NE-105-c1

Vista previa del material en texto

14 Nota d’Economia. 105 2019
Catalunya, una nació digital
Daniel Marco
Director general d’Innovació i Economia Digital
Generalitat de Catalunya 
1.
Introducció
Les tecnologies digitals ja són un element habitual en la nostra societat. 
Internet o el telèfon intel·ligent, per posar-ne un parell d’exemples, estan 
interioritzats en la societat i difícilment podríem concebre les nostres 
vides sense aquestes.
Ens movem en un entorn globalitzat que canvia a gran velocitat, en 
un context competitiu, complex i exigent. En aquest terreny de joc, les 
tecnologies digitals són una palanca estratègica per posicionar el país i 
aconseguir tant un creixement sostingut de l’economia com un posicio-
nament diferenciat i de valor afegit.
Això és així perquè les tecnologies digitals combinen una qualitat doble: 
en primer lloc, són un sector en si mateix, amb la capacitat d’esdevenir 
motor de creixement econòmic i generació d’ocupació de qualitat; en 
segon lloc, es tracta d’un sector l’existència del qual es justifica per la 
seva capacitat transformadora de la resta d’activitats de l’economia i de 
la societat en general.
És per aquests motius que les societats amb models de desenvolupament 
econòmic més avançats són aquelles nacions que també són capdavan-
teres en el desenvolupament de la societat digital i on el sector tecno-
lògic del país té un paper rellevant en el conjunt de la seva economia; 
normalment, amb una administració pública que actua com a motor de 
la innovació digital i promou la col·laboració publicoprivada com a eix 
vertebrador del seu desenvolupament.
Catalunya disposa de les capacitats que la configuren com un pol d’in-
novació, d’atracció de talent i de creació i desenvolupament d’empreses 
15 Nota d’Economia. 105 2019
tecnològiques. Pot esdevenir un territori de referència internacional 
per al desenvolupament d’aquesta nova economia, innovadora i digital, 
gràcies al posicionament com a país en captació d’inversió tecnològica, la 
fortalesa d’un sector de les tecnologies de la informació i la comunicació 
(TIC) consolidat, un potent ecosistema d’empreses emergents digitals 
(start-ups) digitals i l’impuls públic decidit a promoure les potencialitats 
de les tecnologies digitals entre l’Administració, les empreses i la ciuta-
dania i a fer de Catalunya una veritable nació digital.
2.
La realitat digital de Catalunya 
Però abans d’entrar en l’aposta del Govern per impulsar una estratègia 
digital que sigui transformadora de la societat, val la pena que analitzem 
quina és la realitat digital de Catalunya i quina ha estat l’evolució en els 
darrers anys dels principals indicadors de digitalització, associats als 
principals àmbits de la societat digital com són la ciutadania, les empre-
ses, les administracions públiques i el mateix sector de les TIC.1 
2.1.
Digitalització a la llar 
La connexió de banda ampla a les llars catalanes ha seguit una evolució 
positiva en els darrers anys. L’any 2018 va arribar al 87,2 % de pene-
tració a les llars amb un augment de 4,3 punts percentuals respecte del 
2017 i de 10,8 punts respecte del 2014.
En relació amb l’ús d’Internet, el 88,0 % de les persones d’edats com-
preses entre els 16 i els 74 anys ha utilitzat la xarxa en els últims tres 
mesos, cosa que representa un creixement de 2,3 punts en l’últim any. 
A la zona euro, el percentatge de llars amb accés a Internet està un 
punt per sobre de Catalunya (89,0 %). En el cas de les persones que 
han comprat per Internet, com a mínim un cop en els darrers 3 mesos, 
han arribat al 49,3 % de la ciutadania (el mateix percentatge que a la 
zona euro), amb un augment de 3,8 punts percentuals respecte del 
2017 i de 19,0 punts respecte del 2014. 
Finalment destaquem que el 65,6 % de la ciutadania ha interactuat amb 
l’Administració de manera digital el 2018, cosa que representa un aug-
ment de 8,3 punts en l’últim any. El 59,1 % va obtenir informació dels 
webs de l’Administració, el 47,7 % va descarregar formularis i el 48,8 % 
va enviar formularis emplenats.
1 La Comissió Europea publica anualment i per als estats membres de la UE l’Índex 
d’Economia i Societat Digital (DESI). Aquest indicador sintètic no està disponible 
per a Catalunya.
