20399-Text de l'article-293851-1-10-20110110

Vista previa del material en texto

Breu resum 
de la historia de la cardiologia catalana 
O 
Manuel de Fuentes Sagaz 
Pera ésser boiz nzetge s'lza d'esti- El doctor Braunwald va definir 
mar la medicina. No espotpas estimar coin 1'Edat d'Or de la cardiologia una 
bé sense estirnar inmbé tots els que determinada epoca en la qual aparei- 
I'hun conduida oiz ella ha arribar xent uns avencos tecnologics en el 
avui.' control de les cardiopaties? Segons el 
doctor Sgnasi Balaguer Vintró els can- 
vis sbcio-ambientals més significatius 
que possibiliten a Catalunya I'assisten- 
cia a la major part de la població, que 
es pot beneficiar dels avencos eii el 
diagnbstic i tractament dels malalts de 
cor, es produeixen a finals dels anys 
seixanta i principis dels setanta.' Els 
canvis més significatius varen ser 
I'hospitalització de malalties no qui- 
rúrgiques, I'inici de la formació MSR 
d'especialistes, la creació de plantilles 
jerarquitzades als hospitals i I'aparició 
de les Unitats Coronaries. 
Es pot afirmar que la Cardiologia a 
Catalunya és filla de la Fisiologia, d'u- 
na fisiologia nascuda de les idees de 
Claude Bernard. La proximitat de 
Catalunya amb Franca la fa més sensi- 
ble a les novetats científiques. Les ide- 
es bernardiaiias van arrelar rapidanient 
entre nosaltres. La idea que "l'arr c'esi 
moi, la sciencie c'esr izous" posa de 
relleu la importancia que els estudis en 
col.lectivitat sobre les individualitats 
van donar els seus fruits." 
Les primeres inquietuds científi- 
ques col.lectives es varen fer realitat a 
El Laborntorio, creat al 1872. Poste- 
riormeiit, al 1877 I'Academia de Cien- 
cies Mediques de Catalunya neix amb 
les mateixes idees, sense enfrontar-se a 
les institucions oficials. A I'abril de 
1878 es van fusionar amb el nom de 
Academia i Laboratori de Cikncies 
Mediques de Catalwzya, que ha sigut 
el suport de la cardiologia catalana 
almenys fins a mitjans del segle XX.' 
Fins a finals del segle XIX les 
aportacions a la cardiologia fetes des 
de Catalunya no varen ser moltes perb 
sí iniportants, com la realitzada per 
Ramón y Caja1 al 1888, sent Catedratic 
d'iiistologia, Histoquímica i Anatomia 
Patolbgica a la Faculta1 de Medicina 
de Barcelona, quan va donar a conei- 
xer i'existkncia del sarcolema, mem- 
brana fonamental de la ckl.lula muscu- 
lar cardíaca? 
Entre el 1894 i 1903 apareixen en 
el món tres grans mitjans dexploració 
cardíaca, el fonendoscop, els raigs X i 
I'electrocardibgraf, origen de L'espe- 
cialització en cardiologia. 
El fonendoscop va desplacar I'este- 
toscop de Laennec, amb el qual els 
metges havien comencat I'auscultació 
mediata del cor. El seu descobriment 
correspon al Dr. Bianchi de Florkncia, 
amb I'ajuda del,físic Bazzi, el 1894.' 
Els raigs Rontgen varen ser desco- 
berts per Wilhelm C. Rontgen (1845- 
1923) al desembre de 1895. Tres 
mesos més tard, a I'Acadkmia i Labo- 
ratori de Ciencias Mediques de Cata- 
lunya, a la sessió del 26 de febrer de 
1896, el Dr. Comas va realitzar una 
demostració de la seva existencia: La 
Universitat de Barcelona fou una de 
les primeres uiiiversitats europees i la 
primerad'Espanya en la utilització dels 
raifs X. Els doctors C. Conias i A. Pri6 
vitren ser pioiiers a Cütalunya en estu- 
dis clínics amh r:iigs X i víctimes al 
piitir Iesioiis pniduides pcr I'ús scnse 
protecciií dels iiiaieixos. 
Celcctrocadiiifraí. <Icscohert per 
Einihovcii al 190.;. v:i sifniíicar un 
r i p id profrfs per n la C:irdiolo,oi:i. Es 
i in sistcm:i incilt superior al polifraf 
per a I'ectlidi dc les arrítmies i per :i 
I'cstiidi del automaiismc cardíac. 
ln ic is d e I 'electrocardiografia 
a Catalunya 
Els iiiicis de I'eleciroc;irdii>fr:ifia ;i 
Cat:iluny;i esi:iii lligats :I dos noiiis. els 
doctors Aiigust Pi i Suñer i .lesiic M. 
Bellido i Golkrich. Viiii iiiici:ir els 
csiudir electrocardiosrif es el 1'108. 
A l priiiier estiidi cleciroc:irdiogrIilic 
plihlicat iI'Espanyii ( 19 10) dcmosireii 
qiie la c;ilq ;ictu:iva modiíicant I'cstrit 
eleciric rlcl cor. Aqiicst trehall el pre- 
scniarcii al V Congres Iiiiern;icioiial 
d'Elcccrol«gia i K;idi»l«~ia Mediqiics i 
:iI V l l l CoiifrCs Intcrniiciiinnl de Fi\io- 
lofi:i <le Vicn;~." 
Eii iin priiicipi I'electrocardiofri~li;~ 
crii uii iiieiode <I'investifnció propi dels 
I;ih~~r:itiiris de Fisi»l«gia. Ec va iloiitir ;i 
coiii.ixer ;ils iiietpes senerals n Iii pri- 
iii:iver:i dc 1013. nny clnii en el iiaine- 
iiicnt de la c:iriIiologin caial;in:i coin 
cepccinlit;it. L'Ateneii <le Metfec de le 
F:icull;ii de Medicina i 1'Hospit;il Clí- 
ii ic de B:ircel»nn van orfaiiilziir iincs 
confcrCncics :i ciirrcc clelq drictors 
Cclis. Pi Siiiier i Bclliclo. niiih iiii únic 
tcinü qiic cm I'esliiili del cor. 
