Descarga la aplicación para disfrutar aún más
Vista previa del material en texto
Integral Impropias CALCULO INTEGRAL Profesor: Wilmer Molina Integral Impropias. Al establecer la integral de�nida bZ a f (x) dx consideramos a f como una función de�nida en un intervalo [a; b] y supusimos que f no tiene una discontinuidad in�nita. Ahora extenderemos el concepto de integral de�nida al caso donde el intervalo es in�nito y donde f tiene una discontinuidad in�nita en [a; b]. En cada caso la integral se llama impropia de primera y segunda especie respectivamente. Una de las más importantes aplicaciones de las integrales impropias, es la distribución de probabilidad. Integrales Impropias de Primera Especie o sobre Intervalos In�nitos. Consideremos la región in�nita S que está bajo la curva y = f (x), por encima del eje x y a la derecha de la recta x = a; es decir, f es una función de�nida para todo x � a; y supongamos que f es integrable en [a; t] para todo t > a donde a es �jo y t es variable. Consideremos también la integral de�nida I (t) = tZ a f (x) dx: Podría pensarse que, puesto que S se extiende al in�nito, su área debe ser in�nita, pero esto no es totalmente cierto. De�nición. Si para t!1, la función I (t) tiene limite, a este limite se le llama integral impropia de primera especie o sobre el intervalo in�nito [a;1) y se denota 1R a f (x) dx; es decir I = 1Z a f (x) dx = lim t!1 I (t) = lim t!1 tZ a f (x) dx Analogamente se de�nen I = bZ �1 f (x) dx = lim t!�1 I (t) = lim t!�1 bZ t f (x) dx 1 I = 1Z �1 f (x) dx = aZ �1 f (x) dx+ 1Z a f (x) dx = lim t!�1 aZ t f (x) dx+ lim s!1 sZ a f (x) dx Si las integrales impropias existen o que el correspondiente límite existe, estas integrales se llaman integrales convergentes y en caso contrario se llaman divergentes. Ejemplo. Determine la convergencia o divergencia de 1Z 0 dx 1 + x2 Solución. 1Z 0 dx 1 + x2 = lim t!1 tZ 0 dx 1 + x2 = lim t!1 [arctanx]t0 = limt!1 [arctan t� arctan 0] = � 2 Ejemplo. Determine la convergencia o divergencia de 1Z 0 cosxdx Solución. 1Z 0 cosxdx = lim t!1 tZ 0 cosxdx = lim t!1 [sin x]t0 = limt!1 [sin t� sin 0] : no existe Ejemplo. Determine la convergencia o divergencia de 1Z 1 1 xp dx Solución. Si p = 1, entonces, 1Z 1 1 x dx = lim t!1 tZ 1 1 x dx = lim t!1 [lnx]t1 = limt!1 [ln t� ln 1] =1: Si p 6= 1, entonces, 1Z 1 1 xp dx = lim t!1 tZ 1 x�pdx = lim t!1 h x�p+1 �p+1 it 1 = 1�p+1 limt!1 [x�p+1] t 1 = 1 �p+1 limt!1 [t�p+1 � 1] 2 pero lim t!1 t�p+1 depende del signo de �p+ 1: Así lim t!1 t�p+1 = � 0 si �p+ 1 < 0 (p > 1) 1 si �p+ 1 > 0 (p < 1) implica que, lim t!1 � t�p+1 � 1 � = � �1 si p > 1 1 si p < 1 y por tanto 1R 1 1 xp dx = 1�p+1 limt!1 [t�p+1 � 1] = � 1 p�1 si p > 1 1 si p � 1 Ejemplo. Calcular 1R 0 cosxdx Solución. 