2-llegeixo-en-veu-alta-PRI-MU

Vista previa del material en texto

2 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Guia del Portafolis de Lectura 
 
Part 2 
Bloc 2: Llegeixo en veu alta 
 
Departament d’Ensenyament 
Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme 
Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics 
 
Basat en el disseny dels documents del portafolis de lectura de CM i CS d’Educació 
primària (materials dels alumnes) del Departament d’Ensenyament. 
Il·lustracions: Marta Pau 
Febrer de 2017 
 
 
 
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No 
comercial-Compartir 4.0 Internacional de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i 
comunicació pública sense ús comercial, sempre que se n’esmenti l’autoria i la distribució de 
les possibles obres derivades es faci amb una llicència igual que la que regula l’obra original. 
La llicència completa es pot consultar a: 
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca 
 
 
 
 
3 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
2. Llegeixo en veu alta 
2.1. Marc conceptual 
Estarem d’acord a valorar la lectura com un dels continguts més importants i 
complexos de l’escolaritat obligatòria: sabem com n’és d’important aconseguir saber 
llegir i que t’agradi. 
Com fan evident Camina Bosch i Juli Palou,1 dels diversos tipus de lectura que es 
practiquen a les aules de primària, la lectura expressiva sempre ha estat una de les 
més presents. Per què? Una resposta molt simple podria ser: doncs perquè socialment 
es considera que sap llegir aquell que ho sap fer públicament. 
La lectura prosòdica, o lectura expressiva, té un gran impacte en la motivació del lector 
per llegir i en la millora de la comprensió lectora:2 dedicar treball i esforç a millorar la 
fluïdesa lectora en veu alta resulta, doncs, imprescindible. Llegir amb fluïdesa davant 
d’algú, més encara, davant d’un auditori, implica coneixements i dominis ben diversos: 
- Efectuar, sense errades, el reconeixement i la descodificació de les paraules. 
- Emprar un llenguatge natural, tant en ritme com en expressió. 
- Saber accelerar o alentir la lectura del text quan sigui necessari per millorar la 
comprensió d’una paraula o d’una frase. 
- Fer el fraseig adient, fent les pauses pertinents. 
- Ressaltar i posar èmfasi en la lectura de determinades paraules. 
- Preveure diferents tons de veu en funció dels signes de puntuació. 
Ara bé, per poder millorar, els alumnes han de tenir una idea concreta del que és llegir 
amb fluïdesa i, sobretot, de com es fa. Aquesta idea i aquest coneixement només els 
els pot transmetre un lector expert: el mestre i altres alumnes. Per tant, llegir en veu 
alta als infants, i als alumnes, es revela com una de les activitats més importants per 
construir la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit en l’aprenentatge de la 
lectura.3 
Durant força temps, l’escola ha convertit la lectura en veu alta (LVA) d’un text que té 
tothom, sense preparació prèvia, en l'activitat principal d'ensenyament de la lectura. 
En una situació com aquesta s’ha afavorit que els alumnes construeixin una 
conceptualització de la lectura “en veu alta” més vinculada a "dir les lletres i les 
paraules" que no pas a "construir-ne individualment el significat", a “comprendre”, 
veritable objectiu i raó de ser de la lectura, d’altra banda. Aquesta activitat, la de llegir 
 
1 J. PALOU i C. BOSCH (coord). La llengua oral a l’escola: 10 experiències didàctiques. Graó: Barcelona, 2005. 
2 J.MILLER. &, P. SCHWANENFLUGEL . “Prosody of syntactically complex sentences in the oral reading of young children”. Journal 
of Education, 98, 839-853, 2006. 
3 International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998): “Learning to Read and Write. 
Developmentally Appropriate Practices for Young Children.” The Reading Teacher, vol. 52, 2, 193-216. 
 
 
 
4 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
per torns el mateix text i sense cap preparació prèvia, en determinades ocasions, 
provoca, a més, altres efectes no desitjables:4 
 
- Obliga a acomodar el ritme de lectura de la classe a la lectura d’un individu, 
objectiu del tot inassolible si es té en compte la diversitat de ritmes i 
competències lectores presents a l’aula. 
- Genera un impacte negatiu en els alumnes que demostren un nivell de lectura 
en veu alta, i d’autoconcepte lector, menys reeixit. 
- Dificulta l'audició atenta i l'interès de bona part del grup. 
- Facilita l’aparició de vicis de lectura relacionats amb la sonorització (vocalització 
i subvocalització) derivada de la utilització del circuit marginal de lectura: ull-
pronunciació-cervell. 
En el treball de lectura expressiva cal que ens assegurem de crear un ambient distès en 
el qual els alumnes gosin provar i, encara més important, equivocar-se. La lectura en 
veu alta no s’ha de limitar a posar veu al text, ni ens hem de conformar que sigui 
només “correcta”: hem d’aconseguir que “transmeti”; per facilitar-ho cal procurar que 
sigui realment comunicativa (que només tingui el text la persona que llegeix). 
La millora d’aquesta competència lectora dels alumnes demana planificar i 
sistematitzar degudament el treball dels aspectes formals (vocalització, pronúncia, 
entonació, pauses, alçada, to, velocitat…), el valor dels elements paralingüístics i 
l’ajustament a l’objectiu de la lectura i a l’auditori. 
Caldrà parar una atenció especial al treball dels signes de puntuació, ja que aquests 
són inferiors en nombre a les possibilitats expressives de la llengua; molt sovint els 
alumnes “no els veuen”, els passen inadvertits; un fet que es produeix sobretot quan 
han d’estar massa concentrats en el desxiframent. 
Un altre aspecte que caldria no desatendre seria el fonètic. Suposa treballar bé totes 
les relacions grafofòniques, però no només; caldria incloure, també, en aquest bloc, els 
aspectes diferencials de la fonètica catalana:5 
 
- Sonoritzacions: les ales, mig any 
- Emmudiments : estimar 
- Sensibilitzacions: Sant Antoni, anar-hi 
 
4 Recomanem la lectura de l’article d’ A. CALERO “Me toca leer a mi, profesor?” a http://comprension-lectora.org/toca-leer-mi/ 
[Consulta: 4 de desembre de 2016] 
5 Respectant la variant dialectal. 
http://comprension-lectora.org/toca-leer-mi/
 
 
 
