Espanha e Catalunha no Mundo

Vista previa del material en texto

UNITAT 16. ESPANYA I CATALUNYA EN EL CONTEXT MUNDIAL I EUROPEU
L'extensió i el nombre d'habitants fan que Espanya ocupi un lloc destacable dins la UE. Espanya s'ha beneficiat dels fons comunitaris i ha desenvolupat una economia més dinàmica.
L'evolució del territori català és motor i conseqüència d'una gran transformació social dins el progrés i la prosperitat, aquest destaca per sobre d'altres comunitats (desigualtat).
 
1.Espanya a escala mundial
Espanya és un dels 27 països dins la Unió Europea i un dels 198 països que ocupen el món. Té una civilització occidental i una cultura mediterrània. L'economia espanyola està desenvolupada i la població gaudeix d'un bon nivell de benestar.
1.1. Posició relativa d’Espanya al món
Situació espanyola a nivell mundial segons:
· Extensió: Espanya ocupa el lloc 51, per tant, és un territori relativament gran (505 990km2).
· Població: Espanya està dins del grup de països que tenen un volum considerable de població (46 milions). 
· Riquesa: es mesura segons el PIB per càpita. El d'Espanya és de 24.020€ per habitant. És alt. 
· Desenvolupament: es valora amb l’IDH. Espanya ocupa el lloc 16è , per tant, és un país amb bon nivell de benestar.
1.2. Projecció cultural d’Espanya al món
L'idioma és l'expressió més directa de la cultura. Espanya és un país multilingüe, això significa que té una riquesa cultural. El castellà és una llengua que té molta presència arreu del món. És llengua oficial de l'ONU i cooficial dins la UE.
1.3. Espanya en els organismes internacionals
Espanya és membre de l’ONU des de 1955 i de la UE des de 1986. A part d’aquestes forma part de diverses organitzacions internacionals:
· Organitzacions defensives per a la seguretat internacional: 
OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord), la UEO (Unió Europea Occidental) o la OSCE (Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea).
· Organitzacions econòmiques
OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) té per objectiu coordinar les polítiques econòmiques i socials dels estats membres. També forma part de: El Fons Monetari Internacional (FMI), de caràcter financer, i l'Organització Mundial del Comerç (OMC), de tipus comercial.
2. Espanya en el context dels països de la Unió Europea
Hi ha diversos indicadors per analitzar la situació d'un país dins la Unió Europea. Els més utilitzats són el PIB per càpita, la densitat de població (nombre d'habitants per km2), els índex d'atur...
2.1.Superfície i població
Espanya, per aquests dos factors, té una posició destacada dins la UE. És el cinquè més poblat (desprès d'Alemanya, França el Regne Unit i Itàlia). I el segon més extens (després de França)
Espanya té una bona densitat dins la UE, tot i així és la més inferior en els països mediterranis. Però hi han diferències internes notables de densitat entre comunitats.
Aquesta desigualtat entre diverses zones crea una gran diversitat, i per tant, en la legislació s’ha de tenir en compte les especificitats i les singularitats pròpies de cada territori.
Aquest és un dels objectius que Espanya té des de 1986 (quan entra a la UE) amb l'ajuda del fons europeu: augmentar els índex de benestar i qualitat de vida independentment de l'àmbit territorial.
2.3.El producte interior brut (PIB)
El PIB és la suma de la riquesa produïda per un país cada any. Tot i l’entrada a la UE, Espanya va estar molts anys per sota de la mitjana europea del PIB i era dels països menys rics.
Malgrat que el 2008 va ser un any en què la crisi econòmica general va frenar els ritmes de creixement de tots els països, Espanya va aconseguir superar la mitjana europea de riquesa (100%), tenint en compte que l’entrada dels països de l’Europa de l’Est havia fet baixar la mitjana. 
Amb tot, molts altres indicadors econòmics espanyols continuen estant a una gran distància dels altres països del nord d'Europa, com: és el cas dels índex salarials i de les pensions de jubilació.
2.4.Taxa d’activitat: població activa i taxa d’atur
El nombre de persones adultes que treballen (o que voldrien treballar, però estan a l'atur) s'anomena població activa. Molts països tenen una activitat superior al 50% però països com Dinamarca, el Regne Unit o els Països Baixos tenen una taxa superior al 70%, molt alta comparada amb la mitjana europea que és del 60%. 
