378710-Text de l'article-569035-1-10-20210923

Vista previa del material en texto

MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 1 
 
 
Aula inversa i activitats d’aplicació en Farmacologia 
 
Laura Cuffí Chéliz (lcuffi@ub.edu) , Alejandro Fernández Solanas (alexfernandez@ub.edu) , Marc 
López Cano (marclopezcano@gmail.com) , Francisco Ciruela Alférez (fciruela@ub.edu) , Ester Aso 
Pérez (easo@ub.edu) , Víctor Fernández Dueñas (vfernandez@ub.edu) 
Universitat de Barcelona 
Unitat de Farmacologia, Departament de Patologia i Tearpèutica Experimental, Facultat de 
Medicina i Ciències de la salut 
Pavelló de Govern - Lab 4102 
Av. Feixa Llarga s/n 
08907 L'Hospitalet de Llobregat 
Barcelona, Spain 
 
1. RESUM: 
Al Grup d'Instrucció i Aprenentatge en Ciències de la Salut dissenyem activitats a les quals 
els alumnes fan servir els seus coneixements per resoldre casos clínics. Els alumnes dels 
Graus d’Odontologia i Podologia resolen correctament les activitats d'aplicació en grup, 
però hi ha certa manca de preparació prèvia dels conceptes teòrics. Hem incorporat la 
metodologia d’aula inversa prèvia a la sessió en grup i s'ha fomentat l'estudi i l’assistència 
a classe, així com el rendiment acadèmic. 
 
2. ABSTRACT: 
The “Grup d'Instrucció i Aprenentatge en Ciències de la Salut” design activities in which 
students use their knowledge to solve clinical cases. Students in the Degree in Dentistry 
and Podiatry successfully solve these kinds of activities. However, we have detected a 
lack of prior preparation of the theoretical concepts. We have incorporated the pre-
group team-based learning methodology. We have encouraged study and class 
attendance as well as academic performance. 
 
 
 
 
mailto:lcuffi@ub.edu
mailto:alexfernandez@ub.edu
mailto:marclopezcano@gmail.com
mailto:fciruela@ub.edu
mailto:easo@ub.edu
mailto:vfernandez@ub.edu
 
 
MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 2 
 
3. PARAULES CLAU: 4-6 
Aprenentatge funcional, casos clínics, treball en grup, aula inversa 
 
4. KEYWORDS: 4-6 
Functional learning, clinical cases, group work, team-based learning 
 
 
 
MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 3 
 
 
5. DESENVOLUPAMENT: 
Aula inversa i activitats d’aplicació en Farmacologia 
 
El procés de convergència a l'Espai Europeu d'Educació Superior i la docència basada en 
les competències requereixen el disseny d'activitats d'aprenentatge que permetin 
construir els coneixements d'una manera funcional. És a dir, l'alumne ha de poder fer 
servir els seus coneixements quan sigui necessari, per exemple a la pràctica de la futura 
professió. Per tant, enlloc d'estudiar, de memoritzar fins i tot, informació que després 
romangui inert o bé que s'oblidi amb el pas del temps, l'estudiant ha de realitzar 
activitats que permetin utilitzar els seus coneixements com a instruments de raonament, 
com les eines necessàries per resoldre els problemes que es pugui trobar a la “vida real”. 
Al Grup d'innovació docent “Instrucció i aprenentatge en ciències de la salut” utilitzem 
activitats d'aprenentatge que cerquen la docència funcional [1], als Ensenyaments de 
Medicina, Odontologia i Podologia. En els últims anys, hem implementat una 
metodologia en què els alumnes treballen primer de forma autònoma i, a continuació, en 
grup, per resoldre uns casos clínics (activitats d'aplicació), els quals han de permetre que 
els alumnes funcionalitzin/facin servir els seus coneixements. El pla de treball emprat es 
basa en la següent seqüència: 1) lliurament als alumnes dels casos i un dossier teòric > 2) 
preparació dels casos de forma individual > 3) resolució dels casos en petits grups > 4) 
correcció/discussió dels casos al campus virtual. D’aquesta manera, en primer lloc, 
mitjançant el campus virtual de l’assignatura, els alumnes reben els casos que han de 
resoldre, i també un document teòric on s’inclouen els continguts essencials del bloc 
temàtic a estudiar. De forma important, alguns dels casos s’administren en format vídeo, 
és a dir, hem gravat una sèrie de simulacions a la consulta 
mèdica/odontològica/podològica que acosten molt més (que un cas escrit) l’alumne a la 
futura pràctica professional. Al marge de que esperem una major motivació i interès a 
l’activitat, el fet de rebre la informació en vídeo activa molts més recursos i força 
l’estudiant a posar en pràctica moltes més competències que si llegeix el cas, molt més 
restringit per definició, que en paper. Aspectes com el tracte al pacient, la forma de 
relacionar-s’hi, la manera de donar les instruccions són cabdals i no es poden valorar 
quan el cas s’administra per escrit. El següent pas, després de rebre els casos, consisteix, 
òbviament, en el treball autònom de l’estudiant. L’alumne, primer, ha d’estudiar els 
continguts del dossier teòric, ampliar-los bibliogràficament i amb la informació que es 
facilita a les sessions amb tot el grup/classe, i després resoldre els casos clínics. A 
continuació, amb els casos resolts, els alumnes es reuneixen en petits grups per tal de 
discutir una solució consensuada i generar un treball comú, el qual és enviat al campus 
virtual de l’assignatura mitjançant un fòrum on els participants són només els membres 
de cada grup. Finalment, els professors fan la devolució corregida i s’inicia un procés de 
discussió virtual per tal de clarificar conceptes. La nota final del treball en grup forma part 
de la nota de procediments/habilitats de l’assignatura. 
 
