número i color segons 
l’ordre alfabètic.
Es van alternant el verd i l’ocre per veure fàcilment on acaba un 
municipi i on comença l’altre (figura 1).
Cada arbre té un codi referencial que fem correspondre amb un 
número encerclat, que és el que queda situat sobre el mapa (figura 1).
A la pàgina d’inici de cada municipi hi trobareu un mapa general 
del mateix amb els punts numerats situats a sobre. Cada número 
correspon a un arbre o a un conjunt d’arbres. Sota la pàgina ve 
especificat cada número amb la referència d’arbre que li correspon 
(figura 1). Aquesta referència és la que acompanya cada arbre en la 
seva pàgina d’explicació (figura 2).
Cada arbre té una explicació, on trobareu fotografies de l’arbre, la 
seva descripció, situació i coordenades, com s’hi arriba, la font 
d’informació i, en alguns casos, referències a destacar (figura 2).
Els mapes estan simplificats per visualitzar clarament la ubicació 
de l’arbre i s’acaba d’afinar amb les coordenades UTM. Les corbes 
de nivell hi són representades cada 100 m segons el codi cromàtic 
de la figura 3. I en aquesta mateixa figura també hi ha explicada 
la representació gràfica de les carreteres principals, secundàries, 
camins...
Esperem que aquestes anotacions us siguin útils per moure-us al llarg 
del llibre.
100 m
700 m
400 m
200 m
Carreteres principals
Carreteres secundàries
Carrers, camins asfaltats
Pistes
Camí o sender
Rius, torrents
Nuclis, cases
500 m
300 m
600 m
1000 m
800 m
1100 m
1300 m
900 m
1200 m
1400 m
Llegenda i codi cromàtic
de les corbes de nivell:
Figura 3
Observacions
Descripció de les fitxes i altres consideracions
13
14
Metodologia
Àmbit geogràfic del projecte
L’abast geogràfic de l’estudi del projecte Busquem 
arbres amb història de la Garrotxa correspon a la 
comarca administrativa de la Garrotxa, però també 
s’han recollit dades d’arbres singulars que es loca-
litzen als límits d’aquesta i que pertanyen a les co-
marques veïnes del Ripollès, l’Alt Empordà, la Selva 
i Osona. 
En relació amb aquesta publicació, s’hi han incor-
porat gairebé el 100% d’arbres que pertanyen a la 
comarca de la Garrotxa.
Participació
El punt de partida del projecte Busquem arbres amb 
història de la Garrotxa se situa a la Fira de Sant Lluc 
de l’any 2010, en la qual el Parc Natural de la Zona 
Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) participava amb 
un estand on es donava a conèixer el projecte atra-
vés d’una exposició amb els objectius següents:
- Identificar els arbres monumentals, notables i 
singulars de la comarca per elaborar un inventari, 
localitzar-los de manera precisa i promoure’n la con-
servació.
- Conscienciar la població local del valor ecològic, 
cultural i històric dels arbres singulars de la Garrot-
xa.
- Motivar la població local, entitats, escolars, ajun-
taments... a aportar els seus coneixements en la 
localització d’arbres singulars i en la recerca d’in-
formació relacionada amb aquests arbres (escrits, 
històries, llegendes, poemes, cançons...).
- Provocar un diàleg i un intercanvi d’informació en-
tre els diferents participants per mitjà de diferents 
mecanismes de treball: blog, correu electrònic, sorti-
des, xerrades, presentacions del projecte...
La participació en la Fira de Sant Lluc de l’any 2010 
va permetre establir un primer contacte amb la po-
blació local i recollir informació de citacions d’arbres 
singulars.
A partir d’aquí, i durant els anys 2010-2012, es va 
contactar amb deu dels vint-i-un ajuntaments de la 
comarca per engegar els processos participatius 
amb la població local. També es demanava el con-
tacte amb una entitat del municipi que d’alguna ma-
nera dinamitzés el projecte en aquell poble (centre 
excursionista, casal de jubilats, escola, esbart...). 
En primer lloc s’organitzava una xerrada informativa 
per explicar el projecte a la població amb el suport 
d’una exposició itinerant que es quedava al poble 
entre quinze dies i un mes, depenent de la disponi-
bilitat. En aquesta xerrada informativa ja s’establia el 
contacte amb les possibles persones coneixedores 
d’arbres singulars i, a continuació, s’organitzava una 
sortida divulgativa per conèixer alguns dels arbres 
singulars del municipi i mostrar com es recollien les 
dades. A partir d’aquest moment les persones inte-
ressades a col·laborar en el projecte enviaven la in-
formació dels arbres considerats singulars a l’equip 
de coordinació. No es demanava tenir un nivell d’ex-
pertesa per fer-ho, qualsevol persona coneixedora 
de l’existència d’un arbre d’interès podia col·labo-
rar-hi. Evidentment aquest fet provocava que la in-
formació rebuda fos molt variada. Des de citacions 
d’arbres fins a informació molt exhaustiva de l’arbre 
singular, amb fotografies, mesures, coordenades 
UTM, històries... Tota la documentació recollida 
s’anava introduint a la base de dades del projecte 
i els arbres que disposaven d’una informació més 
completa es penjaven al blog del projecte. 
El projecte va quedar aturat l’any 2012 per falta de 
finançament tot i que es van realitzar diferents sorti-
des i citacions al blog i a la base de dades a través 
d’un treball voluntari. 
L’any 2015 el projecte es va reprendre amb el suport 
de l’empresa garrotxina NOEL Alimentària SAU. En 
aquesta segona edició es van impulsar els proces-
sos participatius als onze municipis restants de la 
comarca seguint la mateixa estructura que durant la 
primera edició.
15
Recollida de dades
Les persones col·laboradores del projecte es podi-
en descarregar del blog (http://arbresambhistoria.
blogspot.com) la fitxa tècnica on figuraven les da-
des més rellevants que es necessitaven dels arbres 
considerats singulars (https://issuu.com/toscagar-
rotxa/docs/091013fitxatecnica): nom comú, nom 
popular, espècie, singularitat, diàmetre del tronc a 
1,3 m del terra, alçada, coordenades UTM, municipi, 
com s’arriba a l’arbre, història, fet històric o social, 
anècdotes relacionades amb l’arbre, protecció, foto-
grafies i dades del col·laborador. Tota aquesta infor-
mació es podia enviar a la coordinació del projecte 
via mail (arbres@tosca.cat) o bé presencialment al 
Casal dels Volcans, ubicat al Parc Nou d’Olot.
Tal com s’ha esmentat anteriorment, com que no es 
demanava tenir cap expertesa per col·laborar en el 
projecte, la informació rebuda ha estat molt variada 
i en molts casos ha requerit verificar dades sobre 
terreny per determinar-ne l’espècie, prendre les me-
sures o obtenir les fotografies.
També s’ha de tenir en compte que gran part dels 
d’arbres d’interès eren coneguts per persones d’una 
certa edat i, per tant, requeria que des de la coor-
dinació del projecte es realitzessin entrevistes amb 
aquestes persones per recollir les dades i, posterior-
ment, anar sobre terreny per obtenir la informació de 
l’arbre. En la majoria dels casos ha estat molt gratifi-
cant fer aquestes entrevistes i, sobretot, anar sobre 
terreny a reconèixer aquests arbres singulars acom-
panyats d’aquestes entranyables persones algunes 
de les quals, malauradament, ja ens han deixat.
Tractament de les dades
Tota la informació recollida dels arbres singulars 
s’introduïa a la base de dades del projecte i, com 
s’ha esmentat anteriorment, aquells arbres amb una 
informació més completa i verificada es penjaven 
al blog del projecte classificats segons el municipi i 
l’espècie (http://arbresambhistoria.blogspot.com).
El blog consta de diferents apartats:
· Actualitat: amb enllaç al compte de twitter @Tos-
caGarrotxa
· Presentació del projecte
· Com participar-hi? Apartat on s’explica als col·la-
boradors com poden participar en el projecte. Des 
d’aquí, es poden descarregar la fitxa de treball per 
entrar les dades dels arbres i se’ls facilita l’adreça 
de contacte on han d’enviar la informació. 
· Etiquetes (permet accedir a la informació del blog): 
municipis i espècies
· Per saber-ne més: accés a enllaços de webs d’inte-
rès i altres materials editats pel propi projecte: 
· Life Taxus: conservació de les teixedes 
catalanes
· L’Arbre europeu de l’any 2016
· Amics arbres, arbres amics
· Arbres monumentals de Catalunya 
· Inventari de boscos singulars (CREAF)
· Arbres amb història de la Garrotxa
 (maqueta llibre)
· Arbres amb història de la Garrotxa
 (punt de llibre)
· Articles d’interès: “Pobres boscos centenaris” 
(JM.Mallarach)
· Herbari virtual
· Observatori del Paisatge
Un cop finalitzats els processos participatius als vint-
i-un municipis es va iniciar la segona fase del projec-
te Busquem arbres amb hstòria de la Garrotxa. L’ob-
jectiu d’aquesta segona fase ha estat recopilar tots 
els arbres inventariats dels diferents municipis i fer 
un retorn personalitzat a cada ajuntament i als col-
laboradors/es implicats/des per tal que valoressin si 
els arbres recollits eren els més emblemàtics i asse-
gurar-nos que no ens en deixàvem cap d’important. 
També ha servit per acabar de complementar la in-
formació d’alguns arbres (determinació de l’espècie, 
mesures, fotografies, històries...). A continuació se’ls 
demanava que ordenessin els arbres per la seva re-
llevància. Aquest ordre ha servit per poder escollir 
els arbres més representatius de cada municipi, que 
han estat inclosos en aquesta publicació.
Un cop finalitzada la confirmació dels arbres més 
rellevants de cada municipi i escollits els dotze més 
representatius, s’ha iniciat una laboriosa feina de 
verificació i complementació d’informació pendent, 
sobretot coordenades UTM, mesures i obtenció de 
fotografies.
Persones, entitats col·laboradores