Cclis va donar :i ciiiieiner cIs iioiis 
dcscohriiiieiits hisiolhgice en rclnció 
i i l s rcsics einhrioii;iris del cor. ceiiires 
rcspons:ihles dc I':iiil~iiii:iiisiiic c:iriliac. 
i les ; i p I i c i~c i~ i c clíiiiqiiec d';iqiiest 
coiieixcrneni. f<in:iiiieiii:iliiiciii eii rel;i- 
ci<Í a les ;irrítmics. V:i prccciitar divcr- 
he? frUfiqucs de pols iiigiiI:ir. pols :irle- 
ri:il r:iclial i precordiofreiiia «htiii:uts 
siiiiiiliiiiiiaineni nii!iaii$ant polífr:iI'~.~" 
De peu: Crirriz Corter.Agi,rr~ P 8 Suiiei: Miiii,el Ribe. Carlcr Pi Sii i ieiA V Hill].iiiiiir P )i,ii-i, 
O. Meyerhof. Severo Ochoa. JerUr M. Bellido i Rorendo Caii-arco I Foi-iniguera. Arrcgutr C i i rne 
Cuberra. Sra. Meyerhof. Carmen Covian 8 Carmen Bsyo. (Hi I I i Meyerhof van compAi iir al 1922 el 
premi Nobel). 
Els docrors Pi Siiñer i Bellido \,;iii 
pnrltii- <le "La Elcctrocar<li»,or:iI'i~: s i i s 
Ibndsnieiiios. s i l t6cnic:i. siis aplic;icio- 
iies enpcriniciitüles y clínic:ic". Pi 
Suñer creia qiic crcn cls únics :i Ec- 
p i n y i qiie re:iIitziivcit cs t i id i~ e11 rel:i- 
ció ariih I'elecinicnrdiogri~íi:~, encep- 
tiiant iilfiiiis trekills rc:ilit/.ais ;il laho- 
raiiiri del Dr. S:iiiiid» de Iii Lhivcrciiat 
iIe Madrid." 
Eii ;ii]ueII ieinps solniiicnt cc ciinei- 
xicii les deriu:icions 1. II i 111. i I:i 
nonienclntiira utilitlad:~ ctirre nos:ilires 
crii la <le Kraiic: Ona "A" Ondul:iciii 
Aiiriciil;ir lona "IY). Oiiii "1" Oiidiil:icii> 
1nici;il Vcntricol:ir lon:i "Y). 0ii:i "F' 
0ndul:ició Fiiial Vcntriciil:ir (oii:i "T.). 
A l coniciitar cls irasioriic <Ic c i~ i i - 
cluccid cl?ciric:i veii di\ i igir tres f rani 
grups: Ir. Alodinaniies: Altcr:icir~iis 
de 13 inicnsitnt de Iii c<iiiir:icci~i c:irdin- 
LGI. Zn. Alodromies: Alteracioiix cii I:i 
protliicció dcls csiíiiiiils c;ir<líiics. 3r. 
Disoilies: Aller~ci«i is cii In coiidiicciri 
dcls csiíiiiiils eli.cirics. 
Aqut!sI iiiiiteix nny (le 191 3 ch van 
iiiiciiir els Congressos de hlelges de 
1.lengiia Cxtal~ina. crc:iic iinih I:i idcii 
de rciii i ir eii c l l \ els 1 1 s tlivcrs<is 
c<irreiiis d'estiicli i ser vcliicle (le I'iipor- 
i:1ci1Í cill~ll;lllii :i 121 1lle~licill:l llilivcr- 
\;il." I>~ir:ini Iii ceIchr;icifi clcl IJriiiicr 
CoiigrCs. Pi Siiiier i Bcllidii. :iiiih I':(iiii 
<le lil illctiil.l:icilÍ ic lcf~l l l ic~l . v:111 ohtc- 
nir elccir«c:iriliogr:~~iic\ en el L:ihor:i- 
tciri cIc Fisiolofi:~ :i 1i:iciciits iiifrcs\:i- 
(Ice :i Iii s;il;i de G i i i e ~ ~ ~ l o g i i i . :\cliicsiii 
1irLictica vi l i i i ipre\si<~niir 11101i cls 
; l~s is le l l l \ . 
L' lnstitut d e Fisiologia 
Llii delc li>ii:iiiieiits de I;i iiicdiciiiii 
e:it:il:ii~:i c~~ntciiipor:iiii:i v:! scr l a creii- 
ció clc I'liistitiit clc FixioI<igi:i. Lii h1;iii- 
coiiiiiiiii;ii tlc C: i l i i l~ i iy i~ creii I ' l i i ~ t i l i i t 
(le F:i\i,>Iyi:i, iii:i~ifiir:il el l 1-4- 192 l. 
K;iiiiiiii Tiirrii. iil l.:ilioi':itori \l i i i i ici- 
vil. i Pi Siiiicr :iiiih Bc.lliiIr1. :i Iii Clite- 
dra cIc Fisiologi:~. Tirrcii cls pil:ir\ in& 
iiiiportanls." 
L'lnstitut va arrihar a tenir gran 
prestigi internacional. Va participar als 
Congressos de Fisinlogia de Gronin- 
gen (1913). París (1920). Edimhurg 
(1923). Estocolm 1926 i Boston 
( 1929) entre altres, i al d'Electrologia 
;i Lió (1914)." 
Al 1913 va denominarritme nodal 
al produit per I'acció de I'estronci sohre 
el cor. Posteriorment. al 1920. el fisib- 
leg Bull el va denominar ritme septal. 
Tanihé hi destaquen els estudis de far- 
inacologia experimental sohre la pres- 
si6 arteria1 i I'acció de la quinidina en 
el cor. primer antiarrítmic eficaq d'a- 
questa epoca. on van destacar els estu- 
dis de Puche Álvarez." 
lnici de la Cardiologia 
a I'Hospital Clínic 
Amh la creació d'un dispensari de 
cardiologia de I'Hospital Clínic de 
Barcelona. el 1926. sota la direcció del 
doctor Cristian Cortés. la Cardiologia 
s'individualitza dintre de Itassist&ncia 
dels dispensaris de medicina interna.'" 
Aquest mateix any Cristian Cortés 
puhlica L'Eler.rroc<rrdiogrc!f7a c,ri el 
dia,qri6,irir de le.? mcrlc~ltir.s del cor. 
número 6 de la col.lecció Monografies 
Mediques. 
El primer curset de Cardiologia 
realitzat a I'Hospital Clínic de Barcelo- 
na el va donar Codina Altés el 1929, 
essent auxiliar de la chtedra de Ferrer 
Solervicens. Un any ahans havia 
puhlicat juntament amh Paul Veil, a 
París i en frances. el llihre Trnité d'E- 
Iectrocrir<lir>grapI~ie Cl iniqvr. ohra 
clhssica de la cardiologia m ~ n d i a l . ~ ' 
L'Hospital de la Santa Creu i 
Sant Pau i la Universitat 
Autonoma de Barcelona 
Amh la voluntat de substituir 
I'Hospital de la Santa Creu, el I X de 
gener de 1902 s'inicia la constnicció 
de I'Hospital de la Santa Creu i Sant 
Pau per idea de Pau Gil. segons pro- 
jecte de I'arquitecte Lluís Domenee i 
Montaner. A causa de diversos prohle- 
mes econbmics i administratius, fou 
inaugural per Alfons Xlll el 16 de 
gener de 1930. 