5 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
- Neutralitzacions vocàliques: pont- pontet 
- Geminacions: moble, poble, regla , semmana 
- Accentuació diferencial respecte del castellà: estudiar, estudio, canvio... 
Per tant, caldrà planificar un treball sistemàtic de reconeixement de paraules, 
d’entonació, fonètica i expressivitat, considerant els mateixos elements que en 
qualsevol altra activitat d’ensenyament i aprenentatge, és a dir: 
- Els objectius que ens proposem 
- Els materials que utilitzarem 
- Les orientacions metodològiques que es donaran als alumnes 
- El context comunicatiu de les activitats 
- L’avaluació: els criteris i els instruments 
Per aconseguir un nivell de lectura expressiva adient, i en funció de l’edat i de la 
competència dels alumnes, caldrà modelar actuacions diverses encaminades a 
“preparar-se la lectura”, entre d’altres: 
- Llegir en silenci 
- Subratllar, o encerclar, les paraules que no es coneixen o que resulten poc 
conegudes i repetir-les diverses vegades 
- Identificar els mots que ens poden donar pistes d’expressivitat 
- Assegurar que s’entén TOT el text 
- Fixar-se en la puntuació. Remarcar, sobretot, els punts i seguit, els (...) i els 
(! ?) 
- Efectuar anotacions al marge relacionades amb l’entonació, si cal 
- Assajar la lectura (posició del cos, velocitat, volum i projecció de la veu)6 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
2.2. Àmbits de reflexió, decisió i revisió 
 
A l’apartat 3.2 de la part 1 de la guia s’explica el recorregut cíclic del treball de cada 
bloc del portafolis, passant per les diferents icones. 
 
 
A l’apartat 4.2 de la part 1 de la guia es fa referència a la necessitat de proporcionar als 
alumnes una bastida per començar a treballar amb el portafolis: per a molts potser 
representa una nova manera de treballar i, tot i que es tracta d’una eina personal i es 
pretén aconseguir el màxim d’autonomia en el seu ús, necessita un aprenentatge. Per 
aquest motiu es proposa intercalar sessions de reflexió col·lectives amb sessions en 
petits grups i sessions individuals: fer-ho col·lectivament i en petit grup servirà de 
model perquè ho practiquin de manera independent. 
 
 
 
7 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Com hem vist abans, sota l’epígraf “llegir en veu alta” hi ha una àmplia varietat 
d’aspectes a treballar, tots importants. No es pot pretendre, però, arribar a tots alhora, 
per això els agrupem en diferents àmbits: és qüestió de decidir, col·lectivament i 
individual, quin o quins àmbits es prioritzaran. Si els alumnes estan poc familiaritzats 
amb aquest tipus de treball reflexiu potser serà el mestre qui haurà de prendre la 
iniciativa a l’hora de decidir l’àmbit de treball. Si, en canvi, els alumnes ja han treballat 
altres blocs del portafolis, se’ls pot donar l’oportunitat que escullin ells, després de 
tenir una visió global del bloc i dels àmbits que inclou. 
A les taules següents s’ofereix una visió de conjunt de les accions que se’n poden 
desprendre, que es concretaran més avall. 
 
 Reflexió Decisió 
À
M
B
IT
S 
1. Actituds i aspectes emocionals que es relacionen 
amb la LVA. 
1.1. Millorar la confiança en mi 
mateix. 
1.2. Millorar el meu interès per llegir 
en veu alta. 
2. Preparació de la LVA. 
 
2.1. Preparar-me una lectura per 
llegir-la en veu alta. 
2.2. Assajar la lectura de diferents 
maneres. 
3. Percepció del propi nivell lector i del dels altres. 
 
3.1. Millorar en algun aspecte com 
llegeixo en veu alta. 
 
 
De l’àmbit de reflexió 1, Actituds i aspectes emocionals que es relacionen amb la LVA, 
se’n podrien derivar actuacions diverses. Aquí s’han especificat dos àmbits de decisió 
(Millorar la confiança en mi mateix i Millorar el meu interès per llegir en veu alta). Cal 
tenir en compte, però, que un altre camí de millora podria passar pel treball de la 
preparació de la lectura en veu alta (àmbit 2) o bé per la millora d’algun aspecte 
puntual de la LVA (àmbit 3). 
 
 
 
 
 
8 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
Revisió6 
Reviso... 
- Què em vaig proposar de millorar i quan ho vaig decidir 
Valoro... 
- Què he aconseguit i en quina data ho he verificat 
 
 
A continuació es desenvolupen els diferents àmbits, es relacionen amb les activitats 
del material de l’alumne i es fa una proposta d’activitats, algunes d’ampliació, 
individuals i col·lectives, per tal que el docent tingui un rebost on poder triar les que 
s’adeqüin més a les necessitats del grup. Aquestes orientacions serveixen per als dos 
cicles: s’indica entre parèntesi quan es refereix només a un dels dos cicles. 
Es tracta, només, de propostes, ja que serà cada mestre qui haurà de prendre les 
decisions en el marc de la seva aula. 
També hi trobareu algunes mostres d’aula, procedents dels centres de pilotatge i de 
les formacions telemàtiques fetes entre els anys 2013 i 2015. A l’annex d’aquesta 
secció proposem materials i orientacions per a algunes d’aquestes activitats 
(numerades i marcades amb *). 
S’han marcat amb color les activitats que poden servir com a evidència (de situació 
inicial, d’aplicació, de progrés, de resultat...). 
 
 
 
 
 
 
 
6 Les propostes de revisió són comunes a tots els àmbits. 
 
 
 
9 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
2.2.1. Actituds i aspectes emocionals que es relacionen amb la LVA (àmbit de 
reflexió 1) 
 
Reflexió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg. 9 i 10 (CM) i 10 i 11 
(CS), preguntes 1 i 4 
 
 
 
 
- Tenir una conversa sobre com se senten quan llegeixen davant dels 
altres (1*). 
Per introduir la conversa, es podria llegir abans algun fragment dels 
llibres recomanats a l’annex (2*), on el tema principal és la LVA: pot ser 
que els alumnes s’identifiquin amb algun dels protagonistes i que això 
afavoreixi la conversa. 
- Parlar sobre els beneficis que pot aportar la LVA (3*), tant a la persona 
que llegeix (com gaudeix en veure que els altres l’escolten, com millora 
la seva fluïdesa lectora...) com a qui l’escolta (té un bon model de LVA, 
accedeix a llibres a què per si sol potser no arribaria...). 
- Respondre individualment les preguntes 1 i 4. 
Proposar o recordar activitats de lectura en veu alta davant de diferents 
auditoris (4*). Demanar als alumnes que facin una breu reflexió escrita 
sobre com s’han sentit i què pot haver aportat de positiu l’activitat, tant a 
ells mateixos com a qui els escoltava. Aquests escrits poden guardar-se a 
l’apartat d’evidències. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Decisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg.12 (CS) 
 
