Vista previa del material en texto
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura
l
IN
DE LA
socIEDAD CASTELLONENSE DE CVLTVRA
Tomo LXXII • Julio-Septiembre 1996 • Cuad. III
De meteorologia i astronomia populars: mostra
de refranys de Rossell (Baix Maestrat)
O. INTRODUCCIÓ
El present recull paremiològic té com a precedent la nostra Contribució a un
calendari de refranys de Rossell, treball ofert al Professor Germà Colón amb motiu
de la Miscel.lània d'homenatge que des de l'any 1993 veu la llum a les Publicacions
de l'Abadia de M ontserrat1. D'aquest article rea pro fitem els refranys del calendari
que alhora fan referència a aspectes meteorològics2
, com el que al.ludeix a la
festivitat de la Candelera, el 2 de febrer:
Si la Candelera plora / l'hivern fora;
i si se'n riu / torna-te'n cap al niu;
i tant si se'n riu com si plora / l'hivern és fora
( o tr.es mesos de malhora)
Astronomia i meteorologia populars és un treball que Joan Amades publicà
el 1930 al Butlletí de Dialectologia Catalana3, i que, a més de constituir un profitós
element bibliogràfic de referència, ha inspirat el títol del nostre article. La inversió
dels substantius (Meteorologia i astronomia ... ) obeeix a la quantitat de materials
obtinguts, més generosa en el vessant meteorològic que no pas en l'astronòmic. En
conseqüència, la primera part, dedicada a fenòmens meteorològics com la pluja, el
l. GARGALLO GIL, José Enrique i Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (en premsa):
"Contribució a un calendari de refranys de Rossell (Baix Maestrat). Peculiaritats i afinitats" dins Estudis
de llengua i literatura catalanes, XXX. Miscel.lània Germà Colón. Publicacions de l'Abadia de
Montserrat, Barcelona.
2. Vegeu en concret el capítol 3: "Del gener al desembre: el calendari al llarg de l'any".
3. AMADES, Joan (1930): "Astronomia i meteorologia populars" dins Butlletí de Dialectologia Ca
talana, XVIII, pp. 105-138 i 217-313. Reeditat recentment en format de llibre: Astronomia i meteorologia
vovulars. El Mèdol. Tarragona, 1993.
374 JosE ENRIQUE GARGALLO - MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
vent o el fred, constituirà l'aportació fonamental de l'article, mentre que la segona,
referida a l'astronomia, es limitarà a alguns apuntaments sobre la lluna i els estels.
I tots els materials aportats els hem anat contrastant de manera sistemàtica i prou
selectiva amb un seguit d'obres ja clàssiques, que aborden el conjunt del domini
lingüístic català: el DCVB d'Alcover/Moll, el Tresor de Griera, el Calèndari de
refranys i l'Astronomia i meteorologia populars d'Amades, i el Calendari de
refranys de Sanchis Guarner. Així mateix, hem realitzat un buidatge similar
d'algunes obres de caire més local.
Finalment, per a tot allò que fa referència al treball de camp, això és, la selecció
dels informants, la metodologia de l 'enquesta, l'obtenció dels materials ... , remetem .
al que ja vam dir al nostre anterior article4
•
l. METEOROLOGIA
Tres són els motius bàsics que inspiren els refra-n!f.s d'aquesta part del corpus:
l'aigua (pluja), el vent i el fred. El més recurrent, sens dubte, ha estat el primer,
acompanyat sovint d'altres fenòmens que n'esdevenen indici: trons, rellampecs,
núvols, ratlla de Sant Martí. .. Quant al vent, el caràcter marcadament ventós de
Rossell, situat ben aprop de la vall de l'Ebre, ens feia preveure una major
proliferació de refranys que hi al.ludissen. Tanmateix, no ha estat així. Potser el
vent, malgrat ser un element molt familiar en la vida dels rossellans, no constitueix
un factor determinant per al correcte desenvolupament del sistema agropecuari, base
de l'economia tradicional del poble5• En canvi, la pluja, tan necessària en terres de
secà, esdevé un element essencial, font de vida, aliment de conreus i, per tant,
garantia de subsistència. I aquest protagonisme queda perfectament reflectit en el
predomini dels refranys que l'evoquen. Pel que fa al fred, el caràcter ocasional de
la seua manifestació extrema en forma de gelades6 sembla ser el motiu de la
migradesa de refranys de referència.
l.l. Aigua (pluja)7
La disposició dels refranys que segueixen ha tingut en compte: d'una banda,
1 'ordenació cronològica corresponent al calendari, i, de l'altra, els diferents
fenòmens meteorològics que apunten pluja.
4. cf. Gargallo / Pradílla (en premsa), capítol l: "Metodologia de recerca i organització de les dades".
5. Val a dir que la realitat sòcio-econòmíca de Rossell ha experimentat un canvi substancial en les
últimes dècades a causa del desenvolupament industrial de la zona. I això ha anat en detriment de la
importància que l'agricultura (í la ramaderia) tenien en el sistema de vida local.
6. Tot i que en la memòria col.lectiva es té molt present encara l'enorme perjudici que va causar al
món del camp la gelada de l'any 1956.
' -~• ~i.,;. no és propi del parlar de Rossell, on s 'utilitza el terme aigua.
