Descarga la aplicación para disfrutar aún más
Vista previa del material en texto
Pàgina 1 de 19 RECONSTRUCCIÓ DE L’INCENDI GARRIGUELLA 2000 1. Dades oficials de l’incendi Font: Bombers (informe de l’incendi) Incendi de disseny V2 – vent de N al litoral i prelitoral Situació sinòptica Vent de nord Dia i hora inici 6/8/2000 – 11:00 Sup. potencial (ha) Sup. final (ha) 6.448 Dia i hora de control: Dia i hora fi d’actuació: 13/8/2000 8:35 Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals (SPIF) del DAAR. Codi SPIF: 2000170131 Sup. arbrada: 1.047 ha T.m. inici: Garriguella Data inici: 06/08/2000 Sup. no arbrada: 4.888 ha Paratge: Pontils Hora inici: 11:00 Sup. forestal: 5.905 ha Lloc inici: Sendera Data fi: 09/08/2000 Sup. no forestal: 543 ha Causa: 4-intencionats Hora fi: 21:30 Sup. total: 6.449 ha 2. Principals qüestions a tenir en compte Protecció de persones i béns: durant la major part del temps de màxima propagació de l’incendi els mitjans d’extinció van dedicar els esforços a protegir les cases de les urbanitzacions que es veien afectades pel cap de l’incendi (fora de capacitat d’extinció). A les 12:17h es dóna l’ordre d’evacuar Sant Pere de Rodes i les del peu de la serra de Verdera a les 13:13h (Pau i Palau-Saverdera). Es talla la carretera de Roses a Vilajuïga a les 13:25h i a les 14:11h s’inicia el desallotjament de Mas Fumats i cap a les 15h arriba el foc al castell de Bufalaranya. A les 15:49h Garriguella queda envoltada pel foc. Posteriorment s’evacuaren les urbanitzacions del flanc esquerre de la zona d’el Port de la Selva i Llançà, a les 10:12h es dóna l’ordre d’evacuar el Càmping de la Vall i que la gent es confini a la platja. La prioritat de protegir persones i béns va focalitzar l’atenció i el flanc esquerre de l’incendi, de comportament lent i poc intens, va anar propagant fins que el migdia del segon dia del foc (un cop el cap ja estava controlat) els mitjans s’hi van poder dedicar. Aquest flanc va cremar unes 1.500 ha. 3. Incendis històrics La península del Cap de Creus ha estat afectada per nombrosos incendis, la majoria conduïts per la tramuntana. Entre 1968 i 1999 a la zona han cremat unes 25.000 ha de terreny en condicions de vent de nord (el 88% del total de la superfície afectada per incendis majors de 20 ha). Mapa de tots els perímetres històrics que s’han pogut dibuixar, amb nivells d’exactitud molt diversos, a la zona del Cap de Creus i l’Albera marítima. En negre el perímetre del 2000. Pàgina 2 de 19 Com a incendis de perímetres bastant solapats o moviments similars al del 2000 destaquen: 31/8/1973. Foc iniciat a l’estació de trens de Portbou i que arribà amb tramuntana al Mas Guanter i possiblement vora la Valleta. Sembla que no va arribar a saltar a l’altre costat de la N-260. 30 i 31/8/1978. Diversos focs en poques hores de diferència van afectar mas Guanter, serra del Socarrador, riera de Madres, el Montperdut, la serra de Pau i Sant Pere de Rodes (en groc). 15 dies més tard (14-15 setembre), en un altre episodi de nord, va entrar un foc pel Coll de Banyuls (en taronja) i el seu flanc esquerre va trobar-se amb el cremat de finals d’agost. El cap va arribar fins vora el castell de Quermançó. El foc podria haver saltat per la Valleta o Quermançó i haver-se trobat també amb el cremat anterior. No se sap del cert perquè hi ha confusió de perímetres. 1978: any de forta sequera amb molts incendis. Pàgina 3 de 19 12/8/1983. Foc que va entrar de França pel coll dels Empedrats (extrem nord t.m. Colera) i que podria haver arribat amb tramuntana vora la Valleta. Perímetre del 1983 poc exacte, reconstruït mitjançant documents de forests públiques. 14/7/1983. Foc iniciat a la ctra. Roses- Cadaqués en episodi de tramuntana fluixa i que va passar d’un costat a l’altre de la vall del Mas Berta. 