Tal com ja s’ha anat esmentat en aquest apartat de 
metodologia, el projecte Busquem arbres amb histò-
ria de la Garrotxa ha estat possible gràcies als pro-
cessos participatius engegats als vint-i-un municipis 
de la comarca, on ha estat la població local que, 
de manera voluntària, ha aportat els seus coneixe-
ments en la localització dels arbres singulars.
16
També s’ha de tenir en compte la implicació dels 
ajuntaments, entitats locals i escoles que han desti-
nat una part del seu temps a cercar informació dels 
possibles arbres d’interès del seu municipi o a pro-
porcionar els contactes de les persones coneixedo-
res d’arbres singulars.
En la segona fase del projecte, centrada en la verifi-
cació i la complementació de la informació d’alguns 
arbres, ha estat clau la implicació de les persones i 
organismes següents:
- Xavier Oliver, responsable de l’àrea d’Ús Públic 
del Parc Natural de laZona Volcànica de la Garrot-
xa. Departament de Territori i Sostenibilitat. Genera-
litat de Catalunya. Membre de la Institució Catalana 
d’Història Natural (ICHN).
- Joan Montserrat, tècnic Forestal del Parc Natural 
de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Departament 
de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya 
- Montserrat Grabolosa, responsable del Centre 
de Documentació i de la web del Parc Natural de 
la Zona Volcànica de la Garrotxa. Departament de 
Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya. 
- Joan Pijuan, tècnic responsable de la cartografia 
del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrot-
xa. Departament de Territori i Sostenibilitat. Genera-
litat de Catalunya 
- Marc Arimany, tècnic del Consorci de Medi Ambi-
ent i Salut Pública de la Garrotxa-SIGMA i autor del 
Catàleg d’arbrat ornamental i espais singulars de la 
ciutat d’Olot (2006). En concret, ha seleccionat els 
arbres més representatius de la ciutat d’Olot localit-
zats en domini públic.
- Miquel Amargant i Ramon Cros, autors de la pu-
blicació Els nostres arbres, Sant Feliu de Pallerols- 
Vall d’Hostoles (1995-1998).
- Rafael Carbonell, autor de la publicació Arbres 
monumentals d’interès i singulars de l’Alta Garrotxa 
(2004).
- Antònia Caritat, membre de la Institució Catalana 
d’Història Natural (ICHN). Coordinadora del projecte 
LIFE Taxus.
- Jordi Zapata, Museu dels Volcans: secció de Ci-
ències Naturals del Museu Comarcal de la Garrotxa.
- Montse Bartra i Tomàs Agüera, grans coneixedors 
de l’EIN de l’Alta Garrotxa.
També s’ha tingut molt en compte el treball realitzat 
pel Servei de Parcs de la Generalitat de Catalunya 
en relació amb els arbres monumentals ja catalogats 
(http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeunos/
arbresmonumentals/am_arbres_monumentals_
fitxes/) i el treball realitzat per Eduard Parés (Servei 
de Parcs de la Generalitat de Catalunya), Arbres 
monumentals de Catalunya: 18 anys de la primera 
protecció (2006).
Algunes consideracions
Com que la gran majoria dels arbres singulars de la 
Garrotxa són roures i alzines, que es corresponen 
amb els ambients naturals més representatius de la 
comarca, s’han inclòs dins del projecte aquells rou-
res o aquelles alzines que superen els 3 m de perí-
metre a 1,3 m d’altura o bé que tenen una història, 
fet històric o social o anècdota relacionada.
En relació amb els roures inventariats en el projec-
te, hem trobat principalment tres espècies: en pri-
mer lloc, roure martinenc (Quercus pubescens); en 
segon lloc, roure pènol (Quercus robur) i, en tercer 
lloc i en menor representació, roure de fulla gran 
(Quercus petraea). Ara bé, es pot donar la situació 
que alguna espècie de roure inventariat sigui una 
hibridació d’algunes d’aquestes espècies.
Quan es va iniciar el projecte l’any 2010 es va uti-
litzar un DATUM ETRS50, però s’ha de tenir en 
compte que l’any 2015 va entrar en vigor el DATUM 
ETRS89. Per tant, tot i que s’ha fet un gran esforç 
per reconvertir totes les coordenades anteriors a 
l’any 2015 al nou DATUM, és possible que hi hagi 
algun petit desviament en alguna coordenada UTM.
La localització dels arbres singulars en el mapa s’ha 
realitzat utilitzant com a base la cartografia publica-
da a través de l’aplicació VISSIR (http://www.icc.
cat/vissir/), del portal web de l’Institut Cartogràfic 
i Geològic de Catalunya (ICGC) (http://www.icgc.
cat).
17
18
21
La toponímia utilitzada en aquesta publicació ha 
estat contrastada amb les persones col·laboradores 
del territori i ajuntaments. En alguns casos és possi-
ble que existeixin diferents noms per referir-se a un 
mateix indret o arbre.
S’ha de tenir en compte que la majoria d’arbres in-
ventariats en el projecte es localitzen en propietats 
privades. Així doncs, l’accés a l’arbre queda restrin-
git al permís dels seus propietaris. Els arbres sin-
gulars són un testimoni viu del que un dia van ser 
els nostres boscos, per tant, l’aproximació a algun 
exemplar requereix respecte i conservació en tot 
moment.
El projecte Busquem arbres amb 
història de la Garrotxa” continua...
El projecte Busquem arbres amb història de la 
Garrotxa no finalitza amb la publicació d’aquest 
llibre. Resta obert per rebre noves aportacions, 
per part de les persones col·laboradores, d’arbres 
singulars que vagin complementant l’inventari i fent-
lo visible a través del blog http://arbresambhistoria.
blogspot.com. 
Tota la informació es pot fer arribar a través de 
l’adreça electrònica: arbres@tosca.cat
Ara bé, el projecte vol anar més enllà i s’han plante-
jat dues fases més en el temps:
1 Tramitació de la protecció dels arbres més repre-
sentatius de cada municipi. A través de convenis de 
custòdia amb els propietaris, inclusió en els POUMS 
dels ajuntaments, catalogació com a bé d’nterès lo-
cal, o altres models.
2 Retolació dels arbres més representatius de cada 
municipi. Per garantir-ne al màxim la conservació, 
una vegada protegits, caldria que cadascun d’ells 
tingués un rètol indicant l’arbre, el seu valor i la seva 
protecció.
9
14
21
10
8
11
20
17
4
18
6
15
2 5
3
12
197
16 1
13
Índex de municipis
La Garrotxa i els seus municipis
1 Argelaguer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
2 Besalú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
3 Beuda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
4 Castellfollit de la Roca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 
5 Maià de Montcal. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
6 Mieres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
7 Montagut i Oix . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
8 Olot . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103
9 Les Planes d’Hostoles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129
10 Les Preses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
11 Riudaura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
 12 Sales de Llierca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
 13 Sant Aniol de Finestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173
 14 Sant Feliu de Pallerols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
 15 Sant Ferriol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203
 16 Sant Jaume de Llierca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
 17 Sant Joan les Fonts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
 18 Santa Pau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241
 19 Tortellà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 255
 20 La Vall de Bianya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 265
 21 La Vall d’en Bas . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279
PÀG. PÀG.
19
20
Alzina del Mas Ornós
Foto de Xavier Bachero
N-260
A-26
Km 69
Pla de Moretó
Moretó
Molí
d’en Carlot Resclosa
del Molí
el 
Fl
uv
ià
Ca l’Ornós
Can Portella
Polígon industrial
de Can Portella
Santa Maria
d’Argelaguer
Castell
d’Argelaguer
1
4
5
2
3
Argelaguer
N-260z
A-26
Argelaguer
AUL
045
AUL
046
LLE
005
AUL
047
AUL
048
1 2 3 4 5
Argelaguer
Font d’informació: Persones participants a la sortida d’arbres 
singulars al municipi d’Argelaguer (29 de novembre de 2015), Xevi 
Quintana (mas Moretó), Juan Lejarza (Associació Veïns d’Argelaguer) 
i Ajuntament d’Argelaguer.
500 1000 m0
N
21
1
1
22
AUL045 / Alzina I (Quercus ilex)
AUL046 / Alzina II (Quercus ilex)
LLE005/ Lledoner (Celtis australis)
El lledoner té 3,22 m de períme-
tre i 17,55 m d’alçada i es troba a 
pocs metres de les dues majestu-
oses alzines.
Argelaguer
Xavier Bachero
Arbres del
mas Ornós 
LLE
005
AUL
046
AUL
045
Fotografies:
XBP151129_Alzina 1 Ornos 02
XBP151129_Alzina 1 Ornos 04
XBP151129_Alzina Ornos 1 08_mesurant
XBP151129_Alzina Ornos 2 02_doble tronc
Autor de les fotografies: Xavier Bachero
cap altre arbre ha dificultat el seu 
desenvolupament. Probablement 
aquestes imponents capçades 
han protegit els ramats del sol i 
de la calor de l’estiu.
Alzina amb doble tronc.
Descripció: Conjunt de dues 
alzines i un lledoner. La primera 
alzina té un perímetre de 3,95 m 
i la segona, una soca dividida a 
pocs centímetres de la base d’on 
surten dos troncs, de 2,70 m i 
2,57 m de perímetre i 17 m i 12 
m d’alçada respectivament. La 
segona alzina té una gran branca 
que mesura 11 m i el perímetre de 
la seva capçada és d’uns 57 m.
Les dues alzines han desenvo-
lupat unes capçades majestuo-
ses perquè creixen en un prat on 
Fotos de Xavier Bachero
23
1
Localització: Mas Ornós. 
AUL045 / UTM: 471280 / 4673240
AUL046 / UTM: 471310 / 4673200
LLE005 / UTM: 471290 / 4673180
 
