200504-informe-infraestructures

Vista previa del material en texto

Estudi sobre la 
planificació de les 
infraestructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
 
SENER. 
 
 
 
Abril 2005 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Informes i estudis tecnològics encarregats per l’Institut 
Català d’Energia 
 
 
 
 
 
 
 
 
ESTUDI SOBRE LA PLANIFICACIÓ 
DE LES INFRASTRUCTURES 
D’ENERGIA ELÈCTRICA A 
CATALUNYA 
 
 
 
 
NOTA TÈCNICA 
 
RESUM EXECUTIU 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina I-1 
 
 
ÍNDEX 
 
1 OBJECTE .......................................................................................................................... 1 
2 METODOLOGIA ............................................................................................................. 2 
2.1 Introducció ............................................................................................................... 2 
2.2 Metodologia per a l’avaluació de la suficiència de la xarxa elèctrica ................. 3 
3 BALANÇ GENERAL D’ENERGIA I POTÈNCIA A LA XARXA ELÈCTRICA 
CATALANA ...................................................................................................................... 5 
3.1 Introducció ............................................................................................................... 5 
3.2 Previsió de la demanda d’electricitat ..................................................................... 5 
3.2.1 Definició dels escenaris d’estudi............................................................................... 5 
3.2.2 Previsió de la demanda d’energia elèctrica ............................................................... 5 
3.2.3 Previsió de la demanda de potència extrema............................................................. 6 
3.3 Evolució del parc de generació ordinari i especial................................................ 8 
3.4 Cobertura de la potència en l’hora de màxima demanda.................................. 10 
3.5 Balanç elèctric Catalunya ..................................................................................... 16 
3.6 Conclusions............................................................................................................. 19 
4 ESTUDI DE LES INTERCONNEXIONS .................................................................... 21 
4.1 Criteris i paràmetres objecte d’estudi ................................................................. 21 
4.2 Capacitat tèrmica de les interconnexions ............................................................ 22 
4.3 Marges de tensió admissible a la xarxa de 400 kV.............................................. 23 
4.4 Noves interconnexions........................................................................................... 23 
4.5 Conclusions............................................................................................................. 26 
5 CRITERIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA XARXA................................. 27 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina I-2 
 
 
6 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ A 
CATALUNYA (ANY 2005) ............................................................................................ 28 
6.1 Alimentació a Girona ............................................................................................ 28 
6.2 Alimentació de la zona litoral de Garraf ............................................................. 29 
6.3 Alimentació de la zona del Vallès-Maresme........................................................ 29 
6.4 Alimentació de la zona de la costa i nord de Girona .......................................... 30 
6.5 Zona del Llobregat ................................................................................................ 31 
6.6 Zona de Tarragona................................................................................................ 31 
6.7 Zona de Manresa i Lleida ..................................................................................... 31 
7 EVOLUCIÓ PREVISTA DE LES NECESSITATS DE DESENVOLUPAMENT DE 
LA XARXA AL PERÍODE 2005-2015 .......................................................................... 32 
7.1 Aproximació de la xarxa de 400 kV a l’àrea de Barcelona. Subestació de 
S.Coloma .......................................................................................................................... 32 
7.2 Connexió de la subestació de Bescanó a la xarxa de transport i distribució .... 33 
7.3 Reforços de la xarxa en relació amb la generació............................................... 34 
7.3.1 Generació del Besòs ................................................................................................ 34 
7.3.2 Generació en Garraf ................................................................................................ 35 
7.3.3 Generació en Tarragona .......................................................................................... 35 
7.3.4 Generació en Llobregat ........................................................................................... 35 
7.3.5 Generació eòlica...................................................................................................... 35 
7.4 Necessitats de reforç en la zona del Vallès-Maresme ......................................... 35 
8 ANÀLISIS DE LES ACTUACIONS EN EL PERÍODE 2005-2015........................... 37 
8.1 Subestació de Garraf ............................................................................................. 37 
8.2 Subestació de La Secuita ....................................................................................... 38 
8.3 Alimentació de la Zona Girona. SE Bescanó....................................................... 38 
8.4 Alimentació a Barcelona a 400 kV ....................................................................... 40 
8.5 La transformació de Tarragona 220/110 kV i Constantí-Tarragona ............... 41 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina I-3 
 
 
8.6 Node de generació de Foix i línies d’evacuació ................................................... 41 
8.7 Zona del Garraf i a S.Boi ...................................................................................... 42 
8.8 Circuits 110 kV Ascó-Xerta-Tortosa ................................................................... 43 
8.9 Línies 110 kV Seròs–Valls i Reus–Valls............................................................... 43 
8.10 Zona d’Hospitalet, Viladecans, Prat i Llobregat ................................................ 44 
8.11 Zona de Besòs i de S.Andreu ................................................................................ 45 
8.12 Eix 110 kV Can Barba – Barberà i Can Barba – Cerdanyola........................... 45 
8.13 Transformadors 220/110 kV de Mas Figueres, 220/110 kV de S.Fost i línies 
S.Fost – R.Caldes en 110 kV. .......................................................................................... 46 
8.14 Alimentació a Mataró............................................................................................ 47 
8.15 Eix 132 kV La Roca-S.Coloma i La Roca-Montmeló-S.Coloma ....................... 48 
8.16 Circuit 110 kV Mataró-Arenys-Calella-S.Susanna-Tordera............................. 48 
8.17 Xarxa 132 kV de Girona ....................................................................................... 49 
8.18 Xarxa 110 kV de Girona ....................................................................................... 49 
8.19 Zona de Manresa, Terrassa, Calders i Osona ..................................................... 50 
8.20 Alimentacionsa Manresa...................................................................................... 50 
8.21 Alimentacions en antena a Martorell................................................................... 51 
8.22 Línies Pierola-Capellades i Pierola-S.Margarida ............................................... 51 
8.23 Circuits d’evacuació 220 kV relacionats amb la generació a Moralets ............ 52 
8.24 Reforç de la xarxa de Lleida ................................................................................. 52 
8.25 Línies 110 kV Cardona-Ponts i Cardona-Congost ............................................. 53 
8.26 Nou eix 220 kV Igualada Nord-Gironella............................................................ 53 
9 RESUM D’ACTUACIONS............................................................................................. 54 
9.1 Període 2005-2008.................................................................................................. 54 
9.1.1 Línies....................................................................................................................... 54 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina I-4 
 
 
9.1.2 Subestacions ............................................................................................................ 55 
9.2 Període 2008-2011.................................................................................................. 56 
9.2.1 Línies....................................................................................................................... 56 
9.2.2 Subestacions ............................................................................................................ 56 
9.3 Període 2012-2015.................................................................................................. 58 
9.3.1 Línies....................................................................................................................... 58 
9.3.2 Subestacions ............................................................................................................ 58 
 
 
ANNEX I: Balanç de potència bruta instal·lada règim ordinari 2004-2015 
ANNEX II: Taules amb el llistat d’actuacions 
ANNEX III: Esquemes de la xarxa elèctrica Catalunya 2004 i 2015 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 1 de 71
 
 
1 OBJECTE 
 
Probablement l’energia elèctrica és un be essencial en la societat d’avui, fins al punt que ha 
esdevingut un bé imprescindible, del qual depenen la major part de les activitats de la vida 
quotidiana. 
 
En aquest sentit, el coneixement de la situació actual i l’anàlisi de la previsió futura de les seves 
necessitats es converteix en un element decisiu per garantir l’abastament del mercat i del 
creixement econòmic dins un esquema de desenvolupament sostenible. 
 
Un dels aspectes més rellevants de la funció inspectora de la Direcció General d’Energia, Mines 
i Seguretat Industrial del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya és la 
de vetllar per a què les planificacions previstes per als diferents agents del sector elèctric quant 
la xarxa de transport (400 kV i 220 kV) i parc de generació (operador del sistema, empreses 
transportistes, empreses distribuïdores, promotors de noves plantes de generació elèctrica, 
gestors de l’actual parc de generació, etc.) estiguin en consonància i compleixin les condicions 
tècniques i de garantia adients per donar resposta a les necessitats actuals i futures de demanda i 
producció elèctrica. 
 
La Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial va contractar a SENER Ingeniería y 
Sistemas SA, el mes de setembre de 2004, l’elaboració d’un estudi sobra la planificació de les 
infrastructures elèctriques a Catalunya per al període 2004-2015. 
 
Aquest Estudi ha d’analitzar i establir la proposta de les infrastructures elèctriques per garantir 
d’una manera raonable (segons criteris econòmics, tècnics i mediambientals), i a cada moment, 
l’abastament d’energia elèctrica a Catalunya en l’horitzó de l’any 2015. 
 
Així mateix, de l’Estudi de Planificació es desprenen un seguit d’estratègies bàsiques 
d’actuació, que serviran per determinar els criteris propis de l’Administració en relació a les 
autoritzacions i/o participació en la planificació de les infrastructures elèctriques. 
 
L’objecte d’aquest document és recollir les conclusions de l’Estudi sobre la Planificació de les 
Infrastructures d’Energia Elèctrica a Catalunya per al període 2004-2015 (ref. P227285-SRLE-
ME-01.2/0). 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 2 de 71
 
 
2 METODOLOGIA 
 
2.1 Introducció 
 
Els objectius generals de l’Estudi de Planificació es resumeixen en els següents punts: 
 
− Avaluar les mancances de la xarxa elèctrica, tant de qualitat com d’abastament, i en 
situacions normals i davant contingències N-1 (inclús en certs casos contingències N-2); 
− Estudi de les necessitats de desenvolupament de les instal·lacions elèctriques a 
Catalunya, per als següents horitzons temporals: 2004, 2006, 2008, 2010, 2012 i 2015, i 
per als moments més crítics (punta d’estiu i punta d’hivern); 
− Avaluar el creixement potencial de la xarxa elèctrica; 
− Definició del ritme inversor necessari per a la construcció de noves infrastructures, així 
com del manteniment i ampliacions de les actuals, amb el corresponent calendari 
d’actuacions. 
− Definició dels criteris propis de la Generalitat de Catalunya en relació a les 
autoritzacions i/o participació en la planificació de les infrastructures elèctriques a 
Catalunya, tenint en compte els aspectes mediambientals i d’ordenació del territori. 
− Anàlisi de la justificació i de la necessitat d’avançament de l’execució de diverses 
instal·lacions de la xarxa de transport d’energia elèctrica previstes per als diferents 
gestors (REE i FECSA-ENDESA). 
 
