Educação e Vida

Vista previa del material en texto

167 
Educació Social 72 EditorialEducació Social 72 Llibres recuperats
Educación y vida
Pierre Furter 
Buenos Aires: Magisterio del Río de la 
Plata, 1996
Al magisteri amable de José Luís Sam-
pedro devem una suggeridora refl exió 
sobre l’educació que tenim, i ens ad-
verteix que, sovint, s’oblida d’ensenyar 
a viure. De les aules, diria en una de 
les seves conferències a la Universitat 
Menéndez Pelayo (estiu de 2003), en 
surten més consumidors i productors 
que no pas vividors, més súbdits que no 
pas ciutadans: la paraula vividor –hi afe-
gia– s’ha carregat de connotacions pejo-
ratives, quan viure plenament hauria de 
ser la meta.
Aprendre l’art de viure (i viceversa) és 
des de sempre una tasca tan il·lusionant 
com desafi ant. Un tresor per descobrir al 
qual amb una innegable, tot i que ocul-
ta, vocació pedagògica i social fa més 
de vint anys que el celebrat Informe de 
la UNESCO, coordinat per Jacques De-
lors, va encoratjar com un pilar bàsic de 
qualsevol educació que miri cap al futur, 
perllongant els seus afanys en les virtuts 
del viure junts.
L’obra que “recuperem” va d’això, ano-
menant l’educació i la vida.
Publicada originalment en portuguès 
(Petrópolis-Brasil, 1966), per Vozes 
Editora, seria reeditada en diverses oca-
sions en aquest idioma abans no es pu-
bliqués per primera vegada en castellà, 
amb una breu introducció d’Ezequiel 
Ander-Egg; amb Pierre Furter, l’autor, 
dues persones clau per entendre bona 
part de la tasca pedagògica, sociocultu-
ral, cívica i reivindicativa de les últimes 
dècades, en els organismes internacio-
nals i en el context llatinoamericà. Sor-
prèn dir-ho d’un autor que neix a Suïssa 
el 1931, estudiant de Filosofi a i Pedago-
gia a les universitats de Lausana i Neu-
chatel, posteriorment, professor de la 
Universitat de Ginebra, en la qual es 
va jubilar com a catedràtic honorari a 
principi del dos mil. No tant si ens en-
dinsem en la seva biografi a, si recordem 
la seva especialització en Literatura 
comparada a Lisboa, Zuric i Recife, o 
la seva feina –arribant a coincidir amb 
Paulo Freire– a Amèrica Llatina, a Bra-
sil i Veneçuela. Ocupacions a les quals 
uniria, entre d’altres i molt més tard, la 
de president de la Societat Suïssa per a 
la Recerca Educativa, vicepresident de 
l’Associació Francòfona d’Educació 
Comparada, expert de la UNESCO i 
consultor de l’Institut Internacional de 
Planifi cació Educativa (IIPE) a París; a 
més de bon coneixedor de la fi lmografi a 
de Luis Buñuel (al qual va considerar un 
educador i pedagog surrealista) o de les 
dures realitats de les Hurdes, terra sense 
pa... Vaig tenir el privilegi de conèixer-
lo a fi nal del 1982 i de ser convidat a la 
seva Càtedra de Ginebra a mitjan anys 
noranta del segle passat; i la satisfac-
ció que fos investit –el 20 de gener del 
2000– el primer doctor honoris causa de 
la Facultat de Ciències de l’Educació de 
la Universitat compostel·lana.
168 
Editorial Educació Social 72Llibres recuperats Educació Social 72
Com a llibre, Educación y vida con-
vergeix amb altres obres que il·lustren 
l’incessant inconformisme utòpic i hu-
manista de Pierre Furter, que cerca con-
ciliar allò vell amb allò nou, allò mític 
amb allò real, la reflexió amb l’acció, 
la mirada quotidiana amb la visió pla-
netària, la moralitat amb la política, 
allò conjuntural amb allò continu o per-
manent; també para atenció en el tràn-
sit que va de la infància a la vellesa: 
“l’important és mostrar que tant el jove 
com el vell són éssers inacabats, però 
inacabats d’una manera diferent. Per al 
vell, es presenta el problema, nou peda-
gògicament del ‘reciclatge’, això és la 
redefinició del seu paper en una societat 
on ell ja no gaudeix dels seus privilegis 
anteriors. Per al jove, és com preparar-se 
per a una vida que serà una perpètua ma-
duració, sense possibilitat de ser, algun 
dia, adult, sinó evolucionar sempre com 
un adult” (p. 64).