16 Nota d’Economia. 105 2019
Gràfic 1. Equipament i ús de les TIC a les llars 2014-2018
(*) El percentatge de la variable “Connexió de banda ampla” fa referència al % d’habitatges amb algun 
membre de 16 a 74 anys.
Font: Idescat
2.2.
Digitalització a les empreses
Quant al grau de digitalització en el sector empresarial català, trobem 
una diferència significativa entre fins a quin punt l’han adoptat les mi-
croempreses amb menys de 10 ocupats i les petites i mitjanes empreses 
(PIMES) o grans empreses amb 10 o més ocupats.
Pel que fa a l’accés a Internet, el percentatge d’empreses amb menys de 
10 treballadors que disposen de connexió va assolir un 80,8 % l’any 2018 
amb un increment d’11,1 punts en el darrer any. D’altra banda, un 34,8 % 
de les microempreses catalanes disposen de pàgina web, cosa que repre-
senta una disminució de 0,3 punts respecte de l’any 2017. En canvi, l’ús 
de mitjans socials a Internet ha augmentat 5,9 punts percentuals en el 
mateix període, fins a arribar a una penetració del 36,2 %. 
Pel que fa al comerç electrònic, les empreses amb menys de 10 treba-
lladors que han comprat per Internet durant el 2018 corresponen a un 
20,5 % del total, amb un creixement de 5,1 punts en el darrer any. Així 
mateix, el 15,7 % de les microempreses catalanes ha comprat algun ser-
vei d’informàtica en núvol l’any 2018, amb un creixement de 4,6 punts 
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Connexió de banda ampla(*) Ús d’internet (darrers 3 mesos)
Compres per internet 
(darrers 3 mesos)
Interacció amb l’Administració
(darrers 12 mesos)
2014 2015 2016 2017 2018
P
er
ce
nt
at
ge
 d
e 
pe
rs
on
es
 d
e 
16
 a
 7
4 
an
ys
76,4
80,5
30,3
59,4
79,5
82,9 82,9
87,2
83,1 82,8
85,7
88,0
35,8
41,4
45,5
49,358,1 57,2 57,3
65,6
17 Nota d’Economia. 105 2019
respecte al període anterior. D’altra banda, les que han venut per Inter-
net corresponen únicament al 6,3 %, i el creixement del darrer any és de 
2 punts percentuals, i aquest és l’indicador amb més marge de millora.
Gràfic 2. Equipament i ús de les TIC a empreses de menys de 10 ocupats 
2014-2018
Font: Idescat
 
Pel que fa a les empreses de 10 o més treballadors, el 99,4 % disposa de 
connexió a Internet amb un creixement en el darrer any de 0,5 punts 
percentuals. Igual que en el cas de les microempreses, el percentatge de 
PIMES i grans empreses que disposa de pàgina web s’ha reduït en el dar-
rer any, en aquest cas en 0,8 punts, i s’ha situat en el 84,3 %. En canvi, 
l’ús de mitjans socials a Internet ha augmentat 1,1 punts en el darrer any, 
fins a arribar al 55,0 % del total. 
Pel que fa al comerç electrònic, les empreses amb 10 treballadors o més 
que han comprat per Internet durant el 2018 corresponen a un 35,1 %, 
però han decrescut 1,4 punts en el darrer any. Així mateix, les PIMES 
o grans empreses que han comprat algun servei d’informàtica en núvol 
representen un 31,7 % i també han decrescut en el darrer any, concreta-
ment 3,4 punts percentuals. Finalment, les que han venut per Internet 
corresponen al 24,9 % del total i la disminució del darrer any ha estat de 
0,2 punts.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
%
 e
m
pr
es
es
Internet Pàgina web
Compres per internet Vendes per internet 
2014 2015 2016 2017 2018
Ús de mitjans socials
Compra de serveis informàtics en núvol
74,3
31,7
36,1
10,7
4,5
12,3
70,7
74,1
69,7
80,8
29,9
27,2
32,1
33,5 35,1
30,3
34,836,2
16,6
3,8
7,4
19,0
4,8
9,7
15,4
4,3
11,1
20,5
6,3
15,7
18 Nota d’Economia. 105 2019
Gràfic 3. Equipament i ús de les TIC a empreses de 10 ocupats o més 2014-
2018
Font: Idescat
2.3.