DE METEREOLOGIA I ASTRONOMIA POPULARS· MOSTR
. A DE REFRANYS ...
1.1. I. Calendari
( a) Si la Candelera plora s l l'h.
· • , .
ivernfora·
~ s1 se n nu l torna-te'n cap 9 al . . ,
1 tant · , • mu,
Sl se n nu com si plora l l'h . ,
i vern es J ora
375
Un bon exemple de com 1 (of tres mesos de malhora)
e re ranyer d ,
s~gons que ploga (plora) o no (riu 1 , espres de vaticinar bon o mal tem s
s a~segur,a l'encert amb una fórmula)c e 2 de feb:e_r \festivitat de 1a Candeler~
vanant: l hivern és fora l tres mesos dompllehmentana I de doble lectura (segons l;
La · ·,
e ma ora)
, . mot1vac10 constant a tot el domini . .. , ..
romamcs) reposa en la metàfora de la V hngmstic català (i àdhuc en altres dominis
en el gran ventall de variants que ens h er~e que plora (plou). Així es pot constatar
mera part del refrany (si la C d l a eparat la consulta bibliooràfica La .
. ·• . ,
an e era pla r h.
º • pn-
vanac10, mentre que la resta presenta m, d~a, . zvern és fora) ofereix ben poca
Si l C d
es 1vers1tat· v
a an e/era plora l el +red¡·a , fi ' egem-ne alguns exemples JO·
· l c J' · • es ora•
.
sz a andelera riu l el fi d , . '
Quan la Candelera riu lrlel es vzlu (¿.mades 1993:47-48)
enya a nzu·
quan la Candelera plora l no faltar '
hora (Amades 1933:43) antres mesos de mala
Sf la Candelera plora l el fred és fora.
sz la Candelera riu l ni h. . . '
zvern nz estzu (Amades 1933:43)
[b) Si_tr~ne al març l amanix11 barcella i cabàs
. es aigues de març auguren bona . .
mformants, particularment per al conreu d;~,Ih~a. segons ens apunten els nostres
~mb 11euger~s variacions, per Amades (1930;~;:~ª· Aques_t refrany ha estat recollit,
o_rella), Gnera (s.v. març; també 1oc M . '_Sanchis (1951:53; localitzat a
vanetat valenciana). I amb el . a orella) i el DCVB (s. v. març· loc l
(1951·53·
componentfane ( 11
, . a a
. ' loc. al Baix Arago') G . ca en oc de barcella) a Sanch·
, nera (s v ma . I
1s
març; loc: a Calaceit). Moret (1995:19). ~ _rç, º~· a Mànacor) i el DCVB (s.v.
taleca a diverses localitats de la comare~ d ml Mes a mes de faneca, recull la variant
e atarranya.
8. Ens trobem davant d'u .
desinència de 3ª persona dels ~e~:s de realització forçada per la rima: plora/fora· .
ma tron,:_ a l. l. 1 (b ). s de la pnmera conjugació és -[ e J (Prad .
11
' ~a que, a Rossell, Ja
9 Elf
i ª 199º· 195). Vegeu la for-
[/3 . o~ema /p/ de la preposició com os
J, per fonel!ca sintàctica p ta capª presenta una realitzac1·0-
• .
l
·
sonontzada 1 ap ·
O. cf. altres detalls · • f
rox1mant
I un bon , I m onnacions sobre aquest refran d
(1951 ·38J~;p~ mes de variants del mateix refrany al d~m e fa¡Can_d,elera a Gargallo (1993:413-416)
l j L'' I nera (s.v. candeler, s.v.Jebrer). im mgu1st1c català es trobarà a Sanchi¡
· . increment mcoatiu -eix- (<-E .
nord-occidental i el valencià (Veny 1983S·Cl 3-)2e) s redueix a -ix- (Pradilla l 990: 194) com a b
• . .
' ona part del
376 JosÉ ENRIQUE GARGALLO - MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
(c) A l'abril l cada gotaval (per) mil
Tal com s'ha dit a (a), les aigües primaverals afavoreixen la bona marxa dels
conreus. Probablement és aquest un dels refranys més uniformes a la vegada que
més ben documentats arreu del domini lingüístic català. Vegeu, entre d'altres, les
següents referències: Sanchis (1951:64), Amades (1993:13), DCVB (s.v. abril),
Griera (s.v. abril), Guzman (1994:77), Moret (1995:20).
Un afegitó interessant a aquest refrany base ens l'ofereixen tant Sanchis
(1951:64; loc. a Alcoi) com el DCVB (s.v. abril; loc. a València):
En Abril, cada gota val per mil, per l'ull, i per la raïl
( d) Al maig l cada dia un raig
El mes de maig és considerat un dels mesos més abundants en pluges. Tal com
explica el DCVB (s.v. maig),"[ ... ] pel mes de maig, convé que plogui repetidament,
encara que no gaire fort". Es tracta d'un dels refranys més ben documentats arreu
del domini lingüístic català (cf. Amades 1933:65, 1993:86; Sanchis 1951:80; Griera,
s.v. maig; DCVB s.v. maig; Galan 1987:21; Dites Tortosa 1992:149, 178, 240;
Moret 1995:21), talment com el refrany anterior. De fet, tots dos refranys
freqüentment són explicitats com a membres d'una associació seqüencial. També a
Rossell.