Malgrat les reiterades crisis socials i el 
naufragi dels idealismes, per a Furter 
l’esperit de la utopia continua bufant. Per 
a això, situar l’educació en l’espai i el 
temps és tan substancial com indispen-
sable: no només pel que fa a l’educació 
coneguda i experimentada; també per a 
la qual hem de construir, invocant la ne-
cessitat d’educar contínuament.
Aquesta és, sens dubte, una de les grans 
aportacions d’aquest llibre..., amb què 
Furter esdevé un dels principals precur-
sors de la “educació permanent”, que 
avui identifiquem amb els aprenentatges 
al llarg de tota la vida: el fet d’educar-
se d’una manera autèntica, assenyala, 
ens ha de permetre “pensar l’educació 
en el temps”, font i fonament amb què 
renovar tota la problemàtica. Un tema 
que, tot i les insistents apel·lacions a 
la “esperança” (ell ho va fer interpre-
tant l’obra d’Ernst Bloch) i els canvis 
que ha d’afrontar l’educació en una so-
cietat que canvia, no s’ha resolt, com 
assenyala Ander-Egg en el seu pròleg 
(p. 7): “la relació entre l’educació i la 
vida; que l’escola estigui preparada 
per a la vida. Tal com està concebuda 
l’educació, no s’aprèn per a la vida, sinó 
per a l’escola. En efecte: el valor que sol 
donar-se als diplomes fa pensar que, més 
que aprendre per a la vida, s’aprèn per a 
l’escola”.
No hi ha una al·lusió explícita a 
l’educació social, tampoc a la seva pe-
dagogia. No obstant això, a tota l’obra 
en batega l’esperit, el desig de donar 
una resposta –humanística i cívica– a 
les insatisfaccions provocades per de-
terminades maneres d’educar “escolar-
ment”, fent minvar el paper de la ima-
ginació i la creació, coartant els mons 
de l’experiència personal i de la vida 
social global, que Furter associa a una 
concepció dialèctica de l’educació per-
manent; i que nosaltres podríem vincular 
a l’educació social i, en part, a una “pe-
dagogia de la crisi”, que segons el seu 
parer no existeix; la crisi –siguin quines 
siguin les seves manifestacions– exigeix 
 169 
Educació Social 72 EditorialEducació Social 72 Llibres recuperats
que ens situem de nou, prenent cons-
ciència de la situació existencial en què 
estem immersos: “la crisi és inquietant, 
perquè obliga a una participació total 
del subjecte, a una extrapolació que va 
més enllà dels límits racionals” (p. 70).
Per a Pierre Furter les humanitats, 
l’humanitarisme i l’humanisme peda-
gògic són vies que l’educació té al seu 
abast, abans i ara: no per identificar 
l’humanisme amb la restauració de mo-
dels passats, ni per imposar o “cosificar” 
les humanitats; tampoc per limitar-se a 
actituds o gestos pretesament humanita-
ris. Sí per mirar al futur assumint la nos-
tra capacitat de crear la humanitat, com 
a “recerca real de fraternitat, de llibertat 
i d’igualtat” (p. 136), atorgant al llen-
guatge un paper clau: “no hi ha educa-
ció sense comunicació. I la contribució 
específica de l’educació a l’humanisme 
serà ensenyar, a les noves generacions, a 
dialogar” (p. 137). En aquesta missió la 
pedagogia i l’educació social no poden 
inhibir-se ni ho han de fer.
José Antonio Caride 
Universitat de Santiago de Compostel·la