Com s’hi arriba: Sortim d’Arge-
laguer en direcció a Besalú i a la 
primera rotonda girem a la dreta 
cap al polígon de can Portella, 
que hem de travessar per agafar 
una pista que per un passallís 
ens permet creuar el Fluvià. De 
seguida trobem una cruïlla, dei-
xem la pista de la dreta del san-
tuari de la Mare de Déu del Guilar 
i continuem recte fins a una altra 
cruïlla. El mas Ornós queda ara al 
costat del camí de la dreta.
 
Mesurant el tronc de l’alzina.
Història: El dia de l’aplec de la 
Mare de Déu del Guilar, 9 de se-
tembre, es feia el berenar de tor-
nada al poble d’Argelaguer sota 
l’alzina més grossa. El santuari 
de la Mare de Déu del Guilar ja 
s’esmentava al segle XIII i està 
situat damunt el pla del Guilar, a 
sobre del Fluvià, a la seva dreta, 
prop del límit amb el terme de 
Sant Ferriol.
 
Argelaguer
Alzines de mas Moretó
AUL
047
Descripció: El mas Moretó té 
dues alzines, una al costat de la 
mateixa casa (AUL048) de 2,17 
m de perímetre i 12 m d’alçada, 
molt lligada a la història del mas, 
i una altra (AUL047) a uns 80 m 
de la casa, més gros, de 3,4 m de 
perímetre i 16,5 m d’alçada, que 
es ramifica en un gran nombre de 
branques a uns 2 m de la base. 
Totes dues creixen en espais 
oberts i han pogut formar unes 
grans capçades.
Localització: Mas Moretó.
AUL047 / UTM: 469840 / 4673700
AUL048 / UTM: 469840 / 4673700
 
Com s’hi arriba: En la rotonda 
d’entrada a Argelaguer des 
d’Olot de l’A-26 s’agafa el primer 
trencant a la dreta i per una 
carretera s’arriba al mas Moretó 
(primera casa gran a l’esquerra 
de la carretera). Una primera 
alzina és als jardins de la casa i, si 
AUL
048
AUL047 / Alzina, aulina I (Quercus ilex)
AUL048 / Alzina, aulina II (Quercus ilex)
Fotos de Xavier Bachero
24
25
continuem per la carretera, hi ha 
una corba a l’esquerra i a uns 80 
m de la casa trobem l’altra alzina, 
que s’alça a la nostra dreta.
Història: L’alzina més antiga 
del mas va ser plantada l’any 
1860. Quant a la segona alzina, 
la més grossa, se situa en una 
cruïlla de camins i expliquen que, 
al seu voltant, creixien moltes 
argelagues, que atreien moltes 
bruixes de la contrada.
1
26
Alzina de can Ring .
Fotografies d’arbres de Besalú de Gemma Duran Aranda
27
PI
008
AUL
072
PLA
006
31 2
Besalú
2
 
 
 
Riera
 d
e 
 C
ap
el
la
da
3
Mas CargolC
AR
RE
R 
TA
RR
AG
ON
A
PASSEIG DEVESA
CA
RR
ER
 LL
EI
DA
CARRER M
ALLO
RCA
CTRA. D’OLOT
N-260
C-66z
Ctra
. de
 Fig
uere
s
Sant Martí
Santa Maria
Sant Vicenç
Casa de
l’Abat Sesfont
Can Bonet
el Castell
Ajuntament
Camp
de
l’Era
Portal
de Rocafort
Pont
de Besalú
Plaça
Major
1
2
A-26
N-260
C-66z
C-66z
Besalú
Besalú
500 1000 m0
N
2
27
28
AUL72 / Alzina, aulina (Quercus ilex)
PI008 / Pi pinyer, pi pinyoner, pi de llei, pi campaner, pi para-sol, 
pi bo (Pinus pinea)
Descripció: Bon exemplar d’al-
zina de 2,78 m de perímetre i 13 m 
d’alçada. Ha pogut desenvolupar 
una bona capçada perquè creix 
en una zona força oberta i amb 
vegetació més baixa.
El pi pinyoner té 2,34 m de perí-
metre. Les pinyes triguen uns 
tres anys a madurar i proporcio-
nar els pinyons. En aquest sen-
tit, un mateix arbre té pinyes en 
diferents estats de maduració 
i, anualment, durant els mesos 
d’hivern és quan es poden tro-
bar els pinyons a les pinyes. 
Localització: Can Ring.
AUL072 / UTM: 474811 / 4672302
PI008 / UTM: 474876 / 4672362
 
Com s’hi arriba: L’alzina es tro-
ba dalt del turó de Turell, al nord 
del camp de l’Era, on antigament 
hi havia la casa de can Ring, al 
costat del marge que dóna al car-
rer Tarragona, a prop de la resi-
dència d’avis, a la urbanització de 
can Ring.
El pi es troba a pocs metres a 
l’esquerra, baixant de la urbanit-
zació de can Ring cap a la riera 
de Capellada en direcció a la ur-
banització del Mont. El camí està 
senyalitzat com a GR2 i Itineràn-
nia.
Història: Explica en Quim Roure, 
veí de Besalú, que als anys sei-
xanta, el mestre de l’escola Sal-
vador Vilarrasa de Besalú, el Sr. 
Josep Duranton, els portava sota 
aquesta alzina a explicar contes 
i rondalles. Comenta, també, que 
les glans s’utilitzaven com a ali-
ment per al bestiar.
 
Besalú
Autor de la fotografia
Arbres de can Ring
PI
008
AUL
072
Font d’informació: Quim 
Roure i Ajuntament de Besalú.
29
Fotos de Gemma Duran
2
30
Pi proper a can Ring.
31
Plàtan (Platanus hispanica)
 
Descripció: Plàtan de 2,62 m 
de perímetre i uns 7 m d’alçada. 
Aquest arbre ha estat molt emprat 
com a element ornamental, 
sobretot en l’arbrat d’alineació 
(al llarg de carrers i carreteres) 
i també en parcs i fonts perquè 
proporciona molta ombra.
Localització:
Plaça Llibertat de Besalú.
UTM: 475198 / 4671885
 
Com s’hi arriba: Creuant el 
pont romànic de Besalú i seguint 
l’anomenat carrer del Pont Vell 
arribarem a la plaça Llibertat, 
on s’ubica l’arbre. També es 
pot accedir a la plaça pel carrer 
Comte de Tallaferro, pel carrer 
Major o pel carrer del Canó.
 
Història: Explica Quim Roure, veí 
de Besalú, que l’arbre fou plantat 
durant la Segona República, de 
la mateixa manera que fou també 
plantat el plàtan de la Plaça Major 
de Beget, dins el terme municipal 
de Camprodon. 
Al peu de l’arbre hi ha una placa 
amb el poema de Ramon Vidal de 
Besalú titulat Abril issia, del segle 
XII. Aquesta placa forma part de 
l’itinerari literari de Besalú.
 
Font d’informació: Quim Roure
i Ajuntament de Besalú.
Besalú
Plàtan de la 
plaça Llibertat
PLA
006
Fotos de Gemma Duran
2
32
Roure sobre els quintans de Comaderoure cap al coll de Pollastric.
Foto de Xavier Pallàs i Mariani
33
A-26
N-260
C-66z
C-66z
Beuda
Sant Pere
Lligordà
Palera
el Mont
Mare de Déu
del Mont
Castell de 
Falgars
Falgars
Sant Llorenç
de SousComaderoure
Castellet
Espinau
Coll de Pollastric
Pla
de
Solls
Font de
Rajolins
Font de
Falgars
Puig de Malveí
Coll de Finestrelles
Tossa d’Espinau
Coll Sacalina
el Castellot
el Castell
Puig de Cantallops
Muntanya
del Sucre
Segueró
a M
aià de M
ontcal
a Sales
GI
V-
52
34
GR
 
El Noguer
de Segueró
1
3
10
11
9
6
2
5
7
8 4
 CINGLE DE ROCA
PAS
TO
RA
 CINGLES D’ESPINAU
12
Pla del
Padró
Torrent d’Espinau
To
rr
en
t d
e C
omaderou
re
Riera de Segueró
ROU
128
AUL
068
ROU
022
ROU
091
AUL
067
AUL
088
ROU
021
AUL
055
AUL
056
AUL
057
AUL
058
ROU
088
ROU
089
ROU
090
1 2 3 4 5 6 987
Beuda
ROU
062
AUL
059
LLE
006
ROU
059
ROU
060
ROU
061
11 1210
Coll 
de Jou
Granja de
Colldejou
Planes
d’en Vilar
Pedró de
Sant Jaume
500 1000 m0
N
3
33
3
34
Roure entre el coll d’Espinau
i el pla de Salarics
Roure martinenc (Quercus pubescens)
Descripció: Es tracta d’un roure 
molt gros amb un perímetre de 
6,8 m i unaalçada de 12,40 m, 
aproximadament. S’ha de tenir 
en compte que la mesura s’ha re-
alitzat incorporant la part central 
esqueixada de l’arbre. És a dir, 
l’arbre està balmat i presenta una 
gran cavitat interna originada per 
l’incendi de la primavera de 1984.
Localització: 
UTM: 474387 / 4679766
Com s’hi arriba: Seguim la car-
retera que uneix Beuda amb Lliu-
rona passant pel coll d’Espinau i 
el pla de Salarics. El roure es tro-
ba a uns 100 m abans d’arribar al 
pla de Salarics a mà dreta.
 