Per poder assolir els anteriors objectius de l’Estudi de Planificació, s’han analitzat per separat 
els següents aspectes: 
 
• Previsió de la demanda d’energia i potència del mercat elèctric 
• Previsió de l’oferta de la producció, tant en règim ordinari com en règim especial 
• Previsió de la cobertura d’energia i de potència 
• Necessitats de línies d’interconnexió 
• Necessitats de nova infrastructura elèctrica a les xarxes de transport, transformació i 
distribució 
• Avaluació ambiental estratègica de l’Estudi de Planificació 
 
Com a dades de demanda, demanda extrema i oferta de generació s’han agafat les facilitades per 
l’ICAEN, així com la previsió de la cobertura d’energia i de potència. 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 3 de 71
 
 
Els resultats dels diferents apartats es recullen en els apartats següents de la present Nota 
Tècnica. 
 
2.2 Metodologia per a l’avaluació de la suficiència de la xarxa elèctrica 
 
L’avaluació de la suficiència de xarxes elèctriques es realitza mitjançant determinats índexs que 
segons la seva naturalesa poden classificar-se en índexs probabilistes i índexs deterministes. 
 
Els primers consideren la incertesa o aleatorietat que acompanya a l’ocurrència de fallades en el 
sistema elèctric i requereixen criteris apropiats a cada circumstància, mitjançant una àmplia base 
de dades a través d’un número de regles de complexa aplicació. Aquest tipus d’índexs permeten 
preveure possibles tasses de fallades, calcular xifres de cost/benefici per a cada variant i ajustar 
el disseny als marges de maniobra. 
 
Els índexs deterministes per contrari, estan basats en criteris com marge, considerat com a ràtio 
o coeficientde seguretat, o en comprovacions de la capacitat del sistema de suportar una 
determinada contingència de fallada d’elements de la xarxa, sense que afecti el subministrament 
elèctric. Aquests índexs es reflecteixen en regles d’aplicació senzilla i que poden analitzar-se de 
forma automatitzada, si be no permeten establir tasses de fallada, ni relacions cost/benefici. 
 
És normal que els criteris de planificació de la xarxa plantegin contingències escollides de 
forma determinista, davant les quals ha de garantir-se la continuïtat de subministrament, i que, 
posteriorment, la xarxa planificada pot validar-se mitjançant l’anàlisi en els que s’introdueixin 
les possibles fallades amb criteris probabilistes, que s’introdueixen en una funció de costos 
valorant econòmicament l’energia no subministrada. 
 
En principi, la xarxa elèctrica de Catalunya en els nivells de transport de 400 i 220 kV i en els 
nivells de distribució de 132 i 110 kV, ha estat modelitzada, i analitzada sota la perspectiva dels 
criteris deterministes d’ús habitual, i que es troben recollits en els procediments d’Operació de 
la xarxa de Transport. Les contingències que han d’analitzar-se en l’estudi de seguretat de la 
xarxa d’acord a aquests procediments són els següents: 
− La fallada simple d’un qualsevol dels elements del sistema (grup generador, línia, 
transformador). Aquest tipus de contingència es coneix com N-1. 
− La fallada simultània dels dos circuits de les línies de doble circuit que comparteixen 
suports al llarg de més de 30 km del seu traçat. 
− La fallada del major equip generador de la zona i el d’una de les seves línies 
d’interconnexió amb la resta del sistema. 
 
S’ha aplicat una sistemàtica d’estudi de la xarxa, simulant en un model mitjançant ordenador 
talls o indisponibilitat de tots i cadascun dels diferents elements, en diferents circumstàncies de 
repartiment de càrregues elèctriques amb criteris estacionals (punta d’hivern, punta d’estiu), 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 4 de 71
 
 
temporals d’evolució en el temps segons els diferents anys de l’horitzó d’estudi (fins a l’any 
2015), i segons els diferents escenaris previstos d’evolució de la demanda (escenari BASE i 
escenari IER). En cadascun dels casos s’analitzen els fluxos de potència en totes les branques i 
les tensions en tots els nodes, detectant les situacions de saturació o que puguin donar lloc a talls 
del subministrament. 
 
L’objectiu és procedir a elaborar un diagnòstic de la xarxa actual amb els nivells presents de 
càrrega, per a posteriorment introduir en l’horitzó temporal d’estudi, els diferents reforçaments 
de la xarxa que esmorteixen les situacions de restricció, al mateix temps que es comprova que 
aquestes reformes s’adeqüen a l’evolució de la demanda prevista en els diferents escenaris; és a 
dir, es procedeix a la validació en el temps de les actuacions indicades per a que el compliment 
dels criteris deterministes de fiabilitat de la xarxa es garanteixi en tot l’horitzó d’estudi. 
 
En primer lloc s’analitza la suficiència de les interconnexions elèctriques de la xarxa de 
Catalunya amb l’exterior, planificant els reforços necessaris. Posteriorment s’analitza la 
infrastructura elèctrica interior i les modificacions requerides en el temps que siguin 
compatibles amb aquestes interconnexions. 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 5 de 71
 
 
3 BALANÇ GENERAL D’ENERGIA I POTÈNCIA A LA XARXA ELÈCTRICA 
CATALANA 
 
3.1 Introducció 
 
Per tal d’analitzar les infrastructures elèctriques existents, i la necessitat de noves, cal 
desenvolupar prèviament la previsió de la demanda i de l’oferta d’electricitat a Catalunya, com 
també la cobertura d’aquesta demanda per l’oferta, tant des del punt de vista de l’energia, com 
de la potència reclamada pel sistema a l’hora punta del sistema elèctric català. 
 
El paràmetre determinant per al dimensionament de les infrastructures elèctriques és la potència 
màxima requerida en l’hora punta o de màxim consum (demanda extrema). Aquesta demanda 
punta s’ha produït tradicionalment a l’hivern, tot i que en els darrers anys la demanda punta 
d’estiu s’ha acostat progressivament a la demanda punta d’hivern, tendència que es manté al 
llarg de tot el període d’estudi 2004-2015, sense arribar a sobrepassar-la. 
 
Des del punt de vista de la xarxa, però, sol ser la situació punta d’estiu, encara que sigui menor 
que la de l’hivern, la que determina els majors nivells de saturació a la xarxa, ja que és a l’estiu 
quan la infrastructura elèctrica està sotmesa a unes condicions ambientals més severes, fet que 
implica una minva en les capacitats de transport de les línies i en la capacitat de transformació 
de les subestacions, de l’ordre del 80 % de la que tenen durant l’hivern. 
 
3.2 Previsió de la demanda d’electricitat 
 
3.2.1 Definició dels escenaris d’estudi 
 
Per analitzar la previsió futura de la demanda d’energia elèctrica a Catalunya, s’han definit dos 
escenaris propis per a Catalunya: 
 
• ESCENARI IER (intensiu en eficiència energètica i energies renovables): escenari de 
referència, mantenint de forma sostinguda les actuals tendències de creixement 
econòmic i desenvolupament energètic, es potencien al màxim les tecnologies d’estalvi 
i d’eficiència energètica, i la implantació d’energies renovables; i 
• ESCENARI BASE: escenari tendencial, amb manteniment de les tendències actuals de 
creixement econòmic i desenvolupament energètic i tecnològic. 
 
3.2.2 Previsió de la demanda d’energia elèctrica 
 
Analitzant l’evolució previsible del consum d’energia elèctrica a Catalunya, resultant de 
l’aplicació dels anteriors escenaris, és dedueix que per al període 2004-2015 la demanda total 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 6 de 71
 
 
(xarxa + autoconsums) s’incrementarà en un 36’4 % (equivalent a un creixement anual mitjà 
d’un 2’86 %, ó a un creixement anual mitjà del 3’4 % durant el període 2004-2010, i d’un 2’2 
% anual mitjà durant 2011-2015) en l’escenari IER, mentre que per l’escenari BASE resultaria 
en un creixement global del 47’9 % (equivalent a un 3’62 % anual mitjà). 
 
A la gràfica adjunta es mostra l’evolució de la demanda global del sistema (xarxa + 
autoconsums: demanda global reclamada pel conjunt dels consumidors de Catalunya) segons 
ambdós escenaris, i per a tot el període 2004-2015, incloent l’històric des del 1995: 
 
Previsió de la demanda d'energia elèctrica (xarxa + autoconsums) 
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
55.000
60.000
65.000
70.000
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
G
W
h
ESCENARI IER ESCENARI BASE
 
 
3.2.3 Previsió de la demanda de potència extrema 
 
Com ja s’ha dit abans, es tracta del paràmetre determinant per al dimensionament de les 
infrastructures elèctriques. 
 
Temporalment, al llarg de l’any es donen dues situacions punta de demanda de potència, una a 
l’hivern i un altra a l’estiu. Aquesta demanda punta s’ha produït tradicionalment a l’hivern, tot i 
que en els darrers anys la demanda punta d’estiu s’ha acostat progressivament a la demanda 
punta d’hivern, tendència que es manté al llarg de tot el període d’estudi 2004-2015, sense 
arribar a sobrepassar-la. 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 7 de 71
 
 
 
Des del punt de vista de la xarxa, però, sol ser la situació punta d’estiu, encara que sigui menor 
que la de l’hivern, la que determina els majors nivells de saturació a la xarxa, ja que és a l’estiuquan la infrastructura elèctrica està sotmesa a unes condicions ambientals més severes, fet que 
implica una minva en les capacitats de transport de les línies i en la capacitat de transformació 
de les subestacions, de l’ordre del 80 % de la que tenen durant l’hivern. 
 
La previsió de la demanda de potència extrema de l’hivern preveu un creixement lleugerament 
superior a la demanda d’energia: 3’44 % anual a l’escenari IER (+0’58 punts) i 3’77 % anual a 
l’escenari BASE (+ 0’15 punts); i en conseqüència, una disminució de les hores d’utilització 
anuals de la potència màxima sol·licitada al sistema. Quant a la punta d’estiu, les creixements 
previstos són lleugerament superiors (3’53 % i + 3’87 %, respectivament). 
 
