13-valles-oriental

Vista previa del material en texto

Pla director urbanístic 
de les àrees residencials
estratègiques de l’àmbit del 
Vallès Oriental
Redacció i coordinació del PDU
BAU-B. Arquitectura i Urbanisme, SL
Equip redactor de la 
documentació ambiental
Minuartia Estudis Ambientals, SL
1 2
412
Les àrees residencials estratègiques ARE
12
Dades de síntesi del conjunt del PDU del Vallès Oriental
Densitat 
61 hab./ha
Habitatges protegits 
2.312
Habitatges lliures 
2.052
Total d’habitatges 
4.364
Sostre residencial lliure 
201.539,00 m2st
Sostre residencial 
protegit 
196.242,00 m2st
Sostre altres usos 
80.195,37 m2st
Total sostre 
477.976,37 m2st
Superfície PDU 
727.965,33 m2
Superfície computable 
712.282,33 m2
Sòl públic 
556.993,59 m2
Sòl privat 
170.971,74 m2
La Llagosta
Parets del Vallès
Montmeló
Granollers
La Roca del Vallès
Sant Celoni
El Vallès Oriental correspon a un dels braços d’expansió 
metropolitana de Barcelona i recull gran part de la nova dinàmica 
urbanística del sector urbà central català. Podem observar diferents 
intensitats de desenvolupament al llarg del corredor: des d’un 
de més compacte allà on s’acaba el sistema urbà continu, com 
la Llagosta o Montmeló, fins a un de més obert en el territori 
com Cardedeu o Sant Celoni. En major o menor mesura, totes i 
El Pla implica la creació d’uns 2.500 
habitatges lliures, més de 2.700 
habitatges de protecció pública, prop 
de 45.000 m2 de terciari en planta 
baixa i més de 42.000 m2 de terciari en 
alçada. També es preveu la construcció 
d’equipaments en cadascun dels 
sectors, en funció de les necessitats 
actuals i futures. 
Pla director urbanístic 
de les àrees residencials estratègiques 
de l’àmbit del Vallès Oriental
Joan Busquets
52,98%
76,51%
47,02%
23,49%
42,17%
41,06%
16,77%
Sòl públic
Sòl privat
Sostre residencial protegit
Sostre residencial lliure
Sostre altres usos
Habitatges protegits
Habitatges lliures
Superfície PDU Distribució sostre Distribució d’habitatges
413
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
414
Les àrees residencials estratègiques ARE
cadascuna de les ARE proposades al PDU del Vallès Oriental estan 
limitades per infraestructures principals de xarxa viària i ferrocarril que 
ressegueixen paral·lelament les conques hidrogràfiques. 
Seguint la legislació que dóna lloc a la iniciativa del PDU els objectius 
prioritaris són els d’aconseguir habitatge assequible, en una bona 
condició urbana i en un temps reduït. Dins d’aquest marc, les línies 
importants que han guiat el procés d’elaboració del Pla director 
urbanístic del Vallès Oriental són:
1. El PDU és una operació estratègica i singular de planejament
El procediment del PDU permet poder disposar de sòl per a 
l’habitatge a curt termini i alhora també permet definir unes 
condicions especials d’ordenació de l’habitatge. Si bé hi ha sòl 
disponible a Catalunya i els plans parcials de desenvolupament 
recent tenen reserves de sòl per a habitatge protegit, d’acord 
amb la legislació vigent, la seva distribució és en general bastant 
fragmentària i és difícil obtenir una imbricació forta entre l’habitatge 
lliure i el protegit.
El PDU ha estat una oportunitat per a permetre solucions més 
integradores entre els diferents tipus d’habitatge. D’entrada, 
s’ha pensat en el valor del sector residencial en si mateix amb 
independència de les formes de tinència i/o de les tipologies dels 
habitatges. S’ha diversificat el llenguatge de les diverses peces d’un 
mateix conjunt. D’altra banda, s’ha considerat el valor de l’ordenació 
mixta incloent-hi activitats compatibles amb l’habitatge.
S’ha considerat que hi ha dos tipus d’ordenacions, en funció de la 
seva immediata relació amb el nucli urbà: ja siguin més autònomes, 
com pot ser el cas de Cardedeu i Sant Celoni, o bé més contínues, 
com pot ser el cas de la Llagosta, Montmeló i Granollers. 
2. L’habitatge necessita uns serveis urbans 
Aconseguir la condició urbana vol dir situar els nous habitatges 
en una estructura de ciutat per tal de poder gaudir de serveis i 
oportunitats d’intercanvi, però també vol dir dotar-lo d’una densitat 
que li permeti un ús intens dels espais públics i col·lectius.