Digitalització a l’Administració pública 
Per tal d’analitzar el grau de digitalització de les administracions públi-
ques catalanesutilitzarem les dades del darrer estudi d’Ernst & Young, 
La administración digital en España2, en el qual s’analitza l’índex de 
maduresa digital de 17 comunitats autònomes, 52 diputacions i 21 ajun-
taments de l’Estat espanyol, respecte de 9 temàtiques: portal web; seu 
electrònica; assistència als ciutadans i empresa; identitat digital i signa-
tura electrònica; representació i registre electrònic; expedient, document 
i arxiu electrònic; comunicacions i notificacions als ciutadans, interope-
rabilitat i reutilització.
Els resultats obtinguts en aquest estudi fan palesa la bona situació i lide-
ratge de Catalunya en aquestes matèries respecte a la resta de l’Estat, ja 
que se situa en tercera posició per darrere del País Basc i Galícia, i amb 
un índex d’acompliment del 93,5 %, 16,5 punts percentuals per sobre de 
la mitjana de l’Estat (77,0 %).
2 Les dades de l’estudi “La administración digital en España” han estat recollides 
entre març i octubre del 2018.
%
 e
m
pr
es
es
Internet Pàgina web
Compres per internet Vendes per internet 
2014 2015 2016 2017 2018
Ús de mitjans socials
Compra de serveis informàtics en núvol
99,0 99,1 98,6 98,9 99,4
83,5 83,9 82,2 85,1 84,3
39,7 43,3
46,7
53,9 55,0
34,2 30,8
35,5
36,5
35,1
21,9
20,3
23,8 25,1 24,920,8 17,9
25,6
35,1
31,7
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
110
120
19 Nota d’Economia. 105 2019
Gràfic 4. Índex de compliment de l’Administració digital
Font: Ernst & Young (2019)
2.4.
El Sector de les TIC 
El sector TIC, un dels més dinàmics de l’economia catalana, té un 
total de 15.757 establiments l’any 2018 (la gran majoria, més del 97 %, 
establiments de serveis), segons dades del directori central d’empreses 
(DIRCE) de l’INE; una xifra que no ha parat de créixer en els darrers 
anys amb un destacat augment del 22 % des del 2014. 
Pel que fa a l’ocupació, el sector TIC va generar un total de 106.400 llocs 
de treball el quart trimestre del 2018, segons dades de l’Idescat a partir 
de l’Enquesta de població activa de l’INE, cosa que implica un 3,1 % de la 
població ocupada a Catalunya, i supera altres sectors estratègics del país, 
com per exemple el de l’automoció, amb un creixement del 19 % des de 
l’any 2014.
Finalment, segons les darreres dades disponibles de l’Idescat, el volum 
de negoci generat pel conjunt d’empreses TIC catalanes va ser de 16.667 
milions d’euros l’any 2016, amb un creixement d’un 13,8 % en els dar-
rers dos anys.
Índex de compliment bàsic 
per a comunitats autònomes
País Basc
Galícia
Catalunya
Astúries
Madrid
Andalusia
Múrcia
Comunitat valenciana
Castella i Lleó
Canàries
Balears
Cantàbria
Castella-la Manxa
La Rioja
Navarra
Aragó
Extremadura
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%
100%
90% 100%
Portal web Assistència al ciutadà i empresa
Comunicacions i notificacions 
al ciutadà
Seu electrònica
Expedient, document
i arxiu electrònic
Registre electrònic
i presentació
Identitat digital
i signatura electrònica
94,7%
94,2%
93,5%
90,2%
89,5%
82,8%
82,3%
79,1%
78,8%
75,8%
72,3%
72,1%
71,4%
67,4%
66,5%
51,2%
47,9%
20 Nota d’Economia. 105 2019
Gràfic 5. Nombre d’empreses del sector de les TIC
Font: DIRCE de l’INE
 
Si ens centrem en l’ecosistema d’empreses emergents, tenim el Barce-
lona & Catalonia Startup Hub com el directori més complet de les em-
preses emergents presents al nostre país, que n’identifica més de 1.300 
a Catalunya que donen feina a gairebé 14.000 persones, el 26 % de les 
quals són estrangeres (ACCIÓ, 2018).