Partint d’un valor de 8.235 MW l’any 2004, els valors previstos per a tot el conjunt del sistema 
elèctric català en els dos escenaris examinats són, i per a la punta d’hivern, de 10.165 MW 
(IER) i 10.430 MW(BASE) per al 2010, i 11.893 MW (IER) i 12.418 MW (BASE) per al 2015, 
tal com es mostra a la gràfica adjunta, en la que apareixen tant la punta d’hivern com la d’estiu: 
 
Evolució de la demanda de potència extrema en barres AT de subestacions
6.000
7.000
8.000
9.000
10.000
11.000
12.000
13.000
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
20
13
20
14
20
15
M
W
ESCENARI IER-Hivern ESCENARI BASE-Hivern
ESCENARI IER-Estiu ESCENARI BASE-Estiu
 
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 8 de 71
 
 
3.3 Evolució del parc de generació ordinari i especial 
 
En les taules adjuntes, es mostra l’evolució del parc de generació, desglossat per règims 
(ordinari i especial) i per tecnologies, i per als diferents horitzons temporals d’estudi, tant per a 
l’escenari IER com per a l’escenari BASE. 
 
Els valors es troben expressats en MW bruts instal·lats. 
 
ESCENARI IER 
Balanç de potència bruta Catalunya 
 2004 2006 2008 2010 2012 2015 
 
Hidràulica 2.088,3 2.088,3 2.088,3 2.088,3 2.088,3 2.088,3
Hidràulica 1.554,3 1.554,3 1.554,3 1.554,3 1.554,3 1.554,3
Bombeig 534,0 534,0 534,0 534,0 534,0 534,0
Nuclear 3.146,8 3.146,8 3.146,8 3.146,8 3.146,8 3.146,8
Carbó 160,0 160,0 160,0 160,0 160,0 160,0
Fuel/gas 1.235,9 1.235,9 1.235,9 535,9 535,9 535,9
Cicle Combinat 1.579,3 1.579,3 2.379,3 3.179,3 3.179,3 3.579,3
Núm. de cicles combinats 4 4 6 8 8 9
Total règim ordinari 8.210,3 8.210,3 9.010,3 9.110,3 9.110,3 9.510,3
 
Hidràulica 232,8 271,1 286,5 288,5 320,7 336,5
Eòlica 94,7 590,0 2.091,4 3.001,4 3.021,4 3.021,4
Fotovoltaica 2,4 7,3 25,7 50,0 64,1 70,0
Biomassa agrícola i forestal 0,5 9,0 21,0 26,0 52,7 52,7
Incineració de residus 53,6 53,6 62,6 64,6 74,6 83,4
RSU 44,4 44,4 44,4 44,4 44,4 44,4
RSI 9,2 9,2 18,2 20,2 30,2 39,0
Metanització de residus 53,6 53,6 62,6 64,6 74,6 83,4
Edars 4,7 5,2 5,2 7,9 8,1 8,1
Plantes metanització RSU 5,2 14,9 18,9 20,9 20,9 20,9
Indústria agroalimentària 0,0 5,0 12,7 12,7 12,7 12,7
Abocadors 17,7 18,8 24,6 24,6 24,6 24,6
Granges 0,0 2,2 5,0 12,0 20,8 34,4
No renovables 1.288,5 1.376,0 1.517,4 1.676,6 1.758,6 1.867,1
Cogeneració 1.153,7 1.192,2 1.268,2 1.326,7 1.392,4 1.500,9
Reducció de residus 134,9 183,9 249,2 349,9 366,2 366,2
Purins 76,6 125,6 190,9 288,9 305,2 305,2
Edars 58,3 58,3 58,3 61,0 61,0 61,0
Total règim especial 1.700,2 2.353,1 4.070,9 5.185,2 5.379,1 5.531,9
 
TOTAL 9.910,5 10.563,4 13.081,3 14.295,5 14.489,4 15.042,2
 
Hidràulica Aragó (€ Z. CAT) 787,7 787,7 787,7 1.227,7 1.227,7 1.227,7
Hidràulica 566,3 566,3 566,3 566,3 566,3 566,3
Bombeig 221,4 221,4 221,4 661,4 661,4 661,4
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 9 de 71
 
 
Quant l’escenari BASE: 
 
ESCENARI BASE 
Balanç de potència bruta Catalunya 
 2004 2006 2008 2010 2012 2015 
 
Hidràulica 2.088,3 2.088,3 2.088,3 2.088,3 2.088,3 2.088,3
Hidràulica 1.554,3 1.554,3 1.554,3 1.554,3 1.554,3 1.554,3
Bombeig 534,0 534,0 534,0 534,0 534,0 534,0
Nuclear 3.146,8 3.146,8 3.146,8 3.146,8 3.146,8 3.146,8
Carbó 160,0 160,0 160,0 160,0 160,0 160,0
Fuel/gas 1.235,9 1.235,9 1.235,9 535,9 15,9 15,9
Cicle Combinat 1.579,3 1.579,3 2.379,3 3.179,3 3.979,3 4.779,3
Núm. de cicles combinats 4 4 6 8 10 12
Total règim ordinari 8.210,3 8.210,3 9.010,3 9.110,3 9.390,3 10.190,3
 
Hidràulica 232,8 271,0 279,1 279,1 282,9 282,9
Eòlica 94,7 237,2 753,3 1.035,2 1.209,2 1.313,2
Fotovoltaica 2,4 4,0 5,5 8,1 12,6 26,4
Biomassa agrícola i forestal 0,5 9,0 16,0 16,0 22,7 22,7
Incineració de residus 53,6 53,6 62,6 64,6 74,6 83,4
RSU 44,4 44,4 44,4 44,4 44,4 44,4
RSI 9,2 9,2 18,2 20,2 30,2 39,0
Metanització de residus 27,6 42,1 47,1 49,8 50,1 50,1
Edars 4,7 5,2 5,2 7,9 8,1 8,1
Plantes metanització RSU 5,2 13,6 13,6 13,6 13,6 13,6
Indústria agroalimentària 0,0 5,0 10,0 10,0 10,0 10,0
Abocadors 17,7 18,3 18,3 18,3 18,3 18,3
Granges 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
No renovables 1.288,5 1.376,0 1.512,4 1.634,5 1.650,8 1.650,8
Cogeneració 1.153,7 1.192,2 1.263,2 1.284,6 1.284,6 1.284,6
Reducció de residus 134,9 183,9 249,2 349,9 366,2 366,2
Purins 76,6 125,6 190,9 288,9 305,2 305,2
Edars 58,3 58,3 58,3 61,0 61,0 61,0
Total règim especial 1.700,2 1.993,0 2.676,0 3.087,3 3.302,9 3.429,5
 
TOTAL 9.910,5 10.203,3 11.686,3 12.197,6 12.693,2 13.619,8
 
Hidràulica Aragó (€ Z. CAT) 787,7 787,7 787,7 1.227,7 1.227,7 1.227,7
Hidràulica 566,3 566,3 566,3 566,3 566,3 566,3
Bombeig 221,4 221,4 221,4 661,4 661,4 661,4
 
 
Les anteriors taules donen la potència bruta, en MW, per a cada règim i per a cada tecnologia, a 
nivell de Catalunya, incloent a banda les centrals de l’Aragó que vessen la seva producció a la 
xarxa catalana (Mediano, Grado, Seira, Argone, Mequinenza, Santa Ana, Moralets, Escales, 
Senet i Bono), i que es tenen en compte per a la cobertura de la punta de demanda extrema. El 
procediment emprat en l’elaboració de les anteriors taules es resumeix en els següents punts: 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 10 de 71
 
 
Règim ordinari 
− es contempla la central de Cercs en funcionament durant tot el període d’estudi 2004-
2015; 
− no s’ha considerat cap “repowering” en el parc de centrals nuclears; 
− a l’horitzó del 2008, es preveu el tancament de l’actual parc de centrals tèrmiques 
convencionals de fuel/gas de Sant Adrià i Besòs; 
− a l’escenari IER es considera que la central convencional de fuel/gas de Foix es manté 
durant tot el període d’estudi, mentre que a l’escenari BASE es manté en funcionament 
només fins al 2011; 
− a l’escenari IER, el parc de generació amb nous grups de cicles combinats és el següent: 
4 grups al 2004 (existents a data d’avui), 6 grups a l’horitzó 2007, 8 grups al 2009 i 9 
grups a l’horitzó del 2014. 
− En canvi, a l’escenari BASE, el parc de generació amb nous grups de cicles combinats 
és: 4 grups al 2004 (existents a data d’avui), 6 grups a l’horitzó 2007, 8 grups al 2009, 9 
grups al 2011, 10 grups al 2012 i 12 grups a l’horitzó del 2014; 
− a les hidràuliques d’Aragó, en l’horitzó del 2010 s’ha previst, l’ampliació de la central 
de Moralets, amb dos grups més de 220 MVA cadascun; 
 
Règim especial 
− les previsions de creixement de cada tecnologia han estat facilitades per l’ICAEN. 
 
General 
− Sobre fons groc apareixen les dades que canvien d’un escenari a l’altre (IER/BASE). 
− La previsió de la futura oferta d’energia elèctrica s’ha fet en base a aconseguir un 
equilibri entre l’oferta i la demanda, que històricament ja ha existit a Catalunya d’una 
manera raonable, i tenint en compte també les expectatives dels agents del sector. 
 
A les taules adjuntes a l’Annex núm. 1 apareix el parc en règim ordinari previst, per a cadascun 
delsescenaris (IER i BASE) i el balanç de potència bruta instal·lada a Catalunya, per a tots els 
anys del període 2004-2015. 
 
