CARTOGRAFIA_I_HISTORIA_MEDIEVAL

Vista previa del material en texto

cartografia i historia medieval 
1r seminari 
Departament de Geografía I Historia de I'IEI 
JOROI BOLOS 
Cartografia i historia medieval 
1r seminari 
Cicle Els seminaris del Departament de Geografia i Historia 
(Lleida, 2000) 
JORDI BOLOS 
I ST ITUT 
D' ES TUDI S 
a-a-- lL ERDE es 
Cart 
Cic le E/s semlr 
© del text , Jordi Bolós 
© deis mapes, els autors 
1 a edició, agost de 2001 
EDITA: Institut d'Estudis IIerdencs 
Fundació Pública de la Diputació de Lleida 
Pla<;:a de la Cat edral si n, 2500 2 Lleida 
tel./ 973 271500; faxl 973 27 45 3 8 
e-mail: fpiei@diputaciolleida.es 
http:// www.fpieLes 
DISSENY I MAQUETAClO: Serveí de Publicacions IEI 
IMPREsslo: Arts Grafiques Bobala 
ENQUADERNACIO: Fontanet 
ISBN: 84-89943-51-6 
Dip6sit legal: L-899-2001 
www.fpieLes
mailto:fpiei@diputaciolleida.es
.01. 1, Edicions 
mentació per a 
es IX-XIII al sud 
de Morunys», 
:..JL, Li lla, 1984. 
tale et centrale, 
rera valenciana 
ｾ･ｬｦ｢ ￳Ｌ＠ a cura de 
iu Nord-Ouest, 
64. 
lUrgh, 1987. 
-nent els mapes 
íNDEX 
P RESE NT A CIÚ 
,. CA RTOGRAFIA I CA RTOGRAFIA HISTDRICA 
BREU HISTORIA DE LA CARTOGRAFIA 
LA CARTOGR AFIA HISTORICA FINS AL SEGLE XI X 1 8 
LA CARTOGRAFIA HISTORICA ACTUALMENT 2 2 
LA CARTOGRAFIA HISTÓRICA A C ATALUNYA I A LA RESTA DE PAISOS CATALANS 28 
CONCLUSIONS 3 5 
2. MA PES poLíTlcs: LíMITS, DOMINIS, GUERRES. M A PES I HISTORI A RELI GI OSA 
GAIREBt TOT rt UNS UMITS 3 7 
BATALLES I CAMPANYE S MILITAR S 4 5 
líMITS I DOMINIS DE L'ESGLÉ stA : BISBATS, PARROQUIES I COMUNITATS RELlGIOSES 46 
CONCLUSIONS 4 9 
3. MA PES DE POBL AM ENT. ECONOMIA I SOCIETAT. O UTAT I URB A N ISME 
MAPES ECONOMICS I SOCIALS ALS ATLES HISTORICS 5 2 
ｐｏｂｌ ｾｍｅｎｔ＠ 5 5 
ECONOMIA 6 o 
SOCIETAT RURAL I URBANA 6 2 
URBANISME 6 5 
CONCLUSIONS 6 6 
4. MAP ES I PA ISA TGE RURAL 
INTRODucelO 6 8 
ELEMENTS DEL PAJSATGE 7 1 
TIPUS DE POBLES 7 2 
F ORMES DE POBLAMENT 7 6 
P OBLES ABANDONATS I CANVIS EN EL POBLAMENT 7 8 
C AMPS I PARCEl . LES B O 
B oses I AIGUt\MOLLS 8 1 
VIES I SEQUIES. S lSTEMES HIDRAuLlCS 8 2 
A L TRES EllMENTS: MOUNS I FARGUES 8 4 
CONCWSIONS B 5 
5. MA PES I HIS TOR IA DE LA CULTURA. AR T. TOPO NIMIA 
INTRODUCClO 8 7 
CARTOGRP.RA HISTÓRICA I HISTÓRIA DE L' AR r 8 7 
C ARTOGRAFIA HISTÓRICA I HISTÓRIA DE LA CULTUAA 9 O 
C ARTOGRAFlA I TOPONIMIA HISTÓRICA 9 1 
C ONCLUSIONS 9 2 
6. C O M FER U N MAP A 
INTRODUCOÓ 9 3 
COM HEM DE REPRESENTAR LA INFORMAClO 1 O O 
ESCALES, ORIENTAClO, COORDENADfS I CORBES DE NIVELL 1 02 
TIPUS DE MAPES 9 4 
PROBLEMES A L'HORA DE TRIAR LA INFORMACIÓ 9 5 
L LETRES, SIGNES I COLORS 1 O 3 
CONCLUSIONS: ALGUNS CONSELLS PRACllCS 1 O 9 
B IBLlOGR A FIA 111 