(e) Sant Joan i Sant Pere l la porten devant o radere 12 (rere/darrere)
Primera setmana després del solstici (d'estiu). El refranyer és pròdig en
al.lusions conjuntes a les festivitats consecutives de Sant Joan i Sant Pere (24 i 29
de juny, respectivament), que solen portar l 'última aigua (la porten) abans de la tem
porada més seca de l'estiu.
Això mateix pressuposa una sèrie de refranys (de la bibliografia de referència)
que prevenen sobre el risc d'estendre la batuda a l'era:
Entre Sant Joan i Sant Pe re, no posis batuda a l'era
(cf. Amades 1993:61; DCVB, s.v. Joan; Sanchis 1951:99, loc. al Camp de
Tarragona)
Per Sant Joan i Sant Pere, no posis taules a l'era (cf. Amades 1933:73)
(f) A Sant Andreu, aigua o neu
Amb el mateix ús preposicional -a-, i amb els mateixos components, el recullen
el DCVB (s.v. Andreu; localitzat a Vinaròs, Morella i Alcoi) i Dites Tortosa
(1992:121, 149; al Montsià i al Baix Ebre, respectivament). Amb la preposició per
el registren el DCVB (s.v. Andreu; a Benassal) i Guzman (1994:82; a Benicarló). I
apunta pluja, en lloc d'aigua, aquesta altra variant:
Per Sant Andreu, pluja o neu
(Amades, 1993:97; DCVB, s.v. Andreu, loc. a Avinyonet)
12. En el mot radere s'ha produït una metàtesi de darrere(< DE RETRO).
DE METEREOLOGIA l ASTRONOMIA POPULARS: MOSTRA DE REFRANYS ... 377
Variant incrementada amb diversos afegitons, que parlen de fred: greu o breu;
el cas és salvaguardar la rima amb neu:
Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu
(Amades 1993:97; Griera, s.v. Andreu, loc. a Mataró; DCVB, s.v. Andreu, loc.
a Llofriu, Manresa i Vallcorb)
Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt breu
(DCVB, s.v. Andreu, loc. a Barcelona i al Vallès)
Freds breus i greus, àdhuc freds d'invocació divina:
Per Sant Andreu, aigua neu, o fred per la mort de Déu [sic]
(Dites Tortosa 1992: 178, 243)
1.1.2. Fenòmens meteorològics indicadors de pluja 13
(a) Rogle 14 de de cada cent no en plou una;
rogle de sol, de cada cent noranta-nou
El fet que la lluna o el sol estiguen envoltats d'un cercle lluminós, provocat per
la refracció de la llum en núvols alts i fins, s 'interpreta, respectivament, com un clar
indici de manca de pluja o bé de pluja imminent.
13. Hi ha una sèrie d'indicis que no es manifesten pròpiament en forma de refranys, però que
cristal.litzen en l'expressió verbal (variable segons qui ho narre) de determinats fets observats en el
comportament i la fesomia dels núvols al cel rossellà. Vegem-ne dos casos.
(l) És especialment suggeridora, per la forta càrrega metafòrica que conté, la imatge de dos tipus
de núvols de procedència diferent: el Xareu (que surt per damunt del cim del F/are -cap a sudoest-)
i la Madama (que apareix a l 'alçada de la Roca Mesdia -a l 'oest-). Segons els nostres informadors,
quan aquests dos núvols es troben, provoquen una forta tempesta. Com que aquest fenomen sol
ocórrer en època canicular, no és estrany que, en detectar-lo, es recomanés no escampar l'erada.
Aquesta imatge recrea una metàfora d'inequívoca connotació sexual, on el Xareu juga el paper de
mascle, i la Madama, el de femella. De fet, en la parla de Rossell, xareu és, juntament amb pardal,
l'eufemisme amb què s'al.ludeix al membre viril; i el gal.licisme madama designa la dona que re
genta un prostíbul. El mateix fenomen meteorològic és evocat per Amades (1993:90) a Mallorca,
ara amb el Mal homo i la Mala dona:
"Mal homo: núvol gros de to negrenc, que surt cap a tramuntana, i que s'ajunta amb un altre
anomenat mala dona, i entre tots dos produeixen fortes pedregades.
Mala dona: núvol negre i gros, que surt sol, precedint les tempestats. És tingut com de molt
mal auguri. Surt generalment cap a ponent. Quan surt junt amb un altre núvol anomenat mal
homo, del costat de ponent, en lloc de tempesta assenyala fortes pedregades"
(2) Un altre signe que augura pluja és la presència d'uns núvols allargats (barretes) cap a sud
oest (a la muntanya anomenada la Barcella, al terme de Xert). Compareu-lo amb el refrany recollit
per Amades (1993:30): Quan al cel hi ha barretes, la terra fa pastetes.
14. El resultat del grup -T'L- sol presentar una oclusiva velar allargada ro[g:l]e a bona part del català
nord-occidental i una aproximant velar ro['¡i]e al valencià (Moll 1991: 108; Badia 1981:231-232). El par
lar de Rossell, situat en la transició d'ambdues varietats, en aquesta ocasió presenta la darrera solució
fonètica.
