Joan Fuster: Música e Ideias

Vista previa del material en texto

CFP 
Musicologia des del marge. Joan Fuster revisitat 
València, 18 de novembre de 2022 
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Universitat de València 
PRESENTACIÓ 
Als seus escrits crítics, Joan Fuster (1922-1992) va considerar una gran varietat de temes 
literaris i artístics, entre ells també la música. Tots els seus escrits musicals són ocasionals, 
principalment articles en periòdics i revistes. Això no li va impedir a Fuster cobrir una 
sèrie de qüestions fonamentals de l'experiència musical contemporània. Per això les seues 
idees sobre música conserven intacte llur interés, per damunt de les ocasions específiques 
de producció i del temps que ens separa de la seua difusió. 
En el camp musical, és ben conegut el suport substancial que Fuster li va dedicar a la 
Nova Cançó –i sobretot al cantautor Raimon– que assenyalà com a un vector essencial 
per a la difusió d'un ideari humanista i democràtic, i especialment per a la recuperació de 
la llengua catalana. A més a més, Fuster va mantindre una relació i projectes artístics o 
editorials amb músics rellevants del panorama valencià del seu temps: Vicent Garcés, 
Manuel Palau, Eduardo Ranch o Josep Climent entre d’altres. 
Però les seues intervencions cobreixen molts més temes, tots ben rellevants: 
§ La reflexió sobre música folklòrica i música popular urbana. 
§ La relació subjectiva amb la música, distingint entre el fet d'oir i l'acte d'escoltar. 
§ Els efectes de la massificació que resulta dels mitjans de reproducció del so. 
§ La protecció i valorització del patrimoni musical històric. 
Certament Fuster no fou, ni va pretendre ser-ho, un musicòleg, i es fa difícil reconèixer 
un impacte seu sobre la disciplina. Tanmateix, es pot dir que cap d'aquests temes ha perdut 
rellevància en els cinquanta anys que ens separen de l'aparició d'aquests escrits. Encara 
més, es pot dir que en molts aspectes Fuster es va avançar a la musicologia que –sobretot 
en l’Espanya franquista i de la Transició– es movia en coordinades conceptuals ben 
diferents. Reflexionar sobre les idees musicals de Fuster implica doncs raonar críticament 
sobre la disciplina musicològica. 
COMUNICACIONS 
A partir d'aquestes consideracions, AVAMUS convida a presentar propostes de 
comunicació amb reflexions sobre la vigència dels problemes plantejats per Fuster i sobre 
la seua recepció en la musicologia. 
Entre d'altres possibles, proposem els temes de reflexió següents: 
§ Quina és la vigència, hui dia, de la Nova Cançó? 
§ Encara pot considerar-se que un producte cultural com la cançó contribueix a la 
transformació social? 
§ Es poden entendre els fenòmens de renovació i actualització de la música 
tradicional valenciana (folklore) sota els paràmetres fusterians? 
§ Encara és possible i desitjable l’escolta musical? En quins contextos i amb quins 
repertoris? 
§ La digitalització ha multiplicat exponencialment la disponibilitat de la música: 
amb quines implicacions per a l’experiència musical i fins i tot sonora? 
§ Quines relacions s'estableixen entre música en viu i música enregistrada? 
§ Poden pensar-se narracions alternatives de la història de la música al País 
Valencià? 
§ De quina manera es relacionen els repertoris històrics amb l’experiència actual? 
ENVIAMENT DE PROPOSTES 
Les persones interessades a participar hauran d'enviar les seues propostes a la següent 
adreça de correu electrònic: musicologia.avamus@gmail.com 
La data límit per a la recepció de propostes de comunicacions lliures serà l’1 d’octubre 
de 2022. La decisió d’acceptació serà comunicada abans del 23 d’octubre de 2022. Les 
llengües admeses seran el valencià i el castellà. Les propostes constaran de: 
- Títol i resum de la comunicació (250 paraules). 
- Nom i cognoms, filiació de qui la proposa i adreça de correu electrònic. 
Les comunicacions disposaran estrictament de 15 minuts per a l'exposició i 5 minuts per 
a debat. 
Els organitzadors es reserven l’opció d’ampliar les sessions al dia 19 de novembre si així 
es considerara atenent al volum i qualitat de les propostes rebudes. 
Els organitzadors podran proposar la publicació en forma d’articles de les ponències i 
comunicacions de la jornada, prèvia selecció i control de qualitat d’aquests.