 
MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 4 
 
Aquesta metodologia, que hem fet servir durant més de cinc anys, ha estat molt ben 
valorada pels estudiants i ha comportat una millora significativa en el seu rendiment, 
especialment al Grau d’Odontologia. De fet, un dels projectes d’innovació més recents 
del grup ha consistit a gravar nous casos per tal de renovar l’activitat i millorar les 
situacions clíniques que es volen tractar durant el curs. En qualsevol cas, és important 
senyalar que, tot i l’èxit acadèmic i la bona valoració dels estudiants de forma 
mantinguda, hem detectat alguns dèficits, el principal dels quals és la manca de 
preparació prèvia dels estudiants. D’altra banda, és important destacar que l’assistència a 
l’aula on habitualment es duen a terme les sessions magistrals és, normalment, 
d’aproximadament el 60-70%, i creiem que cal incrementar-la. Per aquest motiu, en el 
darrer curs acadèmic hem implementat la metodologia d'aula inversa per treballar de 
forma intensiva els conceptes a estudiar abans de les sessions en grup on s'analitzen els 
casos. El nou pla de treball ha estat el següent: 1) lliurament als alumnes dels casos 
(escrits i en format vídeo) i el dossier teòric > 2) preparació dels continguts de forma 
individual > 3) sessió d’aula inversa amb la resolució d’un test en parelles > 4) resolució 
dels casos de forma individual > 5) sessió en grup > 6) correcció/discussió dels casos al 
campus virtual. Queda clar, per tant, que la innovació realitzada a la nostra metodologia 
ha estat incorporar un sessió prèvia al treball en grup, en què els estudiants han 
d’acreditar el treball previ individual. Aquesta metodologia, a la qual hem arribat de 
forma natural, es coneix amb el nom de Team-based Learning [2]. De forma important, a 
més, durant el curs 2018-2019 es va dur a terme al Campus de Bellvitge un Projecte 
institucional de Foment de la Qualitat Docent, al qual la unitat va participar en la secció 
dedicada a l’aulainversa, pel que vam poder contrastar i discutir amb experts en aquesta 
metodologia les seves principals característiques, per a dur a terme una adaptació a les 
nostres circumstàncies. 
A l’experiència que vam dur el curs 18-19 (incloem, de moment, només els resultats de 
l’any 18-19, donades les particularitats del curs 19-20, amb el confinament i la docència 
totalment virtual) van participar un total de 190 estudiants de 2n curs dels Graus 
d’Odontologia i Podologia. L’assignatura fou Farmacologia i els temes seleccionats 
Psicofàrmacs i Antibiòtics (Odontologia) i Substàncies psicoactives i drogues d’abús 
(Podologia). A la sessió d’aula inversa, en primer lloc, es va administrar un test de 10 
preguntes (3 o 4 opcions segons el Grau) que els alumnes van respondre en parelles. 
Aquest punt creiem que és important en la metodologia, ja que l’objectiu de l’activitat no 
és acreditar els coneixements individuals de l’estudiant sinó a estimular-lo a l’estudi 
autònom, que haurà de demostrar a l’hora de resoldre el test, davant un company, amb 
qui pot compartir els dubtes d’una manera més relaxada, també, que en una prova 
individual. El següent punt rellevant és que l’administració del test es duu a terme tant de 
forma tradicional (amb un document en paper al Grau d’Odontologia) com més moderna 
(fent ús d’un software d’educació social i gamificació al Grau de Podologia). Precisament, 
un dels motius per no considerar els resultats de les proves dutes a terme durant el 
confinament és que no es van poder emprar cap d’aquestes metodologies, sinó que vam 
 