Barcelona és la referència en aquest àmbit i concentra el 90 % de les 
empreses emergents de Catalunya, cosa que la situa com el primer viver 
d’empreses del sud d’Europa en nombre d’empreses emergents i en cin-
quena posició a tot Europa després de Londres, Berlín, París i Amsterd-
am, segons el rànquing Europe’s biggest startup hubs in 2018 elaborat 
per EU-Startups.
De fet, Barcelona està considerada com el tercer viver d’empreses pre-
ferit pels emprenedors digitals, ja que un 20 % dels fundadors europeus 
triaria aquesta ciutat per establir-hi la seva empresa emergent única-
ment per darrere de Londres i Berlín, tal com apunta el rànquing Star-
tup Heatmap Europe 2018.
Finalment, cal destacar la cinquena posició de la capital catalana com a 
ciutat favorita de tot el món per venir-hi a treballar pel talent digital, se-
gons l’estudi Decoding digital talent de Boston Consulting Group publi-
cat el maig del 2019, en el qual han enquestat 26.800 experts digitals de 
180 països, incloent-hi experts en dades, desenvolupament d’aplicacions 
i web, màrqueting i disseny digital, robòtica i intel·ligència artificial. Per 
davant de Barcelona trobem Londres, Nova York, Berlín i Amsterdam, i 
per darrere, la segueixen Dubai, Los Angeles, París i Sydney.
2014 2015 2016 2017 2018
12.898 13.497
14.289
15.077
15.757
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/innovacio/startups-i-innovacio-disruptiva/barcelona-catalonia-startup-hub/
https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/innovacio/startups-i-innovacio-disruptiva/barcelona-catalonia-startup-hub/
21 Nota d’Economia. 105 2019
3.
L’estratègia digital de Catalunya 
Tal com s’ha comentat anteriorment, les tecnologies digitals són la base 
de les nacions pròsperes del futur, i Catalunya no en pot quedar al mar-
ge. Països com Estònia, Finlàndia, el Regne Unit o Singapur han iniciat 
un camí de no retorn apostant per un nou model de governança en què 
l’àmbit digital hi té un paper determinant. En aquest sentit, Catalunya fa 
els deures per competir en aquesta cursa digital. 
Des del Govern de Catalunya s’ha fet una aposta clara per impulsar una 
estratègia ambiciosa en l’àmbit tecnològic. La nostra voluntat és que 
Catalunya, que és un país innovador i capdavanter en moltíssims àmbits, 
esdevingui també una nació digital avançada.
Mostra d’aquest convenciment és que, per primera vegada, el Govern de 
Catalunya compta amb el Departament de Polítiques Digitals i Admi-
nistració Pública per liderar aquestes polítiques des del màxim nivell de 
govern, i amb una agenda digital que permet situar Catalunya com a pol 
digital mundial a partir d’una estratègia basada en cinc pilars:
1. Una ciutadania digital apoderada, capacitada i protegida
2. Un territori cohesionat amb infraestructures digitals i ciutats intel·li-
gents
3. Un govern i una administració del segle xxi: obert, digital i eficient
4. Un país amb ciberseguretat, que protegeix la ciutadania, les empre-
ses i les institucions
5. La innovació digital com a motor d’una nova economia
3.1.
Una ciutadania digital apoderada, capacitada i protegida
L’índex de competitivitat digital d’un territori es mesura tenint en comp-
te indicadors relatius a la connectivitat i el desplegament d’infraestruc-
tures, l’ús d’Internet, la digitalització de les empreses i l’Administració 
electrònica, però també pel seu capital humà.
Les TIC s’han convertit avui en un sector generador d’ocupació de quali-
tat i de competitivitat industrial. De fet, és un dels àmbits d’activitat amb 
més bones perspectives econòmiques, laborals i socials. Per tant, és ur-
gent encarar el desequilibri que es produeix actualment al sector digital, 
entre la demanda laboral i aquest talent digital preparat per satisfer-la. 
En aquest sentit, és clau apostar per les polítiques de capacitació digital i 
de foment de les vocacions STEM (sigles en anglès de ciència, tecnologia, 
enginyeria i matemàtiques), i aplicar, també, estratègies de captació de 
22 Nota d’Economia. 105 2019
talent, i d’incentivació i consolidació dels treballadors del sector. I, en es-
pecial, amb accions dirigides a les noies i les dones per tal d’incorporar el 
talent femení de forma equitativa en un sector on la presència de dones a 
Europa se situa únicament en el 30 %. 