19/7/1986. A més del gran incendi de l’Albera, dos incendis van cremar tot el Cap de Creus, un dels quals amb un perímetre similar al del 2000 (tot i que van començar a cremar la zona en costats oposats de la serra de Verdera). El perímetre de l’Albera va deixar d’avançar quan la tramuntana va parar (21 de juliol a les 15h aproximadament). Si no hagués parat el foc probablement hagués continuat per la Baga d’en Ferran i hagués fet el moviment del foc del 2000. En nombrosos llocs el comportament del foc del Cap de Creus va ser similar (segons alguns entrevistats). 1986: any de forta sequera amb molts incendis. Pàgina 4 de 19 2/7/1989. Foc mitjà que, iniciat a l’antic abocador de Llançà, va propagar fins la Valleta però no va passar a Montperdut. Sinòpticament va ser un dia de nord d’estiu, però segons l’entrevistat (propietari forestal de la Valleta) el vent bufava agregalat (“vent de Colera”, no amestralat) i no massa fort, de forma que van poder apagar el foc a la N-260 i no va saltar a l’altra banda. 29/8/1993. Foc de tramuntana que, iniciat a la carretera Roses-Cadaqués (prop del cap del foc de 2000), va traspassar la vall del Mas d’en Berta-can Ponac. Reflexió. Abans de fer recerca sobre els perímetres històrics l’opinió general dels entrevistats és que el salt de foc de la Valleta que es va donar el 2000 era molt habitual. Però els resultats semblen indicar que un salt similar no s’ha produït (des de 1968, inici de dades oficials), però que, de fet, es podria haver produït l’any 1986 si no hagués parat el vent, l’any 1978 si no hagués cremat la zona 15 dies abans, ambdós focs amb tramuntana forta. Pàgina 5 de 19 Altres perímetres (1989) es van poder parar gràcies a ser el vent massa fluix o bé per la orientació del vent respecte les carenes i el punt d’inici. Per tant, el foc de 2000 indica que la Valleta-el Ximbalar és un punt crític clar entre l’Albera i el cap de Creus, ja que les carenes de l’Albera hi condueixen, i que amb el canvi de règim de focs de major a menor recurrència, fa que el gran incendi forestal potencial pugui ser el resultant d’ajuntar diversos dels perímetres que han cremat a la zona amb vent: • 1973+2000+1993 – amb inici a Portbou. • 1978+1974+2000+1993+1978 – amb inici a la vall de Banyuls oest. • 1983+2000+1993+1978 – amb inici a la vall de Banyuls est. 4. Anàlisi general: episodi meteorològic, tipus de propagació i perímetre La major part de l’incendi va cremar el dia 6/8, i va continuar el dia 7/8 fins al migdia, aproximadament. Meteorologia general Font: www.wetterzentrale.de El mapa de pressions en superfície mostra que els dos dies de l’incendi hi havia un episodi de vent de nord. El primer dia més accentuat que el segon (major gradient de pressions). Meteorologia a nivell de terra Portbou 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 03-08-00 04-08-00 05-08-00 06-08-00 07-08-00 08-08-00 09-08-00 H R 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Ta i P HR(%) T(ºC) P(mm) Roses 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 03/08/2000 04/08/2000 05/08/2000 06/08/2000 07/08/2000 08/08/2000 09/08/2000 H R 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Ta i P HR(%) T(ºc) P(mm) Font: Meteocat, dades mitjanes semihoràries de les estacions de Portbou (5-15 km) i Roses (1-15 km). Pàgina 6 de 19 Portbou 0 45 90 135 180 225 270 315 360 03/08/2000 04/08/2000 05/08/2000 06/08/2000 07/08/2000 08/08/2000 09/08/2000 D V 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 V V DV(º) VV(km/h) Roses 0 45 90 135 180 225 270 315 360 03/08/2000 04/08/2000 05/08/2000 06/08/2000 07/08/2000 08/08/2000 09/08/2000 D V 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 V V DV(º) VV(km/h) Font: Meteocat, dades mitjanes semihoràries de les estacions de