La vida de I'Hospital de Sant Pau ha 
estat i esta lligadaal naixement i desen- 
volupament de la Universitat Autbno- 
ma de Barcelona. Un decret del Govern 
de la Repúhlica. de I ' I dejuny de 1933. 
crea la Universitat Autbnoma de Bar- 
celona. La idea era la d'aconseguir un 
autentic centre de ciencia i investigació 
al sewei de la societat catalana. un cop 
que Catalunya havia recupera! les 
seves Ilibertats. La vida d'aquesta pri- 
niera etapa de la Universitat Autbnoma 
de Catalunya va durar des del 1931 fins 
al 1939. encara que pera alguns autors 
va ser a finals de 1938, en plena Gue- 
rra Civil Espanyola, quan es van tancar 
les seves pones.I" 
Als anys trenta la insuficiencia car- 
díaca es classificava seguint les idees 
de Bean. depenent de la seva intensi- 
tal. en Eusistblia, Dissistblia, Hipo- 
sistblia i Asistblia. Aquesta classifica- 
ció és prhcticainent la mateixa que 
Joan Codina i Alter (1891-1964) I'actual de Nova Y0rk.I" 
En el seu 1r:ictament s'inicia la uti- 
lització de diuretics mercurials. La 
revulsió cuthnia amh ventoses escarifi- 
cades, els purKants salins. I'aiguardent 
nlemany o tintura de jalapa composta. 
els calomelans i la sangnia eren cls sis- 
temes més utilitzats per disminuir la 
retenció de líquid a la insuficiencia 
cardíaca. Per disminuir la pressió 
venosa. es recomanava la sangnia i I'a- 
plicació de 6-12 sangonercs, preferent- 
ment a I'anus. mdlucs i turniells. A la 
dona amh insiificiencia cardíaca se li 
recomanava: "Solteres iro i.os aueir. 
cers<idrs iio tingrtnr fills. rnnrer no 
crierr ". 
Des dels anys vint es van donar, a 
Catalunya, els primers passos en la 
lluita contra la hipertensió. Al Il:irg del 
segle XIX es van desenvolupar nom- 
hroses tecniques a partir de la idea de 
Vierordt (1855). segons la qual la pres- 
sió sanguínia podia mesurar-se d'una 
forma indirecta mitjaiiqant la contra- 
pressió necessiria per fer desapar5ixer 
les pulsacions arterials. Entre n«saltres 
s'utilitzava. entre altres, I'esfigmo- 
manbmetre de Riva-Rocci (1896) i 
amh el metode de Korotkow (1905). 
El primer estudi en profunditat sohre 
la hipertensió a Catalunya fou la iesi 
doctoral del Dr. Estapé (1917). que 
tracth sohre I'Esfingomanomctria. 
esdevenint d'aquesta manera I'iiitro- 
ductor d'aqiiesta tccnicli a Catalunya.?" 
L'exili i la depuració política 
La guerra civil espanyola va signi- 
ficar la dcsaparició. entre altres institu- 
cions, de I'lnstitut de Fisiologia i de la 
Universitat AutOnonia. Es produeix 
I'eniigració política més importan1 
«correguda fins al present de la IiistO- 
ria de la nostra piiria. 
La depuració pcr idecs polítiques 
es produi tant a les institucions olicials 
com a les privades. L'adhesió al regiin 
del general Franco era iinprescindihlc 
per poder ohtcnir una pl:i$a en les ins- 
titucions oficials i l'idioma catala va 
ser prohibit. Amb tot, la persona que 
tenia antecedents sospitosos de ser 
"rojo", o que algun familiar ho era, 
tenia de fet vetat i'accés a una pfdca 
oficial en els hospitals. Els metges 
catalans durant la postguerra tenien, 
com a principal preocupació, la de 
subsistir, i, malgrat tot, grhcies als que 
es van quedar, resorgí la medicina 
catalana. 
L'Era Antibiotica 
Amb l'arribada de l'Era Antibioti- 
ea, la medicina experimenta un gran 
avenc en el tractament i profilaxi de 
les malalties infeccioses. El pronostic 
de l'endocarditis reumatica, primer 
problema cardiologic del moment, 
canvia radicalment. 
El 1929 Alexander Fierning referí 
en el British Journal of Experimental 
Pathology les seves observacions 
sobre I'acció antibacterian'a del penici-, 
llum. Durant la Segona Guerra Mun- 
dial, Howard Florey i Ernst Chain, de 
la Universitat d'oxford, van aconse- 
guir estabilitzar la seva estructura i van 
practicar la primera aplicació humana 
al 1941. 
A Catalunya, a la sessió de 1'1 de 
desembre de 1942, a I'Acadkmia de 
Ciencies Mediques de Barcelona, el 
Dr. Valls Confortó va exposar "Datos 
experimentales sobre la penicilina". 
Estudiant productes en desconiposició 
del mercat del Born de Barcelona, va 
aconseguir aillar un penicillum, amb 
una debil activitat, quc va denominar 
b~rnirza.~' A causa de la poca disponi- 
bilitat de penicilina a Catalunya, es 
recuperava en un 50-75% de l'orina 
dels malalts sotmesos a tractament 
penicilínic. 
Al juny de 1946, els doctors Trias 
de Bes, Foz, Borras i Ballesta van 
exposar a la Reial Academia de Medi- 
cina de Barcelona una casuística per- 
sonal de malalts de I'Hospital Munici- 
pal d'lnfecciosos tractats amb penicili- 
na. Aquest treball va significar I'accep- 
tació sense reserves a Catalunya, de la 
penicilina com a tractament idoni de 
les endocarditi~.~' 
Naixement de la Sociedod 
Espoñola de Cardiología 
Després de varies reunions i amb 
ocasió de la celehració del 1 Congrés 
Nacional de Cardiologia del 1944 es 
constituí la Sociedad Española de 
Cardiologia, en la qual el doctor Joan 
Codina i Altés va contribuir destacada- 
ment. Entre els presidents de la Socie- 
dad Española de Cardiologia desta- 
quen, procedeiits de Catalunya, Lluís 
Trias de Bes, Miquel Torner Soler, 
Ignasi Balaguer Vintró, A. Bayés de 
Luna i Francesc Navarro Lópcz." 
Naixement de la Societat 
Catalana de Cardiologia 
1 Els doctors Martorell i Codina, que 
treballaven plegats a la Clínica Platón, 
van ser els promotors de I'Associació 
Catalana de Cardiologia i Angiologia. 
El 29 de gener de 1949 va quedar 
constituida. Posteriorment, al 1973, 
Bayés de Luna, com a president de la 
secció de cardiologia, va proposar la 
separació de les especialitats de car- 
diologia i angiologia en dues associa- 
cions independents?" 