378
JosÉ ENRIQUE OARGALL0 - MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
És ,ocp«nent la prndicció d'absència de pluja que atúbueixen els nostm informants al ,ogle de lluna, si tenim en compte que la majo< pa<t dels ccfranys
consultats indiquen justament el contrari:
Lluna amb corona, aigua dóna
Rocle a la lluna, pluja segura Lluna voltada, pluja o ventada (tots tres a Amades 1993:81) Rotllo g ,os a la lluna, piu ja tot d' una ( Gu,màn 1994 :84, a Benicadó) Només hem trnbat dos ,efranys amb una estrnelu<' sintàctlea semblant a la del nostce, amb dos cefecents contcaposats (el sol i \a lluna), i amb una possible
coincidència interpretativa: Quan fa rogle la lluna, de cent, no ne plou una Quan fa ,a g le de sol, de ec nt, nomnta-nau (Dites Tortosa l 992:3 7, a A\canac l
Rogle de lluna, de cent voltes una plou R o g le de sol, de cent ,oltes nocanta-nou p /ou (Mo<et l 995 :25, a la comacca dd
Matarranya) Pel que fa a la segona pact del ccfrany, \a pcedicc\Ó que s'associa al ,ogle de sol (amb aquesta mateixa imatge o amb d'altees de simi\acs) és unànime en tes fonts
bibliogràfiques consultades:
Sol lleganyós, pluja a l'engròs Quan el solfa cluc, no ,;ndtàs pas àxut (Amades 1993:136) Sol defocat, plou més que cap (Amades \993:136: DCVB, s,v, ,ol)
(b) Si el sol se pon en joca,
ans de tres dies, l'esquena xopa Quan, poc abans de la posta, el sol s'endinsa en una nu volada que coco na el pec· fil muntanyenc de \'borit,ó rnsse\\à, hom vaticina que plomà abans que no passeo
tres dies. El DCVB (s.v. joca) \ocalitW \'expcessió sol en joca a f,egina\s i Maestcat, àmbit geogcàfic que coincideix apcoximadament amb \es vadants d'aquest ceh:anJ
que hem consultat: Quan el sol es pon en joca als tres dies l'esquena xopa Quan el sol e, pon en joca, aigua en popa (Di tes Tortosa l 992: \21 · l 22, al
Montsià) Lo sol en joca, dins "" dies xopa (D V CB, s. v. joca, a la Pobla de Benif,ssà)
(e) Cel a cabassets, aigua a canterets , Un altre indici de pluja ve detenninat pec la pcesència de núvols no compactes al cel. La dive.sitat de fonnes que aquests pcenen inspica, en cefranys afins al nostre, un vadat cepectori d'imatges on pcedomina el cecucs als diminutius:
Cel a borreguets, aigua a canterets
,, - ' ~ ,,nnuPfPS. aieua a bassetes (DCVB, s.V. cel)
Al l
DE REFRANYS ce panmt ,
.. · 379 Quan el cel f s, abzgua a cabassets
DE METEREOLOGIAI ASTRONOMIA POPULARS: MOSTRA
Q 1ª ca assets l uan el cel fa clotx ' a a terra es fan follets (A Quan al cel hi h ebtes, la terra fa bassetes mades 1993:30) C l a ca retes a l e a muntets . ' a terra hi ha b L ' azgua a cabass t (G . assetes o cel a roglets l' . e s nera s.v cel) Núvols amunto~ad azgua_ a to llets , . Cel a · ets, azgua a caba . petxines, aigua a badines (M ssets (Dites Tortosa 1992·121) d
acot 1995:25) ,
. ( ) Quan surt la ratll aigua passada a de Sant Martí de , .
A R
' mat,, a,gua aqu ,, . ossell, J'acc llum' ,
,, ,, de vesprada" solar en les got d ~nos multicolor prod "t
,
es e pluja m per la r f · , La_ pte<liceió de piu. a es co,neix amb el nom de rn1~/'cc,o i ce flexió de fa li um domm1 lingüístic T J q~e s atnbueix a l'a d a de Sant Martí.