Portbou (5-15 km) i Roses (1-15 km). L’episodi de tramuntana ja havia començat dos dies abans al de l’incendi i, per tant, les HR ja havien baixat, tant de dia com de nit. Al principi de l’episodi el vent bufava una mica més agregalada i mentre va durar l’incendi la direcció general del vent va ser de nord pur a Portbou i de tramuntana amestralada a Roses.El vent es va mantenir fort durant tot el dia 6 (60-80km/h a Portbou i 25-35km/h a Roses, de mitjana) i una mica menys fort fins a migdia del dia 7 (35-50 km/h a Portbou i 20-30km/h a Roses), moment a partir del qual va acabar d’afluixar. Per tant, va bufar tramuntana mentre va durar l’incendi. Situació de l’incendi en l’entorn de l’Albera-Cap de Creus. Les carenes principals que va recórrer l’incendi, de direcció nordoest-sudest, estan totalment alineades amb el vent, cosa que va ser ideal per a què el foc traspassés del PPPG1 (Albera) al PPP G2 (Cap de Creus). Pàgina 7 de 19 Nota dels autors: S’han pogut dibuixar només les maniobres de les quals s’han rebut explicacions, segur que n’hi ha moltes que es van fer i que no consten. A mesura que rebem informació les anirem actualitzant en properes edicions. Podeu aportar informació via utgraf@gencat.cat. Gràcies! 5. Reconstrucció de l’incendi o El foc es va iniciar a les 11 del matí del dia 6 en un barranquet, en el contrafort de la Baga d’en Ferran, una carena alineada amb la tramuntana. Bufava vent i el foc es va enfilar ràpidament cap a dalt la carena i la va resseguir fins al final. Al final de la carena un dels vessants-contraforts va fer de llançadora de focus secundaris des de Valleta cap a Montperdut (concretament des d’un vessant amb uns pocs suros orientat al sudoest). Un d’ells va saltar fins sota la línia elèctrica del Montperdut i va prosperar tot i que un helicòpter va fer-li una descàrrega per apagar-lo. o El cap del foc va avançar en dues direccions, un de molt ràpid cremant la solana empès pel vent i l’altre, més lent, cremant la obaga aguantat pel vent. o El més ràpid va avançar cap al collet entre Montperdut i puig de l’Ullastre (Vilajuïga) i des de dalt del coll va saltar amb focus secundaris a la vall de la carretera Vilajuïga-Sant Pere. A partir d’aquí el foc va avançar molt ràpid en direcció a Roses cremant ràpidament el vessant sud de la serra de Verdera, afectant les urbanitzacions de la falda de la serra. Aquest vessant de carena estava molt exposat al vent i va córrer molt ràpid per la falda, el cap va propagar a uns 3 km/h. o En arribar al final del vessant a les 15h (zona entre Mas Fumats i castell de Bufalaranya), quan la carena gira i el canal de vent empeny el foc cap a Perafita, el foc va girar en aquesta direcció, va travessar la carretera Roses-Cadaqués i es va obrir (travessar carena) pel collet que hi ha prop de l’enllaç de la pista que porta a Selva de Mar. Els mitjans d’extinció, en un fort desplegament de línia d’aigua d’uns 6 km de longitud van extingir-lo seguint la línia de perímetre final. Així, el foc no va arribar al coll de Perafita ni va travessar a l’altre costat de la vall oberta del Mas Berta-Can Ponac. A la part nord de la línia (la baixada cap a la riera de Romanyac), es va treballar tota la tarda-vespre- i dia següent). Pàgina 8 de 19 o L’altre cap, un xic més lent, va anar pel vessant nord del Montperdut, flanquejant la vall del Pujolar i després pujant cap a la carretera Vilajuïga-Sant Pere, mas Ventós i el Mas de la Granja, cremant així tota l’olla de la ribera del Mas de la Mata. o Un cop al mas de la Granja, el foc va baixar i encerclar pel sud la Vall de Santa Creu (13-14h) i, un cop va tocar fons, el foc va pujar cap al coll Perer i Puig Vaquer en contra del vent general. Altres fronts propers es van anar acostant (descendents des de la serra