3.4 Cobertura de la potència en l’hora de màxima demanda 
 
A la taules adjuntes, es presenta, en MW, la cobertura de la demanda extrema per a la punta de 
l’hivern i d’estiu de cada horitzó temporal d’estudi, i per a l’escenari IER: 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 11 de 71
 
 
 
HIVERN 
Cobertura de la demanda de potència extrema punta (CATALUNYA) ESCENARI IER
 
 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
 
Hidràulica 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002
Tèrmica 5.491 5.491 5.491 6.201 6.201 6.297 6.297 6.297 6.297 6.297 6.652 6.652
Nuclear 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880
Carbó 123 123 123 123 123 123 123 123 123 123 123 123
Fuel/Gas 1.086 1.086 1.086 1.086 1.086 471 471 471 471 471 471 471
Cicles combinats 1.402 1.402 1.402 2.112 2.112 2.823 2.823 2.823 2.823 2.823 3.178 3.178
Total règim ordinari 
disponible 
6.493 6.493 6.493 7.204 7.204 7.299 7.299 7.299 7.299 7.299 7.654 7.654
 
Hidràulica 102 104 118 120 125 126 126 133 140 145 147 147
Eòlica 28 67 175 473 621 707 891 896 897 897 897 897
Fotovoltaica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Biomassa 0 0 8 19 19 19 24 39 49 49 49 49
Incineració residus 42 42 42 49 49 50 50 52 58 61 65 65
RSU 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34
RSI 7 7 7 14 14 16 16 17 23 26 30 30
Metanització 
residus 
21 25 30 42 58 61 66 72 76 80 85 89
Edars 1 4 5 5 5 5 5 7 7 8 8 8
Metanització RSU 5 5 9 14 16 17 19 19 19 19 19 19
Indústria agroalim. 0 0 0 5 11 12 12 12 12 12 12 12
Abocadosr 16 16 16 17 23 23 23 23 23 23 23 23
Granges 0 0 0 2 3 5 7 11 15 19 23 28
No renovables 964 989 1.037 1.113 1.153 1.235 1.288 1.326 1.351 1.377 1.404 1.430
Cogeneració 839 849 867 898 923 945 965 988 1.013 1.039 1.066 1.092
Reducció residus 125 140 170 215 230 290 323 338 338 338 338 338
Purins 71 86 116 161 176 236 266 281 281 281 281 281
Edars 54 54 54 54 54 54 57 57 57 57 57 57
 
Total règim especial 
disponible 
1.157 1.227 1.410 1.817 2.024 2.199 2.445 2.518 2.571 2.610 2.646 2.676
 
Demanda extrema 
(MW) 8.235 8.530 8.766 9.072 9.388 9.774 10.165 10.542 10.899 11.237 11.568 11.893
Pèrdues TOTALS 
XdT 165 171 175 181 188 195 203 211 218 225 231 238
 
Potència extrema 
EBC (MW) 8.400 8.700 8.941 9.254 9.575 9.969 10.368 10.753 11.117 11.462 11.799 12.131
Saldo físic global -749 -980 -1.038 -233 -347 -472 -624 -936 -1.247 -1.554 -1.500 -1.801
 
Aportació centrals 
hidràuliques Aragó 
378 378 378 378 378 378 589 589 589 589 589 589
 
Saldo físic 
interconnexions 
-371 -601 -659 145 31 -94 -35 -347 -658 -964 -910 -1.211
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 12 de 71
 
 
 
ESTIU 
Cobertura de la demanda de potència extrema punta (CATALUNYA) ESCENARI IER
 
 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
 
Hidràulica 877 877 877 877 877 877 877 877 877 877 877 877
Tèrmica 5.292 5.292 5.292 5.932 5.932 5.988 5.988 5.988 5.988 5.988 6.308 6.308
Nuclear 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880
Carbó 117 117 117 117 117 117 117 117 117 117 117 117
Fuel/Gas 1.032 1.032 1.032 1.032 1.032 447 447 447 447 447 447 447
Cicles combinats 1.263 1.263 1.263 1.903 1.903 2.543 2.543 2.543 2.543 2.543 2.863 2.863
Total règim ordinari 
disponible 6.169 6.169 6.169 6.809 6.809 6.865 6.865 6.865 6.865 6.865 7.185 7.185
 
Hidràulica 96 98 111 113 118 118 119 125 132 137 138 138
Eòlica 27 64 168 454 596 679 855 860 861 861 861 861
Fotovoltaica 1 2 4 8 13 20 26 30 33 35 36 36
Biomassa 0 0 8 19 19 19 24 39 49 49 49 49
Incineració residus 42 42 42 49 49 50 50 52 58 61 65 65
RSU 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34
RSI 7 7 7 14 14 16 16 17 23 26 30 30
Metanització 
residus 21 25 30 42 58 61 66 72 76 80 85 89
Edars 1 4 5 5 5 5 5 7 7 8 8 8
Metanització RSU 5 5 9 14 16 17 19 19 19 19 19 19
Indústria agroalim. 0 0 0 5 11 12 12 12 12 12 12 12
Abocadosr 16 16 16 17 23 23 23 23 23 23 23 23
Granges 0 0 0 2 3 5 7 11 15 19 23 28
No renovables 964 989 1.037 1.113 1.153 1.235 1.288 1.326 1.351 1.377 1.404 1.430
Cogeneració 839 849 867 898 923 945 965 988 1.013 1.039 1.066 1.092
Reducció residus 125 140 170 215 230 290 323 338 338 338 338 338
Purins 71 86 116 161 176 236 266 281 281 281 281 281
Edars 54 54 54 54 54 54 57 57 57 57 57 57
 
Total règim especial 
disponible 
1.151 1.221 1.400 1.798 2.005 2.183 2.428 2.504 2.560 2.600 2.637 2.668
 
Demanda extrema 
(MW) 8.039 8.341 8.582 8.889 9.201 9.601 9.987 10.361 10.715 11.048 11.381 11.703
Pèrdues TOTALS 
XdT 
161 167 172 178 184 192 200 207 214 221 228 234
 
Potència extrema 
EBC (MW) 8.199 8.508 8.753 9.067 9.385 9.793 10.186 10.568 10.929 11.269 11.609 11.937
Saldo físic global -879 -1.118 -1.184 -459 -570 -746 -894 -1.199 -1.504 -1.804 -1.787 -2.084
 
Aportació centrals 
hidràuliques Aragó 
331 331 331 331 331 331 516 516 516 516 516 516
 
Saldo físic 
interconnexions 
-548 -787 -853 -129 -239 -415 -378 -684 -988 -1.288 -1.272 -1.569
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 13 de 71
 
 
En relació a l’escenari BASE, els resultats s’expressen en les taules adjuntes: 
 
 
HIVERN 
Cobertura de la demanda de potència extrema punta (CATALUNYA) ESCENARI BASE 
 
 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
 
Hidràulica 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002 1.002
Tèrmica 5.491 5.491 5.491 6.201 6.201 6.297 6.297 6.652 6.550 6.550 7.260 7.260
Nuclear 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880
Carbó 123 123 123 123 123 123 123 123 123 123 123 123
Fuel/Gas 1.086 1.086 1.086 1.086 1.086 471 471 471 14 14 14 14
Cicles combinats 1.402 1.402 1.402 2.112 2.112 2.823 2.823 3.178 3.533 3.533 4.243 4.243
Total règim ordinari 
disponible 
6.493 6.493 6.493 7.204 7.204 7.299 7.299 7.654 7.552 7.552 8.263 8.263
 
Hidràulica 102 104 118 120 122 122 122 123 123 123 123 123
Eòlica 28 58 70 125 224 264 307 352 359 369 378 390
Fotovoltaica 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
Biomassa 0 0 8 15 15 15 15 21 21 21 21 21
Incineració residus 42 42 42 49 49 50 50 52 58 61 65 65
RSU 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34
RSI 7 7 7 14 14 16 16 17 23 26 30 30
Metanització 
residus 25 30 39 43 43 43 46 46 46 46 46 46
Edars 4 5 5 5 5 5 7 7 8 8 8 8
Metanització RSU 5 9 13 13 13 13 13 13 13 13 13 13
Indústria agroalim. 0 0 5 9 9 9 9 9 9 9 9 9
Abocadosr 16 16 17 17 17 17 17 17 17 17 17 17
Granges 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
No renovables 964 989 1.037 1.113 1.149 1.225 1.258 1.273 1.273 1.273 1.273 1.273
Cogeneració 839 849 867 898 919 935 935 935 935 935 935 935
Reducció residus 125 140 170 215 230 290 323 338 338 338 338 338
Purins 71 86 116 161 176 236 266 281 281 281 281 281
Edars 54 54 54 54 54 54 57 57 57 57 57 57
 
Total règim especial 
disponible 
1.161 1.223 1.315 1.465 1.601 1.719 1.797 1.866 1.880 1.892 1.905 1.918
 
Demanda extrema 
(MW) 
8.235 8.530 8.833 9.181 9.543 9.989 10.430 10.862 11.270 11.665 12.058 12.418
Pèrdues TOTALS 
XdT 
165 171 177 184 191 200 209 217 225 233 241 248
 
Potència extrema 
EBC (MW) 
8.400 8.700 9.010 9.365 9.734 10.189 10.638 11.080 11.495 11.898 12.299 12.667
Saldo físic global -745 -984 -1.202 -696 -929 -1.171 -1.542 -1.559 -2.063 -2.453 -2.131 -2.486
 
Aportació centrals 
hidràuliques Aragó 
378 378 378 378 378 378 589589 589 589 589 589
 
Saldo físic 
interconnexions 
-367 -606 -824 -318 -551 -793 -953 -970 -1.474 -1.864 -1.542 -1.897
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 14 de 71
 
 
 
ESTIU 
Cobertura de la demanda de potència extrema punta (CATALUNYA) ESCENARI BASE 
 
 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
 
Hidràulica 877 877 877 877 877 877 877 877 877 877 877 877
Tèrmica 5.292 5.292 5.292 5.932 5.932 5.988 5.988 6.308 6.194 6.194 6.834 6.834
Nuclear 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880 2.880
Carbó 117 117 117 117 117 117 117 117 117 117 117 117
Fuel/Gas 1.032 1.032 1.032 1.032 1.032 447 447 447 13 13 13 13
Cicles combinats 1.263 1.263 1.263 1.903 1.903 2.543 2.543 2.863 3.183 3.183 3.823 3.823
Total règim ordinari 
disponible 
6.169 6.169 6.169 6.809 6.809 6.865 6.865 7.185 7.071 7.071 7.711 7.711
 