http:CARTOGRP.RA
Presentació 
La cartografia historica va néixer si fa o no fa al mateix moment en qué nasqué el 
concepte d'Edat MitJ ana. Els mapes servien per a facilitar la comprensió deIs t extos 
c1é3ssics i deis textos bíblics. El lector que al Renaixement lIegia les obres gregues i 
lIatines necessitava uns mapes on trobar situats tots els noms de Iloc que eren esmentats 
als textos. Així, per exemple, el 1649, Bergier va publicar a París una Gallia vetus ex C. 
lulii Caesaris commentariis descripta, certament destinada als lectors de les obres d'aquest 
general i escriptor Ilatí. E11 7 12, es publica a Londres una Geographia Classica, que, com 
deia el mateix títol, inclola t ots els noms de lIoc esmentats en ies obres d'Homer, Virg ili, 
Ovidi, Luca, Eutropi, Corneli Nepos, Justí, Quint Curci , Sal· lusti , Livi , Cesar, Plutarc, 
Xenofont, Herodot i molts altres; a més, s'hi afegien uns mapes on s'esmentaven els 
toponims mencionats a l'Antic i al Nou Testament. Alhora, a la fi del segle XVI, es feren 
els primers mapes sobre l' Alta Edat Mitjana. 
Lentament, pero sobretot al segle XIX, a mesura que prengueren importancia uns 
moviments nacionalistes imperialistes, molt sovint en relació amb els diferents grans 
estats europeus, i també uns moviments nacionalistes defensors d'unes identitats sovint 
oprimides, hom veu els mapes histories com un mitja per a difondre i tras iladar en 
imatges els ideals que es pretenien imposar per part deis estats o que es defensaven 
per part de les petites nacions dominades pels estats ve'lns. Trobem una mostra d'aquest 
ús del mapa per a afavorir el patriotlsme d'estat en la Carte des agrandissements 
successifs de la France sous la monarchie, la république et I'empire, editada per L,amothe 
a París el 1873, mapa fet precisament després d'haver perdut, la República francesa, la 
guerra del 1 870- 1 871 . La geografia i la historia tenien un paper fonament al a I'hora 
5 
d'inculcar el patriotisme a la poblaciá, patriotisme difás pels estats que sovint alterava 
les realitats i que moltes vegades porta a un expansionisme imperialista i a justificar 
moltes guerres, a Europa i fora del nostre continent. Al mateix t emps, petites nacions 
dominades, com Polonia, Hongria o Escocia, comenc;:aven afer els seus propis at les 
histories. 
Actualment, tot i que els mapes histories poden continua r essent un simple complement 
deIs lIibres d'história i de les recerques históriques o bé encara poden servir per a justi-
ficar ideologies de tota mena, aquest tipus de mapes han esdevingut , en primer l/oc, una 
manera d'aproximar-nos al passat . El mapa pot ésser una font de coneixements historics. 