Medicina d'equip 
En un principi el metge era enci- 
clopedic, entenia de tot - e l denomi- 
nat pel Dr. Alsina i Bofill "metge 
artesa "-, comencava i finalitzava l'a- 
tcnció al malalt únicament amb els 
seus coneixements." L'aparició de 
moderns mitjans d'exploració i el 
coneixement de les diverses patologies 
cardíaques i els seus tractameiits dóna 
origen a I'especialització i, conse- 
qüentment, a la Medicina d'Equip, que 
integra diverses especialitats i subes- 
pecialitats. 
L'Escola de Cardio-Angiologia 
de Barcelona 
L'Escola de Cardiologia de Barce- 
lona neix com a resposta a la insatis- 
facció de I'ensenyament oficial de I'es- 
pecialitat. La idea era crear un Centre 
de Cardiologia seguint lesidees més 
avanqades del moment. L'Escola va 
crear un ambient seriós i intel.lectual 
del qual es beneficia cota la Universi- 
tat.>* 
La idea de crear I'Escola va néixer 
el 1947, dintre de la catedra de Patolo- 
gia Medica del Dr. Gibert Queraltó. Es 
van organitzar uns Seminaris, de cinc 
mesos de durada, sobre Especializa- 
ción en Fisiopatología Circulatoria. 
Al 1952 I'Escola va tenir el reco- 
neixement oficial amb facultat per 
donar títols d'especialistes en Cardio- 
logia, reconeguts pel Miizisterio de 
Educación y Ciencia. Des d'un priiicipi 
va destacar per dos aspectes, la rigoro- 
sitat en els estudis clínics i la docencia. 
L'experimentació clínica va ser una de 
les tasques destacades de la seva acti- 
vitat i va iniciar els cateterismes 
diagnostics, fonamentalment orientats 
a I'estudi de les cardiopaties congeni- 
tes. Els doctors Gregorich, Torner, 
Morató, Balaguer, Monzón, Mayol, 
Galofré i Casellas eren els encarregats 
de la visita ambnlatoria, única funció 
assistencial que prestaven. 
La falta d'espai a I'Hospital Clínic 
va ser uiia de les causes per que a prin- 
cipis dels anys seixanta 1'Escola se'n 
anés al Servicio de Cardiología de 
Sanidad Exterior del Puerro. Hi havia 
un dispensari i 12 llits per poder 
ingresar malalts. La idea inicial era la 
de poder disposar de quirbfans per a la 
cirurgia cardíaca, pero mai no es va 
dotar de material. 
El Dr. fiiscllas loii noiiiciini c;ip 
iI'lii~spii:ilii/:iciii. Va crcar el sisteiiia 
de Resideiii ;i I'estil de Mi-xic. prcliidi 
clcl que posierioriiiciit v;i :irrih:ir ;i ser 
el \iriciii i i MIK. :iplicni a tot;i Espn- 
nyn. 
A l IYhX. pcr inici;iiiva del Dr. 
Soler Diir:ill. per p i r t de I'Hospii:tl iIc 
Siiiii Paii. i dels dociors T»rner i R;iI;i- 
gucr. pcr piirt de L'Escoln. es van csta- 
hlir convcrsaci~ins que van diiiiar Iloc 
:iI ir;isllai e I'Hospil;il c l IJ-XI-1960. 
S'lii v;i op<i.;iir el cl:iusire de I;i F;icul- 
i;ii clc Metlicin:~. 
liii;i ilc Ics l í i ic i de Irch;ill iii& hri- 
Ilniiis i iii1erii;icionals <le I'Escolii v;i 
c I ' c i l i prospcciiii de M;iiircs:i. 
I'c\iiidi cpidciii i~ilogic mes iiiipori;int 
;iI volt;iiii de I;i cardiopiitiii isqii2mice 
rc:iliizai :i Erpniiy:~ i i in dels m& 
i i i i ~ x~ r l a~~ l~ i~ i c rn ; i c i on : i l i i i c n i . L' i i i - 
veciipxlor principiil l i ~ u Lluís Tciiiiiis i 
Ah;id:il. jiinianieni ninh el Dr. Bal:i- 
piicr Viiiir(í:'. 
A<~iic.;i csiiiili c i va fcr amh la iclc;i 
de coiii.incr I;I incid?iici;i de I;i c;irdio- 
p;iii;i coroii:iri;i cii i in piiís de 13 zonii 
iiicdiicrriiiiin. i In preserici:~ dcls fac- 
tor\ ilc risc eii I:i pohlacii, ohjecie d'cs- 
iii<li, sepiiiiit I;i piiiites de Fr;iiiiiiigh;ini. 
S'iiiici:~ 31 I YhX sohrc l.059 ciiipleats 
[le la fiictoria Pirelli de Maiircs;~, esiii- 
ili:iis a piirtir dels 30 ;inys. A inds d'cs- 
iiidi:ir cls fiictors de risc. estiidih i;inih6 
Ics causes de <leSiiiiciiÍ d'nqiicsis irchii- 
Il:idor\. [>e\ <I';ilc\hi>rcs Ii:i proporcio- 
n:ii i proporcioiiii noiis ;ispecies epide- 
ii i iolhfics whre Iii car<li<~piiii:i isque- 
iiiic:i i I;i scv:i prcvencii,. snhrc I;i pres- 
si6 ;irteri;il i rcspccle n les nlicriicioiis 
clcciri>c;irdiogriil'ique\. 
1.'cnpcri?iicia ;idqiiirid;i pcr aqucsi 
griip v:i portarel 1)epnrremcni de Sani- 
1;ii i Scgiirci:it Social de I:i Gciierslitai 
clc Cii1:iloiiy;i. :iiiih I;i col.lahoraciR de 
I'OMS. a la crc;icii, d'iin program:i de 
ciii i irol i prevciicii, de iii:il;iltics cr t~ni- 
i~iic.;. que conicii$ava per les cnrdio- 
,,. i ~ \ ~ ~ ~ I : ~ r s . . anih el iioiii de Pir>,?i.r~~~t<r 
C~OII~<YII, lill de ~'E.sIII(/; M~I,I~P.s(I, A l 
en el I'rojeclp Mi>ni<.(l de I'OMS. qiie 
estudii cls fnciors del risc de les rn:11:11- 
iics c;irdi«\,asculars durani 10 anys 
i IYXJ- I YL)J) en 36 irees de 26 piiso.; i 
1 contiiienis. E l director dc 101s dos 
progriiines 6s Ignnsi Balagiier i 13 
~lircct«r;i i?cnic;i Susniina Sans." 