Millorar la confiança en mi mateix (àmbit de decisió 1.1) 
- Encetar una conversa amb els alumnes sobre quines accions fan o 
poden fer per no posar-se nerviosos quan han de llegir davant dels 
altres (5*). En acabar es pot triar una de les actuacions que la majoria 
dels alumnes no fan i que hagin considerat que és important i formular-
la com a objectiu de millora col·lectiu (full de ruta*). És important que, 
com a grup, quan es pensin les activitats o actuacions que volen aplicar 
parteixin sempre del que ja estan fent a l’aula. 
- A CS, revisar la resposta de la pregunta 4. 
Millorar el meu interès per llegir en veu alta (àmbit de decisió 1.2) 
- Fer una llista de situacions susceptibles de fer una LVA comunicativa 
(6*). D’entre aquestes, escollir-ne alguna que la majoria dels alumnes no 
fan
7
 i que hagin considerat que és important, i formular-la com a 
objectiu de millora col·lectiu (full de ruta*). 
Pàg.12 (CM) i 14 (CS) Paral·lelament, cada alumne decidirà el seu objectiu de millora individual 
i les actuacions que durà a terme. 
 
- Es poden aprofitar les pàg. 16 (CM) i 18 (CS) per registrar les 
evidències desades. 
 
 
7 Tenir presents les orientacions de preparació de la lectura en veu alta que es fan a l’àmbit 2. 
 
 
 
 
11 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Revisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg.13 (CM) i pàg. 15 (CS) Reviso... què em vaig proposar millorar i quan ho vaig decidir. 
- Conversar amb els alumnes sobre els aspectes que es van 
proposar millorar col·lectivament. Després es pot fer el 
mateix individualment, amb ajuda dels materials. 
- Completar la informació de l’apartat: 
- Data inicial i objectiu de millora. 
- Data de revisió i valoració. 
Pàg.15 (CM) i 17 (CS) 
 
 
 
 
Valoro... què he aconseguit i en quina data ho he verificat. 
- Conversar amb els alumnes per valorar les millores 
aconseguides. Després es pot fer el mateix individualment, 
amb ajuda dels materials. 
- Completar la informació de l’apartat “Valoro què he 
après”: nombre d’aspectes millorats i propostes de millora 
futures. 
 
 
 
 
 
12 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Pàg. 13 1 14 (CM) i 15 i 16 (CS) Em faig... nous propòsits de millora. 
- Un cop revisatl’objectiu de millora i valorat què és el que 
s’ha aconseguit, és el moment de fer-se nous propòsits de 
millora, tant col·lectius com individuals, seguint el mateix 
procés. El procés tornaria així al moment de decisió 
d’actuacions per acomplir aquests nous propòsits de 
millora, en cas que fos necessari (desenvolupant així el 
caràcter cíclic, concèntric i reflexiu del portafolis). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Recull de respostes d’alumnes 
Pauta de reflexió (Escola Prat de la Riba, Reus) 
 
 
 
 
 
13 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Referent d’aula (Escola Joan Rebull, Reus) 
Escola Prat de la Riba (Reus) 
 
 
 
 
14 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
2.2.2. Preparació de la LVA (àmbit de reflexió 2) 
Reflexió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg. 9 (CM) i 10 (CS), 
preguntes 2 i 3 
 
 
Llegir les opcions de les activitats 2 i 3 col·lectivament o individual i 
establir una conversa sobre quines coses fa, o no, cadascú per preparar-
se una lectura en veu alta per als altres (7*). Escriure als punts suspensius 
si fan alguna altra cosa i posar aquestes activitats en comú. 
- Preparar col·lectivament una lectura en veu alta, tot reflexionant sobre 
les dificultats que presenta el text en funció de les habilitats lectores dels 
alumnes i tenint en compte els enunciats de l’activitat 2, així com altres 
idees per preparar el text (8*). 
Establir un codi per utilitzar individualment o per parelles quan es prepara 
una lectura que després s’haurà de llegir a un auditori (9*). 
 
 
Iniciar un referent d’aula
8
 que s’anirà ampliant a mesura que es treballin 
diferents aspectes de la lectura en veu alta segons el currículum. Els 
alumnes poden guardar una còpia del referent d’aula de manera 
individual a l’apartat de les evidències perquè el puguin consultar si han 
de preparar una lectura fora de l’aula (10*). 
- És necessària una bona comunicació família-escola. Per tal que els 
alumnes puguin rebre l’ajuda necessària per poder preparar les lectures, 
caldria que les famílies rebessin algun tipus d’orientació, que es podrien 
donar a les reunions de curs, a través d’una carta (11*)... 
- Proposar que, per parelles o individualment, escriguin com s’han 
preparat una lectura. Aquest escrit pot acompanyar el text i pot 
esdevenir una evidència que es guardarà a l’apartat corresponent. 
 
 
 
8 Entenem per referent d’aula la representació visual d’una informació compartida que permet a l’alumne resoldre els dubtes, 
recordar paraules, completar o omplir els buits que apareixen en situacions de lectura i escriptura (SEDEC, Seminaris d’escola, 
Tarragona, curs 1999-2000), a Sistematització del codi escrit: referents d’aula. Departament d’Ensenyament, 2013. 
 
 
 
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/96b3fc91-cde5-4b0c-86d7-177a59a5f2eb/15_sistematitzacio_codi_escrit_referents_aula_041213_MUD_c.pdf
 
 
 
15 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Decisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg. 11 (CM) i 12 (CS) 
 
 
 
 
 
 
 
Preparar-me una lectura per llegir-la en veu alta (àmbit de decisió 2.1) 
- Revisar les preguntes 2 i 6 (CM) i les preguntes 2 i 3 (CS). Reprendre la 
conversa amb els alumnes sobre quines accions fan quan s’han de 
preparar la lectura. 
 