Beuda
Fotos d’Anna Ros Baró
ROU
128
Font d’informació: Montse Bartra, Rosa Guifré, Rafael Carbonell 
i Ajuntament de Beuda.
Referències: 
*Carbonell, R. (2004). Arbres monumentals, d’interès i singu-
lars de l’Alta Garrotxa. Manuscrit no publicat, Beuda, Catalunya. 
*Agustí i Bassols, J. (1999). XXII Embardissada: Beuda, Segueró, 
el Casot de Falgars, roca Rossaladora, el Soler, roures del pla del 
Vi, Pedró de Sant Jaume, Beuda. Olot: Centre Excursionista d’Olot.
35
Aulina
reclamadora
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Fotos d’Anna Ros Baró
AUL
068 Beuda
Descripció: Aulina de 2,27 m de 
perímetre i 12 m d’alçada, apro-
ximadament. La seva singulari-
tat no es deu a les mides sinó a 
l’ús que se’n va fer per capturar 
ocells, tècnica actualment prohi-
bida.
Localització: 
UTM: 478750 / 4677620
 
Com s’hi arriba: L’aulina recla-
madora es localitza just a l’en-
creuament de la carretera que 
puja a la Mare de Déu del Mont 
amb el camí a peu a Segueró. 
Història: Les aulines reclama-
dores són arbres remodelats per 
l’home que s’utilitzaven per a la 
captura d’ocells, principalment 
tords. Es reclamaven fent sonar 
una mena de xiulet i s’esperava 
que els ocells quedessin enves-
cats (enganxats en tiges vegetals 
untades amb vesc). Aquesta tèc-
nica actualment està prohibida.
 
Font d’informació: Gerard Tubert, Quim Roure i Ajuntament de Beuda.
Referències:
*Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. (2004). “Alzina recla-
madora”. Dins Alta Garrotxa: mapa i guia excursionista: Escala 1: 25.000 
[Mapa]. Granollers: Alpina, Geo Estel.
*La ruta de la Feixina de 2016 organitzada per l’Ajuntament de Beuda.
3
36
Font d’informació:
Josep Vilar i Vergés, Franz Rosenow i Ajuntament de Beuda.
Referències:
*Centre Excursionista d’Olot. (1997). “Històries de la Garrotxa”. 
Circular per als socis, 12. 
Descripció: Roure martinenc de 
2,41 m de perímetre. Presenta 
un estat força precari, amb una 
gran branca esqueixada potser 
per l’impacte d’un llamp. Encara 
es pot intuir la cicatriu de la creu a 
l’escorça que el fa singular.
Beuda
Roure de 
la Creu
ROU
022
Roure martinenc
(Quercus pubescens)
Localització: 
UTM: 474721 / 4679258
Com s’hi arriba: El roure es tro-
ba a uns 400 m abans d’arribar a 
la casa de l’Espinau seguint l’ac-
tual carretera que uneix Lliurona 
amb Beuda. Aquesta carretera va 
ser oberta fa uns vint-i-tres anys 
pel nou propietari de l’Espinau, 
ja que aquest només podia arri-
bar al mas pel costat de Lliurona. 
L’obertura d’aquesta carretera va 
permetre accedir més directa-
ment al sector de Beuda i Besalú, 
tot i que va comportar la pèrdua 
d’alguns dels trams del camí 
antic. 
Des del desviament que porta al 
mas de l’Espinau i en direcció a 
Lliurona, a mà esquerra trobarem 
un replà on s’intueix l’inici d’un 
corriol que transcorre paral·lel a 
la carretera però per sota. A l’al-
çada d’un roure important que 
es troba al costat de la carretera 
(perímetre de 2,54 m), continuem 
uns 100 m endavant pel corriol. 
A mà esquerra trobarem un al-
tre roure i, uns pocs metres en-
davant, a mà dreta trobarem el 
roure de la Creu, de vegades una 
mica embardissat.
 
Història: El roure és gros i està 
isolat al mig d’un espès alzinar 
més menut. La creu es clavà a 
principis dels anys quaranta, en 
memòria d’un jove mort de forma 
ben inesperada prop de l’arbre el 
13 de setembre de 1942. Un mal 
llamp el va tocar de ple. El noi era 
en Feliu Costa Barnadas, de vint-
i-dos anys, nascut a l’Ermadà de 
Lliurona l’any 1920 i conegut tam-
bé com el Mut de l’Espinau per-
què era sord i mut de naixement. 
Amb el pas dels anys l’escorça 
del roure ha engolit la creu i ac-
tualment s’hi pot observar la cica-
triu cruciforme.
 
Fotos de Josep Vilar i Vergés
37
Roure
socablanc
Roure martinenc
(Quercus pubescens)
Descripció: Gran roure de 4 m 
de perímetre i 13 m d’alçada. El 
nom de roure socablanc li ve do-
nat pel color blanquinós de l’es-
corça, probablement per la pre-
sència d’un liquen.
Localització: Proper al casal de 
Falgars.
UTM: 478454 / 4678184
 
Com s’hi arriba: Pugem per la 
carretera en direcció a la Mare de 
Déu del Mont. Trobarem una pis-
ta que surt a la dreta que porta al 
casal de Falgars. Just a l’inici de 
la pista, a mà esquerra, trobarem 
el roure. 
 
ROU
091
Foto d’Anna Ros
Beuda
Font d’informació: Gerard Tubert, Quim Roure i Ajuntament de 
Beuda.
Referències:
*Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. (2004). “Rou-
re socablanc”. Dins Alta Garrotxa: mapa i guia excursionista: Es-
cala 1: 25.000 [Mapa]. Granollers: Alpina, Geo Estel.
*La ruta de la Feixina de 2016 organitzada per l’Ajuntament de 
Beuda. 
*Parés i Español, E. (2006). Arbres monumentals de Catalunya: 
18 anys de la primera protecció [...]. Barcelona: Generalitat de 
Catalunya. Direcció General de Medi Natural.
3
38
Descripció: L’aulina té un perí-
metre de 3,18 m i una alçada 
d’uns 14 m, aproximadament. 
També es coneix com l’aulina de 
la Santíssima Trinitat per les tres 
grans branques que té.
Localització: 
UTM: 478240 / 4678580
 
Com s’hi arriba: Pugem per la 
carretera en direcció a la Mare 
de Déu del Mont. Trobarem una 
pista que surt a la dreta que por-
ta al casal de Falgars. Darrere 
Beuda
Aulina de les tres branques
 o de la Santíssima Trinitat
AUL
067
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Fotos d’Anna Ros Baró
de la masia trobem la capella de 
l’Anunciació. Continuem per la 
pista en direcció a la font de Fal-
gars. Uns metres més endavant, 
passada la font, trobarem l’aulina 
a la dreta del camí.
Font d’informació: Gerard Tubert, Quim Roure i Ajuntament de 
Beuda.
Referències:
*Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. (2004). “Alzina 
de les tres branques”. Dins Alta Garrotxa: mapa i guia excursionis-
ta: Escala 1: 25.000 [Mapa]. Granollers: Alpina, Geo Estel.
*La ruta de la Feixina de 2016 organitzada per l’Ajuntament de 
Beuda. 
*Parés i Español, E. (2006). Arbres monumentals de Catalunya: 18 
anys de la primera protecció [...]. Barcelona: Generalitat de Catalu-
nya. Direcció General de Medi Natural.
39
Alzina
de Malpàs
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Descripció: Alzina de 4,80 m de 
perímetre, 7 m d’alçada i 10 m 
de capçada. La seva singulari-
tat es deu, a més del perímetre, 
al fet que creix sobre un terreny 
totalment rocallós, inclinat i aeri, 
d’aquí ve el nom de Malpàs. Pre-
senta un tronc força recargolat 
amb algunes grans branques 
trencades. No s’ha desenvolupat 
en alçada perquè les condicions 
no li són massa favorables i està 
molt exposada a les adversitats 
meteorològiques.
Localització: 
UTM: 475694 / 4677390
 