L'iinpacie de I'Escola a ciraloiiy;i i 
forii d';iqiií ha estal niol i inipori:ini. No 
ha de sorpreiidrc qiic el.; seus friiiis 
coiiiinu'in vigents desprds de vint iinys 
de la scva des:ip;iriciii. E l professor 
Gihcri Qiierali6. fiindiidor i únic dircc- 
lor de I'Esc«I:i de Cirdio-Aiigiologi:~ 
de Rarcelorin, va afirni;ir quc era fr i i i i 
~ I ' i i i ia 1;ihor d'eqiiip.:" 
Cirurgia cardíaca 
A la cirorgin c:irdí;icii iaiiih6 podeiii 
ei i i ihl ir diverscs ciapei eii I:i seva evo- 
locii,. L;i ciriirgiii cilrdkicii ii C~ i l i i l u~ i y :~ 
es ~Iesen\~~ilup;i al iii;irgc de I:i Univcr- 
si1;ii i cnpcrimeiii:~ iiii;i cvolucii, seiii- 
hltini ;i I;i d'altrcs piisos. H i podcin 
distingir <livcrses ciapcs. i i i i s fets 
iiill;iis. I'cspeci;ilii~nciii cii cir~irgin c;ir- 
diaca i I'iipnrici6 de ceiiires de Cinir:i:i 
Ir. - Fets ;iillats de I;i 
cirur:~;~ c i i rd í ;~~;~: 
:Z Bnrcclon:~. :i priiicipis del scglc 
XIX. es produí iin fe1 inoll iiiip«rt:iiil. 
A l I X I Y . Friincisco Roiiicro. nniiiriil i le 
Coiicnhell;~ lI'Ar3ii!.6. Scg:irr;i). priic- 
t ici i 13 priii icrii pcric:irdioceiitesi :i 
nivel1 iiiuii<linl. :i Bnrceloiin. ki piihli- 
c;il en el 1)ic.r. <I(, SOC.. M<;</. ISIS-1819 
a París. L3 re;ilii%ii. iiliiienys. e11 ires 
c:isos d o s ;iinh Cxii- de p;iciciiir cii 
si1ii;ició d'cxirc1ii:i grave131. ii i i ih ve\- 
s:iniciit pcricirdic. 
A l 1307. cii cl'cciii3r L i idwi i i f 
Reliii I:i priii icr:~ suiur:i cerdí:ic:i. v;i fcr 
desiipar6incr I':il<irisnic <le Fol~ipi. 1'111- 
ii(,roro <,o,r/<- Irr>rrro i.ii.t,rc i i r> i t po l i i r . 
Anys iiiCs iard. el l l 5 el diicior 
Rihas i Rihns. a 1'Hospii;il de I;i Sniiio 
Creu de Barcelona. v:i siiiiir;ir iin:i ícri- 
<la c:irdinca procliiida i:iiiih6 per ;iriii;i 
hl;inca." 
Qiian In cirurgin c\ rc<liiin a i in 
noiiihre liiiiitat <le ii.ciiiqiici les podi:i 
:ikisi:ir iiii;i solii pcrsoii:i i rc;~Iii~:ir-lcs 
1')Xi es coii iplci~i aiiih Iii participncii, C:irdincn. Anconi C2i-alpr i Marro ( 1904- 199 1 1 
conectament. En augmentar aquestes i 
llur sofisticació, I'especialització del 
cimrgia es va fer més necessaria. L'es- 
pecialització en Cirurgia Cardiaca a 
Catalunya es realitza per dues vies: 
cirurgians toricics o vasculars que 
s'especialitzaren posteriorment en 
Cirurgia Cardíaca i aprengueren Car- 
diologia, com fou el cas del Dr. 
Caralps i Massó; i cirurgians que 
directamelit s'especialitzaren en Cirur- 
gia Cardíaca. 
3r. - Aparició de centres de cirur- 
gia cardíaca de Barcelona: 
Creu Roja de Barcelona 
lnaugurat al 1957, va ser el primer 
centre dedicat específicament a Cirur- 
gia Cardíaca. El Dr. M. Castro Llo- 
rens, pioner de la Cirurgia Cardíaca, 
format amb el Dr. Crafoort a Suecia, el 
1957, sota la direcció del Dr. L. Trias 
de Bes i juntament amb el doctor,Ba- 
llesta Bracons, va crear el Servei de 
Cardiologia i Cirurgia Cardíaca de 1' 
Hospital de la Creu Roja de Barcelona, 
primer a Barcelona en tenir un conec- 
te gabinet d'hemodinimica i una sec- 
ció de Cirurgia Cardíaca incorporada." 
A finals dels anys vuitanta, a causa 
del seu gran cost econbmic, la direcció 
de I'Hospital decidí el seu tancament 
definitiu després de més de trenta anys 
del seu naixement. 
Residencia Vall d9Hebron ,. ' 
El primer cirurgia cardíac fou el 
Dr. Paravisini, el qual, el 1949, es va 
incorporar a I'equip del Dr. Gibert 
Queraltó i ajuda a la creació de 1'Esco- 
la de Cirdio-Angiologia. 
El desembre de 1982, a la seva 
jubilació, el Dr. M. Murtra Fené fou 
nomenat cap en funcions, el qual va 
obtenir per oposició la placa de cap de 
servei al julio1 de 1983. 
Centre de Cirurgia Cardiovascular 
Sant Jordi 
El primer centre de Barcelona 
dedicat a operar exclusivament malalts 
cardíacs fou el Centre Quirúrgic Sant 
Jordi. El 24 de novembre de 1962 fou 
inaugurat i la direcció fou encoinenada 
al professor P. Piulachs, el qual no va 
poder ni saber portar a terme el projec- 
te.'> 
El 10 de mar$ de 1966, el Dr. J. 
Simón Lamuela va ser nomenat direc- 
tor i va aportar una cena dosi d'imita- 
ció respecte ala forma de treballa de 
l'lnstituto Nacional de Cardiología de 
México. Va implantar el lnodel d'histo- 
ria clínica amb protecció d'alumini, 
que posteriorment es va imposar per la 
seva practicitat a tots els hospitals. Al 
1966 va implantar el sistema de Resi- 
dents. Els quatre primers foren García 
del Castillo, Ginés Sanz, Fournier i 
Iriarte. Reconeixent estar en un centre 
homoloiible amb els europeus, García 
del Castillo, recent arribat de Salaman- 
ca, exclama: "Esto es Europa". 
El 1966, el Dr. Puig Massana, a 
proposta del Dr. Simón Lamuela, 
encapcala el Departament de Cirurgia 
Cardíaca i, durant el primer any, el va 
ajudar el doctor Marcelo García Cor- 
nejo, procedent de l'lnsrituto Nacional 
de Cardiología de México. 