 
 
 
 
 
 
Pàg. 12 (CM) i pàg. 14 (CS) - En acabar es pot triar una de les actuacions que la majoria dels alumnes 
no fan i que hagin considerat que és important, i formular-la com a 
objectiu de millora col·lectiu (full de ruta col·lectiu*). És important que, 
com a grup, quan es pensin les activitats o actuacions que volen aplicar 
parteixin sempre del que ja estan fent a l’aula. 
Paral·lelament, cada alumne decidirà el seu objectiu de millora 
individual i les actuacions que durà a terme. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Exemples d’actuacions que poden sortir en la pluja d’idees: 
Llegeixo el text sencer i miro d’entendre’l 
- Abans de llegir el text en veu alta, me’l llegiré en silenci. 
- Em fixaré més en el tipus de text i el relacionaré amb el que sé 
d’aquest tipus de text i com s’ha de llegir. 
- Em faré preguntes sobre què diu el text i què ens vol dir l’autor, i 
comprovaré si les meves respostes són correctes. 
- Buscaré textos que em siguin fàcils d’entendre. 
- ... 
Busco i assenyalo els signes de puntuació (. ? !) 
- Demanaré al professor o buscaré textos amb els signes de puntuació 
 
 
 
 
 
16 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
que hem anat treballant. Poden anar bé textos que reprodueixen per 
escrit converses: diàlegs, còmics, guions teatrals... 
- Marcaré els signes de puntuació treballats. 
- Practicaré l’entonació de diferents signes de puntuació... 
 
Busco les paraules que em costen de llegir i me les preparo 
- Faré pràctiques de lletrejar paraules, del dret i a l’inrevés. 
- Fragmentaré les paraules, primer llegiré els trossos i després els 
ajuntaré. 
- Les repetiré ... vegades. 
- Buscaré una altra paraula que se li assembli i que no em costi llegir-la 
per relacionar-l’hi. 
- Faré pràctiques pronunciant paraules a un ritme molt lent i exagerant 
la pronúncia dels diferents sons que les integren. 
- Observaré bons models i em fixaré com ho fan: posició i moviment 
dels llavis... 
 
Com a evidència de l’aplicació d’aquestes activitats es pot demanar que 
l’alumne es guardi els textos que s’ha preparat. 
Pàg.12 (CS) 
 
 
 
Pàg. 12 (CM) i pàg. 14 (CS) 
 
 
 
 
 
Assajar la lectura de diferents maneres (àmbit de decisió 2.2) 
- Conversar amb els alumnes sobre la importància d’assajar la lectura i les 
maneres de fer-ho (12* i 13*). Revisar que han respost la pregunta 3 (a 
cicle superior completar la pregunta de la pàgina 12). Per acabar la 
conversa es pot triar una de les actuacions que la majoria dels alumnes 
no fan i que hagin considerat que és important, i formular-la com a 
objectiu de millora de grup (full de ruta*). Paral·lelament, cada alumne 
decidirà el seu objectiu de millora individual i les actuacions que durà a 
terme. 
Exemples d’actuacions que poden sortir de la pluja d’idees: 
Assajo tot sol? 
- Llegiré el text primer en silenci ... vegades. 
- Llegiré el text en veu alta ... vegades. 
- Llegiré el text exagerant l’entonació. 
- ... 
 
Assajo davant d’algú? 
- Llegiré el text davant d’un company, d’algú de la família... i 
demanaré després de cada lectura la seva opinió perquè em 
digui una cosa que he fet bé i una cosa que encara podria 
 
 
 
 
17 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
millorar. 
- Llegiré el text davant d’algú amb un quadre de valoració dels 
aspectes que vull millorar. Després de llegir em comentarà el que 
ha observat. 
- ... 
 
Com a evidència l’alumne pot guardar el comentari que li ha fet la 
persona que l’ha escoltat. 
 
L’enregistro al mòbil 
- Demanaré al mestre textos que tinguin la versió àudio per poder 
simultaniejar la lectura amb l’audició del text enregistrat. 
- Demanaré a algú que considero que llegeix bé en veu alta que 
enregistri el text per poder-lo escoltar ... vegades. D’aquesta 
manera tindré un model a imitar. 
Després, mentre escolti el text enregistrat, seguiré el text escrit 
amb la vista o amb el dit. 
- M’enregistraré llegint el text i després m’escoltaré per veure 
quines coses he de millorar. Faré anotacions al text per millorar 
els aspectes dels quals no estic satisfet... 
L’enregistro en vídeo per valorar tant la veu com el gest i l’expressivitat 
(CS) 
- Enregistraré la lectura en vídeo per analitzar-medesprés, amb 
ajuda d’uns criteris, els gestos, la mirada, l’expressivitat... 
Com a evidència de les darreres actuacions es pot proposar a l’alumne 
que desi les gravacions. 
 
- Es poden aprofitar les pàg. 16 (CM) i 18 (CS) per registrar les 
evidències. 
 
 
 
 
 
 
 
18 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Revisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg.13 (CM) i pàg. 15 (CS) Reviso... què em vaig proposar de millorar i quan ho vaig 
decidir. 
- Conversar amb els alumnes sobre els aspectes que es van 
proposar millorar col·lectivament. Després es pot fer el 
mateix individualment, amb ajuda dels materials. 
- Completar la informació de l’apartat: 
- Data inicial i objectiu de millora. 
- Data de revisió i valoració. 
Pàg.15 (CM) i 17 (CS) 
 
 
 
 
Valoro... què he aconseguit i en quina data ho he verificat. 
- Conversar amb els alumnes per valorar les millores 
aconseguides. Després es pot fer el mateix individualment, 
amb ajuda dels materials. 
- Completar la informació de l’apartat “Valoro què he 
après”: nombre d’aspectes millorats i propostes de millora 
futures. 
 
 
 
 
 
19 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Pàg. 13 i 14 (CM) i 15 i 16 (CS) Em faig... nous propòsits de millora. 
- Un cop revisat l’objectiu de millora i valorat què és el que 
s’ha aconseguit, és el moment de fer-se nous propòsits de 
millora, tant col·lectius com individuals, seguint el mateix 
procés. El procés tornaria així al moment de decisió 
d’actuacions per complir aquests nous propòsits de 
millora, en cas que fos necessari (desenvolupant així el 
caràcter cíclic, concèntric i reflexiu del portafolis). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Referent per preparar la LVA (Escola Joaquim Blume, Sabadell) 
 
 
 
 
 
20 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Reflexió personal (Escola Joan Rebull, Reus) 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Referent d’aula per preparar la LVA (Escola Joan Rebull , Reus) 
 
 
 
21 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
2.2.3. Percepció del propi nivell lector i del dels altres 
 
 
Reflexió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg. 10 (CM) i pàg. 11 (CS) 
preguntes 5, 6 i 7 
 