· anmateix 11' re e Sant Ma t' , se~ons que \'ace apacega al 'a, o que vacia és la inte, '.'," genml al nostre Pms Valencià born cce mata o al capmpce· en prntac,o del senyal d'aigu q,oc, si apaceix al ca v~tc, s, l'acc_ es veu al rn~ti, ,:que'.t sen'.it,' a Catalunya i a~ s mterpreta de man: . pre, la possibilitat de pluJ·a , pluJ_ª sera imminent ment
L' rn mverna' s esvauà En . ' ,e arc de Sant Martz' al . , . canvi, a Les Illes {' matz l l · arc de Sant Martí l ' a p Uja ja és aquí-A l a a tarda l l . ' re a matí la l - ' ª P Uja està p d
[' ª" a ¡ ' P u;a ja ó a qui,' ª"ª a (V alkocb ¡ a tarda la pl . , 1rc de sant Ma~tí, la ~l: ~s pa~sada (Tarragona)
l de vesprada la . , 'Jª esta ací; ' pluja es passad (V , (tots tres al DCVB a alencia)
Ratlla de vesprad . , s.v. arc)
ratlla de matí l' ~' azg~a acabada, S' ' azgua es a , ( . . arc de sant Martí sz· quz Dites Tortosa 1992 ·275) sz ' surt es m t' f' · surt es capvespre a z, J e ton camí. ' no vages a festa (DCVB ' (e) Rellampecs 16 !M , s.v. arc, a Mallorca)
Cld' ·ª olM ~ a na destacar l . , gua al carreró u? topònim local: el I/t~ularitat d'aquest refran . :'"~' al nocd de la pob~:~Ó t~bé conegut corn s!~)~~';'.' _conté una tefecèneia a t sp eodocs ocasionades . nan des de Rossell s'obs e, tuconet molt ptòxim om a senyal d'aigua imJ_er descàrregues elèctriques eervl~n per la part del Molló
ment. n atmosfera s, -, mterpreta
IS. Convé as utilitza el senyalar que el mot ves 16. A b castellanisme tarde. prada no forma part del lèxic h b. ,, '<ti~p::;_ p~< del o,<,là ocddeo<,t t/am ec a ,<,al dd P"'" de Rossell, aa p presenta una v . anant amb el f . pre IX mtensiu re- (DCVB
380 JosÉ ENRIQUE GARGALLO - MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
Vegeu alguns refranys similars amb implicació de topònims de cada zona:
Llampecs a Llussà, plujà demà (Maldà)
Llampecs a Sant Magí, pluja al matí (Guimerà)
Llampecs a Begur, pluja segur (Girona)
(cf. Amades 1993:69)
Rellàmpecs a la Cogulla, aigua segura (Moret 1995:26, a Mont-roig, Vall-de
roures i Pena-roja)
(f) Irta la mou i llevant la plou
Ens trobem ara amb un refrany que inclou una referència toponímica comarcal:
la serra d' Irta, situada al sud-est de Rossell. Segons els nostres informadors, quan
arriba una nuvolada procedent d'aquesta serralada i es troba amb vent de llevant, la
combinació origina pluja.
Els refranys amb motivació semblant que hem consultat, a diferència del nostre,
expliciten l'acció combinada de dos vents. Vegem-ne una mostra:
El llevant les mou, la tramuntana les plou
El llevant les mou, i el serè les plou (Griera, s.v. llevant; Amades 1993:69-70)
El ponent la mou, el llevant la plou (Sanchis 1951 :43)
El llebeig la mou i el llevant la plou (Griera, s.v. llevant)
Lo gregal la mou i el llevant la plou (Guzman 1994:81)
Lo cerç la mou i el garbí la plou (Moret 1995:26)
(g) Después 17 d'una bona seca, una bona mullada 18
El caràcter cíclic dels períodes climàtics sol manifestar-se com una alternança
de circumstàncies extremes, de manera compensatòria; talment com expressen
aquests altres testimonis:
A gran seca, gran arremullada (Griera, s.v. seca; DCVB, s.v. seca)
Després d'una gran secada, ve una gran mullada (DCVB, s.v. mullada)
Després d'una gran secada, una gran aiguada (Dites Tortosa 1992:208)
D'una gran secada, una gran banyada (Moret 1995:26)
1.2. Fred
(a) Trons al març l fred (a) abril i maig
El fet de trobar aquest mateix refrany localitzat en una àrea relativament
pròxima a la nostra (Sanchis 1951:52, a l'àmbit del valencià; DCVB, s.v. març, al
17. El castellanisme después és habitual a Rossell (i a bona part del nord-occidental i valencià), en
cara que en determinades ocasions presenta com a alternativa l'adverbi encabat (en acabat).
18. Semblantment al mot vesprada, el substantiu mullada és alié al lèxic habitual del parlar de
Rossell. La forma corrent (amb doble prefixació) és arremullada.
DE METEREOLOGIA I ASTRONOMIA POPULARS: MOSTRA DE REFRANYS ... 381
Maestrat; Dites Tortosa 1992: 121 al Montsià· Moret 1995· 19 al M t )
, , . , a arranya ens
fa pensar que la corresponent predicció reflecteix uns fets meteorològics habituals
en els esmentats territoris.
(b) Que no p~sso Sant Marc i Creveta, no et llevos lajaqueta19
~qu~st mateix refrany va ser registrat a Rossell per Griera (s.v. maig), i
constitueix una de les poques referències llibresques a un refrany rossellà que hem
sabut trobar pel ~ue ~a a l'àmbit te~àtic de la meteorologia (vegeu l'altra a 1.3 [ c]).
Entre el 2~ d abnl (Sant Marc) 1 el 3 de maig (festivitat de la Santa Creu) enca
ra el temps pnmaveral n~ és_ pr~u benèvol com perquè la gent es puga alleugerir de
r?ba. Probablement el d1mmutm creveta ve condicionat per exigències de rima
(Jaqueta), tal com es deixa veure en aquests altres refranys:
Que no passo lorget, Marquet i Creveta
no te'n llevos la jaqueta (Moret 1995 :20, a bona part de la comarca del
Matarranya)
Que no passen Peret, Marquet i Creueta
no te lleve~ !~jaqueta (Sanchis 1951:75; loc. a Vinaròs).
En aq~est ult,rm refr~ny, cal remarcar com el diminutiu, necessari en el cas de
Creueta, s ha est~s ta~be a~s, dos noms de sant previs: Sant Marc (Marquet) i Sant
Pere (Peret). Cunosa mclus10, la de Sant Pere Màrtir (29 d'abril) en el · 11
d l ' · • . . , pnmer oc
e a sene nommatrva, tot 1 ser cronològicament posterior a la data de Sant Marc.