Hidràulica 96 98 111 113 115 115 115 116 116 116 116 116
Eòlica 27 56 68 120 215 253 295 338 345 354 362 374
Fotovoltaica 1 2 2 2 3 3 4 5 7 8 11 14
Biomassa 0 0 8 15 15 15 15 21 21 21 21 21
Incineració residus 42 42 42 49 49 50 50 52 58 61 65 65
RSU 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34 34
RSI 7 7 7 14 14 16 16 17 23 26 30 30
Metanització 
residus 21 25 30 39 43 43 43 46 46 46 46 46
Edars 1 4 5 5 5 5 5 7 7 8 8 8
Metanització RSU 5 5 9 13 13 13 13 13 13 13 13 13
Indústria agroalim. 0 0 0 5 9 9 9 9 9 9 9 9
Abocadosr 16 16 16 17 17 17 17 17 17 17 17 17
Granges 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0
No renovables 964 989 1.037 1.113 1.149 1.225 1.258 1.273 1.273 1.273 1.273 1.273
Cogeneració 839 849 867 898 919 935 935 935 935 935 935 935
Reducció residus 125 140 170 215 230 290 323 338 338 338 338 338
Purins 71 86 116 161 176 236 266 281 281 281 281 281
Edars 54 54 54 54 54 54 57 57 57 57 57 57
 
Total règim especial 
disponible 
1.151 1.212 1.298 1.451 1.588 1.705 1.780 1.850 1.865 1.879 1.894 1.909
 
Demanda extrema 
(MW) 
8.039 8.341 8.645 8.996 9.354 9.814 10.251 10.682 11.083 11.472 11.871 12.225
Pèrdues TOTALS 
XdT 
161 167 173 180 187 196 205 214 222 229 237 245
 
Potència extrema 
EBC (MW) 
8.199 8.508 8.818 9.176 9.541 10.010 10.456 10.895 11.305 11.702 12.108 12.470
Saldo físic global -879 -1.126 -1.351 -916 -1.143 -1.441 -1.811 -1.860 -2.369 -2.752 -2.504 -2.850
 
Aportació centrals 
hidràuliques Aragó 
331 331 331 331 331 331 516 516 516 516 516 516
 
Saldo físic 
interconnexions 
-548 -796 -1.020 -585 -812 -1.110 -1.296 -1.345 -1.854 -2.237 -1.988 -2.335
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 15 de 71
 
 
En les anteriors taules (que inclou l’aportació de les centrals hidràuliques de l’Aragó que vessen 
la seva energia a la xarxa catalana), s’han tingut en compte les següents observacions: 
 
− La potència punta considerada de cada central s’ha calculat aplicant els ràtios de la 
següent taula, desglossats per tipus de tecnologia, i segons sigui l’escenari de punta 
d’hivern o de punta d’estiu. El ràtio s’aplica sobre la potència bruta instal·lada i estima 
l’aportació de potència dels equips a l’hora de punta del sistema: 
 
Coeficients d'aportació de potencia dels equips a l'hora de la punta del sistema 
 
 punta d'hivern punta d'estiu 
Generació acollida al Règim Especial 
1. Hidroelèctrica 0,436 0,411 
2. Cogeneració 0,728 0,728 
3. Tractament de residus 0,776 0,776 
4. Reducció de residus - Purins 0,922 0,922 
5. Reducció de residus - Estacions depuradores 0,931 0,931 
6. Combustió biomassa 0,922 0,922 
7. Combustió biogàs - Plantes de metanització 0,922 0,922 
8. Combustió biogàs - Plantes de fangs 0,922 0,922 
9. Parcs eòlics 0,297 0,285 
10. Fotovoltaica 0,000 0,520 
Generació acollida al Règim Ordinari 
1. Hidroelèctrica (inclou bombament) 0,480 0,420 
2. Equips tèrmics convencionals - carbó 0,769 0,730 
3. Equips tèrmics convencionals - fuel/gas 0,879 0,835 
4. Equips tèrmics cicle combinat 0,888 0,800 
5. Equips nuclears 0,915 0,915 
 
Nota: Potència disponible = Coeficient aportació x potència instal·lada 
Nota: Es considera any sec 
 
− En relació a la potència bruta instal·lada del parc de generació en règim ordinari s’ha 
tingut en compte l’aportació de les centrals hidràuliques d’Aragó que són considerades 
a la Zona Catalana. 
− En relació a l’aportació de les centrals hidràuliques, s’ha suposat un escenari hidràulic 
sec. 
− La demanda extrema (MW) ha estat facilitada per l’ICAEN, per a cada escenari (IER i 
BASE), i correspon a la previsió de demanda extrema (no mitjana horària màxima en 
punta) a nivell de barres AT de les subestacions. Inclou l'autoconsum i els consums 
singulars. És el valor corresponent a considerar que té una probabilitat de ser superada 
de l’1 per mil. 
− Per calcular la Potència extrema en barres de centrals EBC, s’han afegit les pèrdues 
existents a la xarxa de transport (400 kV i 220 kV). 
− S’ha considerat un 2 % de pèrdues en la xarxa de transport (400 kV i 220 kV). 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 16 de 71
 
 
 
Com a conclusió més important, convé remarcar que per als dos escenaris (IER/BASE), el saldo 
de les interconnexions en potència en l’hora punta, és sempre negatiu (importador) i creixent al 
llarg del període. Aquest saldos són sempre més grans a la punta d’estiu que a la punta d’hivern. 
 
A l’escenari BASE, i comparant els mateixos horitzons temporals, els saldos de interconnexions 
són sempre més grans. 
 
3.5 Balanç elèctric Catalunya 
 
En la taula adjunta s’expressa, en GWh, el balanç elèctric de Catalunya per a cada horitzó 
temporal estudiat i per ambdós escenaris, BASE i IER, i per a un any considerat mitjà. 
 
Per determinar l’aportació del parc de centrals en règim ordinari i del règim especial, s’ha tingut 
en compte la potència instal·lada de cada tecnologia, juntament amb la seva disponibilitat (hores 
de funcionament per any). En relació a les hidràuliques, a l’horitzó 2012 s’ha previst un 
augment de la disponibilitat del parc, degut l’acreixement de l’embassament superior previst a la 
central de Sallente. 
 
L’aportació del règim especial es troba segregat en producció neta a xarxa, i en autoconsums. 
L’aportació de les instal·lacions fotovoltaiques en règim aïllat no s’ha tingut en compte (ni en 
autoconsums ni en producció). 
 
La previsió d’autoconsums ha estat facilitada per l’ICAEN, a l’igual que la demanda total 
(xarxa + autoconsums). 
 
Per calcular la demanda en barres de central, EBC, s’han afegit les pèrdues a la xarxa de 
transport i distribució, estimades en un 9 % sobre el total d’energia circulant per la xarxa (sense 
autoconsums). 
 
Per a l’escenari IER, el saldo és fortament importador a l’inici del període i fins al 2008 quan 
passa a ser exportador i es manté així fins al final del període (2015). 
 
Per a l’escenari BASE s’aprecia que el saldo és sempre fortament importador, amb un grau 
d’importació molt més elevat que a l’escenari IER, sent l’any 2006 el més importador del 
període. 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 17 de 71
 
 
 
ESCENARI IER 
Balanç elèctric Catalunya (GWh) any mitjà 
 
 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
 
Hidràulica 
(producció 
bruta) 
4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.184 4.184 4.184 4.184
Tèrmica 
(producció 
bruta) 
33.573 34.930 35.300 37.651 39.167 40.288 41.682 42.164 42.296 42.665 44.524 46.178
Nuclear 23.280 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175
Carbó 896 845 816824 800 737 752 701 637 618 490 381
Fuel/Gas 1.185 436 179 140 140 60 60 60 60 60 60 60
Cicles combinats 8.190 8.449 9.105 11.487 13.027 14.291 15.670 16.203 16.400 16.786 18.774 20.538
Altres (petites 
plantes) 
22 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25
Règim ordinari 
(Producció 
bruta) 
37.645 39.002 39.372 41.723 43.239 44.361 45.754 46.236 46.480 46.849 48.708 50.362
Consums de bloc 
(R. ordinari) 
1.419 1.379 1.380 1.461 1.513 1.543 1.592 1.606 1.608 1.620 1.677 1.728
Règim ordinari 
(Producció neta) 
36.226 37.623 37.992 40.261 41.726 42.818 44.162 44.630 44.872 45.229 47.031 48.634
Bombament 
(Règim Ordinari) 
592 592 592 592 592 592 592 592 608 608 608 608
 
Règim ordinari 
(Producció 
disponible) 
35.634 37.031 37.400 39.670 41.134 42.226 43.570 44.038 44.264 44.621 46.423 48.026
 
Hidràulica 905 924 1.087 1.102 1.120 1.112 1.100 1.157 1.221 1.279 1.288 1.289
Eòlica 206 490 1.285 3.469 4.555 5.187 6.537 6.570 6.581 6.581 6.581 6.581
Fotovoltaica 1 2 3 7 16 29 44 58 68 75 79 81
Biomassa 1 1 52 124 124 124 154 253 313 313 313 313
Incineració 
residus 
285 285 285 315 312 319 319 325 352 365 381 381
Metanització 
residus 
163 184 247 352 393 423 470 501 531 563 594 624
Cogeneració 3.820 3.760 3.760 3.818 3.855 3.885 3.910 3.944 3.992 4.045 4.100 4.155
Reducció de 
residus 
851 970 1.197 1.538 1.656 2.112 2.351 2.463 2.461 2.458 2.456 2.454
 
Règim especial 
(vendes a xarxa) 
6.234 6.616 7.915 10.724 12.031 13.190 14.885 15.272 15.519 15.679 15.792 15.878
 
Demanda total 44.803 46.559 48.362 50.097 51.904 53.415 54.850 56.243 57.564 58.827 60.004 61.096
Pèrdues xarxa 3.796 3.945 4.094 4.235 4.384 4.508 4.626 4.740 4.846 4.947 5.041 5.126
Autoconsums 2.628 2.730 2.868 3.040 3.189 3.323 3.448 3.578 3.716 3.856 3.997 4.136
 
Demanda e.b.c. 45.971 47.774 49.589 51.293 53.099 54.600 56.028 57.405 58.694 59.918 61.048 62.087
 