415
3. Formes de promoció creatives i innovadores 
Els components mediambientals i de desenvolupament durable 
tenen la seva presència tant en l’edificació com en les formes 
urbanes proposades. Són components que es troben en fase 
experimental i, per tant, caldrà avançar en alguns projectes pilot que 
permetin extreure unes primeres conclusions abans de començar 
amb la resta.
4. Sistemes morfològics 
L’estudi d’uns models morfològics que a escala del PDU ha permès 
prendre les decisions adequades sobre la forma de la ciutat i dels 
seus espais principals, també ha permès establir un vocabulari 
de formes urbanes i de models tipològics bastant oberts per tal 
d’avançar en la definició espacial de les propostes d’ordenació, fent 
la discussió entre el PDU i una ordenació més creativa.
S’empren diferents models residencials: habitatge ‘en catifa’, 
habitatge ‘en línia’, habitatge ‘en bloc residencial’, habitatge ‘en 
viles’, habitatge ‘en sistemes d’alfabet’, i corresponen a formes 
urbanes amb densitats diferents i que permeten desenvolupaments 
arquitectònics d’escala i gra molt diversos. Han estat la llavor que 
ha permès a cada projecte buscar una diversitat espacial en la seva 
ordenació urbanística.
La lectura de l’estructura urbana existent dels sectors més 
immediats ha permès entendre com els nous sectors residencials 
s’hi inscriuen, conjuntament amb una definició precisa del espais 
públics. Aquests nous sectors han reforçat la contribució de les 
ordenacions a la forma general de cada ciutat. Aquí la discussió 
sobre la ubicació dels equipaments i dels espais públics lligats a la 
residència ha estat fonamental.
Sobre aquestes bases s’ha treballat per a poder aconseguir una 
estratègia que sota la base d’un procés de desplegament de 
l’habitatge protegit permeti desenvolupar veritables sectors urbans 
en cadascuna de les ciutats on el PDU del Vallès Oriental intervé.
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
416
Sòl públic
Sòl privat
Sostre residencial lliure
Sostre residencial protegit
Sostre altres usos
Superfície ARE Distribució de sostres
Les àrees residencials estratègiques ARE
Granollers
Sector 129-la Bòbila
Superfície ARE
211.939,00 m2s
Superfície computable
209.001,00 m2s
Sòl públic 
160.017,00 m2s
Sòl privat 
51.922,00 m2s
Sostre residencial lliure
67.331,00 m2st
Sostre residencial protegit
60.160,00 m2st 
Sostre altres usos 
18.810,00 m2st
Total sostre 
146.301,00 m2st
75,50%
24,50%
41,12% 46,02%
12,86%
El projecte de l’ARE a Granollers es construeix a partir de tres malles interrelacionades, 
que serveixen d’articulació del territori i la ciutat existent: una primera malla verda de grans 
espais arbrats i amb vegetació de xerojardineria al llarg de totes les infraestructures viàries; 
una segona malla de sendes verdes, constituïda per les traces dels camins històrics, les 
margenals agrícoles i les arbredes preexistents o perllongades; i finalment, una tercera 
malla de nous carrers-espais urbans, on es combina l’accessibilitat viària amb les voreres 
d’amplada variable, que augmenten l’estàndard i la qualitat de l’espai públic amb els verds 
lineals. 
Aquest és un barri que es veu de prop i de lluny i que combina les escales del gaudi 
paisatgístic. Per aquest motiu, l’alçat frontal que ofereix el barri mostra la disposició 
alterna d’arquitectures construïdes i de masses arbòries, seguint l’analogia als paisatges 
de bancals de conreu. De prop, el barri s’organitza en espais públics de gran dimensió: 
els parcs lineals que ressegueixen les línies topogràfiques del territori, els espais verds de 
proximitat i els jardins comunitaris.
En les interseccions d’aquestes malles s’estratifiquen les unitats residencials, que 
combinen un triple model tipològic: les arquitectures en alçada a quatre vents, els blocs 
lineals articulats,susceptibles d’acollir i distribuir l’habitatge protegit, i les estores d’alta 
densitat i baixa alçada. La distribució graonada de les unitats residencials sobre dos vials 
principals busca una cota pertinent per a la seva disposició, evitant ultrapassar la carena 
topogràfica per tal de mantenir una de les qualitats més exemplars del paisatge cultural 
vallesà. Singularment, i a l’espera de l’ordenació dels espais ferroviaris, el front del ferrocarril 
es planteja com una plaça urbana d’usos mixtos amb una densitat residencial més alta, en 
coherència amb la condició singular principal d’aquest espai. Una operació urbanística que 
ha d’integrar l’oferta d’habitatge de renda lliure, l’habitatge protegit i l’habitatge dotacional 
públic conjuntament amb els usos terciaris i d’activitat econòmica.