(c) Hasta
20 Nadal, calça no cal
, Segons ~q~est_ ~efr~~y,. el_ fred més rigorós no arriba fins a Nadal. Refranys
d estructura 1 s1gmfrcac10 similars els trobem, abundantment, entre la bibliografia
consultada. Vegem-ne una mostra:
Per Nadal, calcetes no cal (Griera, s.v. Nadal)
Per Nadal, calces no en cal [. .. J (Galan 1987:23)
D'ací a Nadal, calça no em cal[. .. ] (DCVB, s.v. Nadal;
H asta Nadal calces no cal,
Guzman 1994:46)
de Nadal enta allà calces no en caldrà (Moret 1995:24)
19. Les desinències amb o (-o -os ) d l d · · ·
Occ .d 1 . 1 ' ' -on e present e subJuntm son molt freqüents al català nord
I enta 1a 'EdatM·r t b'h ' · -
Rossell ' . , '. Jana am e o eren a l antic Regne de València (Gulsoy 1976). En el parlar de
mon· lesllmante~en umcament en els verbs de la p conjugació (Pradilla 1990:197-198), com ens testi-
1a e evQs d aquest refrany.
Una altra característica que s'h d d t d'
mod"f . , a e es acar, entre els mots que componen el refrany és la
;¿cacio del lexema en el diminutiu de crey_, cre-r_eta: /u/ es realitza (13] (Pradilla 1990· l 79) '
manté ·e!l ~~stellamsme hasta é~ habitua] a Rossell (i a bona part del nord-occidental i ~alen~ià), i es
, e lenguatge espontam, sense cap alternativa autòctona.
382 JosÉ ENRIQUE GARGALLO - MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
(d) Nadal al sol, Pasqua al_Joc ador gairebé ens atreviríem a dir que
El refranyer es mostra sovmt compens , . bonan a més tard quan hauria
"salomònic". Si quan correspon ~ue faça ~e~ t~~: molts çai refrany:r català, els
d'arribar el bon tei:11ps, he~ des~::ª~ d:e~anera comp~nsatòria, a aquestes dues
refranys que al.lude1~en conJu_ntam , Ll . a aquest propòsit, les explicacions
èpoques del calendan, Nadal l Pasqua. ?g1~,.
de Griera (1933:99)_i el_s refranys de refler~~cia~rela temperatura pròpia del temps
"E reu que ex1ste1x una estreta re ac10 en
s c . . . er la rimera d'aquestes festes fa bonança, per
de Nadal l el de, Pasqu_a. _si p f1 proverbi se'n fa ressò en nombroses dites:
Pasqua el temps es dur, l viceversa.
k;er Nadal fa estiu, la Pasqua P:ºP del niu [cf. l. l.l (a)]
Nadal festiu, Pasqua prop del caliu
Per Nadal al foc, per Pasqua al jóc .
Qui per Nadal es soleia, per Pasqua es '.,orreza
Per Nadal al foc, per Pasqua al sol[ ... ]
A Rossell, en canvi, només en~~::t::~~:~li~t:~:~u;~~~:~::b (~:!~~=~òs~~
Pasqua al foc), que contraposadunl . b ança pasqual Semblants a la nostra són,
un de "reversible", amb fred na a en~ l on .
en qualsevol cas, aquestes altres vanant~:
Nadal amb sol Pasqua amb foc (Gnera, s.v. Nadal)
Si pel Nadal al sol l per Pasqua al foc (Galan 1987:24)
Per Nadal al sol, per Pasqua al foc (DCVB, s.v. Nadal)
(e) De capellans i freds tardans,
Déu que mo'n
21
lliuro
2
2, germans . · d' na banda als
Refrany que combina meteorologia i ~de:~:~ia~:~di~t:;~e p~den ocasi~nar
temuts freds tardans, fora de ~e?1poradafpe s f pr~cedents de la litúrgia, fa una
a les collites. I de l'altra, mltJançant ormu es
manifestació d'anticlericalisme. t fmoni ·Tindrà aquesta omissió
D' t frany no hem sabut trobar-ne cap es i . i,
aques reb la co,ndició de religiosos d'alguns dels lexicògrafs consultats?
res a veure am
1.3. Vent
d , 23
(a) La ventada de Sant Bernabé l devant o etras ve
t te amb qualsevol
21. La forma mos (nos) del pronom feble de la: persona plural perd la -s en con ac
altre pronom feble excepte hi/ho (cf. Prad11la 1990.189).
22. Pel que fa als subjuntius en -o,_ vege~ la ~ota 19: l DCVB com a "antics" i "dialectals"
23. Els adverbis (de lloc) devant I detras son considerats a
(DCVB, s.v. devant i detràs, respectivament).
DE METEREOLOGIA I ASTRONOMIA POPULARS: MOSTRA DE REFRANYS ... 383
Rossell és un lloc ventós. I el refrany es refereix aquí a un fet atmosfèric que
se sol produir al voltant de Sant Bernabé, abans o després de l'onze de juny.