Com s’hi arriba: L’alzina de Mal-
pàs se situa al solell del Mont. 
S’hi accedeix des de Beuda, aga-
AUL
088
Fotos de Gerard Tubert Tulsà
fant la carretera que passa per 
coll de Jou. Abans de la granja 
de Colldejou hi ha un camí a la 
dreta, cap a les planes d’en Vilà 
Beuda
i el Pedró de Sant Jaume. Abans 
d’arribar a aquest últim hi ha un 
altre camí a la dreta que va a pa-
rar a l’alzina.
Font d’informació: Gerard Tubert, Quim Roure, Marcelí Quinta-
na i Ajuntament de Beuda.
3
40
Roure martinenc (Quercus pubescens)
Descripció: El primer roure 
(ROU088) que trobem entre el ca-
sal de Falgars i abans d’arribar a 
la font de Falgars té un perímetre 
de 5,95 m. Presenta dues grans 
branques escapçades. Té el 
tronc ple de bonys que dificulten 
la mesura exacta del perímetre. 
El segon roure (ROU089), situat po-
ques passes endavant del primer, 
té un perímetre de 4,65 m. El seutronc està balmat per dins i també 
presenta branques escapçades.
Beuda
Roures propers
a la font de Falgars
ROU
089
ROU
088
ROU
090
Potser ha rebut l’impacte d’un 
llamp que ha creat la cavitat in-
terna.
Finalment, el tercer roure (ROU-
090), situat un metres endavant 
de la font de Falgars a la banda 
dreta del camí, té unes branques 
amb una forma molt recargolada i 
alguna està escapçada. 
La presència de branques escap-
çades i la forma que han adoptat 
algunes en els tres roures, fan 
pensar que aquest indret està 
exposat als forts cops de tramun-
tana.
Com s’hi arriba: Pugem per la 
carretera en direcció a la Mare 
de Déu del Mont. Trobarem una 
pista que surt a la dreta que porta 
al casal de Falgars. Continuem 
per la pista que surt de darrerae 
la capella de l’Anunciació. Uns 
metres més endavant, just passat 
un revolt cap a l’esquerra i abans 
d’arribar a la font de Falgars, 
Fotos d’Anna Ros Baró
Localització: 
Propers a la font de Falgars
ROU088 / UTM: 478350 / 4678435
ROU089 / UTM: 478374 / 4678435
ROU090 / UTM: 478275 / 4678495
41
trobarem els dos primers roures 
a la dreta del camí (ROU088, 
ROU089). Avancem uns metres 
més i arribarem a la font de Fal-
gars. El tercer roure es troba al 
costat dret del camí, al marge. 
Queda uns metres desplaçat més 
endavant respecte a la font situa-
da a l’esquerra del camí.
Font d’informació: Gerard Tubert, Quim Roure i Ajuntament de 
Beuda.
Referències:
*La ruta de la Feixina de 2016 organitzada per l’Ajuntament de 
Beuda. 
*Parés i Español, E. (2006). Arbres monumentals de Catalunya: 
18 anys de la primera protecció [...]. Barcelona: Generalitat de 
Catalunya. Direcció General de Medi Natural.
3
42
Descripció: El casal de Falgars 
està rodejat d’un alzinar on es 
troben exemplars notables d’al-
zina, entre les quals en desta-
quem quatre.
La primera aulina (AUL055) 
se situa al costat de l’anti-
ga casa del guarda. Té un 
perímetre de 3,50 m i una al-
çada aproximada de 13 m. 
La segona aulina (AUL056) es 
troba molt propera a la tercera 
(AUL057), per sobre del mar-
ge esquerre de la capella de 
l’Anunciació. Les dues alzines 
Beuda
Aulines de Falgars
AUL
058
AUL
057
AUL
056
AUL
055
Alzina, aulina (Quercus ilex)
presenten uns perímetres de 
2,80 m i 3,5 m, respectiva-
ment i unes alçades d’11,70 m
i 12 m aproximadament. 
La quarta aulina (AUL058) apa-
reix just al marge esquerre sobre 
el camí, davant l’era de la casa. 
Aquesta aulina presenta un 
tronc força recargolat. Probable-
ment alguna de les seves bran-
ques es va utilitzar com a fusta o 
llenya i el tronc va anar adoptant 
una forma curiosa. La mesura 
del perímetre, 4,10 m, és varia-
ble, ja que presenta molts bonys. 
La seva alçada és d’11,75 m. 
Fotos d’Anna Ros Baró
43
Entre aquestes quatre alzines 
se’n troba una cinquena, també 
de dimensions considerables, 
esqueixada pel vent.
Localització:
Casal de Falgars.
AUL055
UTM: 478340 / 4678280
AUL056
UTM: 478338 / 4678380
AUL057
UTM: 478338 / 4678380
AUL058
UTM: 478360 / 4678317
Com s’hi arriba: Pugem per la 
carretera en direcció a la Mare 
de Déu del Mont. Trobarem una 
pista que surt a la dreta que por-
ta al casal de Falgars. Darrere 
de la masia trobem la capella 
de l’Anunciació. L’origen dels 
Falgars o Falgàs es remunta a 
començaments del segle XIII, i 
des d’aleshores sempre ha estat 
de la mateixa família.
 
Història: Sota les capçades 
d’aquestes alzines el bestiar 
(vaques, ovelles) s’amurria-
va del sol i la calor. La fullara-
ca s’utilitzava com a jaç per 
al bestiar i, un cop es retirava 
conjuntament amb els excre-
ments, s’utilitzava com a adob. 
Font d’informació:
Quim Roure, Gerard Tubert, 
Anna Vayreda i Ajuntament 
de Beuda. 
3
44
Localització: 
UTM: 473332 / 4678119 
Història: L’ermita, anomenada 
antigament Sant Miquel de Sarru-
gada, va passar a anomenar-se 
Sant Miquel de Comaderoure. 
Probablement perquè tot aquest 
sector devia estar poblat per una 
important roureda.
L’ermita està situada al nord-oest 
de la serralada de la Mare de Déu 
del Mont, en un collet entre la vall 
de Borró i el clot d’Espinau, prop 
del mas de Comaderoure.
Roure martinenc (Quercus pubescens)
Descripció: Roure de 3,28 m de 
perímetre i 13 m d’alçada. Té un 
tronc amb una forma força curio-
sa. Depenent de l’angle d’obser-
vació es pot intuir el rostre d’una 
cara.
 
Beuda
Roure del pla de Padró
AUL
067
Com s’hi arriba: El roure és just 
per sota (a uns 25 m a l’esquer-
ra) del camí que va a l’ermita de 
Sant Miquel de Comaderoure, al 
fondal que hi ha just abans d’arri-
bar al pla del Padró.
 
Foto de Tomas Agüera
Foto de Xavier Oliver
Font d’informació: 
Tomàs Agüera, Xavier Oliver, 
Sergi Vila i Ajuntament de 
Beuda.
Referències:
*Enciclopèdia Catalana, SLU. 
(2017). Enciclopèdia.cat: El 
cercador de referència en ca-
talà. Recuperat de: www.enci-
clopedia.cat/ 
45
Els tres roures
del pla de Malveí
Roure martinenc
(Quercus pubescens)
Descripció: Els tres roures estan 
un al costat de l’altre. El primer 
(ROU059), que és el que està 
just al costat del camí, és molt 
alt i el seu tronc, que fa 2,37 m 
de perímetre i 19 m d’alçada, és 
molt recte. Té dues creus grava-
des a l’escorça. El roure del mig 
(ROU060) és el més gros i també 
presenta un tronc molt alt i recte. 
Mesura 2,84 m de volta de canó 
i 20 m d’alçada. Aquest segon 
roure està una mica més separat 
del camí i a la vora del primer. El 
tercer (ROU061) és el més baix 
dels tres. El seu tronc mesura 
2,56 m de circumferència i 14 m 
d’alçada. Sembla com si en algun 
moment un llamp l’hagués partit. 
El tercer roure es troba una mica 
més allunyat, una mica més enllà 
del segon.
ROU
059
ROU
060
ROU
061
Fotos de Xavier Pallàs Mariani
Localització: 
ROU059 / UTM: 473720 / 4678778
ROU060 / UTM: 473738 / 4678775
ROU061 / UTM: 473735 / 4678777
 
Com s’hi arriba: Els roures es tro-
ben a la dreta del camí que va del 
coll de Pollastric al puig de Malveí. 
Font d’informació: Xavier Pallàs, Xavier Oliver, Sergi Vila i Ajunta-
ment de Beuda.
Referències:
* Editorial Alpina. (2015). Alta Garrotxa: Comanegra - Bassegoda - el 
Mont: Pirineu català: Escala 1: 25.000 [Mapa]. [Granollers]: Alpina. 
(Al mapa només marquen un roure, el que està just al costat del camí 
i té unes creus. L’han batejat com el Roure de les Creus.
Beuda 3
46
Roure martinenc (Quercus pubescens)
Beuda
Roure sobre els quintans de
Comaderoure cap al coll de Pollastric
ROU
062
Descripció: La característica 
més interessant d’aquest roure 
són les nombroses berrugues 
que té al llarg de tot el tronc. Això 
fa que sembli molt més gruixut 
del que realment és. La mesura 
del seu perímetre, de 3,31 m, 
s’ha pres a 1 m de terra per evi-
tar la part del tronc on hi ha més 
tumoracions. Té una alçada de 
17 m.
Localització: 
UTM: 473892 / 4678306
 
Com s’hi arriba: Es localitza per 
sobre dels quintans de Comade-
roure, anant al coll de Pollastric.
 
Fotos de Xavier Pallàs Mariani
Font d’informació: Xavier Pallàs, Xavier Oliver, Sergi Vila i Briga-
da de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca.
Fotos de Xavier Pallàs Mariani
47
gir-se a la casa de can Nogueró, 
trobarem l’alzina a l’esquerra, a 
l’inici d’una zona de bosc.
El lledoner es troba al costat de la 
casa de can Nogueró.
 
Font d’informació: Ignasi Grau i 
Ajuntament de Beuda.
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Lledoner (Celtis australis)
Arbres de
can Nogueró
AUL
059
LLED
006
Fotos d’Ignasi Grau
Descripció: L’alzina té un perí-
metre de 3,10 m i una alçada 
d’uns 22 m aproximadament. A 
partir d’uns 2 m d’alçada es rami-
fica en cinc grans branques. Per 
la seva forma podria haver estat 
emprada com a alzina reclama-
dora.
El lledoner té un perímetre de 
3,35 m i una alçada d’uns 22 m 
aproximadament. Ha desenvolu-
pat una gran capçada.
Localització: Can Nogueró
(veïnat de Segueró).
AUL059 / UTM: 478832 / 4676474
LLE006 / UTM: 478803 / 4676425
Com s’hi arriba: Baixem per la 
pista que surt des del mas Cor-
rals d’en Noguer. Just a la bifur-
cació continuemrecte, seguint 
la pista que continua més cap a 
l’esquerra. Uns metres més en-
davant, just quan la pista fa un 
primer revolt a la dreta per diri-
Beuda 3
48
Fotos de Joan Costa
49
AUL
076
FRE
007
SUR
006
LLE
018
LLE
019
CAI
001
CAI
002
CAI
003
TEI
014
CAT
001
AVE
004
1 5432
Castellfollit de la Roca
4
Castellfollit
de la Roca
 
 
 
 el Fl
uvià
 
 
 
 
 
 
 
 El ToronellN
-260
GI-522
Castellfollit
de la Roca
Plaça 
Major
Can
Gussinyer
Pont
Trencat
Pont
del Fluvià
Ajuntament
CARRER DEL PONT
CARRER NOU
Plaça
Nova
N-260z
a O
lot
el Fluvià
e l Toronel l
5 1
Castell
de Castellfollit
Plaça de
Sant Roc
3
2
4
la Canova
Castellfollit
de la Roca
500 1000 m0
N
4
49
50
21
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Descripció: Aquesta alzina ha 
estat considerada arbre singular 
pel seu emplaçament. Viu sobre 
la cinglera basàltica de Castellfo-
llit de la Roca i es troba exposada 
a la verticalitat del cingle. Ha es-
tat precisament per aquest motiu 
que no ha estat possible mesu-
rar-la. Castellfollit és el municipi 
més petit de la Garrotxa i queda 
delimitat per l’extensió de la cin-
glera volcànica.
Localització: L’aulina viu a la 
part alta de la cinglera basàltica 
de Castellfollit de la Roca. 
UTM: 462976 / 4674284
Com s’hi arriba: Des de la plaça 
Nova del poble, cal anar caminant 
cap a la cinglera pel carrer del 
Pont i, un cop passada l’estació 
transformadora d’electricitat, es 
veu la capçada d’aquest arbre 
singular.
 