Els trets definidors del model d’espai residencial que es proposen responen a la voluntat de 
projectar un nou espai residencial que ocupa una peça significativa del territori privilegiat 
del Vallès i de la ciutat de Granollers, per això el barri es planteja com: 
• Un barri-porta de la ciutat, per la seva posició estratègica en la confluència de l’eix 
ferroviari i de la ronda viària de Granollers.
El sector, definit com a porta de la ciutat, s’organitza 
en tres malles que combinen zones verdes i espais 
viaris per a aconseguir una bona integració amb el 
paisatge vallesà. En les interseccions de les malles se 
situen les unitats residencials, de diferents alçades, 
densitats i règims. 
Equip redactor 
Planejament derivat: 
Jornet-Llop-Pastor, SLP
Projecte bàsic i executiu d’urbanització: 
TADEC, SL
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
417
Habitatges protegits 
Habitatges lliures
Distribució d’habitatges
Densitat 
72 hab./ha
Habitatges protegits
752
Habitatges lliures
752
Total d’habitatges
1.504
50,00%50,00%
• Un ‘ecobarri’, per l’opció de projecte arquitectònic-urbanístic basat en l’aprofitament dels 
recursos ambientals del lloc (la vessant com a font de producció d’aigua, els bancals com 
a generadors d’un sistema de col·locació de les noves arquitectures i construccions en el 
pendent, l’orientació solar per disposar les arquitectures de l’habitabilitat a quatre vents...).
• Un barri-paisatge de transició entre la ciutat compacta i el paisatge de valls i turons 
del Vallès, explorant en la projecció del conjunt un sistema d’integració amb el sistema 
de parcs i sendes verdes de la ciutat i del territori, i disposant la nova arquitectura en la 
seqüència natural de les terrasses i marges, alineacions de vegetació, arbredes i camins 
longitudinals prototípics del paisatge vallesà.
• Un barri panoràmic, que s’estableix des de la seva estructura urbana frontal, pensada 
des de la panoràmica que generarà en el nou paisatge de Granollers des de l’entrada de 
Palou, una de les carreteres que formen part del conjunt de mesures exemplars en la nova 
política de qualitat dels paisatges urbans de Catalunya, endegats per la Direcció General 
d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya.
Zonificació
Sistemes
Sistema de parcs i jardins 
urbans, clau P
Sistema d’equipaments 
comunitaris, clau E
Sistema d’habitatge 
dotacional, clau Hd
Sistema 
d’infraestructures de 
serveis tècnics, clau St
Zones
Clau s-129, habitatge lliure
Clau s-129, habitatge 
protegit
Clau s-129 ter
418
Les àrees residencials estratègiques ARE
Ordenació
419
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
Seccions
420
Sòl públic
Sòl privat
Sostre residencial lliure
Sostre residencial protegit
Sostre altres usos
Superfície ARE Distribució de sostres
Les àrees residencials estratègiques ARE
La Llagosta
Les Planes II
Superfície ARE
61.585,63 m2s
Superfície computable
61.585,63 m2s
Sòl públic 
46.336,03 m2s
Sòl privat 
15.249,60 m2s
Sostre residencial lliure
21.838,00 m2st
Sostre residencial protegit
27.499,00 m2st 
Sostre altres usos 
15.718,00 m2st
Total sostre 
65.055,00 m2st
75,24%
24,76%
42,27%
33,57%
24,16%
Equip redactor 
Planejament derivat: 
Equip Xavier Claramunt
Projecte bàsic i executiu d’urbanització: 
Salvador Lujan, arq. 
José Rebollo, Ignacio Valero, eng., CCP, 
Juan Adrià, eng. tec. ind.
El sector està situat al sud del terme municipal de la Llagosta. L’àmbit d’actuació de 
l’ARE és discontinu i té una superfície de 6,16 ha. Presenta una topografia planera amb 
un pendent suau cap al carrer del Montseny. Està delimitat per sòl urbà consolidat a 
l’oest (sector Les Planes 1) i al nord; a l’est, per l’estació de Rodalies, les infraestructures 
ferroviàries i la carretera C-17; i al sud, pel límit del terme municipal amb la Riera Seca. Està 
envoltat completament per la trama de carrers i hi trobem majoritàriament zones d’erms 
d’antics camps de conreu. Conté dos edificis petits i un tram d’esplanada pavimentada 
amb solera de formigó que és utilitzada parcialment com a zona d’aparcament de vehicles.
El criteris generals de l’actuació s’emmarquen dins l’objectiu genèric de desenvolupar 
un àmbit de sòl residencial i de serveis i d’ordenar el creixement de la ciutat per tal 
de: compatibilitzar l’ordenació amb les preexistències que confronten amb l’àmbit de 
l’actuació; obtenir sòl per a espais verds, respectuós amb la topografia i que sigui de fàcil 
accés; crear una xarxa viària que s’adeqüi a la realitat del territori, a les necessitats de la 
nova implantació i als vials del casc urbà; i, per últim, obtenir sòl per a la formació d’espais 
públics urbans que incrementin la qualitat de vida dels habitants, així com sòl per als altres 
equipaments que es considerin oportuns per a la vida social i cultural de la ciutat.