Espanya se situa lleugerament per sota la mitjana (tardana incorporació de la dona en el treball remunerat). Pel que fa a l’atur, la mitjana europea és al voltant del 9,0%, alguns països estan una mica per sobre però les crisis econòmiques fan disparar aquestes xifres.
2.5. Educació
L'educació és la clau de l'èxit, individual i col·lectiu, de cada país. Els recursos dedicats a educació són un indicador important del desenvolupament social, cultural, econòmic i polític. 
Els països escandinaus són els que hi dediquen més recursos: Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Xipre i Eslovènia estan per damunt de la mitjana. Els que hi inverteixen menys són Grècia i Luxemburg.
2.6.L’índex de desenvolupament humà
És un indicador molt apreciat actualment perquè reuneix i resumeix un conjunt variables com l'esperança de vida en néixer, l’alfabetització dels adults, l'escolarització, i el PIB per habitant. Espanya ocupa el tretzè lloc del total mundial i el sisè dins de la UE (després d’Irlanda, Suècia, Països Baixos, França i Finlàndia). 
2.7. Partidaris o escèptics
El suport de l'opinió pública a la UE varia entre diferents països i canvia amb els temps. Països amb una incorporació recent a la UE com Àustria o Finlàndia tenen una conformitat més baixa en pertànyer al grup. UK tenen una premsa especialment euroescèptica.
El grau de suport més alt es dóna als Països Baixos i Luxemburg (nivell de vida elevat) i Irlanda (ha prosperat des de l’adhesió) Gairebé tots els que s’incorporen a partir de 2004 tenen una percepció positiva.
Espanya es troba dins dels països satisfets (62% dels enquestats ho afirmen). Els que creuen que és negatiu critiquen la burocràcia excessiva, l’allunyament respecte de les problemàtiques quotidianes i la falta de procediments democràtics.
3. Balanç de l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea
3.1. La integració espanyola a la UE
Més de dues dècades després de l'entrada a la Comunitat Europea, Espanya ha abandonat completament el seu aïllament econòmic i polític i ha assolit la plena integració en tots els àmbits i aspectes del marc europeu fins a situar-se en un dels millors llocs.
Durant els primers 20 anys Espanya es va beneficiar de les ajudes econòmiques que han fet incrementar el seu nivell actual de benestar. Des de 1987, Espanya ha rebut cada any fons de la UE (0,8% del seu PIB). Aquestes ajudes han creat 300.000 llocs de treball.
Aquest conjunt d’ajudes té com a objectiu la integració d’Espanya al mercat europeu, de manera que més d'un 90% de la inversió espanyola de l’exterior prové de la UE.
La creació de més benestar i riquesa a Espanya ha permès augmentar l'estabilitat social i política i, sobretot, els índex i la capacitat de consum de la població, i ha propiciat que empreses i serveis europeus s’hagin instal·lat a Espanya perquè la veuen com un mercat per als seus productes. 
3.2. La utilització dels fons europeus
Les inversions fetes a Espanya han servit per finançar projectes diversos, ja siguin ajudes directes o contribucions a les regions menys afavorides ( el Fons Europeu de Desenvolupant Regional, FEDER). Exemples de l’ús de les inversions: autovies, ampliacions aeroports BCN i Madrid, metro de Sevilla... 
Des del punt de vista social i cultural, els fons socials de la UE (Fons Social Europeu, FSE) contribueix a l’ocupació, la formació i qualificació, programes educatius pels joves (Erasmus).
3.3. Iniciatives comunitàries
Iniciatives destacades:
INTERREG: promou la cooperació transfronterera, transnacional i interregional.
LEADER: promou estratègies per afavorir el desenvolupament sostenible a les zones rurals, la reconversió agrària i el desenvolupament rural.
EQUAL: combat la discriminació en el mercat laboral.
URBAN: pretén regenerarels barris urbans en crisi o en situació de declivi.
4. Presència de Catalunya en el context europeu
4.1. Catalunya en la Unió Europea
Disposa de tres vies principals de participació a la UE:
· A través de la política comunitària que duu a terme l'Estat espanyol.