 
Saldo físic 
interconnexions 
-4.103 -4.127 -4.274 -899 66 816 2.427 1.905 1.089 382 1.167 1.817
 
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 18 de 71
 
 
 
ESCENARI BASE 
Balanç elèctric Catalunya (GWh) any mitjà 
 
 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
 
Hidràulica 
(producció 
bruta) 
4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.072 4.184 4.184 4.184 4.184
Tèrmica 
(producció 
bruta) 
33.573 34.930 35.300 37.677 39.194 40.334 41.935 43.177 45.478 46.997 50.039 53.249
Nuclear 23.280 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175 25.175
Carbó 896 845 816 824 800 737 752 701 637 618 490 381
Fuel/Gas 1.185 436 179 140 140 60 60 60 0 0 0 0
Cicles combinats 8.190 8.449 9.105 11.513 13.054 14.337 15.923 17.217 19.641 21.178 24.349 27.668
Altres (petites 
plantes) 
22 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25 25
Règim ordinari 
(Producció 
bruta) 
37.645 39.002 39.372 41.749 43.266 44.406 46.007 47.250 49.662 51.181 54.223 57.433
Consums de bloc 
(R. ordinari) 
1.419 1.379 1.380 1.462 1.514 1.544 1.601 1.642 1.718 1.770 1.868 1.974
Règim ordinari 
(Producció neta) 
36.226 37.623 37.992 40.287 41.752 42.862 44.406 45.608 47.945 49.411 52.355 55.459
Bombament 
(Règim Ordinari) 
592 592 592 592 592 592 592 592 608 608 608 608
 
Règim ordinari 
(Producció 
disponible) 
35.634 37.031 37.400 39.695 41.161 42.270 43.814 45.016 47.337 48.803 51.747 54.851
 
Hidràulica 905 920 1.239 1.246 1.230 1.201 1.173 1.190 1.191 1.192 1.194 1.195
Eòlica 206 425 517 917 1.641 1.937 2.255 2.581 2.634 2.703 2.769 2.860
Fotovoltaica 2 3 3 4 5 6 8 10 13 17 23 30
Biomassa 1 1 52 94 94 94 94 134 134 134 134 134
Incineració 
residus 
285 285 285 315 312 319 319 325 352 365 381 381
Metanització 
residus 
163 184 222 256 274 274 292 292 294 294 294 294
Cogeneració 3.820 3.760 3.760 3.818 3.841 3.844 3.789 3.738 3.692 3.649 3.609 3.572
Reducció de 
residus 
851 968 1.195 1.536 1.652 2.106 2.349 2.462 2.461 2.460 2.460 2.459
 
Règim especial 
(vendes a xarxa) 
6.234 6.546 7.272 8.185 9.047 9.782 10.278 10.733 10.771 10.815 10.863 10.924
 
Demanda total 44.803 46.559 48.413 50.304 52.369 54.242 56.142 58.103 60.096 62.135 64.191 66.265
Pèrdues xarxa 3.796 3.944 4.099 4.254 4.428 4.587 4.753 4.925 5.100 5.280 5.461 5.645
Autoconsums 2.628 2.736 2.869 3.034 3.171 3.281 3.333 3.381 3.426 3.469 3.508 3.545
 
Demanda e.b.c. 45.971 47.767 49.644 51.524 53.626 55.548 57.562 59.648 61.770 63.946 66.144 68.365
 
 
Saldo físic 
interconnexions 
-4.103 -4.190 -4.971 -3.644 -3.418 -3.496 -3.470 -3.898 -3.663 -4.328 -3.534 -2.589
 
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 19 de 71
 
 
3.6 Conclusions 
 
La principal conclusió és que anem cap a un mercat que a l’any 2010, i en l’escenari IER, 
consumirà un 22 % més, sobrepassant el 36 % al final del període (2015), agafant com a 
referència l’any 2004. 
 
En l’escenari BASE, els increments serien, respectivament, del 25 % al 2010 i del 48 % al 
2015. 
 
Aquests increments, però, des del punt de vista de demanda de potència extrema en la punta 
d’hivern, són lleugerament superiors, sent, a l’horitzó del 2015, del 44 % a l’escenari IER, i del 
50 % a l’escenari BASE. Quant la punta d’estiu, aquests increments són encara més grans. 
 
A l’escenari IER, i pel que fa al règim ordinari, s’ha considerat com a previsió raonable de 
construir 9 grups de cicle combinat, de 400 MW de potència cadascun (3.600 MW totals), 
mantenint l’actual central convencional de fuel/gas de Foix i desmantellant les convencionals 
de Sant Adrià. 
 
Per contra, a l’escenari BASE, la previsió seria de 12 grups de cicle combinat (4.800 MW 
totals), desmantellant completament l’actual parc de tèrmiques convencionals de fuel/gas. 
 
Els resultats més rellevant de les anàlisis efectuades dels balanços anuals d’energia i de la 
cobertura de la potència punta del sistema, es destaquen els següents punts: 
 
• Hivern/Estiu: Els saldos importadors de potència són més grans, per a cada horitzó 
temporal, en la punta d’estiu que a la d’hivern, malgrat que les puntes de demanda són 
menors, l’aportació del règim ordinari minva molt més, empitjorant el balanç final. 
 
• Escenari IER/Escenari BASE: Així mateix, els saldos de potència i d’energia a 
l’escenari BASE són més grans, degut a que encara que hi ha molta més aportació del 
règim ordinari, la disminució de l’aportació del règim especial és molt més 
significativa, i afegint una demanda extrema major, resulta sempre en un saldo més 
negatiu. 
 
• Fins a l’any 2006, augmenta la situació actual de saldo importador, tant en energia com 
en potència en l’hora punta del sistema, per a qualsevol escenari. D’aquí es dedueix la 
necessitat d’incrementar en els propers anys el parc de generació en règim ordinari. 
 
• Posteriorment, en entrar en funcionament les noves centrals de cicle combinat i de 
règim especial, aquest saldo importador, durant el període 2007-2010, disminueix i fins 
passa a exportador pel que fa a l’energia a l’escenari IER; en canvi, continua sent 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 20 de 71
 
 
deficitari en potència en hores punta, sobretot a l’estiu i per ambdós escenaris. Per a 
l’escenari BASE, el saldo d’energia manté el seu caràcter importador al llarg de tot el 
període. 
 
• A l’horitzó de l’any 2010 i escenari IER, hi ha un saldo importador de potència menor 
que el de l‘any 2004 de referència, i un important excedent d’energia d’exportació. Per 
contra, en l’escenari BASE, el saldo importador de potència s’ha doblat amb escreix en 
relació al 2004, mentre que el saldo importadord’energia es manté al mateix nivell. 
 
• Finalment, a l’any 2015 i escenari IER, hi ha un saldo importador important de potència 
que triplica el de l‘any 2004 de referència, i un excedent d’energia d’exportació menor 
que l’existent al 2010. En l’escenari BASE, el saldo importador de potència s’ha 
gairebé doblat en relació al 2010, mentre que el saldo importador d’energia es manté al 
mateix nivell. 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 21 de 71
 
 
4 ESTUDI DE LES INTERCONNEXIONS 
 
4.1 Criteris i paràmetres objecte d’estudi 
 
Les interconnexions existents de la xarxa elèctrica de Transport de Catalunya amb la resta del 
sistema peninsular i la xarxa elèctrica europea, són les indicades a continuació en el nivell de 
400 kV: 
 
− Línia Baixas–Vic. Interconnexió amb França en simple circuit. 
− Línia Aragó–Ascó. Interconnexió amb Aragó en doble circuit. 
− Línia Mequinença–Rubí. Interconnexió amb Aragó en simple circuit. 
− Línia Vandellòs–La Plana. Interconnexió amb Llevant en simple circuit. 
 
La capacitat màxima d’intercanvi d’un sistema elèctric amb els adjacents, no és la suma de les 
capacitats nominals de transport associades a cadascuna de les línies d’interconnexió, degut a 
diverses limitacions: 
 
− Les condicions de funcionament dels sistemes interconnectats, provoquen que el 
repartiment de fluxos a través de les interconnexions no es correspongui amb les seves 
capacitats nominals. 
− Han de mantenir-se els marges de seguretat exigits pels requisits de fiabilitat i seguretat 
de les xarxes. 
− Han de contemplar-se a més els marges necessaris per a la regulació de freqüència-
potència entre els operadors dels sistemes interconnectats, així com per considerar les 
incerteses de les condicions del sistema fetes en la selecció de les hipòtesis de 
generació, demanda i topologia, així com la precisió de les dades i models utilitzats en 
el càlcul. 
 
La capacitat òptima d’interconnexió d’un sistema ha de seleccionar-se cobrint la doble finalitat 
de mantenir un adequat equilibri entre la demanda interna i les mitjans de producció propis i, al 
mateix temps, garantir en tot moment el subministrament interior en les circumstàncies més 
desfavorables. 
 
En el cas de Catalunya, les interconnexions elèctriques han de garantir el subministrament 
encara en el cas d’indisponibilitat del circuit de major capacitat, estant un dels grans grups 
nuclears (Ascó, Vandellòs) en situació d’aturada. 
 
L’anàlisi realitzat a continuació està basat fonamentalment en els paràmetres limitatius de 
capacitat tèrmica de les línies d’interconnexió i d’estabilitat de les tensions: 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 22 de 71
 
 
− La capacitat tèrmica de les interconnexions és la capacitat de transport individual de 
cada línia atenent a l’escalfament admissible del conductor com a resultat de la 
intensitat que circula per aquest, de la radiació solar i de l’acció del vent. Aquest 
escalfament admissible està condicionat per l’estat d’estesa del conductor (tensió de 
tracció), amb la finalitat de mantenir les distàncies de seguretat reglamentàries al 
terreny i als elements metàl·lics. 
− L’estabilitat de les tensions de la xarxa de transport implica el manteniment d’uns 
marges admissibles de variació de la tensió en tots els nusos de la xarxa que depèn de la 
contingència considerada. 
 