 
- Escoltar una bona lectura en veu alta: model del docent, recursos 
digitals (14*), alumnes...; valorar conjuntament quines característiques 
tenen que les fan de qualitat (15*). Aquestes característiques es poden 
penjar com a referent d’aula i guardar-les, també, a l’apartat de les 
evidències. 
- Proposar als alumnes que s’enregistrin llegint un text i que després 
s’escoltin per prendre consciència del seu nivell lector amb l’ajuda d’una 
pauta d’autoavaluació o rúbrica qualitativa
9
 (16*, 17*). Aquesta pauta es 
pot guardar a l’apartat d’evidències (evidència de situació inicial de 
caràcter qualitatiu). 
- Respondre individualment la pregunta 5. 
-Disposar de pautes d’observació (18*) per valorar la lectura en veu alta 
dels companys (els aspectes que s’han treballat a classe). 
-Contestar les preguntes 6 i 7. Prendre consciència del temps (freqüència) 
que es dedica a llegir en veu alta (19*). Les anotacions del calendari 
poden guardar-se a l’apartat d’evidències. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9 L’ús de rúbriques facilita que l’alumne pugui identificar el punt de partida inicial reconeixent el que ja sap fer, i veure fins a on 
arriben les seves habilitats, cosa que li permet acotar el camí que li queda per recórrer. 
 
 
 
 
22 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
Decisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg. 11 (CM) i pàg. 13 (CS) - Conversar amb els alumnes sobre quina relació hi ha entre preparar-se 
la lectura, assajar-la i millorar els aspectes que ens demanen al 
portafolis. Completar les pàg. 11 (CM) i 13 (CS). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pàg. 12 (CM) i 14 (CS) 
 
 
 
 
 
 
- Per acabar la conversa, es pot triar una de les actuacions que la majoria 
dels alumnes no fan i que hagin considerat que és important, i formular-
la com a objectiu de millora de grup
10
 (full de ruta*). Paral·lelament, 
cada alumne pot formular el seu objectiu de millora individual. 
Exemples d’actuacions que poden sortir en la pluja d’idees: 
He llegit sense encallar-me? 
- Abans de llegir en veu alta davant d’altres ho he d’assajar molt 
bé, per exemple un mínim de .... vegades. 
- Em comprometo a llegir en veu alta cada dia textos molt 
 
10 Si s’ha fet servir una rúbrica d’avaluació per verificar el punt de partida de cada alumne, pot resultar interessant compartir de 
nou amb ells aquesta rúbrica a fi de determinar si l’objectiu de millora plantejat es correspon amb una de les fites graduades de la 
rúbrica d’avaluació. També es pot fer servir la rúbrica per definir l’objectiu de millora posant atenció en les fites de nivell superior 
que superen el punt de partida de l’alumnat. En ambdós casos, l’alumnat només ha de considerar quines actuacions li permetrien 
assolir amb èxit aquest objectiu de millora. L’important, ara, és ajudar l’alumne a concretar aquest objectiu en les actuacions que li 
poden permetre reeixir en la seva proposta de partida. 
 
 
 
 
 
23 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Decisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
 diversos: els enunciats dels exercicis, un poema, les tanques 
publicitàries de camí a l’escola, els avisos i informacions de 
l’escola que arriben a casa, la lectura d’abans d’anar a dormir... 
- Crec que seria necessari que cada dia llegís durant ... minuts 
davant d’un adult (el pare, la mare, l’avi...) i que fos sincer i em 
donés la seva opinió sobre com ho he fet. 
- Faré pràctiques llegint textos o fragments com si es tractés d’una 
cantarella (intentant buscar un ritme que es va repetint). 
Em deuen haver sentit bé? 
- Assajaré la lectura mirant de projectar la veu lluny. 
- M’imaginaré que llegeixo en un espai molt gran i adequo la veu a 
aquest espai imaginari. 
- Em prepararé bé la lectura per tenir seguretat a l’hora de llegir-la 
i així trobar un volum de veu adequat a la situació de lectura. 
- ... 
He fet una lectura interessant per als qui m’han escoltat? 
- Abans de llegir el text en veu alta me’l prepararé molt bé. Miraré 
d’entendre’l, m’imaginaré el que explica, pensaré quina intenció 
té l’autor i miraré de transmetre aquesta intenció. 
- M’imaginaré que sóc en un telenotícies i llegiré com si expliqués 
el que posa al text. 
- M’imaginaré que estic representant una obra de teatre i llegiré 
en veu alta intentant comunicar els sentiments i els estats 
d’ànims... 
- ... 
He vocalitzat bé el text i he pronunciat correctament els sons? 
- Faré pràctiques per assajar, davant d’un mirall, aquells sons que 
em solen ser més difícils. 
- Em marcaré els sons que em costen més per fixar-m’hi quan 
llegeixo. 
 
Es pot proposar que els alumnes guardin com a evidència el text amb els 
sons marcats. 
 
 
 
24 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Decisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
 
- Es poden aprofitar les pàg. 16 (CM) i 18 (CS) per registrar les 
evidències. 
 
Revisió 
Material de l‘alumnat Activitats 
Pàg.13 (CM) i pàg. 15 (CS) Reviso... què em vaig proposar de millorar i quan ho vaig 
decidir. 
- Conversar amb els alumnes sobre els aspectes que es van 
proposar millorar col·lectivament. Després es pot fer el 
mateix a individualment, amb ajuda dels materials. 
- Completar la informació de l’apartat: 
- Data inicial i objectiu de millora. 
- Datade revisió i valoració. 
Pàg.15 (CM) i 17 (CS) 
 
 
 
 
Valoro... què he aconseguit i en quina data ho he verificat. 
- Conversar amb els alumnes per valorar les millores 
aconseguides. Després es pot fer el mateix individualment, 
amb ajuda dels materials. 
- Completar la informació de l’apartat “Valoro què he 
après”: nombre d’aspectes millorats i propostes de millora 
futures. 
 