Font d’informació: Ajuntament 
de Castellfollit de la Roca.
Castellfollit de la Roca
Alzina o aulina de la cinglera 
de Castellfollit de la Roca
AUL
076
Fotos de Gemma Duran Aranda
51
2 4
CAI001 / Castanyer d’índia o castanyer bord 1 (Aesculus hippocastanum)
CAI002 / Castanyer d’índia o castanyer bord 2 (Aesculus hippocastanum)
CAI003 / Castanyer d’índia roig o de flors roges (Aesculus x carnea)
TEI014 / Teix (Taxus baccata)
CAT001 / Catalpa (Catalpa bignonioides) 
AVE004 / Avet de Douglas (Pseudotsuga menziessi)
Castellfollit de la Roca CAT001
AVE
004
TEI
014
CAI
003
CAI
002
CAI
001
Descripció: El primer castanyer 
d’índia és al bosc de Guarda-
soms, petit bosc situat al nord de 
la casa pairal. L’arbre destaca per 
les seves dimensions i per l’estè-
tica, sobretot quan està en plena 
floració. La capçada de l’arbre 
es pot veure des del revolt de la 
carretera, sobresortint a la dreta 
d’unes coníferes. El 2017, el cas-
tanyer d’índia presentava un perí-
Arbres de casa Gusiñer
metre de tronc de 2,08 m i una al-
çada de 25 m, aproximadament. 
Aquest exemplar de castanyer 
d’índia està afectat per la mina-
dora del castanyer d’índia i se 
li va començar a fer tractament 
amb injeccions d’un insecticida 
al tronc el 2016. La minadora del 
castanyer d’índia és un insecte 
lepidòpter (Cameraria ohridella). 
La plaga s’ha anat estenent per 
Castanyer d’índia. Castanyer d’índia.
Europa en els darrers vint anys i 
va ser identificada a Catalunya, al 
Vallès Oriental i Osona, el 2004. 
Els adults de la minadora són 
unes papallones molt petites, 
d’uns 7-8 mm que ponen els ous 
sobre les fulles i, en sortir les lar-
ves, aquestes penetren dins del 
parènquima de les fulles per ali-
mentar-se’n, provocant una taca 
rosada que es va allargant a me-
53
Teix. Fotos de Gemma Duran
Flor de castanyer d’índia.
sura que creix l’insecte en el seu 
interior i les va assecant. 
Molt a prop hi ha el teix de casa 
Gusiñer, visible quan els casta-
nyers i altres caducifolis encara 
no han tret la fulla. Presenta unes 
bones dimensions. El 2017, pre-
sentava un perímetre de tronc 
d‘1,34 m i una alçada de 15 me-
tres, aproximadament. 
El segon castanyer d’índia és si-
tuat a la feixa del costat de la car-
retera i més allunyat de la casa 
pairal, en direcció al nucli del po-
ble. Destaca pel seu valor estètic 
i històric. En Joan Gusiñer, actual 
propietari, ens explica que, quan 
era petit, ell i altres nens del po-
ble venien a buscar les castanyes 
bordes d’aquest arbre per fer 
guerres de castanyes. Al poble, la 
mainada pertanyia a un dels dos 
bàndols: els del carrer Vell, els 
que vivien entre l’edifici del rellot-
ge i l’antiga església, i els de la 
carretera, a la zona més nova del 
poble. La capçada de l’arbre ha 
patit diverses podes importants 
per part del servei de manteni-
ment de carreteres, fins que l’any 
2016 el propietari va poder evitar 
que hi hagués més afectacions a 
la seva capçada.
El 2017, el castanyer d’índia pre-
sentava un perímetre de tronc 
de 2,08 m i una alçada de 12 m, 
aproximadament. 
El tercer castanyer d’índia és 
d’un tipus diferent (Aesculus x 
carnea), arbre més baix, amb 
unes fulles més curtes i retorça-
des, relativament més amples, 
i unes flors vermelles. Aquesta 
espècie és un híbrid que es va 
obtenir a principis del segle XIX, 
creuant el castanyer d’índia de 
la península Balcànica (Aesculus 
hippocastanum), d’un gran port, 
amb el castanyer d’índia de l’est 
d’Amèrica del Nord (Aesculus 
4
54
Castellfollit de la Roca
Arbres de
casa Gusiñer
pavia), de flors rosades. Destaca 
per l’estètica de les seves flors i 
per ser una espècie molt menys 
freqüent a la comarca. Floreix 
entre abril-maig al mateix temps 
que va traient les fulles. Preci-
sament l’epítet específic carnea 
fa referència al color de les flors 
rosades. 
Aquest castanyer d’índia roig i 
altres arbres d’aquesta feixa van 
ser plantats per en Joan Gusiñer, 
besavi d’en Joan Gusiñer, a prin-
cipis del segle XX amb la intenció 
de disposar d’ombra quan es puja 
cap al poble.
El 2017, aquest exemplar pre-
sentava un perímetre d’1,46 m i 
una alçada d’uns 12 m. Comentar 
que, a la part inferior del tronc, 
l’arbre té un gran forat. 
Molt a prop hi ha una catalpa, 
una espècie amb pocs exemplars 
vells a la comarca. L’arbre no pre-
senta un gran desenvolupament. 
El propietari ens explica que la 
capçada ha estat molt podada 
pel servei de manteniment de la 
carretera i de la companyia de 
la llum, que han realitzat podes 
importants en molts dels arbres 
d’aquesta feixa. El 2017, presen-
tava un perímetre de tronc d’1,40 
m i una alçada d’uns 7 m.
En aquesta feixa també hi ha un 
avet de Douglas amb un tronc 
ben recte al qual s’han podat les 
branques fins a una bona alçada. 
Presentan una capçada molt alta 
que sobresurt de la resta d’arbres 
de la feixa. El 2017, presentava 
un perímetre de tronc d’1,62 m i 
una alçada de 10 m. 
Ve de la pàgina anterior
Castanyer d’índia de flors rosades.
55
Com s’hi arriba: Des de l’encre-
uament de la N-260 amb la ctra. 
d’Oix, GIV-5221, podem anar a 
peu cap a casa Gusiñer. Un cop 
creuem el pont del Fluvià, a pocs 
metres a l’esquerra veurem unes 
escales que fan drecera al poble 
i així evitem caminar pel costat 
de la carretera. Un cop arribem 
de nou a la carretera, la creuem 
i baixem per la vorera fins a l’en-
trada de casa Gusiñer. El primer 
castanyer d’índia i el teix són al 
bosquet de Guardasoms, a la 
dreta de la casa, en el fondal, i 
la resta, a la feixa sobre la vorera 
que puja cap al nucli de Castellfo-
llit de la Roca.
Localització: 
CAI001 / UTM: 462632 / 4674462 
CAI002 / UTM: 462756 / 4674413
CAI003 / UTM: 462718 / 4674423
TEI014 / UTM: 462647 / 4674469 
CAT001 / UTM: 462730 / 4674422
AVE004 / UTM: 462730 / 4674412
Catalpa. Avet de Douglas.
Història: En Joan Gusiñer, actu-
al propietari, comenta que molts 
dels arbres que hi ha en aquesta 
finca van ser comprats a un viver 
dels jardins Castell de Perelada i 
van ser plantats pel seu besavi, 
en Joan Gusiñer, a principis del 
segle XX.
Font d’informació: Joan Gusiñer, Xavier Oliver, Gemma Duran i 
Ajuntament de Castellfollit.
4
56
SUR006 / Alzina surera (Quercus suber)
LLE018 / Lledoner 1 (Celtis australis)
LLE019 / Lledoner 2 (Celtis australis)
SUR
006
LLED
019
LLED
018
Descripció: Tots tres arbres 
són a la Canova. L’alzina surera 
és just a la cruïllade l’entrada a 
la casa. A la Garrotxa es troben 
rodals o exemplars d’alzines su-
reres que van ser plantats per 
aprofitar el suro, però la majoria 
s’han perdut, ja que no és país 
de suros. Les alzines sureres ne-
cessiten sòls sorrencs i un clima 
mediterrani càlid. 
Alzina surera
i lledoners de la Canova
Aquesta surera, per tant, és 
excepcional, amb un tronc que, a 
la base, té un perímetre de 2,05 
m i que de seguida es divideix 
en dues branques grosses que 
s’alcen fins a uns 30 m. 
Si continuem pel camí que voreja 
per sota la casa, a sobre del 
marge, a l’alçada de la cabana 
i la casa hi ha dos lledoners 
Castellfollit de la Roca
Font d’informació: Miquel de Cruz, Xavier Oliver i Ajuntament de Castellfollit de la Roca.
Fotos de Xavier Oliver
Alzina surera.
57
Freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior)
Descripció: El freixe de fulla 
gran és un arbre plantat a l’en-
trada del camp de futbol, just ar-
ran del mur, que va ser coronat 
de manera que la capçada està 
formada a partir de quatre grans 
branques. L’arbre té un perímetre 
d’1,67 m i una alçada d’uns 17 m. 
 