de Verdera) a les urbanitzacions de Llançà-el Port de la Selva. El foc es va extingir vora les cases i la carretera (tarda). o El costat (flanc esquerre) del cap de la serra de Verdera, un cop va arribar a dalt del Puig Dijous, va descendir lentament cap a la Selva de Mar-el mas de l’Estela. Va trigar molt en baixar del Puig Dijous a baix. El van apagar (nit) a la carretera de Selva de Mar i a la Vall de la Selva - Coll de sant Genís. o La cua-flanc dret del l’incendi va baixar cap a Garriguella, afectant zones properes al poble i el càmping Vell Empordà i va travessar la carretera N-260 de nou per Quermançó. o El flanc esquerre de l’incendi, al que no es va fer atenció al principi, va anar cremant de flanc i de cua lentament. La cua pròpiament dita del foc la van apagar els veïns de Vilamaniscle i altres (i més tard els Bombers) al vespre a la carena de direcció est-oest que hi ha just sobre el punt d’inici. La cua quasi no va córrer gens, ja que el propi vent de tramuntana l’impedia avançar. Aquest flanc esquerre havia anat avançant sol en direcció a les Mines Carmina, a la pista de l’antic abocador i cap a les 20h va arribar vora Llançà: urbanització de Sant Carles, el càmping l’Ombra (22h), i cases de Grifeu. En algun moment de la tarda el foc va saltar la N- 260 pel Ximbalar i zona del cementiri. Això hauria estat cap a les 18-19h. Aquest flanc durant el vespre-nit va cremar la riera propera al mas Guanter en direcció al Puig d’Esquers. o El flanc esquerre-cua que avançava cap a es va apagar entre Garbet i Colera amb cremes d’eixamplament al dia següent cap al migdia. Pàgina 9 de 19 1 6 11-12h 2 6 12-13h 3 6 13-14h 4 6 14-15h 5 6 15-16h 6 6 16-17h 7 6 17-18h 8 6 18-19h 9 6 19-20h 10 6 20-22h 11 6 22h 7 8h 12 7 8-12h 6. Fonts d’informació consultades o Entrevista i visita de camp amb l’Antonio Santiago, sergent de Bombers i caporal GRAF entre 1999 i 2008 (aprox.). Al foc del 2000 va ser-hi des de quasi al principi i va recórrer les diverses parts de l’incendi a mesura que s’anava movent. o Altres entrevistes: Antoni Güell (cap de Bombers de la REG l’any 2000), Joaquim Julià (cap de guàrdia de Girona), Josep Benítez (cap de parc de Llançà), Sebastià Delclòs (director del PNIN de l’Albera el 2000), Josep Maria Cervera (ADF Port de la Selva i PN del Cap de Creus), Pere Frigola (tècnic comarcal DAAM), masover del mas Pòlit (prop de l’inici del foc), Martí Negre (propietari de finca a la Valleta), Edgar Nebot (Bombers GRAF) i altres. o Videos de l’incendi gravats des d’el Port de la Selva, cedits per en Josep Maria Cervera. o Fotos de diverses fonts. o Premsa: EL PUNT. Pàgina 10 de 19 Reportatge fotogràfic del l’incendi Garriguella 2000 DIA 6 Dia 6 12h aprox. Columna inclinada pel vent de nord. Cap i flanc dret de l’incendi El foc ja ha fet el salt de la Valleta a Montperdut. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Dia 6 12,30h aprox. Carretera Vilajuïga-Sant Pere de Rodes. Intent d’aturada de l’incendi per a què el cap de la serra de Verdera no s’eixampli cap a Mas Ventós, maniobra que després es deixarà perquè el foc ha pujat per Mas Pujolar-Miralles-serra de l’Estela. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Ídem. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Pàgina 11 de 19 Dia 6 13h aprox. Cap de l’incendi (del costat que va pujar pel Pujolar, Roca Miralles i cap a la Granja), vist des de Llançà. El collet és el Coll Perer. Més tard el foc baixarà cap al Fener (cases de l’esquerra) i Llançà des d’aquest coll. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Ídem. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Dia 6 14-15h. Cap de l’incendi que està cremant el vessant sud de la serra de Verdera, vist des de Selva de Mar. Aquí el foc arribarà al vespre-nit, descendent lentament des del Puig Dijous. Font: ADF Cap de Creus- Serra de Rodes. Pàgina 12 de 19 Dia 6 14h aprox. Cap de l’incendi (el que havia pujat per Pujolar-Roca Miralles-serra de l’Estela) baixant a la Vall de Santa Creu des del mas de la Granja. Més tard el foc pujarà al Puig Vaquer i coll del Perer (a la dreta de la foto) a contravent. Font: ADF Cap de Creus- Serra de Rodes. Flanc esquerre de l’incendi baixant de la serra de Rodes. Font: ADF Cap de Creus- Serra de Rodes. Dia 6 tarda (16-18h aprox.). Flanc esquerre-cua, sense treballar, que va anar creixent a poc a poc. Més tard arribarà a prop de Llançà, al cementiri(18- 19h), al càmping l’Ombra (20-22h)... Font: amic de Josep Lluís Feliu. Pàgina 13 de 19 Dia 6 tarda (16-18h aprox.). Flanc esquerre- cua, sense treballar, que va anar creixent a poc a poc. Més tard (20-22h) arribarà a prop de Llançà, al cementiri, al càmping l’ombra, a Grifeu. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Dia 6 -17h aprox. Flanc esquerre descendent arribant a les urbanitzacions d’el Port de la Selva i Llançà, vist des d’el Port dela Selva. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Ídem. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Pàgina 14 de 19 Ídem. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Ídem. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Dia 6 tarda (18h aprox.). Flanc esquerre arribant a les urbanització Fener de Dalt. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Pàgina 15 de 19 Dia 6 al vespre (20- 21h). Flanc esquerre- cua arribant vora Llançà: càmping l’Ombra, Sant Carles, Grifeu... Font: amic de Josep Lluís Feliu. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Pàgina 16 de 19 Font: amic de Josep Lluís Feliu. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Font: amic de Josep Lluís Feliu. Pàgina 17 de 19 DIA 7 Dia 7 al matí (8h aprox.). Petit front al Puig de la Glòria de la Selva de Mar. Durant la nit el foc descendent molt lent del Puig Dijous a Selva de Mar va ser apagat a la carretera, però al matí un focus va revifar i va fer aquesta carrera de pujada i a favor de vent, que ja bufava més fluix. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Dia 7 al migdia. Cremes d’eixamplament a la carena límit entre vall de Garbet i vall de Colera per apagar la cua de l’incendi. Font. Pere Frigola. Ídem. Font. Pere Frigola. Pàgina 18 de 19 Ídem. Font. Pere Frigola. Dia 7 al migdia. Cremes d’eixamplament a la carena límit entre vall de Garbet i vall de Colera per apagar la cua de l’incendi , costat Font. Pere Frigola. POST-INCENDI La Vall de Santa Creu. El foc va baixar del mas de la Granja i després de voltar pel nord del poble, el foc va pujar al puig Vaquer (vessant de la dreta de la foto) en sentit contrari al vent general. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Pàgina 19 de 19 Val de la riera de la Selva. Les vinyes del mas Estela no van cremar. El foc hi va arribar descendent des de dalt de la serra de Verdera. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Vall del Pujolar (Llançà). Un cop el foc va saltar de la Valleta l Montperdut, va avançar en dues direccions, una de les quals cap a Roca Miralles, cremant amb alta intensitat el que es veu en primer pla de la foto. Els conreus del voltant del ams Pujolar no van cremar. Al fons es veuen zones verdes de les barraques d’hort que hi ha sota Roca Miralles. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Puig Dijous. El foc va arribar a Selva de Mar (a la dreta, fora de la foto) descendint pel vessant del Puig Dijous, amb olivars abandonats i vegetació dispersa, que es veu una mica verda. Font: ADF Cap de Creus-Serra de Rodes. Aquest document ha estat redactat per la Núria Nadal (Forestal Catalana) i l’Edgar Nebot (Bombers).
Compartir