 
 
 
 
25 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Pàg. 13 a 15 (CM) i 15 a 17 (CS) Decideixo... nous propòsits de millora. 
- Un cop revisat l’objectiu de millora i valorat què és el que 
s’ha aconseguit, és el moment de fer-se nous propòsits de 
millora, tant col·lectius com individuals, seguint el mateix 
procés. El procés tornaria així al moment de decisió 
d’actuacions per acomplir aquests nous propòsits de 
millora, en cas que fos necessari (desenvolupant així el 
caràcter cíclic, concèntric i reflexiu del portafolis). 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Registre de temps de lectura en veu alta (Escola Lluís Vives, Castelldefels) 
 
 
 
 
 
26 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Objectius de millora (Escola Collserola, Cerdanyola del Vallès) 
Exemple de revisió (Escola Joaquim Blume, Sabadell) 
 
 
 
27 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
2.3. Annex: Llegeixo en veu alta 
 
Àmbit 1: Actituds i aspectes emocionals que es relacionen amb la LVA 
1* Guió de conversa 
- Com us sentiu quan llegiu? 
o Teniu vergonya? 
o Us poseu nerviosos? 
o Esteu tensos? 
o ... 
- Penseu que quan llegiu en veu alta davant dels altres ho feu pitjor que quan llegiu en veu alta sols? 
Per què penseu que us passa, això? 
- Quines coses us fan sentir segurs quan llegiu en veu alta davant dels altres? 
- Algú té algun truc per no posar-se nerviós quan llegeix davant dels altres? 
- Quan esteu llegint en veu alta, us molesta algun comportament, comentari... dels companys i 
companyes? 
- Us molesta que us corregeixin quan us equivoqueu? Què preferiu, que us corregeixin o que us 
deixin un temps perquè vosaltres us adoneu que us heu equivocat i proveu de llegir correctament? 
- Què preferiu, saber amb temps quin fragment haureu de llegir en veu alta per preparar-vos o que 
us facin llegir un fragment per sorpresa? 
- Us agrada llegir en veu alta? Per què? 
- ... 
 
2* Recursos 
MM. MEDALLA. Per què no llegeixes, Alba? Relat. [En línia] http://relatsencatala.cat/relat/per-
que-no-llegeixes-alba/1013169 
Sinopsi 
L’Alba té set anys i encara no llegeix. Ella està preocupada, però per sort l’àvia l’ajudarà. El seu 
http://relatsencatala.cat/relat/per-que-no-llegeixes-alba/1013169
http://relatsencatala.cat/relat/per-que-no-llegeixes-alba/1013169
 
 
 
28 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
problema és la dislèxia, i reconeixent el problema i amb molta paciència ella també aprendrà a llegir. 
 
M. GALÍCIA. Agència de lectura. Barcelona: Barcanova, 2009. Sopa de llibres. 
 
Sinopsi 
La Clara, un bon dia, té una idea brillant: muntar una agència de lectura. Està 
convençuda que una agència de lectura ha de ser, per força, un bon negoci, i no 
entén como és que fins aquell moment a ningú no se li ha acudit muntar-ne una. 
"De segur que hi ha persones que necessiten que els llegeixin en veu alta, per 
exemple gent gran, amb la vista cansada, persones malaltes o convalescents...", 
pensa la Clara. "I també pares amb nens petits que necessiten lectors de contes d’abans d’anar a 
dormir". 
 
3* Aspectes positius de la LVA 11 
- Fa possible que nens i nenes gaudeixin de textos que estan fora de l’abast de les seves possibilitats 
com a lectors. 
- Ensenya als alumnes que aprendre a llegir té sentit (per accedir als textos). 
- Posa a la seva disposició un llenguatge ric (llenguatge literari) i permet arribar a estructures 
lingüístiques diferents de les que fan servir normalment en el seu llenguatge. 
- Permet establir relacions intertextuals amb altres obres que ja coneixen o han llegit. 
- Ajuda tot el grup a compartir unes referències lectores comunes. 
- Incita a la lectura autònoma si es llegeixen fragments d’obres al seu abast. 
 
 
 
 
 
 
 
 
11 A partir de T. COLOMER. Introducción a la literatura infantil y juvenil actual. Madrid: Síntesis, 2010. 
 
 
 
29 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
4* Exemples de situacions de LVA 
- Lectura de/d’: 
o contes a germans més petits 
o el poema de Nadal a l’escola o a casa 
o algun poema o obra de teatre davant els companys 
o contes als fillols (padrins de lectura) 
o alguna notícia o text escrit per ell mateix 
o d’un text per torns, a la classe 
o d’un text als avis, als pares 
o ... 
 
 
5* Què fem/podem fer per no posar-nos nerviosos quan llegim en veu alta? 
- Pensar que: 
o m’he preparat la lectura, 
o pensar que ningú no es riurà de mi, 
o si a casa ho he llegit davant del pare i la mare i ho he fet bé, ara també em sortirà bé. 
o Els altres no saben què llegiré, i probablement els agradarà. 
- Imaginar que estic sol amb la meva lectura. 
- Imaginar que estic llegint davant dels meus pares. 
- Confiar més en mi. 
- No distreure’m, pensar només en la lectura. 
 
6* Situacions de LVA comunicativa: exemples 
- Un alumne es prepara la lectura d’una notícia que ha escrit i la llegeix als altres, que no la coneixen. 
També es pot fer amb una notícia del diari que hagi trobat interessant. 
- Preparació de la lectura d’un conte o poema per anar a llegir-lo a una altra classe. 
- Lectura per fragments d’un llibre: cada dia un alumne diferent es prepara la lectura d’un fragment 
d’un llibre i el llegeix en entrar al matí a l’aula, amb el faristol. 
- Padrins de lectura: un alumne gran es prepara la lectura d’un conte per al seu fillol. 
- Lectura de textos de ciències (projectes) a la resta de grups de treballs. 
- L’encarregat del temps escriu un petit informe setmanal sobre el temps que ha fet i el llegeix als 
seus companys. 
- ... 
 
 
 
 
 
30 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Àmbit 2: preparació de la LVA 
 
7* Guió de conversa sobre la preparació d’una lectura en veu alta 
- Creieu que és important preparar-se una lectura abans de llegir-la en veu alta? Ho feu, vosaltres? Ho 
fem, a classe?
12
 Ho feu quan heu de llegir a les àrees que no són les de llengua? 
- Penseu que per llegir bé un text és necessari haver-lo entès? Per què? Això té la mateixa importància 
si els que us escolten tenen el text al davant i el poden seguir que si no el tenen? 
- Per què penseu que es proposa que s’assenyalin els signes de puntuació? Quina relació tenen a l’hora 
de llegir bé un text en veu alta. Ho feu, vosaltres? 
- Tothom té dificultats per llegir determinades paraules, perquè no les coneix, perquè són molt 
llargues, perquè estan escrites en un altre idioma, perquè tenen algun so que no li acaba de sortir... 
Us passa, això, a vosaltres? Feu alguna cosa per preparar-vos aquestes paraules? 
 