Localització: Camp de futbol de 
Castellfollit de la Roca. 
UTM: 462526 / 4674287 
Freixe del camp de futbol
FRE
007 Castellfollit de la Roca
Foto de Xavier Oliver
destacables d’uns 22 m d’alçada, 
el primer, un de més petit d’1,8 m 
de perímetre, i un altre de gros de 
3,04 m.
Localització: La Canova.
Coordenades dels tres arbres:
SUR006
UTM: 462373 / 4674173
LLE018
UTM: 462336 / 4674147 
LLE019
UTM: 462354 / 4674154 
 
Com s’hi arriba: La Canova és 
l’última casa que hi ha a l’esquer-
ra, quan s’encara la recta del po-
ble per sortir en direcció a Olot. 
Caminant per la pista que surt a 
l’esquerra arribarem al camí d’en-
trada a la casa, a uns 40 m, i se-
guint el camí de baix veurem els 
tres arbres.
Com s’hi arriba: El freixe és a 
l’entrada del camp de futbol, a la 
plaça Catalunya. 
Font d’informació:
Xavier Oliver i Ajuntament de 
Castellfollit de la Roca
4
58
Alzina de can Genassa.
Foto de Gemma Duran Aranda
59
Maià de Montcal
AUL
079
6
OLI
001
10
NOG
005
9
LLE
007
3
NOG
006
11
ROU
103
5
AUL
066
1
AUL
080
7
ROU
086
4
LLE
013
2
PI
007
8
Riera de M
aià
G
IV-5235
les Carreres
Bruguers
Junqueres
Pocafarina
el Pla de Baix
Dosquers
el Molí d’en
Llorenç
Cal Quer
Can Goita
Can Traver
Cal Patai
Can Pou
Can 
Jan
Can
Garriga
Can Frigola
Puig de Benet
Bosc de
Can Genassa
Pla de la Canova
del Riu
Pla de Querol
les Enrocades Puig de
Santa Magdalena
3
4
7
8
5
10
9
6
Maià de
 Montcal
N-260 N-260
1
2
Pla de Can Cadamont
11
el Montcal
Can
Llebre
Ca l’Hospital
Vila-rodona
500 1000 m0
N
5
59
5
60
Alzina, aulina (Quercus ilex) 
Descripció: Espectacular alzina 
reclamadora amb perímetre de 
5,30 m i uns 22 m d’alçada. Ca-
len cinc persones per abraçar-la. 
Considerada singular per les se-
ves mides, estètica i història.
Localització:
Camps de can Genassa.
UTM: 480601 / 4673110
Com s’hi arriba: Des de Maià 
de Montcal anar per la GIV-5235 
cap a la N-260 i al km 0,6 agafar 
la pista que surt a l’esquerra cap 
a can Frigola, creuar la riera de 
Segueró i arribar al mas Fita i l’hí-
pica. Llavors, cal prendre el camí 
de l’esquerra, vorejar els camps 
i anar cap a can Frigola. L’alzina 
es troba al final d’un camp, a l’es-
querra del camí, a la bifurcació 
entre la pista que puja cap al puig 
de Benet i la que segueix cap a 
can Frigola.
Maià de Montcal
Foto de Ramon Folch
Foto de Ramon Folch
Foto de Xavi Anglada
Alzina de
can Genassa
AUL
066
Història: Xavi Anglada, veí i fus-
ter de Maià de Montcal, comenta 
que aquesta ha estat històrica-
ment l’alzina reclamadora de 
Dosquers i que amb el pas del 
temps ha caigut en l’oblit. Malau-
radament, la majoria d’habitants 
reconeixen només com a alzina 
reclamadora la de Maià, que surt 
citada al mapa Alpina de l’Alta 
Garrotxa. 
Dosquers havia sigut un munici-
pi independent fins al 1969, data 
en què es va agregar a Maià de 
Montcal. Actualment, el pobla-
ment de Maià de Montcal es troba 
en al nucli urbà de Maià, el nucli 
urbà de Dosquers i els dissemi-
nats de Jonqueres, Llorenç, Pla 
de Baix, les Carreres, la Riera, 
Usall i Vila-rodona i en un gran 
nombre de masies disseminades.
Font d’informació: Xavi Anglada, Raquel González, Carla, Anna, 
Assumpta Manzanares, Ramon Folch, Josep Alabert, Xavi Casa-
devall i Ajuntament de Maià de Montcal.
61
Lledoner (Celtis australis)
Descripció: Gran lledoner amb 
perímetre de 3,35 m, 13 m d’al-
çada i uns 15 m de diàmetre de 
capçada. Considerat singular per 
les seves mides i estètica.
Com s’hi arriba: Can Garriga es 
troba al veïnat de Brugués, con-
cretament al costat oest.
Foto de Xavi Anglada
Maià de Montcal
Lledoner de can Garriga
LLE
013
Font d’informació: Carla, Anna, Joan Gainza, Josep Alabert, 
Xavi Casadevall i Ajuntament de Maià de Montcal.
Localització: Can Garriga.
UTM: 478157 / 4671823
5
62
Lledoner (Celtis australis)
Descripció: Bonic lledoner de 
cinc grans branques que s’obren 
aproximadament a 1 m del ter-
ra. Té un perímetre de 2,95 m, 
mesurat des del punt en què es 
bifurquen les branques. L’alçada 
de l’arbre és de 9 m, aproxima-
dament. 
 
Localització: Can Llebre.
UTM: 478916 / 4674325
Com s’hi arriba: Aquest arbre el 
trobem a l’era de can Llebre. Des 
de la plaça Bordanoba de Maià 
de Montcal, cal baixar pel carrer 
paral·lel a la riera de Maià. A pocs 
metres i a mà dreta, es troba el 
lledoner. 
Font d’informació:
Carla, Anna, Joan Gainza, 
Josep Alabert, Xavi Casade-
vall i Ajuntament de Maià de 
Montcal.
Maià de Montcal
Autor de la fotografia
Fotos de Gemma Duran Aranda
Lledoner de 
can Llebre 
LLE
007
63
Fotos de Gemma Duran Aranda
Maià de Montcal
Roure de
can Jan
Roure martinenc
(Quercus pubescens)
 
Descripció: Roure martinenc 
amb un perímetre de 4 m i una 
alçada d’uns 25 m. Aquest exem-
plar està citat a la publicació: Ar-
bres monumentals de Catalunya, 
18 anys de protecció, d’Eduard 
Parés (2005). En aquest llibre es 
suggereix que seria convenient 
protegir aquest roure com a arbre 
d’interès local. 
Localització:
Can Jan, prop de Dosquers.
UTM: 479843 / 4672472
Com s’hi arriba: Cal anar en 
direcció a Dosquers des de la 
N-260 camí de Vila-rodona i a 
pocs metres trobarem, a mà 
dreta, can Jan. El roure es troba 
per darrere de la casa, per tant, 
cal resseguir el perímetre de la 
tanca de la propietat, primer pel 
costat de la carretera i després 
per un estret camí que condueix 
fins a ell. Cal dir que dins del jar-
dí d’aquesta casa hi ha un altre 
magnífic roure. 
ROU
086
Font d’informació: Raquel 
González, Xavi Anglada, 
Carla, Anna, Josep Alabert, 
Xavi Casadevall i Ajunta-
ment de Maià de Montcal.
5
64
Roure martinenc
(Quercus pubescens)
Descripció: Roure que destaca 
per les seves mides. Presenta un 
perímetre de 3,30 m i un períme-
tre de soca de 3,90 m. L’alçada 
de l’arbre és de 23 m i el diàmetre 
de la capçada, de 24 m.
Localització: Can Pou.
UTM: 480455 / 4674584.
Com s’hi arriba: Des de Maià de 
Montcal cal agafar el camí que va 
a Santa Magdalena. Passades 
unes granges que queden a la 
dreta, deixarem can Pou a l’es-
querra i, continuant, trobarem el 
roure a mà dreta d’un revolt molt 
tancat.
Maià de Montcal
Foto de Xavi Anglada
Roure de can Pou
ROU
103
Font d’informació: Xavi Angla-
da, Raquel González, Associa-
ció Maià Natura i Ajuntament de 
Maià de Montcal.
65
Foto de Xavi Anglada
Maià de Montcal
Alzina reclamadora de ca l’Hospital
Alzina, aulina (Quercus ilex)
 