3.2.
Un territori cohesionat amb infraestructures digitals i ciutats 
intel·ligents
Disposar de les infraestructures digitals que permeten connectar digital-
mentciutats i territoris, especialment, xarxes de comunicacions d’alta 
capacitat, condicionarà la competitivitat econòmica del nostre país i la 
seva cohesió social i territorial.
Per això, un dels projectes més emblemàtics del Govern, en l’àmbit digi-
tal impulsat juntament amb el món local dins del Pacte Nacional per a la 
Societat Digital, és el desplegament d’una xarxa pública de fibra òptica 
que ajudi a vertebrar el territori en termes de cobertura i competència 
efectiva, per facilitar que els operadors privats arribin al conjunt del país. 
D’aquesta manera, tots els municipis, sense cap distinció per grandà-
ria, capacitat econòmica o ubicació geogràfica, podran impulsar la seva 
transformació, desplegar iniciatives de ciutats i territoris intel·ligents i 
possibilitar als seus ciutadans i empreses l’accés a serveis digitals de qua-
litat. L’objectiu és que la xarxa de fibra òptica pública arribi a totes les 
capitals de comarca el 2020 i disposar de presència als municipis de més 
de 50 habitants el 2023. 
La fibra òptica ha de facilitar, a tot el territori i en igualtat de condi-
cions, que es desplegui l’altra gran infraestructura digital que ens ha 
de dur a la societat digital que volem: la 5G, la qual, gràcies a les seves 
característiques tècniques com el gran ample de banda disponible, la 
capacitat d’interconnexió massiva de dispositius i la molt baixa latèn-
cia, engegarà una revolució que no s’ha vist mai abans en les comuni-
cacions, i obrirà la porta a nous serveis actualment impossibles d’oferir 
sota la tecnologia 4G. En aquest sentit, el Govern va aprovar el febrer 
del 2019 l’Estratègia 5G de Catalunya amb la voluntat de convertir 
Catalunya en un pol internacional d’innovació, lideratge i atracció de 
talent i empreses en tecnologia 5G.
3.3.
Un govern i una administració del segle XXI: obert, digital i 
eficient
Cada cop més, la nostra societat es caracteritza per la immediatesa, i la 
necessitat d’accedir de manera fàcil i a través de diferents canals a tot 
23 Nota d’Economia. 105 2019
tipus de serveis. L’Administració pública no queda al marge d’aquesta 
realitat. Els seus usuaris demanen, exigeixen, una nova manera de rela-
cionar-s’hi i de rebre els serveis públics. És en aquest marc que l’Admi-
nistració es prepara per fer un salt endavant cap a l’anomenada adminis-
tració digital.
Una administració que no escolta els seus usuaris i prou, sinó que els 
fa partícips del disseny dels serveis públics. Una administració que 
adequa el seu model de relació i gestió i que aprofita tot el potencial de 
la innovació i la tecnologia. Una administració que promou un canvi 
cultural en les organitzacions per tal d’aconseguir el canvi de dins cap 
enfora.
Per avançar cap a una administració digital i ciutadana hem de posar 
els mitjans que estiguin al nostre abast per promoure una nova cultura 
dins de l’Administració que se sustenti en el coneixement dels serveis 
públics, la cocreació, l’homogeneïtzació i estandardització dels models 
de treball, les noves formes de relació amb la ciutadania, l’aprofitament 
de les dades i tecnologies per prestar serveis públics digitals, proactius 
i personalitzats. 
3.4.
Un país amb ciberseguretat, que protegeix la ciutadania, les 
empreses i les institucions
La societat digital permet l’accés a una immensitat de serveis a la xarxa, 
però sovint aquests serveis són percebuts com a insegurs pels usuaris. 
Per això, la privacitat i protecció dels ciutadans ha de ser un requisit en 
el desenvolupament de la societat digital. 
És responsabilitat de l’Administració impulsar mecanismes de segure-
tat avançats que facin més segura la xarxa enfront d’abusos i fraus, tot 
garantint la seguretat en les transaccions electròniques, assegurant la 
necessària actualització tecnològica que eviti aquests problemes, impul-
sant polítiques de seguretat i legislant adequadament contra les noves 
formes de delinqüència basades en les TIC.