8* Preparació d’una lectura en veu alta 
IDEES PER PREPARAR UN TEXT 
- Llegir-lo en silenci. 
- Subratllar, o encerclar, les paraules que no es coneixen o que resulten poc conegudes i repetir-
les diverses vegades. 
- Encerclar els sons que costen de pronunciar. 
- Identificar els mots que ens poden donar pistes d’expressivitat.(CS) 
- Assegurar que s’entén TOT el text. 
- Fixar-se en la puntuació. Remarcar, sobretot, els punts i seguit, els (...) i els (! ?) 
- Efectuar anotacions al marge relacionades amb l’entonació, si cal. (CS) 
- Jugar amb la intensitat de la veu per donar expressivitat. (CS) 
- Llegir el texten veu alta. 
- Rellegir-lo en silenci i en veu alta. 
- Assajar la lectura (posició del cos, velocitat, volum i projecció de la veu).(CS) 
 
 
 
 
12 Cada mestre ha d’adequar el guió de conversa en funció dels aspectes que ja es treballen a l’aula. 
 
 
 
31 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
9* Exemples de codis per preparar la lectura 
 
 
Codi per considerar els aspectes de fonètica
13
. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13
 Els exemples són del català central. Fenòmens com les geminacions, vocals àtones... presenten comportaments diferents 
segons la distribució dialectal del domini lingüístic del català. Per a més informació, podeu consultar: 
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000072.pdf 
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000072.pdf
 
 
 
32 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
10* Referent d’aula per a la preparació de la lectura 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11* Preparació de la lectura a casa: exemple de nota a les famílies 
 
Benvolgudes famílies, 
Aquesta setmana en/la …………………………. 
s’ha de preparar la lectura d’un conte per llegir-lo a un grup 
d’alumnes de la classe dels caragols (P-4). Us demanem que 
l’ajudeu a assajar-lo. 
Al text trobareu les marques i consideracions que ell/ella 
mateix/a ha cregut convenient de tenir en compte per fer-ho bé. Podeu demanar-li 
aclariments sobre aquestes consideracions perquè s’han treballat a classe. 
Escolteu-lo/la i feu-li suggeriments en funció de les consideracions que ell/ella ha 
elaborat, i valoreu-li l’esforç que està fent. 
Gràcies. 
Els mestres 
 
 
 
33 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
12* Guió de conversa sobre l’assaig de la lectura 
- Què vol dir la paraula assajar? Com l’explicaríeu? Coneixeu alguna feina que les persones hagin 
d’assajar molt perquè els surti bé el que han de fer? Creieu que assajar vol dir només repetir? 
- Com es pot millorar en els assajos? Per millorar és necessari que algú et digui en què has de 
millorar, o un mateix ja se n’adona? 
- Vosaltres assageu la lectura que heu de llegir en veu alta? Com l’assageu? Penseu que es poden 
combinar aquestes maneres d’assajar? 
- Us heu enregistrat mai una lectura amb l’ordinador, amb el mòbil, amb l’mp3...? Creieu que pot 
ser una bona manera d’adonar-vos del que us cal millorar? Per què? 
- (CS) Si en lloc d’enregistrar-nos només la veu ens enregistrem la imatge, què més podem 
observar? Creieu que és important en la lectura? 
 
13* Recursos per assajar la lectura 
- Micròfons d’ordinador. Donen formalitat i engresquen els alumnes perquè fan veure que són 
locutors o conferenciants. 
- Gravar-se i escoltar-se ells mateixos. Fer servir el programari adequat (Audacity) per a 
l’enregistrament dels textos. 
- Textos per fer lectures dramatitzades. N’hi ha per a infantil, primària, secundària i nouvinguts. 
La pàgina inicial, que és del CRP del Tarragonès, remet a altres enllaços amb un interessant 
recull de textos teatrals adequats per treballar amb els alumnes. 
- Lectura en veu alta de còmics. El llenguatge del còmic recull els recursos expressius de la 
llengua oral com ara onomatopeies, o lletres amb diferents tipologies textuals que indiquen 
emocions i sentiments dels personatges. Uns i altres esdevenen indicadors per a l’alumne de 
quan ha de canviar el to de veu o de quan ha de donar més èmfasi, cosa que facilita la lectura 
en veu alta. El CRP de l’Hospitalet recull en una maleta còmics adequats per treballar a cicle 
superior que ens poden facilitar la cerca de títols adequats per treballar amb els alumnes. 
 
 
https://sites.google.com/a/xtec.cat/el-teatre/textos-per-representar
https://sites.google.com/a/xtec.cat/crp-hospitalet/materials-i-recursos/maletes/maletes/lamaletadelcomic
 
 
 
34 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
 
 
 
 
Col·lecció de contes populars d’arreu del món. A més de trobar-los en català, es poden 
escoltar en les llengües d’origen. 
 
Àmbit 3: percepció del propi nivell lector i del dels altres 
14* Recursos digitals 
- Recursos TIC de contes enregistrats: 
 
 
 
- Biblioteca online d’àudiollibres: Arxius sonors de materials de lectura fàcil amb la possibilitat de 
conèixer diferents variants dialectals de la llengua. 
- Contes portats pel vent. Associació e-kre@ 
 
 
 
 
 
 
 
- Emilia BALAGUERÓ i altres. Mosaic. Castellnou edicions. 
 
 
 
 
 
 
- Llibres amb acompanyament d’àudio (CD): 
 
 
Recull de trenta-quatre textos de tipologia textual diversa, 
acompanyats d’activitats de comprensió lectora. 
El llibre inclou dos CD amb les lectures enregistrades en català 
central i català nord-occidental. 
- Una mà de contes. http://www.super3.cat/unamadecontes/inici/contes/ 
- Poesi@.com http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm 
 
- Editorial Peralt Montagut 
- Editorial Combel. Col·lecció El cavall volador clàssic. 
- Contes de la bressola.
1
 Col·lecció de contes amb l’objectiu de 
preservar la llengua a la Catalunya Nord. 
- Col·lecció Lluerna, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat: 
poemes, cançons, contes... acompanyats d’àudio.
1
 
 
http://www.lecturafacil.net/
http://www.super3.cat/unamadecontes/inici/contes/
mailto:Poesi@.com
http://www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm
 
 
 
35 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
15* Taula per valorar la lectura 
CRITERIS QUE TINC 
EN COMPTE 
1 2 3 4 
To i entonació 
Pauses 
Ritme i velocitat 
Pronúncia i dicció 
 
16* Rúbrica per valorar la qualitat de la lectura14 
 
 
 
 
14 A partir de : http://comprension-lectora.org/un-cronometro-o-mejor-una-rubrica-para-medir-la-fluidez-lectora/ [Consulta: 11 
de febrer de 2015] 
 
http://comprension-lectora.org/un-cronometro-o-mejor-una-rubrica-para-medir-la-fluidez-lectora/
 
 
 
36 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
17* Pauta d’autoavaluació 
Com llegeixo en veu alta? 1 2 3 4 
Se m’entén bé? 
Canvio el to de veu al llarg de la lectura? 
El ritme de la lectura és adequat, ni molt lent ni 
molt ràpid? 
 