És clar exponent d'una peculiaritat meteorològica de la zona, com ho demostra:
d'una banda, l'absència de refranys (entre la bibliografia consultada) sobre aquesta
data que expressen alguna mena de relació amb fenòmens ventosos; de l'altra, que
les (escasses) mostres recollides a propòsit de Sant Bernabé indiquen pluja:
Sant Bernabé, quaranta dies plogué l al davant o al darrer
(cf. Amades 1933:72; Sanchis 1951:95; DCVB, s.v. Bernabé, loc. a Empordà i
Penedès)
Per Sant Bernabé, quaranta dies plogué (Griera, s. v. maig; loc. a Llofriu)
(b) Vent dinador, vent durador
Significa que el vent que bufa a les hores centrals del dia sol mantenir-se durant
un temps. Compareu-lo amb aquest altre registrat a diverses localitats del
Matarranya:
Aire cenador, aire durador (Moret 1995:26)
c) La tramuntana no té abric i l'home pobre no té amic
Comparació entre un fet de la meteorologia i un altre de les relacions humanes.
Trobem el mateix refrany, recollit a Rossell per Griera (s.v. tramuntana), amb aquest
afegitó -desconegut pels nostres informants-: .. .i si el té, no està ric. També regis
tren el refrany a d'altres llocs Sanchis (1951:29), DCVB (s.v. tramuntana) i Amades
(1993:139).
2. ASTRONOMIA
Des de temps immemorials l 'home ha prestat atenció als fenòmens astronòmics,
i els ha vinculat a diverses facetes de la vida quotidiana. Com és el cas del seguiment
de les fases lunars pel que fa a algunes activitats del camp: l'agricultor rossellà mai
no perd de vista el calendari lunar. Una altra vessant de l'observació astronòmica
és de caràcter esotèric. Així, la contemplació del firmament sol abocar a
interpretacions sobre possibles benaurances o malvestats en l'esdevenidor.
Tanmateix, aquesta atenció només s 'ha traduït de manera esporàdica en forma de
refranys.
2.1. La lluna
(a) Lluna vella, de cara a Morella;
lluna nova, de cara a la fa ro la
384 JosÉ ENRIQUE GARGALLO - MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
El refrany té com a objectiu la identificació de dues fases de la lluna mitjançant
l'orientació que presenta en cada cas. Lluna vella és com s'identifica la fase del quart
minvant, en què la part il.luminada i visible va disminuint gradualment. En
contraposició, lluna nova no es refereix a la fase del noviluni, en la qual el sol
il.lumina la part de la lluna oposada a la terra de manera que resta invisible per als
homes, sinó a la fase que segueix, la del quart creixent, quan va augmentant
paulatinament la part visible de la lluna. La lluna vella orienta les seues puntes cap
a ponent, i pren com a referència un lloc ponentí des de la perspectiva rossellana,
triat en funció de la rima (Morella). En canvi, la lluna nova apunta cap a llevant;
segons els nostres informadors envers el llum més visible de la costa (la farola).
Amb els mateixos referents de lloc hem trobat el refrany localitzat a Benicarló
dins Guzman (1994:80) i al Baix Maestrat dins Dites Tortosa (1992:36). I amb
referents toponímics adequats a la perspectiva de les localitats on s 'han recollit, hem
trobat els següents testimonis:
Lluna nova, cuernos a la Bassola;
lluna vella, cuernos a Morella (Dites Tortosa 1992:121, a Ulldecona i Alcanar)
De cara a Vallibona, lluna nova,
de cara a Cantavella, lluna vella (Moret 1995:27, a la Freixneda i Pena-roja)
(b) Dimecres de cendra, lluna tendra
Relaciona la data del dimecres de cendra, inici de la Quaresma, amb la fase lu
nar de quart creixent. Convé recordar que aquest període de l'any litúrgic cristià ve
determinat pel calendari lunar.
Lluna tendra s 'ha d'interpretar aquí com lluna jove, la fase que segueix al
noviluni24
• Una lleu variant del refrany l'hem trobada a Griera (s.v. cendra): Dia
de cendra, lluna tendra.
(c) H ombre llunero no llena el granero
Tot i que d'entrada havíem descartat la tradició paremiològica expressada en
castellà, ens ha paregut interessant d'incloure aquest refrany interferit fonèticament
en el mot llunera.
Pel que fa a la seua significació, vol expressar desconfiança i incredulitat en
l'eficàcia de la lluna en els conreus.
Curiosament, es tracta d'un refrany molt present en català a la bibliografia con
sultada:
Pagès lluner, mai omple el paller
Home lluner, no fa paller
24. En canvi, el DCVB (s.v. lluna) localitza la identificació lluna tendra l 1/úna nova al Ripollès i al
Moianès.
-
DE METEREOLOGJA l ASTRONOMIA POPULARS: MOSTRA DE REFRANYS ...