Descripció: Alzina reclamadora 
amb un perímetre de 2,80 m i un 
perímetre de la soca, de 3,10 m. 
El diàmetre de la capçada és de 
14 m i l’alçada de l’arbre de 18 m 
aproximadament. Destaca per la 
seva història, mides i edat.
Localització:
Boscos de ca l’Hospital.
 UTM: 478206 / 4674364
AUL
079
Com s’hi arriba: Des de l’esglé-
sia de Sant Vicenç cal continuar 
pel camí de Pocafarina que va 
directe a ca l’Hospital. Davant la 
casa hi ha tres camins, calpren-
dre el que puja a la muntanya del 
Montcal, en el qual hi ha un pi 
gros al començament del camí, a 
300 m. Continuar pel camí prin-
cipal, deixant el dipòsit d’aigües 
municipals a l’esquerra i, una 
mica més amunt, trencar a la dre-
ta. L’alzina es troba a 100 m.
Font d’informació:
Xavi Anglada, Raquel Gon-
zález, Associació Maià Natura 
i Ajuntament de Maià de Mont-
cal.
5
66
Alzina surera, aulina surera, 
surera (Quercus suber)
Descripció: Surera de grans di-
mensions amb perímetre de 3,45 
m i perímetre de la soca de 4 m. 
La capçada té un diàmetre de 16 
m i l’arbre arriba a uns 15 m d’al-
çada.
Localització: Can Traver.
UTM: 477504 / 4672671
Com s’hi arriba: Per la N-260 
entre Besalú i Maià de Mont-
cal entrem pel trencant cap a la 
masia de can Traver al km 60,5, 
aproximadament, i cap al nord, a 
vint-i-cinc metres, ens trobem la 
surera a la dreta.
Maià de Montcal
Autor de la fotografia
Alzina surera de can Traver 
AUL
080
Foto de Xavi Anglada
Font d’informació:
Xavi Anglada, Raquel Gon-
zález, Associació Maià Natura 
i Ajuntament de Maià de Mont-
cal.
67
Pi pinyer, pi pinyoner, pi de llei 
(Pinus pinea)
 
Descripció: Singular pi pinyer de 
dimensions considerables. Pre-
senta un perímetre de 2,70 m i 
un perímetre de la soca de 3,15 
m. La capçada fa uns 15,7 m de 
diàmetre i l’arbre assoleix uns 15 
m d’alçada. 
Localització: Can Vila-rodona,
Dosquers.
UTM: 480061 / 4671258
Com s’hi arriba: Des de la 
N-260, cal anar en direcció a 
Dosquers, girar a l’esquerra a la 
primera cruïlla i, passades les 
granges, agafar la bifurcació se-
güent a la dreta i a l’altra cruïlla, 
girar a la dreta. Trobarem el pi a 
la dreta del camí, just on s’acaba 
el bosc i comença un camp.
Maià de Montcal
Pi de Dosquers
PI
007
Foto de Xavi Anglada
Font d’informació: Xavi An-
glada, Raquel González, As-
sociació Maià Natura i Ajunta-
ment de Maià de Montcal.
5
68
Noguer, noguera
(Juglans regia)
Descripció: Noguera que pre-
senta una gran capçada que la 
fa singular per la bellesa estètica 
del seu port. Té un perímetre de 
1,87 m i el perímetre de la soca 
fa 1,90 m. L’arbre està dins d’una 
propietat privada.
Localització: Cal Quer, al veïnat 
de les Carreres.
UTM: 478349 / 4674835
Com s’hi arriba: Sortint de Maià 
de Montcal en direcció a Beuda, 
girem a l’esquerra en el primer 
camí que trobem i, un cop pas-
sem can Patorra, continuem rec-
te. Just abans de travessar la rie-
ra, agafem el camí que remunta 
la riera i puja a cal Quer.
Maià de Montcal
Noguer i olivera
de cal Quer 
OLI
001
NOG
005
Olivera (Olea europaea)
Descripció olivera: Bonica oli-
vera que destaca per les seves 
mides i estètica. Amb un períme-
tre de 2,65 m i un perímetre de la 
soca de 3,70 m, aquest arbre és 
considerat singular pels seus pro-
pietaris i pels veïns de Maià de 
Montcal. L’arbre està dins d’una 
propietat privada.
Localització: Cal Quer, al veïnat 
de les Carreres.
UTM: 478335 / 4674845
Font d’informació: Xavi An-
glada, Raquel González, Asso-
ciació Maià Natura i Ajuntament 
de Maià de Montcal.
69
Noguer, noguera (Juglans regia)
 
Descripció: Noguera considera-
da singular per la seva estètica. 
Presenta un perímetre de 1,85 m 
i un perímetre de la soca de 2 m.
Localització: Cal Patai.
UTM: 479618 / 4674186
Com s’hi arriba: Sortint de Maià 
de Montcal per la carretera GIV-
5235, al km 1.1, just abans de la 
casa de cal Valent, girar a l’es-
querra i seguir la pista fins a arri-
bar a can Patai.
Maià de Montcal
Noguer de cal Patai 
NOG
005
Fotos de Xavi Anglada
Font d’informació:
Xavi Anglada i Raquel Gon-
zález, veïns del poble i mem-
bres de l’Associació Maià 
Natura.
5
70
Alzina de la Torre o Alzina rodona.
Foto d’Anna Ros Baró
71
LLE
002
3
ROU
103
5
AUL
003
2
SUR
001
4
AUL
049
1
Mieres
6
Mieres
La Rovira
Can Mas
Casica
d’en Mas
Pinsac
Can Roure
Can
Carreter
Can Bac
el Freixe
Bassa de
la Rovira
Puig de 
Capell
el Serrat
Vermell
Collet de
Bastarra
Portellera
del Freixe
Pla
de
Can Griver
Serrat d’en G
ou
 
 clot de can Bac
Samontà de Dalt
la Cellera
5
3
4
2
G
IV-5243GI-524
Can
Collboni
Camps
de la Rovira
1
Santa
Maria
Can Bosc
500 1000 m0
N
6
71
Alzina, aulina (Quercus ilex)
Descripció: Bonic exemplar 
d’alzina de 3,45 m de perímetre i 
14 m d’alçada. L’aulina està força 
castigada per la caiguda d’un 
llamp, tot i que resisteix valenta 
malgrat haver perdut alguna 
branca.
Localització: 
UTM: 469280 / 4659899
 
Com s’hi arriba: Des de l’ermita 
de Santa Maria del Freixe sortim, 
de pujada, pel camí rodat d’ac-
cés a l’ermita. Passarem per les 
runes de ca l’Ermità i agafarem la 
primera pista de terra que trobem 
a la dreta. Creuem el Joncaret i 
pugem lleugerament fins a una 
bifurcació de pistes. Anem cap 
a la dreta. Passem per les runes 
del Verdaguer. Passada la casa 
obviem a l’esquerra una pista que 
puja al collet de Bastarra. Ara bai-
xem lleugerament, tot caminant 
entremig de feixes del quintar del 
Verdaguer. Anirem creuant diver-
sos torrents i cairets. Obviem una 
embardissada pista de desfores-
tar que, per la dreta, s’adreça cap 
a les runes de ca l’Espardenya. 
Comencem a pujar. En creuar 
una quarta torrentera petita, el 
camí es redreça més. Quan la 
pujada s’ha suavitzat, deixem a 
l’esquerra la ben visible bassa de 
can Bac. Continuem caminant, 
ara quasi sense pujada. Quan el 
camí comença a baixar, cal girar a 
l’esquerra i entrar a dins del bosc. 
Un fita ens indica el punt on s’ini-
cia el corriol que hem de prendre. 
Pujarem serpentejant força per 
dins de l’aulinar, direcció llevant i 
atents a les fites de pedra, ja que 
el camí es desdibuixa una mica. 
Sortim del bosc i arribem a un 
camí ample, netejat recentment 
pels caçadors, pel qual pujarem 
tota l’estona. Anirem guanyant 
alçada quasi sempre a prop del 
fil del caire de can Bac. Quan 
el camí fa una curta baixadeta, 
deixem a l’esquerra l’arrencada 
d’un corriol de tornada. A partir 
d’aquest punt pugem més lleu-
gerament. Un minut després, a la 
dreta, trobem l’accés per anar a 
veure l’aulina rodona o aulina de 
la Torre.
 
Mieres
Alzina de la Torre o alzina rodona
AUL
049
Fotos d’Anna Ros Baró
73
Història: Segons la Carme 
del Verdaguer, l’aulina segueix 
dempeus perquè fa de terme 
de tres propietaris. Ja estava 
marcada per ser tallada, però, 
gràcies a no posar-se d’acord 
sobre a quin dels tres pertanyia, 
es va salvar de les destrals dels 
llenyataires. Per la forma de les 
branques, fa la sensació que 
havia estat arranjada per ser 
una aulina reclamadora, o sigui, 
que s’utilitzava per caçar el tord 
o altres ocells pel sistema del 
reclam i les palletes untades 
de vesc, col·locades en unes 
petites obertures que es feien 
en el brancatge que, com una 
cortina, cobria tota la superfície 
de l’aulina. També s’anomena 
aulina de la Torre perquè durant 
els anys quaranta, quan aquests 
boscos estaven desforestats, des 
del golf del Roses es veia l’aulina 
com una petita torre.
 
Font d’informació: Amics de la 
Serra de Finestres i de l’entorn de 
Mieres, Pere del Puig, Carme del 
Verdager, Joan de la Rovira, Joan 
Pontacq i Ajuntament de Mieres.
Fotos d’Anna Ros Baró
Mesurant el tronc de l’alzina.
6
74
Mieres AUL003
Alzina, aulina (Quercus ilex)
 
Descripció: Imponent alzina de 
3,90 m de perímetre i 19 m d’al-
çada que creix una mica torçada 
al marge del camí. Es diu que té 
un mínim de dos-cents anys. Pre-
senta una capçada de 25 m de 
llarg per 20 m d’ample.
Localització:
Camps de la Rovira.
UTM: 468172 / 4661312
 
Com s’hi arriba: Seguint la car-
retera que va a l’ermita de Santa 
Aulina grossa o aulina de la Rovira
Maria del Freixe, just en el collet 
de Pedres Picades, a mà esquer-
ra surt una pista que porta al mas 
de la Rovira. L’aulina es troba als 
camps de la Rovira propers al 
mas.
 
Font d’informació: Amics de la 
Serra de Finestres i de l’entorn 
de Mieres, Joan Pontacq, Conxa 
Comalat, Joan Montserrat i Ajun-
tament de Mieres.
Fotos