Les previsions del PDU del Vallès Oriental, la topografia i les preexistències físiques 
juntament amb la delimitació de les franges de protecció del sistema ferroviari i les 
infraestructures viàries de l’autovia C-17 condicionen l’ordenació adoptada.
Amb la superfície disponible per al desenvolupament de la zona residencial, equivalent 
al 21,31 % del sector, s’ha considerat que l’ordenació definida per volumetria específica 
serà la que permeti garantir l’esponjament de l’espai, la transparència, l’assolellada, el 
perfil volumètric de la ciutat, i la sostenibilitat, front a altres ordenacions definides per blocs 
lineals. Per això es considera que la millor ordenació és aquella desenvolupada sobre una 
única illa de tipus singular, ja que no es configura vialitat interna i tots els edificis queden 
suportats sobre el redimensionament del carrer de vora del sector Les Planes 1, amb 
Es tracta de l’última actuació de grans dimensions de 
sòl urbanitzable disponible que preveia el Pla general 
d’ordenació urbana de 1987 i té la classificació de sòl 
urbanitzable no programat. L’ARE pretén desenvolupar 
un àmbit de sòl residencial i de serveis, urbanitzat en 
condicions i a preu de cost, amb habitatge protegit, 
que afavoreixi una implantació d’usos correcta i 
que ordeni el creixement de la ciutat amb criteris de 
sostenibilitat.
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
421
Habitatges protegits 
Habitatges lliures
Distribució d’habitatges
Densitat 
85 hab./ha
Habitatges protegits
314
Habitatges lliures
209
Total d’habitatges
523
60,04%39,96%
capacitat per a suportar una activitat comercial lineal, que ordena la circulació interior amb 
una via amb dos carrils per sentit i que permet definir uns espais per a l’estacionament en 
superfície. 
 Els equipaments se situen en dues parceŀles separades i ocupen un 21,13 % del sector. 
La peça gran s’emplaça davant el sistema d’equipaments ja existents del sector veí de Les 
Planes 1. La segona peça, més petita, se situa formant part d’una agrupació de torres que 
defineixen la plaça d’Europa i articula aquest espai amb la zona verda.
Els espais lliures, un 21,15 % del sector, ocupen l’espai de la franja de protecció 
confrontada amb la via de ferrocarril que connecta el carrer de l’Estació i el que serà el futur 
parc central de la Llagosta amb el carrerde la Riera Seca, i esdevé el nexe d’unió entre els 
diferents barris de la ciutat alhora que connecta amb la resta del sistema d’espais verds 
existents i amb els que es preveu en un futur.
Vista aèria
422
Les àrees residencials estratègiques ARE
Zonificació
Zones
Bloc residencial aïllat 
de gran alçada en vol. 
específica (6.1)
Bloc d’edifici singular 
de gran alçada en vol. 
específica (6.1.s)
Sistemes
Verd públic (SL)
Equipaments públics (SE)
Viari (SV)
423
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
Ordenació
424
Sòl públic
Sòl privat
Sostre residencial lliure
Sostre residencial protegit
Sostre altres usos
Superfície ARE Distribució de sostres
Les àrees residencials estratègiques ARE
Montmeló
Can Gurgui
Superfície ARE
130.602,82 m2s
Superfície computable
130.602,82 m2s
Sòl públic 
96.038,60 m2s
Sòl privat 
34.564,22 m2s
Sostre residencial lliure
35.900,00 m2st
Sostre residencial protegit
30.515,00 m2st 
Sostre altres usos 
31.537,12 m2st
Total sostre 
97.952,12 m2st
73,53%
26,47%
31,15%
36,65%32,20%
El projecte de l’ARE Can Gurgui a Montmeló demostra la idoneïtat d’un procediment 
estratègic i excepcional per a donar sortida a les necessitats singulars d’habitatge –amb 
gran predominança del sector públic– i, a la vegada, la capacitat de produir una peça 
urbana que estructuri el creixement residencial recent així com un ús terciari que s’aprofita 
de la façana a les grans infraestructures de mobilitat. Són aquests els valors que impulsen 
la posada en marxa d’un sector amb una imatge i un contingut potents i innovadors.
L’àmbit de Can Gurgui, de 13,06 ha, se situa al sud-oest del casc urbà de Montmeló, 
delimitat pel ferrocarril i pel nus de les autopistes. L’estat de l’àmbit es caracteritza 
principalment per usos agrícoles, amb edificis dispersos, de caràcter industrial, alguns dels 
quals han estat reconvertits a partir d’edificacions agràries i alguns altres, abandonats. 