L’estudi s’ha realitzat amb les següents consideracions: 
 
− La màxima capacitat d’intercanvi des de França a través de Baixas, està subjecta a les 
restriccions globals de la interconnexió al llarg de tota la frontera, i no és possible 
establir el comportament individual de la línia Vic–Baixas 400 kV sense l’anàlisi de les 
restants línies (Arkale–Mouguerre 220 kV, Hernani–Cantergrit 400 kV i Biescas–
Pargneres 220 kV). Es considera no obstant que pot mantenir-se al menys en la línia 
Vic–Baixas una capacitat d’importació igual a l’actual de 880 MW, estant aquesta 
capacitat limitada per les condicions de manteniment de les tensions en el nus Vic. 
Aquest nus pot adquirir subtensions inadmissibles donada la seva distància de les zones 
de generació i la longitud del seu enllaç amb Baixas. 
− El flux mitjà cap a Llevant a través de Vandellòs–La Plana és actualment exportador. 
Donat que es tracta d’una zona deficitària d’energia, és un criteri de seguretat raonable, 
el no considerar aquesta línia a efectes d’importació d’energia en moments de punta de 
demanda. 
 
4.2 Capacitat tèrmica de les interconnexions 
 
Si es té en compte la capacitat tèrmica de transport de les línies de 400 kV amb l’exterior 
(segons dades del model proporcionat per REE): 
 
LÍNIA 400 kV 
CAPACITAT ESTIU 
(MVA) 
CAPACITAT 
HIVERN (MVA) 
ARAGÓ-ASCO (I) 840 1.300 
ARAGÓ-ASCÓ (II) 840 1.300 
MEQUINENSA-RUBÍ 820 1.360 
BAIXAS-VIC 1.510 1.710 
VANDELLÒS-LA PLANA 890 1.270 
 
Si d’acord amb les consideracions anteriors, es té en conte la limitació d’importació a través de 
Vic–Baixas (880 MW) i no es contempla la possibilitat d’importació des de Llevant en situació 
de demanda punta, les capacitats queden segons s’indica en la següent taula. 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 23 de 71
 
 
 
 ESTIU HIVERN
Capacitat tèrmica d’interconnexió sense fallades (MVA) 3.380 4.840 
Capacitat tèrmica d’interconnexió amb fallada d’un circuit simple (MVA) 2.540 3.540 
Capacitat tèrmica d’interconnexió amb fallada d’un circuit doble (MVA) 1.700 2.240 
 
4.3 Marges de tensió admissible a la xarxa de 400 kV 
 
El procediment d’operació de la xarxa de transport P.O.1.1. estableix els marges admissibles de 
tensió en el nivell de 400 kV davant diverses contingències: 
 
− En cas de fallada simple (N-1) de línia, transformador, grup o reactància, entre 380 kV i 
435 kV. 
− En cas de fallada doble circuit o grup més línies, entre 375 i 435 kV. 
 
Tant en funcionament normal com en contingències, els valors de tensió en els nusos de la xarxa 
de 400 kV a la zona de Catalunya estaran condicionats pels valors de tensió en els nusos de 
Baixas i Aragó. Al ser Baixas un nus de dèbil interconnexió en la xarxa francesa, amb generació 
allunyada i poc adequat per al control de la tensió, les caigudes de tensió admissibles en el 
costat de França han d’establir-se en relació al nus de La Gaudière, amb un nivell adequat de 
mallat tant en 400 com en 220 kV. 
 
Atenent al rang de funcionament admissible en contingències (435 kV–375 kV) la màxima 
caiguda de tensió respecte dels nusos d’Aragó i La Gaudière seria d’un 15%. Malgrat tot, convé 
emprar un criteri més conservador per a les màximes caigudes de tensió, tenint en compte un 
valor màxim de 420 kV en els nusos de capçalera en casos de contingències, valor que es troba 
dintre dels marges normals de funcionament. 
 
4.4 Noves interconnexions 
 
Les possibilitats de nova interconnexió elèctrica que es contemplen són les indicades a 
continuació: 
 
− Nou circuit doble D/C 400 kV Bescanó–Figueres sud–Baixas. Constitueix un nou 
enllaç amb França, seguint el traçat de la línia del tren de TAV, i que, a més de 
constituir una nova interconnexió de la xarxa catalana amb l’exterior, pot utilitzar-se 
per a l’alimentació en 400 kV de les estacions del TAV de Figueres sud i Maçanet. 
− Nou doble circuit 400 kV amb Aragó, Monsó–Salàs, amb enllaç en la línia Sallent–
Sentmenat. 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 24 de 71
 
 
 
De les dues actuacions de reforç, la nova interconnexió amb França a través d’un enllaç 
Bescanó–Baixas, constitueix l’acció preferible per a solventar el problema de manteniment de 
tensionsa Vic davant la indisponibilitat de la central de Vandellòs. Per altra banda la càrrega 
bifàsica del TAV requereix la connexió a una xarxa amb potència de curt circuit elevada per a 
no superar el límit de desequilibri establert en les condicions tècniques, el que en la pràctica, en 
zones a on la xarxa de 220 kV no està mallada, exigeix la connexió a 400 kV. 
 
La nova interconnexió ha d’anar acompanyada d’un reforç de la xarxa francesa que permeti al 
menys duplicar l’actual capacitat d’importació efectiva a través de Vic–Baixas. 
 
Es considera en aquest estudi que encara que la nova interconnexió amb França tingui 
configuració de doble circuit (D/C), la capacitat de transport és equivalent a la d’un únic circuit 
addicional, és a dir, a efectes tèrmics s’ha considerat només un únic circuit. 
 
Prenen en compte l’anterior consideració, s’adjunta a la taula següent, la necessitat en el temps 
de les dues interconnexions considerades, i per a cadascun dels escenaris. Els criteris per 
elaborar dita taula es resumeixen en: 
 
− Es consideren les interconnexions segons s’indica a continuació: 
o Actual, les interconnexions existents en 400 kV. 
o 1a interconnexió, les interconnexions actuals i la interconnexió Figueres Sud–
Baixas 400 kV (considerant la capacitat d’un únic circuit). 
o 2na interconnexió, les interconnexions actuals, la interconnexió Figueres Sud–
Baixas 400 kV i el D/C Monsó-Salàs. 
− Els valors de la Taula indiquen balanç de potència aproximat en MW en situació de 
punta de demanda. 
− Els colors de la Taula indiquen la possibilitat de saturació en contingències: 
NS No es produeixen sobrecàrregues 
SD/C Sobrecàrrega de la interconnexió amb fallada D/C (doble circuit) 
SS/C Sobrecàrrega de la interconnexió amb fallada S/C (simple circuit) 
SSF Sobrecàrrega de la interconnexió sense fallada 
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 25 de 71
 
 
Taula: Capacitat tèrmica de les interconnexions en cas de contingències 
 
ESTIU IER/ ANY 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
Balanç potència amb Vandellòs (MW) -548 -787 -853 -129 -239 -415 -378 -684 -988 -1.288 -1.272 -1.569
Interconnexió actual NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
Balanç potència sense Vandellòs (MW) -1.635 -1.874 -1.940 -1.216 -1.326 -1.502 -1.465 -1.771 -2.075 -2.375 -2.359 -2.656
Interconnexió actual NS S D/C S D/C NS NS NS NS S D/C S D/C S D/C S D/C S S/C 
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS S D/C 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
HIVERN IER / ANY 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
Balanç potència amb Vandellòs (MW) -371 -601 -659 145 31 -94 -35 -347 -658 -964 -910 -1.211
Interconnexió actual NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
Balanç potència sense Vandellòs (MW) -1.458 -1.688 -1.746 -942 -1.056 -1.181 -1.122 -1.434 -1.745 -2.051 -1.997 -2.298
Interconnexió actual NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS S D/C 
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
 
ESTIU BASE/ ANY 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
Balanç potència amb Vandellòs (MW) -548 -796 -1.020 -585 -812 -1.110 -1.296 -1.345 -1.854 -2.237 -1.988 -2.335
Interconnexió actual NS NS NS NS NS NS NS NS S D/C S D/C S D/C S D/C 
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
Balanç potència sense Vandellòs (MW) -1.635 -1.883 -2.107 -1.672 -1.899 -2.197 -2.383 -2.432 -2.941 -3.324 -3.075 -3.422
Interconnexió actual NS S D/C S D/C NS S D/C S D/C S D/C S D/C -S S/C S S/C S S/C SSF 
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS S D/C S D/C S D/C S S/C 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
HIVERN BASE/ ANY 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 
Balanç potència amb Vandellòs (MW) -367 -606 -824 -318 -551 -793 -953 -970 -1.474 -1.864 -1.542 -1.897
Interconnexió actual NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
Balanç potència sense Vandellòs (MW) -1.454 -1.693 -1.911 -1.405 -1.638 -1.880 -2.040 -2.057 -2.561 -2.951 -2.629 -2.984
Interconnexió actual NS NS NS NS NS NS NS NS S D/C S D/C S D/C S D/C
1a interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
2na interconnexió NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS NS 
 
 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 26 de 71
 
 
4.5 Conclusions 
 
En l’actualitat, la potència elèctrica importada des de França a través de Vic–Baixas en 
situacions de punta de demanda tant a l’estiu con a l’hivern, es troba pròxima al límit de 
capacitat d’importació efectiva en aquesta línia, imposat pels criteris de seguretat. Si es 
considera la capacitat tèrmica del conjunt de les interconnexions, s’observa que en la punta de 
consum d’estiu, la necessitat d’importació amb Vandellòs en situació de parada, està propera a 
la suma de capacitats tèrmiques de les línies en fallada d’un doble circuit, quedant aquesta 
superada en l’estiu de l’any 2005. 
 
De l’anàlisi realitzat, prenen en compte tant la capacitat tèrmica de les interconnexions com la 
estabilitat de les tensions dintre dels marges admissibles, es desprèn que la necessitat en el 
temps de les noves interconnexions per a la xarxa de Catalunya depèn de l’escenari que es 
consideri: 
 
En l’escenari de demanda a l’escenari IER, aquestes necessitats, són: 
 
− Interconnexió Figueres Sud–Baixas necessària a partir de l’any 2005, tant per al control 
de les tensions com des del punt de vista de capacitat tèrmica de les línies. 
− Interconnexió Monsó–Salàs, necessària a partir de l’any 2015. 
 