Faig pauses breus quan trobo un punt? 
M’ha agradat sentir-me? 
1 Molt 2 Força 3 Poc 4 Gens 
18* Pauta de valoració dels companys 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
37 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
19* Registre del temps de lectura en veu alta 
 
 
 
38 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
Per saber-ne més... 
Si voleu ampliar els coneixements i veure altres possibilitats de treball a l’aula, us recomanem el llibre 
La llengua oral a l’escola. 10 experiències didàctiques, de Juli Palou i Carmina Bosch, publicat per 
l’editorial Graó (número 143). 
Dins de la formació de l’Impuls de la lectura trobareu la conferència La lectura en veu alta, de Berta 
Giraut. Es va dur a terme el curs 2011-2012 dins el cicle de conferències de l’Impuls de la lectura del 
Departament d’Ensenyament, dirigides a professorat d'educació infantil, primària i secundària. 
També es porta a terme anualment el Certamen Nacional de Lectura en Veu Alta, organitzat per la 
Fundació Enciclopèdia Catalana: http://www.lecturaenveualta.cat/ 
 
 
Revisió de tots els àmbits 
 
20* Guió de conversa per revisar les millores aconseguides 
- Què ens havíem/m’havia plantejat de millorar? 
- Hem/he acomplert el compromís pactat? 
- Com ha anat el procés? 
o Amb quines dificultats ens hem/m’he trobat? 
o Quines solucionsvam/vaig decidir? 
- Què ens/em ha sorprès que no havíem/havia previst? 
- Quines observacions fan els companys/es de la nostra/meva feina? 
- Hem/he incorporat els suggeriments que ens/m’han anat fent? 
- .... 
 
21* Guió de conversa per fer la valoració (he millorat?) 
- Com valorem/valoro la feina feta: bona, indiferent o millorable? Per què? 
- Estem/estic satisfet(s) dels resultats obtinguts? 
- Com valorem/valoro el resultat que he obtingut: bo, indiferent o millorable? Per què? 
- Quines observacions fan els companys/es, docent o família dels resultats obtinguts? 
- ... 
 
 
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=86479
http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura
http://www.lecturaenveualta.cat/
 
 
 
39 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
22* Suggeriment d’instruments que es poden utilitzar en aquest apartat: 
Quadre d’autovaloració 
Un quadre d’autovaloració ha de servir a l’alumnat per prendre consciència sobre el que ha aconseguit. 
Rúbrica d’avaluació 
Una rúbrica és una matriu d’avaluació que permet a l’alumne reflexionar sobre el procés aplicat en la 
tasca i quin és el nivell aconseguit segons els barems i criteris definits. Una rúbrica ajuda els alumnes a 
fer pensar, els orienta sobre què s’espera d’ells, els fa fixar en tots els detalls i, en definitiva, els facilita 
fer millor un treball i saber què han de millorar. 
Si ql vostre centre feu servir aquest mètode d’avaluació us en recomanem l’aplicació al portafolis. Us 
proposem, també tres vies d’aplicació (de la més genèrica a la més reflexiva): 
a) Compartir amb l’alumne la rúbrica (elaborada pel docent). L’alumne marca el nivell assolit 
segons la percepció de la feina feta i el progrés aconseguits. 
b) Presentar una rúbrica mig buida (apareixen tots els criteris d’avaluació i els nivells no són plens 
–hi ha buits per completar-). En una conversa amb el grup/alumne es pot acordar què caldria 
tenir en consideració en aquell nivell concret). Després l’alumne marca quin és el seu nivell. 
c) Construir, conjuntament amb l’alumne i fent-ho en el seu registre (d’una manera entenedora 
per a ell/a), la rúbrica d’avaluació. Aquesta possibilitat comporta seguir els següents passos: 
a. Iniciar una conversa a l’aula per identificar criteris d’èxit per a cadascun dels temes: 
“Quan he de fer ...X... què em fa dir que està bé, perfecte?”. 
b. Un cop s’han identificat els criteris d’èxit de la tasca és el moment de practicar-ho 
d’una manera molt senzilla. El grup classe, individualment o en parelles, pot practicar 
i valorar si els criteris acordats s’han aconseguit, o no. 
c. Quan l’alumne té clar que valorar qualsevol tasca o activitat implica decidir i definir 
quins seran els criteris d’avaluació és el moment d’entrar en els barems. En aquesta 
situació, la conversa ha de portar a establir una escala de qualificació, una gradació de 
més nivell (màxima perfecció) a menys nivell (mínima perfecció), o a l’inrevés. Com a 
norma general podem considerar quatre escales d’assoliment: just, correcte, bé i 
excel·lent (o bé d’altres com novell, aprenent, avançat i expert). 
Contrast d’evidències 
Recuperar les evidències anteriors (Com ho faig?) i comparar-les amb els últims productes aconseguits 
(activitats, feines, treballs corresponents a l’aplicació de les actuacions proposades) pot servir al grup i 
a l’alumne per evidenciar una millora, o no. La conversa i l’acompanyament del docent han de facilitar 
la valoració de l’alumnat. 
Demostració pràctica 
L’alumnat pot demostrar la millora assolida posant-se a prova en una nova situació de lectura davant 
 
 
 
40 
Guia del Portafolis de lectura: part 2 
 
Ll
e
ge
ix
o
 e
n
 v
e
u
 a
lt
a 
del docent, dels companys de classe o de la família a fi de constatar la millora aconseguida. 
 
 
23. Exemple de referent d’aula per a la revisió: 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Actuació 1 
...........................................................................
........................................................................... 
 
Actuació 2 
...........................................................................
........................................................................... 
 
Objectiu de millora col·lectiu: 
...........................................................................................................................................................
......................................................................................................................................................... 
 
Full de ruta col·lectiu