L’estació de Montmeló, servida per les expedicions de la línia C-3, es troba a uns 750 m 
de recorregut des del sector. El sector és adjacent al projecte de soterrament de la línia de 
ferrocarril que travessa el nucli urbà de Montmeló, que actualment es troba en procés de 
redacció i que permetrà una permeabilitat més alta entre el sector de l’ARE i el nucli urbà.
L’ordenació que es proposa busca definir un barri residencial compost amb morfologies 
urbanístiques diferenciades que a la vegada aporten una nova imatge de referència per 
al conjunt de Montmeló. Al mateix temps, es busca resoldre el canvi d’escala entre les 
infraestructures metropolitanes i l’ordre urbà: en aquest sentit, la localització d’un gran 
equipament en el límit sud-oest i una zona de terciari conformant una nova façana seguint 
l’autopista, permet resoldre aquestes condicions del context.
L’altre criteri general de l’ordenació és la diversitat morfològica entre les formes residencials 
que componen el sector: aquestes són la única garantia de poder aglutinar tipologies 
d’habitatge diferents i, en conseqüència, diversificar el perfil de la demanda que es pot 
satisfer.
La proposta té en compte la forma trapezoïdal del sector i busca desenvolupar-la amb 
un ordre ortogonal de les morfologies residencials i les peces de vora que completen la 
composició tot buscant l’harmonia entre els dos ordres fonamentals. La disposició dels 
carrers i els espais públics no solament busca l’aparent disposició orgànica de les traces 
generals relacionades amb la geografia, sinó també la continuïtat amb el nucli de Montmeló 
ja consolidat. La creació d’un parc central i d’uns edificis mixtos al seu voltant fa de marc a 
una petita centralitat en el conjunt residencial en fort desenvolupament.
Sota la forma trapezoïdal de Can Gurgui s’estén una 
malla de carrers que conformen illes residencials, amb 
tipologies d’habitatge diferents, un gran parc central, 
envoltat d’activitat terciària, i una ronda urbana que 
garanteix una bona accessibilitat. Equip redactor 
Planejament derivat i projecte d’urbanització: 
BAU-B. Arquitectura i Urbanisme, SL
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
425
Habitatges protegits 
Habitatges lliures
Distribució d’habitatges
Densitat 
55 hab./ha
Habitatges protegits
359
Habitatges lliures
359
Total d’habitatges
718
50,00%50,00%
L’estructura general respon a una malla principal de carrers d’amplada i continuïtat més o 
menys grans que donen accés a grups d’illes on es despleguen les formes residencials, els 
equipaments i el terciari de contingut i programa diferent.
En aquesta estructura destaca la previsió d’una ronda urbana o bulevard de nova creació 
pel costat de ponent, que ha de discórrer paral·lela a l’autopista i que ha de garantir 
l’accessibilitat general principal des d’un enllaç proposat d’accés a la població. Els espais al 
costat d’aquesta ronda es reserven principalment per a activitat terciària amb accés des de 
Montmeló i amb una gran visibilitat des de l’autopista. Concretament, es tracta de quatre 
components formats per tres petits blocs cadascun, que permeten definir una nova imatge 
metropolitana per Montmeló. A la vegada el conjunt d’edificis actua com una membrana de 
protecció entre el trànsit de l’autopista i el món residencial interior.
Destaca com a espai verd, la definició del parc central. Es tracta d’un parc d’una bona 
dimensió que se situa en la part residencial més densa del projecte. La seva posició i el fet 
de disposar d’activitats de terciari i serveis en les plantes baixes dels edificis del seu voltant 
fa pensar que actuarà com un veritable subcentre tant del sector com del barri residencial i 
de l’activitat terciària que l’envolta. 
Els equipaments se situen fonamentalment seguint l’alineació del bulevard de nova creació, 
facilitant el seu accés a la resta del municipi. 