El 1969, el Dr. Simón Lamuela va 
dimitir i per substituir-lo va ser nome- 
nat el Dr. Ballesta. Durant els primers 
anys ta cirurgia cardíaca experimenta 
un increment e~~ecta'cular. Amb el 
ternps, el Dr. Puig Massana discrepa 
frontalment amb la forma de dirigir 
Sant Jordi del Dr. Ballesta i, després 
d'un temps de tensions, Puig Massana 
deixa Sant Jordi de forma traumatica 
al 1973. 
Coma sustitut del Dr. Puig Massa- 
na es queda el Dr. Munra, deixeble 
seu. Des del maig de 1973 fins al juny 
de 1985, el Dr. Murtra Ferré fou cap 
del servei de Cirurgia Cardíaca de Sant 
Jordi i, posteriorment, en fou el Dr. 
Bonnin. 
La intervenció de coronaries de 
I'entrenador del F. C. Barcelona Sr. 
Johan Cruyff, a principis de 1991, i la 
seva rapida recuperació i curació cau- 
saren un impuls del Centre i una repul- 
sa popular contra el tabac. Posterior- 
ment el director va ser el doctor Coro- 
minas i, més recentment, Sa~it Jordi va 
ser absorbit per la Clínica Tres Torres. 
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 
Essenc el Dr. Soler i Roig director 
d'un dels tres serveis de Cirurgia, el 
1947 opera els tres primers casas de 
Ductus Arteriosus a Barcelona. Ca- 
ralps i Masó, que havia operat el pri- 
mer cas de Tetralogia de Fallot, fati 
nonienat, el juny de 1953, director del 
Servei de Cirurgia Toracica i Cardio- 
vascular i quatre mesos després efec- 
tuava la primera comisurotomia mi- 
sal. 
A finals de 1961, el Dr. J. Raventós 
Conti va aconseguir que la Fundació 
Espona, inicialment prevista per crear 
un centre de Cirurgia Pulmonar, am- 
pliés la seva activitat a la Cirurgia Car- 
díaca a I'Hospital de la Santa Creu i 
Sant Pau. El 1962 es practicaven els 
primers cateterismes cardiacs i per pri- 
mera vegada comen$& a practicar-se la 
cirurgia extracorpbria, encara que per 
poc temps, amb un prototip de 
"Máquina Corazón-Pulmón ", ideat i 
conslruit juntament amb el Sr. M. Oli- 
vq." 
A principis dels anys setanta, la 
modernització i reestructuració de 
]'Hospital de San Pau, iniciada pel Dr. 
Soler Durall, va arribar a la Cirurgia 
Cardíaca. Es va proposar el Dr. Roc 
Piferré, cap de Cirurgia Cardíaca de la 
Universitat de Loiola, (Illinois, USA), 
perque fos el responsable del departa- 
ment de Cirurgia Cardíaca. Aquest 
envia els doctors J. M. Caralps i A. 
Arís, que hi van arribar el 1974. 
El 8 de maig de 1984, a I'Hospital 
de Sant Pau de Barcelona es va dur a 
terme el primer trasplantament cardíac 
d'Espanya al Sr. Joan Alarcón Torres, 
realitzat pel Dr. Caralps i equip. A la 
premsa especialitzada es titula: "Lu 
labor de equipo, base del dxito en el 
rrasplante de corazón ".'" 
Edat d'or de la Cardiologia 
Un deis elements dels inicis d'a- 
questa edat d'or es va donar el 1971, 
quan es regula la situació de Metges 
lnterns i Residents (MIR). CEscola, el 
1972, deixa d'emeue títols d'especia- 
lista en Cardiologia. Durant vint anys 
(1952-1972), I'Escola va organitzar 10 
cursos ats quals van assistir un total de 
194 alumnes que van ohtenir el títnl de 
Cardiblegs. 
A principis dels anys setanta es 
produeix un altre dels canvis que con- 
dueixen a la denominada edat d'or de 
la Cardiologia: la creació de plantilles 
jerarquitzades ats hospitals. A I'Hospi- 
tal Clínic de Barcelona cada catedra 
tenia el seu dispensan de cardiologia i 
algú fins i tot dos. El 1950, la situació 
de la Cardiologia a I'Hospital Clínic 
de Barcelona era la d'una [alta total de 
coordinació. 
Aquesta situació de la Cardiologia 
va persistir fins als anys seixanta, quan 
s'inicia la gran reforma del mateix en 
aconseguir un departament integrat de 
medicina interna per especialitats, el 
primer d'Espanya. El Dr. Francisco 
Navarro López, el 27 de octubre de 
1972, fou nomenat professor ajudant 
de classes practiques de Patologia 
Mkdica. 
Cingrés de malalts no quirúrgics 
als hospitals de la Seguretat Social va 
ser un altre factor de la denominada 
edat d'or de la Cardiologia. Chospital 
la Vall d'Hebron, inaugurat el 1958, 
fins al 1968 solament tenia el vessant 
quirúrgic. En juhilar-se el 1968 el pro- 
fessor Pedro Pons de la seva catedra, 
fou encarregat de crear el servei de 
Medicina Interna. Va demanar al Dr. 
Petit fundar i organitzar el servei de 
Cardiologia i la Unitat Coronaria. El 
1970, Petit va decidir tornar a Sant 
Jordi. El Dr. Tornos va proposar el Dr. 
Gausi, el qual va continuar la tasca 
organizativa. 
El Dr. J. Soler i Soler, meinhre 
actiu de I'Escola, es va integrar el 5 de 
desembre de 1971 amb la categoria 
d'adjunt interi. A principis dels anys 
setanta es construí la Residencia Prín- 
cipes de España de Bellvitge. El Dr. 
Puig Masana fou nomenat cap del Ser- 
vei de Patologia del Cor i va proposar 
al Dr. Gausí que se'n anés amh ell. El 
doctor Soler va ser nomenat nou res- 
ponsable de la Cardiologia.'* 
A finals dels anys seixanta té Iloc a 
Catalunya la creació de les Unitats 
Coronaries, verdadera revolució en el 
tractameiit de les malalties cardíaques, 
factor determinan1 de la denominada 
Edat d'Or. Catenció hos~i j jar ia de 
les cardiopaties agudes canvia radical- 
ment. La Unitat Coronaria de 1'Hospi- 
tal de Sant Pau, inaugurada al novem- 
bre de 1969, fou la primera d'Espanya 
a posar-se en funcionament, dirigida 
pel doctor Modest García Moll. Les 
Unitats Coronaries són una de les 
peces claus en el tractament de la car- 
diopatia isqukmica i, alhora, el nucli 
més especialitzat i complex de la car- 
diologia moderna.'" 
Tres anys després, I'any 1972, el 
doctor Corrons i els membres del seu 
equip, Sola i Reguant i Sala, pensen a 
crear una Unitat Coronbia a Manresa. 