 
MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 5 
 
fer ús de qüestionaris digitals que es contestaven de forma individual. Més enllà de la 
diferència de format, el que veiem clau en el procés és que considerem que és necessària 
la interacció amb un company (ja discutint els casos en paper o clicant les respostes a un 
mòbil) en aquest punt inicial de l’activitat. En qualsevol cas, després de deu minuts, el 
test es recull (presencial o virtualment) i es corregirà posteriorment (la nota obtinguda 
forma part de l’apartat de Coneixements de l’assignatura). El que es fa a l’aula és discutir 
cadascuna de les qüestions, essent els professors qui guien els alumnes a trobar la 
resposta correcta, ja fent comentaris aclaridors o resolent dubtes, amb la finalitat de 
consolidar l’aprenentatge dels estudiants. Finalment, és important ressaltar que, abans 
d’aquesta sessió, es pot dur a terme, o no, alguna sessió “magistral” tractant els 
continguts del bloc temàtic en qüestió. Així, el més habitual és que els alumnes preparin 
primer els continguts sense una interacció prèvia, però també creiem que és vàlid fer 
sessions de repàs/reforç després de l’estudi corresponent. 
Abans de presentar els resultats de l’actuació, és important destacar que aquest canvi dut 
a terme a l’assignatura de Farmacologia als Graus d’Odontologia i Podologia respon a un 
context d’aplicació força diferent. Mentre que al Grau d’Odontologia el rendiment 
acadèmic és històricament molt bo (>90%), no ocorre el mateix al Grau de Podologia, on 
el rendiment és tradicionalment molt més baix (50%). D’aquesta manera, en el cas 
d’Odontologia, l’objectiu principal radicava en una millora de les qualificacions, tot 
cercant una major motivació i un millor aprenentatge. Així, la voluntat d’augmentar la 
preparació dels continguts teòrics i l’assistència a classe havia de permetre superar una 
situació de cert confort dels estudiants, ja que el nou esforç havia de dur a consolidar de 
forma superior els continguts de l’assignatura. En el cas de Podologia, la principal 
voluntat fou augmentar el rendiment acadèmic dels estudiants. D’aquesta forma, tot i 
que els objectius finals eren semblants, la proposta es va aplicar en diferents “escales 
temporals”. 
Respecte als resultats de l’aplicació de la proposta, vam observar que els alumnes 
preparen convenientment el contingut teòric de forma autònoma. Les notes dels tests 
realitzats a la sessió d’aula inversa foren de 8.31 ± 0.34 a Odontologia i de 9.28 ± 0.21 a 
Podologia, i vam observar un impacte a les qualificacions finals. Així, al Grau 
d’Odontologia vam observar un augment significatiu en la nota de l’apartat de 
Coneixements (de 5.30 ± 0.34 el curs anterior a 6.85 ± 0.19 al curs 18/19), que s’avalua 
mitjançant proves de tipus test molt similars a la realitzada en aquestes activitats (Figura 
1a). En el cas de Podologia la nota a l’apartat de Coneixements va augmentar 
lleugerament (de 4.47 ± 0.73 el curs anterior a 5.12 ± 0.14 al curs 18/19) (Figura 1b). Per 
cert, en el cas de Podologia, el software utilitzat va proporcionar una informació 
addicional, com és el temps emprat per respondre cadascuna de les preguntes; vam 
observar que el temps mig per respondre les preguntes fou de 30 segons. El temps de 
resposta ens serveix d’indicador de la dificultat de la mateixa o de l’assoliment d’un 
concepte determinat, i és un aspecte que estudiarem en els propers cursos. Respecte el 
rendiment acadèmic, es va mantenir estable a Odontologia (89%) mentre que va 
 
 
MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 6 
 
augmentar a Podologia (d’un 57.7% es va passar a un 72.4%) (Figura 2). Finalment, a les 
sessions d’aula inversa, l’assistència dels estudiants de nova matrícula (els estudiants 
repetidors disposen ja dels coneixements previs del curs anterior i podrien esbiaixar la 
valoració d’aquesta prova pilot) fou pròxima al 100% tant al Grau d’Odontologia com al 
de Podologia. El grau de satisfacció dels estudiants també fou molt elevat, tant per les 
dades que indiquen una enquesta de satisfacció que vam administrar al finalitzar les 
activitats (Figura 3) com amb els comentaris recollits a les enquestes institucionals. 
En conclusió, els canvis introduïts a l’hora de resoldre casos clínics de forma grupal, 
incorporant una sessió prèvia d’aula inversa, han resultat positius, tant a l’hora de 
millorar el rendiment acadèmic i d’optimitzar l’aprenentatge, com l’assistència a les 
sessions amb tot el grup/classe. 
 
 
 
MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 7 
 
 
5.1. FIGURA O IMATGE 1 
 
 
 
5.2. FIGURA O IMATGE 2 
 
 
 
MÉS ENLLÀ DE LES COMPETÈNCIES: NOUS REPTES EN LA SOCIETAT DIGITAL 
----------------------------------------------------------------------------------------- 
 
Revista CIDUI 2021 
ISSN: 2385-6203 8 
 
5.3. FIGURA O IMATGE 3 
 
 
 
 
6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES (segons normativa APA) 
 
1- Penzo W, Fernández-Dueñas V, García-González I, Gros B, Pagés T, Roca M, Vallés 
A, Vendrell P. Guia per a l'elaboració d'activitats d'aprenentatge. Quaderns de 
docència universitària 15, Octaedro, 2010. http://hdl.handle.net/2445/12072 
2- Michaelsen L, Sweet M, Parmalee D. Team-Based Learning: Small Group 
Learning’s Next Big Step. New Directions in Teaching and Learning, 2009; 7-27. 
 
http://hdl.handle.net/2445/12072