Zonificació
Zones
Residencial 
Terciari
Sistemes
Verd públic (PO)
Equipaments públics
Viari
Serveis tècnics (ST)
426
Les àrees residencials estratègiques ARE
Ordenació
427
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
Seccions
428
Sòl públic
Sòl privat
Sostre residencial lliure
Sostre residencial protegit
Sostre altres usos
Superfície ARE Distribució de sostres
Les àrees residencials estratègiques ARE
Parets del Vallès
Can Fradera
Superfície ARE
72.281,88 m2s
Superfície computable
69.281,88 m2s
Sòl públic 
59.951,96 m2s
Sòl privat 
12.329,92 m2s
Sostre residencial lliure
21.136,00 m2st
Sostre residencial protegit
18.870,00 m2st 
Sostre altres usos 
3.250,00 m2st
Total sostre 
43.256,00 m2st
82,94%
17,06%
43,62% 48,86%
7,52%
El lloc de Can Fradera està a tocar del nucli antic de Parets del Vallès, a l’altra banda 
de l’avinguda de Catalunya. L’avinguda de Catalunya és una carretera amb un mur per 
façana i gairebé sense voreres. El carrer d’Aragó té una façana definida per les cares 
nord d’una ordenació introvertida amb molt poca activitat. L’ordenació que es proposa 
per a Can Fradera atorga un caràcter principal al carrer d’Aragó, que es vol consolidar 
com a carrer urbà amb la nova façana a sud i les botigues adjacents a la vorera que fa de 
passeig i que constitueix l’accés principal a les instal·lacions esportives al costat del riu. La 
definició morfològica del carrer d’Aragó com a espai urbà és important per tal d’afermar la 
continuïtat urbana entre l’ordenació dels Horts del Rector i Can Fradera.
En síntesi, el projecte d’extensió urbana es descompon en dues parts ben diferenciades. Per 
una banda, l’illa adjacent a l’avinguda de Catalunya, i per l’altra, el gruix d’edificació residencial 
fins al carrer de Víctor Català. Per sota i fins al riu Tenes resta l’àmplia banda d’equipaments 
comunitaris i espais públics, en contigüitat amb tot el sistema del costat del riu.
La nova rotonda ha de permetre la connexió del nou barri amb la ciutat i amb el territori, 
sense conflictes de mobilitat, tal com verifica l’estudi corresponent. El gruix d’edificació 
principal es resol mitjançant quatre bandes articulades segons l’eixnord-sud, de volumetria 
complexa. Quatre edificis de planta baixa i quatre pisos o cinc, amb façanes al carrer 
d’Aragó i baixos comercials, defineixen un nou passeig vers els equipaments comunitaris 
mentre que un sistema de bandes igualment de planta baixa i quatre pisos o cinc, 
separades per uns passos públics i un jardí longitudinal amb posició central, completen 
el potencial previst. L’ordenació assegura una il·luminació adequada així com privacitat 
i orientació per a tots els habitatges. De fet, es pretén configurar un nou teixit urbà 
confortable, amb habitatges de tipologia diversa, ben cohesionats i relligats amb la ciutat 
consolidada.
L’ordenació de Can Fradera atorga un caràcter 
principal al carrer d’Aragó per a la continuïtat urbana 
i planeja una rotonda que connecta el nou barri amb la 
ciutat. Els equipaments i espais públics se situen a la 
banda del riu Tenes. 
Equip redactor 
Planejament derivat: 
Serra Vives Cartagena Arquitectes, SL
Projecte bàsic i executiu d’urbanització: 
TADEC, SL
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
429
Habitatges protegits 
Habitatges lliures
Distribució d’habitatges
Densitat 
59 hab./ha
Habitatges protegits
222
Habitatges lliures
190
Total d’habitatges
412
53,88%46,12%
Vista aèria
430
Les àrees residencials estratègiques ARE
Zones
Residencial plurifamiliar 
vol. específica (10)
Sistemes
Verd públic (PO)
Equipaments públics (EO)
Viari (VO)
Zonificació
431
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
Ordenació
432
Sòl públic
Sòl privat
Sostre residencial lliure
Sostre residencial protegit
Sostre altres usos
Superfície ARE Distribució de sostres
Les àrees residencials estratègiques ARE
La Roca del Vallès
SPR-6 la Torreta
Superfície ARE
137.742,00 m2s
Superfície computable
133.475,00 m2s
Sòl públic 
102.108,00 m2s
Sòl privat 
35.634,00 m2s
Sostre residencial lliure
31.134,00 m2st
Sostre residencial protegit
33.698,00 m2st 
Sostre altres usos 
8.579,25 m2st
Total sostre 
73.411,25 m2st
74,13%
25,87%
45,90%
42,41%
11,69%
La proposta d’ordenació es planteja d’acord amb les servituds i la voluntat de reforç dels 
elements de l’estructura natural que travessen el sector de nord a sud, amb les condicions 
que imposa la futura infraestructura territorial ferroviària i amb l’exercici necessari de relligar 
les diferents trames urbanes que conflueixen en aquest àmbit de 138 ha de superfície, 
pròxim a l’estació de ferrocarril de Granollers, al voltant del qual s’han produït diferents 
creixements amb visions fragmentades de la realitat urbana supramunicipal i molt dispars 
quant als recursos urbans utilitzats.