La Junta de Govern de la Caixa d'Es- 
talvis de Manresa, a instancies del Dr. 
Badal, va acceptar la proposta de crear 
el Centre de Reanimació Cardíaca, 
inaugurat el 2 de desembre de 1974." 
Aquesta unitat és la primera fora 
de Barcelona i la primera d'Espanya 
creada en una ciutat cap de comarca. 
Actualment adscrita al Centre Hospi- 
talari de Manresa, el Doctor Corrons i 
Espinal n'ha estat el primer director i 
cap i anima. 
Bibliografia 
1, Freixiis i Freixis, J.: ''El diognbstic de les mnl~llies 
tarbciquer abms de 1.1 inrirveiició de $ percussió i 
de I'ruscultaci~. Airrtnl.7 de Medicina nún,. 25, 
1931. Pjgs 471-4841, 
2. Brouriwald E.: "The goldcn n&!e oiciidiology". A 
hÍrorbble SB, Orck S. Ediiors. An era in curdio- 
vvsculvr medicine. New York. Elsevier. 1991. 
Mes. 1-4. 
3. Buluguer Vii>tió, 1.: ''El Sutuco de ia cnrdiologiu en 
España s panir de la evolución cn las últimos 30 
años". Revisro Esl~niioio Cordiolnsín, iiúm. 50. 
Phgs. 71~74 
4. Boggi i Villes. M.: "Can i In ciencia cn 11 f inir- 
gis". Rri.i,7,r,rt Reni Ac<,dcr>iia de Me<lici"« <le b'rtr- 
crlrirtn núm. 3 , 1988. Pags 11-16. 
5. Alsinn i Bofill. J.: "CAcnd&rniude Ci&nciia Medi- 
que3 dc Ciiilunya i Brlcrm. Que ha esta,. Que és. 
QuP prctcn d'6sserm. 7riburrn Mé<Iico, núiiiem 
exiriiurdinuri, 20-5-1976 
6. Rminón v Cuinl. S.: "Textura de Ii, fibra muscuiiir . . . 
del corazón". Garcrn Médica Ca(o1aan núm. 1 l. 
1888. PBgs 257-264. 
7. Bvsrols Pli",. A : "Nola sobre el ionrndoscopio". 
Revisto de Ciencias Médicos de b'lir~.d<8,in núm. 
23. 1897. P3gs. 213-2 16. 
8. Eswny: "Rayos Kóenrgen. Aczidemia y Labordo- 
rio dc Cicncios Médicas de Cataluña'.Aci<ir del 
CiiCw ncnilé?irico de 1895-1890 iiúni 23. Ptgs. 10- 
14. 
9. ~i suncr A . B ~ I I ~ ~ O . J . M.: " ~ ~ ~ i ~ ~ i ~ ~ ~ ~ e~éctricnr 
del corazón bajo la influencia del calcio". 71aera- 
i>¡o núm. 2, 1910. Psg. 693. 
10. Celis i Pujol, LI: "Firiopotologia clinico del siste. 
mude l'ongen i canducci6 de I'exciuci6 cardiiica". 
Aaarils de I'Acod8niiri i Lobornir~ri de Ci8ncir.v 
MP<liyuer de Cni<iluityo iiúm. 9-10. 1913. Pitgs. 
598.625. 
1 l . Pi Suñer A,. Bellido. J. M': "La cI~ctrowr<liogra- 
fia: Sus Si~ndumcntor. su técnica. sus rpIicacioncs 
experimentales y clinicas". Ihrrnpirr, núni. 5. 
Pigs 505-527.652-667.761-796. 
12. Pi-Figuerus. J.: "CAcsdemi8 i els Caoglcssos de 
Metgcs de Lleligua Cstulunil". Triburt<i Médiccr, 
1916. PPgs 50-52. 
13 - Cnsmsm, O.: nre<licin<i cofolriiin del resle XY 
B~rcelonr. Edicionr 62, 1970. 
14. Wiroriai: "Ei Dr Bollido, profeasor de Tcrrpcuiica 
de Barcelo$ii". In Medicina Ibero I . XVI. 1930. 
15. Purche ÁIvurer, J.: 'Eiectcs do1 sulht de quinidiiia 
sobre el car eneiua". Trebnlli de In Soclei<it de 
biologin, núm. 10, 1923. Pags. 126-127. 
16. Editorial: "C. Cones es rnédico del depan;~me~ro 
de Cordiologh". Arr Médico núin. 2, 1926. PBg. 
253. 
17. k i l . P.. r id in ; i Al!<'\. J.: Tr~i is: <I'Elriin,i<inl,<i- 
,cr,tlli2ic f'~,,~,,~,,~. I~.,~;,, G. o,7ln ~t r,~. I:'I,~C,,~. 
I'I2X. 
IX. B~irh:iri? Ciiirri. J.: "Kccrrc;t en ~iicdicin;i hirli;, 
<Iiir;iii, I.iiiti?nc>nii;i dr C;il;,lany;i". Aiirre>l< ch. 
rMi,rlii iriri núlii. 64. 1V7X P:>pl, 114XK 165. 
1'1. Rnhcm, H.: '.La I ~ i p n i ~ t ~ ~ I i : ~ y ~r:n~;~t~~#cntt,'. 
ni', ,< , id <l? Cirn, ,,,< Ii<il,<<i.> '1,. S>ri<~l<iiiii "ti,,,. 4. 
IX'lh. P:icr. 73-XL 
'O. 3 l . ' A L>/iii~iiin<riii~,,,~,riii i l i i r i i , , . TI.\¡ 
i1iicliir;ii R.~rcclc>n.i. liiipieiiii;~ H;iyi'i. 1917. 
21. V:illr Ci~ntiinii. h.: "l>rci>r cypr.riiiicnf;ilc\ whrr 1.8 
pni<iIin:>'.. .A<:ILIC~L:~ de C~cnc#:!s MCtI>c:!s de 
Uirceliin.. (;ii>ii<ai,iic,<i,i<,<. I1i.1-1. P:,;>. 117122. 
22. Tr i i r <lc Re.. l... hi,. A . H<in:i*. l... H;illc~l;i. F.: 
"E,tc~,Iic~ ~ l~ l ' e r c~~c i : ~ l entre 1 : ~ c t ~ ~ I c ~ c : ~ r d ~ f ~ ~ .'lcnt:t,.' 
h~ic!rni.ri>ir;ir y I;n #no hacari<~iiic;ir". Mciliciii<i 
<li,ii,,i ""m. 5 . I~i41,. P i s * 278-2x7. 
23 Fcken!?, S:$g:w. h l de: H~~ct>rcc! 10 .S~ct,~,Ie,~l 
r.~,~~~firi,~ ~-oribiik~qi<i. Mii,l>ymoyin;i t.,hior. 