1Z 0 cosxdx = lim t!1 tZ 0 cosxdx = lim t!1 sin xjt0 = limt!1 [sin t� sin 0] : No existe y la integral diverge Ejemplo. Calcular 1Z 0 xne�xdx (n 2 N [ f0g) Solución. Llamemos In = 1Z 0 xne�xdx; entonces In = 1Z 0 xne�xdx = lim t!1 tZ 0 xne�xdx = � lim t!1 tZ 0 xnd (e�x) = � lim t!1 24xne�xjt0 � n tZ 0 xn�1e�xdx 35 = � lim t!1 (tne�t � 0) + n lim t!1 tZ 0 xn�1e�xdx = n 1Z 0 xn�1e�xdx = nIn�1 Aplicando esta formula recursivamente tenemos In = nIn�1 = n (n� 1) In�2 = n (n� 1) (n� 2) In�3 = � � � = n (n� 1) (n� 2) � � � 1I0 = n!I0 3 con I0 = 1Z 0 e�xdx = lim t!1 tZ 0 e�xdx = � lim t!1 � e�x �t 0 = � lim t!1 � e�t � 1 � = 1 Por tanto 1Z 0 xne�xdx = n! Nota: Si no hay posibilidad de confusión se puede usar la notacion: lim t!1 [F (x)]t0 = [F (t)] 1 0 Propiedades. Si 1Z 0 f (x) dx; 1Z 0 g (x) dx son convergente y �; � 2 R, entonces: � 1Z 0 �f (x) dx = � 1Z 0 f (x) dx � 1Z 0 (f (x) dx� g (x)) dx = 1Z 0 f (x) dx� 1Z 0 g (x) dx � 1Z 0 (�f (x) dx� �g (x)) dx = � 1Z 0 f (x) dx� � 1Z 0 g (x) dx � 1Z 0 f (x) d (g (x)) = f (x) g (x)j10 � 1Z 0 g (x) d (f (x)) Ejercicio. Si 1Z 0 (f (x) dx� g (x)) dx existe; ¿Que podemos decir de 1Z 0 f (x) dx y 1Z 0 g (x) dx? Theorem 1 (I Teorema de comparación) Suponga que f y g son funciones continuas con f(x) � g(x) � 0 para x � a; entonces: a) Si 1Z a f (x) dx es convergente, entonces 1Z a g (x) dx es convergente. b) Si 1Z a g (x) dx es divergente, entonces 1Z a f (x) dx es divergente. 4 Proof. a) Supongamos que 1Z a f (x) dx es convergente y consideremos I (t) = tZ a g (x) dx: Dado que g(x) � 0; es claro que I (t) es una función no decreciente, es decir que para t1 > t; se tiene que I (t1) = t1Z a g (x) dx = tZ a g (x) dx+ t1Z t g (x) dx � tZ a g (x) dx = I (t) Por otro lado. Dado que f(x) � g(x) � 0 para x � a; entonces 1Z a f (x) dx � tZ a f (x) dx � tZ a g (x) dx = I (t) ; Debido a que 1Z a f (x) dx = L; entonces se sigue que I (t) � L para todo t y por tanto I (t) es una función no decreciente y acotada superiormente, de manera que I (t) es convergente, es decir lim t!1 I (t) = lim t!1 tZ a g (x) dx = 1Z a g (x) dx : existe b) Supongamos que 1Z a g (x) dx diverge y 1Z a f (x) dx converge. Dado que f(x) � g(x) � 0; entonces por la parte a) se tiene que como 1Z a f (x) dx es convergente, entonces 1Z a g (x) dx es convergente, lo cual resulta claramente una contradicción. Por tanto, lo cierto es la parte b) En la grá�ca se puede ver el signi�cado del teorema 5 Ejemplo. Estudiar la convergencia o divergencia de 1Z 0 e�x 2 1 + x2 + sin4 x dx Solución. f (x) = e�x 2 1 + x2 + sin4 x > 0; 8x � 0 Es claro que 0 < e�x 2 1 + x2 + sin4 x < e�x 2 1 + x2 < 1 1 + x2 y dado que 1R 0 dx 1 + x2 converge, entonces 1R 0 e�x 2 1 + x2 + sin4 x dx converge. Ejemplo. Estudiar la convergencia o divergencia de 1Z 1 1 + e�x x dx Solución. f (x) = 1 + e�x x > 0; 8x � 1 Es claro que 0 < 1 x < 1 + e�x x y dado que 1Z 1 dx x diverge, entonces 1Z 1 1 + e�x x dx diverge. Theorem 2 (II Teorema de comparación) Suponga que f y g son funciones continuas no negativas para todo x � a; y sea g (x) 6= 0 para x lo su�cientementa grande. Si lim x!1 f (x) g (x) = k 6= 0; entonces 1Z a f (x) dx y 1Z a g (x) dx convergen o divergen simultaneamente. 6 Proof. Supongamos que lim x!1 f (x) g (x) = k 6= 0, entonces 8" > 0;9N > 0 : x > N; implica que ����f (x)g (x) � k ���� < ": En particular si consideramos " = k 2 ;9N > 0 : x � N; implica que ���f(x)g(x) � k��� < k2 ; es decir �k 2 < f (x) g (x) � k < k 2 , k 2 < f (x) g (x) < 3k 2 y como g (x) > 0; k 2 g (x) < f (x) < 3k 2 g (x) : x � N entonces, si 1Z a f (x) dx converge o diverge, 1Z a g (x) dx converge o diverge 7
Compartir