Si bé l’objectiu principal de l’actuació és l’execució del programa d’habitatges que estableix 
el PDU-ARE del Vallès Oriental, l’ordenació procura pel reforç estructural dels sistemes 
generals i locals en aquesta zona de confluència de tres municipis. Així doncs, potencia 
l’eix nord-sud que articula el sector paral·lel a la trama consolidada, per a millorar les 
connexions entre la C-1415c i la C-251, situa l’emplaçament de la nova estació ferroviària 
entre els nous creixements i el sòl industrial existent, defineix una estructura d’equipaments 
que dóna compliment a les exigències pròpies del sector, complementa el conjunt 
d’equipament situats a la perifèria de l’ARE i alhora defineix un sistema d’espais lliures 
sobre un eix principal verd, paral·lel al torrent de Valldoriolf, que en garanteixi la protecció 
i que al mateix temps actuï com a espai de relació entre la ciutat consolidada i els nous 
espais de creixement.
Els edificis s’ordenen amb tipologies compactes, concentrant les densitats més altes 
en la zona més plana i reduint-la a mesura que la topografia augmenta de nivell. Les 
illes semitancades se situen a l’espai central del nou creixement amb façana al parc, tot 
reforçant l’eix viari principal que, amb característiques de passeig, estructura el sector 
de nord a sud i on es concentren les activitats comercials i terciàries. La transició amb el 
sòl no urbanitzat s’ordena amb tipologies de blocs aïllats emplaçats al peu dels turons 
de la Miranda, situats al est del sector. La disposició dels nous edificis procura una bona 
assolellada i ventilació, intercalant un sistema d’espais oberts privats o públics entre ells.
L’ARE la Torreta ordena un sector situat a la zona 
de confluència de les trames urbanes del municipis 
de Granollers, les Franqueses i la Roca del Vallès, 
encaixat a l’oest pel curs del torrent de Valldoriolf i a 
l’est per la carena de la Miranda, i per on està previst 
emplaçar una de les estacions de la futura línia orbital 
ferroviària.
Equip redactor 
Planejament derivat i projecte d’urbanització: 
Projectes d’Arquitectura i Urbanisme 
Canosa-Díez, SL
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
433
Habitatges protegits 
Habitatges lliures
Distribució d’habitatges
Densitat 
50 hab./ha
Habitatges protegits
365
Habitatges lliures
300
Total d’habitatges
665
54,89%45,11%
D’acord amb els objectius ambientals del Pla, es desenvolupen els criteris i els objectius 
ambientals que persegueixen la recuperació de la comunitat de ribera associada al torrent 
de Valldoriolf, la màxima preservació possible de la funció connectora dins de l’àmbit per 
a la fauna terrestre, la necessària minimització del risc d’inundació associat al torrent de 
Valldoriolf, i l’aplicació de mesures de millora ambiental que afecten la construcció de 
l’espai públic i dels nous edificis residencials.
Zonificació
Zones
Residencial plurifamiliar. 
Illa coberta (12) 
Habitatge lliure
Residencial plurifamiliar. 
Illa coberta (12) 
Habitatge de protecció 
oficial
Residencial plurifamiliar. 
Bloc (17) 
Habitatge lliure
Residencial plurifamiliar. 
Bloc (17) 
Habitatge de protecció 
oficial
Residencial plurifamiliar. 
Bloc (20) 
Habitatge lliure
Sistemes
Verd públic (P)
Equipaments públics (E)
Serveis tècnics (ST)
Habitatge dotacional (HD)
Hidràulic (SH)
Viari (V)
Viari carril bici (V2)
434
Les àrees residencials estratègiques ARE
Ordenació
435
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
Vistes
436
Sòl públic
Sòl privat
Sostre residencial lliure
Sostre residencial protegit
Sostre altres usos
Superfície ARE Distribució de sostres
Les àrees residencials estratègiques ARE
Sant Celoni
Plans de Pertegàs
Superfície ARE
113.814,00 m2s
Superfície computable
108.336,00 m2s
Sòl públic 
92.542,00 m2s
Sòl privat 
21.272,00 m2s
Sostre residencial lliure
24.200,00 m2st
Sostre residencial protegit
25.500,00 m2st 
Sostre altres usos 
2.301,00 m2st
Total sostre 
52.001,00 m2st
81,31%
18,69%
49,04%
46,54%
4,42%
El lloc ha esdevingut un condicionant molt potent, entre el límit nord del sòl urbà i la línia de 
l’AVE, a mitges entre les darreres ondulacions del peu del Montseny i l’inici de la plana de la 
vall de la Tordera, el sector ofereix una topografia lleugerament accidentada, amb presència 
de tres rieres, riberes arbrades, un equipament docent, importants abassegaments de terra 
procedents de les obres del ferrocarril i una masia catalogada. Un lloc molt ric i sensible 
des del punt de vista dels valors naturals i amb actuacions antròpiques que cal integrar o 
bé neutralitzar.