1 994 
24. Fuciiic* si-;ir. M dc: Hiirliriii fIi.1 ii,i<i>ii!<~,i,., 'h. 
10 .S~i<ic<Li~l E<iifi"iiii ilr C<ii~liriii>,cici i </c. lo- 
vi,<r<.clii<k,v lili<il<,i HCR Pri>miirioii< I<dilorinli. 
S L.. I"'J4. 
:S 1 u J.. -~';,n C C ~ , ; , ~ ' ..I~,,I,~~\ ,di. 
hi~'rit8 t ~ t ~ nCn> 62 . lkJ71>. IP.'!?%. c41-65? 
211 Gilicn l.Iitcr;ili<i. J . "Preir.nt;ir.iiii? del niinicrci 
~ le~ l~c ; t c l ~~ 8, I h ~ ~ ~ ~ ~ v ~ ~ l : ~ c l ~ ~ ,le 1:s cwt~el:$ de C,accli,,- 
Ii>gi;t ile I;i L'!ii<rr\iil:id dr Hurccl<in;i" Ili.iiiiiriri 
<7ii ir<,, núrn 21. P:ip ?VX. 
27. B~~l.!pc~cr Vintdb. 1 . T<,~ni, ,<h;td,,l, Ll.. Rcn~; t~ Ic~ 
Hcn1,8t, l:.: .'Primc.r<n rcwlt:~tlm de 81" c.~utl#n 
p r ~ ~ s ~ c ~ # v o ~ l e ILt ~ ~ c ~ u ~ I ~ I ~ c ; ~ c81 hlanre~ 
\;<.,18i<ii~~ ek.M<,<liiiiiri núlii. iii. I1>7i. I'3pi. h 7 5 ~ 
678. 
2n. T,,~\~;LII PCJ,>C. II . stin\ riicnciidrl. S . R ~ I : ~ ~ ~ ~ ~ ~ 
Virilrii. l.: í ' . i ib~ i> \ en Ii>r Linorr.~ de riirgei ci>ri>- 
jnario dc#r:~n!c t> afio, clc i~~tcmc#~c!,:n en el CIIVL~~, 
","l,ii~!<,,9r,.,l c~~l;th~>,,t<,\~~ ,1< k, n~p.,",,~,d;~ 
Muiidi:il iIc la Silluir Hrii,rli t:lj?rifiriii ir^ 
<lirilrzx;,i iiiiiii. I2 , %iiplciiirnl Viis\. 3-16 
2". Gihen Oiicr;ili<i. J.: .li~<iririii<;ti ( t i II' fiitiiin.i<i 
i.i,,ii-C>l,iiii<ii rb. t',mliiiliiqii~. l i l ici i incr Mi,nii- 
gr.;l;<a\, 1~1~,1, 
111. R8hm 8 Rih:n. l<.: ''IIc~r#&> del cor:wh!> > 5tt1~~r:c. 
;\iirili.i r l r I ' A ~ M I I . i i d m 50 Aiiy c ~ ~ l l i i i i i ' 11>115- 
IVllh. 
11. Halle~kn Brrrnn\. I:.: "l in meiiiiiri;i ilcl Dr. L~lai. 
'rri;~\ <lc HC," ,A,~~~,~I~ ,h. ,M~.,I~~ iiiiin. (>L. 107b. 
Pig, 24~2Y. 
1: J R. .-I.I ccntrc) ,lt. r,,r,l,,,,.4~ct,l.jr "s.,,, 
J , > ~ ~ C " . l., r.i~;i .te :\hiirr<ir I P ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ , . ~ I l., 
l> ip~#!.~c~c~~t (lc H ~ ~ r ~ ~ c l ~ ~ ~ . ~ ' ' .S,m .l,,,q,,. IVG,?~ 4,). 
IqO3 l':>p\ 41~41% 
13 R . J. ''l'rr.rrni.iriiin <Ic i in priifiililxl <Ic 
i i i . i i~twt~:~ <n~~,ciii~piiliiiciii ;iniiici;il" ,IIC.,I~, ~ w z ~ ! 
(Tiiiiii, ,id,,,. 3:. I<IW p.,sr íJ.('I 
34 nl:gnc:$ CI,\: I,~I,C>C c t l c ~ r l ~ q ~ IV,\C CICI ,.,$tS, c!l 
1 : 1 l . li,l',<,,t, 11.11 I , , , ,111 111. 
1113X. lL1X4, l'i>$\ 2-4 
12 I.'uriirr* S.i$.r, XI. <Ir. I í , i r i i r~ 01 iiiiiil«ri i i z r l l i i i ~ 
l,!qv tid>krcctl ~\l~.~.l~'~#ll.!. lv'l2 
71, ~i. t r~i . i M~~II. hi.: ' - ~ $ ( ~ ~ ~ ~ ~ ~ i i ~ hiuiilir;i<~e 1.- ~ ' , i , - 
iI.idr.* ciin>,i;,ria*" nrii\r,i l~iiiii'i 11, <"iriliiii<iui,, 
"ú,,,. 12. lqkll P?,S\ 1171. ll%t> 
77. Corcor>, i l~:~p#!~;~l , J , 'K>!?>:L 8 l'.>I,n!. J., XI:tr~t#hc~rn 
i Ciiriimiii:i\. K . ,\riicrr I I'c!. J . ll;i<l.il i I'iii$. J 
"l<ii i l i ici i i i1c l., r.,lilli.liipi;l 3 11.1111*;1 d111;1111 <l. 
iI;iircr* .I(I .is>. IV i l l I1i1,i1' liii>,lii~iii<ii riii,,, l i . 
l ~ l C J l . Ir:,$,. U ' J ~ 111q 
Manuel de Fuentes Sagaz 
Ill~.l~<i 
UNA NOVA MIRADA RETROSPECTIVA 
A LA MUNTANYA I AL SANTUARI DE MONTSERRAT 
U n nou volzrm de fotogrnfia ltistbricn 
montserratina, seleccionada i comenta& per 
Salvador Redó i Jaume Pons, que 0frrei.x zrn 
complet i uariat recorregut de cent nnys 
(1858-1958) per diversos nspectes ddqzrest 
singular indret: li,rbanisme. l s g l s i a els 
edificis, els trnnports (tren cremallera. aeris. 
fiiniczrlars, carreteres), els monuments. /a 
gent, Ir? muntanya ... 
k X 8 0 M 5 H S, >CIES 
LLlBRES PARCIR 
Cl Angel Guimera. 74. Tel. 873 38 82 - Fax 871 09 58 - 08240 MANRESA 
~drsca Interne!: hnp:llwww2.minoiisa.esipaa~~~ 
1 I,I>.F nr 73 x 25 cm ~i arcira<ia preientacio ~ a m ~ en udm Corre" electrbnic: parciraminoiisa es