En l’escenari de demanda BASE, aquestes necessitats són: 
 
− Interconnexió Figueres Sud–Baixas necessària a partir de l’any 2005, tant per al control 
de les tensions com des del punt de vista de capacitat tèrmica de les línies. 
− Interconnexió Monsó–Salàs, necessària a partir de l’any 2012. 
 
En ambdós casos, la data en què resulta necessària la interconnexió amb Aragó (D/C Monsó-
Salàs 400 kV), podria retardar-se si la capacitat d’importació de potència fos més gran que la 
considerada en el present estudi (1.760 MW). 
 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 27 de 71
 
 
5 CRITERIS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LA XARXA 
 
Donats els costos econòmic, social i ambiental de les infrastructures elèctriques de transport i 
distribució, les noves instal·lacions destinades a resoldre les possibles saturacions de la xarxa 
elèctrica i a adaptar el seu creixement a l’evolució prevista per a la demanda en l’horitzó 
d’estudi, han de planificar-se seguint determinades pautes d’optimització: 
 
− Aprofitament màxim de les infrastructures lineals existents, tractant preferiblement 
d’augmentar l’equipament de subestacions abans que construir noves línies. Utilització 
de línies existents reforçant la seva capacitat, elevant quant sigui possible el seu nivell 
de tensió, i en últim cas preveient el traçat de les noves línies per corredors ja establerts. 
− Mantenir criteris d’optimització de nivells de tensió en la distribució, adequant-los en 
cada zona a les densitats de càrrega existents, minimitzant les pèrdues d’energia en la 
distribució. 
− Previsió a llarg termini de la xarxa, avançant quant sigui aconsellable la introducció de 
nivells de transport (220 kV i 400 kV) endeterminades àrees en les que es preveu un 
fort creixement en el consum, i evitar en aquestes zones el reforç de xarxes de 
distribució existents que en l’horitzó d’estudi quedarien saturades. 
 
En concret, les actuacions de reforç contemplades en el present estudi per a la xarxa van 
encaminades a: 
− Extensió de la Xarxa de Transport a aquelles zones d’elevat consum, per permetre un 
creixement racional de la xarxa i evitar saturacions en llocs en que la xarxa de 
distribució amb nivells de tensió inferiors està fent a la pràctica funcions de 
transport. Augmentar els punts d’injecció de potència des de la xarxa de transport a 
la xarxa de distribució aprofitant les zones de proximitat física mitjançant l’adequada 
transformació. 
− Preveure un nivell de redundància adequat en tots els nivells evitant la possibilitat de 
fallades simples que puguin originar pèrdua de subministrament. Supressió en el 
possible de les alimentacions amb dobles circuits en antena, preveient línies o 
transformacions de recolzament. 
− Establir noves subestacions de distribució en les àrees en que es prevegi creixement, 
tenint en compte els límits de demanda abastada per a cada subestació. 
− Permetre l’evacuació de la nova generació prevista, inclús en cas de contingències o 
fallades. 
− Permetre la connexió elèctrica al nivell adequat de tensió a grans consumidors i 
concretament al TAV. 
− Potenciar el desenvolupament de la xarxa de 220 kV amb funcions de xarxa de 
distribució en zones d’alta densitat de càrrega, així com la transformació directa 
220/MT. 
− Reconversió de la xarxa de 66 kV existent a nivells de tensió superior. 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 28 de 71
 
 
6 DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA XARXA D’ALTA TENSIÓ A 
CATALUNYA (ANY 2005) 
 
L’anàlisi efectuat de la xarxa elèctrica actual de Catalunya presenta diversos problemes de 
saturació davant contingències, que requereixen actuacions tant a la Xarxa de Transport com a 
la de distribució. S’exposa a continuació la problemàtica específica de cada zona geogràfica 
amb un esment a les solucions aconsellables (a l’annex III es troba l’esquema de la xarxa). 
 
6.1 Alimentació a Girona 
 
La costa de Girona i nord del Maresme de fort consum a l’estiu, te com centre d’alimentació i 
connexió a la xarxa de transport la subestació de Juià, que rep energia des de Vic al nivell de 
220 kV i la transforma als nivells de 132 kV i 110 kV. 
 
Les possibles alimentacions a la zona procedeixen de: 
− Alimentació a Juià en 220 kV mitjançant la línia en doble circuit D/C Vic-Juià. 
− Alimentació des de la subestació de S.Celoni a través de la transformació 220/110 
kV i el doble circuit S.Celoni-Tordera. A la seva vegada, la subestació de S.Celoni 
s’alimenta a 220 kV des dels circuits S.Celoni-Sentmenat i S.Celoni-Vic. 
− Alimentació des de la subestació de La Roca i S.Coloma a través de les 
transformacions respectives 220/132 kV i l’eix a 132 kV en doble circuit S.Coloma-
La Roca, La Roca-Buixalleu-Salt i La Roca-Llinars-Salt i la línia en doble circuit 
Salt-Juià. 
− Alimentació des de la línia de 110 kV de Osona, a través de Sau i Susqueda fins a 
Girona. 
 
La contingència més desfavorable actualment es el fallada del doble circuit Vic-Juià 220 kV, 
única injecció directa des de la xarxa de transport, que obliga a les xarxes de distribució de 110 
kV i 132 kV a assumir la funció de transport, produint saturacions a les transformacions de 
220/132 kV de S.Coloma i La Roca i 220/110 kV de S.Celoni, en las línies de 110 kV del 
Maresme S.Celoni-Tordera i Mataró-Calella, als eixos de 132 kV S.Coloma-La Roca i 
S.Coloma-Montmeló-S.Coloma, i a l’eix d’alimentació des de l’interior en 110 kV Osona-
S.Hilari-Susqueda. Igualment, al injectar-se una gran quantitat d’energia a Tordera es 
produeixen saturacions a l’eix de 110 kV Tordera-Lloret-C.Aro. Aquesta contingència afecta 
també a les línies de 220 kV que alimenten S.Celoni produint sobrecàrregues a S.Celoni-
Sentmenat i S.Celoni-Vic. Es produeixen a més subtensions no admissibles a les xarxes que 
parteixen de la subestació de Juià cap a la costa en 110 kV (Bellcaire, C.Aro, Palafrugell) i cap 
al Nord a 132 kV (Figueres, Llança, Torrevent). 
 
Sorgeix la necessitat immediata d’estendre la xarxa de transport fins a la zona de Juià, per a la 
alimentació a la zona de la costa de Girona. En aquest sentit, la prevista subestació de Bescanó 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 29 de 71
 
 
alimentada des de Vic i Sentmenat a 400 kV i amb transformació 400/220 kV, resolt gran part 
de les saturacions que es produeixen, descarregant els eixos de 110 kV del Maresme, i la xarxa 
de 220 kV entre Vic i S.Celoni. 
 
6.2 Alimentació de la zona litoral de Garraf 
 
La xarxa de 110 kV entre Tarragona i S.Boi està constituïda per un eix en doble circuit a través 
de les subestacions de Tarragona-Altafulla-La Geltrú-Garraf-La Moja-S.Pere Ribes-S.Boi. Des 
d’aquestes subestacions s’alimenten les comarques de Garraf, Alt i Baix Penedès i part de la 
comarca del Tarragonès. 
 
Es tracta d’una infrastructura de gran longitud (100 km) i un alt nivell de càrrega, en la que 
actualment només s’injecta potència des de la xarxa de transport en els extrems, mitjançant les 
transformacions de 220/110 kV de Tarragona i S.Boi, que presenten un alt grau de saturació. 
Degut a la configuració en doble circuit d’aquest eix, una fallada de línia en un dels extrems que 
afecte ambdós circuits, provocaria la necessitat d’alimentar la totalitat de la càrrega d’aquesta 
xarxa des de l’extrem oposat, provocant la saturació dels transformadors 220/110 kV de dit 
extrem, i de les línies de distribució 110 kV. 
 
A l’extrem de S.Boi, a més de l’aportació de la transformació 220/110 kV, es requereix, a més a 
més, la injecció de potència al nivell de 110 kV des de Llobregat, estant la xarxa Hospitalet-
Prat-Llobregat molt carregada actualment. 
 
Es requereix una injecció de potència en un punt intermedi de l’eix des de la xarxa de transport, 
mitjançant la transformació 400/110 kV prevista a Garraf, que permeti descarregar la 
transformació 220 /110 kV de Tarragona i S.Boi i eviti les saturacions de la xarxa de 110 kV, en 
cas de fallades. 
 
6.3 Alimentació de la zona del Vallès-Maresme 
 
En la zona del Vallès-Maresme, es produeixen diverses situacions de saturació. 
 
Quant a la Xarxa de Transport, el punt feble és l’alimentació a la subestació de C.Barba, que 
disposa de transformació 400/110 kV, a través d’un únic circuit des de Sentmenat. La fallada 
d’aquest circuit produeix saturació en l’alimentació a C-Barba a 110 kV des de M.Figueres. Es 
fa necessària la posada en servei d’un segon circuit a 400 kV per alimentar la transformació de 
C-Barba. 
 
Els problemes a la xarxa de 110 kV estan relacionats amb la existència de nuclis de fort consum 
a la zona del Vallès, que fa que es produeixin sobrecàrregues en les línies d’alimentació en cas 
de contingències. En aquest sentit, els eixos més saturats són C.Barba-Barberà-Cerdanyola, i 
 Estudi sobre la planificació de les infrastructures d’energia 
elèctrica a Catalunya 
 
Resum Executiu 
P227285-SRLE-NT-0018.2/0
Abril de 2005
Pàgina 30 de 71
 
 
S.Fost-Mogent-Granollers-Mataró-S.Celoni. Les actuacions en aquesta zona han de combinar 
reforços de la capacitat de transport actual de las línies junt amb la progressiva introducció del 
nivell de 220 kV en aquestes àrees d’alta densitat de consum, traslladant càrregues a aquest nou 
nivell de tensió. En la mateixa línia, les subestacions previstes a 220 kV de Sabadell Sud i 
S.Cugat poden col·laborar a descongestionar l’eix C-Barba-Barberà-Cerdanyola. Està prevista 
endemés la desaparició de la subestació de 110 kV de Granollers i la seva conversió en centre 
de repartiment,