L’ARE se situa en les planes de conreus en desús entre l’antiga frontera i la nova. A ponent i 
a llevant limita amb zones de relleu pronunciat amb masses boscoses d’alzinars i roures. Una 
important massa d’arbres de ribera i de plantacions de plàtans conforma l’entorn de la riera. 
La ciutat ja havia saltat la riera, amb un pont que permet el perllongament del carrer de Roger 
de Flor. A llevant se situa el CEIP Josep Pallerola i Roca mentre que les planes de ponent 
estan presidides per la masia de Can Riera de l’Aigua. Es proposen 52.001 m² de sostre 
residencial amb 542 habitatges (300 dels quals, protegits) sobre un sector d’11,38 ha, amb 
IEB sobre la totalitat de l’àmbit de 0,46 m²st/m²s –un dels més baixos de totes les ARE. Més 
del 81% de sòl públic, i menysdel 19%, privat. 
L’objectiu del projecte és fer una aportació urbana substancial a Sant Celoni a partir de sis 
grans operacions:
• Establir una ronda Nord, que surt a llevant des del carrer de Joan Maragall, amb un nou 
pont sobre la riera, per anar a buscar la traça de l’AVE, i tornar a saltar la riera a ponent fins 
a connectar amb la carretera BV-5114 de Campins.
• Organitzar un gran parc lineal en el front de la riera de 600 m de llarg per 50 m d’ample 
de 3 ha, que s’afegeix a la franja de 35 m d’amplada del propi entorn de la riera, donant un 
espai verd de 5 ha, que constituirà sens dubte el parc central de Sant Celoni.
• Ubicar un gran hospital d’àmbit comarcal.
• Localitzar una residència de la tercera edat, de 100 llits, amb un centre de dia i una 
plataforma de serveis a domicili.
• Ampliar l’equipament docent amb un CES de dues línies.
Un nou espai urbà en un lloc complex, amb una 
presència significativa d’elements i espais naturals, 
respectant el territori i posant en valor els elements 
que el caracteritzen. Es proposa un nou barri que 
ofereixi un gran parc al centre, una ronda al nord i un 
hospital.
Equip redactor 
Planejament derivat: 
Arquitectura Produccions, SL
Projecte bàsic i executiu d’urbanització: 
Miquel Orriols-Joaquim Obon (UTE)
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
437
Habitatges protegits 
Habitatges lliures
Distribució d’habitatges
Densitat 
50 hab./ha
Habitatges protegits
300
Habitatges lliures
242
Total d’habitatges
542
55,35%44,65%
• Incorporar la masia de Can Riera de l’Aigua com a centre sociocultural.
La ronda té un caràcter de passeig entre el parc, al sud, i la zona edificada, al nord. A 
llevant del carrer de Roger de Flor se situen la zona escolar i la sanitària. A ponent, la 
zona residencial. Aquesta es planteja com un gran trident d’espai públic. Als dos vials 
radials se li afegeix un eix central de vianants. En la confluència d’aquests tres eixos, a 
l’entorn de la masia i dels dos grans exemplars de roure i lledoner, s’organitza la plaça. El 
barri s’estructura en quatre grans illes delimitades per espai públic i subvertides per tres 
edificis pont. Els edificis de planta baixa i tres, quatre o cinc plantes es disposen orientats 
a est-oest, amb habitatges a una cara, i nord-sud, amb habitatges passants. Els salts de 
coronació entre edificis es fan de plantes senceres, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte 
del paisatge i d’optimitzar la qualitat dels espais lliures privats i públics, així com les vistes i 
l’assolellada dels habitatges.
El projecte ha hagut de ser respectuós amb la xarxa hidrològica, fins al punt que es 
reconstrueix un tram de llera que havia estat reblerta, i al mateix temps, respectuós amb 
la vegetació de ribera, posant-la en valor i implementant-la, acotant i integrant els àmbits 
inundables. Els ponts existents se substitueixen i, juntament amb els nous, es preveuen 
suficientment amplis per evitar episodis d’inundació que afectin el nucli existent. D’altra 
banda, s’han projectat itineraris per a vianants, alternatius als serveis viaris, incloent-hi un 
pont lleuger de connexió amb el centre urbà.
S’ha diferenciat el tractament de l’espai lliure públic de posició més associada a l’edificació 
del tractament que suposa la preservació d’espais naturals, considerant el primer funcional 
i habitable, i el segon, més renaturalitzador.
Zones
Zona residencial 
plurifamiliar. Bloc lineal 
illa oberta
Sòl privat amb dret de 
pas públic
Sistemes
Verd públic (PO)
Equipaments públics (E)
Serveis tècnics (ST)
Reserva vialitat (V4)
Viari (VO)
Sistema hidrogràfic (SH)
Zonificació
438
Les àrees residencials estratègiques ARE
Ordenació
439
Pla director urbanístic ARE 
Vallès Oriental
Vistes