· Participant com a regió al Comitè de les Regions que vetlla per fer sentir la veu de les entitats regionals i locals europees en el procés de presa de decisions comunitari.
· Promovent activament el moviment regional europeu.
Dins l'àmbit regional europeu hi ha una sèrie d'associacions i moviments que tenen com a objectiu fomentar la integració europea:
· Assemblea de Regions d'Europa: compta amb 250 regions i treballa per reforçar la representació política d'aquestes regions davant les institucions europees.
· La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP): organisme interregional de cooperació transfronterera per tractar de manera conjunta els problemes que es deriven a la condició pirinenca (hiverns rigorosos, despoblament, inaccessibilitat...)
· Els Quatre Motors per a Europa: és una associació formada per quatre regions d'entre les més dinàmiques del continent: Baden-Württemberg (Alemanya), Llombardia (Itàlia), Roine-Alps (França) i Catalunya (Espanya).
· L'Euroregió Pirineus-Mediterrània: és la cooperació política entre els governs d'Aragó, Catalunya, Illes Balears i els consells regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus per donar suport a projectes socials, institucionals i econòmics.
· Existència de trets comuns: Escòcia i Catalunya han signat acords de cooperació comú en diverses matèries (agricultura, afers rurals, innovació...)
4.2. Polítiques regionals i fons de la Unió Europea
Els objectius de la política regional són coordinar les polítiques regionals dels estats membres i reduir les diferències entre les regions europees per donar suport a les més desfavorides. La intenció es igualar els nivells de consum i benestar. Des de l'ingrés d'Espanya a la Unió Europea, Catalunya s'ha beneficiat notablement d'aquests fons:
· Fons Estructurals: financen les accions que combaten l’endarreriment social i econòmic.
· Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER): enfortir la cohesió econòmica i social a través de les infraestructures.
· Fons Social Europeu (FSE) i Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER): finançar l’adaptació dels pagesos i ramaders a les noves formes d’agricultura.
· Fons Europeu de Pesca (FEP): garanteix l’aplicació de la Política Pesquera Comuna.
· Fons de Cohesió: afavoreix el creixement econòmic.
5. Situació de Catalunya en el context espanyol
5.1. Catalunya en el context espanyol
El territori català sosté un seguit de potencialitats que es deriven de la seva posició estratègica, en aquest sentit les zones més importants són: l'arc mediterrani, la vall de l'Ebre i els Pirineus, a més s'hi localitzen dos aeroports de primer ordre (Barcelona i Tarragona).
L'economia catalana ha sofert una transformació en els darrers trenta anys (en part per l'ocupació industrial que es va reduir i l’augment en l’ocupació als serveis). La modernització i la terciarització de l'economia han afavorit un creixement constant de la renda.
La regió metropolitana de Barcelona (quasi 5 milions d'habitants) encapçala amb Madrid el sistema urbà espanyol i és la sisena regió metropolitana d'Europa.
Aquesta trama metropolitana contribueix a integrar funcionalment i econòmicament el conjunt del territori català sense destruir la resta del sistema urbà. Algunes de les intervencions urbanístiques realitzades a Barcelona han atret l'atenció internacional fins a esdevenir un model urbà.
5.2. Vers el reequilibri territorial
Per al conjunt d'Espanya, la implantació de l'Estat de les Autonomies i l'entrada a la Unió Europea són els dos factors polítics essencials que han comportat l'aplicació d'una sèrie d'importants plans i polítiques de desenvolupament regional.
Catalunya ha estat sempre una contribuïdora neta al Fons de Compensació Interterritorial entre les diverses comunitats autònomes. 
En les comunitats més empobrides els fons suposen un volum notable d’inversions.
Així, les zones més desenvolupades han patit un creixement més lent mentre les més pobres han tingut un creixement ràpid.
Per a aquestes comunitats, això suposa un increment en el seu nivell de vida, i en la quantitat i qualitat de les seves infraestructures i equipaments que han permès trencar moltes inèrcies culturals vinculades al retard i a la marginació. Ha facilitat el reequilibri i la solidaritat entre regions.
1