En aquest sentit, d’acord amb la Llei 15/2017 aprovada el 25 de juliol 
pel Parlament de Catalunya, el Govern ha iniciat la creació de l’Agèn-
cia de Ciberseguretat de Catalunya, que ha de ser l’eina central d’una 
estratègia de ciberseguretat de país, per oferir un servei públic de 
ciberseguretat a Catalunya consolidat, que anticipi riscos, protegeixi 
el nostre entorn digital públic, i mostri resiliència davant de qualsevol 
situació de ciberatac.
24 Nota d’Economia. 105 2019
3.5.
La innovació digital com a motor de la nova economia 
Les tecnologies digitals esdevenen gradualment el motor de canvi de la 
nova revolució tecnològica dirigida a la digitalització de la indústria i la 
generació d’una nova economia digital. Per tant, és absolutament clau 
disposar com a país de les capacitats de desenvolupament tecnològic que 
permetin a les nostres empreses i institucions d’abordar amb garanties 
la transformació digital i ser competitives a escala internacional.
Amb aquest objectiu, l’impuls de les tecnologies digitals avançades cons-
titueix una prioritat del Govern que aposta pel desplegament d’estratè-
gies i plans d’acció específics vinculats al desplegament de tecnologies 
disruptives com la 5G, la cadena de blocs (blockchain), la intel·ligència 
artificial o les tecnologies quàntiques.
D’altra banda, hem de continuar la política de generació i atracció d’es-
deveniments tecnològics de referència internacional, que ha estat clau 
per posicionar Barcelona i la resta del país com a referent tecnològic a 
escala mundial. Des dels ja consolidats Mobile World Congress, Smart 
City Expo i IoT Solutions World Congress fins al nou Integrated Systems 
Europe que es farà per primera vegada a Barcelona el proper 2021.
Finament, hem de potenciar els ecosistemes innovadors vinculats a les 
tecnologies digitals com es el cas del Clúster Digital, Catalonia Smart 
Drones, IoT Catalan Alliance, 5GBarcelona i Catalonia.ai, on treballem 
juntament amb altres agents públics, privats i centres de recerca i inno-
vació per convertir Barcelona i Catalunya en un pol d’innovació digital, 
estimular la captació d’inversió estrangera, potenciar la creació i atracció 
de talent digital, impulsar les empreses tecnològiques emergents i de-
senvolupar una indústria tecnològica de primer ordre al voltant de les 
tecnologies digitals avançades.
4.
Conclusions 
La revolució digital en què ens trobem immersos no representa tan sols 
un canvi tecnològic derivat de l’ús general de les TIC: ha passat a ser una 
veritable revolució social, econòmica i cultural, com ho fou a final del 
segle xviii la revolució industrial.
Catalunya té un gran potencial per encapçalar amb èxit aquesta revolu-
ció; de fet, se situa al capdavant del rànquing de grans regions europees 
en desenvolupament digital. Tenim un sector TIC molt potent i amb 
una salut de ferro, un ecosistema emprenedor i d’innovació i recerca en 
tecnologies digitals impressionant, i una capacitat tractora que ens situa 
http://Catalonia.ai
25 Nota d’Economia. 105 2019
com a pol d’atracció de talent i inversió local i internacional de primer 
ordre.
Estem, doncs, preparats per assumir els reptes i aprofitar totes les opor-
tunitats d’aquesta transformació digital, perquè tenim els ingredients 
per liderar-la i tenim una visió estratègica de govern per assolir-ho. 
A Catalunya, la societat i l’Administració pública, junts i aportant tot el 
nostre talent i capacitat d’innovació, hem fet grans coses, hem liderat 
grans revolucions. Ara més que mai, Catalunya, terra de revolucionaris 
digitals, avança de manera decidida per liderar també la quarta revolució 
industrial: la revolució digital.
5.
Bibliografia 
ACCIÓ (2018): Anàlisi del Barcelona & Catalonia Startup Hub. 
EU-Startups (2018): Top 15: Europe’s biggest startup hubs.
Ernst & Young (2019): La administración digital en España.
Boston Consulting group (2019): Decoding digital talent.
Paraules clau 
digitalització, innovació digital, economia digital, tecnologies digitals, 
sector TIC, nació digital.