Pagès lluner, poca palla al ll
385
Home lluner no om l pa er (DCVB, s.v. lluner)
, P e graner (Grie
Pages lluner, ni vol •¡, , ra, s.v. lluner)
nz a re (Amades 1993:78)
2.2. Estels
(a) Bordons a la serra 102s dº
S' ' za en terra
anomena Bordons el con·unt d'
en t;lmefs científics es coneix ¿om Ci::~:~ :~i~~n magnitud que componen el que
re rany veu en la p . . , no.
d l' l os1c10 dels Bordo
e a ba. La formulació de lo dia en te ~s pro~ de la serra un anunci de l'arr1"bad
que s 'acab l rra es eqmvoc · a
Morella· Et';ª ;om expressa la variant que el DC;~a(que en realitat és la nit la
. s or onsa la serra nit enterr . s.v. bordons) localitza a
i~;;n refe~ència a la caiguda del dia (Gr:r!ª~ma:1xd són majoria els testimonis
's.v. ordons). , .v. or ons; cf. Amades 1993:25;
(b) Sinyals26 al cel, traballs27 a la t
Vol di 1
erra
r que a presència d f ,
desgràcies. e enomens meteorològics e t
EI . s ranys presagia
mateix refrany el trob .
(1995:26). em a Gnera (s.v. senyal), Amades (1993·3 .
· O) 1 Moret
BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA
Jo~É ENRIQUE GARGALLO GIL
MIQUEL ANGEL PRADILLA CARDONA
ALCOVER, Antoni M. i MOLL F
le p 1 , rancesc de B n· •
AMA~~S ªJ ma de MaIIorca, 1926-1928. (DCV.JÏ) zcczonari Català-Valencià-Ba
' oan (1933)· Calend . d
-- (1993): Astrono;,,,,ia . arz e refranys, Barcelona.
Reproducció en format zdemlel~eborodlogia populars, Ed. El Mèdol Tar
1 re e l' ob d 1 . , ragona
parts, al Butlletíde Dialectolo . C l ra e mateix títol publicada en d .
313 C" gza ata ana XVIII ( , , ues
. Item per aquesta edició més recent. , 1930), pp. 105-138 i 217-
25. En aquest refrany podem v
(<ILLU) l los (<ILLOS) . eure la morfologia de l'article J'
P . , s1 es troba en p · • , . . . mascu I al catal' d .
rad1lla 1990:185). osicio m1cial absoluta O precedit ª nor -occidental: lo
26. SJnyals presenta tancam t d de consonant (Veny 1983:140;
27. En el parl d en e la vocal pretònica /e/
tònica. Corominesar D~ Rossell la /e/ pretònica de treball s 'h::~o~tacte amb la nasal palatal.
Val] de Benasc .. / J Cat, s.v. treballar) localitza aquesta pro ~ en [a] per assimilació amb la vocal
descendents roU:àni~~ d:~~1:/fo~ella i Maestrat") i fa notar q::n~~:=~ ~guns parlars occidentals (la
I vu gar *TRIPALIARE també es d, enomen assimilatori en els
ona en castellà. fnmrP~ 1 1-1-,,, 1;).
386 JoSÉ ENRIQUE GARGALLO - MIQUEL ÀNGEL PRADILLA
BADIA i MARGARIT, Antoni M. (1981): Gramàtica històrica catalana, València,
Tres i Quatre.
COROMINES, Joan: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catala
na, Curial, Barcelona, 1980-1991. (DECat)
Dites, Cobles i Rondalles (1992), Servei Municipal de Català, Tortosa. (Dites
Tortosa 1992)
GALAN CASTAÑ, Josep (1987): Refranyer fragatí, Ayuntamiento de Fraga, Fraga.
GARGALLO GIL, José Enrique (1993): "Un caso particular de interferencia lingüís
tic~: la adopción / adaptación de refranes de sello valenciano ( catalan) en terri
torio lingüístico castellano-aragonés" dins Actas do XIX Congreso Internacio
nal de Lingüística e Filoloxía Romanicas, IV, Fundación «Pedro Barrié de la
Maza, Conde de Fenosa», A Coruña, pp. 411-423.
GARGALLO GIL, José Enrique i Miquel Àngel PRADILLA CARDONA (en
premsa): "Contribució a un calendari de refranys de Rossell (Baix Maestrat).
Peculiaritats i afinitats" dins Estudis de llengua i literatura catalanes, XXX.
Miscel.lània Germà Colón. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelo
na.
GRIERA, Antoni (1966-19702
): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cul
tura popular de Catalunya, Ediciones Polígrafa, Barcelona.
GULSOY, Joseph (1976): "El desenvolupament de les formes del subjuntiu present
en català" dins Actes del Tercer Col.loqui Internacional de Llengua i Literatu
ra Catalanes, Oxford, The Dolphin Book Ltd., pp. 27-59.
GUZMAN GRAU, Josep Lluís (1994): R<:franys de Benicarló, Penya Setrill,
Benicarló.
MOLL, Francesc de B. (1991): Gramàtica històrica catalana, Universitat de
València, València.
MORET, Hèctor (1995): Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya
i Mequinensa. 3. Gèneres menors de la literatura popular, Instituto de Estudios
Turolenses / Associació Cultural del Matarranya / Carrutxa (Migdia, Serveis
Culturals), Calaceit.
PRADILLA CARDONA, Miquel Àngel (1990): "La nostra parla" dins Rossell 750
anys, Grup d'Estudis "Rossell 750 Aniversari", Rossell, pp. 161-204.
SANCHIS GUARNER, Manuel (1951): Calendari de refranys, Barcino, Barcelona.
VENY, Joan (19834
): Els parlars catalans, Palma de Mallorca, Raixa.