Un mapa ens pot aclarir com s'organitzava una frontera, ens pot permetre d'entendre la 
distribució d'un domini senyorial, ens mostra com es distribu'ia la població, ens ensenya 
per on passaven unes vies i perque passaven pels diferents 1I0es, ens apropa a la distribució 
deis oficis en una ciutat, etc. El mapa esdevé d'aquesta manera una eina per a recons-
truir i interpretar el passat, d'una manera que difícilment podríem fer mitjanr;ant paraules. 
Així dones, sí t enim present la importancia de ter mapes per a la recerca histórica, és 
important que en sapiguem fer. Es import ant de saber quin profit es pot treure deis 
mapes i és important de saber com hem de fer aquests mapes per tal que siguin t an rics 
en informació intel · ligible i alhora tan clars eom sigui possible. 
Malgrat la importancia que ha tingut la cartografia hist órica en bona part d'Europa, on 
es compta amb una tradició que sovint arrenca de molt s segles enrere, a Catalunya els 
treballs de cartografia historl ca encara són molt recents. No 5015 no disposem de cap 
atles historic catala d'abans de la segona meitat del segle XX, sinó que els lIibres d'historia 
del segle passat o de la primera meitat d'aquest segle només rarament eren acompanyats 
d'un mapa. Tanmateix, tot i no tenir una t radició, com a Alemanya, Franr;a o Anglaterra, 
els avenr;os fets aquests darrers vint anys han estat molt importants i, en molts aspectes, 
han permes de col· locar ara, sense cap dubte, la cartografia histórica catalana al mateix 
nivell que la que es fa en altres paIsos europeus o americans que tenen una not able 
tradició cartografica. 1, en aquest moviment de difusió de la cartografia historica, els 
mapes relacionats amb l'Edat Mitjana han tingut un paper capdavanter. 
Agraeixo I'interes most rat envers aquest tema per I'amlc Joan J. Busqueta, que va 
decidir que aquest /l ibre fos el primer volum d'una col· lecció sobre metodología historica 
publicada per la secció de Geografía i Historia de l'lnstitut d'Estudis lIerdencs. Un record 
també per als alumnes, becaris i amics de la Universitat de Lleida que s'han contagiat de 
6 
- meya iI· lusió per ｾ＠
amlc Víctor Hurtadv 
a particIpar en les j 
<L t primers mapes qu=-I 
d"'ys, acabats de sor: 'r 
cartografia histórica i 
. labora ció que erca 
10 
r essent un simple eomplement 
:; e cara poden servir per a just¡-
ｾｳ､･＠ Ingut, en primer Iloe, una 
ｾ＠ de conelxements históries. 
pe.rmetre d'entendre la 
a a població, ens ensenya 
_= ens apropa a la distribueió 
c"-="2 una eina per a recons-
="" -ermitjan<;:ant paraules. 
- ",r a ;d recerca histórica, és 
otit es pot treure deis 
_;:_ oer tal que siguin tan ries 
ca en bona part d'Europa, on 
=f! es enrere, a Ca alunya els 
"O sois no disposem de cap 
s nó que els llibres d'histórla 
:: es r-arament eren acompanyats 
a emanya, Fran<;:a o Anglaterra, 
UTJPOrtants i, en molts aspect es, 
ｧｾ＠ a nistóriea catalana al mateix 
ns que tenen una notable 
e la cartografía histórica, els 
capdavanter. 
- e Joan J. Busqueta, que va 
- sobre metodologia hist órica 
o Estudis llerdencs. Un record 
'Je --"sIda que s'han cont agiat de 
la meva il· lusió per fer mapes histórics . Finalment, vull mostrar el meu ag ral'ment a 
I'amic Víct or Hurtado, un deis maxims especialistes en cartografi a histórica, que no sois 
va participar en les jornades, sinó que m'ha proporcionat la possibili tat de publicar els 
vuit primers mapes que il · lustren aquest lIibre. Tots dos, en V. Hurtado i JO, ja fa bastants 
anys, acabats de sortir de les aules de la universitat, ens vam endinsar en el món de la 
cartografia histórica i vam emprendre la realització de mapes i d'atles histories, 
col· laboració que encara continua. 
7